Posts Tagged ‘Viejo Piano’

Arriba la fi… del Piano

Dilluns, Desembre 24th, 2012

Cartell 29è Torneig d'Escacs «Viejo Piano» 2012Tot just un dia abans que les prediccions maies sobre la fi del món —fonts ben informades indicaven que només era la fi d’un cicle, i no pas el del Barça—, el que sí s’acabava era el 29è Torneig d’Escacs «Viejo Piano».

Puntual amb la seva cita anual, se celebrava aquest històric torneig de l’Hospitalet, amb una gran participació de «doblados»: fins a set companys d’entre els vint-i-dos jugadors inicials, gairebé la tercera part.

La primera ronda s’iniciava, ni més ni menys, que amb un duel entre els dos vencedors dels grups C dels tornejos de Badalona i Martorell, en Francisco José Pérez “Watusi” i l’Eduard Calbet. L’Eduard, que encara no s’havia proclamat campió a Martorell, guanyava la seva partida i sumava un total de 2½ punts en les tres primeres rondes. Però, com ja sabeu, funciona amb benzina (vegeu l’article Benzina o dièsel?, sobre el torneig de Sants) i aquí esgotava tota la reserva.

Entre tots els «doblados» cal destacar el paper de Daniel Garcia Llargués, que acabava el torneig en segona posició, amb 6 punts, havent perdut només amb en Joan Bosco Tebar, 4t classificat. El campió, novament, va ser l’Antonio Serrate, que repetia triomf després de dos anys de sequera, i la tercera posició se l’enduia un nouvingut al torneig, en Javier Bernabé, que segurament donarà força guerra en els propers anys, juntament amb en Francesc Garnica, companys del Molí Nou.

Finalment, els dos trams d’ELO eren per a Gregorio Valbuena, que retornava brillantment després d’uns anys de no jugar el torneig, i per a Martí Aguilà, que li arrabassava el trofeu a en Marc Alquézar en la darrera ronda, en una partida tensa amb en Diego Flores.

Taula final «Viejo Piano» 2012
I ara, a esperar el bon temps urbà per celebrar el lliurament de trofeus, amb el seu vermutet, el llibret de record i el bon ambient entre els participants.

Watusi’s way

Divendres, Agost 10th, 2012

Tenia previst parlar dels tornejos d’agost a finals de mes. Però no me’n puc estar de comentar l’Open Internacional de Badalona.

El fet no es refereix a cap «doblado» però sí a un vell amic del Jake de l’Hospitalet que participa —i guanya— habitualment al Torneig d’Escacs «Viejo Piano»: en Francisco José Pérez, àlies “Watusi” —no sé si amb w o amb b, però respectaré la grafia d’en Ray Barretto—.

[Un breu incís. Mentre seguiu llegint l’article, us recomano que connecteu amb el següent vídeo i escolteu el tema El watusi del gran mestre d’origen porto-riqueny Ray Barretto, una cançó de l’any 1962 però que encara avui és versionada.
Fi de l’incís.]

En fi, continuem. Enquadrat en el grup C, en Watusi ha campionat amb una trajectòria gairebé impecable: 7 de 7 d’entrada, després que el rebategessin amb el nom de Josep Maria —sembla que la calor fa estralls en els organitzadors de tornejos—. Líder indis-cutible, a la 8a ronda perdia la primera partida amb Manel Barragan, del Tres Peons. El 1r lloc estava en l’aire i podia dependre del sistema de desempat.

Però guanyava la darrera ronda després de més de 80 jugades en una partida retransmesa per l’organització, i el seu rival perdia la seva, amb la qual cosa aconseguia 8 punts i no li calia desempatar. Enhorabona, Paco! Ens veurem ben aviat al Piano.

Passem ara als «doblados» que hi jugaven, que, per cert, han aconseguit trencar la barrera dels 4 punts. En David Julià participava en el grup B amb jugadors, a priori, superiors. Però tampoc no n’hi havia per tant i anava sumant punts fins a arribar als 5 i acabar en el lloc 28è.

L’altre col·lega, en David Guirado, jugava en el grup C i quasi repetia l’inici del Torneig de Sitges. Només eren unes taules, taules, però finalitzava el torneig amb taules, taules, taules. Entremig, un parell de victòries que li donaven un total de 4½ punts. No he fet cap estadística, però de ben segur que, en aquests moments, és el rei de les taules del Peón Doblado.

Nou patrocinador

Divendres, Febrer 17th, 2012

A poc a poc el Club va millorant i això també té efectes no purament esportius. És el cas del patrocini de la nostra web. Un nou patrocinador s’hi ha volgut apuntar per col·laborar amb la nostra tasca. Bé, nou, nou, no ho és. Tots els qui seguiu de tant en tant aquesta web ja coneixeu el Torneig d’Escacs del Viejo Piano, ja que uns quants “doblados” el juguem habitualment. Doncs ara, també podeu trobar aquest local com a patrocinador (a la dreta hi teniu l’enllaç).

El seu propietari, en Miquel Ibor, ens ha comentat que, a partir d’ara, aquesta cocteleria de l’Hospitalet centre també vol oferir als seus clients, a banda del Torneig d’Escacs anual, un seguit d’activitats culturals de proximitat, com concerts acústics, monòlegs, espectacles de titelles, etc.

I sempre, si hi aneu, podreu trobar un tauler d’escacs per jugar un partida mentre preneu un cafè, una cervesa o el que vulgueu.

S’acaba el Torneig “Viejo Piano” 2011

Dimarts, Desembre 27th, 2011

Com cada any, abans de Nadal, finalitzen les partides d’escacs del Torneig “Viejo Piano” —no així els escacs, que els taulers hi són permanentment a disposició de tots aquells que vulguin jugar-ne una partida—.

Aquest any el guanyador ha estat, novament, en Francisco José Pérez “Batusi”, que l’any passat no va poder optar als premis en haver-se de retirar per motius personals. Darrera d’ell i pujant ELO, en Joan Bosco Tebar, un altre jugador que assoleix els 1900 punts d’ELO Piano. I en tercer lloc, Antonio Serrate, que repeteix posició respecte a l’any passat, però manté els seus 2000 i escaig punts d’ELO.

Taula Final "Viejo Piano" 2011

Aquí teniu la taula final del Torneig. En ella podreu veure la classificació de tots els “doblados”, amb noves incorporacions que s’han estrenat aquest any i que aviat, ben segur, agafaran el ritme d’aquest Torneig peculiar però molt, molt atractiu. Cal remarcar la classificació de l’Eduard Calbet, que s’ha endut el premi del seu tram i del Dani Garcia, que, per un punt de Bucholz, ha estat superat per en Javi Jiménez i no ha pogut guanyar el trofeu del seu tram.

I ara —bé, passat festes— a preparar el llibret, en el qual figuraran, com sempre, diverses partides comentades. En aquesta ocasió espero convèncer l’Orelvis Pérez, mestre FIDE que ara ens està donant unes classes magistrals al Club, perquè sigui el comentarista d’enguany. I un cop s’hagi acabat el Campionat de Catalunya per equips, un matí de diumenge d’abril o maig, el lliurament dels trofeus i el “vermutillo” habitual.

Comença el “Piano”

Dimecres, Setembre 28th, 2011

Cartell 28è Torneig d'Escacs "Viejo Piano" 2011Ben aviat començarà de nou el Torneig d’Escacs “Viejo Piano”. Serà l’edició núm. 28 i els doblados tornarem a participar-hi, esperant obtenir uns bons resultats.

Enguany hi ha petits canvis en el sistema de joc, bàsicament en el temps, que passa a ser de dues hores a finish, eliminant el quart d’hora addicional que hi havia abans. Podeu trobar les bases senceres a l’adreça del Viejo Piano: www.elviejopiano.com.

Ens hi veiem a partir del dia 17 d’octubre.

Final del Torneig Viejo Piano

Dimarts, Desembre 21st, 2010

I per fi s’ha acabat el 27è Torneig “Viejo Piano”. Tal com vaig comentar en l’anterior post, el resultat pel que fa als “doblados” ha estat l’esperat, tot i que no ha estat el millor resultat: tots quatre vam perdre contra els nostres respectius rivals. Així i tot, el Kocar, com vaig dir, ha guanyat el trofeu sel seu tram i jo he acabat quart del Torneig, després dels tres “monstres” que hi havia aquest any, i també he guanyat el trofeu del meu tram.

Aquí us poso la taula final del Torneig. Si cliqueu a sobre la podreu veure en un tamany més gran (ho he fet pensant sobretot amb el Dani). Finalment el campió ha estat Juan Gámez, seguit de Miquel Fernández-Díaz i d’Antonio Serrate. És a dir, un resultat previsible, tot i que a priori no es podia determinar l’ordre final. Novament, i ja fa uns quants d’això, el campió de l’any anterior no repeteix al següent, la qual cosa fa que el torneig sigui més dinàmic i interessant.

Com sempre, ara a preparar el llibret, en el qual figuraran tres partides comentades pels tres vencedors, una cadascun, i cap a l’abril o maig, el lliurament dels trofeus i el “vermutillo” habitual.

Noves rondes al Viejo Piano

Diumenge, Desembre 5th, 2010

En la darrera crònica ens havíem quedat just al final de la 2a ronda, amb els emparellaments de la 3a. Com ja vaig dir en l’anterior, algunes partides no les he vistes, així que les comento, en alguns casos, “d’oïdes”.

En primer lloc tenim la partida entre l’Eduard i jo. L’Eduard, com és habitual, em va plantejar una defensa francesa que, aquest cop sí, vaig saber atacar convenientment, aconseguint guanyar dos peons en un sacrifici d’alfil que li va deixar l’enroc molt malparat. Fins i tot podia haver guanyar qualitat i peó, segons una anàlisi del Paco “Batusi”. A partir d’aquí la partida es va calmar una mica i em vaig dedicar a buscar canvis de material per arribar al final amb avantatge. El final era difícil tot i això, però un error de l’Eduard en què perdia la torre va precipitar el resultat i li vaig guanyar la partida.

En Flores, com vaig dir, ho tenia més complicat i va perdre la seva partida amb Serrate, el guanyador de la darrera edició del Torneig. Kocar, en canvi, va guanyar a Manuel Garrido, àlies “el metralleta” per la seva velocitat, suposo que sense massa complicacions, tot i que mai se sap.

Quarta ronda

Ens plantem a la quarta ronda i un nou duel “doblado”, aquest cop entre Flores i jo. No sé ben bé per què però vaig decidir abandonar la meva habitual defensa siciliana i la partida va entrar en un Giuoco Piano en què Flores va sacrificar el cavall de rei, aconseguint que el meu rei es passegés per mig tauler. Finalment vaig aconseguir equilibrar la cosa amb un sacrifici de cavall que igualava una mica la partida. A partir d’aquí vam entrar en un joc més posicional en què Flores va jugar força bé els seus alfils, constrenyint el meu joc fins que va acceptar el canvi de dames, que va ser el seu primer error. Més tard va cometre el segon error, aquest més greu: va col·locar el rei a la mateixa diagonal que la torre, i amb un escac amb l’alfil li guanyava ja la qualitat. Però un nou error consecutiu em va permetre guanyar la torre neta. La partida ja estava molt ben encarrilada i es va acabar de decidir quan Flores va perdre un dels seus alfils pensant que només era un canvi de peces.

Kocar continuava amb la seva ratxa guanyant a Jordi Aznar. Pel que fa a l’Eduard, la seva partida amb Joan Bosco es va decidir per la bandera. Segons em van comentar a en Bosco li quedaven pocs segons (quinze o vint) per esgotar el finish –cal recordar que en el Torneig del Piano no hi ha bonificacions de temps i, per tant, quan et queden quinze segons, són, efectivament, quinze segons–; l’Eduard tenia una mica més, al voltant, crec, que dels deus minuts. Però no va voler oferir les taules, que en Bosco hauria acceptar, segons va dir posteriorment, i finalment, mentre les seves neurones pensaven la resposta adequada, li va caure la bandera.

Cinquena ronda

I arribem a la cinquena ronda. De moment en Kocar i jo manteníem el tipus, Flores estava a l’aguait per donar la urpada i pujar posicions i l’Eduard es començava a despenjar perillosament. Els resultats van ser desiguals. Kocar va perdre amb el Miquel, MC amb uns 2300 d’ELO català. La partida, pel que vaig veure, es va decidir prop del final, quan en Miquel va fer valdre la seva millor visió del joc posicional i, si no m’equivoco, li va guanyar peça a en Kocar.

La meva partida amb en Joan Bosco va ser força interessant. Vaig començar dominant clarament el tauler però un error posicional li va permetre a en Bosco dominar la columna de dama i acabar guanyant-me un peó. Diversos canvis de peces ens van conduir a un final gens fàcil. Finalment, un error del Bosco em va permetre recuperar el peó i li vaig oferir les taules, que em va acceptar. El cansament i la possibilitat de perdre la partida em van fer ser una mica conservador, ja que, de fet, segons les anàlisis posteriors amb en Jorda i, com no, en Paco “Batusi”, podia guanyar la partida ja que Bosco no podia evitar que coronés un dels peons. Però potser no em va anar malament el mig puntet, ja que vaig evitar l’enfrontament a la sisena ronda amb un dels líders del Torneig.

I les darreres dues partides no les vaig veure. En Flores va guanyar a Ramón Sanz, un jugador molt sòlid i amb una gran tendència a les taules i l’Eduard no va poder amb el seu “monstre” particular, en Marc Alquézar, amb qui ja ha jugat diverses partides i encara no ha aconseguit ni tan sols mig puntet, segons em va dir.

Sisena ronda

La sisena ronda podia ja decidir el resultat del Torneig en diversos aspectes. Però en Serrate va perdre la seva partida amb l’MC Miquel i resulta que els “tres magnífics” arriben a la darrera ronda empatats a cinc punts.

Pel que fa als “doblados”, un nou enfrontament: en Kocar i jo. Sembla que hi estic abonat, ja que m’ha tocat jugar amb tots els col·legues; fins i tot, m’havia tocat en Jarold abans de saber que es retirava. Kocar va sortir amb peó dama i vaig optar per una defensa eslava. Kocar va dominar l’espai durant força estona i va haver un moment en què jo ho tenia molt cru, però se’m va encendre una llumeta i li vaig plantejar una celada, en la qual va caure, i en què podia guanyar la dama, però… la meva resposta el va fer pensar una bona estona, potser uns vint minuts, ja que, realment, si menjava la dama, acabava perdent un cavall. La resposta, per tant, era donar un escac amb el cavall, que jo havia de perseguir amb el rei, mantenint la tensió. Això ens va conduir a un atac directe del Kocar contra el meu rei, que jo vaig protegir amb diverses jugades calculades mentre mantenia la possibilitat del mat. Finalment, en el seu afany per atacar el rei, va descuidar la vuitena fila i li vaig entrar amb la torre, donant un mat en quatre jugades.

En Flores, per la seva banda, aconseguia unes taules amb en Bosco, que aquest any ja en duu tres. La partida, pel que vaig veure, van decidir jugar-la en una hora en lloc de dues i pràcticament no em vaig enterar de gran cosa fins al final, ja que jo m’estava barallant, al tauler del costat, amb les peces del Kocar. L’Eduard per fi aconseguia el seu segon puntet contra “el metralleta” i s’allunyava una mica de la cua de la classificació.

I d’aquí uns dies, la darrera ronda. No recordo un torneig tan igualtat per la part alta des de fa un munt d’anys. Els tres “monstres” del Torneig hi arriben empatats i les tres places es decidiran, segurament, pel Bucholz. Dos “doblados” hi participarem activament: a mi m’ha tocat el Serrate i a en Flores el Juan Gámez. Un nou duel “doblado” apuntava a l’horitzó: l’Eduard contra el Kocar, però, finalment, la retirada per motius personals de Paco “Batusi” ha fet variar els emparellaments i ambdós s’enfrontaran a dos històrics del Torneig: Kocar amb Ramón Sanz i Eduard amb Jorda.

Cal dir que el Kocar ja ha guanyat matemàticament el premi del seu tram d’ELO i que jo tinc moltes possibilitats, fins i tot perdent, d’endur-me el meu, amb la qual cosa la participació de “doblados” al Torneig es pot considerar força exitosa.

Participació al 27è Torneig del Viejo Piano

Divendres, Novembre 12th, 2010

A la primera ronda, només va aguantar en Flores. El seu rival, el germà de l’Eduard, també es va retirar i va guanyar la partida per incompareixença. La meva partida amb el Juan Gámez no va estar malament tenint en compte la diferència de nivell, que es va notar en un final de dos alfils contra dos cavalls que em va guanyar. L’Eduard i el Kocare van jugar, respectivament, contra Serrate i el Paco “Batusi” i el resultat va ser el previsible, però no ser com van anar les partides.

A la segona ronda, en Flores aconsegueix guanyar la seva partida amb Manuel Díaz, un amic del Javi Jiménez. Quan vaig arribar Flores duia tres peons d’avantatge, però es va enredar i li van recuperar dos peons. Al final, un atac seu a la dama del rival va ser defensat amb un contraatac a la seva dama, però el Manuel no va veure un escac previ amb el qual Flores guanyava la dama neta i el Manuel ja va abandonar.

A mi em tocava jugar amb en Jarold, i posteriorment em van confirmar la seva retirada, per la qual cosa ara tinc un puntet per incompareixença. Al Kocare li va passar el mateix amb en Carles Calbet, que també ha confirmat la seva retirada. L’Eduard era el que potser ho tenia més fàcil i va guanyar a l’Óscar López en una partida que tampoc he vist.

I per la tercera ronda, que es juga la setmana que ve, en Flores té un rival força complicat: el Serrate. En Kocare ho té més fàcil, ja que li toca el Manuel Garrido i hauria de guanyar a no ser que s’encomani de la seva velocitat, com em va passar a mi fa un parell d’anys. Quant a l’Eduard i a mi tenim rivals també força complicats: ens toca jugar junts. Serà el primer duel “doblado” del Torneig, almenys el primer que en principi es dilucidarà damunt d’un tauler. Serà el proper dimarts a les nou del vespre, però s’haurà de veure en directe ja que no hi ha cap canal de TV que el retransmeti, ni gratuït ni de pagament.

Ignasi Archs

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2019
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Adeslas
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • Viejo Piano
  • Filatelia Llach
  • Gramma arts gràfiques
  • Ajedrez 21
  • The Corner
Maig 2020
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
« Nov    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Categories
Visitants