A la primavera es multipliquen els tornejos i molts d’ells tenen com a participants principals els nens i nenes. També les jornades festives a les escoles en què estem presents amb l’extraescolar d’escacs. Ja n’he parlat d’alguns. Avui ens toca cloure el torneig del Calculín i de les dues jornades que s’han celebrat a l’escola Mediterrània abans de parlar del torneig que coorganitzem amb l’AMPA d’aquesta escola —i que, per cert, ha tingut un gran èxit, però d’això en parlarem en la propera crònica—.

Com a música avui us deixo un tema ben actual. M’agrada que els nostres «dobladitos» i «dobladitas» participin, a més de les classes, en altres activitats del club. Són coses senzilles però que fan que també ells i elles se sentin més integrats en el club. I d’aquí la música que sona mentre llegiu aquestes paraules: és el tema Perfect d’Ed Sheeran, que va escollir la Paula Díaz i que li vaig prometre incloure’l a la web quan analitzés la darrera ronda del Calculín. A més, us reservo una sorpresa per la propera crònica, amb la implicació d’un altre «dobladito». Som-hi.

El Calculín

Quedava una única ronda i l’Unai Jodar i el Miguel Moreno mantenien encara les possibilitats de classificar-se per la final sub-12 del torneig. Malauradament cap d’ells va aconseguir superar els respectius rivals i es van haver de conformar amb els 4 punts aconseguits en les rondes anteriors.

A la taula 6 s’enfrontaven en Nil López i en Nika Liparteliani, un duel que es van endur en Nil, tancant també amb 4 punts la seva participació en el torneig, molt meritoris si tenim en compte que només va jugar cinc partides. Tampoc no està gens malament els 3 punts assolits pel Nika, tots ells contra companys del club.

Més duels «doblados» trobem en les taules 11, 14 i 15. Pablo Romero i Iker Alcalde, companys també del Mediterrània, van deixar la seva amistat de banda i van competir per aconseguir el punt en disputa. I l’Iker, l’únic «dobladito» que ja compta amb elo FIDE oficial, es va endur el gat a l’aigua per sumar el tercer punt d’un total de quatre partides, també tots contra altres «dobladitos». En Pablo, per la seva banda, es va estrenar amb dos punts en el seu primer torneig oficial. Més avall trobem en Paco Sala i l’Izan Pérez, un «dobladito» de la darrera fornada i que, com en Pablo, també ha sumat dos punts la primera vegada que competia en aquest esport. El mateix podem dir d’en Paco, tot i que només va aconseguir un punt. El seu germà José va lluitar per no quedar-se en blanc amb en Carlos Rubio i, finalment ho va aconseguir. Ambdós van segellar unes taules que els van deixar amb 1½ punts per a en Carlos i el mig puntet d’en José.

I finalment ens queda la Paula Díaz, qui ja havia jugat alguna ronda de la Lliga Catalana i que, per fi, estrenava el seu caseller de victòries. No en aquesta ronda, però en la 6a havia guanyat a en Carlos.

Alguns dels nostres «dobladitos» al final del torneig.
D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Izan Pérez, Miguel Moreno, Pablo Romero,
Unai Jodar
, Nika Liparteliani, Paula Díaz i Nil López.

Al final, el més important era que s’ho passessin bé i aprenguessin com funciona la competició i els requeriments que s’hi donen, una cosa que no es pot explicar a les classes: s’ha de viure. Crec que tots han tingut una experiència positiva i espero que vagin perdent aquesta por que tots tenim quan ens hem d’enfrontar a una novetat. De fet sé de bona tinta que alguns d’ells ja frisen per apuntar-se als tornejos que organitzem, fins i tot alguns per als quals encara no estan prou preparats. Però tot arribarà…

Les Jornades del Medi

Com cada any, dues són les jornades que organitza l’AMPA del Mediterrània i en les quals hi participem amb totes les ganes de mostrar el nostre esport a tothom qui el vulgui conèixer o passar una bona estona davant de les 64 caselles del tauler. Nens, nenes, pares, mares i fins i tot alguna àvia s’hi van congregar amb la supervisió dels nostres entrenadors i monitors quan convenia per aclarir o explicar alguna de les jugades dels escacs. I també, pels més petits, unes taules amb dibuixos perquè poguessin pintar. Poca cosa es pot explicar i en aquest cas potser millor si us deixo algunes imatges que faran més entenedor l’èxit de les dues jornades.

El Dia de l’Esport (15 d’abril)

Emilio Carrasco, un dels nostres entrenadors més estimats pels nens i nenes. Dissortadament, ha hagut de marxar a Xile, el seu país natal, per qüestions laborals. Però esperem tenir-lo amb nosaltres novament la propera temporada. Sort i salut, Emilio!

La Festa de Primavera (12 de maig)

Francisco Pizarro, un altre dels nostres entrenadors, també xilè,
i que, a més, és àrbitre FIDE.

En la propera entrada tractaré del IX Torneig Inter-Escolar «Mediterrània» i d’altres tornejos celebrats o previstos. Fins aviat!