Posts Tagged ‘trofeus’

De traca

divendres, març 17th, 2017

El mocador haurà d’esperar una setmana més. De moment, però, ja podem afirmar que els equips «C» i «D» han assolit l’ascens a la 2a categoria provincial de forma matemàtica. Queda concretar si es proclamen també campions del seu grup i es classifiquen, per tant, per jugar el play off de la categoria.

L’equip «A», per la seva banda, va donar un pas més cap a l’ascens. Empatat ara només amb el Gavà degut a la punxada del Vilafranca «B» —que s’enfrontaran en aquesta darrera ronda—, encara li queda, tanmateix, un últim esforç. Però no en parlem més. Ja hi haurà temps per fer-ho. Anem equip per equip.

L’equip «A»

Aquesta jornada vam jugar al mític club Tres Peons, on ens esperava un equip «D» que ja intuíem reforçat. Es va confirmar en la seva alineació. S’enfrontava a la necessitat de guanyar per mantenir la categoria. I es presumia un enfrontament més que complicat. Però tot ens va venir de cara. O quasi tot. Es va començar evitant posicions inferiors i sortint amb ganes de fer-ho bé. Ho necessitàvem, ja que no solament ens valia la victòria, sinó que, barallant pel desempat, havíem de fer un bon resultat. Així va ser, el marcador final, 7 a 1, ho va reflectir. La primera partida que es guanyava va ser la d’Iván, que va comprimir la posició del rival fins que, aprofitant un error del contrari, li desmuntava la defensa i entrava amb les torres en setena. [Iván Humanes, Barcelona.]

L’Iván va marxar i poc després vaig aconseguir un avantatge clar després d’entregar qualitat i el rival va abandonar. Només eren les 11:00 del matí i el marcador ja era de 2 a 0. Una estona després en Daniel Montoya feia taules en una posició en què cap dels dos semblava que pogués lluitar per la victòria. En Manel Santamaria jugava contra un nen que li posava moltes ganes, però la veterania del nostre jugador es va anar imposant a poc a poc fins que va abandonar. Quedaven quatre partides més; la més interessant era la del Gustavo, que va aprofitar el poc temps que li quedava al seu rival per aconseguir la quarta victòria. A la taula dos hi jugava el MC Rubén Martín, que va anar collant la posició fins a forçar la derrota del seu adversari, l’MC Joan Segura, tot un veterà dels escacs. A la taula tres teníem l’Emilio amb menys d’un minut al rellotge, com és habitual en ell, i és que li agraden les emocions fortes; va aconseguir fer unes taules en una posició complicada que requeria de més temps. Finalment a la taula u hi teníem l’imbatut MF Francisco Olivares, que jugava contra un nen que li va plantar cara durant la partida, però al final es va imposar l’experiència del nostre jugador.

El Tres Peons «D» va presentar la millor alienació possible per tal d’intentar aconseguir la permanència, però no va ser possible. Felicitem els dos nens que van presentar, en Llibert Céspedes i en Joan Gabriel Castro, que van jugar molt bones partides i de qui segur que en poc temps en sentirem parlar. [Dani Llargués, Barcelona.]

Escacs, Cornellà

L’equip «B»

Després d’unes jornades nefastes, en què es van esvair totes les possibilitats de pujar, per fi ens vam refer contra l’equip del Balsareny-Sallent «B». Certament l’encontre es va presentar força desnivellat, ja que els rivals van acudir al nostre local amb dues baixes, el que ja limitava les seves opcions. Això no obstant, totes les partides s’han de jugar, perquè en qualsevol moment pot saltar la sorpresa. I els nostres companys s’ho van prendre seriosament i concentrats. Aviat van arribar les victòries d’en Diego Flores i José Archilla, que ens daven ja el punt del matx. Jorda i Ramon ho van tenir una mica més complicat, però a poc a poc van anar aconseguint avantatge. Ramon sumava poc després el 5è punt. Jorda, finalment, aprofitava un petit error del contrincant per desmantellar la poca protecció del rei mitjançant un sacrifici d’alfil que li acabava reportant la victòria. Un 6-0 balsàmic després de les anteriors jornades i que ens manté en la 3a posició, en lluita contra l’Hostalets de Pierola, amb qui ens enfrontarem aquest proper diumenge.

L’equip «C»

Mentre els nostres companys de l’«A» lluitaven a Gràcia amb el Tres Peons «D», nosaltres, més modestos, ho fèiem contra el Tres Peons «J». Només per la lletra ja us podeu imaginar la potència d’aquest club, el primer de Catalunya en nombre de federats. Com sempre, jo vaig estar pendent de l’equip «E», que jugava a la sala contigua, la qual cosa vaig comunicar al meu rival, que es va mostrar molt comprensiu. Finalment, quan la resta de partides ja feia més de cinc minuts que havien començat, vaig asseure’m al meu lloc. Tot i així vaig ser el primer en acabar, després d’un atac fulminant sobre l’enroc que culminava en mat en la 15a jugada. Curiosament, un cop vaig iniciar l’atac amb un sacrifici d’alfil típic de la posició, em vaig aixecar per observar les partides dels altres «doblados». Aleshores em vaig trobar en Francisco Moreno, el meu contrincant, passejant per la sala i vaig suposar que ja havia mogut. Ell mateix em va fer saber que no, que encara no ho havia fet, sinó que s’estava rumiant les pretensions i l’abast de la meva jugada.

En Byron sumava poc després el segon punt de l’equip. Restaven les partides d’en Jordi González i d’en Roberto. I aquí sí que podem parlar d’un autèntic carrussel, com deia en una crònica anterior l’Iván Humanes. D’entrada en Roberto duia peça d’avantatge i tot semblava indicar que acabaria sumant un nou punt. Però menystenia un peó passat que, a les postres, l’obligava a retornar la peça i quedar-se amb un final inferior que no aconseguia superar.

En Jordi, en canvi, tenia millor posició però no semblava fàcil guanyar, per les opcions de contraatac del seu rival. La partida girava entorn també d’un peó i quan tot apuntava a què en Jordi el guanyaria, quedant-li un final avantatjós, canviava de pla i aquell peó que tots donàvem per mort però que ningú no havia enterrat s’enfilava fins a la 6a fila i desafiava el nostre company. Per sort, el seu rival no trobava la manera de donar el mat i en Jordi, més experimentat, se li avançava, tancant el marcador en 3 a 1, un resultat que ens situa a tan sols mig punt de finalitzar la temporada regular al capdavant del grup.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», com ja he esmentat, competien a la sala 1 contra el Cornellà «E». En Nil López, que s’estrenava en la competició i que sé de fonts fidedignes que es va posar molt content quan va saber que estava convocat, i l’Iker Alcalde no van poder superar les seves respectives rivals, l’Èrica Suárez i l’Esther Fresneda, qui també es va estrenar, en aquest cas en la funció de delegada. Per contra, en Miguel Moreno i en Ricci Daniel Cevallos només van haver de tenir paciència i esperar l’hora preceptiva que indica el reglament de la Lliga per sumar el punt per incompareixença dels seus competidors. Això també forma part d’aquest torneig per equips. Tanmateix, no van perdre el temps, ja que, mentre esperaven, van jugar unes partides amistoses. El 2 a 2 final és un resultat que, sumat al dels altres equips del club, dóna un total de 22 a 4, superant fins i tot l’espectacular marcador de la 1a jornada.

Obert de Ràpides del Tres PeonsEscacs, Cornellà

Per anar fent boca de cara a l’enfrontament del diumenge, l’Emilio va participar el divendres en aquesta prova. L’acompanyaven Jordi i Ivan Planella. I tots tres van fer un gran paper: Emilio es va endur el trofeu al segon classificat, superat només pel Mestre FIDE Josué Expósito en el desempat; i en Jordi i l’Ivan, amb 5½ punts, van quedar en les posicions 9a i 13a respectivament. Meritori especialment el cas del nostre «dobladito», guanyant rivals amb més elo i experiència que ell i acabant amb una performance de 2007, a l’abast de molt pocs jugadors d’aquest nivell.

L’èxtasi de l’Emilio devia ser tan gran que l’endemà ens havia de preguntar on jugava el diumenge. Amb un somriure d’orella a orella li vam recordar que al mateix lloc on havia guanyat el trofeu el dia abans, trofeu que podeu veure en la foto que adjuntem.

El moment crucial

dijous, març 9th, 2017

Hem arribat ja al tram decisiu de la temporada. Les espases continuen en alt, però els equips «C» i «D» tenen l’ascens gairebé a tocar. L’equip «A» segueix lluitant i es manté líder, però tan sols pel millor desempat. Vegem com es va desenvolupar la jornada.

L’equip «A»

Un cop assimilada la derrota contra el Gavà de la jornada anterior i sabent quins eren els nostres deures, afrontàvem el matx contra el Sitges «B» amb l’obligació de guanyar i, a més, fer un bon resultat. Era una situació complexa, ja que l’equip rival amb prou feines havia perdut punts, però en les primeres jugades Francisco guanyava un peó i la resta de partides estaven igualades. Montoya ens va donar el primer punt guanyant-li una torre neta al rival i Santolaria reforçava la solidesa entaulant poc després. Hi havia algunes partides travades, com la meva, la de Gustavo i la de Dani, que feien perillar el resultat. Aviat Gustavo va arribar a taules i jo vaig fer el mateix amb el meu contrincant, després de canviar totes les peces i no poder forçar la situació. Daniel cedia davant el seu contrari, en una escandinava amb Dd8. Quedaven Francisco, Emilio i Flores i d’ells depenia fer un bon resultat. La partida que es va decidir després d’un exercici posicional esplèndid va ser la d’Emilio, qui, amb negres, va aconseguir col·lapsar la posició del contrari i fer-li rendir-se en un final exemplar. Flores vencia després de guanyar un peó i jugar amb el mat del contrari en l’última fila i Francisco consolidava el seu peó avançat en l’ala de dama, guanyant la partida. Un resultat final de 5,5 a 2,5 que iguala l’aconseguit pel Vilafranca «B», l’equip que, pel desempat acumulat, serà el rival en aquestes últimes jornades. Empatats a punts tots dos equips però amb el Sonnen favorable de moment per a nosaltres; només cal guanyar i fer-ho amb convenciment i solvència. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, Cornellà

L’equip «B»

Liquidades les opcions d’ascens, l’equip «B» ha quedat a expenses de les necessitats de l’equip superior i dels inferiors. Tanmateix, contra el Navarcles «B» vam presentar una alineació força competitiva, amb un elo mitjà superior al del rival. Però sembla que aquest no és l’any del nostre segon equip, que va marxar derrotat per 2 a 4. Només Jorda i José Archilla van aconseguir la victòria, ambdós jugant amb les peces negres. Tot i així, ens mantenim en la 3a plaça, però caldrà jugar més fi per acabar, almenys, en aquesta posició.

Els equips «C» i «D»

Avui els comentaré conjuntament, perquè durant tota la Lliga han dut trajectòries paral·leles, fins al punt que l’equip «C» ha aconseguit, fins ara, tan sols mig punt més que el «D». Més encara en aquesta jornada, en què s’enfrontaven al Peona i Peó «G» i «F» respectivament. I un cop més, resultat parell: 4 a 0. És una lluita fratricida que, tant de bo, es pugui dilucidar en els play off.

Com he dit en la introducció, ambdós equips estan molt a prop de pujar a la 2a categoria. Matemàticament podria ser una realitat aquesta propera jornada. L’equip «C» tindrà l’oportunitat enfrontant-se al segon classificat del grup, el Tres Peons «J». L’equip «D», en canvi, no patirà gaire. Ja té el 4 a 0 assegurat atès que li toca la plaça vacant del grup. El primer lloc es dirimirà la darrera ronda contra el Sant Feliu «C».

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos» tenien la possibilitat de guanyar el seu primer partit. Malauradament, no va ser així. I això que l’Hospitalet-Bellvitge «D» presentava dues baixes. Però ni en Xavi Escaler ni en Miguel Moreno van aconseguir la victòria contra rivals, això sí, que els superaven en elo. El 2 a 2 final té un regust amarg, però almenys ens deixa fora del fanalet vermell del grup.

I Torneig d’Escacs «Bellavista»

El proppassat dissabte 4 de març es va celebrar la 1a edició d’aquest torneig organitzat per l’Escola d’Escacs de Barcelona. Les partides es van jugar al Restaurant «Bellavista» de la Ciutat Comtal. Amb un total de 26 inscrits, entre ells sis «doblados», finalment n’hi van participar 20. A un ritme de 8 minuts sense increment, el nostre company Emilio Carrasco es va endur el gat a l’aigua, després d’enfrontar-se a tres «doblados» (dos, si tenim en compte que al final en Rubén Martín no hi va arribar). El premi: un sopar per a dues persones en l’esmentat restaurant. La seva companya potser no jugui a escacs, però de ben segur que gaudirà d’aquest premi.

Us deixo aquí algunes fotos realitzades per Jordi Planella. Podeu veure un resum, la classificació final i més fotos clicant aquest enllaç.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, Cornellà

Continuem endavant

dijous, febrer 16th, 2017

En aquesta ocasió intentaré que aquesta crònica sigui més breu. Seguiré la línia del mestre Iván Humanes, perquè hem d’informar també del Comarcal. Som-hi, doncs.

L’equip «A»

El del Cornellà «C» era d’aquests enfrontaments que estàs obligat a guanyar per continuar en la lluita per l’ascens però que pot complicar-se. L’equip presentat pel rival ens afavoria, ja que havien optat per reforçar altres equips, conscients que aquest any tenim per dalt veritables màquines de destrucció. L’enfrontament començava malament amb la derrota de Montoya enfront de Sáez, un clàssic. Jorda arreglava l’esglai guanyant en l’últim tauler i Emilio i Gustavo imposaven la seva força, deixant el marcador favorable. Després arribava la meva victòria per temps, una partida-carrusel que qualsevol podia haver guanyat. Santolaria feia taules i Francisco i Dani guanyaven deixant el marcador 6½ a 1½. Important resultat que s’uneix a la derrota del Gavà a casa contra el Sitges «B» i que ens deixa com a líders en solitari. Cal seguir concentrats. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàMentre acomodàvem els rivals dels equips «C» i «E», va aparèixer per la porta un grup de quitxalla que, lògicament —no cal ser Sherlock Holmes— vam deduir que es tractava de l’equip del Cardona «B». Efectivament, quatre nens i dues nenes havien vingut, carregats de tota la seva alegria infantil, a enfrontar-se als nostres companys del «B». La major experiència d’aquests no els va donar massa opcions, com reflecteix el marcador final: 6 a 0. Tot i que els nostres dos primers espases van haver de suar de valent per a aconseguir el punt.

Ja sabeu que un dels principals actius del nostre club són els «dobladitos», així que sabem reconèixer l’esforç d’altres clubs per mantenir viu el nostre esport ensenyant a d’altres nens i nenes a estimar-lo. Per això i —per què no dir-ho— perquè em van caure molt bé, vaig decidir d’obsequiar-los amb uns adhesius del club com a record. I a la seva delegada, i mare de dos dels nens, amb un dels llibrets commemoratius del nostre 10è aniversari. Després de matinar i recórrer tants quilòmetres, espero que almenys s’hagin endut una agradable impressió de la seva visita al Peón Doblado, on sempre seran benvinguts.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàAixò ja són figues d’un altre paner. El matx contra el Sant Cugat «D» es presentava, a priori, molt més igualat. Les victòries, amb negres, d’en Paco González i meva, ens situaven en molt bona posició. Però en Roberto disputava una partida complicada, amb els vuit peons travats, alguns d’ells doblats. I això, justament, feia que la posició del seu rival fos lleugerament millor. El trencament de la cadena havia de ser decisiu i l’Antoni Grivé va saber forçar-lo i decantar la partida del seu cantó. Quedava en Byron, amb un final d’alfils oposats que en el 99% de les partides acaba en taules. Tanmateix hi ha excepcions, i aquesta en va ser una. Byron va jugar molt bé per a aconseguir dos peons passats i units que ja li auguraven la victòria, tot i que aquesta es va produir finalment per la caiguda de bandera del rival. El 3 a 1 ens col·loca amb molt bona posició i ens manté en la lluita per l’ascens.

L’equip «D»

Jethro TullPoques informacions ens van arribar d’aquest equip. De fet no en teníem cap notícia quan ja tots els altres havíem acabat les partides. Per fi van arribar: victòria per 3 a 1 contra l’Hospitalet-Bellvitge «C». En Manuel Cardoso guanyava la que, segons em va dir, havia estat la millor partida que ha jugat aquesta Lliga. Victòries també de la família Buitrago i només una derrota, la d’en Francisco Rivas després de rebutjar una oferta de taules. És comprensible: en Francisco encara és jove i no ha après que, quan t’ofereixen taules, no les pots rebutjar a no ser que tinguis el triomf a tocar. I ho dic per experiència —experiències, millor en plural— pròpia. El tema musical que he escollit, per cert, va per tu, Francisco.
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Un «doblado» i tres «dobladitos» van competir contra el Gavà «C». Iker Alcalde i Miguel Moreno no aconseguien superar en Pedro i Laura Escoriza, pare i filla. Aviat l’equip «A» es trobarà també amb l’altre membre d’aquesta família escaquista, en Pedro, fill i germà dels esmentats i amb qui tinc una molt bona relació a resultes d’unes treballades taules que vam obtenir ja fa uns anys a Martorell. En Francesc Xavier Escaler (pare) començava força bé i la seva posició semblava esperançadora… fins que va cometre un error que ens costava el punt. Però el millor estava per arribar: el seu fill, en Xavier, conduint les peces negres, assolia una posició difícil però avantatjosa. Torre i peó contra torre. No és fàcil guanyar un final així, però en Xavi va jugar amb gran mestria i ho va aconseguir, sumant almenys un punt per l’equip i deixant el marcador final en 1 a 3 en contra.

Escacs, CornellàCom a colofó, podem dir que ja s’ha publicat el quadre d’ascensos i descensos i que, en el pitjor dels casos, en aquests moments tenim tres equips en situació d’ascens, als quals s’hi pot afegir encara un quart que està molt a prop de la zona de promoció. A seguir treballant, doncs.

El Comarcal

Durant quatre dissabtes s’ha jugat aquesta prova, que dóna accés a la final del Campionat de Catalunya individual d’edats. Hi hem participat amb cinc «dobladitos» repartits en quatre categories. Només ens ha mancat algun sub-12. Començarem de major a menor.

Escacs, CornellàSub-16

David Álvarez, el més veterà dels júniors, no va tenir gaire fortuna. En un grup format només per deu jugadors i amb un nivell força alt, no va aconseguir puntuar en les cinc rondes, llevat d’un punt per incompareixença del rival. I a la darrera ronda, en què estava jugant molt bé, va cometre un error que li va costar el merescut punt.

Sub-14

David Romero va ser el nostre participant en aquest grup. Després d’una derrota inicial aconseguia tres punts consecutius que el situaven amunt en la classificació. La quarta partida, contra en Pau Pueyo, amb gairebé 2000 d’elo, la duia molt bé i n’esperava almenys unes taules, però un avanç incorrecte del peó de torre deixava un forat a la columna de cavall per on el seu rival va entrar i es va acabar imposant. Després d’unes taules disputava la darrera ronda i el seu bon inici, que li podia haver donat un nou punt que l’hagués col·locat en la 5a posició de la classificació final, es veia estroncat per un nou error. Són fallades posicionals que caldrà corregir.

Sub-8

Biel Giles no començava gaire bé el seu concurs, però es refeia a la 4a ronda i sumava un segon punt després d’un bye a la 2a. A la 5a ronda li tocava en Magí Belvis, un belluguet que acabaria guanyant la categoria. I anem a la darrera ronda. Mentre el seu rival li anava donant escacs, en Biel anava movent el rei i menjant-se tot el que trobava per davant. Finalment, ja amb un bon avantatge material, es decidia a activar les seves peces, amagades durant tota la partida. Una partida llarga, segurament la més llarga que haurà disputat el nostre company, fins al punt que el seu rival va veure els segons en el seu rellotge. I, com que era una novetat per tots dos, es van pensar que el rellotge marcava… 19 hores! Aclarit el tema, van reprendre la partida fins que en Biel va aconseguir l’escac i mat.

Sub-10

Ja sé que no he seguit l’ordre escrupolosament, però em permetreu que hagi deixat pel final la cirereta del pastís. L’Aitor Jiménez tancava la seva participació amb 2½ punts, una mica més amunt del seu rànquing inicial. La sorpresa —relativa— va estar en Miguel Cabrillana, que assolia 6 de 6 a manca de la darrera ronda. Cinc primers punts guanyats amb qualitat i un sisè perquè el seu rival, de qui ja vaig parlar en una crònica anterior, li perdonava la vida i així en Miguel guanyava una partida que jo ja donava per perduda pràcticament des dels primers moviments. I arribem a l’últim dia, en què unes taules ja el feien campió. Però no tenia el dia, i la seva contrincant, l’Ares Pueyo, el va collar fins a donar-li un mat molt bonic. En un moment de la partida Miguel va ubicar el seu cavall a la columna de torre, una jugada que ja li havia vist en anteriors partides. Ho vaig comentar amb el seu pare i, durant l’esmorzar, aquest em va explicar el motiu pel qual en Miguel l’havia situat allí: perquè el destorbava!!! En fi, crec que no calen més comentaris. Finalment, però, el rival que li podia haver pispat la copa de campió no va poder passar de les taules i en Miguel va assolir el campionat de la categoria, acompanyat en la 2a posició per la seva rival en la darrera ronda, l’Ares Pueyo.

Ajedrez, CornellàAjedrez, CornellàEscacs, CornellàUn bon torneig dels nostres «dobladitos», millorable en alguns aspectes que haurem de treballar en les classes. I en Miguel, feliç i content de poder anar a un hotel a disputar el Campionat de Catalunya, tot i que no és pas això el que el fa més feliç.

Ah! I abans d’acabar, us deixo aquí un tema que tenia pendent: el vídeo de la Mannequin Challenge que el nostre company Jesús Martínez va enregistrar durant la X Trobada Infantil que vam organitzar a finals de l’any passat.

Alimenta el teu cap

dijous, gener 19th, 2017

Portàvem tot un any esperant-la i ja ha arribat: la Lliga Catalana comença aquest cap de setmana, si el tiempo y la autoridad no lo impiden. Així que mengeu bé i alimenteu les vostres neurones —en sentit literal—.

De moment, aquest proppassat diumenge es va celebrar la fase territorial de Barcelona de la Copa Catalana. Un total de 135 equips i més de 700 jugadors i jugadores aplegats a les Cotxeres de Sants. Els nostres equips «A» i «C» començaven en els llocs 74è i 132è respectivament. I Alícia ens va transportar al País de les Meravelles [no us perdeu l’enllaç]. L’equip «A» es va enfilar fins al 22è lloc, amb 21½ punts, tot un rècord que ens va proporcionar el primer trofeu de la temporada: subcampions de Barcelona de 1a categoria i classificats per a la final de Catalunya, que, si no vaig entendre malament, es disputarà el mes d’abril a les comarques de Tarragona. L’equip «C», per la seva banda, va pujar 28 posicions, quedant en el lloc 104è, amb 15½ punts, que podien haver estat un més que ens hauria classificat també per a la final. De seguida us ho explico.

Peón Doblado «A»

Conformat per sis jugadors, Francisco Olivares, Emilio Carrasco, Gustavo Magallanes, Dani Llargués, Iván Humanes i Marc Alquézar, van aconseguir, com he dit, el segon lloc de la categoria, superats només pel primer equip de Vall del Tenes en el quart desempat, el que dóna fe de l’enorme igualtat entre ambdós equips. Volem felicitar l’equip de Vall del Tenes «A» pel premi obtingut i esperem retrobar-nos i competir directament amb vosaltres en la final.

A la pàgina de la Copa Catalana (Activitats per equips) trobareu els enllaços on podreu veure la classificació final, els resultats dels nostres equips «A» i «C» ronda a ronda i els resultats personals de cadascun dels «doblados» i «dobladitos».

L’èxit que la pastilla que fa créixer ens va proporcionar es pot copsar ràpidament donant un cop d’ull a la llista final: vam superar un munt d’equips de Preferent, 1a Divisió i 2a Divisió i fins i tot un parell de Divisió d’Honor, si bé cal dir que eren els segons equips dels respectius clubs. Les tres noves incorporacions de l’equip «A», que, conjuntament amb en Rubén Martín, en conformen el nucli dur, van donar els seus fruits i ens auguren una temporada molt reeixida.

Peón Doblado «C»

Enguany ens vam decidir a inscriure un segon equip en la 3a categoria i l’experiència no ens ha defraudat gens. Pel matí vam comptar ni més ni menys que amb set «dobladitos»: David Romero, David Álvarez, Unai Jodar, Miguel Moreno, Miguel Cabrillana, Iker Alcalde i Aitor Jiménez. Tals eren les ànsies de jugar i competir de tots ells. Es van anar tornant i van sumar 4 punts a l’equip. Oficialment, perquè a l’Aitor li van pispar una victòria que, segons l’equip rival —el Congrés «C», de 1a categoria—, no ho era perquè havia comès una jugada il·legal. No ho vam veure, però confiem en el nostre jugador i els pares i mares que l’acompanyaven. I també en l’anotació de l’acta, on constava inicialment el seu punt, però que es va rectificar dues rondes després per una reclamació del seu contrincant que l’àrbitre va atendre sense ni tan sols consultar el nostre delegat. Per sort existeix la justícia universal i aquest punt robat va fer que a la 3a ronda —ves per on— s’haguessin d’enfrontar al nostre equip «A», que no va perdonar i va guanyar per un contundent 4-0.

Malgrat aquest entrebanc —per dir-ho d’alguna manera—, els nanos s’ho van passar força bé. Destacaríem els dos punts d’en David Romero en tres partides i l’estrena competitiva de l’Unai Jodar, tot i que no va poder rubricar-la amb una victòria.

Per la tarda hi vam participar mitja dotzena de «doblados» més, tots sèniors, alguns molt sèniors: Byron Zambrano, Ignasi Archs, Francisco Rivas, Marco i Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso. La tàctica del submarí va funcionar gairebé a la perfecció i entre els sis vam assolir 11½ punts més, per totalitzar-ne 15½. Llàstima del punt de l’ela geminada, que ens hauria col·locat en la 4a plaça de 3a categoria, donant-nos l’accés a la final de Catalunya. El millor «doblado» va ser en Marco Antonio Buitrago, pitxitxi de la temporada anterior, amb 3 de 3. Remarcable també l’estrena del seu fill Sebastián, amb 3 de 4, si bé un d’ells va ser per plaça vacant.

Peón Doblado Copa Catalana

Alguns dels integrants dels equips del Peón Doblado a la Copa Catalana. D’esquerra a dreta: Ignasi Archs, Gustavo Magallanes, Dani Llargués i Iván Humanes. Foto: Marcelo Panelo.

I això és tot el que va donar de si la Copa Catalana. Això i, esclar, el trofeu aconseguit, important pel seu valor simbòlic, ja que, estèticament, el disseny no podem dir que sigui massa afortunat.

A les properes cròniques comentaré les incidències de la Lliga, amb l’ajut dels meus corresponsals, ja que, com vaig dir, enguany no jugarem tots els equips junts i dependré de les informacions que em facilitin. I parlaré també de la participació en el Comarcal dels cinc «dobladitos» que s’hi han inscrit: David Romero, David Álvarez, Miguel Cabrillana, Aitor Jiménez i Biel Giles.

Acabo. Però recordeu el que diu el liró: Feed your head!

No us desitjaré un bon any…

dijous, gener 12th, 2017

Perquè estic plenament convençut que ho serà. Pel Peón Doblado, almenys. A pocs dies d’encetar la Lliga Catalana, ja sabreu que enguany hi presentem cinc equips. Cinc! Pocs clubs de Catalunya compten amb la lletra «E». Amic Javier, ja saps que agraeixo moltíssim els teus comentaris, però em sembla que aquest cop no m’hauràs de rectificar si dic que és la primera vegada que inscrivim tants equips. A més, com a aperitiu de la Lliga, aquest cap de setmana es juga la Copa Catalana, amb dos equips del club presents, un a la 1a categoria i un altre a la 3a. I amb possibilitats d’accedir a la final de Catalunya. En això hi tenen molt a veure els reforços d’aquesta nova temporada, en què tindrem tres equips que, a priori, gaudeixen de molts números per aconseguir l’ascens de categoria. Hem de ser prudents i cal respectar, òbviament, tots els equips rivals, però la temporada és molt il·lusionant.

Com de costum, a la pàgina de la Lliga Catalana hi trobareu el calendari i la informació actualitzada, setmana rere setmana, de la situació de tots els nostres equips. Aquest any hi haurà també una novetat: fins ara tot el Peón Doblado jugava a casa quan tocava; aquest temporada, però, degut en part al nombre d’equips, jugarem de forma alterna: A i D a casa i B, C i E a fora, i viceversa. Així que hi haurà escacs a l’Espai Esportiu tots els diumenges al matí. Un apunt pels equips que ens hagueu de visitar i no sapigueu on som. Podeu trobar-nos a la pàgina corresponent de la nostra web o, mitjançant el Google Maps, si cerqueu directament Peón Doblado, l’aplicació us donarà la nostra adreça exacta.

Abans de tot això s’han disputat tot un seguit de tornejos individuals amb participació de «doblados» i «dobladitos», que us comentaré de forma breu.

III Sunway Sitges Internacional Chess Festival

Un total de sis companys inscrits, tres en el grup A —ja fa temps que us vaig assegurar que tindríem «doblados» en els grups A— i tres més en el grup B. El primer classificat de tots ells ha estat en Francisco Olivares, Mestre FIDE que, provinent de Cuba, ocuparà el primer tauler del primer equip i a qui donem la benvinguda al club dels «doblados». En segon lloc, en Marcelo Panelo, Mestre Internacional argentí que potser l’any vinent ocupi el primer tauler del primer equip. I en tercera posició, en Gustavo Magallanes, Mestre argentí de moltes coses —d’escacs encara no, almenys oficialment—, que reforçarà el quart tauler de l’equip «A».

En el grup B, el primer classificat ha estat en Byron Zambrano, tot i el bye laboral que va haver de demanar. El resultat li reportarà 118 punts d’elo FIDE, gràcies a la k=40 que està aprofitant perfectament. La seva trajectòria és espectacular i ben aviat el veurem, segur, en el primer equip. Una mica més avall trobem el nostre estimat Daniel Montoya, en la seva preparació de cara a la Lliga. L’acompanyava, esclar, en Manel Santolaria. Tots dos tancaran els taulers del primer equip quan estigui al complet. I estic convençut que sumaran molts punts. La lluita pel pitxitxi serà aferrissada.

VI Obert de Nadal del Guinardó

En aquest torneig s’hi va apuntar dos companys, ambdós en el grup B: Marc Alquézar i Byron Zambrano, molt actiu en el tram final de l’any. Tant l’un com l’altre van acabar amb 4½ punts, si bé en el cas del Byron, amb dos byes demanats. Es deu haver pres una d’aquelles begudes isotòniques que diuen que et donen ales. (No diré el nom a no ser que esdevingui patrocinador del club.)

No vull deixar d’esmentar la bona participació d’un antic «doblado», en Daniel Peirón. Empatat en el primer lloc amb tres escaquistes més, va tenir la mala fortuna de comptar amb el pitjor desempat i es va haver de conformar amb la quarta plaça.

II Torneig d’Hivern d’Escacs actius de Sant Boi

Tres «doblados» vam disputar aquesta competició de semiràpides. Francisco Olivares, amb 6½ punts, va aconseguir la 3a plaça, perjudicat també pel sistema de desempat, ja que va quedar empatat en el primer lloc. Malgrat tot, és el seu primer trofeu com a membre del Peón Doblado. No cal que us digui que no serà pas l’últim.

A més distància trobem en Marc Alquézar, amb 4 punts, després d’haver disputat les vuit rondes sense arribar tard a cap d’elles, el que, en si, ja és tota una novetat. I amb 3 punts, un servidor, gens insatisfet amb el torneig realitzat, malgrat alguna imprecisió en alguna partida.

Peón Doblado, escacs

El podi del Torneig d’Hivern d’escacs actius de Sant Boi, amb el company Francisco Olivares a l’esquerra. Foto: Club d’Escacs Sant Boi.

Peón DobladoI Torneig Obert de Reis Club Escac Mat de Martorell

El mateix dia que l’anterior se celebrava aquest torneig de ràpides. Hi van participar un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i la família Planella al complet: Jordi, Ivan i Irene i també en Xavier, el germà bessó d’en Jordi.

Els resultats van ser espectaculars: Jordi Planella, segon de la general (maleïts desempats); Ivan i Irene Planella, primer i segona de la categoria sub-8 respectivament; i Miguel Cabrillana, millor sub-10. No està gens malament.

Sant Tornem-hi

Després d’aquest breu repàs al passat, reprenem el present. Recordeu: diumenge 15, Copa; diumenge 22, Lliga. Dissabte 21 comencen també les fases prèvies del Campionat de Catalunya per edats (el Comarcal, vaja). Els «dobladitos» que us hi vulgueu apuntar, aviseu-nos, tot i que volem prioritzar la Lliga i el Calculín, que es disputarà posteriorment. Donada aquesta duplicitat, enguany el club cobrirà el 50% de les inscripcions al Comarcal i al Calculín.

Us recordo també, per tots els que no l’hagueu vista, que el proper dimarts 17 de desembre, l’Espai VO projectarà la pel·lícula El caso Fischer. En les columnes de la dreta hi trobareu més informació.

Ja està. Poseu-vos les piles. O preneu aquella beguda isotònica que he esmentat abans. Us necessitem en plena forma per sumar punts en els equips del club durant la lliga regular i, tant de bo, en els play off posteriors. Som-hi!

Post post-Halloween

dimarts, novembre 15th, 2016

Com bé sabeu, ja fa uns quants dies que vam celebrar la 2a edició del nostre torneig de Halloween. Malgrat que enguany l’esdeveniment queia en un pont de quatre dies i que —culpa nostra— vam iniciar els preparatius una mica més tard, la resposta per part vostra va ser excel·lent. En el torneig infantil s’hi van preinscriure un total de 25 nens i nenes, i en el torneig d’adults, la preinscripció va ser de 44 jugadors. Finalment hi van participar 23 nens i nenes i 35 jugadors i jugadora —en singular, perquè de les tres noies que s’hi havien apuntat, només va venir la Joana Ros.

El Torneig infantil

En el torneig infantil, com era de preveure, moltes més disfresses que a la tarda. El comportament va ser exemplar i les rondes es van desenvolupar molt plàcidament. Fins i tot el nombre de preguntes a la taula arbitral va ser mínim, potser perquè molts d’ells, amb un any més, ja han après com funcionen els tornejos i no tenen tants dubtes.

halloween2016_infantilhalloween2016_maquilladorahalloween2016_trofeusAl capdavant de la classificació final no hi va haver gairebé sorpreses. Els dos primers del rànquing van mantenir les posicions respectives. Només en Lucas Sánchez s’enfilava una mica més amunt i li pispava el tercer lloc a en Joel Navarro. En la classificació per edats aconseguien el trofeu en Yarè Taiguara Coloma, en la categoria sub 10, i la nostra «dobladita» Irene Planella, en la categoria sub 8. El millor «dobladito» va ser en Miguel Moreno. I els premis Frankenstein a la millor disfressa —obra, com l’any anterior, de la ceramista hospitalenca Teresa Ribas— van ser per a Alejandro Jesús Carbó —en dura competència amb en Yarè Coloma, tots dos disfressats de pirates— i per a Susana Linares, que recentment s’ha incorporat a les nostres classes extraescolars a l’escola Els Pins, tot i que el maquillatge original ja se l’hi havia esborrat en el moment de fer la foto. Dos premis, perquè enguany vam decidir atorgar-ne un de masculí i un altre de femení. Després vindria el lliurament de trofeus —uns trofeus de metacrilat serigrafiat amb el motiu del cartell realitzats per Lydia Primo i un servidor— i l’aperitiu posterior.

halloween2016_3095_infnenesUn matí divertit en què creiem que tots els nens i nenes que van venir s’ho van passar força bé. Us deixo tot seguit la classificació dels llocs d’honor amb les fotografies dels guanyadors i guanyadores. Si voleu veure-la completa, cliqueu l’enllaç del torneig de Halloween i podreu saber com vau quedar finalment.

Campió
Martí Garcia Gómez

Subcampió
Ivan Planella Zavala

3r classificat
Lucas Sánchez Díaz

Millor sub-10
Yarè Taiguara Coloma Magalhães

Millor sub-8
Irene Planella Zavala

Millor «dobladito»
Miguel Moreno Calvo

Premis «Frankenstein» a la millor disfressa
Alejandro Jesús Carbó Nieto
Susana Linares Serrano

halloween2016_3149_inf1halloween2016_3148_inf2halloween2016_3147_inf3halloween2016_3143_infdobhalloween2016_3146_infs10halloween2016_3145_infs8halloween2016_3151_inffrmaschalloween2016_3150_inffrfem

El Torneig d’adults

halloween2016_3171_adultsEn el torneig d’adults hi van participar aquest any un Gran Monstre —continuaré amb la nomenclatura de l’any passat, ja que parlem de Halloween—, tres Monstres Internacionals, dos Monstres FIDE i tres Monstres Catalans. Al final, el GM Miguel Muñoz, com era d’esperar, es va endur el gat —negre— a l’aigua. I el van acompanyar en el podi el MF Francisco Javier García i el MI Jonathan Alonso. Un any més, el nostre MI Marcelo Panelo es va quedar amb la mel als llavis i per un sol punt en els desempats es va haver de conformar amb la quarta plaça, la que fa més ràbia. Els premis de tram van ser per a en Xavier Planella i per a Antonio Enrique Molina. I els d’edat per a en Ramón Cobo —almenys aquest any el premi del major de 65 no va quedar desert— i per la Joana Ros, qui, a més s’enduria el premi Frankenstein a la millor disfressa. Certament no tenia rival femenina, però no crec que ningú pensi que no se’l mereixia. A la foto no podeu veure la disfressa completa, però us asseguro que quan va entrar a la sala no l’hagués conegut ni la mare que la va parir —perdoneu l’expressió—, si no fos perquè l’acompanyava. I el premi masculí vam decidir atorgar-lo a un «dobladito», en Miguel Cabrillana, després d’una bona tasca de maquillatge per part de la seva mare, la Lydia Primo.

halloween2016_daniEl torneig en sí va anar raonablement bé, malgrat que aquí sí que van haver d’intervenir els àrbitres en algun moment, i amb algun ensurt per part de l’Ivan Planella, a qui li va sagnar el nas un parell de vegades, havent-se d’aturar la partida fins que es va recuperar. El seu esperit competitiu i la seva estima per aquest esport són tan grans que no va voler deixar de participar malgrat aquests problemes i finalment va acabar amb uns meritoris 3½ punts.

A continuació podeu veure la llista dels premiats. Aneu a la pàgina del torneig de Halloween si voleu veure la classificació completa. En el grup de les fotos dels guardonats, lamentablement, no figura la del 2n classificat, en Francisco Javier García, donat que les seves obligacions laborals li van impedir de quedar-se fins al final. I, si en voleu veure més, podeu anar al nostre Facebook, on estaran totes penjades.

Campió
Miguel Muñoz Pantoja

Subcampió
Francisco Javier García Jiménez

3r classificat
Jonathan Alonso Moyano

Campió tram 1901-2100
Xavier Planella Sánchez

Campió tram fins a 1900
Antonio Enrique Molina Ordóñez

Millor major de 65
Ramón Cobo Samprón

Millor sub-16
Joana Ros Alonso

Premis «Frankenstein» a la millor disfressa
Joana Ros Alonso
Miguel Cabrillana Primo

halloween2016_3216_adults1halloween2016_3215_adults3halloween2016_3211_adultstram2halloween2016_3212_adultstram1halloween2016_3214_adultss16halloween2016_3213_adultsm65halloween2016_3217_adultsfrfemhalloween2016_3218_adultsfrmasc

El relax després de la batalla

halloween2016_foto01I després del lliurament de trofeus i bitllets, que en el torneig d’adults també hi ha premis en metàl·lic, i de l’aperitiu, ja de fosca nit degut al canvi d’horari, uns quants vam enfilar cap al bar on fan els millors morros de Sant Ildefons i on ens vam fer una foto a la qual s’hi va afegir també la mestressa, una simpàtica xinesa —perdoneu-me, però no en recordo el nom— a qui no li agraden els escacs tradicionals, sinó que prefereix els xinesos. Algun dia ens haurà d’explicar les diferències. Potser obrim una branca del club dedicada a aquesta modalitat.

En fi, gràcies a tots els qui heu participat en el nostre torneig. Us esperem en la propera edició, en la qual hem pensat en un canvi de dates per evitar problemes de feina i/o d’escola. La idea seria realitzar-lo, a partir de l’any vinent, el dissabte anterior al dia 1 de novembre. Però admetem suggeriments, que seran benvinguts.

Ramblejant per Sant Martí

divendres, juliol 29th, 2016

Amb les calors d’aquests darrers dies, costa agafar el bolígraf per escriure alguna cosa. Però encara em queden algunes neurones que no estan de vacances i m’empenyen a comentar algun dels darrers tornejos.

Començaré pel XVIII Obert Internacional de Sant Martí, amb tres «doblados» inscrits. El millor classificat ha estat en Gregorio Valbuena. Amb 5 punts, ha quedat en el lloc 38è, trenta per damunt del seu rànquing inicial. Va tenir una arrencada fulgurant amb tres de tres, dos d’ells contra en Dmitry Minko, un jove rus que acabaria segon, i contra en Juan Marcos Elizondo, escaquista basc quart de la general, amb uns avenços espectaculars de peons en l’obertura. Segurament el joc tàctic del Valbuena els va sorprendre i els va costar, possiblement, alguna copa millor. Els qui no es van deixar entabanar van ser els dos següents, en Fernando Cárdenas i el seu company del Jake Adrián García, que ja el coneixen. Un parell de punts més amb negres el van deixar en el lloc esmentat i 5è del seu tram.

Més avall ens trobem amb en Marc Alquézar. També un gran inici, amb 4 punts en 6 rondes, però aquí se li acabava la benzina i ja només aconseguia ½ punt més i es classificava en el lloc 56è.

Una aventura similar vivia en Manel Santolaria. 3½ punts en 5 rondes no és un mal començament, però s’encallava i perdia les tres següents. A la darrera ronda es feia amb la victòria i així maquillava una mica la seva participació.

El dissabte 16 de juliol, dins del mateix Obert, es jugava un campionat de partides llampec (blitz), amb la participació de tres dels nostres amants d’aquesta modalitat escaquística: la família Planella, en Jordi, l’Ivan i la Irene. Òbviament es van classificar en aquest ordre. Pare i fill es van enfrontar a la 1a ronda, amb un resultat també previsible: taules. Potser el més meritori hagi estat el torneig de l’Ivan Planella. Començava en el lloc 85è, però acabava en el 47è, comptant dues victòries contra les germanes Levenko, Tetiana i Anna, una altra contra en Joan Gabriel Castro, jove promesa del Tres Peons, i, especialment, una darrera contra l’Alexandra Muratet, jugadora ja més experimentada i que no aconseguia batre el nostre company. La Irene, per la seva banda, sumava un parell de punts, que la preparaven pel següent torneig.

Efectivament, l’endemà ella i el seu germà es desplaçaven a Cardedeu per jugar un torneig de ràpides sub-10 que es celebrava per la Festa Major, amb un total de 17 participants. Tots dos aconseguien un total de 3 punts en 5 rondes. Però el desempat afavoria la petita Irene, que finalitzava en la 3a posició, amb dret a trofeu, com podeu veure a la foto. Enhorabona!

Irene_Cardedeu2016_IMG_1884El caso Fischer

el_caso_fischerposter_grandeEl proper 12 d’agost s’estrenarà El caso Fischer (Pawn sacrifice, 2014), pel·lícula dirigida per Edward Zwick i interpretada per Tobey Maguire en el paper del mític Bobby Fischer. Se centra en la disputa pel títol mundial de 1972 a Reykjavík, la capital d’Islàndia, que el va enfrontar al Gran Mestre soviètic Borís Spassky, interpretat per Liev Schreiber. En plena Guerra Freda, el torneig va ultrapassar els límits de les 64 caselles i es va convertir en tot un esdeveniment mediàtic farcit de connotacions polítiques.

Gràcies a un acord entre la Federació Catalana d’Escacs i la distribuïdora A contracorriente Films, fins el 26 d’agost tots els jugadors federats podrem veure-la als Cinemes Verdi (c. Verdi, 32, de Barcelona) al preu especial de 4,90 € de dilluns a divendres. Per poder gaudir d’aquest descompte, us heu d’inscriure en aquesta pàgina i us enviaran el val corresponent. També en podeu fer un tast veient el tràiler de la pel·lícula.

Per a acabar, a tots aquells que comenceu ja les vacances d’estiu, desitjar-vos que descanseu i carregueu les piles pel proper curs. Gaudiu, però no us oblideu de connectar de tant en tant la tauleta o el portàtil. La web del club no fa vacances i us seguirem informant de les novetats que es produeixin.

Estirada d’orelles

diumenge, juny 26th, 2016

En aquests moments som ja 74 socis i sòcies, un nombre considerable tenint en compte que encara no fa un any érem poc més de 40. I això seria un motiu d’alegria si no fos perquè el proppassat dissabte 18 de juny, en què havíem programat la cloenda de la temporada, amb un torneig infantil, el lliurament de trofeus del Torneig Social, de medalles per a tots els nens i nenes i un aperitiu per tancar l’any, els participants tan sols vam arribar a ser una trentena, comptant mares, pares i altres familiars.

És temps d’estiu i el blues que sona, amb la veu estripada de la Janis Joplin, és un exponent perfecte de com em vaig sentir aquell dissabte. Potser em vaig fer massa il·lusions, però em va decebre la minsa assistència. Tanmateix, agraeixo la presència de tots els qui vau voler participar de la festa. Deslluïda, però festa.

Evidentment, de cara a l’any que ve ens replantejarem la possibilitat de tornar a celebrar aquesta activitat. Potser ens limitarem al lliurament de trofeus del Torneig Social i cap a casa. O al bar, a fer el vermut, els qui s’hi vulguin apuntar. Això suposarà, si més no, un estalvi per al club, que podrem dedicar a altres matèries. Per exemple, gràcies a un suggeriment de la Mari Ángeles Sola, mare de l’Íker Alcalde, reciclarem les medalles que no s’han entregat i les aprofitarem en algun altre torneig, canviant només la placa.

Bé, i ara que ja m’he desfogat (la versió de Summertime de la Janis hi ajuda força), comentaré alguns dels darrers esdeveniments del club.

Torneig Social

Finalment es va disputar la darrera ronda i no hi va haver sorpreses. La classificació final, després d’alguna polèmica (que resoldrem l’any vinent en les bases), va quedar així:

CampióJordi Planella

SubcampióDani Llargués

3rs classificatsIgnasi Archs i Diosdado Jaén “Jorda”

Millors sub-14Miguel Cabrillana i Ivan Planella

Torneig Social Peón Doblado

Un moment de la disputa de la darrera ronda del Torneig Social «Peón Doblado».

VII Torneig d’Escacs Infantil sub-6 “Dia de Rússia”

Un torneig que es va celebrar a la rambla Prim de Barcelona i en què vam animar a participar-hi a la nostra benjamina, la Irene Planella, tot i que, ben pensat, no calia (animar-la). Una prova molt adequada per a la seva edat, que es va disputar a 5 rondes de 10 minuts sense increment entre els vuit nens i nenes participants. Amb 4 punts es va proclamar campiona. No sé si és el primer torneig que guanya, però sí que n’estic segur que no serà pas l’últim. Podeu veure-la al centre de la foto amb tots els altres companys participants.
BesòsRàpides2016_sub6

Cloenda de la temporada

Com ja he dit abans, l’afluència de participants i públic no va ser gaire reeixida —la indirecta musical de la darrera crònica no va funcionar—, però els pocs que érem, ben avinguts, vam gaudir del matí amb partides, trofeus, medalles i teca. La primera part va tenir els nens i nenes de protagonistes, amb la disputa d’un torneig sistema Masnou que va guanyar l’Ivan Planella. Cap a la una vam procedir a l’entrega de medalles de temporada per a tots els «dobladitos» i «dobladitas» del club, tot i que moltes es van quedar damunt la taula. Però les aprofitarem, que caram!, que l’any vinent seguirem organitzant tornejos. I finalment, vam atorgar els trofeus del Torneig Social a tots els guanyadors —o quasi, perquè alguns, donada la duplicitat en algun lloc, hauran d’esperar a què ens en facin de noves— i també una medalla de record per a la resta de participants. En aquest cas, les dels que no van venir les hem guardades per donar-les-hi quan passin pel club, ja que, almenys, han jugat totes o algunes rondes. (Trobareu les fotos dels guanyadors a la pàgina del Torneig Social.)

Cloenda Peón Doblado 2016
Cloenda Peón Doblado 2016
Cloenda Peón Doblado 2016
Cloenda Peón Doblado 2016
Cloenda Peón Doblado 2016

Patrocini

Feia temps que no parlava d’aquest aspecte, perquè no és fàcil aconseguir nous patrocinadors. Però, si us hi heu fixat, a la dreta en tenim un de nou. És Ajedrez 21, la botiga d’escacs d’Edami, en agraïment a la seva col·laboració amb el Torneig Interescolar «Els Pins», que esperem que continuï amb propers tornejos i trobades que organitzem.
A hores d’ara tenim pendents de negociació un parell més de col·laboradors per a la web i, si tot va bé, la temporada vinent volem negociar la incorporació d’un patrocinador de club que ens permeti millorar els nostres serveis i adquirir més material per a les nostres activitats. De moment només és un objectiu, però, tenint en compte l’increment en el nombre de socis i sòcies, en el nombre de visites a la nostra web (de l’ordre de 1.000 mensuals actualment) i en la quantitat de seguidors del Facebook (més de 3.000) i de Twitter (més de 500), creiem que pot haver-hi empreses interessades en el tema.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Gramma arts gràfiques
  • The Corner
  • Adeslas
  • Viejo Piano
  • La Herradura
  • Filatelia Llach
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • Ajedrez 21
març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Categories
Visitants