Aquesta darrera jornada, efectivament, va estar marcada per les taules. Algunes van ser importants, d’altres no ens van permetre guanyar res positiu. Anem a individualitzar.

LC2015_SitgesEn l’equip «A» en van ser quatre: l’Iván Humanes, que va ser qui va inaugurar el marcador, en Manel Santolaria, Daniel Montoya i Marc Alquézar, que va salvar mig punt després que li sonés el mòbil. Les derrotes de Juan Ramón Fuentes i Sergi Cuenca ens col·locaven en una situació delicada. En “Jorda” em preguntava com anava el matx i li responia que havien de guanyar ell i el Dani. Amb millor posició, en “Jorda” sumava el seu punt i ho deixava tot en mans d’en Dani Llargués, però amb peó de menys finalment havia de sacrificar una peça i acabava perdent. El Sitges «B» s’enduia així la victòria per un total de 5-3.

A l’equip «B» també trobem quatre taules: la primera, la meva, en una posició de rei i dama contra rei i dama i peons totalment simètrics; tot seguit, en Manuel Cardoso perdia la partida, però en Jesús Martínez, amb unes altres taules, i en Francisco Rivas guanyant el seu punt, tornaven la igualtat al matx. Tot quedava en mans del Roberto de la Fuente i d’en José María Archilla; en Roberto, tot i tenir millor posició, havia de lluitar al final amb un cavall contra tres peons. El seu rival se’n deixava menjar un per intentar coronar algun dels altres, però el nostre company aconseguia parar-los tots dos i signar les taules. I quedava la partida del Jose, certament complicada i en la qual el temps jugava en contra seva, però amb una sang freda incontestable arrencava també unes altres taules. Així, doncs, el marcador final contra el Sitges «C» indicava un 3-3 reconfortant i amb ritme.

Drawn to the Rhythm by Sarah McLachlan on Grooveshark

L’equip «C», marcat per les baixes en els equips superiors i per alguns jugadors engripats, només va poder anar amb dos escaquistes: l’Andrea Navarro i en Miguel Cabrillana, que no van poder superar els seus rivals. Però cal dir que en Salvador Morral, un veterà jugador del Sant Boi «D», fins i tot va felicitar en Miguel pel seu joc, donada la seva edat.

A la pàgina de la Lliga Catalana trobareu els quadres actualitzats. Les columnes del Sonnenborn-Berger, el sistema de desempat, i de la classificació final són de collita pròpia (quin gran invent que han estat els fulls de càlcul!) i no oficials, ja que no figuren al web de la Federació Catalana, però almenys ens donen una petita pista de com van les coses en cada categoria.

També, a la pàgina de Jugadors hem actualitzat la gràfica de socis, en la qual és palesa l’evolució social del Peón Doblado en els darrers anys, sobretot des que disposem d’una seu permanent a l’Espai Esportiu Sant Ildefons.

El Comarcal

L’anomenarem així per abreviar, ja que, en definitiva, tothom el coneix per aquest nom. El dissabte els nostres «dobladitos» hi van jugar dues rondes més, amb sort desigual. En David Romero sumava ½ punt més, en un dia en què no estava gaire motivat. En David Álvarez perdia les seves dues partides i en Nahoa Martínez aconseguia el seu primer punt. En Pol Álvarez, en el sub-10, en canvi, sumava 1½ punt i es col·loca, amb 3½ punts, en la tercera posició, empatat amb un altre nen i una nena. I pel que fa als nostres benjamins, en Miguel Cabrillana aconseguia també 1½ punt, ofegant l’adversari en una de les partides i donant escac i mat en 9 jugades a la segona partida; i l’Aitor Jiménez en guanyava una i perdia l’altra, amb la qual cosa ambdós sumen ara 2½ punts, un molt bon resultat per ser el primer torneig oficial en què participen. Cal dir, per donar-li encara més mèrits, que en Miguel va jugar tant el dissabte com el diumenge amb unes dècimes de febre. Al final, doncs, 6 punts de 12 possibles, la qual cosa podríem considerar també com unes taules més en aquesta jornada.

Ràdio Cornellà

Com ja us vaig anunciar fa uns dies, el proppassat divendres 23 de gener, en Dani Llargués i un servidor vam ser entrevistats al programa L’esport al punt de Ràdio Cornellà. Per tots aquells que no poguéssiu escoltar l’entrevista, us la deixo aquí. Haureu de parar bé l’orella, ja que el so no és massa elevat; ja ens direu què us ha semblat. El Dani i jo en vam sortir força satisfets, tot i que segurament se’ns van quedar coses al tinter.