Posts Tagged ‘cinema i vídeo’

Continuem endavant

dijous, febrer 16th, 2017

En aquesta ocasió intentaré que aquesta crònica sigui més breu. Seguiré la línia del mestre Iván Humanes, perquè hem d’informar també del Comarcal. Som-hi, doncs.

L’equip «A»

El del Cornellà «C» era d’aquests enfrontaments que estàs obligat a guanyar per continuar en la lluita per l’ascens però que pot complicar-se. L’equip presentat pel rival ens afavoria, ja que havien optat per reforçar altres equips, conscients que aquest any tenim per dalt veritables màquines de destrucció. L’enfrontament començava malament amb la derrota de Montoya enfront de Sáez, un clàssic. Jorda arreglava l’esglai guanyant en l’últim tauler i Emilio i Gustavo imposaven la seva força, deixant el marcador favorable. Després arribava la meva victòria per temps, una partida-carrusel que qualsevol podia haver guanyat. Santolaria feia taules i Francisco i Dani guanyaven deixant el marcador 6½ a 1½. Important resultat que s’uneix a la derrota del Gavà a casa contra el Sitges «B» i que ens deixa com a líders en solitari. Cal seguir concentrats. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàMentre acomodàvem els rivals dels equips «C» i «E», va aparèixer per la porta un grup de quitxalla que, lògicament —no cal ser Sherlock Holmes— vam deduir que es tractava de l’equip del Cardona «B». Efectivament, quatre nens i dues nenes havien vingut, carregats de tota la seva alegria infantil, a enfrontar-se als nostres companys del «B». La major experiència d’aquests no els va donar massa opcions, com reflecteix el marcador final: 6 a 0. Tot i que els nostres dos primers espases van haver de suar de valent per a aconseguir el punt.

Ja sabeu que un dels principals actius del nostre club són els «dobladitos», així que sabem reconèixer l’esforç d’altres clubs per mantenir viu el nostre esport ensenyant a d’altres nens i nenes a estimar-lo. Per això i —per què no dir-ho— perquè em van caure molt bé, vaig decidir d’obsequiar-los amb uns adhesius del club com a record. I a la seva delegada, i mare de dos dels nens, amb un dels llibrets commemoratius del nostre 10è aniversari. Després de matinar i recórrer tants quilòmetres, espero que almenys s’hagin endut una agradable impressió de la seva visita al Peón Doblado, on sempre seran benvinguts.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàAixò ja són figues d’un altre paner. El matx contra el Sant Cugat «D» es presentava, a priori, molt més igualat. Les victòries, amb negres, d’en Paco González i meva, ens situaven en molt bona posició. Però en Roberto disputava una partida complicada, amb els vuit peons travats, alguns d’ells doblats. I això, justament, feia que la posició del seu rival fos lleugerament millor. El trencament de la cadena havia de ser decisiu i l’Antoni Grivé va saber forçar-lo i decantar la partida del seu cantó. Quedava en Byron, amb un final d’alfils oposats que en el 99% de les partides acaba en taules. Tanmateix hi ha excepcions, i aquesta en va ser una. Byron va jugar molt bé per a aconseguir dos peons passats i units que ja li auguraven la victòria, tot i que aquesta es va produir finalment per la caiguda de bandera del rival. El 3 a 1 ens col·loca amb molt bona posició i ens manté en la lluita per l’ascens.

L’equip «D»

Jethro TullPoques informacions ens van arribar d’aquest equip. De fet no en teníem cap notícia quan ja tots els altres havíem acabat les partides. Per fi van arribar: victòria per 3 a 1 contra l’Hospitalet-Bellvitge «C». En Manuel Cardoso guanyava la que, segons em va dir, havia estat la millor partida que ha jugat aquesta Lliga. Victòries també de la família Buitrago i només una derrota, la d’en Francisco Rivas després de rebutjar una oferta de taules. És comprensible: en Francisco encara és jove i no ha après que, quan t’ofereixen taules, no les pots rebutjar a no ser que tinguis el triomf a tocar. I ho dic per experiència —experiències, millor en plural— pròpia. El tema musical que he escollit, per cert, va per tu, Francisco.
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Un «doblado» i tres «dobladitos» van competir contra el Gavà «C». Iker Alcalde i Miguel Moreno no aconseguien superar en Pedro i Laura Escoriza, pare i filla. Aviat l’equip «A» es trobarà també amb l’altre membre d’aquesta família escaquista, en Pedro, fill i germà dels esmentats i amb qui tinc una molt bona relació a resultes d’unes treballades taules que vam obtenir ja fa uns anys a Martorell. En Francesc Xavier Escaler (pare) començava força bé i la seva posició semblava esperançadora… fins que va cometre un error que ens costava el punt. Però el millor estava per arribar: el seu fill, en Xavier, conduint les peces negres, assolia una posició difícil però avantatjosa. Torre i peó contra torre. No és fàcil guanyar un final així, però en Xavi va jugar amb gran mestria i ho va aconseguir, sumant almenys un punt per l’equip i deixant el marcador final en 1 a 3 en contra.

Escacs, CornellàCom a colofó, podem dir que ja s’ha publicat el quadre d’ascensos i descensos i que, en el pitjor dels casos, en aquests moments tenim tres equips en situació d’ascens, als quals s’hi pot afegir encara un quart que està molt a prop de la zona de promoció. A seguir treballant, doncs.

El Comarcal

Durant quatre dissabtes s’ha jugat aquesta prova, que dóna accés a la final del Campionat de Catalunya individual d’edats. Hi hem participat amb cinc «dobladitos» repartits en quatre categories. Només ens ha mancat algun sub-12. Començarem de major a menor.

Escacs, CornellàSub-16

David Álvarez, el més veterà dels júniors, no va tenir gaire fortuna. En un grup format només per deu jugadors i amb un nivell força alt, no va aconseguir puntuar en les cinc rondes, llevat d’un punt per incompareixença del rival. I a la darrera ronda, en què estava jugant molt bé, va cometre un error que li va costar el merescut punt.

Sub-14

David Romero va ser el nostre participant en aquest grup. Després d’una derrota inicial aconseguia tres punts consecutius que el situaven amunt en la classificació. La quarta partida, contra en Pau Pueyo, amb gairebé 2000 d’elo, la duia molt bé i n’esperava almenys unes taules, però un avanç incorrecte del peó de torre deixava un forat a la columna de cavall per on el seu rival va entrar i es va acabar imposant. Després d’unes taules disputava la darrera ronda i el seu bon inici, que li podia haver donat un nou punt que l’hagués col·locat en la 5a posició de la classificació final, es veia estroncat per un nou error. Són fallades posicionals que caldrà corregir.

Sub-8

Biel Giles no començava gaire bé el seu concurs, però es refeia a la 4a ronda i sumava un segon punt després d’un bye a la 2a. A la 5a ronda li tocava en Magí Belvis, un belluguet que acabaria guanyant la categoria. I anem a la darrera ronda. Mentre el seu rival li anava donant escacs, en Biel anava movent el rei i menjant-se tot el que trobava per davant. Finalment, ja amb un bon avantatge material, es decidia a activar les seves peces, amagades durant tota la partida. Una partida llarga, segurament la més llarga que haurà disputat el nostre company, fins al punt que el seu rival va veure els segons en el seu rellotge. I, com que era una novetat per tots dos, es van pensar que el rellotge marcava… 19 hores! Aclarit el tema, van reprendre la partida fins que en Biel va aconseguir l’escac i mat.

Sub-10

Ja sé que no he seguit l’ordre escrupolosament, però em permetreu que hagi deixat pel final la cirereta del pastís. L’Aitor Jiménez tancava la seva participació amb 2½ punts, una mica més amunt del seu rànquing inicial. La sorpresa —relativa— va estar en Miguel Cabrillana, que assolia 6 de 6 a manca de la darrera ronda. Cinc primers punts guanyats amb qualitat i un sisè perquè el seu rival, de qui ja vaig parlar en una crònica anterior, li perdonava la vida i així en Miguel guanyava una partida que jo ja donava per perduda pràcticament des dels primers moviments. I arribem a l’últim dia, en què unes taules ja el feien campió. Però no tenia el dia, i la seva contrincant, l’Ares Pueyo, el va collar fins a donar-li un mat molt bonic. En un moment de la partida Miguel va ubicar el seu cavall a la columna de torre, una jugada que ja li havia vist en anteriors partides. Ho vaig comentar amb el seu pare i, durant l’esmorzar, aquest em va explicar el motiu pel qual en Miguel l’havia situat allí: perquè el destorbava!!! En fi, crec que no calen més comentaris. Finalment, però, el rival que li podia haver pispat la copa de campió no va poder passar de les taules i en Miguel va assolir el campionat de la categoria, acompanyat en la 2a posició per la seva rival en la darrera ronda, l’Ares Pueyo.

Ajedrez, CornellàAjedrez, CornellàEscacs, CornellàUn bon torneig dels nostres «dobladitos», millorable en alguns aspectes que haurem de treballar en les classes. I en Miguel, feliç i content de poder anar a un hotel a disputar el Campionat de Catalunya, tot i que no és pas això el que el fa més feliç.

Ah! I abans d’acabar, us deixo aquí un tema que tenia pendent: el vídeo de la Mannequin Challenge que el nostre company Jesús Martínez va enregistrar durant la X Trobada Infantil que vam organitzar a finals de l’any passat.

Parlem dels nens

dijous, novembre 24th, 2016

No és que ho haguem deixat de fer. Però s’acosten les festes de Nadal i en aquestes dates habitualment organitzem una trobada. Enguany serà la X Trobada Infantil, el proper dissabte 3 de desembre a partir de les 11:00, i esperem una bona assistència. Com sempre, serà una diada festiva, lúdica, sense trofeus ni premis, tan sols per jugar i conèixer els companys i companyes. Tot i que en aquesta ocasió hi haurà una sorpresa. No puc dir res, però té a veure amb els números 1 i 32 (o 36, segons com). No m’ho pregunteu perquè no puc donar-vos més pistes. Bé, ara que m’hi fixo, us n’acabo de proporcionar una altra. En acabar sortejarem un obsequi relacionat amb la sorpresa entre tots i totes les participants. Finalment, l’aperitiu tradicional, que segur que a aquelles hores ja tindreu gana.

torneigsolidarimolinou2016Mentre esperem aquesta jornada, uns quants «dobladitos» han participat en el II Torneig Infantil d’Escacs Solidari “Ciutat Cooperativa-Molí Nou”: Miguel Cabrillana i els germans Ivan i Irene Planella. Set rondes de 10 minuts en les quals els nostres petits companys han brillat amb llum pròpia: en 2a posició, l’Ivan Planella, amb 6 punts, després de perdre una sola partida, contra l’israelià Ofer Oren; en 11a posició, amb 5 punts, en Miguel Cabrillana, qui en la 4a ronda guanyava la Irene Planella, en l’únic enfrontament «doblado» del dia; i finalment la nostra benjamina, 19a posició amb 4 punts, un molt bon resultat pels 5 anys i pocs dies que té.

Com que avui toca parlar dels nens, us deixo aquí un vídeo en què Mikhail Osipov, un nen rus de 3 anys, s’enfronta, en un programa de talents de la TV russa, al GM Anatolij Karpov. Òbviament la victòria se l’enduu aquest brillant excampió del món, però la reacció del nen és divertida i tendra alhora. No us el perdeu.

I no us oblideu de la nostra Trobada. No teniu curiositat per descobrir el que us hem preparat? Doncs no hi falteu. Podeu venir a última hora, però si us inscriviu abans ens facilitareu la feina. I els pares i mares, si voleu, podeu portar alguna cosa per l’aperitiu. Us hi esperem!

Ramblejant per Sant Martí

divendres, juliol 29th, 2016

Amb les calors d’aquests darrers dies, costa agafar el bolígraf per escriure alguna cosa. Però encara em queden algunes neurones que no estan de vacances i m’empenyen a comentar algun dels darrers tornejos.

Començaré pel XVIII Obert Internacional de Sant Martí, amb tres «doblados» inscrits. El millor classificat ha estat en Gregorio Valbuena. Amb 5 punts, ha quedat en el lloc 38è, trenta per damunt del seu rànquing inicial. Va tenir una arrencada fulgurant amb tres de tres, dos d’ells contra en Dmitry Minko, un jove rus que acabaria segon, i contra en Juan Marcos Elizondo, escaquista basc quart de la general, amb uns avenços espectaculars de peons en l’obertura. Segurament el joc tàctic del Valbuena els va sorprendre i els va costar, possiblement, alguna copa millor. Els qui no es van deixar entabanar van ser els dos següents, en Fernando Cárdenas i el seu company del Jake Adrián García, que ja el coneixen. Un parell de punts més amb negres el van deixar en el lloc esmentat i 5è del seu tram.

Més avall ens trobem amb en Marc Alquézar. També un gran inici, amb 4 punts en 6 rondes, però aquí se li acabava la benzina i ja només aconseguia ½ punt més i es classificava en el lloc 56è.

Una aventura similar vivia en Manel Santolaria. 3½ punts en 5 rondes no és un mal començament, però s’encallava i perdia les tres següents. A la darrera ronda es feia amb la victòria i així maquillava una mica la seva participació.

El dissabte 16 de juliol, dins del mateix Obert, es jugava un campionat de partides llampec (blitz), amb la participació de tres dels nostres amants d’aquesta modalitat escaquística: la família Planella, en Jordi, l’Ivan i la Irene. Òbviament es van classificar en aquest ordre. Pare i fill es van enfrontar a la 1a ronda, amb un resultat també previsible: taules. Potser el més meritori hagi estat el torneig de l’Ivan Planella. Començava en el lloc 85è, però acabava en el 47è, comptant dues victòries contra les germanes Levenko, Tetiana i Anna, una altra contra en Joan Gabriel Castro, jove promesa del Tres Peons, i, especialment, una darrera contra l’Alexandra Muratet, jugadora ja més experimentada i que no aconseguia batre el nostre company. La Irene, per la seva banda, sumava un parell de punts, que la preparaven pel següent torneig.

Efectivament, l’endemà ella i el seu germà es desplaçaven a Cardedeu per jugar un torneig de ràpides sub-10 que es celebrava per la Festa Major, amb un total de 17 participants. Tots dos aconseguien un total de 3 punts en 5 rondes. Però el desempat afavoria la petita Irene, que finalitzava en la 3a posició, amb dret a trofeu, com podeu veure a la foto. Enhorabona!

Irene_Cardedeu2016_IMG_1884El caso Fischer

el_caso_fischerposter_grandeEl proper 12 d’agost s’estrenarà El caso Fischer (Pawn sacrifice, 2014), pel·lícula dirigida per Edward Zwick i interpretada per Tobey Maguire en el paper del mític Bobby Fischer. Se centra en la disputa pel títol mundial de 1972 a Reykjavík, la capital d’Islàndia, que el va enfrontar al Gran Mestre soviètic Borís Spassky, interpretat per Liev Schreiber. En plena Guerra Freda, el torneig va ultrapassar els límits de les 64 caselles i es va convertir en tot un esdeveniment mediàtic farcit de connotacions polítiques.

Gràcies a un acord entre la Federació Catalana d’Escacs i la distribuïdora A contracorriente Films, fins el 26 d’agost tots els jugadors federats podrem veure-la als Cinemes Verdi (c. Verdi, 32, de Barcelona) al preu especial de 4,90 € de dilluns a divendres. Per poder gaudir d’aquest descompte, us heu d’inscriure en aquesta pàgina i us enviaran el val corresponent. També en podeu fer un tast veient el tràiler de la pel·lícula.

Per a acabar, a tots aquells que comenceu ja les vacances d’estiu, desitjar-vos que descanseu i carregueu les piles pel proper curs. Gaudiu, però no us oblideu de connectar de tant en tant la tauleta o el portàtil. La web del club no fa vacances i us seguirem informant de les novetats que es produeixin.

Se’ns acumula la feina

dimecres, juny 1st, 2016

Com deia a la crònica anterior, les activitats no s’aturen. Alguns dels tornejos individuals van acabant i els comentaré aviat, tot i que la participació, de moment, no ha estat massa reeixida.

El que sí que va ser un èxit va ser el 9è Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». Després del fiasco de l’any anterior, amb només nou participants degut a coincidències múltiples de calendari, enguany se n’hi van inscriure 27, dels quals 25 van disputar totes les rondes. Com en tots els tornejos de ràpides, hi va haver jugades il·legals, alguna picardia (o abús, segons es miri), però la sang no va arribar al riu i, en general, l’ambient va ser força distès i amigable. Durant el matí ens va visitar en José Manuel Parrado, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Cornellà, que va compartir una estona amb nosaltres tot i la seva atrafegada agenda, donada la simultaneïtat entre la Festa Major i la cloenda dels Jocs Escolars.

Ràpides Peón Doblado

Panoràmica de la sala de joc. Al mig, José Manuel Parrado, Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Cornellà, conversant amb Ignasi Archs, president del Club d’Escacs Peón Doblado.

I així, després de set rondes, vam cloure el torneig amb la proclamació dels vencedors:

CampióIván Cano Sevila

SubcampióJoaquín Cabrera Expósito

3r classificatJavier Planella Sánchez

Millor sub-16Pau Barceló Martín

Ràpides Peón DobladoRàpides Peón Doblado
Podeu trobar la classificació completa a la pàgina del torneig, juntament amb les fotos dels guanyadors.

El Peón Doblado a la cloenda dels Jocs Escolars 2016

Antonio Balmón, l’alcalde de Cornellà, lliurant el trofeu dels Jocs Escolars als nostres «dobladitos».

El Peón Doblado a la cloenda dels Jocs Escolars 2016Unes rengles més amunt he parlat de la cloenda dels Jocs Escolars. També hi vam ser presents, amb un estand amb taulers i un tauler gegant que van muntar els nostres companys Jesús Martínez i Byron Zambrano, amb la col·laboració logística d’en Manuel Cardoso. Van estar ben acompanyats per tres dels nostres «dobladitos»: Íker Alcalde, Judit Vela i Miguel Moreno, a qui podeu veure recollint el trofeu commemoratiu de mans d’Antonio Balmón, l’alcalde de Cornellà. Més tard s’hi afegiria en Miguel Cabrillana, que no va arribar a temps de sortir a la foto.

Mentrestant es continua disputant el nostre Torneig Social. A manca d’una partida per concloure la 5a ronda, quatre jugadors es disputen les tres primeres places: Jordi Planella, Ignasi Archs, Dani Llargués i Diosdado Jaén “Jorda”. A la 6a ronda s’enfrontaran entre ells. Veurem qui queda despenjat de la lluita. Les anècdotes de la jornada van ser les taules que va obtenir en Mario López, «dobladito» avançat, contra en Francisco Rivas, «doblado» veterà; i la victòria d’en Marc Alquézar per incompareixença del seu rival, tot i que només li quedaven dos o tres minuts perquè li caigués la bandera. Una recomanació final: si, per algun motiu, no us és possible assistir a la partida, truqueu al vostre rival. Així evitarem esperes innecessàries, sobretot si el vostre contrincant és un nen o una nena.

Ja he parlat del passat. Ara toca el futur. Aquest proper divendres 3 de juny, a les 9 de la nit, se celebrarà al parc de Can Mercader la Festa de l’Esport de Cornellà. Durant l’acte es lliuraran els premis individuals de les entitats i els premis especials. Enguany, la Junta Directiva del club, de forma unànime, va decidir premiar l’esperit de club i l’aportació inestimable al nostre primer equip d’en Daniel Montoya Calle. No hi va haver cap mena de discussió i alguns socis s’hi van sumar felicitant-nos per la nostra elecció. Tots els qui vulgueu acompanyar en Daniel Montoya en aquesta nit podeu demanar-nos invitacions. En tenim un nombre limitat, però ens agradaria comptar amb la màxima presència de «doblados» recolzant el nostre estimat company.

En marxa està també el VII Campionat Interescolar «Els Pins», amb tretze o catorze nens inscrits a hores d’ara. Encara ens falten «dobladitos», així que animeu-vos. Serà el proper dissabte 11 de juny al nostre local. No, no heu llegit malament: tal com ens va passar fa un parell d’anys, la convocatòria electoral espanyola ha provocat que no es puguin realitzar activitats extraescolars als col·legis electorals a partir, justament, d’aquest dia. En conseqüència, hem hagut de canviar la seu. Jugarem, doncs, a casa i, per tant, no teniu excuses per no venir. A veure si aconseguim omplir les tres sales del pavelló.

No voldria acabar sense tenir un record per Arturo Pomar, el primer Gran Mestre d’escacs espanyol, que ens va deixar el proppassat 26 de maig a l’edat de 84 anys. Se’n podria parlar una bona estona, però diuen que una imatge val més que mil paraules. Així que millor us deixo amb el vídeo que el nostre amic Pau Pascual va realitzar en l’homenatge que se li va dedicar el 7 de març de 2015 durant les III Jornades d’Escacs Ciutat de Sabadell.


Arturo Pomar from Pau Pascual on Vimeo.

Petits monstres

dissabte, novembre 21st, 2015

PeaceForParisEl títol podria estar en francès, però això és fruit de la casualitat i no està fet expressament. Però podria haver estat així, tot i que ens referim al torneig infantil celebrat durant el matí del nostre Torneig de Halloween, del qual ja toca parlar-ne.

La participació va ser similar a la d’adults: 32, dels quals només en va fallar un. No hi havia Grans Monstres ni Monstres Internacionals… oficialment. Perquè, vist el nivell que van exhibir els “petits”, no tenim cap dubte que alguns i algunes aviat arribaran a ser mereixedors d’algun títol.

De moment, però, la qüestió era divertir-se i passar-ho bé. Estan creixent i les escacs no ho són tot. De fet, més d’un nen i una nena, en acabar la seva partida, ens demanava que poséssim la pel·lícula Hotel Transylvania (Genndy Tartakovsky, 2012), que es projectava de fons.

Halloween2015_img_1294
Anem al torneig en sí. Les rondes es van desenvolupar en un absolut silenci… Ha! Què més voldríem. Més d’un cop vam haver de demanar-ne, no només als nens, sinó també als pares i mares, que estaven tant o més implicats que els seus fills i filles. Tot i això a les partides no es van produir problemes i la canalla competia amb ganes.

Halloween2015_img_1297Els que ja em coneixeu sabeu que, sobretot, m’agrada comentar les anècdotes que es produeixen, per la seva singularitat i perquè humanitzen allò que sembla tan seriós. I n’hi ha unes quantes: d’entrada, el cas d’un nen brasiler, en Yarè Taiguara Coloma, que va arrencar amb tres taules en les tres primeres rondes, un fet insòlit en un torneig infantil de ràpides. També vam comptar amb la participació de diversos germans: cinc parelles en total, dels quals en Marc i en Jan Pera i l’Àfrica i l’Àngela González es van enfrontar en la 1a i 4a rondes respectivament, amb victòria dels grans en ambdós casos (de moment); l’Adriel i l’Uriel Orteu i l’Aran i en Pol Sánchez-Porro, que, curiosament, van quedar l’un darrera de l’altre en la classificació final; i l’Ivan i la Irene Planella, que se’n van endur tots dos sengles premis. En Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» amb més futur, intens com és ell, no parava de preguntar-nos coses sobre el torneig i les rondes. En Jordi de la Riva, Mestre Català, que acompanyava el seu fill Martí i que ens va oferir diversos llibres educatius dels quals n’és autor. La Mercè Sanjoaquín, que va venir acompanyada d’una bruixeta obra de la seva amiga Conchi Manzano (El Taller de la Madrina) i que ens va regalar perquè en féssim l’ús que creHalloween2015_pastisguéssim oportú. Els pastissos i galetes que va portar la Lydia Primo, mare d’en Miguel Cabrillana, que ens va dir que li encantava la cuina i que es considerava una pastissera aficionada —cosa que posem en dubte, donada la qualitat dels seus dolços, que estaven per llepar-se els dits—. I, per a acabar, l’ajuda que vam tenir d’en Francisco Javier Solera, àrbitre i soci del Club d’Escacs Cornellà, qui, a més, va ser la mà innocent que va extreure l’ordre dels sistemes de desempat.

I així va quedar la classificació final:

Campió
Pol Brunet Gil

Subcampió
Marc Pera Muntasell

3r classificat
Martí Garcia Gonzàlez

Millor sub-10
Miguel Moreno Calvo

Millor sub-8
Ivan Planella Zavala

Millor «dobladito»
David Romero López

Halloween2015_img_1350Halloween2015_img_1348Halloween2015_img_1346Halloween2015_img_1342 Halloween2015_img_1344 Halloween2015_img_1345Tots ells es van endur uns preciosos trofeus de ceràmica obra de Teresa Ribas, que, contràriament al que ens pensàvem, els van trobar molt “xulos” (paraula textual de molts d’ells quan els van veure). I per a tots, un record especial en forma de galeta gegant decorada per l’ocasió i realitzada per Sandra Cadierno (Sandr’art Fondant).

Halloween2015_trofeusHalloween2015_galetaEns manca encara el premi «Frankenstein» a la millor disfressa. No va ser una decisió fàcil, ja que molts nens i nenes es van abillar acuradament. Finalment ens vam decantar per l’Àngela González Pedraza, que ens va captivar amb el seu vestit vermell de diablessa.

No oblidem tampoc aquella bruixeta de la Conchi Manzano. Ens va semblar adient que la nina fos per la participant més petita de tots, que, a més, acabava de complir els 4 anys uns dies abans. I així, la Irene Planella Zavala, la benjamina del torneig, es va endur aquest regal especial.

Halloween2015_img_1352 Halloween2015_img_1354A banda de les fotos que heu vist a l’entrada, obra del nostre company Iván Humanes, en podeu veure més al facebook de la Mercè Sanjoaquín, que va fer un reportatge incommensurable. Aquí la podeu veure durant la sessió de maquillatge amb la Jennifer de la Cruz, la maquilladora que ens va acompanyar perquè les disfresses dels participants lluïssin encara més.

Com ja vam dir, un torneig com el Halloween Chess Tournament no s’organitza sol. Calen moltes mans. Doneu-li al play i llegiu els títols de crèdit, aquesta figura tan menyspreada per les televisions —especialment les privades—. Les persones que hi han col·laborat s’ho mereixen.

Per a acabar, sabeu que la música de fons és important en la nostra web. Teníem un tema preparat, però els esdeveniments recents em van fer canviar d’opinió. La primera opció va ser la d’un monstre de la chanson française, Edith Piaf, però és un torneig infantil i, per tant, he optat per un tema cajun de Les Frères Balfa, més adequat a l’edat dels participants. Valgui aquesta petita contribució com a mostra de condol a les famílies de les víctimes del recent atemptat terrorista de París.

Som-hi de nou, nois!

dimecres, gener 21st, 2015

Joker_naipLa Lliga Catalana d’enguany ja és a tocar. Com a aperitiu, aquest darrer diumenge hem disputat la fase territorial de la Copa Catalana, en la qual hi vàrem participar amb un equip. Un equip, sí, però amb dues versions (com van fer molts altres clubs, per cert): un de matutí format per Manel Santolaria, Marc Alquézar, José María Archilla, Manuel Cardoso i Jesús Martínez; i un de vespertí integrat per Iván Humanes, Diosdado Jaén “Jorda”, Dani Llargués, Marc Alquézar i Ignasi Archs. Dos equips de quatre jugadors amb un comodí, en Marc, que déu n’hi do si va fer les seves funcions, amb algun que altre atracament inclòs.

Inicialment 76ès del rànquing —emulant l’equip de Filadèlfia— d’un total de 119 equips, al final ens vàrem classificar en el lloc 69è, amb 4 victòries, 2 empats i 3 derrotes, comptabilitzant un total de 17 punts perfectament repartits: 8½ pel matí i 8½ més per la tarda.

Ràdio Cornellà

Aquest divendres 23 de gener hem estat convidats a una entrevista a Ràdio Cornellà (dial 104.6 de l’FM), a les 21.20 h, dins del programa L’esport al punt, a la qual assistirem en Dani Llargués i jo. Esteu atents i així ens podreu criticar després, tot i que intentarem donar la millor imatge del Peón Doblado i no donar-vos-en motius.

Begin the Beguine by Ella Fitzgerald on Grooveshark

I la sorpresa

Us vaig anunciar una sorpresa en l’entrada anterior, i aquí la teniu. Es tracta d’aquest fantàstic vídeo realitzat per Iván Humanes i interpretat per Luzia Cividanes i Dani Llargués. Com que, a hores d’ara, ja haureu acabat d’escoltar la versió de Begin the Beguine, el clàssic de Cole Porter interpretat per Ella Fitzgerald, una de les grans dames del jazz, ja podeu prémer el play.

Us ha agradat? Segur que sí. És un magnífic primer regal pel nostre 10è aniversari. I dic primer perquè l’Iván me n’ha promès més, que, òbviament anirem penjant al nostre web.

La primavera s’ha acabat…

dimecres, juliol 2nd, 2014

…I els tornejos primaverals també. Uns quants amb participació de «doblados», quatre en total. Començarem pels tres primers, amb un «doblado» a cadascun.

En el torneig de Vilafranca hi jugava en Ramón Fuentes, que va acabar amb 3½ punts en 8 rondes i una victòria contra en Ramon Clotet, un 2105 de l’Igualada. Una performance de 1977 l’aproparà —si no els supera— als 1900 punts d’ELO.

El següent torneig és el del Barri Gòtic – UGA, on hi va jugar en David Guirado. La seva participació no va ser gaire afortunada, finalitzant amb 2 punts en 7 rondes, un d’ells per incompareixença del rival.

A continuació tenim el torneig de Sant Boi, amb la participació d’un servidor, Ignasi Archs. I, com en el cas anterior, no gaire reeixida. L’anècdota va estar a la 6a/7a rondes. Després de cinc derrotes, alguna d’elles per excés de confiança, arribava la primera victòria. I, tot seguit, un bye de l’organització. És a dir, una victòria que va valer 2 punts, cosa força insòlita. Al final, 3½ punts en 9 rondes, que no és precisament per llençar coets. Un apunt final: ha estat el primer torneig en què els jugadors ho hem fet sota la senyera catalana, després que el servidor Chess-Results acceptés la Federació Catalana com a federació distinta de l’Espanyola.

I finalment ens queda el torneig del Foment Martinenc. Aquí sí que hi va haver una nombrosa participació «doblada»: sis companys repartits entre els grups B i C —ja ho he dit altres vegades, però ho repeteixo: ja arribarà el dia en què hi hagi algun «doblado» en el grup A, potser més aviat del que ens pensem—.

You Really Got Me by The Kinks on Grooveshark

Comencem pel grup B. En primer lloc tenim en Daniel Peirón, desè amb 5½ punts. Durant el torneig es va enfrontar als germans Riu López de l’Edami. Amb en Sergi, el petit, va aconseguir entaular, però en el següent enfrontament amb ell, durant el play-off que vam jugar contra l’Edami va aconseguir un dels punts que ens van classificar per la següent ronda. Contra el Daniel, el gran, en canvi, es va haver de rendir. Però cal tenir en compte que, al final, aquest noi de 14 anys es va proclamar campió del grup B amb un punt i mig d’avantatge sobre el segon classificat.

El segon «doblado» en la classificació ha estat l’Eduard Calbet, que ha finalitzat amb 3½ punts en 8 rondes. Es dóna la circumstància que a la 4a ronda li va tocar en Pablo José Mir de l’Ideal Clavé, que no es va presentar. Així que el Swiss-Manager els va tornar a emparellar a la 8a ronda. I aquesta vegada qui no es va presentar, per una indisposició, va ser l’Eduard. Per tant els queda una partida pendent. I a la darrera ronda es va enfrontar també amb en Sergi Riu, el germà petit, amb el mateix resultat que en Daniel Peirón, unes taules.

Per acabar amb el grup B, hi tenim a en José Antonio Díez «Balas», que s’hi va infiltrar com qui no vol la cosa. El resultat van ser tres taules —algun dia aconseguirà una victòria— i un puntet més d’un bye: total, 2½ punts en 6+1 rondes.

Seguim ara amb el grup C. A la 4a posició ens trobem amb en Jesús Salvador, amb 7 punts. Fent valer la seva condició de submarí, en el seu primer torneig individual s’ha enfilat fins a aquesta plaça. I podria haver estat millor si el sorteig del desempat li hagués estat més favorable: la 2a posició, amb dret a trofeu, just després de l’Alexandre Bonada, un jove valor de 12 anys de La Lira i l’únic que va aconseguir vèncer al nostre company. Però a la ronda següent, la 8a, va anar per feina i va derrotar en Josep Farell, de La Passió, en només 15 jugades. Us deixo tot seguit aquesta espectacular partida.

VallFoscaUna mica més avall, en el 13è lloc, es va classificar en Roberto de la Fuente, qui, després de perdre a les rondes 3, 4 i 5, es va recuperar amb quatre victòries consecutives per assolir un total de 6 punts, que haurien pogut ser més si els nervis no l’haguessin traït en aquelles rondes.

I finalment, un servidor novament, Ignasi Archs, que, després d’un bon inici, perdia contra una obertura Bird que no vaig saber tractar adequadament i un parell de derrotes per manca d’agressivitat. En total, 4½ punts en 8 rondes, ja que a la darrera vaig preferir relaxar-me els dies del pont de Sant Joan prop de la Vall Fosca en comptes de patir més davant del tauler i la calor de Barcelona.

Això és tot pel que fa als «doblados», però us vull deixar una altra partida del grup A en què en David Guix, company de Les Franqueses que va participar en la trobada que vam tenir recentment els dos clubs, va executar un mat Greco-Filidor (popularment, de la coça) d’una forma que no crec que hàgiu vist mai. Gaudiu-ne.

I, per cert, a cap de nosaltres ens va passar el mateix que al vídeo següent. Tot i que, de ben segur, a més d’un ens hauria agradat.

No voldria acabar aquesta crònica sense recordar-vos, com bé sabreu, que el nostre company Daniel Montoya va ser intervingut quirúrgicament el proppassat 26 de juny. L’operació va ser tot un èxit i dos dies més tard ja es trobava a casa recuperant-se. Des d’aquí li volem donar força ànims i desitjar-li una ràpida millora. T’esperem, Dani, perquè ens continuïs alliçonant amb els teus coneixements. Fins i tot encara que, de tant en tant, ens clavis una “colleja”.

Els escacs, un esport d’equip

dimecres, maig 21st, 2014

Hi ha qui pensa que els escacs són difícils. N’hi ha d’altres, en canvi, que creuen que jugar a escacs és bufar i fer ampolles. Alguns altres s’imaginen que és un esport individual. A tots ells els recomanaria que visquessin una jornada de la Lliga Catalana com la del darrer diumenge.

En els play-off de 2a categoria provincial ens jugàvem el passi a la final contra els joves jugadors —i jugadora— de l’EDAMI. Ho aconseguiríem? Anem partida a partida.

PlayOff2014A_2a

Panoràmica de la 2a jornada del play-off de 2a provincial. (Foto: Albert Riu.)

Inesperadament, la primera en acabar va ser la d’en Daniel Montoya, que s’estavellava contra en Martí Arribas. Fins i tot els grans mestres no veuen de vegades un mat en dues. Senzill, però som humans.

El matx s’igualava gràcies a en Daniel Peirón —un altre dels molts “Danis” que hi havia a la sala—. La seva victòria contra en Sergi Riu, amb qui havia fet taules en el torneig del Foment Martinenc que s’està jugant, ens donava el primer punt.

Daniel by Elton John on Grooveshark

Tot seguia igual després de la tercera partida. L’Iván Humanes entaulava contra en Daniel Riu —un altre “Dani”— en un final que potser es podia guanyar, però després del canvi de torres i amb només alfils i peons, era força complicat. Millor assegurar i confiar en els companys.

En el segon tauler, la posició d’en Manel Santolaria es “recargolava” per moments. Finalment, en Jorge Martínez aconseguia que tirés la tovallola. 1½ a 2½. La situació era crítica. Només quedaven les partides d’en DJ Yebra i d’en Dani Garcia. A les seves mans estava el futur immediat del Peón Doblado.

DoctorWho_cabinaEn David mirava de reüll la partida del Dani contra en Marc Torres. Peons passats i reis controlant-los. Els alfils defensant i atacant des de la distància. Lleuger avantatge del Dani, però semblava que anava per llarg. De sobte se sentia una veu convalescent que exclamava «escac i mat». Matx empatat i emocions al límit. Tot passava per la partida del David Julià i les taules haurien beneficiat l’equip rival, l’EDAMI, d’acord amb el desempat holandès.

El nostre “senyor del temps” lluitava contra l’Andrea Jausas. I a fe que va fer honor al seu control temporal, fent posar dels nervis a alguna de les noves incorporacions del club que encara no havien viscut cap dels seus finals. Amb només un minut de rellotge (per als dos contrincants), efectuava un sacrifici de torre que l’Andrea no podia acceptar perquè hauria rebut mat en dues jugades. Però salvar la situació li costava la qualitat i perdre la peça més valuosa en la defensa del rei, la qual cosa va aprofitar en David per augmentar la pressió i aconseguir el punt final.

3½ a 2½ i ara a lluitar contra el Llavaneres, l’altre finalista. Serà a casa, gràcies al patrocini de l’ONCE, i es decidirà el campió de la categoria d’aquesta temporada. Passi el que passi, aquest ha estat el millor any del Peón Doblado. Guanyar la final seria la cirereta que tancaria aquesta magnífica temporada. Esperem que les graderies estiguin ben plenes d’animadors (les animadores també seran ben rebudes).

PlayOff2014A-WA0002

Peón Doblado «A»: d’esquerra a dreta, dempeus, Iván Humanes, Manel Santolaria, José Daniel Peirón, Dani Garcia Llargués i Daniel Montoya; ajupits, David Julià i Diosdado Jaén “Jorda”, suplent de luxe. Al mig, Chucky, la nova mascota.

VI Torneig Interescolar «Els Pins»

Recordeu que aquest dissabte 24 de maig celebrem novament aquest torneig infantil. Enguany, però, hi ha una variació de darrera hora: les partides es jugaran al nostre local: Av. Línia Elèctrica, 1 (Espai Esportiu Sant Ildefons), de Cornellà. Anoteu-ho a la vostra agenda i no us perdeu. Us esperem!

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Viejo Piano
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • Gramma arts gràfiques
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
  • The Corner
  • Adeslas
octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categories
Visitants