Posts Tagged ‘dobladitos’

90°F

dissabte, agost 11th, 2018

A hores d’ara i després de tants anys escrivint en aquesta web, ja hauríeu d’haver entès els meus missatges subliminars. Amb la música que escolteu sempre he volgut expressar moltes més idees de les que pot reflectir l’escriptura, talment com es diu de les imatges: a voltes són un complement, a voltes un contrapunt, d’altres simplement perquè sí —o, com deia el gran Ovidi (Montllor), perquè vull—. Alguns, els que sou socis del club, ja n’haureu captat el sentit… Els altres ho sabreu més endavant.

Avui, sobreposant-me a la calor d’aquests dies i amb les feines (personals) gairebé acabades, enllestiré les entrades d’aquesta temporada pel que fa als «dobladitos». Per més endavant deixaré els «doblados», amb el Torneig de Ràpides de Festa Major i altres tornejos puntuals que han disputat els socis que ja fa temps que s’afaiten. Només avançaré una cosa referent als adults, però haureu de seguir fins al final per saber de què parlo.

Tornejos «dobladitos»

Anem per feina: en la darrera entrada ens havíem quedat amb alguns tornejos i activitats que comptaven amb el recolzament i la participació del club. Avui us parlaré del torneig que hem coorganitzat des del Peón Doblado i d’altres actes amb la participació de la canalla. Abans, però, començaré amb una prova que va comptar amb un dels «dobladitos» més actius. Jo no hi vaig ser i no puc fer-ne una crònica. Per sort allí hi teníem algú que ho va viure en primera persona, en Nil López, i serà ell, amb les seves paraules, qui ens descriurà com es va sentir:

El passat dissabte dia 12 de maig vaig assistir a un torneig d’escacs anomenat “Torneig ACE”. Es va celebrar a Pallejà per commemorar el 20è aniversari del Club d’Escacs Pallejà.

Al final del torneig, vaig acabar 8è de la general i 6è de la categoria sub-12. Això es deu a què més persones van tenir els mateixos punts. Per decidir el desempat es va utilitzar el sistema Buchholz. El sistema Buchholz consisteix en què, en cas d’empat a punts, se sumen els punts dels rivals. Com que vaig jugar dues vegades amb nens petits vaig aconseguir menys punts en el desempat. També vaig quedar 8è perquè vaig perdre dues partides seguides i ambdues de la mateixa manera. Això no em va agradar gens ni mica. Gràcies també al sistema Buchholz aquest 8è lloc podia haver estar 3r, ja que vam quedar tot un grup empatats amb 5 punts.

Bé, malgrat el bon resultat, sembla que no va quedar massa satisfet. Això ens indica les seves ganes de competir i de ben segur que no trigarà gaire a sumar més i més punts i en convertir-se en un dels «dobladitos» més potents. Ganes no li’n falten.

IX Campionat Inter-escolar «Mediterrània» 2018

Un any més organitzem aquest torneig, conjuntament, des de fa uns anys, amb l’escola Mediterrània, una de les escoles on impartim extraescolars d’escacs amb més èxit. La preinscripció va ser d’autèntic rècord: 57 nens i nenes en total, tot i que finalment només en van assistir 46. I encara sort, perquè podia haver estat un autèntic tsunami.

Amb l’arbitratge d’en Francisco Pizarro i d’en Jesús Martínez com a auxiliar, ajudats per David Álvarez i David Romero, dos «dobladitos» avançats i que, per edat, ja no poden competir en aquest torneig, la prova es va desenvolupar com és habitual: alegre i dinàmica per als nens i nenes participants, i feixuga i esgotadora pels àrbitres i ajudants. Què m’heu de dir si hi he estat present durant molts anys, des d’aquells primers tornejos a l’escola Els Pins fins als darrers al nostre club. Sempre queda el diumenge per descansar, però el dissabte… el dissabte, malgrat que acabis amb els peus destrossats, veure tota aquella canalla passant-s’ho bé i gaudint amb els escacs és la millor medecina que hi ha.

Aquell 19 de maig tenia partida al Foment Martinenc, però vaig arribar a temps de veure la darrera ronda i la classificació final, amb dos «dobladitos», germans per més senyes, en el podi: l’Ivan i la Irene Planella, primer i tercera respectivament. Al bell mig es va colar en Damián Trasobares, del Sant Cugat, segon amb 6½ punts i una única derrota contra, òbviament, Ivan Planella, intractable amb els seus vuit de vuit.

Per darrera es van situar en Garikoitz Álvarez, d’EDAMI, millor sub-10 amb 6 punts, la mateixa puntuació que la Irene, que el va superar per tan sols mig punt de Buchholz —després de les explicacions d’en Nil ara ja sabeu què és—; i aquest, precisament, Nil López, aconseguia el trofeu al millor «dobladito», atès que els premis no són acumulables. Per rematar la classificació ens queda l’Aitor Calero, del Sant Feliu, que va assolir el premi al millor sub-8.

També voldria destacar el torneig de la Marina Khasanova, de l’Estel-Casa Eslava, a qui podem considerar la reina de les taules, cosa gens fàcil en proves ràpides. Només va guanyar una partida, però és que tan sols en va perdre dues. Cinc taules, per tant, que la fan mereixedora del títol que he esmentat, malgrat que no comporti cap copa física. Qui sí que es va endur un obsequi addicional va ser l’Erick Dota, també de l’Estel-Casa Eslava: una samarreta del club per ser el jugador més jove del torneig, amb poc més de cinc anyets.

Quant a la resta, tots contents i contentes, almenys la gran majoria, pel que vaig observar. Amb les seves medalles al coll es van disposar a cruspir-se tot el berenar que ens van preparar la M. Ángeles Sola i l’Anna Caballero, de l’AMPA Mediterrània.

I així, un any més, acabava aquest Campionat Inter-Escolar, amb les felicitacions de pares i mares, l’alegria dels petits escaquistes i les consultes per participar en les classes del club. Gràcies a tots i a totes! Us esperem l’any vinent!

P.S. Us deixo unes quantes fotos, però malauradament no he pogut recuperar totes les que em va enviar l’AMPA. Si algú les té i me les reenvia, penjaria almenys les dels nens i nenes guardonats.

Cloenda de l’Esport Escolar 2018

Com cada any, l’Ajuntament organitzava aquest esdeveniment per recompensar tots aquells col·legis i clubs que fomenten l’esport en edat escolar. No hi podia faltar el Peón Doblado, que ja fa molts anys que realitza classes al club i a diverses escoles de la ciutat, entre elles, com ja ha quedat clar en l’anterior epígraf, l’escola Mediterrània, de la qual podeu veure’n els alumnes en el comiat del curs i també d’un dels seus monitors més veterans malgrat la seva edat, en Jesús Martínez, que se’n va tot un any d’Erasmus a Polònia (la real, no la de TV3). Però tornarà i segur que ens podrà ensenyar tots els misteris de l’obertura Polonesa [1. b4], també coneguda com Sokolski o Orangutan. O potser li ensenyin l’obertura Catalana, ideada pel GM polonès Savielly Tartakower, campió de Polònia i de França en la primera meitat del segle xx.

En les fotos podeu veure un grup de «dobladitos» recollint el record en forma de trofeu juntament amb en Francisco Pizarro, un dels nostres monitors. I el tauler gegant que vam muntar perquè els més petits gaudissin de la seva festa entre moltes altres activitats que s’hi celebraven. (Amb algun petit lapsus, tot s’ha de dir.)

Festa a l’escola Els Pins

Pocs dies abans d’acabar el curs escolar, el dissabte 16 de juny, l’escola Els Pins, un altre dels col·legis on impartim extraescolar d’escacs, celebrava la seva festa d’estiu, també amb un gran nombre d’activitats. Al porxo, com cada any, hi vam instal·lar unes quantes taules amb jocs d’escacs dels quals van gaudir tota una colla d’infants amb els seus pares i mares, tal com podeu veure en les fotos que il·lustren l’epígraf.

En aquesta ocasió hi vaig anar acompanyat de dos «dobladitos» que ja no ho són tant: en David Álvarez i en Xavier Escaler, alts com un sant pau (és una frase feta, no em refereixo a en Pau Gasol, tot i que potser els seus pares ja ho van tenir en compte a l’hora de posar-li el nom). Ambdós formen part, juntament amb en David Romero, del grupet de joves que aquesta temporada ja ens han ajudat en diverses tasques i que esperem que continuïn fent-ho en la propera.

I amb això acabem les activitats infantils d’enguany. Però abans d’acomiadar-me de tots vosaltres fins a la temporada vinent i de desitjar-vos unes bones vacances, em vull fer ressò del casament del Cristian, el responsable del pavelló, i de la Xènia. Moltes felicitats a tots dos! Per vosaltres va el darrer vídeo musical de la temporada. Fins aviat, amb noves activitats, nous monitors i esperem que també amb noves cares (algunes conegudes) al club.

Temps de «dobladitos»

dilluns, maig 21st, 2018

A la primavera es multipliquen els tornejos i molts d’ells tenen com a participants principals els nens i nenes. També les jornades festives a les escoles en què estem presents amb l’extraescolar d’escacs. Ja n’he parlat d’alguns. Avui ens toca cloure el torneig del Calculín i de les dues jornades que s’han celebrat a l’escola Mediterrània abans de parlar del torneig que coorganitzem amb l’AMPA d’aquesta escola —i que, per cert, ha tingut un gran èxit, però d’això en parlarem en la propera crònica—.

Com a música avui us deixo un tema ben actual. M’agrada que els nostres «dobladitos» i «dobladitas» participin, a més de les classes, en altres activitats del club. Són coses senzilles però que fan que també ells i elles se sentin més integrats en el club. I d’aquí la música que sona mentre llegiu aquestes paraules: és el tema Perfect d’Ed Sheeran, que va escollir la Paula Díaz i que li vaig prometre incloure’l a la web quan analitzés la darrera ronda del Calculín. A més, us reservo una sorpresa per la propera crònica, amb la implicació d’un altre «dobladito». Som-hi.

El Calculín

Quedava una única ronda i l’Unai Jodar i el Miguel Moreno mantenien encara les possibilitats de classificar-se per la final sub-12 del torneig. Malauradament cap d’ells va aconseguir superar els respectius rivals i es van haver de conformar amb els 4 punts aconseguits en les rondes anteriors.

A la taula 6 s’enfrontaven en Nil López i en Nika Liparteliani, un duel que es van endur en Nil, tancant també amb 4 punts la seva participació en el torneig, molt meritoris si tenim en compte que només va jugar cinc partides. Tampoc no està gens malament els 3 punts assolits pel Nika, tots ells contra companys del club.

Més duels «doblados» trobem en les taules 11, 14 i 15. Pablo Romero i Iker Alcalde, companys també del Mediterrània, van deixar la seva amistat de banda i van competir per aconseguir el punt en disputa. I l’Iker, l’únic «dobladito» que ja compta amb elo FIDE oficial, es va endur el gat a l’aigua per sumar el tercer punt d’un total de quatre partides, també tots contra altres «dobladitos». En Pablo, per la seva banda, es va estrenar amb dos punts en el seu primer torneig oficial. Més avall trobem en Paco Sala i l’Izan Pérez, un «dobladito» de la darrera fornada i que, com en Pablo, també ha sumat dos punts la primera vegada que competia en aquest esport. El mateix podem dir d’en Paco, tot i que només va aconseguir un punt. El seu germà José va lluitar per no quedar-se en blanc amb en Carlos Rubio i, finalment ho va aconseguir. Ambdós van segellar unes taules que els van deixar amb 1½ punts per a en Carlos i el mig puntet d’en José.

I finalment ens queda la Paula Díaz, qui ja havia jugat alguna ronda de la Lliga Catalana i que, per fi, estrenava el seu caseller de victòries. No en aquesta ronda, però en la 6a havia guanyat a en Carlos.

Alguns dels nostres «dobladitos» al final del torneig.
D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Izan Pérez, Miguel Moreno, Pablo Romero,
Unai Jodar
, Nika Liparteliani, Paula Díaz i Nil López.

Al final, el més important era que s’ho passessin bé i aprenguessin com funciona la competició i els requeriments que s’hi donen, una cosa que no es pot explicar a les classes: s’ha de viure. Crec que tots han tingut una experiència positiva i espero que vagin perdent aquesta por que tots tenim quan ens hem d’enfrontar a una novetat. De fet sé de bona tinta que alguns d’ells ja frisen per apuntar-se als tornejos que organitzem, fins i tot alguns per als quals encara no estan prou preparats. Però tot arribarà…

Les Jornades del Medi

Com cada any, dues són les jornades que organitza l’AMPA del Mediterrània i en les quals hi participem amb totes les ganes de mostrar el nostre esport a tothom qui el vulgui conèixer o passar una bona estona davant de les 64 caselles del tauler. Nens, nenes, pares, mares i fins i tot alguna àvia s’hi van congregar amb la supervisió dels nostres entrenadors i monitors quan convenia per aclarir o explicar alguna de les jugades dels escacs. I també, pels més petits, unes taules amb dibuixos perquè poguessin pintar. Poca cosa es pot explicar i en aquest cas potser millor si us deixo algunes imatges que faran més entenedor l’èxit de les dues jornades.

El Dia de l’Esport (15 d’abril)

Emilio Carrasco, un dels nostres entrenadors més estimats pels nens i nenes. Dissortadament, ha hagut de marxar a Xile, el seu país natal, per qüestions laborals. Però esperem tenir-lo amb nosaltres novament la propera temporada. Sort i salut, Emilio!

La Festa de Primavera (12 de maig)

Francisco Pizarro, un altre dels nostres entrenadors, també xilè,
i que, a més, és àrbitre FIDE.

En la propera entrada tractaré del IX Torneig Inter-Escolar «Mediterrània» i d’altres tornejos celebrats o previstos. Fins aviat!

Desperteu-vos!

divendres, maig 4th, 2018

Som al maig del 2018 i 50 anys després potser encara hi ha platges sota l’asfalt —de carrers amb llambordes ja en queden pocs—. Les utopies existeixen i de vegades s’assoleixen. No debades molts dels avenços socials de què avui gaudim tingueren el seu origen en aquell somni utòpic del maig del 68.

El Calculín

Parlant de somnis, potser aquest cap de setmana se n’acompleixi un: després de sis rondes tenim dos «dobladitos» amb possibilitats d’arribar a la final de la categoria sub-12, Unai Jodar i Miguel Moreno, ambdós amb quatre punts. La primera plaça ja està adjudicada, però la segona encara està per decidir entre ells dos i en Pau Caballero del Viladecans Cavall Blanc. Tots tres amb negres lluitaran per aconseguir aquesta segona plaça que els donaria accés a la final que es jugarà a Llinars del Vallès. Sort als nostres dos companys!

Amb tants «dobladitos» participant és inevitable l’enfrontament entre ells. Això s’ha produït al llarg de tot el torneig i en la darrera ronda en tenim quatre més. El cas més curiós és el del Carlos Rubio, que ha jugat el seu torneig social particular, competint només amb d’altres «dobladitos». I en la darrera ronda segur que li posarà les coses difícils a en José Sala perquè aquest aconsegueixi el seu primer punt. És l’únic que queda per puntuar. Tots els altres, en una ronda o altra, han sumat alguna victòria, molts d’ells per primera vegada en un campionat oficial. I és així com es va aprenent. Les classes estan molt bé, però cal posar en pràctica tota la teoria que s’hi dona.

Calculín, 2a jornadaCalculín, 2a jornadaCalculín, 2a jornadaCalculín, 2a jornadaFarem un breu repàs de les darreres jornades: ja he parlat de l’Unai i del Miguel; el Nil, després de faltar a les dues rondes de la segona jornada, va guanyar les dues de la tercera i se situa amb tres punts; Nika, amb la seva tranquil·litat habitual, continua progressant i suma també tres punts —serà capaç de trencar la ratxa del Nil? Ho veurem en la darrera partida—; Pablo, amb un inici decebedor, ja ha aconseguit les seves dues primeres victòries oficials; l’Iker, més veterà en els tornejos, també compta amb dos punts en tres partides i s’enfrontarà, precisament, amb el seu amic Pablo del Mediterrània per veure qui queda per damunt; la Paula també s’ha estrenat i duu dos punts, un d’ells contra el Carlos, que de moment es queda amb un sol punt, però que quan controli millor el tauler en sumarà un bon grapat; dos més que s’han estrenat són l’Izan i el Paco, que va resoldre el duel fratricida contra el seu germà José al seu favor; i aquest, com ja he dit, és l’únic que de moment no ha puntuat —ho aconseguirà contra el Carlos, el seu rival d’aquest dissabte?—.

Calculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaEn la darrera ronda, a banda de la incertesa sobre si un dels nostres «dobladitos» es classificarà per la final, ens queden quatre duels que es podrien produir perfectament en el torneig social. Qui dels vuit s’endurà el gat a l’aigua? Ho sabrem en poques hores i us n’informaré adequadament, amb l’acompanyament musical que va triar la Paula abans d’iniciar-se el Calculín.

Avui no tinc temps d’estendre’m més —i segur que més d’un ho agraïu—, però en la propera tindreu tota la informació que ara manca i, per suposat, el resultat final del Calculín. Si més no, us deixo unes quantes fotos dels nostres «dobladitos»., realitzades pels nostres entrenadors Dani Llargués i Jesús Martínez.

Canviant De Ritme

dimarts, abril 17th, 2018

Després de l’estrès que suposa la Lliga, toca un temps de descans i reflexió, més encara si tenim en compte que pel mig teníem la Setmana Santa. Ara comença l’època dels tornejos individuals i ja tenim molts «doblados» participant-hi. Tota la informació la podeu trobar a la pàgina de Participació en tornejos individuals. I si teniu ganes de seguir jugant podeu cercar el vostre torneig a Propers tornejos. Volem que la web us sigui útil i no hagueu de remenar per l’espai d’internet rebuscant quin torneig hi ha i quan comença.

Emilio vs FranciscoDe moment, d’entre les participacions de socis del club n’hem de destacar dues: la 3a prova del XII Circuit Ràpid de Sant Martí, amb el primer lloc aconseguit per Emilio Carrasco —prenent-l’hi al GM Miguel Muñoz, el guanyador habitual segons indiquen els companys del Sant Martí— i la quarta plaça de l’altre xilè del club, Francisco Pizarro, que es va quedar a tan sols mig punt del podi. El mig punt amb què va tancar la darrera ronda, jugant contra el seu compatriota i amic, és el que li va faltar per aconseguir-la. Unes performances de 2599 i de 2358 respectivament indiquen l’alt nivell d’aquest torneig de partides ràpides.

L’altre torneig exitós ha estat el 12è Torneig obert d’escacs actius Bicolor que organitza el club Tres Peons de Barcelona, en què Gustavo Magallanes s’ha enfilat fins a la tercera plaça amb una performance de 2340, tot i haver començat la contesa en la tercera ronda. Enhorabona a tots ells!

El Calculín

Un dels tornejos més interessants per nosaltres és el Calculín, en què els nostres «dobladitos» poden posar a prova el que van aprenent durant el curs. Aquest any comptem amb una participació rècord: deu «dobladitos» i una «dobladita» inscrits en el torneig, més de la tercera part del total de nens i nenes que juguen en el color Blau, el de Sant Boi.

Nika vs UnaiLa primera jornada no va anar gens malament, tot i que és millorable. Dels deu que hi van anar (l’Iker Alcalde va demanar un bye), només un va aconseguir els dos punts: Unai Jodar. Cinc més van sumar un punt: Miguel Moreno, Nil López, Nika Liparteliani, Carlos Rubio i Izan Pérez; aquests dos darrers s’estrenaven en competició i justament es van enfrontar a la primera ronda, en una partida en què en Carlos tenia la victòria a tocar però no va saber rematar el final i va acabar perdent per il·legals. L’esportivitat, però, va regnar en tot moment i en Carlos va reconèixer aquestes jugades quan l’àrbitre li ho va preguntar. També el Nika va jugar amb companys: va guanyar a en José Cuenca en una partida llarga on gairebé omplen (ui, perdó, omple, perquè el José va deixar d’anotar a la 2a jugada) la planella; i va perdre amb l’Unai. I en José sí que va anotar la següent partida. El Nil, per la seva banda, va guanyar a la 2a ronda, badant i mirant a tot arreu; quan es concentri, segurament guanyarà més partides. Pel que fa al Miguel Moreno, també va guanyar la 2a ronda, però no sé com va anar perquè en aquell moment em trobava al bar reflexionant. Dels quatre restants, tan sols la Paula Díaz té una mica d’experiència en els tornejos, en haver jugar dues o tres rondes de la Lliga, tot i que només fa sis mesos que juga a escacs. Els altres tres, els germans Paco i José Sala i en Pablo Romero, un dels nostres alumnes del Mediterrània, van jugar les seves primeres partides com a jugadors federats i els hi manca encara una mica de control sobre el fet d’anotar i el temps de rellotge (crec recordar que el Paco va acabar una de les partides amb 40 minuts, quan comencen amb 30). Però és així, disputant partides, com s’assoleixen aquests automatismes que els jugadors més veterans ja tenim interioritzats. Us deixo algunes fotos que va fer en Jesús Martínez durant el torneig.

Miguel MorenoIzan Pérez i, al fons, l'IgnasiDobladitosPaulaPer cert, Paula, no m’oblido de la promesa que et vaig fer: el tema musical que has triat i que tu i jo sabem —tu, jo i l’Alfonso, el teu pare— il·lustrarà la darrera crònica del Calculín. Hi pots comptar.

Torneig Inter-escolar Mediterrània

Tan bon punt acabi el Calculín organitzarem aquest torneig anual que es va començar disputant a l’escola Els Pins fins que, degut a imperatius legals, ens vam veure obligats a muntar-lo al nostre local per evitar la coincidència que ens va afectar alguns anys amb convocatòries electorals. Des de fa un parell d’anys col·labora amb nosaltres l’escola Mediterrània i enguany la data prevista és el 19 de maig. L’àrbitre serà el nostre company Francisco Pizarro, àrbitre FIDE i entrenador del club, que us ajudarà en tot moment amb els dubtes que tingueu. De seguida trobareu tota la informació a la pàgina del Torneig Inter-escolar. De moment podeu veure l’edició de l’any passat, també amb una participació esplèndida de 51 nens i nenes que s’hi van apuntar. Aviat obrirem el període d’inscripcions, així que aneu reservant la data.

Torneig Social Infantil

Si teníeu ganes de jugar, no us en quedareu sense. Durant tres dissabtes de maig i/o algun de juny, també podreu participar en el Torneig Social Infantil. Òbviament heu de ser «dobladitos» o «dobladitas» —del club o de les escoles on impartim classes d’escacs— i no cal que esteu federats. Estem treballant en les dates possibles —que no són moltes— i també us n’informarem tan bon punt les tinguem definides. La idea és que hi participeu tots i totes i així, a banda de passar una bona estona i lluitar entre vosaltres per aconseguir algun dels trofeus, als entrenadors ens servirà per veure els vostres progressos i sobretot les vostres mancances per tal de corregir-les en el proper curs i aconseguir que guanyeu més partides i també, si participeu en la Lliga, sumeu més punts per al club.

Ja que estic parlant de «dobladitos», acabem de descobrir que tenim tot un artista. Bé, segur que n’hi ha més d’un: encara recordo aquell magnífic castell que la Martina va construir amb peces d’escacs (podeu veure’l clicant l’enllaç). Es tracta de l’Izan Pérez Moreno (haig d’especificar el segon cognom perquè no el confongueu amb l’Izan Pérez Ortiz que juga el Calculín. Darrerament se’ns estant duplicant no tan sols els noms sinó també els cognoms). Us deixo un parell de mostres d’aquest petit gran artista.

GokuGokuI això m’ha donat una idea; abusant una mica de les meves prerrogatives com a president —no crec que la Junta Directiva s’ho prengui malament—, us proposo una activitat: què us sembla si feu algun treball artístic, un dibuix, una construcció, un petit conte… relacionat amb els escacs? Premiarem el que més ens agradi pel seu valor artístic i/o originalitat, afegint un trofeu més als que estan previstos en el Torneig Social Infantil. Quan en publiquem les bases indicarem les dates i condiciones per presentar-los. Animeu-vos!!!

11è Campionat de Festa Major de Ràpides

Aquí ja hi podreu participar també els sèniors. El torneig és obert a jugadors d’altres clubs o del barri, federats o no, i a totes les edats. Es disputarà el dissabte 2 de juny, durant les Festes de Corpus de Cornellà. A la pàgina del Torneig de Ràpides hi trobareu la informació ben aviat, però de moment, com en el cas anterior, podeu observar el de l’edició prèvia. Les bases seran similars, així que us en podeu fer una idea.


Aquest és un petit resum de les properes activitats. N’hi ha d’altres de més singulars, com la Nit de l’Esport, la Festa de primavera del Mediterrània, la Festa de les famílies d’Els Pins i més tornejos. Tasques que necessitaran, a més de la vostra participació, també la col·laboració en temes logístics i pels quals us demanem el vostre suport, tant de socis com de pares i mares que pugueu ajudar en alguna activitat. Feu-nos-ho saber per poder distribuir-nos les feines i que tot surti el millor possible. Ha de ser un final de temporada brillant i després a descansar uns mesos per reprendre l’activitat al setembre amb energies renovades.

Sobrevivint

dissabte, març 24th, 2018

Tres ascensos en una temporada (l’anterior) suposen un esforç afegit en l’actual i no només perquè calen sis jugadors més. La supervivència era l’objectiu principal, sense refusar algun nou ascens —que encara no descartem, i fins aquí puc llegir—. Per cert, gràcies, Javi Márquez, per la teva informació: ens ha estat molt útil.

Finalment, la temporada no ha anat gens malament, malgrat el regust amarg d’alguna jornada en què, possiblement, ho podíem haver fet millor. Analitzem la darrera ronda i la seva implicació en el campionat global.

L’equip «A»

El matx contra el Catalònia «B» de Manresa començava amb bon peu, ja que arribaren al nostre local amb dues baixes. Així començaren les partides a les 9:30 en punt. Algunes, perquè ens faltava la brigada xileno-argentina. Deu minuts més tard arribava el representant albiceleste, Gustavo Magallanes. El vaig saludar, li vaig donar el seu carnet de soci i vaig tornar al meu seient. I no sé com, però poc després s’acomiadava amb el punt a la butxaca. Arribar i moldre…

Entremig es presentava Emilio Carrasco, la fúria xilena, a qui, acostumat a jugar amb el temps al límit, no li preocupava massa la diferència de temps. De fet, en una partida una mica més llarga, també assolia la victòria. Mancava encara l’altre representant xilè, Francisco Pizarro. A les 11:41 ens arribava un missatge de disculpa: després d’un viatge a Madrid, rebentat, es va quedar adormit i no li va sonar el despertador —o sí, però ni se’n va assabentar—. Resumint: de moment, i sense seguir un ordre cronològic, el marcador ja era de 4 a 1. Amb un puntet més ja obteníem l’empat. I aquest vindria de la mà d’Slimani, qui, després de tres o quatre anys sense jugar, va agafant el ritme, i de Ramón Fuentes, en un final amb peó torre que, llevat d’error del rival, és taules. Mig punt de cadascun per anotar el 5 a 2.

Jorda, per la seva banda, no ho acabava de veure clar fins que aconseguí un doble guanyant dama i partida. I Jesús, pel poc que vaig veure, em va semblar una partida estranya que a voltes pareixia decantar-se d’un cantó i a voltes de l’altre. Finalment el pèndol va caure de la banda del Jesús: 7 a 2, un resultat inimaginable abans de l’inici del matx.

Només quedava en Dani, amb una partida complicada i lluitant contra la posició, el rellotge i la xerrameca dels jugadors que ja havien enllestit el seu joc. Desconcentrat pel soroll, va haver d’entregar el punt, que, sortosament, ja no afectava al resultat final, 7 a 3, per deixar-nos en la 3a posició del grup en el primer any en què juguem a Preferent.

L’equip «B»

Excepcionalment, aquesta setmana vaig reforçar l’equip «B» per intentar aconseguir la victòria i per això puc fer-ne la crònica de primera mà. El primer en acabar va ser en Roberto, que va jugar una partida gairebé llampec i va assolir el primer punt del matx. Poc després un David Guirado que sembla que per fi s’està consolidant en els 1800 d’elo (i pujant) sumava el segon punt i marxava a corre-cuita. Si no m’erro el tercer punt va ser el meu; després de guanyar un peó en l’obertura, el vaig mantenir tota la partida i, un cop canviades totes les peces, aquell peó de torre, amb el rei a b7 obrint-li pas, era imparable. Byron i Jordi González també definien les seves partides i col·locaven el 5 a 0 en el marcador. I quedava Francisco Rivas. Després de perdre peça mantenia el tipus fins que el seu contrincant s’equivocava i li permetia recuperar-la. I no només això, sinó que el deixava en una posició esplèndida, amb tres peces envoltant el rei mentre les defenses estaven a l’altra punta del tauler. El mat era imminent… Però no. Francisco, obsessionat amb guanyar la dama, no veia un mat en una i acabava donant-lo en un final en què només ell tenia peces, fins i tot dues dames! Sort que ja teníem el punt perquè si no a algú li hauria donat un cobriment de cor. En fi, 6 a 0 contra el Castelldefels «C» per acabar, com el primer equip, en la 3a posició del grup. Magnífica classificació en un any marcat per les baixes i que, potser, ens reporti algun regal addicional. Ja veurem…

Integrants del Peón Doblado celebrant el final de la Lliga. D’esquerra a dreta: Ramón Fuentes, Dani Llargués, Ignasi Archs, Jordi González, José Archilla i Jesús Martínez.

L’equip «C»

La veritat és que la lluita contra el Sant Martí «D», primer del grup, es presentava força desequilibrada i més quan anàvem a jugar amb una vacant i dos «dobladitos», un d’ells, en Nil López, lesionat: quasibé 400 punts d’elo mitjà de diferència. Com deia l’Edu Jodar la darrera setmana, l’Antonio Molina va arribar al club esbufegant. Els rivals, que es jugaven la primera plaça del grup amb el Congrés «C», no van donar opcions als nostres companys i van vèncer en tots els taulers: 0 a 6, però, per sort, la feina ja estava feta des de la setmana anterior i la penúltima plaça almenys ens lliura del descens de categoria.

L’equip «D»

La darrera jornada tocava contra el Collblanc «B», un dels equips veterans de l’Hospitalet. Com que a l’equip que presentàvem tots els jugadors tenien un màxim de 1700 d’elo, no vam seguir l’ordre de forces, tal i com permet l’article 11.3 del Reglament de la Lliga Catalana d’Escacs, cosa que el delegat local desconeixia. Es va mantenir, per tant, l’ordre que havíem presentat i van començar les partides tret de dues: al sisè tauler perquè només comptàvem amb cinc jugadors, i al quart tauler perquè el rival de l’Unai Jodar no es va presentar. Aquest va ser l’únic punt de l’equip, ja que la resta de components de l’equip, tot i que estic segur que ho van intentar, no van poder superar uns rivals amb més experiència —molta més experiència!—.

Amb l’1 a 5 final concloïa la Lliga també per l’equip «D», l’únic que no ha pogut salvar la categoria. Tanmateix, m’agradaria reproduir unes paraules que un dels nostres entrenadors, l’Emilio Carrasco, va dirigir a tots els nostres «dobladitos» i «dobladitas» en un missatge de WhatsApp: «Creo que ha sido un año muy interesante para l@s chic@s, han jugado y conocido cómo es la realidad de los torneos, han jugado en equipo y han sufrido con la derrota. Aún siguen, lo que demuestra que les gusta y que tienen ganas de más.
De seguir en esta línea, el próximo año será para cosechar triunfos y buscar algún podio.
Mis más sinceras felicitaciones a cada un@, gracias a los padres y madres, herman@s y familiares en general, que los han acompañado y apoyado; ahora a descansar.
Un abrazo grande y saludos.
Emilio

Properes activitats

Un cop acabada la Lliga Catalana d’enguany, el club no s’atura. En la propera crònica us faré notícia de les activitats que estem preparant: la participació dels «dobladitos» en el Calculín, el Torneig Social Infantil, el Torneig de Ràpides de Festa Major i la col·laboració en algunes de les Jornades que realitzen les AMPA d’Els Pins i del Mediterrània. També us parlaré dels darrers èxits «doblados» en alguns tornejos. I segurament més coses que estan per esdevenir. Continueu connectats a la web: noves cròniques i noves músiques per a vosaltres. I una miqueta d’humor per acabar aquesta darrera crònica de la Lliga d’enguany.

Recordant vells temps

dijous, març 8th, 2018

Aquest diumenge ens va deixar en Juan Lorenzo Fuentes Serrano, pare d’en Ramón Fuentes. L’any 2006, quan ens iniciàvem per primera vegada com a club a la Lliga Catalana, en Juan Lorenzo no es perdia cap partit a casa i quan arribàvem al local ens rebia a la seu social fent sonar la botzina de la bicicleta per animar-nos a guanyar el matx, cosa que li agrairem sempre. Volem expressar el nostre profund sentiment de tristor i lliurar el més sentit condol a la família d’en Ramón.

En aquella època, als inicis del Peón Doblado, era habitual, malgrat el suport d’en Juan Lorenzo, que el club se salvés en la darrera jornada. El moment no és comparable, però sí que recorda de vegades aquells vells temps. L’equip «A», amb sang, suor i llàgrimes, va tirant endavant la Lliga i a hores d’ara es pot considerar matemàticament salvat, sense més aspiracions. El mateix podem dir de l’equip «B», que aquesta setmana no va jugar però que es mantindrà a la 2a provincial, a banda dels mèrits propis, en virtut d’aquesta vacant que li va tocar el diumenge. Altra cosa és l’equip «C», al qual li manca un punt de sort per guanyar els partits; de fet, mig punt, perquè portem diverses jornades perdent per la mínima, la qual cosa ens situa molt a prop del descens. Caldrà afinar una mica per salvar la categoria. I l’equip «D», tot i que encara no és matemàticament segur, es pot considerar un equip de 3a provincial. El grup en què juga és dels més forts i ja al principi vam veure que seria molt difícil mantenir-lo a 2a. Així que, almenys, ha servit perquè tothom pugui jugar, especialment alguns «dobladitos» que, si no, gairebé no haurien participat a la Lliga. Quant a l’equip sub-12, és un equip de promoció perquè els més petits també puguin sentir-se part del club, practicar els ensenyaments que van adquirint al llarg del curs i agafar rodatge de cara a altres tornejos individuals.

L’equip «A»

Ens apropem una mica més al final de la Lliga. En aquesta ocasió ens va visitar el Club d’Escacs Igualada.

Prop de les 10:00 vaig decidir proposar taules al meu rival, qui les va acceptar sense pensar-s’ho massa; era una posició igualada, quedava molta partida en joc, però quan un es troba malament cal pensar en l’equip abans d’espifiar-la i perdre el punt.

Un parell d’hores més tard Diego Flores perdia la seva partida i els igualadins es posaven per davant en el marcador: ½ a 1½. Minuts després es produïen dues taules més, les de José Archilla i súper Jordi González, que continua invicte. El marcador se situava 1½ a 2½. Al darrer tauler hi jugava el Loko Ramone, a qui vaig haver de despertar a les 8:45 degut a una baixa de darrera hora en el primer equip. Va jugar una bona partida fins a anotar l’empat a 2½. A la taula 5 hi teníem en Francisco Pizarro, qui va realitzar pràcticament les millors jugades i el seu rival va haver d’abandonar veient la xarxa d’escac i mat en què havia caigut. Es confirmava la remuntada, 3½ a 2½, però els igualadins no donaven el matx per perdut i aconseguien poc després l’empat a la taula 7, on hi jugava en Jorda, que va jugar molt bé al principi però finalment no va escollir el millor camí i va perdre el punt.

Quedaven tres partides, la d’en Gustavo, qui, malgrat el nou patinet elèctric que li van regalar, no va aconseguir arribar a l’hora —i és que quan condueixes, ni que sigui al metro, no es pot anar pendent del mòbil—; la d’en Emilio Carrasco, la fúria xilena, i la del Mestre Català Rubén Martín, qui, com l’Emilio, tenia una posició avantatjosa. Finalment en Gustavo, amb posició desfavorable, va perdre, però tant l’Emilio com en Rubén van guanyar, deixant el marcador final 5½ a 4½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Aquest cop no ens vam dedicar a buscar el número de la plaça on juga el Sant Joan Despí «B». Ja sabíem on era i no ens vam passar l’estona intentant trobar el local. Després de fer un cafè ens hi vam dirigir i els nostres rivals ja ens esperàvem. El matx es perfilava molt igualat i la mitjana d’elo així ho feia preveure. Aviat, però, les coses es torçaven. Marco Antonio, amb una posició interessant, es deixava un doble de cavall que li feia perdre totes les possibilitats davant de l’Adolfo Ruiz, un vell conegut del Viejo Piano. Les altres partides es mantenien encara equilibrades i podia passar de tot. Bo i dolent. I vam començar de la pitjor manera: Jesús Martínez, en una baixa forma alarmant, permetia al seu rival una entrada a l’enroc que el collava fins que va haver d’abandonar. Roberto, conduint les blanques, tampoc semblava tenir-ho millor. Les taules estaven gairebé assegurades però era difícil que aconseguís la victòria i, així, amb un ½ a 2½, el meu rival m’oferia també les taules. Òbviament no les podia acceptar, tot i que la meva posició tampoc no era gaire millor.

Francisco Chevalier ens donava l’única alegria del matí, guanyant i posant l’1½ a 2½ al marcador. Encara quedava alguna esperança. Tanmateix, Francisco Rivas continuava la tònica del dia i empatava també la seva partida. Tot estava en les meves mans però la lluita entre el meu cavall i el seu alfil no semblava suficient per assolir la victòria. Finalment, i davant la certesa que ja no podia guanyar, li vaig oferir les taules al meu contrincant. Ell, pensant que amb això no en tenien prou, les va rebutjar. Eren tan clares que em vaig aixecar de la cadira i, dempeus, vaig fer galopar el meu cavall fins a sacrificar-lo pel seu peó deixant-lo només amb l’alfil. I ja sabem tots que amb una sola peça menor no es pot donar mat. Resultat final… 2½ a 3½ i novament se’ns escapa una possibilitat de puntuar.

L’equip «D»

Fa unes jornades el «C» es va enfrontar a l’Espiga de les Corts «D» a la nostra seu. Ja aleshores vam perdre 2 a 4, així que, ara, que era a l’inrevés i el «D» jugava contra l’Espiga de les Corts «C» al seu local, les possibilitats encara eren més minses. No tinc detalls d’aquest matx, però el resultat ho diu tot: 0 a 6.

L’equip sub-12

En el desplaçament més llarg de la Lliga, per jugar contra el Joviat de Manresa, tan sols vam aconseguir convèncer d’anar-hi un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i una «dobladita», la Paula Díaz, que volia jugar tant sí com no. Avui, quan publico aquesta crònica, és el Dia Internacional de la Dona Treballadora (n’hi ha alguna que no ho sigui?) i, malauradament, hem de constatar les poques jugadores que hi ha al club. Federades només dues, a les que hi hem de sumar algunes nenes més a les classes d’escacs. És, potser, un dels reptes que ens hauríem de plantejar: el de sumar més dones, noies i nenes al club, perquè el seu punt de vista i la seva forma de jugar també poden ser de profit per a tots els altres. Seguirem intentant-ho.

Els pares hi van arribar ben d’hora. Els rivals, fins i tot, encara no havien obert el local. I se’n van anar tant d’hora com havien arribat, ja que, segons ens van dir, en poc més d’una hora ja tornaven cap a casa sense cap punt a la butxaca. Cal dir que el Joviat és l’equip més potent del grup i de fet ja està gairebé a la categoria Preferent sub-12. No sé si va ser així, però jo hauria aprofitat la visita a Manresa, capital cultural catalana 2018. Pagaria la pena assabentar-se d’aquestes coincidències i gaudir dels viatges que hem de fer també per jugar.

Els nostres «dobladitos» instants abans d’iniciar el matx contra el Joviat.
[Foto: Alfonso Díaz.]

Diumenge negre

dijous, març 1st, 2018

De vegades he parlat dels auguris abans d’una jornada. Aquest diumenge va ser nefast. Tot va començar en arribar a la sala i obrir la porta. Les taules i taulers estaven tots ben col·locats i, com faig habitualment, anava a buscar la clau de l’armari per treure els rellotges. Aleshores en Roberto, que m’acompanyava, em va indicar que ja estava obert. Obert no, rebentat, amb la porta fora de les guies. D’entrada vaig pensar en algun accident ocorregut el dissabte, quan em vaig adonar que la funda del portàtil estava en un racó, a terra. Estranyat, la vaig obrir i vaig poder comprovar que l’ordinador no hi era. La cosa ja estava clara: algú havia entrat a la sala i se l’havia endut. Ja no s’hi podia fer res i els equips rivals començaven a arribar, així que ho vam preparar tot per als partits de la jornada. Ja hi pensaríem després i decidiríem les accions a emprendre. Ara tocava jugar a escacs.

L’equip «A»

Últim diumenge de febrer, feia fred, teníem son… I és que ens vam haver de llevar molt d’hora, ja que viatjàvem d’excursió a la comarca de l’Anoia per jugar amb el Club d’Escacs Calaf. No va ser gens fàcil realitzar les alineacions ateses les baixes d’alguns jugadors que no van poder disputar la ronda 6.

Quan vam arribar a la sala de joc, ens vam trobar alguns rellotges en marxa i altres no; curiosament en els que no estaven en marxa no hi era el jugador local. Una vegada tots situats, van començar les partides. Quan portàvem uns 60 minuts jugant, en Jesús Martínez li va reclamar al seu rival que havia de moure la torre; segons el nostre jugador, es va enrocar movent primer la torre, fet que impossibilita enrocar-se segons el reglament. El seu rival va negar els fets i va començar una petita discussió a la sala bastant desagradable, on un membre de l’equip del Calaf va faltar al respecte al nostre jove jugador. Per sort, en el món dels escacs no es gens habitual trobar-se amb aquest tipus de situacions.

Ens apropàvem a les 12:30 i el marcador continuava aturat, les partides estaven bastant igualades i en alguns taulers teníem cert avantatge. Poc després es va començar a moure el marcador: Archilla perdia el punt en una partida que tenia molt bé; tot seguit feien taules el Jesús i el Sebastián en posicions igualades.

En el tauler 3 teníem Iván Humanes “Batman”, que va jugar una gran partida però el seu rival va trobar un escac continu que li va donar les taules. Poc després en Diego Flores perdia una partida que havia dominat des del principi. A la taula 5 teníem en Francisco Pizarro, que es va haver de conformar amb les taules després d’haver-ho intentat pràcticament tot. El següent en finalitzar va ser la fúria xilena Emilio Carrasco; no puc donar detalls de la seva partida, però el que puc dir és que va fer de les seves i va anotar un altre gol per al nostre equip.

A la taula 4 hi jugava jo, Dani. En una partida molt còmoda i amb cert avantatge posicional, vaig forçar la posició per tal de ser més agressiu en el joc a veure si podia aconseguir un punt per l’equip i empatar el matx. La idea no va reeixir i finalment vaig haver de lluitar per les taules, però ja era massa tard i vaig acabar tombant el rei.Només quedava una partida, a la taula 1. Aquesta setmana s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’M.F. Francisco Olivares, que va jugar amb un rival que va resistir tot el que va poder, però al final de la partida uns petits detalls li van donar el punt al nostre jugador, deixant el marcador final 4 a 6. S’esvaeixen les opcions de promocionar. [Dani Llargués, Calaf.]

L’equip «B»

Salvada la categoria, l’equip «B» se’n va anar a Sitges a jugar contra el Sitges «C». Minvat d’efectius i més quan un dels components de l’equip es va haver d’afegir a darrera hora a l’equip «A», no va aconseguir puntuar. Francisco Rivas va trencar la ratxa de les darreres jornades i es va haver de rendir. Manuel Cardoso, en canvi, continua amb la seva recuperació i va sumar l’única victòria de l’equip. La resta, taules, totes contra jugadors superiors llevat d’en Jordi González, la qual cosa ens dona un total de 2½ a 3½. Sabíem que la temporada seria difícil, però no comptàvem amb els entrebancs amb què ens estem trobant. Això fa que les alineacions no siguin les òptimes, com es pot veure al full de càlcul, en què es constata que gairebé a totes les jornades ens enfrontem a equips amb una mitjana d’elo superior a la nostra. Però la lluita continua…

L’equip «C»

Escacs, Cornellà

Panoràmica de la sala, amb el sub-12 en primer pla. [Totes les fotos han estan realitzades per M. Ángeles Sola.]

Ens enfrontàvem a casa contra l’Agustí «C», un equip amic amb problemes també de permanència, per la qual cosa es va reforçar convenientment per l’ocasió. I la jugada li va sortir bé, però van haver de patir, no sé si tant com nosaltres. Superats en tots els taulers, la lluita es presentava aferrissada. El primer en caure va ser en Marco Antonio, que no va poder resistir els embats del seu rival. Poc després el seguia en David Romero i el marcador se situava 0 a 2. La meva partida es mantenia igualada fins que un error de transposició em feia moure el cavall abans que la torre quan l’ordre havia de ser a l’inrevés. En David Sánchez, el meu contrincant, ho aprofitava perfectament per donar-me un doble amb l’alfil que em feia perdre peça (després vaig pensar que potser hauria estar millor perdre qualitat, però ja havia mogut). 0 a 3 i ja només podíem empatar. Les tres partides restants es mantenien força igualades amb lleugers avantatges per part del Roberto i l’Andriy, que finalment aconseguien sumar els dos punts i deixar-ho tot en mans d’en Byron. Però la seva posició era lleugerament inferior i ja només podia pactar les taules per deixar el marcador en 2½ a 3½. De moment ens mantenim fora de la plaça de descens, però no es podem confiar.

Escacs, Cornellà

L’equip «D»

Si els altres equips encara mantenien una certa proximitat amb la força dels rivals, en aquest cas no era pas així. El rival, el Peón Negro «A», líder indiscutible del grup, ens superava en més de 300 punts d’elo. I és que el nostre equip, amb l’Agustí Compte de delegat i jugant al tauler 1, estava format completament per «dobladitos» (llevat de l’Agustí, és clar). Els punts van anar caient successivament, tot i que cal dir que menys ràpid de l’habitual. De fet, en Nil López va aguantar el tipus i va acabar el darrer del matx. El marcador de 0 a 6 denota la potència dels contrincants, que ja estan gairebé a la 1a provincial.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

El sub-12

Escacs, CornellàNovament ens va visitar el Cardona. Si l’any passat ho va fer en la 2a provincial, enguany ha vingut amb un equip sub-12. De fet també la temporada passada va ser així i, si no recordo malament, ja hi va participar la Guiomar Ventura. Aquesta setmana es va estrenar amb l’equip en Miguel Cabrillana, després de la seva bona actuació en el Comarcal. La jornada va estar marcada per les jugades il·legals i el primer en reclamar-ne una va ser precisament en Miguel.Escacs, Cornellà Tot i això va guanyar abans que es produís la 2a il·legal. Minuts després Nika i Álvaro, que també jugava la seva primera partida, perdien els dos punts. Quedava l’Aitor Jiménez, que havia comès una il·legal. Però la seva rival, la Cèlia Gómez, també s’equivocava a l’enrocar i l’Aitor l’hi ho feia notar. Així, seguien jugant amb l’espasa de Dàmocles de no cometre la 2a il·legal, fins que l’Aitor va aconseguir la victòria davant la Cèlia, germana de dos dels altres components de l’equip del Cardona. “La família que juga unida es manté unida”, podríem dir. Al final, 2 a 2, repartiment de punts davant d’un equip que sempre és un plaer rebre a casa nostra.

La Lliga i més

dijous, febrer 15th, 2018

Em permetreu que aquesta setmana la crònica de la Lliga sigui una mica més breu, ja que hi ha un parell de notícies que també crec que són importants. Començarem, com sempre, per la crònica que ens fa Dani Llargués des de Viladecans.

L’equip «A»

Aquest diumenge ens apropàvem una mica més a l’equador de la competició. Ens va tocar competir amb el Viladecans A i B (l’equip «B»). Vam organitzar dues expedicions, una des de Barcelona i una altra des de Cornellà.

Amb els equips definits, a primera hora Slimani ens trucava per comunicar-nos que no es trobava bé, la qual cosa ens obligava a moure les alineacions una posició cap amunt i a rectificar els fulls d’alineació.

Escacs, CornellàA les 9:20, les expedicions que havien sortit de Cornellà arribaven al seu destí, però la de Barcelona feia tard. A les 9:32 els rellotges es van posar en marxa, però no podíem començar el matx degut a què el reglament de la Lliga indica que per poder començar és requisit indispensable que hi siguin presents almenys la meitat dels jugadors de l’equip. Pocs minuts després va arribar el Ramón des de Cunit i vam poder fer les primeres jugades. L’expedició barcelonina arribava poc després i per fi tota la marea doblada era asseguda davant dels taulers. El silenci es va apoderar de la sala fins que en Gustavo Magallanes s’anotà les primeres taules del marcador. Tot seguit perdien Francisco Pizzarro i Dani Llargués, que trencava la ratxa i perdia la seva primera partida en aquesta Lliga. El marcador se situava ½ a 2½.

Poc després de les 12:30 Ramón i Diego Flores firmaven les taules amb els seus respectius contrincants. 1½ a 3½. A la taula 10 hi jugava el Super Jordi, que va guanyar amb una bona partida i se situa com a pitxitxi a la Lliga. (Si no recordo malament no ha perdut cap partida des que juga amb nosaltres al club.) 2½ a 3½. El matx no estava clar; Rubén Martín i Emilio Carrasco tenien posicions favorables, però Jorda estava en una posició inferior i José Archilla amb una posició que només podia aspirar a taules.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA continuació en Jorda perdia la seva partida i José Archilla sumava de nou mig punt. Quedaven dues partides i tot estava per decidir. La fúria xilena aconseguia imposar-se en un final de torres i peons; per variar, amb poc temps de rellotge. Marcador 4 a 5 i restava només una partida, la del Rubén: era una posició amb un cert avantatge però amb moltes variants i tan sols li quedaven 30 segons; finalment va acordar les taules amb el seu rival i el partit va finalitzar amb el marcador de a . Esperem poder recuperar-nos el proper diumenge. [Dani Llargués, Viladecans.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàÉs potser l’equip que es va veure menys afectat per les baixes d’aquesta ronda. El canvi d’en Jordi González, que va pujar a l’«A», per Francisco Rivas, que havia de jugar al «C» i que està fent una gran temporada, amb tan sols una derrota en la 1a ronda, no va suposar cap entrebanc i l’equip va guanyar el Viladecans «B» per 5 a 1. Marco Antonio continua amb la seva serenor i bon nivell; Byron Zambrano va recuperant a poc a poc el joc que li va mancar en el Torneig del CE Cornellà; Andriy Severyn, després d’un inici dubitatiu, va sumant punts per l’equip; i Francisco Chevalier, que no havia competit mai a nivell oficial, li va agafant el ritme i a poc a poc també va puntuant. L’únic que no va aconseguir la victòria va ser en Jesús Martínez, fruit potser de la seva manca de continuïtat i del seu rival, en José Olmo, un jugador solvent amb qui tinc algun compte pendent (però de bon rotllo, eh!).

L’equip «C»

També va patir les baixes d’aquest diumenge. El matx contra l’Espiga de les Corts «D» era, a priori, un matx que es podia guanyar. Però quan les coses es torcen… Ja d’entrada els delegats vam haver d’intervenir en la partida entre Antonio Molina i Lluís Sinyol, ja que aquest darrer va reclamar com a jugada il·legal un moviment de cavall que, després de refer la partida, es va demostrar que era correcte. La partida va continuar però Molina no va aconseguir guanyar el rival. Era el 0 a 2, atès que David Romero, ben d’hora, també havia perdut el punt (amb gairebé 1:30 de temps al rellotge). Roberto de la Fuente sumava el primer punt de l’equip i semblava que el matx es redreçava una mica. Les tres partides restants ja van durar força més. Martí Aguilà, però, no assolia l’objectiu i, en una partida dolenta, segons ell mateix va reconèixer, s’havia de rendir. Quedàvem en Xavi Escaler i jo mateix. En Xavi ho va intentar, però potser se li van escapar algunes jugades que l’haurien deixat en millor posició. Almenys, però, es va prendre el seu temps i va pensar per tots els «dobladitos» junts. Amb el partit decidit, el delegat de l’altre equip em va comentar si ho deixaríem córrer i potser hauria estat així en una posició més igualada. Però aleshores tenia un avantatge de dos peons, un d’ells passat i avançat i, a més, amenaçava de canviar totes les peces, per la qual cosa, el meu rival va abandonar i vaig sumar el darrer punt, encara que ja no servís de res: 2 a 4 i a seguir lluitant per la categoria.

L’equip «D»

Amb una vacant en el darrer tauler, a causa de la pujada d’altres jugadors als equips superiors, no va poder competir contra el Gavà «B», un equip amb jugadors ben forts amb una mitjana d’elo superior als 1800 punts. El resultat, ½ a 5½, ho diu tot. Només vam comptar amb les taules d’en Manuel Cardoso per no deixar el comptador a zero.

El sub-12

Escacs, Cornellà

Els nostres «dobladitos» competint contra el Sant Cugat «B». D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Nil López i Miguel Moreno.

La segona alegria de la jornada va venir de la mà dels nostres «dobladitos». Es van dirigir a jugar contra el Sant Cugat «B» també amb una baixa, però en aquest cas deguda a la coincidència amb les festes del Carnestoltes, per la qual cosa és més d’agrair la presència dels tres que hi van anar: Miguel Moreno, Nil López i Iker Alcalde. Miguel i Iker, amb negres, van sumar els dos punts de l’equip, tancant el marcador amb un 2 a 2 molt meritori ateses les circumstàncies.

El Comarcal

Escacs, CornellàEl dissabte concloïa el Campionat Comarcal d’edats del Baix Llobregat. Comptàvem amb dos participants: Miguel Cabrillana en el sub-10 i Miquel Jimena en el sub-8. Enguany, degut a la baixa participació, alguns del grups d’edat van reduir el nombre de rondes. Així, tant el sub-8 com el sub-10 es van disputar a un total de 5 partides, el que condicionava molt la classificació final, puix una sola derrota gairebé et deixava fora de la lluita pels primers llocs.

I és el que va passar. Miguel Cabrillana no va poder superar l’ensopegada de la 1a ronda malgrat que després va guanyar les quatre partides restants. El que havia de ser una cursa de fons es va convertir en una cursa de velocitat i a en Miguel li van mancar metres de recorregut. Finalment, tot i això, va aconseguir el trofeu al tercer classificat sub-10, després d’una darrera partida en què va aconseguir guanyar peça amb una combinació que se sustentava en un peó clavat de l’adversari.

Escacs, CornellàPel que fa a en Miquel Jimena, que havia complit els set anys tot just abans de començar la contesa, ens ha demostrat que la nostra aposta per ell no era gens arriscada. En la primera jornada no va poder guanyar cap de les dues partides, en la seva estrena com a jugador federat. La tercera va aguantar el fred d’Olesa, amb les muntanyes de Montserrat nevades de fons, per sumar el primer punt per incompareixença del seu rival; el seu premi: esmorzar doble, perquè la Beatriz Alfonso, una de les dues àrbitres auxiliars del torneig, li va donar el de l’altre nen. (Obro un petit parèntesi. Vull agrair a la Beatriz i a la Sònia Martín el seu bon tracte amb els nens, entenent que són això, nens, i que la funció de l’àrbitre/a és més educativa que no pas sancionadora. Gràcies a totes dues.) En la tercera jornada, quarta ronda, arribava la seva primera victòria sobre el tauler. I la darrera… la darrera va ser tot un poema. Competia contra l’Aritz Vitalla, un nen de tan sols cinc anys, amb el qual anaven comentant la partida… mentre la jugaven! La Beatriz i jo els hi vam dir que baixessin la veu diverses vegades, però finalment, després de mirar-nos, vam desistir i els vam deixar jugar. Al final l’Aritz es va endur el gat a l’aigua, però ambdós se’n van anar amb un somriure als llavis… i una medalla al coll.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

L’esport al punt

El dilluns 12 de febrer, després de la ronda del diumenge, en Dani Llargués i Ignasi Archs vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà, en el programa L’esport al punt, que analitza la situació de l’esport a Cornellà, centrant-se en els diferents equips de la ciutat. Vam comptar amb la presència d’en Víctor Collell, cap de premsa del Peona i Peó i conductor del programa Xarxa de mat a 7 de ràdio. Va ser una entrevista curteta atès el poc temps de què disposaven, però vam poder explicar una mica la història del club i les previsions per a aquesta temporada. A la pàgina de Ràdio podeu escoltar l’entrevista completa (a partir del minut 45, aproximadament).

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
III Halloween Chess
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Ajedrez 21
  • Gramma arts gràfiques
  • Adeslas
  • La Herradura
  • The Corner
  • Advocat.cat
  • Filatelia Llach
  • Mary Pickford
  • Viejo Piano
novembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Categories
Visitants