Posts Tagged ‘ràdio’

Amb retard, però avancem

dilluns, març 7th, 2016

Aprenent escacs des de ben petitDeu ser llei de vida, però sempre hi ha algú que arriba tard. I no, Marc, aquesta setmana no em refereixo a tu. Ha trigat, però per fi tenim un nou «dobladito» en aquest món: en David, el fill de l’Iván Humanes i la Maria, que va néixer el proppassat divendres 4 de març. Potser perquè, com va apuntar en Ramón Fuentes, no volia sortir fins que no s’hagués après bé el gambit de dama. En fi, com diu la dita castellana, nunca es tarde si la dicha es buena. Felicitats a tots tres! Sobretot al petit David, aquest estrany que s’ha ficat al bell mig de les vostres vides. (Nota: El nen de la foto no és el David, però segur que, quan vegi per primer cop les peces d’escacs, farà la mateixa cara de sorpresa.)

Després de l’esclat de color, toca parlar de la vida en blanc i negre. L’equip «A», sense l’Iván, que tenia altres preocupacions, s’enfrontava al Cornellà «C», el duel de rivalitat local. Rivalitat sana, com reflecteix el marcador final: 4 a 4. Un munt de taules: Rubén Martín, el darrer en acabar, Dani Llargués, «Jorda» i Ramón Fuentes; un parell de derrotes: Marc Alquézar i Diego Flores; i dues victòries, les de l’estranya parella: Manel Santolaria i Daniel Montoya, que s’ha proposat ser el pitxitxi de la temporada (amb el permís d’en Marco Antonio Buitrago, que, de moment, es manté al capdavant).

El rival de l’equip «B» era el Martorell «B». A les 9:30 en punt, tots estàvem asseguts davant dels taulers. Tots? No! En David Guirado sabia que jugàvem CONTRA el Martorell, però va pensar que ho fèiem A Martorell. Greu error. Un cop avisat, va pitjar l’accelerador i va arribar a les 10:00 aproximadament, amb el temps just d’arrencar unes taules que acabarien donant-nos el matx. El primer punt l’obtenia en Marco Antonio, tan aviat que va tenir temps de jugar una altra partida amb el seu rival i tornar a guanyar, tot i que aquest darrer punt no compta. La meva victòria i la d’en Francisco Rivas ja ens permetien respirar, malgrat les derrotes d’en Roberto de la Fuente, que perdia una qualitat en el mig joc i no aconseguia recuperar-la, i la d’en Martí Aguilà, qui, apurat de temps, havia de cedir davant del seu contrincant. Així doncs, 3½ a 2½, justet, però suficient.

Amb aquests resultats, els equips «A» i «B» es col·loquen en la 3a posició dels seus grups, amb possibilitats d’assolir la 2a plaça, remotes i després d’alguna que altra carambola, però il·lusionadores i que ens ajudaran a afrontar les dues darreres jornades encara amb més ganes.

Els equips «C» i «D» no van tenir gaire fortuna en els seus compromisos contra el Vilafranca «F» i el Jake «D» respectivament. Tan sols van poder sumar mig punt, el d’en Byron Zambrano contra la Foix Torrents del Vilafranca, una nena que, després, es va passar la resta de l’estona jugant amb l’Agustí Compte. Segur que va aprendre moltes coses (l’Agustí, no la Foix, una de les moltes joves promeses del seu club).

Entrevistats a la ràdio

Com ja us vam avançar, el divendres 26 de febrer, en Dani Llargués i aquest cronista vam ser entrevistats en el programa L’esport al punt de Ràdio Cornellà. Aquí us deixo l’àudio perquè el pugueu escoltar si és que no ho vau fer en directe.

Neu blanca, camisa negra

dimarts, març 1st, 2016

Finalment les previsions meteorològiques no es van complir. En el nostre cas, és clar, perquè nevar, va nevar. Però pel Peón Doblado, a banda d’algun plugim, va lluir plenament el sol. Per primer cop en aquesta temporada els quatre equips vam guanyar. Sí, d’acord, digueu-li a l’espavilat de torn que té raó, que l’equip «C» descansava, però això no treu que, oficialment, el resultat hagi estat una victòria per 0-4.

Per tant, aquesta setmana només parlaré dels altres tres equips. L’equip «A» vam fer via cap a Castellbisbal. Allí, els nostres rivals ens esperaven en un local —em penso que cedit per l’Ajuntament, com el nostre— força més ampli i lluminós que el que recordo de quan ens hi vam enfrontar a la 2a provincial fa alguna temporada. Amb un equip un pèl descompensat (gairebé 450 punts d’elo entre el primer i el darrer taulers enfront dels 150 nostres), van plantar cara amb totes le seves forces i ens van complicar molt la victòria. La primera va arribar de la mà d’en Jordi Gonzàlez, que es va estrenar amb l’equip «A» de la millor forma possible després d’haver-ho fer amb el «B» i a qui veig cada cop més integrat al club. El seu atac pel flanc de dama no va poder ser rebatut per l’Álvaro Castellanos, un nen que va cometre l’error de no desenvolupar l’ala de rei però que es va defensar molt bé i que realment promet. Tot seguit, en Daniel Montoya signava unes taules, però les derrotes d’en «Jorda» i d’en Manel Santolaria ens col·locaven en desavantatge. Per sort en Ramón Fuentes i en Diego Flores —aquest, després de superar una pèrdua de qualitat al principi de la partida— sumaven els seus dos punts i ens posaven de nou per davant: 2½-3½. La meva partida semblava ben encarrilada, amb dos peons d’avantatge, però una transposició mental me’n feia perdre un i, per un error de càlcul, no aconseguia l’oposició que ja ens hauria dat el punt. Les taules ens garantien l’empat i tot quedava en mans d’en Dani Llargués, que aquesta setmana era l’últim en acabar. Amb dos peons separats a la sisena fila la cosa pintava bé, però el temps —del rellotge— no l’acompanyava i no aconseguia trobar la millor continuació. La tensió era extrema, tant per part dels uns com dels altres i, finalment, malgrat no haver escollit les millors opcions, el seu rival acceptava la derrota i li oferia la mà. Tots respiràvem alleujats amb un nou punt (3-5) a la butxaca que gairebé ens garanteix la permanència.

El Peón Doblado «D» al completL’equip «B» se’n va anar cap a Calaf a la recerca del nord, al qual s’hi apropa cada cop més. Amb dues baixes —al Calaf «B»—, el matx es posava de cara. La derrota d’en Jesús Martínez —la primera en aquesta campanya— hi posava una mica d’emoció, però en Jose Archilla ens garantia l’empat. Àdhuc, la majoria de «doblados» som culés i no sabem viure sense patir, així que en Roberto de la Fuente hi afegia el seu granet de sorra per col·locar el 2-3 al marcador. Quedava en Francisco Rivas, amb posició superior però que també, com en el meu cas, es complicava la vida. Sortosament, la resolució va ser millor i va guanyar un final de peons, tot i que haurà de perfeccionar aquest aspecte del joc. Marcador final, doncs, 2-4.

I, finalment, l’equip «D» es va desplaçar dins de Barcelona per competir amb el Congrés «F». Per fi vam comptar amb un equip complet, i es va notar. Victòria per 1-3, la primera també d’enguany, obtinguda gràcies a en Luis Miguel Cabrillana i els «dobladitos» Miguel Moreno i Íker Alcalde. Tots tres han pogut afegir el primer palet en els seus casellers de la Lliga Catalana —sobre el tauler, és clar, perquè en Miguel Moreno ja n’havia aconseguit un en un matx vacant—. Només va faltar la victòria d’en Miguel Cabrillana per arrodonir el resultat, però no sempre es pot guanyar. (I potser el seu rival, ben documentat, ja s’havia previngut contra les habilitats del nostre jove jugador.)

I això es tot…

Doncs no, encara no. Perquè us hem d’informar d’algunes activitats noves.

En primer lloc, durant tres dilluns, els dies 7, 14 i 21 de març, de 19:30 a 20:30, us proposem a pares i mares un petit curs d’aprenentatge bàsic del nostre joc, els escacs. El curs és gratuït i prorrogable i el que pretenem, essencialment, és que pugueu aprendre les normes elementals i jugar a casa amb els vostres fills i filles i que així progressin més ràpidament. És a dir, en paraules planeres, que elles i ells tinguin a l’abast un bon sparring els dies que no acudeixin al club.

En segon lloc, comentar-vos que el passat divendres 26 de febrer en Dani Llargués i l’Ignasi Archs —un servidor— vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà en el programa L’esport al punt, després d’haver-nos oferit voluntàriament. La podreu escoltar ben aviat, ja que la penjarem a la web, tal com vam fer l’any anterior.

I ara sí, per acabar, suposo que ja haureu escoltat la música integrada en la crònica d’avui. Com que sóc persona de paraula i la Lucía Enríquez, la nostra «dobladita» més organitzada —i organitzadora— em va demanar un tema de Juanes, he optat, seguint la seva suggerència, d’incorporar la cançó La camisa negra, segurament la més coneguda d’aquest cantant colombià. Va per ella i per tots els nostres petits jugadors i jugadores.

Unes altres taules?

dimarts, febrer 3rd, 2015

Aquesta darrera jornada, efectivament, va estar marcada per les taules. Algunes van ser importants, d’altres no ens van permetre guanyar res positiu. Anem a individualitzar.

LC2015_SitgesEn l’equip «A» en van ser quatre: l’Iván Humanes, que va ser qui va inaugurar el marcador, en Manel Santolaria, Daniel Montoya i Marc Alquézar, que va salvar mig punt després que li sonés el mòbil. Les derrotes de Juan Ramón Fuentes i Sergi Cuenca ens col·locaven en una situació delicada. En “Jorda” em preguntava com anava el matx i li responia que havien de guanyar ell i el Dani. Amb millor posició, en “Jorda” sumava el seu punt i ho deixava tot en mans d’en Dani Llargués, però amb peó de menys finalment havia de sacrificar una peça i acabava perdent. El Sitges «B» s’enduia així la victòria per un total de 5-3.

A l’equip «B» també trobem quatre taules: la primera, la meva, en una posició de rei i dama contra rei i dama i peons totalment simètrics; tot seguit, en Manuel Cardoso perdia la partida, però en Jesús Martínez, amb unes altres taules, i en Francisco Rivas guanyant el seu punt, tornaven la igualtat al matx. Tot quedava en mans del Roberto de la Fuente i d’en José María Archilla; en Roberto, tot i tenir millor posició, havia de lluitar al final amb un cavall contra tres peons. El seu rival se’n deixava menjar un per intentar coronar algun dels altres, però el nostre company aconseguia parar-los tots dos i signar les taules. I quedava la partida del Jose, certament complicada i en la qual el temps jugava en contra seva, però amb una sang freda incontestable arrencava també unes altres taules. Així, doncs, el marcador final contra el Sitges «C» indicava un 3-3 reconfortant i amb ritme.

Drawn to the Rhythm by Sarah McLachlan on Grooveshark

L’equip «C», marcat per les baixes en els equips superiors i per alguns jugadors engripats, només va poder anar amb dos escaquistes: l’Andrea Navarro i en Miguel Cabrillana, que no van poder superar els seus rivals. Però cal dir que en Salvador Morral, un veterà jugador del Sant Boi «D», fins i tot va felicitar en Miguel pel seu joc, donada la seva edat.

A la pàgina de la Lliga Catalana trobareu els quadres actualitzats. Les columnes del Sonnenborn-Berger, el sistema de desempat, i de la classificació final són de collita pròpia (quin gran invent que han estat els fulls de càlcul!) i no oficials, ja que no figuren al web de la Federació Catalana, però almenys ens donen una petita pista de com van les coses en cada categoria.

També, a la pàgina de Jugadors hem actualitzat la gràfica de socis, en la qual és palesa l’evolució social del Peón Doblado en els darrers anys, sobretot des que disposem d’una seu permanent a l’Espai Esportiu Sant Ildefons.

El Comarcal

L’anomenarem així per abreviar, ja que, en definitiva, tothom el coneix per aquest nom. El dissabte els nostres «dobladitos» hi van jugar dues rondes més, amb sort desigual. En David Romero sumava ½ punt més, en un dia en què no estava gaire motivat. En David Álvarez perdia les seves dues partides i en Nahoa Martínez aconseguia el seu primer punt. En Pol Álvarez, en el sub-10, en canvi, sumava 1½ punt i es col·loca, amb 3½ punts, en la tercera posició, empatat amb un altre nen i una nena. I pel que fa als nostres benjamins, en Miguel Cabrillana aconseguia també 1½ punt, ofegant l’adversari en una de les partides i donant escac i mat en 9 jugades a la segona partida; i l’Aitor Jiménez en guanyava una i perdia l’altra, amb la qual cosa ambdós sumen ara 2½ punts, un molt bon resultat per ser el primer torneig oficial en què participen. Cal dir, per donar-li encara més mèrits, que en Miguel va jugar tant el dissabte com el diumenge amb unes dècimes de febre. Al final, doncs, 6 punts de 12 possibles, la qual cosa podríem considerar també com unes taules més en aquesta jornada.

Ràdio Cornellà

Com ja us vaig anunciar fa uns dies, el proppassat divendres 23 de gener, en Dani Llargués i un servidor vam ser entrevistats al programa L’esport al punt de Ràdio Cornellà. Per tots aquells que no poguéssiu escoltar l’entrevista, us la deixo aquí. Haureu de parar bé l’orella, ja que el so no és massa elevat; ja ens direu què us ha semblat. El Dani i jo en vam sortir força satisfets, tot i que segurament se’ns van quedar coses al tinter.

Som-hi de nou, nois!

dimecres, gener 21st, 2015

Joker_naipLa Lliga Catalana d’enguany ja és a tocar. Com a aperitiu, aquest darrer diumenge hem disputat la fase territorial de la Copa Catalana, en la qual hi vàrem participar amb un equip. Un equip, sí, però amb dues versions (com van fer molts altres clubs, per cert): un de matutí format per Manel Santolaria, Marc Alquézar, José María Archilla, Manuel Cardoso i Jesús Martínez; i un de vespertí integrat per Iván Humanes, Diosdado Jaén “Jorda”, Dani Llargués, Marc Alquézar i Ignasi Archs. Dos equips de quatre jugadors amb un comodí, en Marc, que déu n’hi do si va fer les seves funcions, amb algun que altre atracament inclòs.

Inicialment 76ès del rànquing —emulant l’equip de Filadèlfia— d’un total de 119 equips, al final ens vàrem classificar en el lloc 69è, amb 4 victòries, 2 empats i 3 derrotes, comptabilitzant un total de 17 punts perfectament repartits: 8½ pel matí i 8½ més per la tarda.

Ràdio Cornellà

Aquest divendres 23 de gener hem estat convidats a una entrevista a Ràdio Cornellà (dial 104.6 de l’FM), a les 21.20 h, dins del programa L’esport al punt, a la qual assistirem en Dani Llargués i jo. Esteu atents i així ens podreu criticar després, tot i que intentarem donar la millor imatge del Peón Doblado i no donar-vos-en motius.

Begin the Beguine by Ella Fitzgerald on Grooveshark

I la sorpresa

Us vaig anunciar una sorpresa en l’entrada anterior, i aquí la teniu. Es tracta d’aquest fantàstic vídeo realitzat per Iván Humanes i interpretat per Luzia Cividanes i Dani Llargués. Com que, a hores d’ara, ja haureu acabat d’escoltar la versió de Begin the Beguine, el clàssic de Cole Porter interpretat per Ella Fitzgerald, una de les grans dames del jazz, ja podeu prémer el play.

Us ha agradat? Segur que sí. És un magnífic primer regal pel nostre 10è aniversari. I dic primer perquè l’Iván me n’ha promès més, que, òbviament anirem penjant al nostre web.

El primer de l’any

dijous, gener 9th, 2014

I el darrer del darrer (any). És l’Obert de Nadal del Guinardó, a cavall (ja en parlarem d’això) de dos anys: del 27 de desembre al 5 de gener.

Entre els participants, un «doblado»: en Daniel Peirón, en el grup B —i potser aviat en el grup A—. Després d’un inici prometedor, amb una sola derrota, seguia una 6a ronda amb unes taules —gairebé òbvies— contra en Francesc Domenche, el rei de les taules (els qui no el conegueu podeu consultar la seva fitxa a la FIDE i constatar-ho).

Malauradament perdia la següent partida. Ambdues derrotes, en posicions molt favorables, el feien perdre tota possibilitat en el grup, fins i tot la 6a plaça, que li hauria reportat un premi consistent en un tall de cabell amb massatge —capil·lar— inclòs. Original ho és, no cal dir-ho.

Finalment aconseguia guanyar les dues darreres partides. La penúltima, l’única que vaig poder seguir en directe, jugada gairebé al toc. Quan vaig arribar, a en Dani li quedaven una hora i vint minuts de rellotge, mentre que el seu rival disposava tan sols de poc més de 18 minuts. En un final de torre i peó contra torre assolia la victòria després que el contrincant li plantés una torre furiosa —¿recordeu el concepte?— en què el Dani va estar a punt de picar: tant és així que ja havia anotat la jugada a la planella quan se’n va adonar.

En definitiva, 15è lloc amb 5½ punts que li deixa un petit regust amarg.

Suzanne_Vega_Solitude_StandingMentre llegiu aquesta crònica, suposo que us haureu adonat d’una novetat a la web: la música de fons. És una idea més de les que ens bullen al cap per millorar-la i fer-la més atractiva. Procurarem que cada nova entrada vagi acompanyada d’un fons musical en principi lligat —per uns motius o uns altres— a l’entrada en sí. ¿Qui sap? Potser en un futur proper tindrem seguidors que s’hi connectaran tan sols per saber quina música sona a la web del Club d’Escacs Peón Doblado.

La primera que heu escoltat —o que esteu escoltant— és Luka, de la cantautora folk nord-americana Suzanne Vega. Em preguntareu què hi té a veure amb la crònica. Segurament res, però de vegades els lligams poden ser molt subtils. En aquest cas, simplement és perquè, quan se’m va ocórrer la idea, va començar a sonar el tema a la ràdio. I em vaig dir: ¿per què no?

Luka by Suzanne Vega on Grooveshark

Espero que en gaudiu, i si teniu suggeriments ens els podeu fer arribar al nostre correu: peondoblado@gmail.com. [David (Julià), no ens amacis amb les teves idees, perquè, si no, potser fins i tot el Google ho acabi considerant com a spam.]

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Gramma arts gràfiques
  • La Herradura
  • Ajedrez 21
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • The Corner
  • Adeslas
  • Filatelia Llach
  • Viejo Piano
març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Categories
Visitants