El darrer diumenge es va disputar la semifinal de Catalunya de 1a categoria. La temporada ha estat magnífica i teníem l’oportunitat de passar a la final de la categoria. Però ens quedava un escull: superar l’equip de l’Amistat de Premià. En aquests moments de la competició ja no hi ha rivals fàcils —si és que en algun moment n’hi ha hagut algun—. I has de superar totes les adversitats que se’t presenten. A priori disposàvem de tot l’equip «A» complet, però a les 9 del matí, en Manel Santolaria, que ja es trobava al club amb en Daniel Montoya, ens feia saber que no es trobava en condicions òptimes per disputar la partida. Així que vam haver d’improvisar: el jugador més proper era en Jorda, un suplent de luxe, al qual vam trucar perquè vingués a substituir en Manel.

Després de rectificar el full d’alineació van començar les partides. Jo devia arribar cap a quarts de dotze, quan en Jorda i en Daniel Montoya ja estaven analitzant les seves amb els seus rivals. Dues taules per començar, tot i que en Daniel, durant l’anàlisi, es va adonar que podia haver guanyat, però va deixar que el seu contrincant aconseguís l’oposició amb el rei, el que impedia de totes totes la victòria. Mentre emplenava l’acta, en Dani Llargués acabava també la seva partida: unes noves taules. El matx es presentava complicat. El sistema Holandès de desempat, en cas de vuit taules, implica que el guanyador hauria estat l’Amistat de Premià, per haver aconseguit empatar amb negres en el primer tauler.

Finalment, però, arribava la primera victòria, la d’Iván Humanes, que ja ens posava amb avantatge en el marcador: 2½ a 1½. A poc a poc ens acostàvem als 4½ punts que ens donarien el pas a la final. Gustavo, molt just de temps, aconseguia arrencar unes noves taules per repetició de posició. Potser hi havia possibilitats millors, però també pitjors —i més quan el rellotge pesa—, i no era cas de córrer riscos, així que va forçar la repetició per sumar mig punt més. Els nervis estaven presents a tota la sala. Tanmateix les partides que restaven semblaven ben encarrilades i era qüestió de temps que el matx s’acabés decidint a favor nostre. Per fi a la taula 1, Francisco Olivares assolia la victòria amb una posició d’atac que obligava el seu contrincant a rendir-se. 4 a 2. Estàvem a la final? Les calculadores van començar a treballar. Segons l’Holandès, si l’equip rival aconseguia guanyar en els taulers 2 i 3, el desempat quedava en 17 a 19. Xiuxiuejos. Encara ens mancava mig punt!

Les mirades concentrades en aquells taulers. Aparentment els nostres companys estaven millor, però sempre existeix el minut noranta-i-Ramos, com diuen al Be Negre. Sospirs de satisfacció. Rubén Martín sumava les taules en un final complex! Torres i peons passats amb avantatge segurament del nostre company, però un petit error pot provocar el desastre. Per sort no va ser així. La classificació ja era nostra. Ja només mancava l’Emilio Carrasco, qui, més que la “fúria xilena”, com diu en Dani Llargués, en aquesta partida va ser l’“indomable”. Després de moltes voltes va aconseguir un peó d’avantatge. Amb el matx ja decidit el rival li va oferir les taules, però ell veia molt clara la victòria i les va rebutjar. Si encara li quedaven més de tres minuts de temps! I a fe que els va aprofitar bé per aconseguir el darrer punt de l’equip. Resultat final: 5½ a 2½. Un resultat enganyós que no reflecteix la gran lluita que va haver sobre els taulers. L’Amistat de Premià ha estat un dels rivals més punyents amb què ens hem trobat. I em quedo amb la reflexió d’en Daniel Montoya: cap dels nostres jugadors va perdre i tots van sumar en aquesta victòria que ens col·loca a la final i que ens assegura un nou trofeu. Una final que disputarem contra el Vall del Tenes. Com ja he dit en altres cròniques, aquesta temporada ha estat la dels enfrontaments entre el Peón Doblado i el Vall del Tenes. I què millor que acabar-la amb un darrer matx, el que decidirà el Campió de Catalunya de 1a categoria?

Finalment, constatar que, com es preveia, el nostre tauler número 1, el Mestre FIDE Francisco Olivares ha assolit el pitxitxi de la temporada a manca d’una jornada i s’ha fet mereixedor d’aquest trofeu simbòlic que premia el jugador amb més punts aconseguits durant la Lliga regular i els play off consegüents si és el cas.

Altres competicions

De vegades l’actualitat mana i la importància, enguany, de la Lliga Catalana en la història del club ha fet que no hagi pogut comentar alguns dels molts tornejos en què hi ha hagut «doblados» participant-hi. Això no obstant ho podeu seguir des de la pàgina de Participació en Tornejos individuals, però sí que us avanço un parell de classificacions importants, ambdues del nou «doblado» Gonzalo Quirhuayo. En el Campionat Mundial Escolar va aconseguir la setena plaça final en la categoria sub-15 i la vuitena en la categoria blitz sub-17. En properes cròniques m’estendré més i penjaré la partida que va guanyar-li a l’uzbek Nodirbek Yakubboev, el qui, a les postres, seria el guanyador del grup d’edat. Més recentment ha pujat al podi en el XI Campionat Internacional actiu de Canovelles, en classificar-se en la tercera posició final, després de perdre només contra dos Grans Mestres.

Els nostres «dobladitos», mentrestant, continuen jugant el Calculín a Sant Boi. Aquesta setmana es disputarà la darrera ronda i en farem balanç. Creiem que haurà estat una bona preparació, especialment per molts d’ells que encara no havien disputat cap torneig i que necessiten jugar partides per poder progressar en el joc. El proper dissabte 20 de maig en tindran una nova oportunitat en el VIII Campionat Interescolar «Mediterrània», que organitzarem al club amb la col·laboració de l’AMPA d’aquesta escola de Cornellà i del qual en podeu trobar més informació clicant l’enllaç que us he deixat o en la finestra que teniu a dalt de la pàgina principal a mà dreta.

escacs, cornellà

Un moment de les classes de dijous a l’escola Mediterrània, amb els monitors Gustavo Magallanes i Jesús Martínez.

En parlarem més endavant, però la propera crònica ja us puc dir que serà sobre la final de la Lliga Catalana. Els nostres companys ja estan preparats i concentrats per desplaçar-se a Santa Eulàlia de Ronçana i tant de bo tornin amb un nou trofeu sota el braç. Els hi desitgem tota la sort del món! Som-hi, campions!