Posts Tagged ‘Viejo Piano’

Recordant vells temps

dijous, març 8th, 2018

Aquest diumenge ens va deixar en Juan Lorenzo Fuentes Serrano, pare d’en Ramón Fuentes. L’any 2006, quan ens iniciàvem per primera vegada com a club a la Lliga Catalana, en Juan Lorenzo no es perdia cap partit a casa i quan arribàvem al local ens rebia a la seu social fent sonar la botzina de la bicicleta per animar-nos a guanyar el matx, cosa que li agrairem sempre. Volem expressar el nostre profund sentiment de tristor i lliurar el més sentit condol a la família d’en Ramón.

En aquella època, als inicis del Peón Doblado, era habitual, malgrat el suport d’en Juan Lorenzo, que el club se salvés en la darrera jornada. El moment no és comparable, però sí que recorda de vegades aquells vells temps. L’equip «A», amb sang, suor i llàgrimes, va tirant endavant la Lliga i a hores d’ara es pot considerar matemàticament salvat, sense més aspiracions. El mateix podem dir de l’equip «B», que aquesta setmana no va jugar però que es mantindrà a la 2a provincial, a banda dels mèrits propis, en virtut d’aquesta vacant que li va tocar el diumenge. Altra cosa és l’equip «C», al qual li manca un punt de sort per guanyar els partits; de fet, mig punt, perquè portem diverses jornades perdent per la mínima, la qual cosa ens situa molt a prop del descens. Caldrà afinar una mica per salvar la categoria. I l’equip «D», tot i que encara no és matemàticament segur, es pot considerar un equip de 3a provincial. El grup en què juga és dels més forts i ja al principi vam veure que seria molt difícil mantenir-lo a 2a. Així que, almenys, ha servit perquè tothom pugui jugar, especialment alguns «dobladitos» que, si no, gairebé no haurien participat a la Lliga. Quant a l’equip sub-12, és un equip de promoció perquè els més petits també puguin sentir-se part del club, practicar els ensenyaments que van adquirint al llarg del curs i agafar rodatge de cara a altres tornejos individuals.

L’equip «A»

Ens apropem una mica més al final de la Lliga. En aquesta ocasió ens va visitar el Club d’Escacs Igualada.

Prop de les 10:00 vaig decidir proposar taules al meu rival, qui les va acceptar sense pensar-s’ho massa; era una posició igualada, quedava molta partida en joc, però quan un es troba malament cal pensar en l’equip abans d’espifiar-la i perdre el punt.

Un parell d’hores més tard Diego Flores perdia la seva partida i els igualadins es posaven per davant en el marcador: ½ a 1½. Minuts després es produïen dues taules més, les de José Archilla i súper Jordi González, que continua invicte. El marcador se situava 1½ a 2½. Al darrer tauler hi jugava el Loko Ramone, a qui vaig haver de despertar a les 8:45 degut a una baixa de darrera hora en el primer equip. Va jugar una bona partida fins a anotar l’empat a 2½. A la taula 5 hi teníem en Francisco Pizarro, qui va realitzar pràcticament les millors jugades i el seu rival va haver d’abandonar veient la xarxa d’escac i mat en què havia caigut. Es confirmava la remuntada, 3½ a 2½, però els igualadins no donaven el matx per perdut i aconseguien poc després l’empat a la taula 7, on hi jugava en Jorda, que va jugar molt bé al principi però finalment no va escollir el millor camí i va perdre el punt.

Quedaven tres partides, la d’en Gustavo, qui, malgrat el nou patinet elèctric que li van regalar, no va aconseguir arribar a l’hora —i és que quan condueixes, ni que sigui al metro, no es pot anar pendent del mòbil—; la d’en Emilio Carrasco, la fúria xilena, i la del Mestre Català Rubén Martín, qui, com l’Emilio, tenia una posició avantatjosa. Finalment en Gustavo, amb posició desfavorable, va perdre, però tant l’Emilio com en Rubén van guanyar, deixant el marcador final 5½ a 4½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Aquest cop no ens vam dedicar a buscar el número de la plaça on juga el Sant Joan Despí «B». Ja sabíem on era i no ens vam passar l’estona intentant trobar el local. Després de fer un cafè ens hi vam dirigir i els nostres rivals ja ens esperàvem. El matx es perfilava molt igualat i la mitjana d’elo així ho feia preveure. Aviat, però, les coses es torçaven. Marco Antonio, amb una posició interessant, es deixava un doble de cavall que li feia perdre totes les possibilitats davant de l’Adolfo Ruiz, un vell conegut del Viejo Piano. Les altres partides es mantenien encara equilibrades i podia passar de tot. Bo i dolent. I vam començar de la pitjor manera: Jesús Martínez, en una baixa forma alarmant, permetia al seu rival una entrada a l’enroc que el collava fins que va haver d’abandonar. Roberto, conduint les blanques, tampoc semblava tenir-ho millor. Les taules estaven gairebé assegurades però era difícil que aconseguís la victòria i, així, amb un ½ a 2½, el meu rival m’oferia també les taules. Òbviament no les podia acceptar, tot i que la meva posició tampoc no era gaire millor.

Francisco Chevalier ens donava l’única alegria del matí, guanyant i posant l’1½ a 2½ al marcador. Encara quedava alguna esperança. Tanmateix, Francisco Rivas continuava la tònica del dia i empatava també la seva partida. Tot estava en les meves mans però la lluita entre el meu cavall i el seu alfil no semblava suficient per assolir la victòria. Finalment, i davant la certesa que ja no podia guanyar, li vaig oferir les taules al meu contrincant. Ell, pensant que amb això no en tenien prou, les va rebutjar. Eren tan clares que em vaig aixecar de la cadira i, dempeus, vaig fer galopar el meu cavall fins a sacrificar-lo pel seu peó deixant-lo només amb l’alfil. I ja sabem tots que amb una sola peça menor no es pot donar mat. Resultat final… 2½ a 3½ i novament se’ns escapa una possibilitat de puntuar.

L’equip «D»

Fa unes jornades el «C» es va enfrontar a l’Espiga de les Corts «D» a la nostra seu. Ja aleshores vam perdre 2 a 4, així que, ara, que era a l’inrevés i el «D» jugava contra l’Espiga de les Corts «C» al seu local, les possibilitats encara eren més minses. No tinc detalls d’aquest matx, però el resultat ho diu tot: 0 a 6.

L’equip sub-12

En el desplaçament més llarg de la Lliga, per jugar contra el Joviat de Manresa, tan sols vam aconseguir convèncer d’anar-hi un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i una «dobladita», la Paula Díaz, que volia jugar tant sí com no. Avui, quan publico aquesta crònica, és el Dia Internacional de la Dona Treballadora (n’hi ha alguna que no ho sigui?) i, malauradament, hem de constatar les poques jugadores que hi ha al club. Federades només dues, a les que hi hem de sumar algunes nenes més a les classes d’escacs. És, potser, un dels reptes que ens hauríem de plantejar: el de sumar més dones, noies i nenes al club, perquè el seu punt de vista i la seva forma de jugar també poden ser de profit per a tots els altres. Seguirem intentant-ho.

Els pares hi van arribar ben d’hora. Els rivals, fins i tot, encara no havien obert el local. I se’n van anar tant d’hora com havien arribat, ja que, segons ens van dir, en poc més d’una hora ja tornaven cap a casa sense cap punt a la butxaca. Cal dir que el Joviat és l’equip més potent del grup i de fet ja està gairebé a la categoria Preferent sub-12. No sé si va ser així, però jo hauria aprofitat la visita a Manresa, capital cultural catalana 2018. Pagaria la pena assabentar-se d’aquestes coincidències i gaudir dels viatges que hem de fer també per jugar.

Els nostres «dobladitos» instants abans d’iniciar el matx contra el Joviat.
[Foto: Alfonso Díaz.]

Molta teca

dissabte, abril 4th, 2015

I no em refereixo a la de la barbacoa, que va ser la justa, sense que en sobrés i sense que ningú es quedés amb gana. Ho dic perquè, després d’unes quantes cròniques gairebé monotemàtiques —la Lliga Catalana té un pes important en la vida del club—, en aquesta comentaré alguns esdeveniments del passat, del present i del futur.

La barbacoa

Smoke on the Water by Deep Purple on Grooveshark

Començaré per aquí. Des de fa uns quants anys, s’ha imposat la tradició d’una barbacoa «doblada» a Can Jorda tan bon punt acaba la Lliga. Serveix per celebrar els ascensos, quan n’hi ha, el manteniment de categoria, quan no, i també per espolsar-nos la mala gaita quan es produeix un descens. Però, sobretot, per trobar-nos i gaudir d’un bon menjar i d’unes bones partides de postres. Ens hi vam aplegar una bona colla: Rubén, Iván, «Jorda», Dani, Marc, Ramón, Sergi, Jose, Ignasi, David i Jesús, acompanyats per la Núria i la Doris, les dones respectives d’en «Jorda» i d’en Jose, a més dels dos fills d’aquest i també del pare del nostre amfitrió. Només va faltar una mica d’all-i-oli, però tot i això les botifarres, costelles, botifarrons i xoriços, cuinats entre una fumera que es reflectia a l’aigua de la piscina, van desaparèixer en un tres i no res. A la seqüència de fotos podeu veure una part de la família «doblada». A la dreta, amb cara de gat espantat, en Dani, que s’hi va acostar, temeràriament, pel cantó més difícil.

 

 

El Campionat de Catalunya d’Edats

Mentre nosaltres arramblàvem amb tota la pitança que teníem al nostre abast, en Miguel Cabrillana participava en el Campionat de Catalunya d’Edats a l’Ametlla de Mar, en la categoria sub-8. És el primer «dobladito» que el disputa i el resultat ha estat força bo: 4 punts de 8 possibles, havent perdut només contra nens que ja porten un cert temps federats —i, per tant, amb més experiència—. En la classificació final ha quedat en el lloc 31è de 60 participants (començava com el 57è del rànquing), amb una performance de 1706, que el farà pujar uns quants punts d’ELO i, sobretot, li va donant experiència en la competició.
Edats2015_1Edats2015_2

El Torneig Social

Tal com es va decidir en una darrera reunió de la Junta Directiva, ben aviat endegarem el II Torneig Social del Peón Doblado. La idea era iniciar-lo el proper 9 d’abril, però, amb la Setmana Santa pel mig, potser el començarem una mica més tard. En principi seria un sistema suís en què les partides es jugarien setmanalment dilluns o dijous —es tracta que els rivals quedin entre ells, a l’estil del Torneig d’Escacs «Viejo Piano»—, a un ritme de joc de 25 minuts més 5 segons de bonificació. Això no obstant, les bases definitives les rebreu tan bon punt estiguin enllestides, però ja ens podeu comunicar la vostra inscripció si desitgeu participar-hi. Volem que sigui també un dels tornejos importants del club, així que us demanem la màxima participació.

ELO i tornejos

Ja podeu veure el vostre ELO actualitzat —ara és mensual— a la pàgina de Jugadors. Hem incorporat també una columna amb el factor k, ja que en aquests moments és variable en funció de l’ELO de cadascú. Potser us trobareu amb alguna sorpresa.

Així mateix s’ha posat al dia la llista de Tornejos que ja estan convocats, amb alguns «doblados» inscrits. Recordeu d’avisar-nos si penseu participar en algun d’ells; d’aquesta manera podrem fer el seguiment a través de la web, a banda que això ens serveix per completar la memòria que anualment presentem a l’Ajuntament de Cornellà per justificar part de la subvenció que rebem.

Una notícia luctuosa

És d’aquelles informacions que a ningú no li agrada donar. Malauradament us hem de comunicar que el proppassat dimarts 31 de març ens va deixar la sogra d’en Diosdado Jaén «Jorda», després d’una llarga malaltia. A ell, a la Núria i a tota la família els donem el nostre condol.

Tornejos de tardor

dilluns, desembre 30th, 2013

Teníem pendent la crònica dels tornejos de tardor, bàsicament perquè el darrer —el «Viejo Piano»— acabava just abans de l’arribada de l’hivern. Però aquí la teniu.

Torneig de Martorell

En el grup A hi participava… no, encara no, però ja arribarà.

En el grup B, sí, tres «doblados»: David Julià, Daniel Peirón i Eduard Calbet. El millor classificat va ser en Dani, amb 5½ punts, en la 16a posició; abans de la 7a ronda, va estar analitzant amb un servidor l’obertura anglesa (1. c4), sistema emprat habitualment per la seva rival, la M. Concepció Canela. Les anàlisis, però, no li van servir de gaire i arribava a un final amb dos peons menys, però el rellotge també compta i guanyava la partida per la caiguda de bandera de la seva contrincant. Una mica de sort també va bé de tant en tant.

A continuació, en la posició 22a, trobem en David, amb 5 punts i la companyia de l’Ivan, que ja a la primera ronda es va fer molt amic de l’Aitana Garcia Márquez, una nena del Cervelló que jugava al grup C. Potser algun dia s’enfrontaran davant d’un tauler.

I en el lloc 41è trobem l’Eduard, amb 4 punts. Una mica descol·locat al principi, es va anar assentant després de perdre contra en Gregorio Valbuena, un històric del «Piano», aconseguint fins i tot unes taules —no pactades— contra en David Julià.

I no ens oblidem del guanyador, en solitari, d’aquest grup: en Francesc Garnica, del Molí Nou, a qui tots ja coneixeu perquè darrerament és un habitual de la nostra web.

Anem pel grup C, amb dos «doblados» inscrits: l’Ignasi Archs i en Roberto de la Fuente.

L’Ignasi, després d’una arrencada fulgurant que el situava al capdavant de la classificació, perdia gas, però tot i això acabava en 6a posició amb 6 punts i dues meritòries taules: una amb dos peons menys però amb un valuós alfil i l’altra lluitant precisament contra un alfil adversari però en una posició de bloqueig que el feia totalment inútil.

En Roberto, per la seva part, acabava en el lloc 27è amb 5 punts. La calor —i l’experiència del Manuel Empez, el seu dur rival— li feia perdre la primera partida, després d’haver guanyat qualitat ja a l’obertura. Es refeia i semblava portar-ho força bé quan, a la 8a ronda, contra la Mariona Requena, una nena del Vilafranca, el cervell li jugava una mala passada i després d’una llarga combinació en la que pensava que guanyava peça, no s’adonava dels canvis en la posició i es menjava la peça rival amb una torre clavada. Pel que es veu, en aquest torneig una sola jugada il·legal és suficient per fer-te perdre el punt i així ho decretava l’àrbitre.

Torneig de Cornellà

En aquest nou torneig de la ciutat només hi prenia part un «doblado», en David Guirado. I no podem dir que fos massa afortunat. Finalitzava la seva participació amb tan sols 2½ punts, fruit de cinc taules, sense haver aconseguit cap victòria.

Torneig «Viejo Piano»

El darrer dels tornejos d’aquesta tardor i del qual se n’ha celebrat la 30a edició. Un clàssic, vaja. Dels 18 participants, la tercera part, sis, eren «doblados». Per no estendre’ns en excés, podeu trobar més informació a la pàgina del «Viejo Piano» en aquesta mateixa web. Només esmentarem la classificació final: en primer lloc, l’Antonio Serrate, que es consolida com el “number one” del torneig. En segon lloc, en Francesc Garnica, en el que, probablement, sigui el millor any de la seva carrera esportiva. En tercer lloc, en Jordi Aznar, escaquista amateur sense fitxa federativa però amb un munt de “pianos” a les seves espatlles. Els premis de tram han estat per Javier Bernabé, que per un sol punt en el segon desempat no ha aconseguit “copa grossa”, i pel nostre company Eduard Calbet, que s’ha tret una espineta de sobre. Ah! I el millor «doblado» ha estat en “Jorda”, 6è amb 4½ punts.

Això és tot per ara. Però abans de l’inici del Campionat de Catalunya d’Equips, ens quedarà encara un torneig. En parlarem aviat.

30è Torneig d’Escacs «Viejo Piano»

dissabte, novembre 2nd, 2013

VP30cartellCom cada any, a l’inici de la tardor (encara que no ho sembli), comença una nova edició del famós Torneig d’Escacs «Viejo Piano», amb abundosa participació de «doblados», sis aquest any, la tercera part del total de participants.

A l’esquerra teniu un dels cartells de l’edició d’enguany, obra del jove dissenyador Sinuhé Mayorga. I diem un perquè n’ha fet ni més ni menys que sis, un per peça. Els podeu veure tots si aneu a aquesta cocteleria de l’Hospitalet de Llobregat. On també, si voleu i mentre gaudiu analitzant alguna de les partides que s’hi juguin, podreu prendre una “relaxing cup of café con leche en la calle Mayor”.
RelaxingCup

Enguany també podeu seguir el desenvolu-pament del torneig des de la nostra web, accedint a la pàgina Torneig d’Escacs «Viejo Piano», dins de la pestanya d’Activitats.

De moment, i després de les dues primeres rondes, es destaquen Antonio Serrate i Jordi Aznar, els únics que han guanyant ambdues partides. Com a anècdota —històrica— cal esmentar que en la primera ronda es van produir cinc (5!!!) taules, una cosa inèdita en el torneig —i en molts tornejos amb molts més participants—, fins i tot si analitzem totes les rondes.

Sant Martí del Vallès

divendres, juliol 26th, 2013

No, no és que el barri de Sant Martí de Barcelona s’hagi traslladat al Vallès. És un d’aquells jocs de paraules que els que em coneixeu sabeu que m’agraden tant. Si continueu llegint l’article, al final sabreu el perquè del títol.

Comencem pel torneig de Sant Martí. Hi participaven tres dels nostres companys, tots en el grup B —ja arribarà el dia en què tindrem representants en els grups A dels campionats, temps al temps—.

En David Julià, el nostre special one —fins quan?— acabava 22è amb 6 punts i una partida per recordar. Com que avui tinc un dia enigmàtic, visiteu la pàgina de Participació en tornejos individuals, reproduïu-la i traieu les vostres pròpies conclusions. Per cert, va acabar en taules.

El segon company, en José Daniel Peirón, finalitzava en el lloc 39è amb 5½ punts. També amb una partida per recordar, que també va acabar en taules, contra en Jonasz Baum, un jove —joveníssim— escaquista polonès de només 8 anyets, però amb una capacitat d’anàlisi que ens va sorprendre a tots. En el seu palmarès ja figura com a subcampió infantil de Polònia. No és gens estrany, doncs, que hagi pujat ni més ni menys que 117 punts d’ELO FIDE en aquest torneig. I menys estrany resultarà veure’l d’aquí un temps amb algunes lletres afegides a la puntuació FIDE. Podeu veure també la partida a la pàgina de Participació en tornejos individuals.

Finalment, l’Eduard Calbet acabava amb tan sols 3 punts. A l’inici del torneig em va comentar que ja havia carregat benzina, però li devien posar adulterada o molt baixa d’octans. Això sí, també té una partida que no oblidarà i que, en el seu moment, em va dedicar. Com que és curteta, la poso tot seguit.

Us sona? No és el contragambit Budapest, però el mat final és molt similar al de la celada que ja coneixeu, amb la particularitat que el cavall, en donar-lo, cobreix la casella 2AR (f2, en aquest cas), per on es podria escapar el rei.

Si voleu veure els nostres companys i l’àlbum de fotos del Torneig, cliqueu en l’enllaç. La feina de buscar-los i trobar-los és vostre (sí, sí, aneu cap a baix, les fotos hi són). En Jonasz Baum, el rival d’en Dani Peirón, és a la imatge 7250.

I, per fi, el moment que tots estàveu esperant: abans de Sant Martí es va jugar el XXXVI Open Internacional de Barberà… del Vallès. No hi jugava cap «doblado», però sí un amic que recentment s’ha apuntat a la nòmina del Viejo Piano: en Francesc Garnica. Si l’any passat un “pianista”, en Francisco José Pérez, guanyava el grup C del torneig de Badalona, enguany en Francesc ha guanyat brillantment el de Barberà. Només va perdre la darrera partida contra el 2n classificat del grup, qui, malgrat això, no va aconseguir superar-lo en Buchholz. Enhorabona, Francesc!

Lluiiiiiís!

dilluns, juny 17th, 2013

FestaEsport2013_DaniPeironTots hem escoltat aquest mot en més d’una ocasió. I què passa quan algú pronuncia aquesta paraula? Efectivament: instants després, una llum encegadora immortalitza el moment per a la posteritat.

Així, d’aquí uns anys podrem recordar el nostre company José Daniel Peirón recollint el trofeu de la Festa de l’Esport de Cornellà 2013 [cliqueu per veure totes les fotos de l’acte], que l’acredita com el nostre pitxitxi de la temporada.

Tampoc no oblidarem el vermut i posterior lliurament de premis del Torneig d’Escacs «Viejo Piano» 2012. A la foto hi som gairebé tots els «doblados» que hi vam participar i un parell que encara no ho són, però quasi…

ViejoPiano2013_vermut

D’esquerra a dreta, dempeus: Martí Aguilà, José María Archilla, Eduard Calbet, Diosdado Jaén «Jorda» i Alfonso Pardo. Ajupits: Daniel Garcia Llargués i Ignasi Archs.

I ja que la cosa va d’imatges, uns deixem un gràfic que hem elaborat recentment, on queda palesa l’evolució de la massa social del nostre club. El millor de les gràfiques és que, habitualment, no necessiten explicació. Per tant, aquí la teniu: vosaltres mateixos en podeu treure les conclusions.

Maig, mes de flors i… vermut

dilluns, abril 29th, 2013

Mentre alguns «doblados» estem participant en diversos tornejos individuals, n’hi ha d’altres que es van acabar fa uns mesos. Però només les partides. Encara queda la part més important: l’entrega de trofeus.

Parlo, esclar, del Torneig d’Escacs «Viejo Piano». El diumenge 12 de maig, cap a la una del migdia, es lliuraran els trofeus de la darrera edició, un dels quals, el segon, se l’ha endut el nostre company Daniel Garcia Llargués. Com mana la tradició, prèviament en Miquel Ibor, propietari d’aquesta cocteleria de l’Hospitalet, ens oferirà un bon aperitiu, que els jugadors d’escacs també necessitem alimentar l’estómac.

icoBrailleUna curiositat d’enguany és que el cartell del torneig (el podeu veure si cliqueu l’enllaç) ha estat dissenyat per l’Àlex Espinosa. Però no pas el nostre «dobladito», sinó un jove dissenyador del taller Braille Corp. que en comparteix nom i cognom.

Aquest mateix cartell és el que figurarà com a portada del llibret —una altra tradició del torneig—, que aquest any, en canvi, no comptarà amb les clàssiques fotos dels participants. Degut a problemes informàtics, aquestes es van perdre al núvol —és com s’anomena ara els llimbs— i per això vam decidir substituir-les per unes quantes tires còmiques, com ja s’havia fet en les primeres edicions. Així, gràcies al genial Quino, gaudirem de l’entranyable Mafalda i la seva colla. I, com a primícia —i en exclusiva per la nostra web—, aquí en teniu una perquè rigueu —o somrigueu— una estona.

Mafalda1rMaigCNT2013Abans del lliurament de trofeus, el primer de maig, se celebra el Dia Internacional del Treballador. I en aquesta ocasió, els companys de la CNT han realitzat un cartell reivindicatiu amb tema escaquístic. No fa pas gaires anys, la temporada 2009, quan encara érem un club nòmada i no disposàvem de local fix, la CNT de Cornellà ens va oferir la seva seu perquè hi poguéssim jugar el Campionat de Catalunya per Equips, per la qual cosa sempre els estarem agraïts. Tingueu en compte, però, si sou escaquistes, de no fer massa cas de l’eslògan (si amplieu el cartell sabreu de què parlo). Les regles del nostre esport es mantenen invariables des de fa segles i no cal canviar-les ara; les revolucions s’han de fer només allà on pertoca.

Tocats i enfonsats

diumenge, març 24th, 2013

Tot i el nostre esforç “titànic”, no vam poder evitar la topada contra l’iceberg, que ens va deixar glaçats. Però no som un vaixell i no resulta tan fàcil enfonsar-nos. Més aviat som un submarí, navegant sota l’aigua i alçant el periscopi per saber on hem de dirigir els torpedes. I un cop abatuts els rivals, emergim a la superfície i tornem a port amb la satisfacció del deure complert.

SSN 774 Virgina Class SubmarineFins aquí la metàfora. Perquè, de moment, haurem de fer la nostra particular travessia pel desert. Penso, de debò, que teníem —tenim— equip per estar a 1a Provincial, però, sigui pel nivell del grup que ens va tocar, sigui perquè se’ns van entravessar les 32 caselles blanques (o les negres, vés tu a saber), la qüestió és que no hem aconseguit l’objectiu de mantenir la categoria.

Contra el Padró esperàvem un empat salvador. I amb aquesta idea, el Dani pactava unes taules ben aviat. La derrota de l’Ignasi contra en Gregorio Valbuena, un vell conegut del Viejo Piano, emperò, ho complicava una mica. Unes noves taules, en aquest cas força clares, d’en David Guirado, mantenien les espases en alt. Tanmateix, aquí s’acabava gairebé la il·lusió. L’Eduard i en Diego Flores es rendien i el marcador se situava en un 1 a 4. Quedaven tres taulers: en David Julià, en Daniel Peirón i en Jorda. Aquests dos darrers tenien la victòria a tocar i l’aconseguien, tot i que amb un xic de suspens, ja que en Daniel Peirón desaprofitava un mat en una que ni ell ni el seu rival van veure. El David Julià, en canvi, apurava el temps, però després d’unes ulleres a torre i dama (jo sempre les he anomenat fourchette, seguint la nomenclatura que vaig aprendre de Roberto G. Grau), finalment s’havia d’aixecar de la cadira, deixant el marcador final en un 3 a 5 que confirmava la pèrdua de categoria.

L’equip «B», per la seva banda, acaba la temporada en tercer lloc. És una bona classificació, tot i que ens deixa un petit regust, ja que, per poc, no aconseguim pujar de categoria. En Ramon guanyava la seva partida en un tres i no res (ni tan sols sé com va anar, de tan ràpid que va acabar), però en José María Archilla perdia la seva i les coses tornaven a estar com al principi. Tot seguit en Sergi Cuenca ens tornava a donar avantatge i la cosa quedava en mans del Roberto. Amb peça de més, aconseguia arribar a un final amb torre i peons, però els peons anaven caient i era qüestió de temps que es produís el canvi de torres. I, esclar, rei i cavall contra rei és taules. N’hi havia prou, de totes maneres, per guanyar el matx contra el Jake “D” per 2½ a 1½, amb la qual cosa aconseguíem la tercera plaça del grup.

(més…)

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
III Halloween Chess
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • Advocat.cat
  • Viejo Piano
  • La Herradura
  • Gramma arts gràfiques
  • The Corner
  • Adeslas
  • Mary Pickford
novembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Categories
Visitants