Posts Tagged ‘ràpides’

Rapidito, que nos vamos

dimarts, agost 1st, 2017

Ja fa dies que vam acabar el curs escolar. Per Sant Joan també el club clou les classes d’escacs fins al setembre. La relaxació després d’una temporada tan intensa —i la feina del mes de juliol— han posposat aquesta entrada fins ara. Però abans de marxar de vacances, ens queden algunes coses per comentar.

La darrera activitat del club va estar el nostre tradicional Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». La 10a edició es va desenvolupar en horari de tarda, atesa la concentració d’actes aquell mateix dissabte 17 de juny. La participació, tot i això, es va mantenir en nombre similar a la d’altres anys —llevat d’un que vam punxar—. Vint-i-tres jugadors d’un total de vint-i-sis inscrits van disputar les nou rondes de què constava, amb un notable increment de joves i nens, més de la tercera part del total.

Escacs, CornellàPodria dir que el torneig va ser divertit, espectacular i força renyit. Divertit, segur; i si algú no s’ho va passar bé, que aixequi la mà. (D’acord, Manuel, quan ens vam quedar mig tancats a l’ascensor no va ser gaire divertit.) Espectacular, a estones, com qualsevol torneig de ràpides. Renyit, ni de bon tros. Dir el contrari seria mentir. O una postveritat, com en diuen ara. Des del primer moment, el nostre company Jordi Planella va agafar les regnes de la contesa i va anar superant obstacles fins a fer el ple: 9 de 9, un resultat que ni tan sols ell s’esperava, malgrat la seva experiència amb aquest ritme de joc.

La segona plaça se la va adjudicar en Vladimir Chernikov, del Peón Negro, un club barceloní de fundació recent, superant en el desempat a en Miguel Rupérez, la darrera incorporació del Peón Doblado, ambdós amb 7 punts.

El trofeu al millor «doblado» se’l va endur l’Iván Humanes, amb 6 punts, atès que els premis no són acumulables. El millor sub-12 va ser l’Ivan Planella, qui, com el seu pare, és un especialista en partides ràpides, tot i que també cal destacar dos «dobladitos» més, l’Unai Jodar i el Miguel Moreno, superats en el Buchholz. I el millor sub-16 sí que podem dir que va ser un trofeu disputat. Entre dos Davids: en David Romero i en David Álvarez. Fins a la darrera ronda no vam saber qui seria el guanyador. I el gat a l’aigua se’l va endur en David Romero, pel seu millor desempat.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCornellà, RàpidesCornellà, ràpidesCornellà, RàpidesRàpides, Cornellà

Escacs, CornellàEscacs, llibre, Judit, CornellàAmb el berenar-aperitiu i el lliurament de les copes del torneig vam donar per tancada la temporada escaquística, almenys en allò que pertoca al club. Tanmateix, encara resta algun acte del qual us vull parlar. Pocs dies després del seu aniversari, vam rebre la visita de la Judit Vela, una ex «dobladita» que durant molt de temps ha assistit a les classes del club. Recordeu el llibre que vaig adquirir per Sant Jordi? En assabentar-me de l’argument, de seguida vaig pensar en ella. Semblava que l’autor, sense conèixer-la, també ho hagués fet. Així que vaig comprar un segon exemplar com a regal pel seu 11è aniversari. Un exemplar també dedicat, en aquest cas de forma més personal, i que espero que li agradi i gaudeixi de la seva lectura.

Tot seguit us deixo la foto oficial del Peón Doblado en el moment de recollir els trofeus que ens van atorgar durant la Nit de l’Esport, amb un enllaç al vídeo que s’hi va projectar, en el qual podreu reconèixer alguns companys que van estar presents en la sessió fotogràfica que es va realitzar durant una de les classes de dijous.

Festa Esport Cornellà

Tal com he anat dient al llarg de l’article, l’activitat clubística s’ha acabat aquesta temporada. Però no pas l’escaquística, que continua amb participació «doblada» en molts dels tornejos estiuencs del nostre país, molts d’ells integrats en el Circuit Català de Tornejos Internacionals. Així d’entrada voldria destacar dos companys. En primer lloc, en Gonzalo Quirhuayo, que va obtenir la primera norma de Mestre Internacional en el Torneig de Sant Boi, del qual us ofereixo aquí la partida que va acabar guanyant contra l’escaquista irlandès Joseph Ryan amb un alliçonador final d’alfil i cavall que podeu veure a partir de la jugada 51.

També és remarcable l’actuació d’en Joan Tortosa, que s’ha posat al dia i, en aquests moments, ha pujat gairebé 200 punts d’elo FIDE i 140 d’elo català. Podeu trobar la classificació actualitzada a la pàgina de Jugadors. (Jesús, no cal que busquis, només clica l’enllaç.) Si us trobeu molt avall, penseu que encara esteu a temps de jugar algun dels tornejos que queden i provar d’escalar posicions de cara a la propera Lliga Catalana, com ha fet en Jesús Martínez, a qui podeu veure en la foto (d’autor desconegut), inscrivint-se al Torneig de Sitges.

P.S. Si algú veu alguna intencionalitat en la música que heu escoltat mentre llegíeu aquesta pàgina, no us equivoqueu. Tan sols va ser una promesa que li vaig fer a Emilio Carrasco, la “fúria xilena”, molt abans que esclatés el cas del poble de Batea. Bé, més aviat de la cacicada del seu alcalde, que els habitants d’aquest poble de la Terra Alta no en tenen cap culpa.

Tenim el cel a tocar

divendres, maig 12th, 2017

El darrer diumenge es va disputar la semifinal de Catalunya de 1a categoria. La temporada ha estat magnífica i teníem l’oportunitat de passar a la final de la categoria. Però ens quedava un escull: superar l’equip de l’Amistat de Premià. En aquests moments de la competició ja no hi ha rivals fàcils —si és que en algun moment n’hi ha hagut algun—. I has de superar totes les adversitats que se’t presenten. A priori disposàvem de tot l’equip «A» complet, però a les 9 del matí, en Manel Santolaria, que ja es trobava al club amb en Daniel Montoya, ens feia saber que no es trobava en condicions òptimes per disputar la partida. Així que vam haver d’improvisar: el jugador més proper era en Jorda, un suplent de luxe, al qual vam trucar perquè vingués a substituir en Manel.

Després de rectificar el full d’alineació van començar les partides. Jo devia arribar cap a quarts de dotze, quan en Jorda i en Daniel Montoya ja estaven analitzant les seves amb els seus rivals. Dues taules per començar, tot i que en Daniel, durant l’anàlisi, es va adonar que podia haver guanyat, però va deixar que el seu contrincant aconseguís l’oposició amb el rei, el que impedia de totes totes la victòria. Mentre emplenava l’acta, en Dani Llargués acabava també la seva partida: unes noves taules. El matx es presentava complicat. El sistema Holandès de desempat, en cas de vuit taules, implica que el guanyador hauria estat l’Amistat de Premià, per haver aconseguit empatar amb negres en el primer tauler.

Finalment, però, arribava la primera victòria, la d’Iván Humanes, que ja ens posava amb avantatge en el marcador: 2½ a 1½. A poc a poc ens acostàvem als 4½ punts que ens donarien el pas a la final. Gustavo, molt just de temps, aconseguia arrencar unes noves taules per repetició de posició. Potser hi havia possibilitats millors, però també pitjors —i més quan el rellotge pesa—, i no era cas de córrer riscos, així que va forçar la repetició per sumar mig punt més. Els nervis estaven presents a tota la sala. Tanmateix les partides que restaven semblaven ben encarrilades i era qüestió de temps que el matx s’acabés decidint a favor nostre. Per fi a la taula 1, Francisco Olivares assolia la victòria amb una posició d’atac que obligava el seu contrincant a rendir-se. 4 a 2. Estàvem a la final? Les calculadores van començar a treballar. Segons l’Holandès, si l’equip rival aconseguia guanyar en els taulers 2 i 3, el desempat quedava en 17 a 19. Xiuxiuejos. Encara ens mancava mig punt!

Les mirades concentrades en aquells taulers. Aparentment els nostres companys estaven millor, però sempre existeix el minut noranta-i-Ramos, com diuen al Be Negre. Sospirs de satisfacció. Rubén Martín sumava les taules en un final complex! Torres i peons passats amb avantatge segurament del nostre company, però un petit error pot provocar el desastre. Per sort no va ser així. La classificació ja era nostra. Ja només mancava l’Emilio Carrasco, qui, més que la “fúria xilena”, com diu en Dani Llargués, en aquesta partida va ser l’“indomable”. Després de moltes voltes va aconseguir un peó d’avantatge. Amb el matx ja decidit el rival li va oferir les taules, però ell veia molt clara la victòria i les va rebutjar. Si encara li quedaven més de tres minuts de temps! I a fe que els va aprofitar bé per aconseguir el darrer punt de l’equip. Resultat final: 5½ a 2½. Un resultat enganyós que no reflecteix la gran lluita que va haver sobre els taulers. L’Amistat de Premià ha estat un dels rivals més punyents amb què ens hem trobat. I em quedo amb la reflexió d’en Daniel Montoya: cap dels nostres jugadors va perdre i tots van sumar en aquesta victòria que ens col·loca a la final i que ens assegura un nou trofeu. Una final que disputarem contra el Vall del Tenes. Com ja he dit en altres cròniques, aquesta temporada ha estat la dels enfrontaments entre el Peón Doblado i el Vall del Tenes. I què millor que acabar-la amb un darrer matx, el que decidirà el Campió de Catalunya de 1a categoria?

Finalment, constatar que, com es preveia, el nostre tauler número 1, el Mestre FIDE Francisco Olivares ha assolit el pitxitxi de la temporada a manca d’una jornada i s’ha fet mereixedor d’aquest trofeu simbòlic que premia el jugador amb més punts aconseguits durant la Lliga regular i els play off consegüents si és el cas.

Altres competicions

De vegades l’actualitat mana i la importància, enguany, de la Lliga Catalana en la història del club ha fet que no hagi pogut comentar alguns dels molts tornejos en què hi ha hagut «doblados» participant-hi. Això no obstant ho podeu seguir des de la pàgina de Participació en Tornejos individuals, però sí que us avanço un parell de classificacions importants, ambdues del nou «doblado» Gonzalo Quirhuayo. En el Campionat Mundial Escolar va aconseguir la setena plaça final en la categoria sub-15 i la vuitena en la categoria blitz sub-17. En properes cròniques m’estendré més i penjaré la partida que va guanyar-li a l’uzbek Nodirbek Yakubboev, el qui, a les postres, seria el guanyador del grup d’edat. Més recentment ha pujat al podi en el XI Campionat Internacional actiu de Canovelles, en classificar-se en la tercera posició final, després de perdre només contra dos Grans Mestres.

Els nostres «dobladitos», mentrestant, continuen jugant el Calculín a Sant Boi. Aquesta setmana es disputarà la darrera ronda i en farem balanç. Creiem que haurà estat una bona preparació, especialment per molts d’ells que encara no havien disputat cap torneig i que necessiten jugar partides per poder progressar en el joc. El proper dissabte 20 de maig en tindran una nova oportunitat en el VIII Campionat Interescolar «Mediterrània», que organitzarem al club amb la col·laboració de l’AMPA d’aquesta escola de Cornellà i del qual en podeu trobar més informació clicant l’enllaç que us he deixat o en la finestra que teniu a dalt de la pàgina principal a mà dreta.

escacs, cornellà

Un moment de les classes de dijous a l’escola Mediterrània, amb els monitors Gustavo Magallanes i Jesús Martínez.

En parlarem més endavant, però la propera crònica ja us puc dir que serà sobre la final de la Lliga Catalana. Els nostres companys ja estan preparats i concentrats per desplaçar-se a Santa Eulàlia de Ronçana i tant de bo tornin amb un nou trofeu sota el braç. Els hi desitgem tota la sort del món! Som-hi, campions!

El moment crucial

dijous, març 9th, 2017

Hem arribat ja al tram decisiu de la temporada. Les espases continuen en alt, però els equips «C» i «D» tenen l’ascens gairebé a tocar. L’equip «A» segueix lluitant i es manté líder, però tan sols pel millor desempat. Vegem com es va desenvolupar la jornada.

L’equip «A»

Un cop assimilada la derrota contra el Gavà de la jornada anterior i sabent quins eren els nostres deures, afrontàvem el matx contra el Sitges «B» amb l’obligació de guanyar i, a més, fer un bon resultat. Era una situació complexa, ja que l’equip rival amb prou feines havia perdut punts, però en les primeres jugades Francisco guanyava un peó i la resta de partides estaven igualades. Montoya ens va donar el primer punt guanyant-li una torre neta al rival i Santolaria reforçava la solidesa entaulant poc després. Hi havia algunes partides travades, com la meva, la de Gustavo i la de Dani, que feien perillar el resultat. Aviat Gustavo va arribar a taules i jo vaig fer el mateix amb el meu contrincant, després de canviar totes les peces i no poder forçar la situació. Daniel cedia davant el seu contrari, en una escandinava amb Dd8. Quedaven Francisco, Emilio i Flores i d’ells depenia fer un bon resultat. La partida que es va decidir després d’un exercici posicional esplèndid va ser la d’Emilio, qui, amb negres, va aconseguir col·lapsar la posició del contrari i fer-li rendir-se en un final exemplar. Flores vencia després de guanyar un peó i jugar amb el mat del contrari en l’última fila i Francisco consolidava el seu peó avançat en l’ala de dama, guanyant la partida. Un resultat final de 5,5 a 2,5 que iguala l’aconseguit pel Vilafranca «B», l’equip que, pel desempat acumulat, serà el rival en aquestes últimes jornades. Empatats a punts tots dos equips però amb el Sonnen favorable de moment per a nosaltres; només cal guanyar i fer-ho amb convenciment i solvència. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, Cornellà

L’equip «B»

Liquidades les opcions d’ascens, l’equip «B» ha quedat a expenses de les necessitats de l’equip superior i dels inferiors. Tanmateix, contra el Navarcles «B» vam presentar una alineació força competitiva, amb un elo mitjà superior al del rival. Però sembla que aquest no és l’any del nostre segon equip, que va marxar derrotat per 2 a 4. Només Jorda i José Archilla van aconseguir la victòria, ambdós jugant amb les peces negres. Tot i així, ens mantenim en la 3a plaça, però caldrà jugar més fi per acabar, almenys, en aquesta posició.

Els equips «C» i «D»

Avui els comentaré conjuntament, perquè durant tota la Lliga han dut trajectòries paral·leles, fins al punt que l’equip «C» ha aconseguit, fins ara, tan sols mig punt més que el «D». Més encara en aquesta jornada, en què s’enfrontaven al Peona i Peó «G» i «F» respectivament. I un cop més, resultat parell: 4 a 0. És una lluita fratricida que, tant de bo, es pugui dilucidar en els play off.

Com he dit en la introducció, ambdós equips estan molt a prop de pujar a la 2a categoria. Matemàticament podria ser una realitat aquesta propera jornada. L’equip «C» tindrà l’oportunitat enfrontant-se al segon classificat del grup, el Tres Peons «J». L’equip «D», en canvi, no patirà gaire. Ja té el 4 a 0 assegurat atès que li toca la plaça vacant del grup. El primer lloc es dirimirà la darrera ronda contra el Sant Feliu «C».

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos» tenien la possibilitat de guanyar el seu primer partit. Malauradament, no va ser així. I això que l’Hospitalet-Bellvitge «D» presentava dues baixes. Però ni en Xavi Escaler ni en Miguel Moreno van aconseguir la victòria contra rivals, això sí, que els superaven en elo. El 2 a 2 final té un regust amarg, però almenys ens deixa fora del fanalet vermell del grup.

I Torneig d’Escacs «Bellavista»

El proppassat dissabte 4 de març es va celebrar la 1a edició d’aquest torneig organitzat per l’Escola d’Escacs de Barcelona. Les partides es van jugar al Restaurant «Bellavista» de la Ciutat Comtal. Amb un total de 26 inscrits, entre ells sis «doblados», finalment n’hi van participar 20. A un ritme de 8 minuts sense increment, el nostre company Emilio Carrasco es va endur el gat a l’aigua, després d’enfrontar-se a tres «doblados» (dos, si tenim en compte que al final en Rubén Martín no hi va arribar). El premi: un sopar per a dues persones en l’esmentat restaurant. La seva companya potser no jugui a escacs, però de ben segur que gaudirà d’aquest premi.

Us deixo aquí algunes fotos realitzades per Jordi Planella. Podeu veure un resum, la classificació final i més fotos clicant aquest enllaç.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, Cornellà

Se’ns acumula la feina

dimecres, juny 1st, 2016

Com deia a la crònica anterior, les activitats no s’aturen. Alguns dels tornejos individuals van acabant i els comentaré aviat, tot i que la participació, de moment, no ha estat massa reeixida.

El que sí que va ser un èxit va ser el 9è Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». Després del fiasco de l’any anterior, amb només nou participants degut a coincidències múltiples de calendari, enguany se n’hi van inscriure 27, dels quals 25 van disputar totes les rondes. Com en tots els tornejos de ràpides, hi va haver jugades il·legals, alguna picardia (o abús, segons es miri), però la sang no va arribar al riu i, en general, l’ambient va ser força distès i amigable. Durant el matí ens va visitar en José Manuel Parrado, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Cornellà, que va compartir una estona amb nosaltres tot i la seva atrafegada agenda, donada la simultaneïtat entre la Festa Major i la cloenda dels Jocs Escolars.

Ràpides Peón Doblado

Panoràmica de la sala de joc. Al mig, José Manuel Parrado, Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Cornellà, conversant amb Ignasi Archs, president del Club d’Escacs Peón Doblado.

I així, després de set rondes, vam cloure el torneig amb la proclamació dels vencedors:

CampióIván Cano Sevila

SubcampióJoaquín Cabrera Expósito

3r classificatJavier Planella Sánchez

Millor sub-16Pau Barceló Martín

Ràpides Peón DobladoRàpides Peón Doblado
Podeu trobar la classificació completa a la pàgina del torneig, juntament amb les fotos dels guanyadors.

El Peón Doblado a la cloenda dels Jocs Escolars 2016

Antonio Balmón, l’alcalde de Cornellà, lliurant el trofeu dels Jocs Escolars als nostres «dobladitos».

El Peón Doblado a la cloenda dels Jocs Escolars 2016Unes rengles més amunt he parlat de la cloenda dels Jocs Escolars. També hi vam ser presents, amb un estand amb taulers i un tauler gegant que van muntar els nostres companys Jesús Martínez i Byron Zambrano, amb la col·laboració logística d’en Manuel Cardoso. Van estar ben acompanyats per tres dels nostres «dobladitos»: Íker Alcalde, Judit Vela i Miguel Moreno, a qui podeu veure recollint el trofeu commemoratiu de mans d’Antonio Balmón, l’alcalde de Cornellà. Més tard s’hi afegiria en Miguel Cabrillana, que no va arribar a temps de sortir a la foto.

Mentrestant es continua disputant el nostre Torneig Social. A manca d’una partida per concloure la 5a ronda, quatre jugadors es disputen les tres primeres places: Jordi Planella, Ignasi Archs, Dani Llargués i Diosdado Jaén “Jorda”. A la 6a ronda s’enfrontaran entre ells. Veurem qui queda despenjat de la lluita. Les anècdotes de la jornada van ser les taules que va obtenir en Mario López, «dobladito» avançat, contra en Francisco Rivas, «doblado» veterà; i la victòria d’en Marc Alquézar per incompareixença del seu rival, tot i que només li quedaven dos o tres minuts perquè li caigués la bandera. Una recomanació final: si, per algun motiu, no us és possible assistir a la partida, truqueu al vostre rival. Així evitarem esperes innecessàries, sobretot si el vostre contrincant és un nen o una nena.

Ja he parlat del passat. Ara toca el futur. Aquest proper divendres 3 de juny, a les 9 de la nit, se celebrarà al parc de Can Mercader la Festa de l’Esport de Cornellà. Durant l’acte es lliuraran els premis individuals de les entitats i els premis especials. Enguany, la Junta Directiva del club, de forma unànime, va decidir premiar l’esperit de club i l’aportació inestimable al nostre primer equip d’en Daniel Montoya Calle. No hi va haver cap mena de discussió i alguns socis s’hi van sumar felicitant-nos per la nostra elecció. Tots els qui vulgueu acompanyar en Daniel Montoya en aquesta nit podeu demanar-nos invitacions. En tenim un nombre limitat, però ens agradaria comptar amb la màxima presència de «doblados» recolzant el nostre estimat company.

En marxa està també el VII Campionat Interescolar «Els Pins», amb tretze o catorze nens inscrits a hores d’ara. Encara ens falten «dobladitos», així que animeu-vos. Serà el proper dissabte 11 de juny al nostre local. No, no heu llegit malament: tal com ens va passar fa un parell d’anys, la convocatòria electoral espanyola ha provocat que no es puguin realitzar activitats extraescolars als col·legis electorals a partir, justament, d’aquest dia. En conseqüència, hem hagut de canviar la seu. Jugarem, doncs, a casa i, per tant, no teniu excuses per no venir. A veure si aconseguim omplir les tres sales del pavelló.

No voldria acabar sense tenir un record per Arturo Pomar, el primer Gran Mestre d’escacs espanyol, que ens va deixar el proppassat 26 de maig a l’edat de 84 anys. Se’n podria parlar una bona estona, però diuen que una imatge val més que mil paraules. Així que millor us deixo amb el vídeo que el nostre amic Pau Pascual va realitzar en l’homenatge que se li va dedicar el 7 de març de 2015 durant les III Jornades d’Escacs Ciutat de Sabadell.


Arturo Pomar from Pau Pascual on Vimeo.

És temps de festa major

diumenge, maig 22nd, 2016

Com us he dit mantes vegades, quan s’acaba la Lliga Catalana sembla que a tots ens arribi una mena de relaxament. Però és només un miratge. Potser a la web les cròniques ja no són setmanals i sembla com si ens haguéssim aturat. Res més lluny de la realitat. L’activitat, després d’una breu pausa, es reprèn encara amb més força i el club i els seus socis i sòcies participen en un munt de tornejos.

MemorialBurgues2016_1Els nostres «dobladitos», per exemple, han participat en diverses competicions. Alguns d’ells ho han fet per primera vegada: és el cas d’en Roger Terrafeta, que, pel que sabem, n’ha sortit molt content. I dels altres les notícies que tenim és que han fet un gran paper en les partides que han jugat.

També hem participat amb un equip al Memorial Burgués, un torneig celebrat a l’Ateneu Catalònia de l’Hospitalet el diumenge 1 de maig. Ens hi van representar en Marc Alquézar, Francisco Rivas, Manuel Cardoso i els dos Miguel Cabrillana, júnior i sènior. Al final, tercers de la general, en un torneig pensat per passar-ho bé i endur-se un bon record, com podeu veure a les fotos (fetes per Lydia Primo). Volem felicitar al Club d’Escacs Collblanc per l’organització del torneig i agrair-los la seva invitació a participar-hi.

MemorialBurgues2016_2Llucmajor2016_PaneloUna setmana més tard, el nostre “profe”, en Marcelo Panelo, se n’anava a competir al V Open Internacional de Llucmajor, a ses illes. Amb un resultat de 6 punts de 9 partides, la curiositat és que va guanyar totes les partides que va jugar amb negres, però només una amb blanques. Així que, a les properes classes, li haurem de demanar que ens ensenyi defenses, que és, pel que sembla, el que millor domina. L’esperàvem la setmana següent, però sembla que s’hi va trobar tan bé que va decidir quedar-s’hi set dies més. Potser va ser la sobrassada, potser l’ensaïmada… Especuleu el que vulgueu. Ja ens ho explicarà quan torni.

I encara més activitats concloses: la Festa de la Primavera de l’escola Mediterrània. Començava aquest dissabte 21 de maig a les 10:00 i ja teníem les taules muntades i a punt (malgrat la ventada que feia). Pels voltants, atraccions inflables, entre elles un rocòdrom, balls, tir amb arc (amb fletxes amb ventosa, que no cal ferir ningú) i molts partits de diferents esports. La primera mitja hora la canalla passava i s’ho mirava, però a poc a poc es van anar animant i des de llavors fins a les 13:30, els deu taulers van estar permanentment ocupats (i les taules amb dibuixos per pintar també). I això que l’activitat havia d’acabar a les 13:00… De fet, si no haguéssim anat recollint, ens hi hauríem estat una bona estona més.

Mediterrània_Primavera2016_1Mediterrània_Primavera2016_2En marxa encara queden diversos tornejos individuals amb participació «doblada». Entre ells, el nostre Torneig Social, del qual se n’han disputades tres rondes. De moment, tres socis es destaquen amb tres punts: Jordi Planella, Dani Llargués i Ignasi Archs. Les properes partides aniran perfilant la classificació. Per la banda dels «dobladitos» ja només queden dos sense puntuar i s’enfrontaran entre ells a la 4a ronda: l’Íker Alcalde i l’Eric López. La disputa del trofeu al millor «dobladito» és, per tant, ben incerta i no m’atreviria a dir qui el pot guanyar. I això és bo, perquè reflecteix la igualtat que hi ha entre ells. Segur que tots se’l mereixen, però malauradament només un podrà gaudir-lo. Sort a tots.

Passem ja a les activitats que estan a punt d’iniciar-se. En primer lloc, el 9è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà» 2016, que celebrarem el proper dissabte 28 de maig. Ja hi ha diversos jugadors inscrits, però com diu la cançó d’en Sisa, ja me n’adono que encara hi faltes tu. A què esperes? També volem comptar amb la teva presència i compartir aquest acte amb tots vosaltres. Afanyeu-vos!

I per als més petits i petites, dues activitats més: en primer lloc, la cloenda dels Jocs Escolars al parc de Can Mercader, el mateix dia del torneig de ràpides, el dissabte 28 de maig; hi haurà jocs i, per suposat, entre ells els escacs, amb l’estand que hi muntarem. I, en segon lloc, el VII Campionat Interescolar «Els Pins» 2016. Serà el proper dissabte 11 de juny i està pensat per a tots els nens i nenes fins a 12 anys que hi vulgueu jugar. Tant se val el vostre nivell, tant se val si esteu federats o no: el torneig és per vosaltres, perquè pugueu passar una bona estona jugant i fent amistats. Hi haurà molts trofeus i records, amb alguna aturada per esmorzar una mica i agafar forces per les següents partides i un final amb el lliurament dels premis i un aperitiu. Ja esteu trigant a inscriure-us!

De tot això en parlarem en les properes cròniques i també dels resultats finals del Torneig Social, amb el lliurament de trofeus i medalles, i de la fi del curs 2015/2016, de la qual encara n’estem estudiant el format, però que volem que sigui una festa per a tots els nostres «dobladitos» i «dobladitas» i que tinguin un bon record fins a l’inici de la nova temporada.

Somiatruites

dissabte, gener 16th, 2016

I per què no? La Copa Catalana és una competició estranya. Es juga per equips però no és la Lliga. En un sol dia, sense rodatge, gairebé amb equip improvisat —en el nostre cas, almenys— i a un ritme ràpid. No, no és la Lliga. Però, parafrasejant l’Eduard Punset, on és escrit que no puguem guanyar la nostra categoria? Serem pocs, però ben avinguts i, per unes hores, les Cotxeres de Sants seran ocupades per invasors de tot Barcelona i de totes les categories.

Amb quatre canons per banda i vent de popa, iniciarem el nostre particular viatge a Ítaca. Somiatruites? Potser sí, però la il·lusió per competir i, qui sap, guanyar, no ens la traurà ningú. «Take a dream in a sunday» (Supertramp, Dreamer, 1974).

Una setmana més tard arribarà, ara sí, la Lliga Catalana. I seguirem somiant. Amb l’ascens d’un equip —o dos—. De vegades els somnis esdevenen realitat. Serà espectacular. Per primer cop en la nostra història, a les jornades que juguem a casa serem 22 jugadors i jugadores, de totes les edats i nivells, defensant els colors del Club, que no sé quins són, però segur que en tenim.

pacman chessEns ajudaran, i molt, els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Alguns, fins i tot, faran “doblet”, ja que els dissabtes participaran en la fase prèvia del Campionat d’edats de Catalunya, territorial del Baix Llobregat. I potser serà un somni i ens haurem de pessigar per constatar que estem ben desperts, però estem plenament convençuts que algun o alguna ens donarà alguna sorpresa molt agradable.

Potser perseguim quimeres, però ara s’acosten grans reptes. Ser capaços d’afrontar-los i superar-los només depèn de nosaltres.

…no veuríem mai el sol

dimecres, desembre 30th, 2015

Llufa2015No ho tenia gaire clar, però m’heu tret de dubtes de forma massiva: després de més de 300 visites, més likes i shares via Facebook que mai i diversos comentaris, he arribat a la conclusió que sou una colla amb molt bon sentit de l’humor. Per si algú encara no s’ha adonat, l’anterior entrada es va publicar el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, i era, és clar, una broma.

Tot i així, alguns i algunes hi vau caure de quatre potes i us heu ben guanyat la llufa que us deixo aquí al costat, encara que també us volem agrair la vostra solidaritat envers el nostre Club, que esperem no haver de necessitar en el futur. Per a la resta, una actuació de Els Pets amb Les Llufes, les dues coristes que els van acompanyar un bon grapat d’anys.

Ara cal tornar a la vida quotidiana i posar-nos seriosos. Com ja vaig dir, encara ens quedaven alguns tornejos amb participació de «doblados». Vegem-los.

II Torneig Internacional de Nadal d’Escacs Ciutat Cooperativa-Molí Nou

El tercer dels tornejos que han organitzat darrerament els companys del Molí Nou. Hi van participar en Rubén Martín, que ja s’està preparant per l’inici de la Lliga Catalana, i en Marc Alquézar, que està sempre preparat. N’hi havia un tercer d’apuntat, en Dani Llargués, però no va arribar a jugar cap ronda. Les possibilitats són diverses: a) es va oblidar; b) estava ressacós de la nit anterior; c) li va fer mandra; d) es va quedar reflexionant el seu vot per al 20-D. Podeu fer la vostra tria via comentaris.

En Rubén va aconseguir 5 punts, guanyant totes les partides amb blanques, però només una amb negres. Això ens dóna bones perspectives quan juguem a casa, ja que és el color que li pertoca, tant sí com no. En les sortides caldrà que la resta estiguin prou fins en les seves partides i així es motivarà per guanyar la seva. Pel que fa a en Marc, un inici fluixet, amb tres derrotes, fins que va aconseguir unes taules a la quarta ronda. Un cop entonat —i no ho dic amb segones—, va sumar tres punts més per acabar amb 3½ punts.

II Sunway Sitges International Chess Festival

En el grup B hi trobem dos «doblados» fidels a aquest torneig: en Manel Santolaria i en Daniel Montoya, que també van agafant el ritme de cara al gener. A la 1a ronda obtenien sengles victòries contra les bessones sud-africanes Ilse i Karla Brugman, de 12 anys, i seguien amb marcadors alterns. En Manel, com en Rubén, millor amb blanques que amb negres, la qual cosa haurem de tenir en compte a l’hora de fer les alineacions dels equips. La seva participació acabava amb 5 punts i amb una victòria contra en Yashil Modi, un Mestre FIDE sud-africà de tan sols 10 anys. En Daniel Montoya, per la seva part, una mica més equilibrat però també jugant millor amb blanques, tancava el torneig amb 4½ punts i una victòria a la 3a ronda contra Paivi Walta, Mestra FIDE finlandesa.

IX Trobada Infantil 2015

El dissabte 12 de desembre vam celebrar una nova trobada infantil, amb una molt bona participació, tant de «dobladitos» com de nens i nenes d’altres clubs i escoles. Us en deixo més informació a la pàgina de Trobades infantils.

I ara, a esperar el començament de la Lliga Catalana, que enguany se celebrarà del 24 de gener al 3 d’abril de 2016. Segurament en la propera entrada ja us podrem informar del calendari de cadascun del quatre equips que presentem.

Mentrestant, que tingueu un bon final i millor començament d’any. Feliç any nou a tots i totes!

AnyNou2015

Petits monstres

dissabte, novembre 21st, 2015

PeaceForParisEl títol podria estar en francès, però això és fruit de la casualitat i no està fet expressament. Però podria haver estat així, tot i que ens referim al torneig infantil celebrat durant el matí del nostre Torneig de Halloween, del qual ja toca parlar-ne.

La participació va ser similar a la d’adults: 32, dels quals només en va fallar un. No hi havia Grans Monstres ni Monstres Internacionals… oficialment. Perquè, vist el nivell que van exhibir els “petits”, no tenim cap dubte que alguns i algunes aviat arribaran a ser mereixedors d’algun títol.

De moment, però, la qüestió era divertir-se i passar-ho bé. Estan creixent i les escacs no ho són tot. De fet, més d’un nen i una nena, en acabar la seva partida, ens demanava que poséssim la pel·lícula Hotel Transylvania (Genndy Tartakovsky, 2012), que es projectava de fons.

Halloween2015_img_1294
Anem al torneig en sí. Les rondes es van desenvolupar en un absolut silenci… Ha! Què més voldríem. Més d’un cop vam haver de demanar-ne, no només als nens, sinó també als pares i mares, que estaven tant o més implicats que els seus fills i filles. Tot i això a les partides no es van produir problemes i la canalla competia amb ganes.

Halloween2015_img_1297Els que ja em coneixeu sabeu que, sobretot, m’agrada comentar les anècdotes que es produeixen, per la seva singularitat i perquè humanitzen allò que sembla tan seriós. I n’hi ha unes quantes: d’entrada, el cas d’un nen brasiler, en Yarè Taiguara Coloma, que va arrencar amb tres taules en les tres primeres rondes, un fet insòlit en un torneig infantil de ràpides. També vam comptar amb la participació de diversos germans: cinc parelles en total, dels quals en Marc i en Jan Pera i l’Àfrica i l’Àngela González es van enfrontar en la 1a i 4a rondes respectivament, amb victòria dels grans en ambdós casos (de moment); l’Adriel i l’Uriel Orteu i l’Aran i en Pol Sánchez-Porro, que, curiosament, van quedar l’un darrera de l’altre en la classificació final; i l’Ivan i la Irene Planella, que se’n van endur tots dos sengles premis. En Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» amb més futur, intens com és ell, no parava de preguntar-nos coses sobre el torneig i les rondes. En Jordi de la Riva, Mestre Català, que acompanyava el seu fill Martí i que ens va oferir diversos llibres educatius dels quals n’és autor. La Mercè Sanjoaquín, que va venir acompanyada d’una bruixeta obra de la seva amiga Conchi Manzano (El Taller de la Madrina) i que ens va regalar perquè en féssim l’ús que creHalloween2015_pastisguéssim oportú. Els pastissos i galetes que va portar la Lydia Primo, mare d’en Miguel Cabrillana, que ens va dir que li encantava la cuina i que es considerava una pastissera aficionada —cosa que posem en dubte, donada la qualitat dels seus dolços, que estaven per llepar-se els dits—. I, per a acabar, l’ajuda que vam tenir d’en Francisco Javier Solera, àrbitre i soci del Club d’Escacs Cornellà, qui, a més, va ser la mà innocent que va extreure l’ordre dels sistemes de desempat.

I així va quedar la classificació final:

Campió
Pol Brunet Gil

Subcampió
Marc Pera Muntasell

3r classificat
Martí Garcia Gonzàlez

Millor sub-10
Miguel Moreno Calvo

Millor sub-8
Ivan Planella Zavala

Millor «dobladito»
David Romero López

Halloween2015_img_1350Halloween2015_img_1348Halloween2015_img_1346Halloween2015_img_1342 Halloween2015_img_1344 Halloween2015_img_1345Tots ells es van endur uns preciosos trofeus de ceràmica obra de Teresa Ribas, que, contràriament al que ens pensàvem, els van trobar molt “xulos” (paraula textual de molts d’ells quan els van veure). I per a tots, un record especial en forma de galeta gegant decorada per l’ocasió i realitzada per Sandra Cadierno (Sandr’art Fondant).

Halloween2015_trofeusHalloween2015_galetaEns manca encara el premi «Frankenstein» a la millor disfressa. No va ser una decisió fàcil, ja que molts nens i nenes es van abillar acuradament. Finalment ens vam decantar per l’Àngela González Pedraza, que ens va captivar amb el seu vestit vermell de diablessa.

No oblidem tampoc aquella bruixeta de la Conchi Manzano. Ens va semblar adient que la nina fos per la participant més petita de tots, que, a més, acabava de complir els 4 anys uns dies abans. I així, la Irene Planella Zavala, la benjamina del torneig, es va endur aquest regal especial.

Halloween2015_img_1352 Halloween2015_img_1354A banda de les fotos que heu vist a l’entrada, obra del nostre company Iván Humanes, en podeu veure més al facebook de la Mercè Sanjoaquín, que va fer un reportatge incommensurable. Aquí la podeu veure durant la sessió de maquillatge amb la Jennifer de la Cruz, la maquilladora que ens va acompanyar perquè les disfresses dels participants lluïssin encara més.

Com ja vam dir, un torneig com el Halloween Chess Tournament no s’organitza sol. Calen moltes mans. Doneu-li al play i llegiu els títols de crèdit, aquesta figura tan menyspreada per les televisions —especialment les privades—. Les persones que hi han col·laborat s’ho mereixen.

Per a acabar, sabeu que la música de fons és important en la nostra web. Teníem un tema preparat, però els esdeveniments recents em van fer canviar d’opinió. La primera opció va ser la d’un monstre de la chanson française, Edith Piaf, però és un torneig infantil i, per tant, he optat per un tema cajun de Les Frères Balfa, més adequat a l’edat dels participants. Valgui aquesta petita contribució com a mostra de condol a les famílies de les víctimes del recent atemptat terrorista de París.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • The Corner
  • Gramma arts gràfiques
  • Ajedrez 21
  • Filatelia Llach
  • Viejo Piano
  • Adeslas
  • Advocat.cat
  • La Herradura
  • Mary Pickford
agost 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categories
Visitants