Posts Tagged ‘tram’

Equilibris i desequilibris

Dijous, Juny 18th, 2015

Van acabant els tornejos individuals de primavera i ja toca parlar-ne. Començarem per ordre cronològic, el torneig de Vilafranca, on novament hi participava en Juan Ramón Fuentes. Tots els qui coneixeu en Ramón sabeu que és una persona molt equilibrada. I això cal demostrar-ho dia a dia, en l’activitat quotidiana, però també quan et dediques a una tasca no tan habitual, com és el cas d’una partida d’escacs setmanal. Un equilibri gairebé perfecte: 4 punts de 8, amb dues victòries amb blanques i dues amb negres, i —encara que sembli obvi, no sempre ho és— dues derrotes amb blanques i dues amb negres. La seqüència binària falla una mica: 0-1-0-1-1-0-0-1, fruit d’una reclamació. L’àrbitre, amb bon criteri, li havia donat un 0 a la 5a ronda, però va haver de rectificar i així es va trencar la cadena. I, per a acabar-ho d’arrodonir, la performance: 1910, exactament igual que la seva puntuació ELO.

Als qui no els agraden els escacs, de vegades no entenen com dues persones es poden passar quatre o més hores davant un escaquer per acabar en taules. Imagineu el que pensarien després de vuit partides que totalitzen un empat. És la bellesa —o la màgia— del nostre esport. Que, fins i tot després d’un munt d’hores, encara siguem capaços de quedar-nos una o dues hores més analitzant i comentant… unes taules!!!

Cine_Romero_antic

Façana de l’antic cine Romero. (Foto: Ralcaraz, Viquipèdia.)

Tot seguit es va iniciar el torneig del Jake – Ciutat de L’Hospitalet. Ens hi vam apuntar dos dels hospitalencs del club, per la proximitat i per conèixer el nou Centre Cívic en què l’Ajuntament ha transformat l’antic cine Romero, obra dels arquitectes Ramon i Antoni Puig i Gairalt, un dels cinemes de barri que hi havia a la ciutat i que va desaparèixer, lamentablement, com moltes altres sales de molts pobles i ciutats de Catalunya. En Roberto de la Fuente i un servidor ens hi vam trobar durant vuit dissabtes per jugar una estona.

Cine_Romero_actual

L’actual Centre Juvenil i Infantil. (Foto: Ralcaraz, Viquipèdia.)

En Roberto, com en Ramón, també és un home equilibrat. Potser una miqueta menys, ja que va aconseguir 3½ punts, en una successió que es va trencar a la darrera ronda: 0-1-0-1-0-1-0-½. La primera partida, llarga, se li va escapar per un pèl: amb les taules a tocar contra un 2141, va errar en el moviment del rei. Després, partides alternes, en victòries i ELO rival, fins a arribar a la 7a ronda, en què problemes digestius el van fer retirar-se als 10 minuts d’iniciar la partida. I a la darrera, amb alguna possibilitat de premi de tram, no va poder passar de l’empat. Així es va classificar 46è, essent el 47è del rànquing inicial, i amb una performance de 1843, tres punts per sota del seu ELO. Equilibri i harmonia.

En el meu cas, com alguns —espero que no molts— sabeu, sóc un desequilibrat mental (vegeu nota al final de l’article). Així, vaig començar la singladura com els meus dos companys: 0-1-0-… Aquesta darrera derrota, contra l’ex-doblado Jesús Salvador, causada per un avanç de peó degut a una desconcentració per culpa de l’entorn, sembla ser que em va motivar. A la victòria consegüent contra un nen sub-10, van seguir unes taules contra en Ricard Nadal, un 2119, que no esperava. (Tot i que no es poden considerar massa meritòries, ja que el rival va entaular gairebé totes les partides.) Es trencava la seqüència, però és que a la partida següent vaig obtenir la victòria després d’un atac fallit del meu contrincant, que en un moment determinat va tenir tres peces amenaçades: alfil, torre i dama.

I va arribar la partida clau: a la 7a ronda m’enfrontava a un altre ex-doblado, en David Julià. Una partida llarga de debò, en què vam necessitar dues planelles i que ens va deixar sols a la sala. Es va resoldre, òbviament, en un final en què li vaig proposar una celada per canviar el seu alfil dolent pel meu cavall bo… En teoria, perquè em va permetre situar el meu rei per davant dels peons i amb l’oposició lateral guanyada (gràcies, Marcelo!).

Jake2015_copa_tramEm col·locava així amb 4½ punts, líder del meu grup d’ELO. Només em faltava mig punt per guanyar-lo, per la qual cosa vaig plantejar la darrera partida amb aquesta idea. El rival era en Gregorio Valbuena, nou soci del club i a qui aprofito per donar-li la benvinguda (i alguna cosa més que s’endurà, però haureu d’esperar a la propera crònica). Al mig joc, amb una jugada tàctica, li vaig guanyar un peó i vaig buscar les taules per continu. Però les anava evitant, donat que no li servien per conquerir el seu tram, fins que, després d’un canvi massiu de peces, vam arribar a un final similar al de la partida anterior, però a l’ala contrària.

Amb aquest punt tancava el torneig amb 5½ punts, campió del tram d’ELO i desè de la general, amb una performance de 2061. És clar que no m’imaginava ni de lluny una classificació així a l’inici del torneig. I no puc negar que en alguna partida he tingut una mica de fortuna.

La propera crònica parlaré dels dos tornejos que hem organitzat al club: el Social i el de Ràpides de Festa Major i més endavant del de Sant Boi, que finalitza aquest divendres. I també d’altres novetats.

Ah! I la nota final: no us penseu que teniu un president boig —tot i que un punt de bogeria de tant en tant ajuda—. Són aquells jocs de paraules que m’agraden tant. (I els escacs són un esport mental.)

Abans dels equips…

Dijous, Gener 15th, 2015

…ens queden encara alguns tornejos individuals, dels quals us en parlaré ara una mica.

En primer lloc, i per ordre cronològic, tenim el I Sunway Sitges International Chess Festival —no el confongueu amb el conegut Sitges Film Festival, tot i que no descarto que alguna partida fos de pel·lícula—. Aquí ens trobem amb un «doblado», l’Iván Humanes, qui, després d’un inici dubitatiu, amb dues derrotes contra un jugador d’origen nòrdic, en Pedro Aalbersberg, i un altre de Líbia, en Hashem A. K. Elnaami, va encadenar tot un seguit de bones partides que el van dur a totalitzar 5 punts, i que no van ser 6 perquè a la darrera ronda va perdre contra l’inefable Fernando A. Cárdenas, ben conegut per tots vosaltres.

IvanHumanes_SunwaySitges2014

Iván Humanes, sense rival. En Cárdenas, ja ho sabeu, passa més temps dempeus que assegut a la cadira.

L’Iván era l’únic «doblado» que va participar a Sitges, però no l’únic company. Uns llocs més avall es va classificar en José Ortega “Kocar”, que encara ens visita de tant en tant i que va guanyar el seu tram d’ELO —i ja en van…—.

RapidBlitzRatings750Abans d’acabar l’any, els nostres companys del Molí Nou van organitzar el seu I Torneig Internacional d’Escacs de Nadal. En Dani Llargués va aconseguir 5 punts, després de perdre quatre partides contra tres mestres —dos d’internacionals i un de nacional— i un no-mestre però amb més de 2000 punts d’ELO FIDE. Està clar que les ràpides no se li donen gens malament.

No podem dir el mateix de l’Iván Humanes —ni de molts de nosaltres, entre els que m’hi incloc—, que es va haver de conformar amb 4 punts. Això sí, ambdós estrenaran puntuació en el caseller d’ELO Blitz de la FIDE.

With a Little Help From My Friends by Joe Cocker on Grooveshark

Torneig de Reis 2015Finalment, alguns dels nostres «dobladitos» van encetar el nou any participant en el XII Torneig de Reis sub-14 Campanile de Barberà del Vallès. A les dues primeres rondes van començar una mica freds, pero a la tercera, tant l’Andrea Navarro com els germans David i Pol Álvarez van aconseguir puntuar, per acabar amb 2½, 1½ i 2 punts respectivament, d’un total de sis rondes disputades. Esperem que continuïn amb les ganes i l’alegria que demostren a la foto, ja que ben aviat, la setmana vinent, començarà el Campionat Comarcal d’Edats, i comptem amb ells, juntament amb els seus altres companys, per defensar el pavelló del Peón Doblado.

I ara, a esperar els tornejos per equips. En la propera entrada us donaré una sorpresa que… Bé, serà millor que no avanci esdeveniments, perquè aquest any, el del desè aniversari, em pareix que n’hi haurà més d’una.

Tornejos de tardor

Dilluns, Desembre 30th, 2013

Teníem pendent la crònica dels tornejos de tardor, bàsicament perquè el darrer —el «Viejo Piano»— acabava just abans de l’arribada de l’hivern. Però aquí la teniu.

Torneig de Martorell

En el grup A hi participava… no, encara no, però ja arribarà.

En el grup B, sí, tres «doblados»: David Julià, Daniel Peirón i Eduard Calbet. El millor classificat va ser en Dani, amb 5½ punts, en la 16a posició; abans de la 7a ronda, va estar analitzant amb un servidor l’obertura anglesa (1. c4), sistema emprat habitualment per la seva rival, la M. Concepció Canela. Les anàlisis, però, no li van servir de gaire i arribava a un final amb dos peons menys, però el rellotge també compta i guanyava la partida per la caiguda de bandera de la seva contrincant. Una mica de sort també va bé de tant en tant.

A continuació, en la posició 22a, trobem en David, amb 5 punts i la companyia de l’Ivan, que ja a la primera ronda es va fer molt amic de l’Aitana Garcia Márquez, una nena del Cervelló que jugava al grup C. Potser algun dia s’enfrontaran davant d’un tauler.

I en el lloc 41è trobem l’Eduard, amb 4 punts. Una mica descol·locat al principi, es va anar assentant després de perdre contra en Gregorio Valbuena, un històric del «Piano», aconseguint fins i tot unes taules —no pactades— contra en David Julià.

I no ens oblidem del guanyador, en solitari, d’aquest grup: en Francesc Garnica, del Molí Nou, a qui tots ja coneixeu perquè darrerament és un habitual de la nostra web.

Anem pel grup C, amb dos «doblados» inscrits: l’Ignasi Archs i en Roberto de la Fuente.

L’Ignasi, després d’una arrencada fulgurant que el situava al capdavant de la classificació, perdia gas, però tot i això acabava en 6a posició amb 6 punts i dues meritòries taules: una amb dos peons menys però amb un valuós alfil i l’altra lluitant precisament contra un alfil adversari però en una posició de bloqueig que el feia totalment inútil.

En Roberto, per la seva part, acabava en el lloc 27è amb 5 punts. La calor —i l’experiència del Manuel Empez, el seu dur rival— li feia perdre la primera partida, després d’haver guanyat qualitat ja a l’obertura. Es refeia i semblava portar-ho força bé quan, a la 8a ronda, contra la Mariona Requena, una nena del Vilafranca, el cervell li jugava una mala passada i després d’una llarga combinació en la que pensava que guanyava peça, no s’adonava dels canvis en la posició i es menjava la peça rival amb una torre clavada. Pel que es veu, en aquest torneig una sola jugada il·legal és suficient per fer-te perdre el punt i així ho decretava l’àrbitre.

Torneig de Cornellà

En aquest nou torneig de la ciutat només hi prenia part un «doblado», en David Guirado. I no podem dir que fos massa afortunat. Finalitzava la seva participació amb tan sols 2½ punts, fruit de cinc taules, sense haver aconseguit cap victòria.

Torneig «Viejo Piano»

El darrer dels tornejos d’aquesta tardor i del qual se n’ha celebrat la 30a edició. Un clàssic, vaja. Dels 18 participants, la tercera part, sis, eren «doblados». Per no estendre’ns en excés, podeu trobar més informació a la pàgina del «Viejo Piano» en aquesta mateixa web. Només esmentarem la classificació final: en primer lloc, l’Antonio Serrate, que es consolida com el “number one” del torneig. En segon lloc, en Francesc Garnica, en el que, probablement, sigui el millor any de la seva carrera esportiva. En tercer lloc, en Jordi Aznar, escaquista amateur sense fitxa federativa però amb un munt de “pianos” a les seves espatlles. Els premis de tram han estat per Javier Bernabé, que per un sol punt en el segon desempat no ha aconseguit “copa grossa”, i pel nostre company Eduard Calbet, que s’ha tret una espineta de sobre. Ah! I el millor «doblado» ha estat en “Jorda”, 6è amb 4½ punts.

Això és tot per ara. Però abans de l’inici del Campionat de Catalunya d’Equips, ens quedarà encara un torneig. En parlarem aviat.

TORNEJOS STOP DOBLADOS STOP

Dilluns, Juliol 1st, 2013

PER FI S’HAN ACABAT TOTS ELS TORNEJOS INDIVIDUALS STOP DE PRIMAVERA STOP DEGUT A LA IMPORTANT PARTICIPACIÓ DE «DOBLADOS» STOP REFLECTIM NOMÉS LES DADES FINALS STOP

  • VII OBERT VILAFRANCA STOP JUAN RAMÓN FUENTES 5/7 ELO+29 STOP
  • IV OBERT JAKE STOP IGNASI ARCHS 3/8 ELO= STOP
  • IV OBERT PRIMAVERA LIRA STOP JOSÉ DANIEL PEIRÓN 4/9 ELO–2 STOP DANIEL GARCIA LLARGUÉS 3½/8 ELO–28 STOP DAVID GUIRADO 2½/9 ELO–17 STOP
  • II OBERT UGA STOP ROBERTO DE LA FUENTE 2/7 ELO+1 STOP
  • XV OBERT FOMENT STOP EDUARD CALBET 6/8 ELO+22 STOP JOSÉ DANIEL PEIRÓN 5/8 ELO–4 STOP ROBERTO DE LA FUENTE 5/8 ELO+27 STOP SERGI CUENCA 3½/9 ELO= STOP
  • XXV OBERT SANT BOI STOP JOSÉ ANTONIO DÍEZ «BALAS» 3½/8 ELO+28 STOP DIOSDADO JAÉN «JORDA» 2/6 ELO–9 STOP
  • IV MEMORIAL JOSEP LORENTE STOP SERGI CUENCA 4/9 ELO+12 STOP JOSÉ ANTONIO DÍEZ «BALAS» 2½/9 ELO–9 STOP

CRÒNICA TELEGRÀFICA STOP MÉS INFORMACIÓ ACTIVITATS INDIVIDUALS STOP A DESTACAR RAMON 2N DE TRAM STOP «BALAS» I SERGI ESTRENA TORNEJOS STOP «JORDA» S’HI TORNA A APUNTAR STOP FOTOS I CRÒNIQUES TORNEIG FOMENT EN AQUESTS ENLLAÇOS STOP

Els Pins 2013

Dimarts, Juny 25th, 2013

El proppassat dissabte 15 de juny vam celebrar el V Campionat Inter-Escolar «Els Pins». Donada la gran participació de nens i nenes russos —o de l’Europa més oriental, que tampoc no els vam demanar el passaport— estem pensant d’anomenar-lo Open Escolar Internacional «Els Pins» de cara al proper any.

La participació va ser una de les més altes —si no la que més— de totes les edicions: un total de 20 nens i 5 nenes es van aplegar al menjador del col·legi per disputar-hi les 8 rondes de què constava la prova.

Amb mitja hora de retard —les inscripcions es van allargar una mica més del compte— va començar la 1a ronda. Malgrat el gran nombre de nanos que jugaven —més pares, mares i germans—, el torneig es va desenvolupar amb molta seriositat. Els «doblados» que fèiem d’àrbitres només vam haver d’atendre les lògiques peticions de “jugada il·legal” i advertir algun pare o jugador que cantava les que no li pertocaven. Però no van passar de petites anècdotes.

Hora d'esmorzar. Nenes i nens reunits a la taula per vitaminar-se de cara a les rondes restants.

Hora d’esmorzar. Nenes i nens reunits a la taula per vitaminar-se de cara a les rondes restants.

Personalment, em va cridar molt l’atenció l’actitud de la Maria Kyérova, de l’Escola d’Escacs Sant Jordi, que, tot i que només va guanyar una partida, es va passar tota l’estona rient i disfrutant. Vaja, que s’ho va passar “pipa”.

Després de la 3a ronda, un petit descans i a gaudir de l’esmorzar que ens va oferir l’AMPA d’Els Pins per agafar forces de cara a les cinc partides que restaven.

I així arribem a la 8a ronda. I aquí es va produir un fet del qual creiem que ens podem sentir orgullosos, perquè demostra que estem fent les coses bé. En el 5è tauler s’enfrontaven en Martí García, de la Colònia Güell, i en Ruslans Lozóvskis, de l’Escola d’Escacs Sant Jordi. En un moment de la partida en Martí va reclamar jugada il·legal perquè considerava que en Ruslans havia tocat un peó de forma incorrecta. Davant de les discrepàncies entre ambdós es va decidir continuar el joc. Però poc després era en Martí qui realitzava una jugada il·legal i perdia la partida. Això va fer que es posés a plorar mentre repetia que ja abans havia estat jugada il·legal d’en Ruslans. Em vaig acostar per consolar-lo i els vaig dir que només es tractava d’un torneig amistós i que, donades les especials circumstàncies que havien envoltat la partida, potser el millor fóra que ho deixessin en taules. En Ruslans ho va acceptar immediatament i ambdós es van donar les mans, quedant, a la classificació final, completament empatats, a punts i aplicant tots els sistemes de desempat. Això demostra un fair-play que ja voldríem veure en jugadors —de qualsevol esport— teòricament adults.

Finalment es va celebrar el lliurament de trofeus: en Martí González, de l’Escola d’Escacs de Barcelona, es va proclamar campió amb 8/8, fent valer els seus 1837 punts d’ELO; a continuació, dos jugadors del Club d’Escacs Ripollet, l’Àlex Ramon i en Quim Martín; el millor sub-8 va ser l’Artur Taltavull, del Club d’Escacs Congrés, i el millor sub-10, l’Adrián Salazar, de l’Escola d’Escacs Estel. I per a tots els altres, unes medalles perquè recordin aquest dia.

Pel que fa als nostres «dobladitos», els millors van ser l’Andrea Navarro, en 7a posició i també millor… nena, i en Xavier Escaler, en 10a posició.

Podeu veure tota la classificació a la pàgina de l’Inter-Escolar «Els Pins», on trobareu també un PDF encara més detallat.

I ara fins al proper any, amb un nou torneig ¿internacional? Esperem-ho. Hi seguirem treballant, animats pels pares i components d’altres clubs, que ens van felicitar per l’organització i que ens motiven encara més per seguir en aquesta línia.

Tots els participants en la foto de grup que es va fer al pati del col·legi en finalitzar el Torneig.

Tots els participants en la foto de grup que es va fer al pati del col·legi en finalitzar el Torneig.

1, 2, 3…

Divendres, Abril 5th, 2013

…i quatre. Aquesta és la seqüència dels «dobladitos» en la present edició del Campionat Comarcal (tècnicament, Campionat d’edats del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf). Un punt (de cinc) pel Pol Álvarez en el sub-8; dos de l’Àlex Espinosa en el sub-12; tres de l’Andrea Navarro en el sub-10 i millor fèmina de la categoria; i quatre del Xavier Escaler, també en el sub-10, que tindrà el seu premi en les properes llistes d’ELO de l’FCE. En el seu cas es va produir un fet curiós, però que està perfectament regulat dintre de les normes del sistema suís: a la 3a ronda li tocava enfrontar-se contra Pau Pueyo de la Colònia Güell, però en Xavier no va poder jugar perquè li coincidia amb un partit de bàsquet (i és força complicat estar a dos llocs al mateix temps si ets un simple mortal); així que, com que la partida no es va jugar, el programa va tornar a emparellar-los a la 5a ronda. I aquí sí que el Xavi va perdre davant del tauler. A més de la foto que podeu veure, en trobareu una altra i informació més completa a la pàgina d’Activitats individuals.

Comarcal2013_Xavi

En Xavi Escaler jugant contra en Roger Ayats del Vilafranca.

Un altre dels tornejos que han acabat recentment és el XXXI Obert de La Lira (l’anomenat d’Hivern), que enguany s’ha jugat gairebé en família, amb només 33 escaquistes inscrits. Els nostres dos participants han tingut sort diversa. En José Daniel Peirón arrencava com una moto: dues taules i dues victòries en quatre partides. Però a la 5a ronda, jugant ja al 4t tauler, la moto li feia pana i, després d’unes noves taules a la 6a ronda, s’acabava aturant del tot, deixant-lo amb només 3½ punts, després d’un inici molt prometedor.

L’Ignasi, per la seva banda, feia de submarí (veieu l’article anterior) i se situava amb 1½ punts a la 4a ronda. A la següent de poc que no sorprenia en Carles Pascual del Sant Martí, qui trobava la jugada guanyadora quan només li restaven 40 segons. A partir d’aquí alçava el periscopi (no sigueu malpensats; només segueixo la metàfora submarina) i es col·locava amb 3 punts a falta d’una ronda. I en aquesta, el rival no se li presentava i aconseguia el punt en només mitja hora —una partida descansada, com em diria en Carles Pascual—. I així, en part per mèrits propis i en part per sort, aconseguia guanyar el seu tram d’ELO.

CECOB2013_Sergi

En Sergi Cuenca recollint el seu trofeu de les mans d’en Fernando Cárdenas del CECOB, organitzador del torneig.

Rematem la crònica amb dos tornejos de ràpides organitzats pel CECOB els dissabtes 2 i 9 de març, amb la participació de fins a tres «doblados»: en David Julià, en Dani Garcia i en Sergi Cuenca. Malgrat el caràcter amistós de les proves, hi havia trofeus en joc, i en Sergi se’n va endur dos, un cada setmana, els de millor sub-18. De fet, el primer dissabte va quedar també com a millor sub-2000, però va preferir el trofeu d’edat.

A partir d’ara, nous tornejos amb la presència de «doblados». Fins i tot en Ramon Fuentes, després d’un munt d’anys de jugar només el Campionat de Catalunya per Equips —ser pare et marca la vida i has de deixar de banda algunes aficions—, s’ha apuntat al Torneig de Vilafranca. En parlarem —d’ell i dels altres— en properes cròniques.

Arriba la fi… del Piano

Dilluns, Desembre 24th, 2012

Cartell 29è Torneig d'Escacs «Viejo Piano» 2012Tot just un dia abans que les prediccions maies sobre la fi del món —fonts ben informades indicaven que només era la fi d’un cicle, i no pas el del Barça—, el que sí s’acabava era el 29è Torneig d’Escacs «Viejo Piano».

Puntual amb la seva cita anual, se celebrava aquest històric torneig de l’Hospitalet, amb una gran participació de «doblados»: fins a set companys d’entre els vint-i-dos jugadors inicials, gairebé la tercera part.

La primera ronda s’iniciava, ni més ni menys, que amb un duel entre els dos vencedors dels grups C dels tornejos de Badalona i Martorell, en Francisco José Pérez “Watusi” i l’Eduard Calbet. L’Eduard, que encara no s’havia proclamat campió a Martorell, guanyava la seva partida i sumava un total de 2½ punts en les tres primeres rondes. Però, com ja sabeu, funciona amb benzina (vegeu l’article Benzina o dièsel?, sobre el torneig de Sants) i aquí esgotava tota la reserva.

Entre tots els «doblados» cal destacar el paper de Daniel Garcia Llargués, que acabava el torneig en segona posició, amb 6 punts, havent perdut només amb en Joan Bosco Tebar, 4t classificat. El campió, novament, va ser l’Antonio Serrate, que repetia triomf després de dos anys de sequera, i la tercera posició se l’enduia un nouvingut al torneig, en Javier Bernabé, que segurament donarà força guerra en els propers anys, juntament amb en Francesc Garnica, companys del Molí Nou.

Finalment, els dos trams d’ELO eren per a Gregorio Valbuena, que retornava brillantment després d’uns anys de no jugar el torneig, i per a Martí Aguilà, que li arrabassava el trofeu a en Marc Alquézar en la darrera ronda, en una partida tensa amb en Diego Flores.

Taula final «Viejo Piano» 2012
I ara, a esperar el bon temps urbà per celebrar el lliurament de trofeus, amb el seu vermutet, el llibret de record i el bon ambient entre els participants.

La primavera, l’ELO altera

Dissabte, Juny 23rd, 2012

Els que ja teniu —tenim— una edat, recordareu la famosa frase d’Adolfo Suárez «Puedo prometer y prometo…» Doncs bé, us vam prometre un resum de la participació dels «doblados» en els primers tornejos individuals de l’any, i aquí el teniu.

Per ordre de dates, començarem pel Tupinambà, amb el concurs del Xavi Santolaria, amb 3½ punts entrant a la 3a ronda, i del Roberto de la Fuente, que s’estrenava amb 2 punts. Era el seu primer torneig amb humans, després de jugar molt de temps amb l’ordinador i per Internet, i encara li costa una mica agafar el ritme. En el següent torneig, el de l’Ateneu Colón, ja va aconseguir ½ puntet més, igual que en el del Jake, que va acabar amb 2½ punts. Tres tornejos gairebé alhora: és la febre dels que s’acaben de federar, lògica, ja que només tens ganes de jugar.

Seguim amb el Jake, amb dos «doblados» més: l’Ignasi Archs, amb 3 punts després de diversos emparellaments força complicats, i l’Eduard Calbet, amb 2½ i dues rondes menys, la qual cosa no està gens malament.

El mateix dia i hora del Jake es jugava el de la Passió d’Esparreguera. En David Guirado va canviar la seva tria inicial i s’hi va apuntar. L’experiència no va ser gaire reeixida i va acabar amb només 2½ punts quan n’esperava algun més.

Tot seguit començava l’Obert de Primavera de la Lira. Sembla que els tornejos d’aquest club se’ns donen bé als «doblados». En totes les edicions, les d’enguany i les d’anys anteriors, sempre hem fet un bon paper. I aquest no podia ser l’excepció. En Dani Garcia, que s’animava per fi a jugar un individual després de força temps, acabava 7è absolut, amb 6 punts de 9 i una sola derrota contra un 2200, la qual cosa li fa recuperar els 2000 d’ELO i disputar-li el primer tauler del proper Per Equips a en David Julià. L’altre participant del club, en David Guirado, tampoc no es pot queixar: 4 punts i primer del seu tram, amb trofeu inclòs. Així, almenys, va poder oblidar el seu via crucis particular a Esparreguera.

I arribem a un dels clàssics de l’any: el torneig de Sant Boi. Aquest any només s’hi van inscriure dos jugadors del club: l’Eduard Calbet i el David Páez. Bon paper el de l’Eduard, amb 4 punts de 8; no tan bo el del David, amb tan sols 2 punts de 6 en el que ha estat el seu baptisme de foc en aquestes contrades.

I acabem ja amb el darrer torneig, el del Barri Gòtic UGA. Hi va participar en Xavi Santolaria, que va acabar tot just amb 2 punts. En el seu descàrrec, però, cal dir que és el torneig amb la mitjana més elevada d’ELO de tots els que hem esmentat. I també que, mentre el jugava, només tenia al cap un dubte existencial que el torturava i no li feia jugar amb la màxima concentració: Cirat existeix o no? Amic Xavi, no et preocupis. Et podem assegurar, fora de tot dubte raonable, que sí, que Cirat existeix! Hem trobat aquesta petita població de l’Alt Millars (Castelló) a Internet. I, tal com ja va dir Descartes, filòsof francès del segle XVII, «estic a Internet, per tant existeixo».


I això és tot, amics. Trobareu més informació sobre tots aquests tornejos a la pàgina d’Activitats individuals. Ara, a esperar-ne de nous i a seguir millorant, que hem de demostrar que som un Club de primera. Per si algú encara ho dubtava.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2019
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Filatelia Llach
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
  • Ajedrez 21
  • The Corner
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • Viejo Piano
Maig 2020
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
« Nov    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Categories
Visitants