Posts Tagged ‘tram’

Maleïda taula 1

dijous, desembre 8th, 2016

Darrerament alguns «doblados» hem participat en diversos tornejos. I hi ha hagut una constant gairebé en tots ells: la taula 1 està maleïda i quan hi hem jugat no hem aconseguit la victòria. És clar que jugar a la taula 1 vol dir que ho estàs fent bé, almenys fins a aquell moment, perquè t’hi treuen ràpidament si no guanyes.

Començarem pel XXXIV Open de Martorell, en el qual hi vam jugar dos socis: Ignasi Archs i Byron Zambrano. Atès que un servidor era el primer del rànquing del grup C (no sé si això és bo), les normes del sistema suís implicaven que ja a la 1a ronda em toqués la taula 1. El que no estava previst era que hagués de jugar contra el company Byron i, tot i que certament no vam guanyar, com sembla preceptiu a la primera taula, almenys vam fer taules, per la qual cosa a la següent ronda ens en vam anar cap avall. I vam tornar a empatar. En el cas del Byron, van ser les seves darreres taules i, després de guanyar al número 2 del rànquing, en Simón Andrino, va encadenar tres victòries més que el van col·locar en els llocs capdavanters. I així va ser que a la 7a ronda s’hagué d’enfrontar a qui finalment aconseguiria el sotscampionat del grup, en José Martín García, a la zona VIP. Sí, perquè ja a partir de la 2a ronda les taules 1 dels tres grups estaven separades de la resta. I es va produir de nou la maledicció: la 1a taula li va passar factura i va patir la primera derrota del torneig. Una nova derrota tot seguit va provocar que se li escapessin les possibilitats de podi, però finalment es va recuperar i amb una victòria a la darrera jornada es va situar en 8a posició havent guanyat el seu tram d’elo amb 6 punts. Un elo que li augmentarà significativament i que el reforçarà de cara a la Lliga Catalana. Capisci, Jesús?

En el meu cas, vaig continuar entaulant fins a la quarta ronda, en què vaig desaprofitar un mat en tres que no vaig veure. Almenys no perdia, però la victòria no arribava. Fins a la cinquena ronda. A partir d’aquí vaig aconseguir tres victòries consecutives que em van apropar als llocs capdavanters, tot i que el sistema de desempat (el primer era el nombre de victòries, sense sorteig) no m’afavoria. Novament unes taules a la 8a ronda, per acabar guanyant la 9a partida, amb la qual cosa em vaig situar, amb 6½ punts, en la 6a posició, l’últim lloc de la general que donava dret a premi. Lamentablement, no estava prevista la concessió d’algun reconeixement per ser l’únic jugador del grup que no va perdre cap matx.

Ens acostarem una mica a casa i anirem a veure què va passar amb els «doblados» al IV Open CE Cornellà. N’hi van participar tres: Gustavo Magallanes, Jordi Planella i David Guirado, amb sort diversa. En Gustavo només va perdre una partida. A la primera ronda li va tocar jugar amb en Lluís Febrero i, desubicat encara, no va poder guanyar el matx. Però es va recuperar i va aconseguir tres victòries seguides, una d’elles en un enfrontament entre GM: GM Magallanes i David GM, l’extresorer del club. Així en David va conèixer una de les noves incorporacions de cara a la propera Lliga Catalana. Una mica més relaxat, feia tres taules consecutives. Victòria a la 8a ronda i, finalment, un empat (a la taula 1!) amb el Mestre Fide Juan Carlos Escandell, qui s’enduria el torneig i deixaria en Gustavo a la 8a posició amb 6 punts.

En Jordi Planella seguia una trajectòria similar, tot i que en el seu cas la derrota es produïa a la 2a ronda. Després de diversos empats i quatre victòries, tancava la seva participació en el lloc 16è amb 5½ punts. Potser podia haver estat millor, però no es va voler perdre el nostre Torneig de Halloween i va demanar un bye a la 6a ronda.

Finalment, en David Guirado era el que partia en un lloc més baix del rànquing, però tot i així, els tres punts aconseguits faran que lluiti per la darrera plaça de l’equip «B» del club en la propera temporada, que està entre ell, en Roberto de la Fuente i jo mateix. Veurem qui s’endú el gat a l’aigua.

Finalment, comentaré la participació d’en Gustavo Magallanes, molt actiu, en el Territorial de Barcelona, grup Barcelonès. Començava com a número 1 del rànquing, per la qual cosa la seva classificació no podia millorar. I més si, ja d’entrada, jugant a la… sí, sí, la taula 1, no superava el seu rival. Es recuperava bé i aconseguia 5½ punts en les sis rondes posteriors, el que el tornava a posar en circulació i novament li tocava jugar a la primera taula. El resultat? Ja us el podeu imaginar: derrota, què si no. Haurem de trobar l’antídot o la forma de superar aquesta maledicció, sobretot de cara al torneig per equips. Potser serà cosa de fumar un bon havà abans de començar a jugar. O, tal com diu la cançó que sona en aquesta entrada, prendre una copa de John Barleycorn.

En la propera crònica trobareu la informació de la X Trobada Infantil. Sé que molts de vosaltres esteu desitjant llegir-la i veure-us en les fotos. I, sobretot, en els vídeos. Estem acabant la postproducció i així que estiguin llestos els penjarem perquè en gaudiu. De moment, però, ja podeu veure les fotos al nostre Facebook.

Abans d’acabar, volem donar la benvinguda i el nostre agraïment a dos nous col·laboradors comercials de la nostra web: l’administració de loteries La herradura, de l’Hospitalet, i en la qual comprem tots els anys la loteria de Nadal (aquest any, sí, aquest any ens toca!), i l’escola d’anglès The Corner, de Cornellà, qui, a més de participar en la nostra web, ofereix a tots els socis del Peón Doblado un descompte del 5% en els seus cursos d’anglès. Només heu de presentar el vostre carnet de soci per a accedir-hi. Aprofiteu l’oportunitat per millorar el vostre nivell d’anglès, que sempre és important.

Post post-Halloween

dimarts, novembre 15th, 2016

Com bé sabeu, ja fa uns quants dies que vam celebrar la 2a edició del nostre torneig de Halloween. Malgrat que enguany l’esdeveniment queia en un pont de quatre dies i que —culpa nostra— vam iniciar els preparatius una mica més tard, la resposta per part vostra va ser excel·lent. En el torneig infantil s’hi van preinscriure un total de 25 nens i nenes, i en el torneig d’adults, la preinscripció va ser de 44 jugadors. Finalment hi van participar 23 nens i nenes i 35 jugadors i jugadora —en singular, perquè de les tres noies que s’hi havien apuntat, només va venir la Joana Ros.

El Torneig infantil

En el torneig infantil, com era de preveure, moltes més disfresses que a la tarda. El comportament va ser exemplar i les rondes es van desenvolupar molt plàcidament. Fins i tot el nombre de preguntes a la taula arbitral va ser mínim, potser perquè molts d’ells, amb un any més, ja han après com funcionen els tornejos i no tenen tants dubtes.

halloween2016_infantilhalloween2016_maquilladorahalloween2016_trofeusAl capdavant de la classificació final no hi va haver gairebé sorpreses. Els dos primers del rànquing van mantenir les posicions respectives. Només en Lucas Sánchez s’enfilava una mica més amunt i li pispava el tercer lloc a en Joel Navarro. En la classificació per edats aconseguien el trofeu en Yarè Taiguara Coloma, en la categoria sub 10, i la nostra «dobladita» Irene Planella, en la categoria sub 8. El millor «dobladito» va ser en Miguel Moreno. I els premis Frankenstein a la millor disfressa —obra, com l’any anterior, de la ceramista hospitalenca Teresa Ribas— van ser per a Alejandro Jesús Carbó —en dura competència amb en Yarè Coloma, tots dos disfressats de pirates— i per a Susana Linares, que recentment s’ha incorporat a les nostres classes extraescolars a l’escola Els Pins, tot i que el maquillatge original ja se l’hi havia esborrat en el moment de fer la foto. Dos premis, perquè enguany vam decidir atorgar-ne un de masculí i un altre de femení. Després vindria el lliurament de trofeus —uns trofeus de metacrilat serigrafiat amb el motiu del cartell realitzats per Lydia Primo i un servidor— i l’aperitiu posterior.

halloween2016_3095_infnenesUn matí divertit en què creiem que tots els nens i nenes que van venir s’ho van passar força bé. Us deixo tot seguit la classificació dels llocs d’honor amb les fotografies dels guanyadors i guanyadores. Si voleu veure-la completa, cliqueu l’enllaç del torneig de Halloween i podreu saber com vau quedar finalment.

Campió
Martí Garcia Gómez

Subcampió
Ivan Planella Zavala

3r classificat
Lucas Sánchez Díaz

Millor sub-10
Yarè Taiguara Coloma Magalhães

Millor sub-8
Irene Planella Zavala

Millor «dobladito»
Miguel Moreno Calvo

Premis «Frankenstein» a la millor disfressa
Alejandro Jesús Carbó Nieto
Susana Linares Serrano

halloween2016_3149_inf1halloween2016_3148_inf2halloween2016_3147_inf3halloween2016_3143_infdobhalloween2016_3146_infs10halloween2016_3145_infs8halloween2016_3151_inffrmaschalloween2016_3150_inffrfem

El Torneig d’adults

halloween2016_3171_adultsEn el torneig d’adults hi van participar aquest any un Gran Monstre —continuaré amb la nomenclatura de l’any passat, ja que parlem de Halloween—, tres Monstres Internacionals, dos Monstres FIDE i tres Monstres Catalans. Al final, el GM Miguel Muñoz, com era d’esperar, es va endur el gat —negre— a l’aigua. I el van acompanyar en el podi el MF Francisco Javier García i el MI Jonathan Alonso. Un any més, el nostre MI Marcelo Panelo es va quedar amb la mel als llavis i per un sol punt en els desempats es va haver de conformar amb la quarta plaça, la que fa més ràbia. Els premis de tram van ser per a en Xavier Planella i per a Antonio Enrique Molina. I els d’edat per a en Ramón Cobo —almenys aquest any el premi del major de 65 no va quedar desert— i per la Joana Ros, qui, a més s’enduria el premi Frankenstein a la millor disfressa. Certament no tenia rival femenina, però no crec que ningú pensi que no se’l mereixia. A la foto no podeu veure la disfressa completa, però us asseguro que quan va entrar a la sala no l’hagués conegut ni la mare que la va parir —perdoneu l’expressió—, si no fos perquè l’acompanyava. I el premi masculí vam decidir atorgar-lo a un «dobladito», en Miguel Cabrillana, després d’una bona tasca de maquillatge per part de la seva mare, la Lydia Primo.

halloween2016_daniEl torneig en sí va anar raonablement bé, malgrat que aquí sí que van haver d’intervenir els àrbitres en algun moment, i amb algun ensurt per part de l’Ivan Planella, a qui li va sagnar el nas un parell de vegades, havent-se d’aturar la partida fins que es va recuperar. El seu esperit competitiu i la seva estima per aquest esport són tan grans que no va voler deixar de participar malgrat aquests problemes i finalment va acabar amb uns meritoris 3½ punts.

A continuació podeu veure la llista dels premiats. Aneu a la pàgina del torneig de Halloween si voleu veure la classificació completa. En el grup de les fotos dels guardonats, lamentablement, no figura la del 2n classificat, en Francisco Javier García, donat que les seves obligacions laborals li van impedir de quedar-se fins al final. I, si en voleu veure més, podeu anar al nostre Facebook, on estaran totes penjades.

Campió
Miguel Muñoz Pantoja

Subcampió
Francisco Javier García Jiménez

3r classificat
Jonathan Alonso Moyano

Campió tram 1901-2100
Xavier Planella Sánchez

Campió tram fins a 1900
Antonio Enrique Molina Ordóñez

Millor major de 65
Ramón Cobo Samprón

Millor sub-16
Joana Ros Alonso

Premis «Frankenstein» a la millor disfressa
Joana Ros Alonso
Miguel Cabrillana Primo

halloween2016_3216_adults1halloween2016_3215_adults3halloween2016_3211_adultstram2halloween2016_3212_adultstram1halloween2016_3214_adultss16halloween2016_3213_adultsm65halloween2016_3217_adultsfrfemhalloween2016_3218_adultsfrmasc

El relax després de la batalla

halloween2016_foto01I després del lliurament de trofeus i bitllets, que en el torneig d’adults també hi ha premis en metàl·lic, i de l’aperitiu, ja de fosca nit degut al canvi d’horari, uns quants vam enfilar cap al bar on fan els millors morros de Sant Ildefons i on ens vam fer una foto a la qual s’hi va afegir també la mestressa, una simpàtica xinesa —perdoneu-me, però no en recordo el nom— a qui no li agraden els escacs tradicionals, sinó que prefereix els xinesos. Algun dia ens haurà d’explicar les diferències. Potser obrim una branca del club dedicada a aquesta modalitat.

En fi, gràcies a tots els qui heu participat en el nostre torneig. Us esperem en la propera edició, en la qual hem pensat en un canvi de dates per evitar problemes de feina i/o d’escola. La idea seria realitzar-lo, a partir de l’any vinent, el dissabte anterior al dia 1 de novembre. Però admetem suggeriments, que seran benvinguts.

«Doblados» on fire, 2a part

dilluns, desembre 21st, 2015

Ens quedaven uns quants tornejos de què parlar. I encara en quedaran més, vistes les ganes de jugar que tenim els «doblados» darrerament. Em dóna la impressió que aquestes cròniques s’allargaran fins a enllaçar amb la Lliga Catalana. Així que haureu de tenir una mica de paciència. A poc a poc us informarem de les vicissituds dels nostres companys en les partides que hagin jugat.

III Open Club d’Escacs Cornellà

Amb partides normals, és a dir, amb el temps habitual d’1 hora i 30 minuts més 30 segons per jugada i setmanal. Com que el teníem a prop, ens hi vam apuntar un bon grapat de «doblados», set en total, tot i que un d’ells gairebé no va poder jugar per un canvi d’horaris lectius. Anirem per ordre de classificació final, una classificació que ens va oferir força alegries.

En 5a posició de la general, i superant a tots els Mestres Catalans que s’hi presentaven i a molts altres jugadors superiors en elo, trobem a en Dani Llargués, qui, a més, va guanyar el trofeu del seu tram. Amb una tàctica especial —fer uns minuts de migdiada abans de les partides (avantatges de jugar al costat de casa)— va anar sumant punts com qui no vol la cosa i així es plantava a la 6a ronda amb 5 punts, amb només dues taules amb blanques. A la 7a, però, li tocava el Mestre FIDE Arian González, i aquí sí que no va poder puntuar. El trofeu del tram, emperò, estava gairebé assegurat i a la 8a ronda va poder jugar amb més confiança. Segurament va ser la millor partida que va disputar, contra en Ramon Espuny, company del Jake, i que us oferim tot seguit. La darrera partida ja va ser tan sols una anècdota contra el Gran Mestre Miguel Ángel Muñoz Pantoja, puix que els premis ja els tenia a la butxaca.

En la posició 31a es va classificar en Marc Alquézar, amb 4 punts i amb el seu tarannà habitual. A la 4a ronda va arribar com tres quarts d’hora tard i mig adormit. De fet, com que el meu rival no es va presentar, vaig poder veure una bona estona de partida i en alguns moments en Marc estava amb els ulls clucs —i no per pensar millor, precisament—. Tot i així, al final li quedaven més de vint minuts de rellotge i al seu rival poc més de cinc. Imagineu-vos la cara que devia posar després de perdre la partida amb el nostre company… El cas és que a la 8a ronda li va tocar jugar amb el seu pare, en Renato Alquézar, i ni així va ser capaç d’arribar a l’hora. Els somriures de tots els que el coneixem es dibuixaven a les nostres cares. I, el molt c… va acabar guanyant també!

Tot seguit, en el lloc 32è, tenim l’Iván Humanes, també amb 4 punts després de demanar un parell de byes. Complia amb la mitjana que li pertocava, ja que només va perdre amb l’Arian González i amb en David López Baena, 2134 d’elo. Segurament la partida més suada va ser amb la Conxita Canela, l’única dona del torneig, amb qui només va poder entaular.

Cornellà2015En el lloc 38è trobem a en David Guirado. Després d’un inici irregular, amb una partida perduda per incompareixença degut a un incident domèstic —cosa de canonades—, finalment es va anar recuperant i va tancar el seu marcador amb 4 punts, la qual cosa el va fer mereixedor del trofeu del seu tram i va sumar una nova copa «doblada».

Un parell de llocs més avall, un servidor, Ignasi Archs, amb 3½ punts i les victòries i derrotes esperades. Vaig salvar els mobles en la penúltima partida, entaulant contra en Sergio Recio un final de peons. I a la darrera no vaig poder superar en Xavier Boloix, que en aquell moment anava líder del Territorial de Barcelona, grup del Baix Llobregat i que estava en plena forma.

En la posició 45a va quedar en Diosdado Jaén “Jorda”, amb 3 punts. Problemes familiars van fer que no pogués disputar diverses rondes i només participés en cinc partides, així que el resultat s’ha de comptabilitzar com a bo, malgrat que algunes incompareixences el penalitzaran en el seu elo.

I, finalment, en Jesús Martínez, en el darrer lloc. De fet només va jugar les dues primeres partides, ja que a partir de la 3a es va trobar amb un canvi d’horaris en les classes d’anglès que el van impedir seguir participant.

En definitiva, un bon resultat per als participants del Club, amb tres copes aconseguides, dues d’elles «dobladas».

Campionat de Catalunya d’escacs actius d’edats, sub-8

Cap a Sitges van anar dos «dobladitos» i una «dobladita», acompanyats dels pares, és clar. I hem de dir que van fer un bon paper, ja que tots tres van quedar per sobre del seu rànquing inicial.

CatalunyaEdats2015Primerament, classificat en el lloc 14è amb 5 punts, l’Ivan Planella, que va fer una mena de donut, guanyant les dues primeres rondes i les tres darreres, amb un forat al bell mig. En el lloc 32è, amb 4 punts, en Miguel Cabrillana, que no se’n perd un. Després de caure a la primera partida contra l’Ivan —un duel «dobladito»—, va anar sumant punts sense perdre el somriure, com podeu veure a la foto. I en la posició 46a, amb 3 punts, la Irene Planella, qui, amb la seva cara de bona nena, va fent estralls per allà on passa.

I Torneig llampec de tardor SCC Sabadell

Celebrat uns dies abans que l’anterior, ens trobem amb els mateixos participants «doblados», als quals s’hi va afegir en Jordi Planella, que en el d’edats el van trobar massa gran i només el van deixar fer d’observador.

Com és lògic —almenys de moment— en Jordi va ser el primer classificat de tots quatre, en 11è lloc i 6 punts, després d’una nova victòria contra en Xavier Martínez i amb tres derrotes, dues d’elles contra dos Mestres Internacionals.

Loteria2015Ja més avall, en la posició 52a (la mateixa que el seu rànquing inicial), ens trobem amb el seu fill gran, l’Ivan Planella, amb 3½ punts, però en aquest cas jugant contra jugadors de tots els nivells i edats, entre ells els germans Ander i Àlex Artiaga, amb qui es va repartir els punts: victòria contra el primer i derrota contra el segon —la revenja del germà?—. A continuació tenim en Miguel Cabrillana, que va començar fluixet i la primera victòria la va aconseguir contra la Irene Planella —un nou duel «dobladito»—, per acabar amb un total de 3 punts en el lloc 59è. I, finalment, la petita Irene, amb 2 puntets fruit de dues taules i un punt de bye.

Loteria de Nadal

I, canviant de tema, la loteria del Club ja ha estat dipositada al banc. Enguany n’hem venut un 20% més que d’altres anys. Sort a tots i a totes!

«Doblados» on fire, 1a part

divendres, desembre 11th, 2015

Recordeu aquells temps en què érem quatre gats i costava Déu i ajuda trobar un «doblado» en algun torneig? Doncs això ja és història. En poc temps s’han acumulat un munt de conteses amb participació de socis del Club, moltes d’elles de ràpides. Som-hi.

I Torneig Infantil Ciutat Cooperativa-Molí Nou

Òbviament, reservat a «dobladitos». I, cap a allà, al final de la zona 1 del Carrilet, se n’hi van anar cinc per participar-hi. Tres d’ells van acabar en els deu primers llocs, tot un èxit: l’Ivan Planella, campió del torneig amb 7 punts; en Xavier Escaler, 7è amb 5 punts, després d’un temps absent dels taulers; i en Miguel Cabrillana, 9è amb 5 punts també i millor sub-8. Per darrera, en Biel Giles, amb 3 punts i fent mèrits per ser un dels nous jugadors federats; i, finalment, la Irene Planella, la nostra benjamina, que va finalitzar amb 2½ punts.

Carrilet_anticTerritorial de Barcelona, grup Baix Llobregat

Aquí la participació va ser més escassa. De fet tan sols hi va concórrer un «doblado», en Marc Alquézar, i només a estones. Amb una performance de 2375, va guanyar totes les seves partides… tres en total, perquè a la resta o no es va presentar o va demanar byes. En fi, així és el Marc. Què us haig de dir que no sapigueu ja.

I Torneig d’escacs actius “Fira de la Puríssima”

Marc_Purissima2015De nou, camí cap a Ciutat Cooperativa-Molí Nou. De nou, cinc «doblados». Dissortadament els resultats no van ser tan lluïts. En Marc Alquézar, però, es va redimir de l’anterior torneig i, amb 5 punts (els dos primers contra dos companys, en Miguel i en Roberto), va assolir el seu tram d’elo. Per sota, en Gregorio Valbuena, qui, després d’un inici decebedor, guanyava tres partides seguides i tancava el seu torneig amb 4½ punts. Tot seguit, en Roberto de la Fuente, qui, per tan sols un punt de Buchholz, no aconseguia el seu tram, després de guanyar en la darrera partida a en Jesús Salvador, un ex-«doblado». A continuació, un servidor, Ignasi Archs, que espera amb candeletes la nova classificació d’elo ràpid que es va aprovar a la darrera assemblea de la Federació Catalana d’Escacs per no ser penalitzat en el normal (3½ punts no donen per gaire més). I, finalment, en Miguel Cabrillana, amb 2½ punts i que crec que és el que s’ho va passar millor. Semblava l’auxiliar de l’Alexandra Muratet, l’àrbitra, perquè es va passar la major part del temps darrera de l’ordinador, controlant en quina taula li tocava jugar. I era el primer en asseure’s, abans que els emparellaments es fessin públics.

V Actiu del Catalunya Escacs Club

El mateix dia en què jugàvem al Molí Nou, es va jugar a Hostafrancs aquest altre torneig de ràpides. Hi van participar en Jordi i l’Ivan Planella, amb resultats mitjans: 5 punts per al pare, amb una victòria contra en Xavier Martínez, de 2283 d’elo; i 3 punts per al fill, que li serveixen per anar adquirint experiència en campionats oficials.

Acabo aquí aquesta primera part. Dani, t’hauràs d’esperar. En la segona comentaré el torneig amb més presència «doblada», el de Cornellà. I també el més exitós, amb tres copes aconseguides. Com es diu habitualment, continuarà…

Petits monstres

dissabte, novembre 21st, 2015

PeaceForParisEl títol podria estar en francès, però això és fruit de la casualitat i no està fet expressament. Però podria haver estat així, tot i que ens referim al torneig infantil celebrat durant el matí del nostre Torneig de Halloween, del qual ja toca parlar-ne.

La participació va ser similar a la d’adults: 32, dels quals només en va fallar un. No hi havia Grans Monstres ni Monstres Internacionals… oficialment. Perquè, vist el nivell que van exhibir els “petits”, no tenim cap dubte que alguns i algunes aviat arribaran a ser mereixedors d’algun títol.

De moment, però, la qüestió era divertir-se i passar-ho bé. Estan creixent i les escacs no ho són tot. De fet, més d’un nen i una nena, en acabar la seva partida, ens demanava que poséssim la pel·lícula Hotel Transylvania (Genndy Tartakovsky, 2012), que es projectava de fons.

Halloween2015_img_1294
Anem al torneig en sí. Les rondes es van desenvolupar en un absolut silenci… Ha! Què més voldríem. Més d’un cop vam haver de demanar-ne, no només als nens, sinó també als pares i mares, que estaven tant o més implicats que els seus fills i filles. Tot i això a les partides no es van produir problemes i la canalla competia amb ganes.

Halloween2015_img_1297Els que ja em coneixeu sabeu que, sobretot, m’agrada comentar les anècdotes que es produeixen, per la seva singularitat i perquè humanitzen allò que sembla tan seriós. I n’hi ha unes quantes: d’entrada, el cas d’un nen brasiler, en Yarè Taiguara Coloma, que va arrencar amb tres taules en les tres primeres rondes, un fet insòlit en un torneig infantil de ràpides. També vam comptar amb la participació de diversos germans: cinc parelles en total, dels quals en Marc i en Jan Pera i l’Àfrica i l’Àngela González es van enfrontar en la 1a i 4a rondes respectivament, amb victòria dels grans en ambdós casos (de moment); l’Adriel i l’Uriel Orteu i l’Aran i en Pol Sánchez-Porro, que, curiosament, van quedar l’un darrera de l’altre en la classificació final; i l’Ivan i la Irene Planella, que se’n van endur tots dos sengles premis. En Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» amb més futur, intens com és ell, no parava de preguntar-nos coses sobre el torneig i les rondes. En Jordi de la Riva, Mestre Català, que acompanyava el seu fill Martí i que ens va oferir diversos llibres educatius dels quals n’és autor. La Mercè Sanjoaquín, que va venir acompanyada d’una bruixeta obra de la seva amiga Conchi Manzano (El Taller de la Madrina) i que ens va regalar perquè en féssim l’ús que creHalloween2015_pastisguéssim oportú. Els pastissos i galetes que va portar la Lydia Primo, mare d’en Miguel Cabrillana, que ens va dir que li encantava la cuina i que es considerava una pastissera aficionada —cosa que posem en dubte, donada la qualitat dels seus dolços, que estaven per llepar-se els dits—. I, per a acabar, l’ajuda que vam tenir d’en Francisco Javier Solera, àrbitre i soci del Club d’Escacs Cornellà, qui, a més, va ser la mà innocent que va extreure l’ordre dels sistemes de desempat.

I així va quedar la classificació final:

Campió
Pol Brunet Gil

Subcampió
Marc Pera Muntasell

3r classificat
Martí Garcia Gonzàlez

Millor sub-10
Miguel Moreno Calvo

Millor sub-8
Ivan Planella Zavala

Millor «dobladito»
David Romero López

Halloween2015_img_1350Halloween2015_img_1348Halloween2015_img_1346Halloween2015_img_1342 Halloween2015_img_1344 Halloween2015_img_1345Tots ells es van endur uns preciosos trofeus de ceràmica obra de Teresa Ribas, que, contràriament al que ens pensàvem, els van trobar molt “xulos” (paraula textual de molts d’ells quan els van veure). I per a tots, un record especial en forma de galeta gegant decorada per l’ocasió i realitzada per Sandra Cadierno (Sandr’art Fondant).

Halloween2015_trofeusHalloween2015_galetaEns manca encara el premi «Frankenstein» a la millor disfressa. No va ser una decisió fàcil, ja que molts nens i nenes es van abillar acuradament. Finalment ens vam decantar per l’Àngela González Pedraza, que ens va captivar amb el seu vestit vermell de diablessa.

No oblidem tampoc aquella bruixeta de la Conchi Manzano. Ens va semblar adient que la nina fos per la participant més petita de tots, que, a més, acabava de complir els 4 anys uns dies abans. I així, la Irene Planella Zavala, la benjamina del torneig, es va endur aquest regal especial.

Halloween2015_img_1352 Halloween2015_img_1354A banda de les fotos que heu vist a l’entrada, obra del nostre company Iván Humanes, en podeu veure més al facebook de la Mercè Sanjoaquín, que va fer un reportatge incommensurable. Aquí la podeu veure durant la sessió de maquillatge amb la Jennifer de la Cruz, la maquilladora que ens va acompanyar perquè les disfresses dels participants lluïssin encara més.

Com ja vam dir, un torneig com el Halloween Chess Tournament no s’organitza sol. Calen moltes mans. Doneu-li al play i llegiu els títols de crèdit, aquesta figura tan menyspreada per les televisions —especialment les privades—. Les persones que hi han col·laborat s’ho mereixen.

Per a acabar, sabeu que la música de fons és important en la nostra web. Teníem un tema preparat, però els esdeveniments recents em van fer canviar d’opinió. La primera opció va ser la d’un monstre de la chanson française, Edith Piaf, però és un torneig infantil i, per tant, he optat per un tema cajun de Les Frères Balfa, més adequat a l’edat dels participants. Valgui aquesta petita contribució com a mostra de condol a les famílies de les víctimes del recent atemptat terrorista de París.

Vida ultraterrenal

diumenge, novembre 8th, 2015

Hi ha vida més enllà? Després de la mort? En altres mons llunyans de l’univers? No ho sabem del cert. Totes les religions, especialment les monoteistes, ens parlen d’un paradís, amb o sense verges. Des d’una perspectiva laica, els ufòlegs ens parlen d’intel·ligència en altres galàxies o en altres planetes. De moment només podem assegurar que la NASA ha descobert aigua a Mart. I si hi ha aigua, pot haver-hi vida. I aquesta vida podria ser aràcnida: les aranyes de Mart que acompanyaven en Ziggy Stardust. No podria ser que les aranyes que eren presents en el Halloween Chess Tournament no fossin, precisament, aranyes de Mart? Uns éssers superiors, capaços de sobreviure en condicions extremes. No debades, de la fusió d’un aràcnid i un humà va néixer Spiderman.

I nosaltres? Podríem també ser éssers superiors? Potser si ens mossegués una aranya. O ens piqués un escorpí. De moment, però, ens haurem de resignar: només som uns pobres humans, éssers limitats i vulnerables. Però tenim idees. I una d’elles, no exempta de certa polèmica, ha estat el nostre Torneig de Halloween, que va tenir lloc aquest proppassat dissabte 31 d’octubre.

halloween-chess-30102015-000En aquesta primera part parlarem del torneig d’adults, celebrat per la tarda. La participació va ser inferior a la prevista… en quantitat, però no pas en qualitat: 38 inscrits, dels quals 32 es van presentar a l’inici. Entre ells, a banda de diverses bruixes, bruixots i vampirs, vam comptar amb l’assistència d’uns quants monstres: quatre Monstres Internacionals (un d’ells, femení), quatre Monstres FIDE i dos Monstres Catalans. Només mancava algun Gran Monstre, però tot arribarà.

Contràriament al torneig infantil, del qual n’informarem en una segona part, les partides es van desenvolupar enmig d’un silenci sepulcral, mentre a la pantalla es projectaven les ombres del Nosferatu de F. W. Murnau.

La 1a ronda va ser de tempteig, mentre esperàvem l’arribada d’alguns dels participants inscrits, que no es va produir llevat d’un que es va presentar un pèl tard (i ja us podeu imaginar de qui parlo). A la 2a ronda, la cosa ja es començava a clarificar i tots els Monstres serraven les dents i es posicionaven en els llocs capdavanters. La 3a ens va oferir els primers enfrontaments monstruosos, mentre per la part de baix es produïen els primers duels «doblados».

halloween-chess-30102015-057Un petit descans —el que els anglesos anomenen un coffee-break, tot i que nosaltres l’aprofitem per altres coses— i a la 4a ronda quedaven emparellats al primer tauler els que, finalment, ocuparien els dos primers llocs: Alfonso Jerez i Benjamín Pérez. Més duels «doblados» i a la taula 13 —on, si no— dues bruixes es disputaven el punt: Lourdes Hernando i la seva amiga Mercè Sanjoaquín, amb victòria de la primera. Arribem a la 5a ronda i Alfonso Jerez, amb el punt aconseguit, ja gairebé acaronava el trofeu. En Marcelo Panelo es col·locava com a aspirant després de guanyar el nostre company Rubén Martín, però els seus contrincants feien el mateix: les espases en alt esperant la darrera ronda.

halloween-chess-30102015-102S’acabava el torneig. Alfonso Jerez, al primer tauler, que no va abandonar en cap ronda, cedia unes taules que ja li eren suficients. Al 2n tauler, el combat per la segona plaça entre Marcelo Panelo i Benjamín Pérez. A cap d’ells els servia l’empat, així que van lluitar fins a les últimes conseqüències i el punt decisiu se l’enduia, finalment, en Benja. I al 3r tauler, un altre duel per la 2a plaça, depenent dels altres resultats i del desempat. La victòria va ser per en Josué Expósito, inscrit a l’últim moment i que ja sap el que és guanyar al Peón Doblado (al 2010 va ser el vencedor del Torneig de Ràpides «Ciutat de Cornellà» organitzat pel club), davant del jugador peruà Jorge Santiago Garate, que no té elo FIDE ni català, però que amb la seva 5a plaça final va demostrar el seu gran nivell.

halloween-chess-30102015-041Amb això quedaven ja definits tots els llocs del torneig. Mancava el sorteig dels sistemes de desempat, que, en principi, vam oferir a un personatge sinistre amb màscara i una dalla que es va passejar per la sala tota l’estona. Però unes mans innocents, les dels tres nens que es trobaven allí, se li van avançar i, davant d’això, el nostre personatge es va retirar. Aquesta és, doncs, la classificació final del torneig d’adults:

Campió
Alfonso Jerez Pérez

Subcampió
Benjamín Pérez Mañas

3r classificat
Josué Expósito Amaro

Campió tram 1867-2066
Jordi Planella Sánchez

Campió tram fins a 1866
Miquel Català Giménez

Millor sub-16
Miguel Cabrillana Primo

halloween-chess-30102015-113halloween-chess-30102015-111halloween-chess-30102015-109halloween-chess-30102015-108halloween-chess-30102015-106halloween-chess-30102015-001halloween-chess-30102015-115El trofeu al millor major de 66 es va declarar desert, ja que cap dels monstres participants va poder demostrar una edat superior, ni tan sols una iaia que va estar jugant unes partides. Quant al premi especial a la millor disfressa, el premi «Frankenstein», després d’una breu deliberació, vam decidir atorgar-lo a Iván Cano Sevila, per la seva disfressa de vampir, de cap a peus, i amb la que va arribar al local de joc després de creuar tot Barcelona.
Podeu trobar tota la classificació del torneig clicant l’enllaç. En la crònica ja heu vist algunes de les fotos que, molt amablement, va realitzar el company Pau Pascual; el reportatge fotogràfic complet en alta definició el podeu veure també clicant l’enllaç.
En la propera crònica us informaré del torneig infantil, desenvolupat pel matí, i us facilitaré tota la informació de la gent que hi ha col·laborat, ja que un torneig d’aquestes característiques necessita de moltes mans perquè pugui ser un èxit com creiem que així ha estat, malgrat algunes errades pròpies d’un torneig novell.

halloween-chess-30102015-021

Julius Cæsar

diumenge, agost 23rd, 2015

Amb la canícula juliana s’iniciava a Torredembarra el XVII Open Internacional. En el grup B ens trobem amb en Manel Santolaria, acompanyat, per no sentir-se tan sol, del seu fill, en Xavier Santolaria.

Curiosament, igual que els testos s’assemblen a les olles (o, com diuen en castellà, de tal palo, tal astilla), les trajectòries d’ambdós són gairebé calcades: 5 punts d’en Manel per 4 d’en Xavi però amb una partida menys; dues victòries cadascun amb blanques; dues derrotes cadascun amb negres; i quatre taules per cap, una d’elles contra el mateix jugador, en Javier Zumel Zea del Club Ajedrez Pueblo Nuevo de Madrid. No es pot negar que són pare i fill.

El torneig de colors

Els escacs són en blanc i negre, però el Torneig de Sant Martí és el torneig de colors, el torneig iris. (Si no enteneu de què parlo, podeu consultar l’entrada “Rainbow rising”.)

En primer lloc tenim l’Iván Humanes. Literalment, perquè era el número 1 del rànquing del grup B. Una arrencada potent, amb 3 de 3 i mantenint-se en la primera taula. Però a la quarta ronda va fer l’indi, com es diu popularment, i va perdre —amb negres— contra en Tamal Chakrabarti. Així que a la 5a ronda, contra l’anglès Andrew S. J. Fleming, va assegurar les taules… en sis jugades! (Podeu veure la “partida” a la pàgina d’Activitats Individuals.) Fins i tot l’àrbitre va preguntar si eren pactades. Va ser tot tan ràpid que en Marc, que també havia de jugar, no es va assabentar perquè encara estava a Tetuan (de Barcelona, no del Marroc, no sigueu malpensats). A partir d’aquí tres puntets més fruit de dues victòries i dues taules per acabar amb 6½ punts en la 8a posició, que el va fer mereixedor del premi del seu tram, com podeu veure a la foto d’en Pau Pascual Duran.

StMarti2015-IvanEn segon lloc veurem com li va anar a en Marc Alquézar. En el seu cas va ser un passeig militar: un, zero, un, zero, un, zero, un, zero, zeeeeero! (Llegiu-ho amb cantarella castrense.) Amb blanques, molt bé, però amb negres no hi va haver manera. Així que, després de la darrera victòria amb blanques contra l’amic Lluís Febrero (a qui li tenim reservades dues samarretes del 10è aniversari), va recordar la tàctica que porta el nom d’aquest escaquista i no es va presentar a la 8a ronda i va demanar un bye a la darrera. Amb això aconseguia acabar amb 4 punts i un ELO de 1899, just per poder participar en el grup D de Sants i guanyar-lo. (Bé, en el moment de publicar aquest escrit encara s’està disputant, però en duu 2 de 2 i esperem que no ens decebi.)

Tot seguit trobem a en Roberto de la Fuente. Després d’una derrota inicial, entaulava contra un jove jugador ucraïnès i guanyava a la 3a ronda. Complia, de moment, amb la mitjana. Però la segona meitat se li va fer costa amunt i només va poder sumar 1½ punts més, per finalitzar amb 3 punts, tres derrotes amb negres i un regust amarg.

I acabarem amb en Gregorio Valbuena, flamant guanyador del Torneig Social i un «doblado» més, tot i que la seva fitxa federativa no ho indiqui encara. El seu cas és més equilibrat, amb dues victòries amb blanques i dues amb negres que li han atorgat un total de 4 punts. Entre les derrotes, una amb blanques contra en Lluís Febrero, jugador imprevisible, i una altra amb negres contra la jove russa Olga Minko.

Guinness-beer-tin-plate-vintageL’Obert de Sant Martí és internacional i tots els «doblados» han jugat contra algun o alguna escaquista forà. És cert, no us quadra: en falta un. En el cas del Marc hauríem de considerar que una de les seves partides la va disputar —i perdre— contra la jugadora mexicana Jessica Moysen, federada amb el Tres Peons.

I, per cloure l’entrada, un apunt: tot i que el negre és beautiful i és la veritat —com diu Suzanne Vega—, sembla ser que als «doblados» se’ns entravessa una mica. Caldrà millorar en aquest aspecte.

Equilibris i desequilibris

dijous, juny 18th, 2015

Van acabant els tornejos individuals de primavera i ja toca parlar-ne. Començarem per ordre cronològic, el torneig de Vilafranca, on novament hi participava en Juan Ramón Fuentes. Tots els qui coneixeu en Ramón sabeu que és una persona molt equilibrada. I això cal demostrar-ho dia a dia, en l’activitat quotidiana, però també quan et dediques a una tasca no tan habitual, com és el cas d’una partida d’escacs setmanal. Un equilibri gairebé perfecte: 4 punts de 8, amb dues victòries amb blanques i dues amb negres, i —encara que sembli obvi, no sempre ho és— dues derrotes amb blanques i dues amb negres. La seqüència binària falla una mica: 0-1-0-1-1-0-0-1, fruit d’una reclamació. L’àrbitre, amb bon criteri, li havia donat un 0 a la 5a ronda, però va haver de rectificar i així es va trencar la cadena. I, per a acabar-ho d’arrodonir, la performance: 1910, exactament igual que la seva puntuació ELO.

Als qui no els agraden els escacs, de vegades no entenen com dues persones es poden passar quatre o més hores davant un escaquer per acabar en taules. Imagineu el que pensarien després de vuit partides que totalitzen un empat. És la bellesa —o la màgia— del nostre esport. Que, fins i tot després d’un munt d’hores, encara siguem capaços de quedar-nos una o dues hores més analitzant i comentant… unes taules!!!

Cine_Romero_antic

Façana de l’antic cine Romero. (Foto: Ralcaraz, Viquipèdia.)

Tot seguit es va iniciar el torneig del Jake – Ciutat de L’Hospitalet. Ens hi vam apuntar dos dels hospitalencs del club, per la proximitat i per conèixer el nou Centre Cívic en què l’Ajuntament ha transformat l’antic cine Romero, obra dels arquitectes Ramon i Antoni Puig i Gairalt, un dels cinemes de barri que hi havia a la ciutat i que va desaparèixer, lamentablement, com moltes altres sales de molts pobles i ciutats de Catalunya. En Roberto de la Fuente i un servidor ens hi vam trobar durant vuit dissabtes per jugar una estona.

Cine_Romero_actual

L’actual Centre Juvenil i Infantil. (Foto: Ralcaraz, Viquipèdia.)

En Roberto, com en Ramón, també és un home equilibrat. Potser una miqueta menys, ja que va aconseguir 3½ punts, en una successió que es va trencar a la darrera ronda: 0-1-0-1-0-1-0-½. La primera partida, llarga, se li va escapar per un pèl: amb les taules a tocar contra un 2141, va errar en el moviment del rei. Després, partides alternes, en victòries i ELO rival, fins a arribar a la 7a ronda, en què problemes digestius el van fer retirar-se als 10 minuts d’iniciar la partida. I a la darrera, amb alguna possibilitat de premi de tram, no va poder passar de l’empat. Així es va classificar 46è, essent el 47è del rànquing inicial, i amb una performance de 1843, tres punts per sota del seu ELO. Equilibri i harmonia.

En el meu cas, com alguns —espero que no molts— sabeu, sóc un desequilibrat mental (vegeu nota al final de l’article). Així, vaig començar la singladura com els meus dos companys: 0-1-0-… Aquesta darrera derrota, contra l’ex-doblado Jesús Salvador, causada per un avanç de peó degut a una desconcentració per culpa de l’entorn, sembla ser que em va motivar. A la victòria consegüent contra un nen sub-10, van seguir unes taules contra en Ricard Nadal, un 2119, que no esperava. (Tot i que no es poden considerar massa meritòries, ja que el rival va entaular gairebé totes les partides.) Es trencava la seqüència, però és que a la partida següent vaig obtenir la victòria després d’un atac fallit del meu contrincant, que en un moment determinat va tenir tres peces amenaçades: alfil, torre i dama.

I va arribar la partida clau: a la 7a ronda m’enfrontava a un altre ex-doblado, en David Julià. Una partida llarga de debò, en què vam necessitar dues planelles i que ens va deixar sols a la sala. Es va resoldre, òbviament, en un final en què li vaig proposar una celada per canviar el seu alfil dolent pel meu cavall bo… En teoria, perquè em va permetre situar el meu rei per davant dels peons i amb l’oposició lateral guanyada (gràcies, Marcelo!).

Jake2015_copa_tramEm col·locava així amb 4½ punts, líder del meu grup d’ELO. Només em faltava mig punt per guanyar-lo, per la qual cosa vaig plantejar la darrera partida amb aquesta idea. El rival era en Gregorio Valbuena, nou soci del club i a qui aprofito per donar-li la benvinguda (i alguna cosa més que s’endurà, però haureu d’esperar a la propera crònica). Al mig joc, amb una jugada tàctica, li vaig guanyar un peó i vaig buscar les taules per continu. Però les anava evitant, donat que no li servien per conquerir el seu tram, fins que, després d’un canvi massiu de peces, vam arribar a un final similar al de la partida anterior, però a l’ala contrària.

Amb aquest punt tancava el torneig amb 5½ punts, campió del tram d’ELO i desè de la general, amb una performance de 2061. És clar que no m’imaginava ni de lluny una classificació així a l’inici del torneig. I no puc negar que en alguna partida he tingut una mica de fortuna.

La propera crònica parlaré dels dos tornejos que hem organitzat al club: el Social i el de Ràpides de Festa Major i més endavant del de Sant Boi, que finalitza aquest divendres. I també d’altres novetats.

Ah! I la nota final: no us penseu que teniu un president boig —tot i que un punt de bogeria de tant en tant ajuda—. Són aquells jocs de paraules que m’agraden tant. (I els escacs són un esport mental.)

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • The Corner
  • Filatelia Llach
  • Gramma arts gràfiques
  • Ajedrez 21
  • Viejo Piano
  • Adeslas
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • La Herradura
març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Categories
Visitants