Tot i el nostre esforç “titànic”, no vam poder evitar la topada contra l’iceberg, que ens va deixar glaçats. Però no som un vaixell i no resulta tan fàcil enfonsar-nos. Més aviat som un submarí, navegant sota l’aigua i alçant el periscopi per saber on hem de dirigir els torpedes. I un cop abatuts els rivals, emergim a la superfície i tornem a port amb la satisfacció del deure complert.

SSN 774 Virgina Class SubmarineFins aquí la metàfora. Perquè, de moment, haurem de fer la nostra particular travessia pel desert. Penso, de debò, que teníem —tenim— equip per estar a 1a Provincial, però, sigui pel nivell del grup que ens va tocar, sigui perquè se’ns van entravessar les 32 caselles blanques (o les negres, vés tu a saber), la qüestió és que no hem aconseguit l’objectiu de mantenir la categoria.

Contra el Padró esperàvem un empat salvador. I amb aquesta idea, el Dani pactava unes taules ben aviat. La derrota de l’Ignasi contra en Gregorio Valbuena, un vell conegut del Viejo Piano, emperò, ho complicava una mica. Unes noves taules, en aquest cas força clares, d’en David Guirado, mantenien les espases en alt. Tanmateix, aquí s’acabava gairebé la il·lusió. L’Eduard i en Diego Flores es rendien i el marcador se situava en un 1 a 4. Quedaven tres taulers: en David Julià, en Daniel Peirón i en Jorda. Aquests dos darrers tenien la victòria a tocar i l’aconseguien, tot i que amb un xic de suspens, ja que en Daniel Peirón desaprofitava un mat en una que ni ell ni el seu rival van veure. El David Julià, en canvi, apurava el temps, però després d’unes ulleres a torre i dama (jo sempre les he anomenat fourchette, seguint la nomenclatura que vaig aprendre de Roberto G. Grau), finalment s’havia d’aixecar de la cadira, deixant el marcador final en un 3 a 5 que confirmava la pèrdua de categoria.

L’equip «B», per la seva banda, acaba la temporada en tercer lloc. És una bona classificació, tot i que ens deixa un petit regust, ja que, per poc, no aconseguim pujar de categoria. En Ramon guanyava la seva partida en un tres i no res (ni tan sols sé com va anar, de tan ràpid que va acabar), però en José María Archilla perdia la seva i les coses tornaven a estar com al principi. Tot seguit en Sergi Cuenca ens tornava a donar avantatge i la cosa quedava en mans del Roberto. Amb peça de més, aconseguia arribar a un final amb torre i peons, però els peons anaven caient i era qüestió de temps que es produís el canvi de torres. I, esclar, rei i cavall contra rei és taules. N’hi havia prou, de totes maneres, per guanyar el matx contra el Jake “D” per 2½ a 1½, amb la qual cosa aconseguíem la tercera plaça del grup.

I els «dobladitos» tancaven la seva participació en el Campionat per equips amb un empat contra el Bellvitge, amb victòria del Javi Grueso, derrota de la María José Naharro i taules de l’Àlex Espinosa i del Xavi Escaler. És qüestió d’anar entrant en competició i que així s’acostumin a jugar partides contra altres rivals, partides en què, tot i el caràcter amistós de la categoria sub-12, sempre hi ha en joc alguna cosa més.

Tot seguit els vam donar a tots, «dobladitos» i «dobladitas», unes samarretes amb el logo del Club, amb les quals es van fer la foto que podeu veure. I a la pàgina del Campionat per equips teniu la foto oficial de la temporada, en què, per fi, vam aconseguir que hi fóssim gairebé tots.

2013FotoDobladitos
I així acaba aquesta temporada, de la mateixa manera que es va iniciar: una victòria, una derrota i un empat. Haurem d’esperar a la propera per a aconseguir el desitjat “triplet”. Però, mentrestant, hi ha un munt de tornejos individuals en què, de ben segur, els «doblados» hi farem un bon paper. Les cròniques, ben aviat. En la propera entrada podreu saber què van fer els nostres «dobladitos» en el Campionat Comarcal, els nostres representants en el Torneig d’Hivern de La Lira i en Sergi Cuenca en els tornejos de ràpides que ha organitzat darrerament el CECOB.