Teníem pendent la crònica dels tornejos de tardor, bàsicament perquè el darrer —el «Viejo Piano»— acabava just abans de l’arribada de l’hivern. Però aquí la teniu.

Torneig de Martorell

En el grup A hi participava… no, encara no, però ja arribarà.

En el grup B, sí, tres «doblados»: David Julià, Daniel Peirón i Eduard Calbet. El millor classificat va ser en Dani, amb 5½ punts, en la 16a posició; abans de la 7a ronda, va estar analitzant amb un servidor l’obertura anglesa (1. c4), sistema emprat habitualment per la seva rival, la M. Concepció Canela. Les anàlisis, però, no li van servir de gaire i arribava a un final amb dos peons menys, però el rellotge també compta i guanyava la partida per la caiguda de bandera de la seva contrincant. Una mica de sort també va bé de tant en tant.

A continuació, en la posició 22a, trobem en David, amb 5 punts i la companyia de l’Ivan, que ja a la primera ronda es va fer molt amic de l’Aitana Garcia Márquez, una nena del Cervelló que jugava al grup C. Potser algun dia s’enfrontaran davant d’un tauler.

I en el lloc 41è trobem l’Eduard, amb 4 punts. Una mica descol·locat al principi, es va anar assentant després de perdre contra en Gregorio Valbuena, un històric del «Piano», aconseguint fins i tot unes taules —no pactades— contra en David Julià.

I no ens oblidem del guanyador, en solitari, d’aquest grup: en Francesc Garnica, del Molí Nou, a qui tots ja coneixeu perquè darrerament és un habitual de la nostra web.

Anem pel grup C, amb dos «doblados» inscrits: l’Ignasi Archs i en Roberto de la Fuente.

L’Ignasi, després d’una arrencada fulgurant que el situava al capdavant de la classificació, perdia gas, però tot i això acabava en 6a posició amb 6 punts i dues meritòries taules: una amb dos peons menys però amb un valuós alfil i l’altra lluitant precisament contra un alfil adversari però en una posició de bloqueig que el feia totalment inútil.

En Roberto, per la seva part, acabava en el lloc 27è amb 5 punts. La calor —i l’experiència del Manuel Empez, el seu dur rival— li feia perdre la primera partida, després d’haver guanyat qualitat ja a l’obertura. Es refeia i semblava portar-ho força bé quan, a la 8a ronda, contra la Mariona Requena, una nena del Vilafranca, el cervell li jugava una mala passada i després d’una llarga combinació en la que pensava que guanyava peça, no s’adonava dels canvis en la posició i es menjava la peça rival amb una torre clavada. Pel que es veu, en aquest torneig una sola jugada il·legal és suficient per fer-te perdre el punt i així ho decretava l’àrbitre.

Torneig de Cornellà

En aquest nou torneig de la ciutat només hi prenia part un «doblado», en David Guirado. I no podem dir que fos massa afortunat. Finalitzava la seva participació amb tan sols 2½ punts, fruit de cinc taules, sense haver aconseguit cap victòria.

Torneig «Viejo Piano»

El darrer dels tornejos d’aquesta tardor i del qual se n’ha celebrat la 30a edició. Un clàssic, vaja. Dels 18 participants, la tercera part, sis, eren «doblados». Per no estendre’ns en excés, podeu trobar més informació a la pàgina del «Viejo Piano» en aquesta mateixa web. Només esmentarem la classificació final: en primer lloc, l’Antonio Serrate, que es consolida com el “number one” del torneig. En segon lloc, en Francesc Garnica, en el que, probablement, sigui el millor any de la seva carrera esportiva. En tercer lloc, en Jordi Aznar, escaquista amateur sense fitxa federativa però amb un munt de “pianos” a les seves espatlles. Els premis de tram han estat per Javier Bernabé, que per un sol punt en el segon desempat no ha aconseguit “copa grossa”, i pel nostre company Eduard Calbet, que s’ha tret una espineta de sobre. Ah! I el millor «doblado» ha estat en “Jorda”, 6è amb 4½ punts.

Això és tot per ara. Però abans de l’inici del Campionat de Catalunya d’Equips, ens quedarà encara un torneig. En parlarem aviat.