Posts Tagged ‘cinema i vídeo’

Petits monstres

Dissabte, Novembre 21st, 2015

PeaceForParisEl títol podria estar en francès, però això és fruit de la casualitat i no està fet expressament. Però podria haver estat així, tot i que ens referim al torneig infantil celebrat durant el matí del nostre Torneig de Halloween, del qual ja toca parlar-ne.

La participació va ser similar a la d’adults: 32, dels quals només en va fallar un. No hi havia Grans Monstres ni Monstres Internacionals… oficialment. Perquè, vist el nivell que van exhibir els “petits”, no tenim cap dubte que alguns i algunes aviat arribaran a ser mereixedors d’algun títol.

De moment, però, la qüestió era divertir-se i passar-ho bé. Estan creixent i les escacs no ho són tot. De fet, més d’un nen i una nena, en acabar la seva partida, ens demanava que poséssim la pel·lícula Hotel Transylvania (Genndy Tartakovsky, 2012), que es projectava de fons.

Halloween2015_img_1294
Anem al torneig en sí. Les rondes es van desenvolupar en un absolut silenci… Ha! Què més voldríem. Més d’un cop vam haver de demanar-ne, no només als nens, sinó també als pares i mares, que estaven tant o més implicats que els seus fills i filles. Tot i això a les partides no es van produir problemes i la canalla competia amb ganes.

Halloween2015_img_1297Els que ja em coneixeu sabeu que, sobretot, m’agrada comentar les anècdotes que es produeixen, per la seva singularitat i perquè humanitzen allò que sembla tan seriós. I n’hi ha unes quantes: d’entrada, el cas d’un nen brasiler, en Yarè Taiguara Coloma, que va arrencar amb tres taules en les tres primeres rondes, un fet insòlit en un torneig infantil de ràpides. També vam comptar amb la participació de diversos germans: cinc parelles en total, dels quals en Marc i en Jan Pera i l’Àfrica i l’Àngela González es van enfrontar en la 1a i 4a rondes respectivament, amb victòria dels grans en ambdós casos (de moment); l’Adriel i l’Uriel Orteu i l’Aran i en Pol Sánchez-Porro, que, curiosament, van quedar l’un darrera de l’altre en la classificació final; i l’Ivan i la Irene Planella, que se’n van endur tots dos sengles premis. En Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» amb més futur, intens com és ell, no parava de preguntar-nos coses sobre el torneig i les rondes. En Jordi de la Riva, Mestre Català, que acompanyava el seu fill Martí i que ens va oferir diversos llibres educatius dels quals n’és autor. La Mercè Sanjoaquín, que va venir acompanyada d’una bruixeta obra de la seva amiga Conchi Manzano (El Taller de la Madrina) i que ens va regalar perquè en féssim l’ús que creHalloween2015_pastisguéssim oportú. Els pastissos i galetes que va portar la Lydia Primo, mare d’en Miguel Cabrillana, que ens va dir que li encantava la cuina i que es considerava una pastissera aficionada —cosa que posem en dubte, donada la qualitat dels seus dolços, que estaven per llepar-se els dits—. I, per a acabar, l’ajuda que vam tenir d’en Francisco Javier Solera, àrbitre i soci del Club d’Escacs Cornellà, qui, a més, va ser la mà innocent que va extreure l’ordre dels sistemes de desempat.

I així va quedar la classificació final:

Campió
Pol Brunet Gil

Subcampió
Marc Pera Muntasell

3r classificat
Martí Garcia Gonzàlez

Millor sub-10
Miguel Moreno Calvo

Millor sub-8
Ivan Planella Zavala

Millor «dobladito»
David Romero López

Halloween2015_img_1350Halloween2015_img_1348Halloween2015_img_1346Halloween2015_img_1342 Halloween2015_img_1344 Halloween2015_img_1345Tots ells es van endur uns preciosos trofeus de ceràmica obra de Teresa Ribas, que, contràriament al que ens pensàvem, els van trobar molt “xulos” (paraula textual de molts d’ells quan els van veure). I per a tots, un record especial en forma de galeta gegant decorada per l’ocasió i realitzada per Sandra Cadierno (Sandr’art Fondant).

Halloween2015_trofeusHalloween2015_galetaEns manca encara el premi «Frankenstein» a la millor disfressa. No va ser una decisió fàcil, ja que molts nens i nenes es van abillar acuradament. Finalment ens vam decantar per l’Àngela González Pedraza, que ens va captivar amb el seu vestit vermell de diablessa.

No oblidem tampoc aquella bruixeta de la Conchi Manzano. Ens va semblar adient que la nina fos per la participant més petita de tots, que, a més, acabava de complir els 4 anys uns dies abans. I així, la Irene Planella Zavala, la benjamina del torneig, es va endur aquest regal especial.

Halloween2015_img_1352 Halloween2015_img_1354A banda de les fotos que heu vist a l’entrada, obra del nostre company Iván Humanes, en podeu veure més al facebook de la Mercè Sanjoaquín, que va fer un reportatge incommensurable. Aquí la podeu veure durant la sessió de maquillatge amb la Jennifer de la Cruz, la maquilladora que ens va acompanyar perquè les disfresses dels participants lluïssin encara més.

Com ja vam dir, un torneig com el Halloween Chess Tournament no s’organitza sol. Calen moltes mans. Doneu-li al play i llegiu els títols de crèdit, aquesta figura tan menyspreada per les televisions —especialment les privades—. Les persones que hi han col·laborat s’ho mereixen.

Per a acabar, sabeu que la música de fons és important en la nostra web. Teníem un tema preparat, però els esdeveniments recents em van fer canviar d’opinió. La primera opció va ser la d’un monstre de la chanson française, Edith Piaf, però és un torneig infantil i, per tant, he optat per un tema cajun de Les Frères Balfa, més adequat a l’edat dels participants. Valgui aquesta petita contribució com a mostra de condol a les famílies de les víctimes del recent atemptat terrorista de París.

Som-hi de nou, nois!

Dimecres, Gener 21st, 2015

Joker_naipLa Lliga Catalana d’enguany ja és a tocar. Com a aperitiu, aquest darrer diumenge hem disputat la fase territorial de la Copa Catalana, en la qual hi vàrem participar amb un equip. Un equip, sí, però amb dues versions (com van fer molts altres clubs, per cert): un de matutí format per Manel Santolaria, Marc Alquézar, José María Archilla, Manuel Cardoso i Jesús Martínez; i un de vespertí integrat per Iván Humanes, Diosdado Jaén “Jorda”, Dani Llargués, Marc Alquézar i Ignasi Archs. Dos equips de quatre jugadors amb un comodí, en Marc, que déu n’hi do si va fer les seves funcions, amb algun que altre atracament inclòs.

Inicialment 76ès del rànquing —emulant l’equip de Filadèlfia— d’un total de 119 equips, al final ens vàrem classificar en el lloc 69è, amb 4 victòries, 2 empats i 3 derrotes, comptabilitzant un total de 17 punts perfectament repartits: 8½ pel matí i 8½ més per la tarda.

Ràdio Cornellà

Aquest divendres 23 de gener hem estat convidats a una entrevista a Ràdio Cornellà (dial 104.6 de l’FM), a les 21.20 h, dins del programa L’esport al punt, a la qual assistirem en Dani Llargués i jo. Esteu atents i així ens podreu criticar després, tot i que intentarem donar la millor imatge del Peón Doblado i no donar-vos-en motius.

Begin the Beguine by Ella Fitzgerald on Grooveshark

I la sorpresa

Us vaig anunciar una sorpresa en l’entrada anterior, i aquí la teniu. Es tracta d’aquest fantàstic vídeo realitzat per Iván Humanes i interpretat per Luzia Cividanes i Dani Llargués. Com que, a hores d’ara, ja haureu acabat d’escoltar la versió de Begin the Beguine, el clàssic de Cole Porter interpretat per Ella Fitzgerald, una de les grans dames del jazz, ja podeu prémer el play.

Us ha agradat? Segur que sí. És un magnífic primer regal pel nostre 10è aniversari. I dic primer perquè l’Iván me n’ha promès més, que, òbviament anirem penjant al nostre web.

La primavera s’ha acabat…

Dimecres, Juliol 2nd, 2014

…I els tornejos primaverals també. Uns quants amb participació de «doblados», quatre en total. Començarem pels tres primers, amb un «doblado» a cadascun.

En el torneig de Vilafranca hi jugava en Ramón Fuentes, que va acabar amb 3½ punts en 8 rondes i una victòria contra en Ramon Clotet, un 2105 de l’Igualada. Una performance de 1977 l’aproparà —si no els supera— als 1900 punts d’ELO.

El següent torneig és el del Barri Gòtic – UGA, on hi va jugar en David Guirado. La seva participació no va ser gaire afortunada, finalitzant amb 2 punts en 7 rondes, un d’ells per incompareixença del rival.

A continuació tenim el torneig de Sant Boi, amb la participació d’un servidor, Ignasi Archs. I, com en el cas anterior, no gaire reeixida. L’anècdota va estar a la 6a/7a rondes. Després de cinc derrotes, alguna d’elles per excés de confiança, arribava la primera victòria. I, tot seguit, un bye de l’organització. És a dir, una victòria que va valer 2 punts, cosa força insòlita. Al final, 3½ punts en 9 rondes, que no és precisament per llençar coets. Un apunt final: ha estat el primer torneig en què els jugadors ho hem fet sota la senyera catalana, després que el servidor Chess-Results acceptés la Federació Catalana com a federació distinta de l’Espanyola.

I finalment ens queda el torneig del Foment Martinenc. Aquí sí que hi va haver una nombrosa participació «doblada»: sis companys repartits entre els grups B i C —ja ho he dit altres vegades, però ho repeteixo: ja arribarà el dia en què hi hagi algun «doblado» en el grup A, potser més aviat del que ens pensem—.

You Really Got Me by The Kinks on Grooveshark

Comencem pel grup B. En primer lloc tenim en Daniel Peirón, desè amb 5½ punts. Durant el torneig es va enfrontar als germans Riu López de l’Edami. Amb en Sergi, el petit, va aconseguir entaular, però en el següent enfrontament amb ell, durant el play-off que vam jugar contra l’Edami va aconseguir un dels punts que ens van classificar per la següent ronda. Contra el Daniel, el gran, en canvi, es va haver de rendir. Però cal tenir en compte que, al final, aquest noi de 14 anys es va proclamar campió del grup B amb un punt i mig d’avantatge sobre el segon classificat.

El segon «doblado» en la classificació ha estat l’Eduard Calbet, que ha finalitzat amb 3½ punts en 8 rondes. Es dóna la circumstància que a la 4a ronda li va tocar en Pablo José Mir de l’Ideal Clavé, que no es va presentar. Així que el Swiss-Manager els va tornar a emparellar a la 8a ronda. I aquesta vegada qui no es va presentar, per una indisposició, va ser l’Eduard. Per tant els queda una partida pendent. I a la darrera ronda es va enfrontar també amb en Sergi Riu, el germà petit, amb el mateix resultat que en Daniel Peirón, unes taules.

Per acabar amb el grup B, hi tenim a en José Antonio Díez «Balas», que s’hi va infiltrar com qui no vol la cosa. El resultat van ser tres taules —algun dia aconseguirà una victòria— i un puntet més d’un bye: total, 2½ punts en 6+1 rondes.

Seguim ara amb el grup C. A la 4a posició ens trobem amb en Jesús Salvador, amb 7 punts. Fent valer la seva condició de submarí, en el seu primer torneig individual s’ha enfilat fins a aquesta plaça. I podria haver estat millor si el sorteig del desempat li hagués estat més favorable: la 2a posició, amb dret a trofeu, just després de l’Alexandre Bonada, un jove valor de 12 anys de La Lira i l’únic que va aconseguir vèncer al nostre company. Però a la ronda següent, la 8a, va anar per feina i va derrotar en Josep Farell, de La Passió, en només 15 jugades. Us deixo tot seguit aquesta espectacular partida.

VallFoscaUna mica més avall, en el 13è lloc, es va classificar en Roberto de la Fuente, qui, després de perdre a les rondes 3, 4 i 5, es va recuperar amb quatre victòries consecutives per assolir un total de 6 punts, que haurien pogut ser més si els nervis no l’haguessin traït en aquelles rondes.

I finalment, un servidor novament, Ignasi Archs, que, després d’un bon inici, perdia contra una obertura Bird que no vaig saber tractar adequadament i un parell de derrotes per manca d’agressivitat. En total, 4½ punts en 8 rondes, ja que a la darrera vaig preferir relaxar-me els dies del pont de Sant Joan prop de la Vall Fosca en comptes de patir més davant del tauler i la calor de Barcelona.

Això és tot pel que fa als «doblados», però us vull deixar una altra partida del grup A en què en David Guix, company de Les Franqueses que va participar en la trobada que vam tenir recentment els dos clubs, va executar un mat Greco-Filidor (popularment, de la coça) d’una forma que no crec que hàgiu vist mai. Gaudiu-ne.

I, per cert, a cap de nosaltres ens va passar el mateix que al vídeo següent. Tot i que, de ben segur, a més d’un ens hauria agradat.

No voldria acabar aquesta crònica sense recordar-vos, com bé sabreu, que el nostre company Daniel Montoya va ser intervingut quirúrgicament el proppassat 26 de juny. L’operació va ser tot un èxit i dos dies més tard ja es trobava a casa recuperant-se. Des d’aquí li volem donar força ànims i desitjar-li una ràpida millora. T’esperem, Dani, perquè ens continuïs alliçonant amb els teus coneixements. Fins i tot encara que, de tant en tant, ens clavis una “colleja”.

Els escacs, un esport d’equip

Dimecres, Maig 21st, 2014

Hi ha qui pensa que els escacs són difícils. N’hi ha d’altres, en canvi, que creuen que jugar a escacs és bufar i fer ampolles. Alguns altres s’imaginen que és un esport individual. A tots ells els recomanaria que visquessin una jornada de la Lliga Catalana com la del darrer diumenge.

En els play-off de 2a categoria provincial ens jugàvem el passi a la final contra els joves jugadors —i jugadora— de l’EDAMI. Ho aconseguiríem? Anem partida a partida.

PlayOff2014A_2a

Panoràmica de la 2a jornada del play-off de 2a provincial. (Foto: Albert Riu.)

Inesperadament, la primera en acabar va ser la d’en Daniel Montoya, que s’estavellava contra en Martí Arribas. Fins i tot els grans mestres no veuen de vegades un mat en dues. Senzill, però som humans.

El matx s’igualava gràcies a en Daniel Peirón —un altre dels molts “Danis” que hi havia a la sala—. La seva victòria contra en Sergi Riu, amb qui havia fet taules en el torneig del Foment Martinenc que s’està jugant, ens donava el primer punt.

Daniel by Elton John on Grooveshark

Tot seguia igual després de la tercera partida. L’Iván Humanes entaulava contra en Daniel Riu —un altre “Dani”— en un final que potser es podia guanyar, però després del canvi de torres i amb només alfils i peons, era força complicat. Millor assegurar i confiar en els companys.

En el segon tauler, la posició d’en Manel Santolaria es “recargolava” per moments. Finalment, en Jorge Martínez aconseguia que tirés la tovallola. 1½ a 2½. La situació era crítica. Només quedaven les partides d’en DJ Yebra i d’en Dani Garcia. A les seves mans estava el futur immediat del Peón Doblado.

DoctorWho_cabinaEn David mirava de reüll la partida del Dani contra en Marc Torres. Peons passats i reis controlant-los. Els alfils defensant i atacant des de la distància. Lleuger avantatge del Dani, però semblava que anava per llarg. De sobte se sentia una veu convalescent que exclamava «escac i mat». Matx empatat i emocions al límit. Tot passava per la partida del David Julià i les taules haurien beneficiat l’equip rival, l’EDAMI, d’acord amb el desempat holandès.

El nostre “senyor del temps” lluitava contra l’Andrea Jausas. I a fe que va fer honor al seu control temporal, fent posar dels nervis a alguna de les noves incorporacions del club que encara no havien viscut cap dels seus finals. Amb només un minut de rellotge (per als dos contrincants), efectuava un sacrifici de torre que l’Andrea no podia acceptar perquè hauria rebut mat en dues jugades. Però salvar la situació li costava la qualitat i perdre la peça més valuosa en la defensa del rei, la qual cosa va aprofitar en David per augmentar la pressió i aconseguir el punt final.

3½ a 2½ i ara a lluitar contra el Llavaneres, l’altre finalista. Serà a casa, gràcies al patrocini de l’ONCE, i es decidirà el campió de la categoria d’aquesta temporada. Passi el que passi, aquest ha estat el millor any del Peón Doblado. Guanyar la final seria la cirereta que tancaria aquesta magnífica temporada. Esperem que les graderies estiguin ben plenes d’animadors (les animadores també seran ben rebudes).

PlayOff2014A-WA0002

Peón Doblado «A»: d’esquerra a dreta, dempeus, Iván Humanes, Manel Santolaria, José Daniel Peirón, Dani Garcia Llargués i Daniel Montoya; ajupits, David Julià i Diosdado Jaén “Jorda”, suplent de luxe. Al mig, Chucky, la nova mascota.

VI Torneig Interescolar «Els Pins»

Recordeu que aquest dissabte 24 de maig celebrem novament aquest torneig infantil. Enguany, però, hi ha una variació de darrera hora: les partides es jugaran al nostre local: Av. Línia Elèctrica, 1 (Espai Esportiu Sant Ildefons), de Cornellà. Anoteu-ho a la vostra agenda i no us perdeu. Us esperem!

Si ens llevem ben d’hora…

Dimarts, Març 4th, 2014

Però ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora (he dit BEN D’HORA, Jorda!), som un equip imparable, tal com va afirmar —més o menys— en Pep Guardiola, el mític exjugador i exentrenador del FC Barcelona, fill de la vila de Santpedor, on va anar a jugar el nostre 1r equip.

Santpedor_AjuntamentPer confirmar-ho, només cal esmentar el resultat: 5½ a ½, un marcador que ens reafirma en la 1a posició i que deixa molt ben encarrilat l’ascens de categoria. El primer a guanyar va ser en Sergi Cuenca, en una partida magistral que intentarem penjar a la pàgina d’Activitats perquè la pugueu veure. El darrer, com no, va ser en David Julià, qui, com ja sabeu, és un expert en apurar el temps i acabar guanyant (quan no l’esgota —el temps— del tot).

Viva la Vida by Coldplay on Grooveshark

L’equip «B» es va desplaçar fins a Sant Feliu de Llobregat, on va néixer un altre jugador mític del FC Barcelona, però en aquest cas de bàsquet: en Juan Carlos Navarro, el màxim anotador de l’Eurolliga. El 4 a 0 obtingut ens manté a dalt, lluitant per la 1a plaça amb els companys del Cornellà, amb qui ens toca jugar la darrera jornada, una jornada potser decisiva.

LligaCatalana2014_C61L’equip «C» vam tornar a viatjar fins a Moià per enfrontar-nos, aquest diumenge, amb el seu equip «C». Abans d’anar cap al local de joc, vam passar per La Vicaria —ja sabeu, el bar on prendre un cafè amb llet calent que ens ajudés a passar el fred—. Finalment, no vam poder esbrinar el significat de la “P” enmig del nom, ja que els actuals propietaris s’ho van trobar així i tampoc no saben el motiu.

Pel que fa al matx, que va finalitzar amb un 3 a 1 a favor, la partida més llarga va ser la que vaig jugar contra en Miquel Anton Valls, un nen que m’ho va posar molt difícil i al qual vaig donar mat en la jugada 75, al darrer quadre de la planella. D’això se’n diu aprofitar-la bé, fins al punt que vam haver de buscar forats per signar-la. En aquell moment a mi em quedaven uns 17 minuts de rellotge; al meu rival, més ràpid que la seva ombra —com en Lucky Luke—, li restaven “només”… una hora i vint-i-vuit minuts!

LuckyLukeQuant a l’equip «D», finalment —i malauradament— ha perdut la imbatibilitat i ha caigut per la mínima, 1½ a 2½, contra el Molí Nou «B». Les espases, això no obstant, es mantenen en alt, ja que el 1r lloc del grup es decidirà entre aquest equip, nosaltres i el Congrés. I un parell d’aquests enfrontaments encara s’han de produir, per la qual cosa l’ascens es decidirà, probablement, com en el cas de l’equip «B», en la darrera jornada.

I canviant de tema, ens hem de fer ressò de la informació proporcionada per la Federació Catalana, ara fa un mes, referent a les llicències federatives. D’un total de 6.706 llicències tramitades, l’elecció dels jugadors ha estat la següent:

  • 5.516 sense llicència FEDA (un 82,25%).
  • 1.190 incloent llicència FEDA+FIDE (un 17,75%)

Aquesta ha estat la tria dels escaquistes catalans i catalanes, que sí que han pogut decidir les seves preferències.

No news, good news

Dimecres, Febrer 19th, 2014

S’està convertint en un costum —beneït costum!—, però no hi ha massa cosa a explicar. En una jornada forana, les corresponsalies no han enviat els teletips amb les seves cròniques, però, donat el resultat, tampoc no és massa important. Ara bé, potser serà una funció a afegir a les tasques dels capitans. O crear una nova figura per les rondes en què no juguem a casa: la de corresponsal —de guerra, que els escacs no són sinó una batalla, incruenta, això sí—.

L’equip «A» jugava a Cornellà, un barri d’Almeda —o això diuen els seus veïns—. El resultat, malauradament, no va ser el 6 a 0 que es va produir a… Montilivi, en l’enfrontament futbolístic entre el Girona i el Lugo —ja estàveu pensant una altra cosa, eh?—. Tanmateix vam guanyar per 4½ a 1½, amb derrota d’en DJ Yebra i unes taules d’en Dani Garcia Llargués que en aquell moment ja ens asseguraven el punt del matx.

Walk on the Wild Side by Lou Reed on Grooveshark

L’equip «B», amb l’absència del “presi”, Eduard Calbet, per lesió, jugava contra l’Espiga de les Corts, a prop del Camp Nou, on la nit abans s’havia produït també un 6 a 0 —aquest cop sí que l’heu encertada—. Aquesta proximitat va fer que plantegéssim un 4-2-3-1, tàctica futbolística —i ordre de finalització de les partides— que ens va permetre guanyar per 4 a 0.

L’equip «C» va tenir el desplaçament més llarg per jugar contra el Castellet. Amb una barreja de joventut i experiència, aconseguia la victòria per 3 a 1. No podia anar millor, ja que no vam poder presentar més que tres jugadors.

I a l’equip «D» de moment no hi ha qui l’aturi: tots els partits guanyats per 4 a 0, aquest diumenge contra el Catalunya de Barcelona. Seguim imbatuts, a més d’invictes, una setmana més.

I ara comentarem una miqueta el Comarcal infantil i juvenil. Hi hem participat amb nou «doblados» i «dobladitos»: en Sergi Cuenca i Jesús Martínez en el sots-18; David Romero, David Álvarez i María José Naharro en el sots-12; i Xavier Escaler, Pol Álvarez, Nahoa Martín i Andrés Daniel Navarro en el sots-10.

Comarcal2014_grupEl torneig es va disputar durant cinc dissabtes consecutius a diverses seus de la comarca, entre elles Sitges, a l’hotel dels lleons —el recordeu?—. Posats a destacar algun dels nostres cadells de lleó, hauríem de fer-ho amb en Xavier Escaler, que va aconseguir 4½ punts en 7 rondes, acabant en la 7a posició del seu grup d’edat.

I perquè recordeu els lleons de Sitges, us proposo el següent vídeo de la Katy Perry, una Jane moderna (sense en Tarzan, el rei dels micos), en color i perduda a una jungla on no hi ha lleons però sí tigres.

Ara, a descansar una estona, que potser en alguna ronda us necessitarem per reforçar algun dels nostres quatre equips.

High Noon

Dilluns, Gener 20th, 2014

CCLH_n14O Solo ante el peligro (Fred Zinnemman, 1952) segons la traducció espanyola. Fa uns dies, buscant uns documents (dels clàssics, no dels arxivats en un disc dur), em vaig trobar amb el butlletí núm. 14 del desaparegut Cine Club L’Hospitalet. La portada feia referència a aquest mític western, en el 25è aniversari de la mort de Gary Cooper, el protagonista del film.

I l’he volguda compartir amb tots vosaltres, ja que, com veieu, el disseny d’en Santi Miquel juga amb el simbolisme del nostre esport, els escacs.

Els qui no estaran sols davant del perill són els nous socis que han vingut al nostre club: en Manel Santolaria, president durant un munt d’anys del CECOB i pare durant molts més d’en Xavier Santolaria (esclar, per això us sonava el cognom), qui, a més, ve acompanyat d’una sorpresa que us desvetllarem aviat; en Daniel Montoya, provinent també del CECOB; i en Jesús Martínez, amic d’en Sergi Cuenca.

Entre tots ja sumem més de 30 federats —de moment—, que jugarem tots junts (almenys a casa) en la propera Lliga Catalana. Fins i tot hem hagut de comprar tres taules (sense r), per no haver de jugar asseguts a terra. (De cadires n’hi ha de sobra, no patiu.)

Som-hi! Aquest diumenge, a competir plegats davant del perill.GaryCooper_HighNoon

Bones festes!

Dilluns, Desembre 23rd, 2013

Des d’aquí us desitgem a tots —doblados, dobladitas, dobladitos, pares i mares i amics que ens visiteu— unes bones festes nadalenques i de cap d’any. I ho fem amb una imatge ben nadalenca.

No, no és cap mena de fotomuntatge. Es tracta de l’Ashley Tapp, una nena canadenca de 13 anys, que, com podeu veure, no se’n pot estar de jugar als escacs, ni que sigui amb el pare Noël. La podeu conèixer millor a la seva pàgina web, tot i que no sé si estarà activa.

Volem també donar la benvinguda als socis nous que l’any vinent reforçaran els nostres equips: Iván Humanes, Julio Antonio Ciria, Manuel Cardoso i Jesús Salvador, a més del retorn del Xavier Santolaria. Ja els podeu trobar a tots a la pàgina dels nostres jugadors.

I, per a acabar l’any, un vídeo divertit (i modern, per tots aquells que de vegades m’heu acusat de penjar només vídeos antics), tot i que la lletra no ho és tant. Si voleu saber-ne més, podeu consultar la Wikipedia.

Que ho acabeu de passar bé! I no abuseu dels torrons!
Ens retrobem l’any vinent.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2019
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Gramma arts gràfiques
  • Ajedrez 21
  • Viejo Piano
  • Mary Pickford
  • Adeslas
  • Filatelia Llach
  • Advocat.cat
  • The Corner
Maig 2020
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
« Nov    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Categories
Visitants