Així ens sentim en aquests moments: feliços i contents com un gos amb dues cues (paraules del doctor House).

I no n’hi ha per menys. L’equip «A» va guanyar per 5½ a ½; el «B» per 4 a 0; el «C» per 3½ a ½; i el «D» per 4 a 0. Impressionant. Hem superat fins i tot el resultat de la 1a jornada, tancant el marcador total en 17 a 1. Difícil de superar, però encara tenim un punt de marge; així que impossible no ho és.

Posats a destacar alguna partida, aquesta setmana ens podríem fixar en les tres que van acabar més tard. En primer lloc, la d’en David Julià contra Josep Muñoz Carol del Catalonia, equip manresà, com els membres del grup musical que sentiu de fons. Fidel al seu estil pausat i reflexiu, anava esgotant el temps mentre aclaria el tauler i la posició, i en un final de torres i peons, aconseguia coronar-ne un que obligava el seu rival a sacrificar la torre, deixant via lliure a un segon peó del nostre DJ que li donava la victòria.

Corren by Gossos on Grooveshark

En segon lloc, la d’en José Daniel Peirón contra el jove Guillermo Torrubia del Viladecans. En aquest cas, la posició era molt més travada, però en Dani dominava la columna g i, un cop obertes les diagonals perquè actuessin els alfils, es convertia en un passadís per on es filtrava la treballada victòria.

I en darrer lloc, la de l’Ignasi Archs, la meva, contra l’Albert Pascual de la Rubinenca. Com és habitual, després de sortir mínimament airós de l’obertura, em complicava la vida en el mig joc, perdent qualitat i més tard un peó. Però, arribant al final, activava la cavalleria (recordeu que som a l’any del cavall), obligant el meu contrincant a tornar la qualitat. Tot i així el final li era lleugerament favorable, per la qual cosa va rebutjar les taules que li vaig oferir. A partir d’aquí era ell qui es complicava l’existència i qui m’oferia les taules. Però la posició havia donat un tomb de 180°: jo disposava d’un peó passat i lliure, i ell, en canvi, d’un peó passat però obstaculitzat pel seu rei i la seva torre, el que em donava dos temps d’avantatge que em permetien guanyar una partida que havia tingut francament malament en molts dels seus trams.

LittleBigHornI això és tot. Després, cap al bar: cerveses i conversa. Fins i tot en Daniel Montoya, un dels nouvinguts, ens comentava que, si hagués sabut que acabàvem així les jornades d’equip, hauria vingut al nostre club molt abans. És l’esperit del Peón Doblado. I que duri!