Posts Tagged ‘pitxitxi’

La primera victòria

Dimarts, Febrer 23rd, 2016

No em refereixo als diferents equips, que alguna ja s’ha aconseguit. Parlo d’una victòria global, del club. 11½ a 10½ en total. En gran part deguda als 8 punts obtinguts pel primer equip. Però el mig punt que decanta la balança el devem a en Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» més prometedors.

L’equip «A», com ja he dit, assolia un 0-8 absolutament inesperat. Ara sembla fàcil, però algunes de les partides es van allargar força. No és el cas de la d’en Dani Llargués, que va ser arribar i moldre: la victòria més ràpida que recordo (a banda de la celada de la Budapest). Tot seguit venia el meu punt, després d’alguna imprecisió, però en el final el meu contrincant errava i em permetia superar-lo. El tercer punt arribava, poc després, de la mà d’en Rubén Martín, el nostre cap de colla. Les altres partides ja trigaven una mica més, però en Manel Santolaria i en «Jorda» guanyaven els seus punts i ja ens donaven el matx. En Daniel Montoya, murri, aconseguia que el seu rival s’equivoqués i, després d’un sacrifici de peó, obria una posició bloquejada i penetrava amb el rei per la rereguarda d’aquell. 6-0. En Diego Flores, després d’una seqüència de jugades lògiques que, aparentment, finalitzaven amb el guany d’un peó, es trobava, mercès a l’error del jugador del Catalunya «D» amb un mat amb cavall molt bonic. I, mentre signaven les planelles, queia el 8è punt. En Ramón Fuentes, peó a peó, assolia un sòlid avantatge que obligava el seu adversari a abandonar. Un punt més, en definitiva, que ens acosta a la permanència.

L’equip «B» jugava a la Pobla de Claramunt, en un matx més igualat del que es podia pensar a l’inici de la Lliga. Les primeres notícies ens indicaven un 2-1 en contra. Era al voltant del migdia, així que les partides anaven acabant una rere l’altra i, minuts després, el marcador ja se situava en un 3-2. Quedava una partida decisiva. Els mòbils treien fum. Qui s’estava jugant l’empat? Es tractava d’en David Guirado qui lluitava pel punt de la seva partida. El temps passava i la incògnita es mantenia. El mòbil només reflectia els punts de l’«A». Finalment es produïa el desenllaç tan esperat: a les 13:33 en Jose Archilla ens confirmava la victòria d’en David. Matx empatat i mig punt més a la taula, que manté vives les esperances de l’ascens. Ens quedaran tres finals i s’haurà de lluitar molt, però la possibilitat existeix i és real.

L’equip «C» es va desplaçar a Sant Adrià tan sols amb la família Cabrillana. En Luis Miguel pare, pel que sabem, es va oblidar la dama i va perdre la partida. Altra cosa és el cas d’en Miguel fill, que lluitava contra un home gran que, pel que es veu, volia guanyar, per fi, un joc. Però en Miguel és un nen molt espavilat i va reclamar dues jugades il·legals. A partir d’aquí es va muntar un enrenou considerable: el nostre company al·legava que podia aturar el mat que li amenaçaven i, finalment, davant les discrepàncies en les planelles —mal anotades ambdues—, es va acordar deixar-ho en taules, amb el consegüent emprenyament del seu contrincant, que ja es veia guanyant una partida.

L’equip «D» no va haver d’anar tan lluny. Jugava a Gràcia amb el Tres Peons «J», el club amb més escaquistes federats de tot Catalunya, un total de 175. Potser algun dia també hi arribarem: no en va ells són tres peons i nosaltres tan sols dos, però amb molta empenta i voluntat. De moment, però, tres peons poden més que dos i els nostres companys no van aconseguir puntuar: l’Agustí Compte va trencar la seva ratxa victoriosa i en David Romero i en Byron Zambrano —benvingut al club!— no van poder debutar amb el punt.

Altres aspectes de la Lliga

Amb cinc jornades ja es poden albirar alguns canvis en la llista. Diversos jugadors estan experimentant fortes pujades d’elo: en Daniel Montoya, en Jesús Martínezpitxitxi actual en solitari— i en Miguel Cabrillana podrien arribar a superar els 2000, 1800 i 1400 punts respectivament. D’altres pugen més lleugerament: en Rubén Martín, en Diego Flores —que s’enfila per damunt dels 1900— i en Martí Aguilà i en Marco Antonio Buitrago, dels qui ja sabíem que el seu elo inicial era fictici. Malauradament també hi ha baixades: les d’en «Jorda», José María Archilla, Francisco Rivas i Manuel Cardoso són les més pronunciades: hauran de concentrar-se millor en les properes rondes. I la resta, a seguir sumant, pel bé dels equips i el propi.

P.S.: La música d’aquesta crònica està dedicada a un «dobladito», en Mateo Enríquez. Efectivament, tenies raó: el peó que se’ns havia extraviat el vam trobar, com vas dir, a les “altures”.

Sessió fotogràfica

Dilluns, Juny 1st, 2015

Com que, darrerament, no tinc massa coses a explicar (d’aquí a uns dies se m’acumularà la feina, amb tots els tornejos que aniran acabant, la festa major, projectes, etc.), de moment us deixo unes quantes fotos de les últimes activitats que hem viscut. Diuen que una imatge val més que mil paraules, així que ara callo i que parlin les fotos.

CosmoCaixa2015_1

Joves escaquistes en el CosmoCaixa, amb algun «dobladito» participant-hi.

CosmoCaixa2015_2

Els nens i nenes participants al CosmoCaixa, davant d’un tauler d’escacs gegant.

Social2015_ronda3a

Social2015_ronda3b

«Doblados» i amics jugant la 3a ronda del Torneig Social.

Social2015_ronda4

La disputa de la 4a ronda del Torneig Social. En Xavi Santolaria, en primer pla, més atent al fotògraf que a la partida.

FestaEsportEscolar2015

Alguns dels nostres «dobladitos» participant a la Festa de l’Esport Escolar de Cornellà.

I, per a acabar, la darrera foto: en Roberto de la Fuente Gil, amb el trofeu de la Nit de l’Esport de Cornellà, que l’acredita com el nostre pitxitxi de la temporada.

Roberto_FestaEsport2015

Recordeu que aquest proper dissabte 6 de juny celebrarem el nostre Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». Us convidem a participar-hi (la inscripció és gratuïta). Serà pel matí, així que per la tarda podreu veure tranquil·lament la final de la Champions, no patiu.

Ha arribat la primavera

Dimecres, Març 25th, 2015

I amb ella les ventades i la pluja. No sigueu impacients, però, que aviat floriran els ametllers i arribarà el “caloret”.

Dansa de la Primavera by Maria del Mar Bonet on Grooveshark

L’entrada de la primavera implica, lògicament, la sortida de l’hivern, que enguany ha coincidit amb el final de la Lliga Catalana, almenys pels nostres tres equips, en els quals hi han participat vint-i-set jugadors, la xifra més alta en tota la història del club.

2015FotoOficialL’equip «A» jugava contra el Vilafranca «B», que, amb l’ascens pràcticament a la butxaca, es va presentar amb un equip més fluix de l’habitual. Tot i això van aconseguir guanyar-nos per 5½-2½, un resultat meritori tenint en compte que només hi vam anar set jugadors, i força adormits. (Al Marc Alquézar l’havíem enviat de corresponsal a la Fira del Cànnabis de Cornellà.) A la victòria d’en Daniel Montoya i les taules d’en Manel Santolaria hi hem d’afegir el punt aconseguit pel Juan Ramón Fuentes, que va protagonitzar l’anècdota de la jornada: el seu rival va jugar mitja partida en només un minut sense anotar les jugades; en Ramón li va reclamar diverses vegades que les havia d’apuntar fins que es va cansar i va parar el rellotge, quan al seu contrincant li quedaven només 15 segons i havia d’anotar encara unes 10 jugades, per la qual cosa va abandonar, però es va negar a signar-li la planella.

L’equip «B» vam anar a jugar contra el Sant Joan Despí «B», que, en aquest cas, ja havia perdut la categoria. El primer en caure va ser en David Álvarez, després de protagonitzar també una altra anècdota: el seu rival, al cap d’un quart d’hora, va haver de marxar a recollir el seu fill a l’aeroport, però, tan bon punt va tornar, en David li va oferir el canvi de dames sense adonar-se que la seva no estava defensada, per la qual cosa la va perdre de forma neta i va abandonar. Després vindrien les victòries d’en Roberto de la Fuente —com no—, qui s’ha proclamat el pitxitxi de la temporada de forma clara i contundent, i d’en David Guirado i José María Archilla, qui també ha realitzat un magnífic torneig. Amb el 3-1, jo li oferia les taules al meu rival qui, després de consultar-ho amb el delegat, les va rebutjar. Amb la partida molt malament, frisava perquè en Diego Flores rematés la seva, però la cosa s’allargava. Per fi va sumar el punt i aleshores sí, després de perdre un peó, el meu contrincant va acceptar les taules per tancar el marcador amb un 1½-4½ que ens ha deixat en la 4a posició del grup.

Quant a l’equip «C» es va desplaçar a Barcelona per jugar contra el Comtal «E», obtenint la primera victòria de matx de la temporada per 1-2. Com podeu deduir pel resultat, hi ha haver vacants a ambdós equips. El Comtal només comptava amb dos jugadors i nosaltres tan sols hi vam anar tres. Davant d’aquesta situació, en Francesc Xavier Escaler va preferir col·locar-se en el tauler 3 i deixar que juguessin els dos nens que l’acompanyaven. En Xavier Escaler, el seu fill, va obtenir la victòria, però en Miguel Cabrillana no va aconseguir batre el seu rival. L’any vinent, i per les expectatives que tenim, esperem poder presentar un equip «C» més complet i que pugui disputar el torneig amb més possibilitats.

A la pàgina de la Lliga Catalana trobareu tota la informació sobre la nostra participació, incloent-hi les fotos oficials de la temporada i el rànquing acumulat des de la fundació del Peón Doblado, de moment en versió PDF. Així que puguem, penjarem també una versió Excel.

Bbq

I això què significa, us preguntareu. A mi em va passar el mateix, fins que vaig descobrir que, en llenguatge WhatsApp, vol dir “barbacoa”. Suposo que la “q” és per evitar la confusió amb bbc (en minúscules, que BBC amb majúscules —o caixa alta, com diem els impressors— ja està registrat).

McExtremPerquè, tan bon punt acaba la Lliga Catalana, el primer que toca és preparar la ja tradicional barbacoa «doblada» a Can Jorda. Aquest any, a més de la teca habitual, podrem assaborir també unes magnífiques hamburgueses per gentilesa d’en Dani Garcia, tal com podeu veure en el cartell.

Ara s’ha de celebrar que els nostres equips han mantingut la categoria. Sé que sembla un objectiu limitat, però era el que ens havíem marcat a l’inici de la temporada, pensant, com ja he dit, en unes millors expectatives per la propera.

Abans d’acabar aquesta crònica no em vull oblidar d’un dels nostres companys. Mentre nosaltres estem menjant, en Miguel Cabrillana estarà a l’Ametlla de Mar disputant el Campionat de Catalunya d’edats, en la categoria sub-8. Esperem que jugui molt bones partides i que sàpiga que tot el club li desitgem la millor classificació i, sobretot, que passi un bon cap de setmana gaudint dels escacs, el seu joc preferit.

El suspens continua

Dimecres, Març 11th, 2015

SuspensPer si algú té dubtes, el mot del títol correspon a l’accepció 2, no a la 3, tot i que alguns malpensats puguin pensar el contrari.

UnioCoralSantFeliuPerquè al nostre equip «A» encara li manca un puntet per assegurar la categoria de forma matemàtica, després de veure’s superat pel Sant Feliu «C» per 4½-3½. El matx es va jugar a la seu de la Unió Coral de Sant Feliu de Llobregat, un magnífic edifici modernista obra de Gabriel Borrell i Cardona. I l’inici va ser força bo: victòria de l’Iván Humanes i taules d’en Juan Ramón Fuentes i Daniel Montoya. Les coses es torçaven, però, amb les derrotes d’en Marc Alquézar —que, definitivament, ja no opta al pitxitxi— i d’en Jorda. En Dani Llargués igualava de nou el partit, que se’ns tornava a complicar amb la derrota d’en Diego Flores. Quedava només la partida d’en Manel Santolaria, a qui el rival li va oferir taules. Lògicament, el nostre company no les va acceptar perquè a l’equip només li valia la victòria. Però un final de torre i peó contra torre no és gens fàcil, sobretot quan el peó d’avantatge és de torre i vas tan just de temps que has de fer 20 jugades en un parell de minuts. Així que poques jugades més tard van signar les taules que donaven el punt al Sant Feliu.

L’equip «B» ens en vam anar a Pallejà (sí, ja sé que sona malament, però què voleu que us digui si el poble es diu així) per jugar contra l’equip local. Un servidor jugava en el primer tauler contra en Toni Gallego, un jugador amb 2043 d’ELO català, així que, com que va atacar la meva defensa Alekhine de forma gairebé perfecta, em vaig entretenir més veient la partida d’en Roberto de la Fuente, que jugava al meu costat. Realment va anar per feina i va jugar una partida espectacular, amb sacrificis inclosos, que el va dur a sumar el primer punt en un tres i no res. Aprofitant la baixa d’en José María Archilla, s’ha col·locat com a líder en solitari del pitxitxi de forma provisional, tot i que serà difícil que perdi aquesta posició. Al cap d’una estona perdia la meva partida i tot seguit ho feia en Francisco Rivas. Les taules d’en David Guirado, en una posició tancada, mantenien les espases en alt. Qualsevol cosa podia passar. En Manuel Cardoso estava fent una bona partida i duia un peó d’avantatge, però es va despistar en el final i va perdre una peça. El seu rival ho va aprofitar per sumar el punt que els donava el matx. Restava encara la partida d’en Jesús Martínez, a qui el seu contrincant li va oferir les taules. Però en Jesús, amb ganes de competir, les va rebutjar —duia, com en Manuel, un peó d’avantatge— i va continuar pressionant fins a aconseguir avançar un dels peons centrals, ben defensat, i obtingué així la victòria. Al final, per tant, derrota per 3½-2½, però que no ens va deixar tan mal regust com en la jornada anterior.

L’equip «C», per la seva banda, jugava contra el Sant Martí «G», i en aquesta ocasió vam poder completar l’equip amb quatre «dobladitos». Els germans David i Pol Álvarez es van estrenar en la Lliga Catalana, malauradament amb una derrota. En canvi, en Nahoa Martín i l’Aitor Jiménez van aconseguir el seu primer punt… per vacant. Per una vegada que anem amb l’equip complet, el problema el té el rival, que només va poder presentar dos competidors. 2-2, per tant, i l’Aitor, feliç perquè, segons va dir, no s’havia hagut d’esforçar massa per guanyar.

Un (futur) dobladito

Aquesta setmana us hem de donar una bona notícia: la família «doblada» augmenta. Fa pocs dies, els pares d’en Miguel Cabrillana, Lydia i Miguel, han tingut un nadó a qui han posat de nom Erik. Des d’aquí els volem felicitar a tots quatre, sabent que, en un futur, és molt possible que tinguem un nou «dobladito» competint amb nosaltres al club. De moment, pel que sabem, en Miguel ja s’està encarregant d’anar-li ensenyant les peces.

California Dreamin’ by The Mamas & the Papas on Grooveshark

Però n’hi ha més. A finals d’any esperem més bones notícies com aquesta. No us puc encara avançar noms —tot i que m’han autoritzat a fer el comentari—, però hi ha en cartera algun —o alguns— «dobladitos» més.

Enteneu, ara, el perquè de la música que heu estat escoltant?

Una jornada de disbauxa

Dimecres, Febrer 18th, 2015

Em refereixo a la jornada en si, no als resultats de la mateixa, que no van acompanyar l’alegria del carnestoltes.

L’equip «A» va patir un fort correctiu contra el Viladecans, un dels equips candidats a l’ascens. Un 6½-1½, amb l’única victòria d’en Marc Alquézar i unes taules d’en Ramón Fuentes, que ens complica l’objectiu de permanència. Però continuem en setè lloc i amb cinc jornades per davant en les quals caldrà serrar les dents per mantenir la categoria. Sincerament, sóc optimista i crec que ens mantindrem a 1a provincial un any més, abans d’arribar a la darrera jornada.

L’equip «B» ens vam desplaçar una mica més lluny, a Vilafranca, per jugar contra el seu equip «D». A l’entrada del casino encara quedaven restes de la festa de carnestoltes del dia abans. El rival va presentar una alineació força més potent de l’habitual. Així, al punt inicial d’en Jesús Martínez li seguien les derrotes d’en Sergi Cuenca i d’en Francisco Rivas. Un 2-1 preocupant. En aquell moment, el meu rival i el del José M. Archilla ens oferien les taules, que, òbviament, vam rebutjar. Tot seguit el meu contrincant s’equivocava i em permetia bloquejar-li la dama, facilitant-me la victòria. Quedaven nomes els nostres pitxitxis, que no fallaven: tant el Jose com en Roberto de la Fuente guanyaven les seves partides i, amb un 2-4 final, aconseguíem un nou punt que ens manté invictes en 4a posició, amb possibilitats reals d’ascendir a 1a provincial. Les tres pròximes jornades ens indicaran si som mereixedors d’aquest ascens. A la dreta podeu veure l’alegria d’en Jesús Martínez en un selfie que es va fer a la tornada amb en Cristhian, fill d’en José M. Archilla, que ens va acompanyar en aquest desplaçament.

Crossroads by Cream on Grooveshark

L’equip «C» van marxar plegats amb l’«A» a Viladecans, per lluitar, en el seu cas, contra l’equip «B» d’aquest club. Els nostres tres companys no van poder superar els seus contrincants, tot i la bona partida d’en Francesc Xavier Escaler, qui per fi s’estrenava contra un rival a l’altra banda del tauler.

El Comarcal

Aquest dissabte es va celebrar la darrera ronda d’aquest campionat, en el local del Citilab de la nostra ciutat.

En el sub-12, resultats per tots els gustos: victòria d’en David Álvarez, taules d’en David Romero i derrota d’en Nahoa Martín. En el sub-10, en Pol Álvarez va tornar a perdre, patint els efectes del sistema suís després d’un inici sensacional. Tot i això, amb els 3½ punts obtinguts en les primeres rondes, s’ha classificat en un magnífic 15è lloc. I en el sub-8, derrota de l’Aitor Jiménez i una nova victòria d’en Miguel Cabrillana. Quart lloc final d’aquest i desè de l’Aitor. Espectacular.

A la foto podeu veure els nostres «dobladitos» amb les medalles rebudes. Excepte en Miguel, que no entenia que, per culpa del sistema de desempat, al 3r classificat, amb els seus mateixos punts, li haguessin donat una copa (ben maca, per cert) i ell tan sols es pogués penjar una medalla. La veritat és que molts sèniors tampoc no entenem alguns d’aquests sistemes i, sobretot, l’elecció d’un o altre segons els criteris dels directors dels tornejos.

Comarcal2015_4326

Els nostres «dobladitos»: d’esquerra a dreta, Aitor Jiménez, David Romero, Pol i David Álvarez i Nahoa Martín. Foto: José Manuel Álvarez.

I, per a acabar, us deixo aquí un enllaç a un breu article d’opinió aparegut el proppassat dilluns a la versió digital d’El Punt Avui que es refereix als beneficis que suposa l’ensenyament dels escacs a les escoles.

La setmana que ve, més. I espero que amb notícies més encoratjadores.

CSI Sant Ildefons

Dimarts, Febrer 10th, 2015

Izzy1996Va ser el leit-motiv de la conversa post partits, a banda, és clar, dels comentaris sobre les partides, el resultat i les perspectives. Els que anéssiu al lavabo durant la jornada ja sabreu de què parlo. O no. Perquè versions n’hi havia per tots els gustos. Així que serà millor deixar que el CSI faci la seva feina i un cop analitzat… el que fos, ja ens informaran de les seves conclusions.

Pel que fa a la jornada, va ser molt similar a l’anterior. En el cas de l’equip «A» gairebé calcada. Quatre taules, entre elles la d’en Rubén Martín —que s’estrenava amb el Peón Doblado i que va haver de lluitar contra una defensa numantina—, tres derrotes i una única victòria (no direm que va ser per incompareixença, que així sembla més meritòria). El resultat final, per tant, 3-5 a favor del Gran Penya «B».

L’equip «B» també va aconseguir el mateix resultat que la setmana anterior, 3-3, aquest cop contra el Castelldefels «B», però sense taules. Com als escacs, o blanc o negre, amb victòries del Sergi Cuenca, qui, en aquest cas, estrenava el seu caseller a la Lliga Catalana d’enguany, i de José María Archilla i Roberto de la Fuente, els quals prenen avantatge en la classificació del pitxitxi.

L’equip «C» s’enfrontava al Sant Feliu «E», que va venir amb dues baixes. En aquesta ocasió havíem pogut completar l’equip, però en Francesc Xavier Escaler, pare d’en Xavi, un dels nostres «dobladitos», i en Miguel Cabrillana es van quedar sense rival. Així que, per matar el temps, es van entretenir jugant entre ells. Malauradament, ni en Manuel Cardoso ni en Xavi Escaler van aconseguir puntuar i ens vam haver de conformar amb el 2-2.

Aprofito aquest moment per donar la benvinguda al club a en Francesc Xavier, el primer pare d’un soci que es federa al club, i a en Rubén Martín, el primer Mestre Català «doblado», amb els quals desitgem compartir moltes partides —i, si són victorioses, millor que millor—.

I Know But I Don’t Know by Blondie on Grooveshark

El Comarcal

El dissabte es van jugar noves rondes, però aquesta jornada no va ser gaire fructífera. En el sub-12 i el sub-10 només podem comptabilitzar una victòria —i per incompareixença— d’en David Álvarez. L’alegria ens la va donar el sub-8, amb les victòries de l’Aitor Jiménez i d’en Miguel Cabrillana, que se situen, amb 3½ punts, a la 5a i 6a posició respectivament.

Queda la darrera ronda, que se celebrarà el proper dissabte 14, a les 9:00 h, al Citilab de Cornellà. Us convidem a tots els que pugueu perquè vingueu a animar els nostres «dobladitos» (per via telepàtica presencial, que en el nostre esport el silenci és fonamental). Encara hi ha possibilitats que alguns dels nostres petits companys estiguin ben amunt en la classificació final.

Dama Dama f2

Dimarts, Maig 27th, 2014

A tots els partits hi ha moments crucials: aquella cistella en l’últim segon, aquell gol en el darrer minut, el penal aturat pel porter d’handbol, l’ace que remata la final de Roland Garros… Els escacs no en són aliens i el darrer matx contra el Llavaneres n’és una bona mostra.

Ens hi enfrontàvem amb el Campionat de Catalunya de 2a provincial en joc. La seva mitjana d’ELO era la més alta de tots els equips contra els que havíem jugat, superior als 2000 punts… i es va notar.

D’entrada, l’Iván Humanes entaulava i el Daniel Montoya perdia, la qual cosa ens situava en inferioritat. Però quedaven quatre partides i no pintaven gens malament.

PlayOff_2014_DJYebraPerò de sobte succeïa el que ningú no es podia imaginar. El “senyor del temps”, en David Julià, pendent de la 4a dimensió, s’oblidava de la 2a, l’espai, i la seva dama, ufanosa, se situava a f2, un forat negre que l’acabava engolint i deixava el camí lliure a les tropes de l’exèrcit de la foscor.

I, com si fossin una filera de peces de dòmino, la resta de partides anaven caient: en Dani Garcia es deixava clavar l’alfil i el perdia dues jugades més tard i en Manel Santolaria acabava també aclaparat pel temps i cedia el punt. Amb el matx decidit, en José Daniel Peirón, que potser hauria pogut guanyar, li oferia taules al seu rival i així deixava el marcador final en un 1 a 5 que ens confirma com a subcampions de la categoria, la qual cosa tampoc no està gens malament.

Dama Dama (con Ana Belén) by Cecilia on Grooveshark

Així ha finalitzat la Lliga Catalana d’enguany, amb dos equips ascendits: l’equip «A» a 1a provincial i l’equip «B» a 2a provincial. En José Daniel Peirón es proclama com a pitxitxi de la temporada, agafant el relleu d’en Sergi Cuenca i superant en Daniel Montoya en l’esprint final. Ja podeu consultar el full d’Excel amb totes les jornades del campionat, incloent-hi els play-off, i el rànquing acumulat, amb la incorporació dels nous fitxatges i una millora considerable dels «doblados» més veterans.

El nou ELO

Un dia abans del darrer partit se celebrava l’Assemblea de Clubs de l’FCE, en la qual, entre d’altres coses, s’aprovava la nova normativa per a l’avaluació dels jugadors catalans. En el proper post us ho intentaré explicar tan bé com pugui. Esteu atents, perquè hi haurà canvis importants a partir de la temporada vinent.

Reciclem

Dimarts, Març 25th, 2014

RecycleEn el món actual, el reciclatge (i no només el de residus) constitueix una obligació moral de tots els ciutadans. Des d’aquesta web volem afegir-hi el nostre granet de sorra i reutilitzarem una imatge de fa un parell d’anys. Els «dobladitos» i els altres menuts de la casa podeu jugar un joc sobre el reciclatge clicant sobre l’enllaç del mot.

FireworksLa recordeu? Sí, és la mateixa que vam fer servir quan vam aconseguir l’ascens fa dues temporades. Igual que ara. Però millor. Perquè enguany hem assolit l’ascens no d’un, sinó de dos equips! I per poc que no en són tres, 3 de 4 (ui, de què em sonen aquests números? Ah, deu ser perquè habitualment m’aixeco a 3/4 de 15).

The_A_TeamL’equip «A» ja havia ascendit fa una setmana. Quedava, però, veure si es mantenien primers de grup. El 5 a 1 contra el Vilafranca «D» ens ha confirmat com a campions de grup de la província de Barcelona. Ben aviat podrem disputar els play-off i tractar d’assolir també el campionat de Catalunya de la categoria.

L’equip «B» se la jugava. Contra el Cornellà «F», que es va reforçar per l’ocasió, arrencaven un valuós empat a 2, suficient per guanyar-se la primera plaça del grup, amb el consegüent ascens de categoria i el dret de lluitar també pel campionat de Catalunya. Un gran resultat en un matx que es va prolongar fins ben tard per la partida entre l’Eduard Calbet i en Frederic Bonsoms. En un final de dames i amb dos peons menys, l’Eduard intentava les taules per escac continu, però el rei del seu contrincant s’amagava darrera dels seus vassalls i les evitava, fins a obtenir la victòria que tancava el marcador.

I Do by Lisa Loeb on Grooveshark

L’equip «C» vam anar a escaquejar a Castellbisbal. Bé, de fet només hi vam anar dos; la resta es va escaquejar però d’una altra manera. Al final, ½ a 3½ contra el campió del grup, possible rival de l’equip «B» en els play-off, amb unes taules d’en Sergi Cuenca.

I l’equip «D» guanyava per 2½ a 1½ contra l’Espiga «D». L’ascens, en aquest cas, era complicat, ja que depenia d’una carambola que no es va produir. El 3r lloc final, però, no és gens menyspreable, per molt que ara puguem lamentar algun dels punts que s’han quedat pel camí.

El seny i la rauxa, trets fonamentals del caràcter català. Fins aquí, el seny. La rauxa va començar amb la celebració que vam fer al mateix bar del Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà, seu del nostre rival de la ciutat. I continuarà aquest proper dissabte amb la ja tradicional barbacoa que muntem sempre que acaba el Campionat per Equips, ara Lliga Catalana. I em penso que aquest any serà multitudinària. Fins i tot, si fa bon temps, ens estem rumiant d’habilitar la piscina per encabir tot el personal que ja ha confirmat l’assistència.

2014FotoOficialI ja, per a acabar, la foto oficial de la temporada, tal com us vaig prometre en la crònica anterior. I el pitxitxi: finalitzada la lliga regular, el vencedor ha estat un nouvingut, en Daniel Montoya, 3r per l’esquerra a la foto, qui, amb 8½ punts de 9 partides, ha demostrat l’encert del seu fitxatge. Encara, però, queda la fase final (crec que mai no l’havíem jugada) i no sé si hauríem d’esperar per proclamar el pitxitxi de la temporada. En parlarem i us farem saber la decisió… dels capitans, aquell càrrec que no sabíem ben bé per a què servia. Doncs ara ja ho tenim clar. Ells seran els qui decidiran si proclamem ja el pitxitxi, si esperem a què acabin els play-off, si el fem compartit, si diferenciem entre la lliga regular i les finals o si… vés a saber tu el que se’ls acudirà als capitans, amb o sense braçalet.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2019
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • Viejo Piano
  • Ajedrez 21
  • Gramma arts gràfiques
  • Mary Pickford
  • Adeslas
  • The Corner
  • Filatelia Llach
Maig 2020
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
« Nov    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Categories
Visitants