Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, hem d’agrair que la Lliga es jugui pel matí. D’altra manera, ens hauríem trobat amb els problemes de circulació que hi va haver per la tarda en moltes carreteres, deguts al mal temps i la neu. Anem per feina.

L’equip «A»

No feia pas un bon dia el passat diumenge, però per fi el primer equip jugava a casa i aquest cop amb el Prat, que venia amb un jugador menys. El matx va començar amb puntualitat i, com és habitual, partides igualades fins a dos quarts d’onze. En aquest moment en Jorda va reclamar la meva atenció perquè el rellotge digital es va desprogramar. No recordava aleshores quin programa calia utilitzar per posar el temps que els hi restava als dos jugadors; per tal d’anar ràpid i no haver de llegir les instruccions del DGT, vaig recordar que al meu costat jugava en Francisco Pizarro, que es Àrbitre Internacional i que de seguida el va reprogramar: problema resolt. Poc després el mateix Francisco demanava taules al seu rival (tenia menys temps de rellotge), qui va decidir jugar una mica més però, passats uns minuts, s’ho va repensar i va ser ell qui li va demanar les taules. Francisco les va acceptar. Tot seguit el meu adversari abandonava en una posició de xarxa de mat i el marcador se situava 2½ a ½.

A continuació guanyaven les partides en Jorda, Diego i Ramón, que celebrava el seu aniversari, tots amb posicions superiors excepte la de Diego, que va saber aprofitar el poc temps que li quedava a l’adversari. A la taula 4 encara hi jugava Batman, l’escriptor Iván Humanes, amb una partida que més aviat semblava una de pinball i que finalment va acabar amb taules, per la qual cosa en Batman continua imbatut. Al seu costat teníem el gran Slimani, que després d’una esplèndida partida aconseguia la seva primera victòria com a «doblado». Quedaven dues partides, la de l’MC Rubén i la de la fúria xilena, que tenia una posició complicada per salvar el punt. Emilio li va demanar taules al seu contrincant, però aquest, lògicament, no les va acceptar. El temps, emperò, li anava baixant, s’ho va rumiar i li va demanar taules a l’Emilio, qui acceptava l’oferta sense pensar-s’ho dues vegades, ja que duia dos peons de desavantatge.

Finalment quedava l’MC Rubén Martín amb una posició avantatjosa després d’una gran partida, però amb el temps al límit i una posició gairebé tancada, es va haver de conformar amb les taules. Resultat final, doncs, 8 a 2, i a continuar sumant. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàEra l’equip local, però atès que jugava contra l’ONCE de Barcelona, es va desplaçar fins a la seva seu per disputar el partit. Ben repartits, tres «doblados» i tres «dobladitos» es van disposar a lluitar pel punt en joc. No ho van aconseguir, però el resultat no va estar gens malament: 2 a 4. Els adults van complir amb escreix, obtenint els dos punts «doblados» del marcador: taules d’en José Archilla, ofertes pel rival; victòria d’en David Guirado (coneixent-lo, m’imagino una partida tancada i sense canvis de peces que devia complicar moltíssim el joc del contrincant); i finalment, taules d’en Jordi González, sol·licitades pel ell al nostre ex company Daniel Peirón, que les va acceptar i que ens va donar records per a tots.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàPel que fa als «dobladitos», la cosa va ser completament diferent. Al quart tauler, la partida d’en David Álvarez semblava la faula de la llebre i la tortuga, tal com em comentà en José Archilla. (Obro parèntesi: si cliqueu l’enllaç podreu llegir la faula; però si us fa mandra llegir, més avall us he inserit un vídeo de Disney de l’any 1934, en què la versiona amb dibuixos animats.) En David s’avorria perquè el seu rival jugava molt lent —és a dir, pensava—, però tan sols va necessitar 12 jugades per donar-li mat. L’Iker Alcalde i el Miguel Cabrillana van estar una mica més concentrats, però tampoc no van poder fer res contra els seus respectius adversaris, els quals a poc a poc van anar guanyant material fins a decantar la partida al seu favor. Això no obstant, i segons em va dir la M. Ángeles Sola, l’Iker es va mostrar molt satisfet amb l’experiència.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàL’equip «C»

Aquesta setmana vàrem anar a jugar contra el Sant Quirze «B» amb un equip potent, tot i que a darrera hora vam patir la baixa d’en Sebastián Buitrago. Malgrat això, el primer punt queia ràpidament de la mà del seu pare, en Marco Antonio Buitrago, qui en només 14 moviments feia abandonar un dels dos adults de l’equip rival. Les partides s’anaven definint per minuts i ben aviat en Roberto, l’Andriy i jo mateix ja disposàvem de qualitat d’avantatge, que s’acabava convertint en torre i ens feia sumar tres punts més. Per la seva banda, el darrer «doblado», Francisco Rivas, ja feia estona que comentava la partida amb el seu jove contrincant, l’Àlex Uria. Així que, ben d’hora, a dos quarts de dotze, ja havíem sentenciat el partit amb un 5 a 1 que ens feia sumar el primer punt d’aquesta Lliga. I sort d’això, que ens va permetre tornar a casa amb temps inestable però sense problemes importants.

L’equip «D»

Degut a les diverses baixes d’aquesta setmana, l’equip «D» inicialment havia de jugar contra el Cadena «B» amb dues vacants, però en Jordi Alcántara s’hi va afegir a darrera hora i així van anar-hi cinc «doblados». El més ràpid en acabar va ser, segons sembla, l’Agustí Compte, qui darrerament està tan acostumat a jugar partides ràpides que sembla un «dobladito». (Agustí, et dono permís per veure el vídeo de Disney, a veure si la propera dures una mica més.) Tot seguit, en Jordi, motu proprio i sense encomanar-se a ningú, acceptava unes taules amb dues peces d’avantatge. Mal inici. Les derrotes d’en Manuel Cardoso, que aquest any no està gaire fi, i d’en Francisco Chevalier confirmaven la derrota. Tanmateix, i per sorpresa de molts, l’Antonio Molina guanyava la seva partida i maquillava un pèl el resultat: 1½ a 4½. I en una partida a ritme normal, que és el més sorprenent!

El sub-12

Jornada d’estrenes contra el Sitges «B». Llevat d’en Nil López, la resta participaven per primer cop en la Lliga d’enguany. I per a la Paula Díaz, de fet, era la seva primera partida en competició oficial. Jugava amb blanques i l’havíem alliçonat per obrir amb una Italiana, però el seu adversari va adoptar la Defensa Siciliana i encara no està preparada per lluitar-hi. Però ho estarà, per la seva capacitat d’aprenentatge i les seves ganes, reforçades amb la ajut de l’Alfonso, el seu pare, i perquè a casa també pot practicar amb el seu germà Adrià, un altre «dobladito», el que comportarà una millor progressió d’ambdós.

En Joan de Déu, conduint les negres, aconseguia un bon avantatge, però acabava regalant una torre que la seva contrincant, la Irene Almazán, acceptava de bon grat. El seu rellotge marcava 1:38 h de temps. Les presses… I en el darrer tauler teníem en Nika, el més jove de tots quatre, qui tampoc no aconseguia puntuar i ens deixava amb un 0 a 4 contra el líder de la categoria.

Ens costa que els nens s’acostumin a utilitzar el temps per pensar la millor jugada. I els entrenadors estem treballant en diverses opcions. Una d’elles pot ser que tots els qui acabin la partida amb més d’una hora de rellotge es quedin sense berenar durant una setmana. Esteu avisats.