Posts Tagged ‘dobladitos’

Temps de neu

Dijous, Febrer 8th, 2018

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, hem d’agrair que la Lliga es jugui pel matí. D’altra manera, ens hauríem trobat amb els problemes de circulació que hi va haver per la tarda en moltes carreteres, deguts al mal temps i la neu. Anem per feina.

L’equip «A»

No feia pas un bon dia el passat diumenge, però per fi el primer equip jugava a casa i aquest cop amb el Prat, que venia amb un jugador menys. El matx va començar amb puntualitat i, com és habitual, partides igualades fins a dos quarts d’onze. En aquest moment en Jorda va reclamar la meva atenció perquè el rellotge digital es va desprogramar. No recordava aleshores quin programa calia utilitzar per posar el temps que els hi restava als dos jugadors; per tal d’anar ràpid i no haver de llegir les instruccions del DGT, vaig recordar que al meu costat jugava en Francisco Pizarro, que es Àrbitre Internacional i que de seguida el va reprogramar: problema resolt. Poc després el mateix Francisco demanava taules al seu rival (tenia menys temps de rellotge), qui va decidir jugar una mica més però, passats uns minuts, s’ho va repensar i va ser ell qui li va demanar les taules. Francisco les va acceptar. Tot seguit el meu adversari abandonava en una posició de xarxa de mat i el marcador se situava 2½ a ½.

A continuació guanyaven les partides en Jorda, Diego i Ramón, que celebrava el seu aniversari, tots amb posicions superiors excepte la de Diego, que va saber aprofitar el poc temps que li quedava a l’adversari. A la taula 4 encara hi jugava Batman, l’escriptor Iván Humanes, amb una partida que més aviat semblava una de pinball i que finalment va acabar amb taules, per la qual cosa en Batman continua imbatut. Al seu costat teníem el gran Slimani, que després d’una esplèndida partida aconseguia la seva primera victòria com a «doblado». Quedaven dues partides, la de l’MC Rubén i la de la fúria xilena, que tenia una posició complicada per salvar el punt. Emilio li va demanar taules al seu contrincant, però aquest, lògicament, no les va acceptar. El temps, emperò, li anava baixant, s’ho va rumiar i li va demanar taules a l’Emilio, qui acceptava l’oferta sense pensar-s’ho dues vegades, ja que duia dos peons de desavantatge.

Finalment quedava l’MC Rubén Martín amb una posició avantatjosa després d’una gran partida, però amb el temps al límit i una posició gairebé tancada, es va haver de conformar amb les taules. Resultat final, doncs, 8 a 2, i a continuar sumant. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàEra l’equip local, però atès que jugava contra l’ONCE de Barcelona, es va desplaçar fins a la seva seu per disputar el partit. Ben repartits, tres «doblados» i tres «dobladitos» es van disposar a lluitar pel punt en joc. No ho van aconseguir, però el resultat no va estar gens malament: 2 a 4. Els adults van complir amb escreix, obtenint els dos punts «doblados» del marcador: taules d’en José Archilla, ofertes pel rival; victòria d’en David Guirado (coneixent-lo, m’imagino una partida tancada i sense canvis de peces que devia complicar moltíssim el joc del contrincant); i finalment, taules d’en Jordi González, sol·licitades pel ell al nostre ex company Daniel Peirón, que les va acceptar i que ens va donar records per a tots.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàPel que fa als «dobladitos», la cosa va ser completament diferent. Al quart tauler, la partida d’en David Álvarez semblava la faula de la llebre i la tortuga, tal com em comentà en José Archilla. (Obro parèntesi: si cliqueu l’enllaç podreu llegir la faula; però si us fa mandra llegir, més avall us he inserit un vídeo de Disney de l’any 1934, en què la versiona amb dibuixos animats.) En David s’avorria perquè el seu rival jugava molt lent —és a dir, pensava—, però tan sols va necessitar 12 jugades per donar-li mat. L’Iker Alcalde i el Miguel Cabrillana van estar una mica més concentrats, però tampoc no van poder fer res contra els seus respectius adversaris, els quals a poc a poc van anar guanyant material fins a decantar la partida al seu favor. Això no obstant, i segons em va dir la M. Ángeles Sola, l’Iker es va mostrar molt satisfet amb l’experiència.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàL’equip «C»

Aquesta setmana vàrem anar a jugar contra el Sant Quirze «B» amb un equip potent, tot i que a darrera hora vam patir la baixa d’en Sebastián Buitrago. Malgrat això, el primer punt queia ràpidament de la mà del seu pare, en Marco Antonio Buitrago, qui en només 14 moviments feia abandonar un dels dos adults de l’equip rival. Les partides s’anaven definint per minuts i ben aviat en Roberto, l’Andriy i jo mateix ja disposàvem de qualitat d’avantatge, que s’acabava convertint en torre i ens feia sumar tres punts més. Per la seva banda, el darrer «doblado», Francisco Rivas, ja feia estona que comentava la partida amb el seu jove contrincant, l’Àlex Uria. Així que, ben d’hora, a dos quarts de dotze, ja havíem sentenciat el partit amb un 5 a 1 que ens feia sumar el primer punt d’aquesta Lliga. I sort d’això, que ens va permetre tornar a casa amb temps inestable però sense problemes importants.

L’equip «D»

Degut a les diverses baixes d’aquesta setmana, l’equip «D» inicialment havia de jugar contra el Cadena «B» amb dues vacants, però en Jordi Alcántara s’hi va afegir a darrera hora i així van anar-hi cinc «doblados». El més ràpid en acabar va ser, segons sembla, l’Agustí Compte, qui darrerament està tan acostumat a jugar partides ràpides que sembla un «dobladito». (Agustí, et dono permís per veure el vídeo de Disney, a veure si la propera dures una mica més.) Tot seguit, en Jordi, motu proprio i sense encomanar-se a ningú, acceptava unes taules amb dues peces d’avantatge. Mal inici. Les derrotes d’en Manuel Cardoso, que aquest any no està gaire fi, i d’en Francisco Chevalier confirmaven la derrota. Tanmateix, i per sorpresa de molts, l’Antonio Molina guanyava la seva partida i maquillava un pèl el resultat: 1½ a 4½. I en una partida a ritme normal, que és el més sorprenent!

El sub-12

Jornada d’estrenes contra el Sitges «B». Llevat d’en Nil López, la resta participaven per primer cop en la Lliga d’enguany. I per a la Paula Díaz, de fet, era la seva primera partida en competició oficial. Jugava amb blanques i l’havíem alliçonat per obrir amb una Italiana, però el seu adversari va adoptar la Defensa Siciliana i encara no està preparada per lluitar-hi. Però ho estarà, per la seva capacitat d’aprenentatge i les seves ganes, reforçades amb la ajut de l’Alfonso, el seu pare, i perquè a casa també pot practicar amb el seu germà Adrià, un altre «dobladito», el que comportarà una millor progressió d’ambdós.

En Joan de Déu, conduint les negres, aconseguia un bon avantatge, però acabava regalant una torre que la seva contrincant, la Irene Almazán, acceptava de bon grat. El seu rellotge marcava 1:38 h de temps. Les presses… I en el darrer tauler teníem en Nika, el més jove de tots quatre, qui tampoc no aconseguia puntuar i ens deixava amb un 0 a 4 contra el líder de la categoria.

Ens costa que els nens s’acostumin a utilitzar el temps per pensar la millor jugada. I els entrenadors estem treballant en diverses opcions. Una d’elles pot ser que tots els qui acabin la partida amb més d’una hora de rellotge es quedin sense berenar durant una setmana. Esteu avisats.

Millorem, però lentament

Dijous, Febrer 1st, 2018

Les mans es mouen lentes sobre els taulers. Tanmateix el temps corre de pressa. La ment passeja entre les peces, rambleja entre les caselles. El temps passa. Però ja no escoltem aquell tic-tac neguitós…

Deixem de divagar. Després d’aquest petit homenatge a Robert Johnson i a Eric “Slowhand” Clapton, ens centrarem en la jornada del proppassat diumenge.

L’equip «A»

Aquest diumenge vàrem jugar contra el Club d’Escacs Martorell, un dels equips candidats a pujar a la segona divisió de la Lliga Catalana. En aquesta jornada tornava a l’equip el Mestre Català Rubén Martín i s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’àrbitre FIDE Francisco Pizarro. El matx va començar i alguns jugadors del nostre equip aprofitaven els minuts del rival per demanar un cafè. Fins passades un parell d’hores les partides no es van començar a definir i el primer en puntuar va ser Gustavo Magallanes amb unes taules. Poc després Iván Humanes guanyava en una posició on els peons no deixaven respirar el rei enemic. El marcador se situava 1½ a ½ a favor nostre i algunes posicions eren favorables.

Pizarro aconseguia estrenar-se en la Lliga amb un punt i una partida on sempre va triar les millors respostes, així que esperem que continuï amb el nivell i sumi punts, que és el que necessita l’equip en les seves posicions. 2½ a ½, un començament molt favorable. Immediatament després Slimani es rendia en una posició que havia començat molt sòlida però on va anar cedint espai; va ser una pena ja que tant aquesta partida com algunes altres podien haver-se resolt de forma favorable, però ens va poder el temps, la concentració i altres factors. Segur que aquest matx ha servit per corregir aquests petits desajustaments i encarar les següents jornades amb major seguretat. 2½ a 1½, però aviat va igualar el Martorell amb la victòria sobre Jorda. Una partida complexa on també podia haver succeït qualsevol cosa. Ramón va abandonar malgrat haver lluitat molt bé tota la partida i tenir opcions igualades.

Escacs, CornellàRubén va cedir la seva posició en el primer tauler i va situar el marcador 2½ a 4½ favorable al Martorell. Una partida que l’MC també tenia dominada: dos cavalls, alfil i dama contra torre, alfil i dama. Però la pressió en la setena va ser massa. Aquesta partida també es veia molt a favor, com la d’Emilio, la fúria xilena, que emprenia un final amb avantatge però que les dificultats de temps i el soroll a la sala van fer que rendís el seu rei poc després que Flores abandonés la seva partida en un final de torres amb avantatge de peons del contrari. Així les coses, anàvem 2½ a 5½ fins que Dani va guanyar un final que va jugar d’una forma molt precisa i amb sorpresa de ruptura inclosa. Tenia dos alfils i un peó per dos peons i un alfil del contrari i aquest s’havia refugiat en la cantonada. No va ser suficient: Dani va immobilitzar els moviments del rei rival, qui solament va poder avançar els peons a canvi que el de Dani mengés i es plantés amenaçant coronar netament. D’aquesta forma el marcador quedava 3½ a 5½ fins que finalitzà la partida d’Emilio, que ho va tenir ben a prop, com hem dit, havent jugat fantàsticament totes les fases del joc. 3½ a 6½. Un marcador excessiu pel que havíem vist. Això no obstant les sensacions van ser bones, hi ha equip i lluitarem fins al final! [Dani Llargués i Iván Humanes, Martorell.]

L’equip «B»

Només en tinc referència per la conversa tavernària posterior a l’encontre amb el Sant Boi «D». El primer punt de l’equip es va forjar gràcies a les victòries d’en Jordi González, que ha arrencat amb gran força, Marco Antonio i Sebastián Buitrago, que s’estrenaven en aquesta Lliga, i Byron Zambrano, l’únic que havia puntuat la jornada anterior. Les notes negatives van ser en José Archilla, tot i que quan vaig veure que el seu contrincant havia estat en Sebastián Altemir ho vaig entendre millor. És un jugador molt sòlid i jo mateix tampoc no vaig ser capaç de vènce’l en el darrer Torneig de Sant Boi. L’altre punt que se’ns va escapar va ser el d’en Roberto, que ha començat una mica fred després d’estar gairebé un any sense jugar. Però de ben segur que es recuperarà i contribuirà amb els seus punts a les victòries de l’equip. De moment, 4 a 2 i a seguir lluitant.

Escacs, CornellàL’equip «C»

Escacs, CornellàVam estar a punt, però se’ns va escapar. El matx contra el Tres Peons «H» es presentava molt igualat (tan sols 9 punts d’elo mitjà de diferència). Aviat es torçaven les coses: en Gerard Pérez perdia en el darrer tauler ràpidament; pel que vaig percebre li manca ritme de competició i aprofitar millor el temps. Sortosament són defectes que es perden amb la pràctica. Més tard queia en Francisco Chevalier, que no va poder repetir la magnífica partida del diumenge anterior. Jo, pressionat per la manca de concentració —típica quan jugo a casa—, no aconseguia rebatre el potencial d’en Pol Ortiz, un nen de nou anys que aprofitava esplèndidament els meus errors i no em permetia recuperar-me, amenaçant amb la coronació d’un peó que m’obligava a abandonar. 0 a 3 i el matx estava gairebé decidit.

Tot i això les tres partides restants no pintaven gens malament. A en Francisco Rivas li oferien taules i, quan em va consultar, li vaig dir que si les acceptava perdíem el partit, així que va decidir continuar. La seva posició era lleugerament millor però els finals no són el seu fort. Després del canvi de peces quedaven cinc peons per banda: 2 i 3 en el cas del Francisco i 1 i 4 en el del seu oponent. M’ensumava unes taules i vaig anar a mirar les altres partides. Quan vaig tornar, oh sorpresa!, en Francisco tenia dos peons d’avantatge i sumava el primer punt. L’alegria, emperò, va durar poc. L’Andriy tenia qualitat de més, qualitat que no servia de res davant l’atac del seu contrincant. Només li va quedar una opció: forçar les taules per escac continu.

El darrer en acabar va ser en Martí Aguilà, ben tornat després d’un any allunyat dels taulers. El seu punt, després d’una molt bona partida, tancava el marcador en 2½ a 3½, ajustat però insuficient per sumar a la taula. Haurem d’esperar una nova oportunitat.

L’equip «D»

Un dels partits més estranys que recordo. Ambdós equips, nosaltres i el Comtal «C», arribàvem amb els equips complets… en les llistes d’alineació. Tanmateix només es van disputar tres partides: per la nostra part, l’Antonio Molina (1r tauler), que no falla mai, no es va presentar; i en Ricci Daniel Cevallos (6è tauler), que havia confirmat l’assistència, es devia despistar i tampoc no va venir. Però és que el 5è tauler del Comtal també va faltar a la cita. Així que, ja d’entrada, el marcador assenyalava un 1 a 2. Poc després el resultat era ja definitiu; l’Agustí perdia el punt i també en Manuel Cardoso, que s’havia de rendir davant la puixança d’un quasi «dobladito», en Lucas Sánchez, habitual en totes les trobades i tornejos que organitzem. Tan sols quedava en Jordi Alcántara lluitant contra l’amic Lluís Febrero. Saben aquél que diu que quan tens el rei enrocat i arribes al final és convenient avançar un peó per evitar mals majors? Doncs a en Lluís la idea li va rondar tota l’estona pel cap, però se’n va oblidar i en Jordi no va perdonar: mat directe a la 8a fila, per deixar el 2 a 4 final.
Escacs, Cornellà

El sub-12

Aquesta setmana els «dobladitos» es van desplaçar a Sant Adrià per jugar contra l’equip local. Pràcticament repetíem equip, amb l’únic canvi d’en Nil López per l’Aitor Jiménez. Rotacions que anirem fent perquè tots els «dobladitos» puguin participar en la Lliga i siguin partícips també dels èxits del club. En aquesta ocasió tan sols vam aconseguir un punt, gràcies a la victòria de l’Iker Alcalde, la qual cosa ens alegra profundament, ja que en la 1a ronda havia quedat molt tocat en perdre la partida. Quan comences a competir les derrotes són habituals, però a poc a poc arriben les victòries. I abans que us adoneu ja ens haureu superat a molts de nosaltres. El futur del Peón Doblado és a les vostres mans, no ho oblideu.

Uns quants zombies pel carrer

Dimarts, Gener 23rd, 2018

No he pogut comentar totes les coses que han succeït aquests darrers mesos, però comença la Lliga Catalana i la prioritat mana. Després dels tres ascensos de categoria de la temporada anterior, l’objectiu és mantenir tots els equips en les categories respectives sense descartar algun ascens, cosa difícil però no impossible. Hem mantingut els cinc equips que ja teníem, però a darrera hora vam decidir canviar el de 3a per un sub-12 i crec que l’hem encertada, ja que això afavoreix la participació dels nostres «dobladitos».

Analitzem la jornada. (Una nota per al que resta de temporada: independentment que juguem a casa o a fora, el primer resultat que s’indiqui serà sempre el del club.) Iniciem la crònica amb els comentaris de l’Iván Humanes i d’en Dani Llargués.

L’equip «A»

La primera jornada de la Lliga Catalana a Preferent era un motiu per estar contents. I amb l’alegria de competir en una nova divisió ens desplacem (poc, eh?, que estan aquí al costat) a la casa del Club d’Escacs Cornellà per jugar contra el seu equip «B». La veritat és que teníem alguna baixa sensible —més que sensible: els tres primers taulers—, però tampoc no vèiem malament l’enfrontament perquè sabíem que els companys que els anaven a substituir tenien ganes de competir. I us diria que tampoc no li donàvem molta importància al resultat. No sé si era perquè encara no havíem despertat o perquè en aquesta ocasió la nostra intenció era jugar en aquesta divisió sense cap més aspiració que veure on ens posarien els resultats. Però les coses van sortir bé. Al davant ens vam trobar un molt bon equip que no ens anava a posar les coses fàcils, i certament tot va estar molt igualat fins a les partides finals. L’últim a seure al tauler va ser el primer a aixecar-se: Magallanes. La veritat és que va ser tan ràpida la seva partida que només puc dir que va utilitzar una estratègia molt incisiva amb blanques. Va haver de ser molta, ja que jo, que habitualment acabo aviat, vaig ser relegat per ell. O va ser a l’inrevés? O al mateix temps? És que estàvem adormits; és normal en la primera jornada. La qüestió és que jo vaig empatar una partida on vaig aconseguir en l’obertura un lleuger avantatge d’espai però que no vaig saber rematar. I així ens posàvem amb 1½ a ½ en el marcador. La següent partida en caure va ser la de Dani, amb una escandinava on va jugar molt agressiu i va aconseguir guanyar peça, situar el rei blanc al centre i rematar sense dificultat. 2½ a ½ i la cosa pintava força bé. Emilio, en el primer tauler, amb els seus habituals dos minuts de temps però jugant molt precís, va guanyar la dama del contrari i va pressionar en una posició que va dur el blanc a rendir-se i fer més àmplia la distància. ¡La “furia chilena” está a tope! El que us dic. Ja veureu quina de sorpreses que donarà aquesta temporada. Crec, i no m’equivoco, que és l’esperit de l’equip amb els seus ànims i els seus puntazos. 3½ a ½. Però, no havies dit que va estar igualat? Doncs sí, a partir d’aquí van venir dos punts seguits per al Cornellà «B». Santamaría es va aconseguir imposar a Archilla en una posició amb el rei al centre, molt espinosa, i Flores no va poder aturar una jugada oculta del cavall del contrari que entrava fent doble i amb majoria de peons en el flanc de dama. Doncs el que deia: 3½ a 2½ i quedaven en joc partides molt complexes. Sí, és cert que Ramon va donar la tranquil·litat al marcador amb el seu punt i la seva nova especialitat d’obertura amb blanques (que no revelarem), guanyant diagonals i horitzontals amb dama i torre i donant mat al rei. I això que sembla que ja estava fet amb el 4½ a 2½ no era tan clar en la pràctica. Faltava mig punt per empatar, un punt per guanyar. I fins a aquest moment la victòria va importar, és clar, però no tant com quan vam veure que es podia aconseguir. I a partir d’aquí Dani us continuarà explicant les partides que faltaven: Slimani, Jorda i Jordi tenien la possibilitat de fer història (història perquè seria el primer punt del Peón Doblado en aquesta nova divisió). [Iván Humanes, Cornellà.]

Escacs, CornellàEl matx pintava molt bé i poc després el rival d’Slimani li va demanar taules. Slimani em va consultar i jo, com a delegat, li vaig dir que acceptés les taules, cosa que va fer i ja teníem 5 gols al marcador. Per tant ja no podíem perdre i només ens calia mig punt per guanyar el partit. Quedaven dues partides, la de Jorda amb un clar avantatge, i la de Jordi González amb una posició interessant però amb pocs minuts de rellotge. Jorda es va penjar la torre quan ja havia fet el més difícil: un nou punt per al Cornellà i el marcador se situava 5 a 4.

Tot quedava en mans de Súper Jordi, amb menys d’un minut i el seu rival amb prou feines dos minuts. La posició no era clara, el seu rival va començar a estrènyer i Súper Jordi va apurar el rellotge fins als 20 segons; llavors, en un parell de jugades va aconseguir imposar un clar avantatge que feia abandonar el seu rival. Magnífic resultat: 6 a 4 amb final de nervis. [Dani Llargués, Cornellà.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàLa nòmina de cronistes encara no està completa. I la de l’equip «B» és com el cinquè cel, del qual res no se’n sap: no hi ha notícies d’aquest cel tan amagat (Jaume Sisa, El setè cel). Tot i que, de fet, tan amagat no estava, perquè jugaven a la sala del costat de l’«A» contra el Cornellà «D». El resultat ho diu tot: ½ a 5½, amb unes úniques taules d’en Byron Zambrano contra el veterà Josep Sáez i una de les anècdotes de la jornada, les corredisses d’en Sebastián Buitrago, que creia que jugava A Cornellà (a la nostra seu) enlloc d’AL Cornellà, l’altre club de la ciutat.

L’equip «C»

En aquest cas sí que vaig poder seguir una mica les partides, bàsicament perquè jo jugava en el primer tauler contra el Congrés «C». El primer en acabar va ser en David Romero, que aquest any reforçarà, juntament amb el altres «dobladitos» més grans, els nostres equips de la 2a provincial. Pendent dels seus plans, no es va adonar dels de l’adversari, l’Andreu Herrerias (a qui li haig d’agrair el detall d’ajudar-nos a recol·locar les taules un cop finalitzat el matx). Això li va costar tres peons i, al capdavall, la partida. La meva acabava una estona després. Un maleït Ad2, jugada habitual davant la clavada de cavall també habitual, però que en aquest cas em costava peça i em condicionava la resta de moviments fins que vaig haver de rendir-me. Tot seguit, l’Antonio Molina també ho deixava córrer. I córrer van córrer, perquè malgrat tot van necessitar dues planelles. Les presses sempre són males conselleres. En Molina va jugar amb el seu peculiar estil, fins a tal punt que, només començar, ja duia sis moviments pels quatre del seu rival. Reunió dels delegats i de seguida vam veure que s’havia d’esperar una mica abans d’enrocar, si més no a que l’altre jugador mogués peça.

Finalment arribava el primer punt (i de fet l’únic). Francisco Chevalier, un dels reforços d’enguany, realitzava una magnífica partida contra una escandinava per transposició deixant el seu contrincant amb un esquema de peons desastrós per a un final. I d’això se’n va aprofitar, canviant totes les peces innecessàries i arribant a la conclusió amb tres peons d’avantatge i tota la iniciativa.

Un altre dels nous fitxatges, l’Andriy Severyn, lluitava ferotgement però el magnífic joc de cavalls de l’oponent el deixava amb columnes de l’ala dama obertes i un peó passat contra el que l’Andriy no podia fer res. I finalment, en Francisco Rivas arribava a un final de torres amb avantatge d’espai i de temps. El material havia de caure per si sol, però es va deixar ocupar la columna de torre i l’Emili López, el delegat, no s’ho va pensar dues vegades i s’infiltrà en el camp de joc del Francisco aconseguint avançar el peó central per decantar la balança del seu cantó. Resultat final, doncs, 1 a 5; haurem de seguir treballant per estrenar el caseller.

L’equip «D»

Tercer equip a la 2a provincial, que volem que serveixi pel rodatge d’alguns «dobladitos» i perquè alguns dels socis que habitualment juguen poques partides ho puguin fer amb més assiduïtat. Tot i que aquesta setmana els nois poc rodatge van fer: l’un, en Ricci Daniel Cevallos, perquè no tenia rival al 6è tauler; l’altre, en David Álvarez, perquè va confondre l’hora del dissabte amb la del diumenge i es va presentar a les 11:00 tocades. L’Agustí Compte va acabar de seguida… la partida oficial, perquè després va continuar jugant-ne d’amistoses amb els jugadors del Montcada «B». L’Edu Jodar, nou federat, tampoc no va tenir una bona estrena, no sé si enlluernat per la brillantor del retolador amb què anotava o perquè es va enfrontar a en Tarzan. (Disculpa’m, Alejandro. T’hauran gastat aquesta broma un milió de vegades, però no me n’he pogut resistir.) Finalment també queien en Manuel Cardoso i en Jordi Alcántara, deixant-nos un altre 1 a 5.

El sub-12

De les poques alegries que ens va oferir la 1a jornada a casa, cal destacar l’empat dels «dobladitos». L’Unai Jodar aconseguia el primer punt amb un joc brillant (potser no tant com el retolador del seu pare). L’Iker Alcalde va tenir la mala sort d’haver de lluitar contra el jugador més potent del Peona i Peó «B» i no va poder superar-lo, tot i que té clars quins van ser els seus errors. Un aprenentatge que li servirà de cara a properes partides. En Nil López ens donava el segon punt, allargant el joc fins a donar mat al seu oponent. Aquest punt tancava el nostre marcador, ja que en Miguel Moreno havia d’abandonar i deixar-nos amb el 2 a 2 final, un resultat prou bo en aquesta estrena en la categoria.

Un apunt per reflexionar: no acabo d’entendre la forma de calcular l’elo infantil. Quan no n’hi havia i tothom, grans i petits, començàvem amb 1700, tenia una certa justificació que la k d’aquests tornejos fos reduïda. Però des del moment en què els nanos comencen amb un elo més baix no té cap sentit, al meu parer, mantenir aquesta k reduïda amb excés. Penso que, pels més joves, no és gaire motivador que, després de guanyar una partida, només pugin 2 o 3 punts d’elo. Potser s’hauria de repensar el sistema i proposar algun canvi en la propera Assemblea de la Federació Catalana.

«Doblados» en acció

Dimecres, Desembre 27th, 2017

En una de les darreres entrades ens havíem quedat en el Torneig de Sabadell. Des d’aleshores s’han celebrat un munt de tornejos amb participació de companys del club. Us en faré un resum ràpid perquè ben aviat s’iniciarà el torneig que més ens agrada, la Lliga Catalana 2018, i la seva avantsala, la fase prèvia de la Copa Catalana. Començaré pels nostres «dobladitos», que han tingut força èxit en les competicions en què han actuat.

Campionat de Catalunya per equips d’edats

Dos «dobladitos», l’Ivan i la Irene Planella, van formar part de l’equip dels Tres Peons que va assolir el primer lloc en la categoria sub-8. Podeu veure els seus resultats en aquest enllaç.

Torneig del Sortidor

En aquest torneig infantil per a jugadors federats i no federats hi van participar els tres «dobladitos» habituals: Miguel Cabrillana, Ivan i Irene Planella. És una de les batalles que encara no hem guanyat, la d’aconseguir que més nens i nenes participin en competicions. Serà difícil, perquè no és l’única activitat que realitzen, però esperem aconseguir-ho a poc a poc. I el nostre monitor Emilio Carrasco hi té alguna idea al respecte…

Els nostres representants, tanmateix, no ho van fer gens malament: 3a posició i millor sub-8 per l’Ivan Planella i 7a posició i millor sub-10 pel Miguel Cabrillana. I la Irene Planella, en el 14è lloc, superant molts nens i nenes de més edat.


I ara passarem als «doblados» adults, alguns dels quals han obtingut també grans resultats.

Torneig de Martorell

Després d’unes quantes participacions en el grup “C”, un servidor, Ignasi Archs, aconseguia endur-me el gat a l’aigua després d’una lluita aferrissada amb la Laura Martín, de l’Olesa, una gran contrincant. Qualsevol dels dos podia haver guanyat el trofeu de campió i tot depenia de la darrera jornada. Ambdós hi arribàvem empatats, però el seus millors desempats feien que la victòria depengués d’ella. Jo tenia assegurada la 4a plaça i havia d’arriscar. El meu rival em va oferir taules un parell de vegades, però no podia acceptar-les i menys després de saber que la Laura havia empatat la seva partida, la qual cosa em donava el subcampionat fins i tot perdent. Amb aquesta tranquil·litat vaig decidir seguir i finalment vaig obtenir els fruits: victòria i primer lloc del grup, després de set victòries i dues taules. Us deixo tot seguit la partida que em va enfrontar a la Laura Martín a la 6a ronda i que vaig aconseguir guanyar en un final de reis i peons.

Torneig de Cornellà

Escacs, CornellàDe forma gairebé simultània se celebrava a la nostra ciutat l’Open del CE Cornellà, amb sis «doblados» inscrits. De tots ells, cal destacar-ne dos: en Jordi Planella i en Gustavo Magallanes. En Jordi, amb 6½ punts i una sola derrota, s’enfilava fins a la 3a posició de la general. I en Gustavo quedava en el 6è lloc, després d’haver-se enfrontat contra els quatre primers de la taula. D’aquestes partides en recordo un parell: la que va jugar contra en Jordi, una partida estranya que aquest va aprofitar perfectament per endur-se el punt; i la darrera, en què el Mestre FIDE Juan Escandell, en un final de torres i peons que semblava taules, aconseguia forçar el zugzwang i guanyar la partida.

Pel que fa a la resta de «doblados», resultats discrets, tot i que en algun cas augmentaran l’elo d’algun company.

Abans del lliurament dels trofeus es va celebrar un torneig de ràpides. Els dos primers llocs van repetir els de l’Open, però en el 3r, l’Emilio Carrasco va substituir en Jordi, aconseguint set victòries i només dues derrotes contra els primers classificats. En la darrera ronda va guanyar a en Francisco Pizarro, nou jugador del club que reforçarà els nostres equips en la Lliga Catalana i a qui li donem la benvinguda.

Escacs, CornellàCampionat Absolut de Barcelona

Si la Lliga és el campionat oficial per equips, l’Absolut és el seu equivalent a nivell individual. En la demarcació de Barcelona hi teníem un representant, en Miguel Rupérez. 4½ punts és un resultat modest a priori, però, tenint en compte que es va enfrontar a un Mestre Internacional, tres Mestres FIDE i dos Mestres Catalans, el podem considerar molt meritori. Si, a més, ens fixem que tan sols un contrincant tenia un elo català inferior al seu, podrem concloure que la seva participació li suposarà un increment d’aquest elo.

Campionat Territorial del Barcelonès

El que podríem anomenar grup “B” de l’Absolut va comptar amb en Gustavo Magallanes. 4a posició i 7 punts. Una gran classificació malgrat que dues victòries ho van ser per incompareixença i que, en el cas català, sumen també elo. De fet, hom no té culpa que el rival no es presenti i així almenys el jugador que hi acut obté una petita bonificació que compensa l’espera que fixen els organitzadors de tornejos.

Sunway Sitges

Novament trobem els nostres dos companys, l’un en el grup “A” (Miguel Rupérez) i l’altre en el grup “B” (Gustavo Magallanes). Ambdós van acabar amb 5½ punts. Miguel, com és habitual, lluitant contra un bon grapat de Mestres de tota mena, que el van situar en el lloc 54è, partint del 128è, i que l’aproparan als 2200 FIDE si és que no hi arriba.

Quant al Gustavo, un bon inici estroncat pel turc Unal Guvel, que acabaria en la 2a posició, i pel nostre “Dràcula” particular, l’Iván Cano (vegeu Torneig de Halloween). Això el mantindrà per damunt dels 2100 d’elo català. Veurem si en la Lliga aconsegueix apropar-se als 2200.

Aquí acabo aquest resum, tot i que hi ha hagut altres tornejos amb participació de socis i sòcies, com podeu comprovar a la pàgina de Participació en Tornejos individuals. A la propera entrada continuaré amb els que s’han disputat després. I també us parlaré de la Trobada Infantil i del Campus Day. I de la Copa Catalana… I del calendari de la Lliga… I, per suposat, de la mateixa Lliga. Comença la temporada i les cròniques de les jornades dels nostres equips. Enguany espero convèncer més reporters perquè siguin més completes i més “afinades”. Fins aviat!

Un moment del Campus Day del 21 de desembre, amb alguns «dobladitos» pel mig.

Loteria

Abans de tancar aquesta crònica múltiple, us informo, si no ho sabeu encara, que enguany hem obtingut el reintegrament de la loteria de Nadal. Tots els qui tingueu participacions podeu passar després de festes. Per WhatsApp us informarem dels dies i hores en què podreu cobrar. Tot i que, ja us ho avanço, no crec que ningú es faci ric.

Properes activitats infantils

Dijous, Desembre 14th, 2017

L’actualitat mana, i deixaré per més endavant el resum de les actuacions de molts «doblados» que han estat participant en tornejos darrerament. I amb grans resultats en molts casos, tant sèniors com júniors.

Trobada Infantil

D’entrada, aquest dissabte 16 de desembre organitzem, com cada any, la nostra Trobada Infantil, l’onzena ja. A diferència d’altres anys, aquesta vegada muntarem tres espais diferents:

  • Sala 1: Partides individuals pel sistema Fischer. Si no sabeu com és, ja ho descobrireu. I us divertireu molt.
  • Sala 2: Passapeces per equips en una banda. I a l’altra, dibuixos per pintar per als més petits.
  • Sala 3: Escacs gegant per equips.

Al llarg de la tarda, anirem fent rotacions entre les diferents sales perquè tots pugueu jugar amb les diferents opcions.

Tot això durant un parell d’hores, de 16:00 a 18:00. A partir d’aquest moment, baixarem tots a la sala polivalent de l’Espai Esportiu Sant Ildefons per veure la pel·lícula Els cavallers del sud del Bronx. Trobareu tota la informació clicant l’enllaç. I, si no falla res, també tindrem preparats uns gots amb crispetes. Veure una pel·li sense crispetes no és el mateix, oi?

Campus Day

Un grup d’entitats esportives de Cornellà vam pensar que seria bo organitzar alguna cosa pel dijous 21 de desembre, en què els col·legis romandran tancats (a efectes escolars) degut a la jornada electoral amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. I, amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà, hem aconseguit tirar endavant aquesta proposta, que hem anomenat Campus Day, en què tots els nens i nenes de Cornellà podran practicar i gaudir de tot un conjunt d’esports, els escacs entre ells, amb preus reduïts pels que siguin socis o sòcies d’alguna de les entitats organitzadores.

A la pàgina relativa al Campus Day en trobareu tota la informació, juntament amb un parell de vídeos on podreu veure un dels nostres «dobladitos» més recents, l’Aleix Batiller, convidant-vos a participar-hi.

Recordeu, sobretot, que les places són limitades i que teniu fins al dilluns 18 de desembre per inscriure-us.

Arriba el fred a Pedralbes

Dilluns, Setembre 25th, 2017

Habitualment acabem el curs amb màniga curta i el reprenem amb màniga curta. Però fa uns dies una onada de fred va envair Catalunya i ens va deixar glaçats, fins al punt que algun torneig el vam començar amb jaqueta. A poc a poc el temps torna als seus estàndards; tanmateix, us recomanaria que no amaguéssiu massa la roba d’abric.

Abans de l’inici de la nova temporada, us comentaré els resultats dels «doblados» en els dos tornejos que se situen a cavall de les dues temporades, l’anterior i la present: els de Sants i Sabadell.

Open Internacional de Sants

El torneig obert més important de Catalunya començava, malauradament, amb els atemptats terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Malgrat el cop tan dur que suposa una acció d’aquestes característiques, el torneig es va desenvolupar amb la major normalitat possible, potser amb l’única diferència d’algunes baixes més de les usuals.

En el grup «A» hi participaven quatre «doblados». El mestre Panelo va ser el millor classificat, amb 7 punts i una darrera victòria contra el GM rus Vladimir Dobrov, que no va veure una combinació en la que perdia la dama. Uns llocs més avall trobem en Gonzalo Quirhuayo, amb 6½ punts i que es va quedar molt a prop d’obtenir la 3a norma d’MI. Almenys, però, en la propera llista de la FIDE ja superarà els 2400 punts d’elo, la qual cosa fa que la tingui a tocar. Amb 5 punts es va classificar en Miguel Rupérez, el darrer fitxatge del club, gairebé 60 llocs per damunt del seu rànquing inicial i acostant-se als 2200 punts d’elo FIDE. La seva trajectòria el situa entre els primers taulers del club. Un reforç important que segur que es notarà en la Lliga Catalana. I finalment, en el lloc 273 trobem en Jordi Planella, amb 4 punts, un bon resultat en un grup tan dur com aquest.

En el grup «B», els nostres dos companys van quedar lluny de les seves —i nostres— expectatives. En Gustavo Magallanes, 6è del rànquing, va acabar en el lloc 46. Després de perdre en la 2a ronda contra el nostre ex company Daniel Peirón, es va refer, però dues derrotes en les rondes 7 i 8 el van allunyar dels llocs capdavanters. Joan Tortosa, per la seva banda, va començar força bé i a la 7a ronda ja duia els 4½ punts amb què acabaria el torneig. Li van sobrar les tres darreres, una d’elles contra en Gustavo, que acabaria guanyant el punt.

En el grup «C» participàvem un servidor i la resta de la família Planella, que s’estrenaven en un torneig internacional de ritme normal: Cristina Zavala i els seus fills Ivan i Irene Planella. Amb un total de 6 punts, em va sobrar també la darrera ronda (matinal), en què vaig desaprofitar un avantatge de dos peons (quasi tres) que m’haurien fet acabar entre els quinze primers. A continuació es va classificar l’Ivan Planella: 4 punts, amb dues victòries i quatre taules, que demostren que també pot jugar a aquest ritme. I amb 2½ punts cadascuna, mare i filla, Cristina i Irene, havent aconseguit les seves primeres victòries en un torneig obert.

Obert Internacional de Sabadell

Gairebé els mateixos participants que en el de Sants, amb l’excepció d’en Gustavo i l’Ignasi. En el grup «A», en Miguel Rupérez va aconseguir un total de 3 punts que, malgrat tot, li suposen un augment d’elo, donat els rivals amb els que es va haver d’enfrontar i després de quedar ja absolutament esgotat amb tantes partides com ha jugat des que va arribar al club.

En el grup «B», en Jordi Planella va realitzar un molt bon torneig, acabant en la 7a posició amb 6 punts. A en Joan Tortosa, com ha quedat dit anteriorment, li van sobrar altre cop les tres darreres rondes i no va poder superar els 3½ punts. Potser haurà de començar a pensar en demanar un bye en alguna d’elles en les properes conteses.

I en el grup «C» l’Ivan Planella se superava a si mateix i obtenia la 15a plaça amb 5 punts, fruit de tres victòries i quatre taules novament. La seva germana, la Irene, aconseguia també superar-se amb 3½ punts i la mare, la Cristina, millorava lleugerament, acabant amb 3 punts. L’anècdota graciosa es produïa a la 7a ronda, amb un enfrontament entre mare i filla. Jo vaig pressuposar unes taules, però en Jordi em va dir que no, que la Irene volia guanyar. I ho va fer! Demostració clara de la gran competitivitat que tenen els nens i nenes avui dia, que no donen cap partida per perduda. I en dono fe per algunes partides que he jugat en els darrers tornejos contra nens i nenes sub-10 i sub-12.

La nova temporada

Ja estem en plena temporada 2017/2018. Per tots aquells que encara no ho sàpiguen, les classes infantils ja s’han reprès, amb la incorporació com a nou monitor d’en Miguel Rupérez, que ja n’havia donat en la seva Argentina natal. Enguany tenim com a novetat l’ampliació d’horari: les classes duraran un quart d’hora més, de 18:15 a 19:30 per a tots els nivells. I a partir de gener, els dissabtes obrirem el club durant un parell d’hores perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin jugar entre ells. Comptarem també amb la presència d’un monitor que resoldrà els dubtes que li puguin plantejar i explicarà aquelles coses que potser no els hagin quedat prou clares.

A l’octubre també tornarem a les escoles d’Els Pins i Mediterrània per seguir impartint lliçons d’escacs a tots els qui s’hagin apuntat a aquesta activitat extraescolar.

I el proper dissabte 14 d’octubre participarem a la Festa Major de Sant Ildefons amb un taller d’escacs per a petits i adults a la plaça de Sant Ildefons, davant del Mercat.

Us seguiré informat de totes les activitats, ara sí amb una periodicitat més curta després de les vacances d’estiu.

I un apunt final: per la penya argentina del club, la música que heu estat escoltant està composta per un compatriota vostre, en Xavier Patricio Pérez, més conegut com «Gato» Pérez, que va viure molts anys a Barcelona fins a la seva sobtada mort als 39 anys d’edat.

Què està passant en els taulers?

Dijous, Juny 8th, 2017

Escacs, CornellàMoltes coses. Totes bones? No totes, però així és la vida. Us ho explicaré tot seguit. Però abans pujarem al Delorean per viatjar al futur, el més immediat almenys.

10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà»

D’aquí a deu dies, el proper dissabte 17 de juny, celebrarem la 10a edició del nostre tradicional torneig de festa major. Enguany serà en sessió vespertina, a partir de les 16:30, ja que la sessió matinal estava ocupada. Així no haureu de matinar, però compte amb la migdiada, no sigui que us adormiu a la 1a ronda. Bé, ara que hi penso, a un ritme de 4+2 serà difícil que algú faci una becaina. Si en voleu saber més, a la dreta teniu els enllaços a les bases i als jugadors i jugadores preinscrits. Hem d’omplir aquesta llista i tots, grans i petits, us hi podeu apuntar. Hi haurà, a banda dels habituals trofeus als tres primers classificats, copes per als millors sub-12, sub-16 i «doblado». I si no n’aconseguiu cap, sempre us quedarà el plaer d’haver-hi participat, en el torneig i en l’aperitiu nocturn posterior.

«Doblados» davant del tauler

Mentre es disputava la Lliga, un tema prioritari, no he pogut parlar de molts companys que participaven també en tornejos individuals. Alguns continuen fent-ho i d’altres ho faran en les proves estiuenques que se celebren al llarg i ample del nostre país. Tanmateix, teniu tota la informació a la pàgina de Tornejos individuals. Ho he dit força vegades, però alguns sembla que encara no us n’heu assabentat —despistats, que sou una colla de despistats—. Per simplificar-vos la feina, us ho posaré a la pàgina principal. Per ordre cronològic, tenim tots aquests tornejos:

Tornejos finalitzats

Escacs, Cornellà

  • X Torneig d’Escacs Base del Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat)
    dissabte 13 de maig de 2017
    Participants del Club: Miguel Cabrillana

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

Tornejos en joc

La Nit de l’Esport

El proppassat divendres 5 de juny va tenir lloc la Festa de l’Esport de Cornellà. Hi vam assistir diversos jugadors dels equips «A», «C» i «D», els nostres equips guardonats pels respectius ascensos de categoria. Tres equips en una sola temporada, un honor que vam compartir amb l’Associació de Clubs de Petanca de Cornellà, fet que va provocar un lapsus en el presentador, que es va confondre i ens va anunciar com un club de petanca. Si més no, els nostres esports comparteixen una característica comuna: ambdós són aptes per a totes les edats i tots els sexes.

Escacs, CornellàDesprés de la sorpresa i les rialles, set «doblados» vam pujar a l’escenari a recollir els premis a què ens havíem fet creditors. Un d’aquests, en Jorda, ja ho havia fet minuts abans per recollir el seu premi individual, ben merescut després de la seva trajectòria al club.

Acabat l’acte i mentre ens dirigíem cap a la taula més propera a la barra de les cerveses —un «doblado» ho és en totes les ocasions—, a la pantalla central es va projectar el vídeo que reflecteix les activitats esportives que les diverses entitats promovem a Cornellà. Entre el recull d’imatges, algunes gravades al nostre local on apareixen diversos «dobladitos» i alguns que ja fa uns quants anys que han deixat de ser-ho.
Escacs, Cornellà

Activitats extraescolars i educatives

Dintre de les classes extraescolars que realitzem a les escoles Mediterrània i Els Pins, també s’inclouen activitats de promoció dels escacs i del nostre club. Alguna d’elles ja us l’havia comentat anteriorment, però darrerament es van celebrar les Festes de les Famílies —a l’escola Mediterrània, el 21 de maig, i a l’Escola Els Pins, el 3 de juny—. Ambdues van comptar amb una important participació de la canalla i els nostres monitors van poder copsar l’interès pel nostre esport per part dels nens i nenes i també de pares i mares que volien informar-se de les diverses possibilitats perquè els seus fills i filles aprenguin aquest joc mil·lenari. Crec que, fins i tot, en algun cas vam esgotar les targetes del club.

Escacs, CornellàOrganitzada per l’Ajuntament, també, el dissabte 27 de maig va tenir lloc a Can Mercader la Cloenda de l’Esport Escolar, en què s’atorga un record a tots els nens i nenes que hi participen i també als clubs i entitats que organitzem activitats per als més menuts.

Escacs, Cornellà

El nostre monitor Dani Llargués amb l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, i els cinc «dobladitos» que van recollir el premi a la Cloenda de l’Esport Escolar: Miguel Cabrillana, Iker Alcalde, Miguel Moreno, David Álvarez i Unai Jodar.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCrec que ja us he posat al dia. En les properes cròniques us continuaré informant de les nostres activitats, tant de club com individuals i ampliaré alguna de les que ja he esmentat. Especialment amb alguna de les partides que darrerament ha jugat en Gonzalo Quirhuayo. En una d’elles vaig poder observar, en viu i en directe, com es dóna un mat amb alfil i cavall. Tots l’hem practicat per si algun dia es dóna el cas, però fins ara no l’havia vist en una partida viva. Segons em va comentar, hi ha tres tècniques diferents. La que va emprar ell és la que anomena del serrucho. Un dia li demanarem que ens en faci una classe magistral, però si no, intentaré pujar-la al web perquè vegeu com s’aconsegueix aquest mat, el més difícil de tots els que es poden donar en el nostre joc.

I un apunt final: ja hem arribat als 80 socis i sòcies i als 50 federats, amb la incorporació de Cristina Zavala, la mare de l’Ivan i la Irene Planella. Benvinguda al Club!

No tenim cel, però sí mar

Diumenge, Maig 28th, 2017

Estem a les portes de l’estiu. Temps de calor, però també de reunions, activitats i gestions. Els dies s’allarguen —diuen—; tanmateix continuen tenint 24 hores —llevat d’un que en té 23—. Això fa que costi més trobar el moment i la inspiració per actualitzar aquesta web. Em refereixo a les entrades del blog, que n’és la part més visible, però no pas l’única.

En els darrers quinze dies han passat moltes coses. Toca parlar-ne i ho farem per ordre d’importància.

Final de la Lliga Catalana

Ens hi havíem classificat per mèrits propis i només quedava rematar la feina. De vegades, però, les coses es torcen, i aquella setmana es va anar produint un degoteig de baixes: la nostra estrella Francisco Olivares, la fúria xilena Emilio Carrasco, l’escriptor Iván Humanes i el responsable de barbacoes i suplent de luxe Jorda no podien jugar la final. I encara sort que en Daniel Montoya i Manel Santolaria, després d’alguns dubtes, finalment van poder participar-hi.

Per aturar la tempesta vam pujar al primer equip a en Ramón Fuentes i a en José Archilla (ambdós jugadors històrics del club) i, en l’últim tauler, en Byron Zambrano, que no para de créixer com a escaquista. Així vam conformar un equip format per jugadors de tres equips i no hi va jugar ningú del «D» de miracle.

La jornada coincidia amb la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 al circuit de Montmeló, el que va provocar cues a la sortida de Barcelona i que l’equip arribés a Santa Eulàlia de Ronçana amb uns deu minuts de retard. Això, però, no ens va passar factura, ja que els nostres adversaris del Vall de Tenes no van posar en marxa els rellotges fins que vam arribar. Un detall de fair play que els hi vam agrair.

Escacs, CornellàAl cap de dues hores les partides encara estaven igualades llevat de la d’en Byron, que anava collant el rival fins a anotar el primer punt de l’equip. Trenta minuts més tard, José Archilla perdia la iniciativa i finalment el punt. Al seu costat, en Ramón, fidel al seu estil de joc, no deixava d’atacar, però no va aconseguir els fruits desitjats i es va haver de rendir. Les coses ja no pintaven tan bé i menys encara quan en Manel Santolaria també perdia la seva partida i el marcador reflectia un 3 a 1 en contra preocupant.

En Daniel Montoya semblava controlar la situació, però el seu adversari trobava petroli sota les pedres i assegurava l’empat del seu equip. Quedava només el darrer cartutx: el desempat holandès ens dava el campionat de la categoria si es guanyava als tres primers taulers. El Rubén i el Dani ho van intentar, però al final no van poder extreure més suc en les seves partides i es van haver de resignar amb les taules. El matx ja estava decidit; tot i així, Gustavo va continuar lluitant al més pur estil “fúria xilena”, però el seu rival es va defensar amb ungles i dents i no va aconseguir passar de l’empat.

El resultat, 5½ a 2½, ens deixa com a subcampions de Catalunya de 1a categoria, tancant una temporada magnífica en què s’ha aconseguit també la Copa Catalana i, sobretot, l’ascens de l’equip «A» a Preferent i dels equips «C» i «D» a 2a categoria. Cal felicitar el club de Vall de Tenes, amb qui hem compartit la lluita en molts partits durant aquesta temporada i que també han d’estar molt satisfets pels resultats aconseguits.

L’Inter-Escolar

Ja fa uns anys que celebrem el Campionat Inter-Escolar per a nens i nenes fins a 12 anys, federats o no. Fins ara s’havia organitzat amb la col·laboració de l’escola Els Pins, però enguany vam comptar amb el suport de l’AMPA de l’escola Mediterrània, un altre dels col·legis on impartim classes extraescolars d’escacs. Així, el proppassat dissabte 20 de maig vam organitzar el VIII Campionat Inter-Escolar «Mediterrània» a la nostra seu social i en un nou horari de tarda.

Moltes vegades no saps per què una activitat funciona i una altra no. El fet és que, quinze dies abans del torneig, ja teníem més de trenta jugadors i jugadores inscrits, la qual cosa augurava un gran èxit de la convocatòria. De sobte les preinscripcions es van aturar, però per experiència sabem que la darrera setmana s’incrementen de nou. I així va ser. Ja havíem augmentat el nombre màxim d’inscrits de 41 a 45 respecte de l’any anterior. I vam fer curt. Un parell de dies abans ja n’hi havia apuntats 43. I l’endemà ens sol·licitaven tres més, per la qual cosa vam decidir col·locar una taula més i permetre un màxim de 49 nens i nenes. A última hora encara s’hi apuntaven tres més, arribant a un total de 52, dos dels quals van poder jugar cobrint dues baixes que es van produir.

Escacs, CornellàLes tres sales del pavelló van ser ocupades per 49 nens i nenes disposats a jugar a escacs i passar-ho bé. Un gran èxit al qual va contribuir el magnífic comportament de tota la canalla. Així va començar la prova, amb uns minuts de retard, però que es va desenvolupar perfectament gràcies també a la bona disposició dels pares i mares i dels delegats d’alguns clubs participants, que ens van ajudar en tot moment.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA poc a poc els jugadors més potents a priori s’anaven col·locant en les primeres posicions. El desenllaç, però, no estava gens clar i, de fet, no es va decidir fins a la darrera ronda, el que demostra el potencial d’aquests joves jugadors, alguns dels quals ja han deixat de ser promeses per convertir-se en realitats. La prova està en què les tres primeres places es van definir en el desempat, ja que totes tres havien aconseguit 6½ punts. La classificació final va quedar establerta de la manera següent:

Campió
Ivan Planella Zavala
(Peón Doblado)

Subcampió
Martín García Gómez
(Viladecans)

3r classificat
Vicent Serrano Batova
(CE Masnou)

Millor sub-10
Arnau Muntal Corrales
(Cerdanyola)

Millor sub-8
Irene Planella Zavala
(Peón Doblado)

Millor «dobladito»
Joan de Déu Claros Choque
(Peón Doblado)

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàA banda dels guanyadors de les copes, tots van rebre una medalla de record i, a més, alguns d’ells van obtenir un dels regals amb què va col·laborar l’escola EDAMI: Simona Stoykova, Lucas Sánchez, Diego Fernández-Huerta, Joel Fernández i Nicolai Serrano.

Escacs, Cornellà

Els alumnes del Mediterrània amb els seus monitors: Jesús Martínez i Gustavo Magallanes. [Foto: Mari Ángeles Sola.]

Pel que fa als jugadors del Club, els «dobladitos», molts d’ells participaven per primer cop en un torneig. D’altres ja en són veterans. I en molts casos ens vam endur sorpreses ben agradables. Voldria destacar alguns d’ells, sense cap ànim de discriminar, però crec que s’ho han merescut: l’Iván Planella, que continua augmentant el seu palmarès; la seva germana Irene, que va obtenir més punts (6) que anys té (5); en Joan de Déu Claros, millor «dobladito» amb 6 punts; l’Aitor Jiménez, que va demostrar el seu potencial, malgrat que de vegades no se’l cregui; en Joel Moreno, un dels alumnes del Mediterrània, que tot i jugar amb un braç enguixat, va fer un gran paper; en Nika Liparteliani, amb una progressió que li augura un gran futur, com ja va demostrar al Calculín; i molts més que mantenen molt vives les ganes de continuar amb la tasca que fem. De fet, durant una de les darreres rondes, el pare dels germans Pol i Aran, mirant la sala, em va preguntar si aquella imatge de tants nens jugant ens feia sentir orgullosos. I sí, és clar. Malgrat la feina i el cansament que suposa, tot el temps que dediquem a aconseguir que tots aquells nens i nenes gaudeixin del nostre esport preferit, és una gran inversió. I com he dit manta vegades, el Peón Doblado no seria el que és sense els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Potser seguiria sent un gran club, però mancat d’aquella guspira que ells i elles hi aporten.

Escacs, CornellàFinalment vam procedir al lliurament dels trofeus i tot seguit, sense grans discursos —no me’l van deixar fer!—, es van llançar sobre les taules on havíem disposat la teca i les begudes.

Vull agrair a tots, nens i nenes, pares i mares, delegats i altres familiars, la vostra participació en el torneig. I molt especialment a l’AMPA de l’escola Mediterrània, representada per Mari Ángeles Sola, mare de l’Iker Alcalde, tota la tasca de promoció, logística i… càtering i tota la col·laboració que ens han dispensat per aconseguir que el torneig fos un èxit sense precedents. Perquè sense tots vosaltres, amb les vostres ganes i alegria, no hauria estat possible. Us esperem l’any vinent!
Escacs, Cornellà

I ara, què?

Doncs moltes activitats que encara queden abans de finalitzar la temporada. Algunes d’institucionals: la Cloenda de l’Esport Escolar, celebrada ahir mateix, i la Festa de l’Esport de Cornellà, el proper divendres, on rebrem els trofeus per l’ascens de categoria i el nostre «doblado» Diosdado Jaén “Jorda” recollirà també el premi de club per la seva trajectòria (i perquè ja tocava que recollís el seu i no pas el d’un altre).

I el proper dissabte 17 de juny, en horari de tarda, s’esdevindrà el 10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà». Aviat tindreu tota la informació a la web, però, si voleu, podeu anar avançant les vostres inscripcions.

Tot això i altres temes pendents que encara tinc al tinter ho trobareu en les properes cròniques. Seguiu connectant-vos a la web i us n’anirem informant.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2019
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • Ajedrez 21
  • Gramma arts gràfiques
  • Viejo Piano
  • The Corner
  • Adeslas
  • Mary Pickford
  • Filatelia Llach
Juliol 2019
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
« Nov    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
Categories
Visitants