Posts Tagged ‘pitxitxi’

Plou i fa sol

divendres, març 3rd, 2017

I què voleu, nois i noies? De vegades la realitat supera la metàfora. Feia un bon dia i al carrer lluïa el sol. Un diumenge per passejar, vaja. Però tenim obligacions, així que vam pujar les escales del pavelló, vam obrir la porta de la sala 1 i ens disposàvem a col·locar els rellotges quan vam descobrir, astorats, la gotera de la sala 3 i el bassal d’aigua que havia format al terra. Amb el sol que feia fora i a dins plovia… I sense arc de sant Martí, que almenys hauria donat una mica de color. Per sort, entre nosaltres comptàvem amb en Manuel Cardoso, que sabia on es guarden els estris de neteja i, després d’aconseguir la clau, va pujar amb una galleda i un pal de fregar per minimitzar els efectes pluvials.

Suposo que ja us heu situat. Per tant acabarem el preàmbul i atacarem la jornada. Metafòricament parlant, el títol de la crònica també és vàlid. Som-hi. Tornarem novament a l’ordre alfabètic.

L’equip «A»

Aquest diumenge vam anar a jugar l’encontre contra el Gavà amb dues baixes molt importants per a l’equip, les de l’Emilio Carrasco i l’Iván Humanes. Tot i així vam recuperar el MC Rubén Martín i vam pujar del segon equip en Jorda i en Diego Flores.

El primer en estrenar el marcador va ser Daniel Montoya: taules en un final de torres que no era clar per cap dels dos. Més tard Jorda perdia la partida i és que cal anar amb compte quan et juguen l’orangutan. A la taula 3 hi havia la partida del Gustavo; no pintava bé després de realitzar un moviment erroni a l’obertura i, esclar, el seu adversari, en Santiago Bonay, tot un veterà dels escacs, no ho va desaprofitar i el va anar collant fins que el va fer abandonar. No pintava bé el matx. A les taules 1 i 2 jugaven el MF Francisco Olivares i el Rubén, que tenien bones posicions i van ser els primers en aconseguir la victòria i deixar el marcador en 2½ a 2½, però no era suficient. A en Diego Flores, al tauler 8, se li va capgirar la partida quan la tenia molt millor i perdia el punt després que el seu adversari li hagués ofert les taules. Quedaven dues partides: la meva, que era un final de cavall contra alfil amb peó d’avantatge, i la partida del Manel, qui, amb poc temps de rellotge, va cometre una errada i se li escapà el punt. Poc després vaig guanyar, però el matx ja estava perdut per 3½ a 4½.

Ara toca lluitar i guanyar els partits que queden. Ha estat una llàstima, perquè l’empat ens hagués deixat a dues passes de Preferent. [Dani Llargués, Gavà]

L’equip «B»

Després de la derrota anterior amb el Vilafranca «B», vam haver de plantejar el matx contra el Martorell «B» de forma diferent a com l’havíem pensat quinze dies abans. A més, com ha dit en Dani, els dos primers taulers van haver de cobrir les baixes del primer equip i l’alineació quedava minvada. Així que vam canviar el xip i ens vam centrar en altres possibilitats. I el resultat no deixa lloc a dubtes: ½ a 5½, tot i que no esperàvem una derrota tan grossa. Sort de les taules d’en Ramón Fuentes: el que en futbol es coneix com el gol de l’honor. I això —o potser per això— que va jugar amb el degoteig constant de l’aigua que es filtrava del sostre i que marcava els segons com si el rellotge digital s’hagués convertit en analògic.

L’equip «C»

Havíem de mantenir la 1a posició del grup per seguir optant a l’ascens, per la qual cosa vam jugar amb gairebé tot l’equip titular, amb el reforç d’en David Romero, un dels nostres «dobladitos» més veterans. I, parlant de veterans, alguns de vosaltres recordareu un programa d’entrevistes de TV3 titulat Tres senyores i un senyor. Doncs així era l’equip que va presentar el Catalunya «F».

El primer punt en el marcador va venir de la meva mà. Després de perdre un peó a l’obertura, vaig situar les meves peces atacant l’enroc, que es va iniciar amb un sacrifici de cavall i va culminar amb un error de la meva adversària, Màxima Pérez, que li va costar la dama. Mentrestant, en David Romero ja havia aconseguit qualitat d’avantatge i a poc a poc anava guanyant material fins a rematar la partida. En Jordi González, per la seva banda, mantenia un peó de més des de l’obertura. Semblava suficient, però no. Al final, el seu alfil, en lluita contra el cavall rival, només va ser capaç d’arribar a unes taules mortes: rei contra rei. La darrera partida semblava igualada. Només en aparença. Perquè en Byron remata els finals amb molta seguretat. I no va ser diferent en aquesta ocasió. 3½ a ½ que ens deixen en el primer lloc de la taula. Queden tres finals i caldrà continuar en tensió per assolir l’ascens.

L’equip «D»

No gaire lluny, al barri barceloní de les Corts, els nostres companys es van enfrontar a l’Espiga «D». La lluita per la primera plaça continua després de guanyar per 3½ a ½, que ens apropa a només mig punt del Sant Feliu «C». I la lluita pel pitxitxi s’aclareix. En Marco Antonio va sumar un nou punt i queda com l’únic «doblado» que li disputa el premi a en Francisco Olivares. Això perquè els altres rivals, en Gustavo i en Manuel Cardoso, van punxar i en Sebastián no va passar de les taules, tot i que es manté a l’expectativa.

L’equip «E»

En el nostre equip infantil van debutar alguns «dobladitos». En el primer tauler, en David Álvarez s’estrenava en aquesta Lliga, malgrat la seva veterania. En el segon, Miguel Cabrillana jugava la primera partida després de proclamar-se campió sub-10 en el Comarcal. I en Ricci Daniel Cevallos i Unai Jodar participaven per primer cop en una competició oficial després que els haguéssim federat aquesta temporada. L’encontre contra el Gran Penya «D» de Vilanova i la Geltrú, també conformat per quatre nois, semblava que podia estar igualat. Malauradament no va ser així i vam perdre per 0 a 4. Malgrat tot, vaig poder observar algunes de les partides. En el cas del Miguel Cabrillana, va jugar al seu ritme i crec que quan signava la planella encara li quedaven una hora i 33 minuts de rellotge. Potser li haurem de donar una til·la abans de jugar perquè s’ho prengui amb més calma. En Ricci Daniel va desaprofitar una celada que hauria desarmat el seu rival. S’ha de dir, però, que encara no hem arribat a aquest punt en les classes i segurament ni tan sols coneix la paraula. I l’Unai Jodar va disputar una partida amb amenaces mútues que finalment no va aconseguir dur a bon port, tot i que en un moment donat em va semblar que tenia el mat, però em va fer veure que un cavall li ho impedia. No el recordo, aquest cavall, però jo no estava ficat en la partida, així que potser sí que tot plegat va ser un miratge. De totes maneres, les sensacions que vaig tenir van ser prou bones i crec que tots dos faran molt bon paper en els propers tornejos en què participin.

Per acabar, i per aclarir alguns dubtes si és que algú els ha tingut, haig de dir que no, no van ploure homes, tot i que haurem d’anar en compte no fos cas que algun dia ens en caigui algun a sobre —a les pel·lícules passa sovint—. Per si de cas, anoteu bé la partida per si les peces acaben pel terra. I si voleu veure el vídeo original, aquí us en deixo l’enllaç. Compte, que potser no sigui apte per a tots els públics.

Sol i núvols

dimecres, febrer 22nd, 2017

D’altres fan servir metàfores marítimes o marineres. Darrerament a mi m’ha donat per fer-les meteorològiques. Vistos els resultats de la jornada, està clar que a Cornellà devia fer un sol rutilant. I dic devia perquè jo anava camí de Vilafranca, on a mig camí ens vam trobar una boira —no diré espessa, perquè potser seria exagerat— que no presagiava res de bo. I a Vallromanes, núvols i clarianes que deixarien pas a la llum del sol, si fem cas del marcador. Aquesta crònica no la faré ordenada per equips, com és habitual, sinó per localitats de joc.

Cornellà

Començarem per l’equip «A», amb la crònica que ens ofereix novament l’Iván Humanes:

L’enfrontament contra el Jake «C» era molt important; sabíem que era la prèvia a l’enfrontament contra un dels aspirants del grup, el Gavà, i no podíem fallar. Aquest nivell de concentració ho recordava abans de començar Emilio, que demanava jugar amb cap. I ho vam fer. El Jake venia amb una baixa en l’últim tauler i això sempre relaxa. Per més que en el seu equip estava Pedro Madrid i això és un perill continu; bé ho va demostrar en la partida que va jugar contra el nostre Gustavo, qui, d’estar perdut va passar a igualar, a tenir avantatge, a evitar un continu i finalment a guanyar en una partida maratoniana. I comencem per aquesta, que va ser l’última, perquè és una mostra de l’esma de Gustavo i de l’esperit de l’equip. No sabem si pujarem o si guanyarem el proper enfrontament, però qui ens guanyi haurà de patir. Així és. La resta de partides es van desenvolupar amb la normalitat que et dóna l’avantatge de sortir una mica millor en l’obertura, d’estrènyer a poc a poc i guanyar peó i espai. Vam guanyar tots, i això va guarir algunes ferides que arrossegàvem uns quants per culpa d’un joc erràtic. I m’incloc jo i els meus companys Santolaria i Montoya. Necessitàvem tots una victòria contundent per agafar forces. I ho vam aconseguir. 8 a 0, el resultat final. (Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.)

Escacs, CornellàAixò és el que succeïa a les sales 2 i 3. A la sala 1 també lluïa el sol. No sé ben bé com van anar les partides, però el resultat de l’equip «D» no deixa lloc a dubtes: 4 a 0 contra el Jake «E» i en Manuel Cardoso que continua la seva cursa particular per aconseguir el pitxitxi. Les possibilitats d’ascens segueixen vigents: a un punt del primer classificat, el Sant Feliu «C», i millor segon de la categoria, condició que ens col·locaria a 2a provincial la propera temporada.

Vilafranca

Escacs, CornellàCom ja he dit abans, un cel emboirat ens donava la benvinguda als equips «B» i «E». L’enfrontament contra el Vilafranca «C» començava malament: Diego Flores signava unes taules i poc després en Ramon queia davant en César Alcalà, el jove que uns mesos abans havia guanyat el grup C del torneig de Martorell. La partida d’en Jorda estava complicada, amb qualitat de menys. No va trigar en acabar i vaig suposar que l’havia perduda, la qual cosa em va fer rebutjar unes taules que em va oferir el meu contrincant. L’intent de forçar les jugades per a aconseguir la victòria em va dur a realitzar alguns moviments erronis que finalment van decantar el punt a favor del meu rival. Això deixava el matx en 1½ a 2½ en contra. Sí, perquè en Jorda havia guanyat la partida, cosa de la qual no em vaig adonar, i això que a Vilafranca tenen unes pissarretes que reflecteixen el resultat de tots els equips que hi juguen. En Byron finalment tancava amb unes taules en un final en què tenia un cavall contra alfil en una posició tancada en què la seva peça era superior. I José Archilla, finalment, molt apurat de temps, acabava perdent la partida, ja complicada de per si. De fet se li va caure la bandera i va continuar jugant sis o set moviments més fins que en Cristóbal Treviño se’n va adonar i tots els seus companys van respirar tranquils, amb una rialla als llavis per la seva distracció, fruit, segurament, de la concentració amb què va afrontar el final. El resultat total, 2 a 4, ens treu gairebé totes les possibilitats d’ascens, que queda ara en mans del Vilafranca «C» i del Martorell «B».

Escacs, CornellàA la saleta del fons van jugar els nostres companys de l’equip «E» contra el Vilafranca «E». Finalment només vam poder dur tres jugadors: Agustí Compte, que després gaudiria d’una bona calçotada a Cunit (suposo), i els amics Miguel Moreno i Iker Alcalde. Degut a què jo estava jugant a una altra sala, no vaig poder seguir les partides, tot i que en algun moment que m’hi vaig acostar em va semblar que l’Iker no la duia malament. Un joc d’atac de torres i dama per ambdues parts, però amb un millor posicionament de la seva contrincant, l’Ariadna Callau, que s’acabaria enduent el punt fruit de la seva més gran experiència. El resultat final, 0 a 4, demostra clarament els mals presagis de la boira matinera.

Vallromanes

La tercera parada de la jornada. L’equip «C» s’enfrontava al Vallromanes «B», un dels rivals directes del grup. Amb el mòbil apagat no vaig veure el WhatsApp d’en David Guirado, que es trobava ja a la població, però que no sabia l’adreça exacta on es jugava el matx. Finalment imagino que va trobar el local, perquè jugar, va jugar. Condicionat potser, perquè no va poder superar el seu contrincant. Per sort, en Roberto, Marco Antonio i Sebastián van sumar els punts que deixaven el partit en 3 a 1 i l’equip líder del grup. Només depèn de nosaltres mantenir aquesta primera posició, que, a banda de l’ascens de categoria, ens permetria jugar els play-off pel Campionat de Catalunya de la categoria.

Queden quatre rondes i mantenim grans possibilitats d’arrodonir una gran temporada. Està en les nostres mans. I en el nostre cap, com diu l’Emilio. De fet, tres dels nostres equips depenen d’ells mateixos per assolir-ho, cosa que, al principi de la temporada, tan sols havíem somiat. I era un somni boirós, com el matí d’aquest diumenge. Caldrà confirmar les expectatives i per això necessitarem la col·laboració de tots, «doblados» i «dobladitos». No dubto que així serà.

Bufa el vent

dimarts, febrer 7th, 2017

I amb força. A totes les comarques: les que vam visitar, les que ens van venir a veure i totes les altres. Perquè, en una sola jornada, vam tenir rivals de cinc comarques diferents, un fet insòlit pel que recordo. Que en són sis si ens comptem nosaltres, al Baix Llobregat. Sort que “només” tenim cinc equips…

L’equip «A»

L’encontre contra el Vilafranca «B», provinent de la comarca del Penedès, començava amb una novetat respecte les anteriors alineacions. Iván Humanes no podia jugar, per la qual cosa vam decidir pujar al primer equip a en Jorda. Per tant avui la crònica està basada en les dades que m’ha facilitat en Dani Llargués i en el que jo mateix vaig poder copsar al final.

Escacs, CornellàEn Daniel Montoya, el nostre premiat a l’anterior temporada, no tenia el seu millor dia i es rendia en poc menys d’una hora. La resta de partides, llevat de les d’en Jorda i Manel Santolaria, continuaven igualades quan, de sobte, van saltar totes les alarmes. Un mal presagi? Per sort (o no) es tractava de l’alarma contra incendis del pavelló, que havia començat a sonar. Ningú no sabia què fer fins que en Jorda es va posar l’uniforme de capità i va ordenar aturar els rellotges mentre en Dani baixava a veure què passava. Sortosament no va caldre la participació dels bombers de la imatge. Tan sols es tractava dels sensors de les dutxes, que amb el baf calent de l’aigua s’havien activat.

Després de respirar tranquils es va reprendre el matx. Poc després en Manel perdia i Jorda continuava amb una posició inferior. La cosa no pintava gaire bé contra l’equip més potent amb qui fins ara havíem jugat. En Dani mantenia una posició igualada després de no aprofitar l’avantatge de l’obertura, però en Gustavo i l’Emilio disposaven de millor joc. Per fi, des de l’Amèrica Llatina, queien els primers punts: Francisco, Emilio i Gustavo s’anotaven la victòria i el marcador es col·locava en un 3 a 2 esperançador.

Al cap de poca estona arribàvem des de Manresa i de seguida em vaig adonar que la cosa estava difícil: Jorda estava inferior; Rubén, amb poc temps de rellotge, es trobava en un final millor però que calia jugar fi; i Dani lluitava amb el seu cavall contra un peó en 7a que amenaçava coronar. Aleshores va saltar la sorpresa: Jorda, que en l’anterior jornada s’havia complicat la vida, li donava la volta a la posició amb una celada i sumava el punt que ja ens donava l’empat. Dani continuava la seva particular croada, ara ja contra una dama. Però Rubén, finalment, aconseguia aclarir el tauler i situar dos peons passats contra els quals el seu contrincant ja no va poder lluitar més i es va veure obligat a abandonar. Buf! 5 a 2 i el punt de matx ja era nostre. En Dani, que no se n’havia assabentat, seguia intentant aconseguir les taules, però finalment ho va haver de deixar córrer. Al final, 5 a 3 i el tercer punt en tres rondes, que ens situa al capdavant de la classificació, empatats amb l’equip de Gavà, amb qui ens enfrontarem d’aquí a quinze dies. Serà un partit dur, segur, però que pot tenir un premi important.

L’equip «B»

Ens dirigim cap al Bages per jugar contra el Catalònia «D» de Manresa. D’entrada l’equip rival ja patia una baixa, però finalment, pel que vaig veure en el full d’alineació, van tatxar el 5è participant. Així que el matx ja començava amb un 0 a 2 a favor. Tanmateix, vam jugar tots. Sé que sembla estrany, però l’explicació és molt senzilla: en Sebastián Buitrago i en Paco González, els nostres taulers 5è i 6è, van passar l’estona jugant entre ells. En Paco, el nostre darrer fitxatge, si més no, es va revelar com un magnífic xofer —bé, amb algun lapsus en l’anada—, ja que no va poder demostrar la seva vàlua en la competició.

Escacs, CornellàPel que fa a la resta, vam jugar en una petita sala dins d’un magnífic centre, l’Ateneu Les Bases. En Jose Archilla va ser el primer en acabar i assegurava l’empat. A poc d’espai acabava la meva partida amb un mat després de 21 jugades degut al desconeixement del meu contrincant de l’obertura, que el va fer perdre la iniciativa en pocs moviments. En Roberto de la Fuente s’asseia una mica més tard. Com molts fem abans de començar, va anar al lavabo. I es va despistar i, en lloc de baixar les escales, se’n va anar cap amunt, on es va trobar tot un grup de noies fent exercicis —no recordo ben bé de quina mena—. Per sort, els seus dubtes inicials es van esvair i va baixar els dos pisos pertinents per asseure’s davant del tauler. (Rebeca, si llegeixes això, és broma.) En la partida va trigar una mica més, però després de coronar dama la situació es va precipitar i a dos quarts i mig d’onze el marcador ja indicava un 0 a 5.

Només quedava en Ramón Fuentes i pensàvem que acabaríem ben aviat perquè també disposava d’un bon avantatge posicional. Però la seva contrincant es resistia, així que la resta vam anar a prendre la fresca —mai millor dit, donat el vent que bufava—. En Ramon va forçar el canvi de peces per guanyar amb els seus peons avançats i finalment va aconseguir la victòria, però per caiguda de bandera quan ell encara disposava d’una hora i tres minuts al rellotge. 0 a 6 i segons en la classificació oficiosa —la meva—, tot i que, segons l’FCE, estem en 1a posició.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàNovament un 0 a 4, però en aquest cas amb competidors davant. Al Vallès Occidental ens vam enfrontar a la Rubinenca «D», segurament l’equip més fluixet del grup, conformat bàsicament per nens que estan aprenent i que no van poder superar els nostres companys. Almenys de moment, perquè en un futur potser seran rivals temibles, com alguns dels nens amb qui hem jugat —i guanyat— en el passat i que avui tindríem moltes dificultats per aconseguir-ho. Des d’aquí, i sense conèixe’ls, els vull animar a perseverar en el joc. Segur que, com els nostres «dobladitos», ben aviat estaran disputant les places als seus companys dels equips superiors.

L’equip «D»

Ens aturarem un moment al Garraf, la comarca d’on provenia l’equip contrincant, el Gran Penya «C» de Vilanova i la Geltrú. Deixant de banda l’equip «E», era el primer amb un elo mitjà superior al nostre. I la resposta va ser espectacular: en Francisco Rivas no podia batre el seu rival, l’Abel de Santiago, un jove amb qui vaig jugar en el darrer torneig de Martorell i que té un futur molt prometedor; però els altres tres «doblados» vencien en les seves respectives partides i assolien un 3 a 1 que ens manté en la lluita —difícil— per l’ascens. L’Antonio Molina, al seu ritme, és a dir, ràpid —gairebé diria que blitz—, acabava aturant el rellotge… amb una hora i trenta un minuts! No sé el nombre de jugades i no puc calcular el temps que va emprar, però està clar que devia guanyar jugant al toc. En Jordi Alcántara, un antic «doblado» que ha retornat com el fill pròdig, no estava segur d’estar al nivell adequat, però els seus dubtes es devien dissipar davant la victòria obtinguda. I en Manuel Cardoso —a qui li vaig donar un bon ensurt una estona més tard, quan em vaig descomptar en el nombre d’esglaons i em vaig clavar una bona nata baixant les escales— continua sumant punts i elo, disposat a disputar-li el pitxitxi de la temporada a qualsevol altre «doblado» que se li posi pel davant. (Pels qui esteu preocupats, no patiu: tan sols em vaig fer unes poques rascades.)

L’equip «E»

Visitarem ara la comarca del Barcelonès, Sud concretament. Si sabeu prou geografia, ja haureu sospitat que els nostres «dobladitos» es van dirigir a l’Hospitalet de Llobregat, l’única ciutat que forma part d’aquesta subcomarca, per lluitar contra el Torreblanca «B» al Centre Cultural Sant Josep, el mateix local on fa més de trenta anys ja vaig fundar, amb un amic, el Club d’Escacs Sant Josep-L’Hospitalet i que, posteriorment, sense conèixer la història, un antic «doblado», en José Ortega “Kocar”, va refundar.

Peón Doblado, escacs

Cartell del III Torneig d’Escacs Sant Josep, celebrat l’any 1985 a la llavors Aula de Cultura de Sant Josep, amb 125 participants inscrits i la col·laboració d’en Lluís Comas i Fabregó, qui un any abans s’havia proclamat Campió del Món Infantil a l’Argentina.

Després de totes les combinacions que vam haver de fer el dijous, aconseguíem muntar un equip complet. Al matí, però, rebíem un whatsapp en què se’ns comunicava que en Xavier Escaler es trobava malament i que ni ell ni el seu pare podrien jugar la ronda. A hores d’ara esperem que en Xavi ja es trobi millor i li reservarem un espai aquest diumenge per si té ganes de jugar una partida —que em sembla que en té, i moltes—. La responsabilitat, per tant, va recaure en l’Iker Alcalde i en Miguel Moreno, que no van poder fer res davant dels seus competidors, més experimentats. L’Iker es va enfrontar a en David Páez, un altre antic «doblado» (especialista en taules, per cert), que després va comentar la partida amb ell i li va explicar un parell de temes. Al final, tanmateix, el resultat va ser de 3 a 0, atès que l’equip rival tampoc no comptava amb tots els efectius i va jugar amb una plaça vacant.
Escacs, Cornellà

El Comarcal

La setmana que ve el comento, segur. Però de moment podeu resar, posar-li un ciri al vostre sant de confiança o, si no sou massa creients, desitjar-li sort a en Miguel Cabrillana, qui, en el seu primer any com a sub-10, duu 6 de 6 i es perfila com a campió de la categoria, amb dret a participar, per mèrits propis, en la final del Campionat de Catalunya d’edats, ben allotjat en un hotel. Que, no ens enganyem, és el que de debò l’hi interessa.

La setmana vinent seguirem lluitant per aconseguir els nostres objectius. Els assolirem o no. No ho sabem. La resposta, amic meu, flota en el vent.

Estirada d’orelles

diumenge, juny 26th, 2016

En aquests moments som ja 74 socis i sòcies, un nombre considerable tenint en compte que encara no fa un any érem poc més de 40. I això seria un motiu d’alegria si no fos perquè el proppassat dissabte 18 de juny, en què havíem programat la cloenda de la temporada, amb un torneig infantil, el lliurament de trofeus del Torneig Social, de medalles per a tots els nens i nenes i un aperitiu per tancar l’any, els participants tan sols vam arribar a ser una trentena, comptant mares, pares i altres familiars.

És temps d’estiu i el blues que sona, amb la veu estripada de la Janis Joplin, és un exponent perfecte de com em vaig sentir aquell dissabte. Potser em vaig fer massa il·lusions, però em va decebre la minsa assistència. Tanmateix, agraeixo la presència de tots els qui vau voler participar de la festa. Deslluïda, però festa.

Evidentment, de cara a l’any que ve ens replantejarem la possibilitat de tornar a celebrar aquesta activitat. Potser ens limitarem al lliurament de trofeus del Torneig Social i cap a casa. O al bar, a fer el vermut, els qui s’hi vulguin apuntar. Això suposarà, si més no, un estalvi per al club, que podrem dedicar a altres matèries. Per exemple, gràcies a un suggeriment de la Mari Ángeles Sola, mare de l’Íker Alcalde, reciclarem les medalles que no s’han entregat i les aprofitarem en algun altre torneig, canviant només la placa.

Bé, i ara que ja m’he desfogat (la versió de Summertime de la Janis hi ajuda força), comentaré alguns dels darrers esdeveniments del club.

Torneig Social

Finalment es va disputar la darrera ronda i no hi va haver sorpreses. La classificació final, després d’alguna polèmica (que resoldrem l’any vinent en les bases), va quedar així:

CampióJordi Planella

SubcampióDani Llargués

3rs classificatsIgnasi Archs i Diosdado Jaén “Jorda”

Millors sub-14Miguel Cabrillana i Ivan Planella

Torneig Social Peón Doblado

Un moment de la disputa de la darrera ronda del Torneig Social «Peón Doblado».

VII Torneig d’Escacs Infantil sub-6 “Dia de Rússia”

Un torneig que es va celebrar a la rambla Prim de Barcelona i en què vam animar a participar-hi a la nostra benjamina, la Irene Planella, tot i que, ben pensat, no calia (animar-la). Una prova molt adequada per a la seva edat, que es va disputar a 5 rondes de 10 minuts sense increment entre els vuit nens i nenes participants. Amb 4 punts es va proclamar campiona. No sé si és el primer torneig que guanya, però sí que n’estic segur que no serà pas l’últim. Podeu veure-la al centre de la foto amb tots els altres companys participants.
BesòsRàpides2016_sub6

Cloenda de la temporada

Com ja he dit abans, l’afluència de participants i públic no va ser gaire reeixida —la indirecta musical de la darrera crònica no va funcionar—, però els pocs que érem, ben avinguts, vam gaudir del matí amb partides, trofeus, medalles i teca. La primera part va tenir els nens i nenes de protagonistes, amb la disputa d’un torneig sistema Masnou que va guanyar l’Ivan Planella. Cap a la una vam procedir a l’entrega de medalles de temporada per a tots els «dobladitos» i «dobladitas» del club, tot i que moltes es van quedar damunt la taula. Però les aprofitarem, que caram!, que l’any vinent seguirem organitzant tornejos. I finalment, vam atorgar els trofeus del Torneig Social a tots els guanyadors —o quasi, perquè alguns, donada la duplicitat en algun lloc, hauran d’esperar a què ens en facin de noves— i també una medalla de record per a la resta de participants. En aquest cas, les dels que no van venir les hem guardades per donar-les-hi quan passin pel club, ja que, almenys, han jugat totes o algunes rondes. (Trobareu les fotos dels guanyadors a la pàgina del Torneig Social.)

Cloenda Peón Doblado 2016
Cloenda Peón Doblado 2016
Cloenda Peón Doblado 2016
Cloenda Peón Doblado 2016
Cloenda Peón Doblado 2016

Patrocini

Feia temps que no parlava d’aquest aspecte, perquè no és fàcil aconseguir nous patrocinadors. Però, si us hi heu fixat, a la dreta en tenim un de nou. És Ajedrez 21, la botiga d’escacs d’Edami, en agraïment a la seva col·laboració amb el Torneig Interescolar «Els Pins», que esperem que continuï amb propers tornejos i trobades que organitzem.
A hores d’ara tenim pendents de negociació un parell més de col·laboradors per a la web i, si tot va bé, la temporada vinent volem negociar la incorporació d’un patrocinador de club que ens permeti millorar els nostres serveis i adquirir més material per a les nostres activitats. De moment només és un objectiu, però, tenint en compte l’increment en el nombre de socis i sòcies, en el nombre de visites a la nostra web (de l’ordre de 1.000 mensuals actualment) i en la quantitat de seguidors del Facebook (més de 3.000) i de Twitter (més de 500), creiem que pot haver-hi empreses interessades en el tema.

El darrer vals

diumenge, abril 10th, 2016

Perdoneu el retard, però compromisos personals (i la memòria, cal dir-ho tot) han fet que no pogués escriure la darrera crònica de la Lliga Catalana fins a data d’avui.

Jornada marcada pels empats. No ens hi jugàvem gairebé res, només millorar alguna posició, així que podem donar per bons els resultats. Analitzem-los equip per equip.

L’equip «A» s’enfrontava al Tres Peons «D», segon classificat del grup, amb mitjanes d’elo pràcticament iguals, la qual cosa es va reflectir clarament en el marcador final: 4 a 4. Cal destacar l’estrena d’en Miguel Cabrillana en el primer equip. No va poder debutar amb victòria, però en poc temps segur que serà un dels fixos de l’equip i ens ajudarà molt amb els seus punts. I també, una nova victòria d’en Manel Santolaria, que ha realitzat un campionat magnífic, totalitzant 6 punts que l’apropen novament als 2000 d’elo.

L’equip «B» va empatar també contra el Balsareny-Sallent «B», malgrat el punt inicial que teníem contra una vacant. Les victòries d’en Jose Archilla i d’en Roberto de la Fuente (per fi!) no van ser suficients. A la meva derrota s’hi afegien les d’en Diego Flores i Jesús Martínez, que, malgrat no donar en cap moment la partida per perduda, no aconseguien superar els seus rivals i tancaven el marcador en un 3 a 3. Això ha deixat l’equip «B» en quarta posició, amb 6 punts i només una derrota. Hem demostrat ser un equip potent, però no prou per rematar alguns partits. Haurem d’esperar l’any següent i concentrar-nos millor en algunes partides.

L’equip «C» va jugar contra l’Hospitalet-Bellvitge «D». 2 a 2, un altre empat. En aquest cas, hem de ressaltar tres noves estrenes: les dels bessons Eric i Mario López i la d’en Byron Zambrano, en aquest cas no com a jugador sinó com a delegat. En Mario va tenir la sort de no tenir contrincant i així va sumar el seu primer punt en la Lliga. L’Eric, en canvi, tot i fer una bona partida, es va haver de rendir davant la seva jove rival, la Gina Castejón, força més experimentada. El segon —i definitiu— punt el va aconseguit en Byron, abans de signar la seva primera acta.

I, finalment, l’equip «D» no va poder fer res contra el Barberà «D» que es jugava unes minses possibilitats d’ascens i, per tant, va anar a per totes.

Peón Doblado, foto oficial 2016Així ha acabat la Lliga Catalana d’enguany. Bé, això no és cert del tot. Abans de marxar cap a casa —o al bar a prendre una cervesa refrescant—, vam fer les fotos oficials de la temporada. I amb una bona colla. La tria no ha estat fàcil, però, després de llargues hores de deliberacions amb mi mateix —alguna prerrogativa havia de tenir—, les winners han estat les que podeu veure a continuació i que quedaran per la posteritat a la pàgina de la Lliga Catalana.

Foto 2016 dobladitosFoto oficial 2016 Peón DobladoDoblados a la Lliga Catalana d'EscacsEntre els presents hi podreu trobar en Daniel Montoya, qui, malgrat haver estat hospitalitzat durant dotze dies, va sorprendre tothom i no es va voler perdre un moment com aquell. El seu esperit ens il·lumina a tots i li tenim reservada una sorpresa per agrair-li el seu compromís i la seva lluita —a la vida i als escacs—.

No podem acabar, emperò, sense esmentar un altre winner. Ja ho sabeu, el nostre pitxitxi, un títol honorífic que enguany se l’ha merescut un nouvingut, en Marco Antonio Buitrago. Malgrat que l’han afavorit un parell de vacants, els 7½ punts que ha aconseguit, amb una sola derrota, han contribuït en un grau molt alt als resultats sobretot de l’equip «B», en el qual ha jugat quasi totes les partides.

A la pàgina del Rànquing de la Lliga Catalana trobareu ja actualitzada la llista de jugadors que han participat en aquesta competició per equips, amb dotze noves incorporacions que han sumat un bon grapat de punts.

Tornejos amb participació «doblada»

A hores d’ara en són tres: el Tupinambà, amb un representant; el del Jake, amb quatre socis competint-hi; i, especialment, la fase prèvia del Calculín a Sant Boi, amb cinc «dobladitos» inscrits.

Properes activitats

Tenim tot un seguit d’activitats en preparació: el Torneig Social, el Torneig de Ràpides de Festa Major, el Torneig Interescolar “Els Pins”, el Memorial Burgués, un torneig de partides ràpides per equips a Collblanc…

De tots aquests temes us n’anirem informant, a través de la web o del correu electrònic o whatsapp, tan bon punt es vagin confirmant i es vagin concretant les dates i les bases, així que esteu ben atents.

Alta tensió

dimarts, març 22nd, 2016

Acabarem la crònica de la 8a jornada de la Lliga Catalana amb els equips «A» i «C». Jornada d’alta tensió, efectivament, perquè la salvació matemàtica del primer equip era a l’abast. Tot i que jugava contra l’Escola d’Escacs de Barcelona «B», la vaga en zel dels treballadors del metro i la celebració de la Marató de Barcelona, que provocava que els vagons anessin plens de gom a gom, posava en perill arribar-hi a l’hora. Però s’hi arribava, quinze minuts tard, però s’hi arribava. I la primera victòria se l’enduia en Marc Alquézar, primera de l’equip i primera seva particular en la Lliga, a una hora en què, habitualment, tot just s’asseia a jugar. El matx s’igualava amb la derrota d’en José María Archilla i les taules d’en Daniel Montoya, que es manté en la lluita pel pitxitxi. Cap al migdia, la victòria d’en Diego Flores, la d’en Manel Santolaria —en una de les seves millors partides de l’any—, i la derrota d’en Martí Aguilà contra un jugador d’origen rus situaven el marcador en un esperançador 2½ a 3½. Només ens mancava mig punt per donar la campanada. En Dani Llargués jugava una posició que semblava taules, però, amb poc temps al rellotge, no podia sumar aquest mig punt i perdia contra en Pawel Bielecki, jugador polonès amb 2163 d’elo. Quedava en Ramón Fuentes, també amb posició igualada, però el rellotge, aquest «maleït estri que els organitzadors de tornejos posen damunt la taula perquè les partides no esdevinguin una ensopida prova de resistència sobre el seient» (Roberto G. Grau), el feia caure contra en Jordi Palomares i tancava el marcador en 4½-3½. Un resultat que, contra el líder del grup, que compta els seus partits per victòries, no està gens malament. I, sortosament, els altres resultats ens van acompanyar, de forma que, malgrat la derrota, l’equip «A» ja ha salvat la categoria matemàticament.

L’equip «C», gràcies al descans del «B», presentava un equip complet amb quatre jugadors sèniors que es van dirigir a Vilanova i la Geltrú per jugar contra el Gran Penya «D». En Byron Zambrano aconseguia, com en Marc, la seva primera victòria a la Lliga. I en Marco Antonio Buitrago s’entestava en donar-li emoció a la lluita pel pitxitxi signant unes taules amb l’Alba Meng Sánchez, una noia diria que d’origen xinès. Però aquest cop la victòria no s’escapava, i l’Agustí Compte i en Jesús Martínez —que s’apunta també al pitxitxi— sumaven els dos punts que ho deixaven tot en un total de ½-3½. Victòria reconfortant, com es pot veure a la foto que es van fer a posteriori.

Peón Doblado, equip CAra, després de la Setmana Santa, es jugarà la darrera jornada. L’equip «A» s’enfrontarà al Tres Peons «D» amb la possibilitat d’assolir la 3a posició del grup, depenent dels altres resultats i del Sonnenborn-Berger, que, en alguns casos, ens és favorable. L’equip «B», per la seva banda, li disputarà la 3a plaça al Balsareny-Sallent «B», amb la possibilitat —molt remota, certament— de quedar 2n.

Campionat de Catalunya d’edats

Continuarem parlant de «dobladitos», perquè aquest cap de setmana s’ha celebrat a Vila-seca l’esmentat campionat, amb la participació d’en Miguel Cabrillana i dels germans Ivan i Irene Planella, tots tres en la categoria sub-8.

Doblados al Campionat de Catalunta d'edats

L’Ivan i la Irene han dut vides paral·leles. En les dues primeres rondes s’intercanviaven els rivals i, en finalitzar el torneig, acabaven amb un total de 8 punts. Curiosament, quan l’un guanyava, l’altra perdia i a l’inrevés, com si un atzar o designi còsmic no permetés que tots dos sumessin el punt alhora. L’Ivan, amb 6 punts, s’ha classificat en el 5è lloc, un molt bon resultat. La Irene, malgrat la seva curta edat, ha aconseguit sumar dos punts; encara li queden uns quants anys com a sub-8, així que ben aviat, si continua amb la seva progressió i no perd el somriure, la veurem també en els llocs capdavanters.

Miguel Cabrillana a Martorell

Miguel Cabrillana al Campionat de Catalunya 2016

En Miguel Cabrillana, per la seva banda, camí de Vila-seca, va fer parada i fonda a Martorell per disputar un mini torneig de 5 rondes en el qual va quedar segon perdent tan sols una partida. I aquesta ha estat la tònica en el Campionat de Catalunya: una derrota per jornada, que l’han conduït a sumar 5 punts de 8 possibles, millorant el seu resultat de l’any anterior. La primera jornada, el dissabte, després d’uns banys relaxants a la piscina i al jacuzzi de l’hotel, aconseguia el primer punt. El segon, però, se li escapava contra un rival més experimentat, amb un elo per damunt dels 1700. El diumenge s’aixecava amb febre, però tot i així assolia una nova victòria no exempta de polèmica: pel que es veu el rival badava i no aturava el rellotge fins que en Miguel, nerviós, li va clavar un calbot perquè es concentrés a la partida, la qual cosa gairebé li costa l’expulsió. En les dues partides de la tarda sumava un nou punt i després lluitava contra un altre contrincant per sobre dels 1700 que l’acabava guanyant amb gran esforç. I arribem a la darrera jornada. Per no perdre el costum, dos de tres per enfilar-se fins al 18è lloc d’un total de 68 participants. Bon torneig d’en Miguel, que li permetrà seguir pujant elo i situar-se com el primer «dobladito» des del canvi de la forma de càlcul de l’elo català.

Miguel Cabrillana en el Campionat de Catalunya 2016

Amb retard, però avancem

dilluns, març 7th, 2016

Aprenent escacs des de ben petitDeu ser llei de vida, però sempre hi ha algú que arriba tard. I no, Marc, aquesta setmana no em refereixo a tu. Ha trigat, però per fi tenim un nou «dobladito» en aquest món: en David, el fill de l’Iván Humanes i la Maria, que va néixer el proppassat divendres 4 de març. Potser perquè, com va apuntar en Ramón Fuentes, no volia sortir fins que no s’hagués après bé el gambit de dama. En fi, com diu la dita castellana, nunca es tarde si la dicha es buena. Felicitats a tots tres! Sobretot al petit David, aquest estrany que s’ha ficat al bell mig de les vostres vides. (Nota: El nen de la foto no és el David, però segur que, quan vegi per primer cop les peces d’escacs, farà la mateixa cara de sorpresa.)

Després de l’esclat de color, toca parlar de la vida en blanc i negre. L’equip «A», sense l’Iván, que tenia altres preocupacions, s’enfrontava al Cornellà «C», el duel de rivalitat local. Rivalitat sana, com reflecteix el marcador final: 4 a 4. Un munt de taules: Rubén Martín, el darrer en acabar, Dani Llargués, «Jorda» i Ramón Fuentes; un parell de derrotes: Marc Alquézar i Diego Flores; i dues victòries, les de l’estranya parella: Manel Santolaria i Daniel Montoya, que s’ha proposat ser el pitxitxi de la temporada (amb el permís d’en Marco Antonio Buitrago, que, de moment, es manté al capdavant).

El rival de l’equip «B» era el Martorell «B». A les 9:30 en punt, tots estàvem asseguts davant dels taulers. Tots? No! En David Guirado sabia que jugàvem CONTRA el Martorell, però va pensar que ho fèiem A Martorell. Greu error. Un cop avisat, va pitjar l’accelerador i va arribar a les 10:00 aproximadament, amb el temps just d’arrencar unes taules que acabarien donant-nos el matx. El primer punt l’obtenia en Marco Antonio, tan aviat que va tenir temps de jugar una altra partida amb el seu rival i tornar a guanyar, tot i que aquest darrer punt no compta. La meva victòria i la d’en Francisco Rivas ja ens permetien respirar, malgrat les derrotes d’en Roberto de la Fuente, que perdia una qualitat en el mig joc i no aconseguia recuperar-la, i la d’en Martí Aguilà, qui, apurat de temps, havia de cedir davant del seu contrincant. Així doncs, 3½ a 2½, justet, però suficient.

Amb aquests resultats, els equips «A» i «B» es col·loquen en la 3a posició dels seus grups, amb possibilitats d’assolir la 2a plaça, remotes i després d’alguna que altra carambola, però il·lusionadores i que ens ajudaran a afrontar les dues darreres jornades encara amb més ganes.

Els equips «C» i «D» no van tenir gaire fortuna en els seus compromisos contra el Vilafranca «F» i el Jake «D» respectivament. Tan sols van poder sumar mig punt, el d’en Byron Zambrano contra la Foix Torrents del Vilafranca, una nena que, després, es va passar la resta de l’estona jugant amb l’Agustí Compte. Segur que va aprendre moltes coses (l’Agustí, no la Foix, una de les moltes joves promeses del seu club).

Entrevistats a la ràdio

Com ja us vam avançar, el divendres 26 de febrer, en Dani Llargués i aquest cronista vam ser entrevistats en el programa L’esport al punt de Ràdio Cornellà. Aquí us deixo l’àudio perquè el pugueu escoltar si és que no ho vau fer en directe.

La primera victòria

dimarts, febrer 23rd, 2016

No em refereixo als diferents equips, que alguna ja s’ha aconseguit. Parlo d’una victòria global, del club. 11½ a 10½ en total. En gran part deguda als 8 punts obtinguts pel primer equip. Però el mig punt que decanta la balança el devem a en Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» més prometedors.

L’equip «A», com ja he dit, assolia un 0-8 absolutament inesperat. Ara sembla fàcil, però algunes de les partides es van allargar força. No és el cas de la d’en Dani Llargués, que va ser arribar i moldre: la victòria més ràpida que recordo (a banda de la celada de la Budapest). Tot seguit venia el meu punt, després d’alguna imprecisió, però en el final el meu contrincant errava i em permetia superar-lo. El tercer punt arribava, poc després, de la mà d’en Rubén Martín, el nostre cap de colla. Les altres partides ja trigaven una mica més, però en Manel Santolaria i en «Jorda» guanyaven els seus punts i ja ens donaven el matx. En Daniel Montoya, murri, aconseguia que el seu rival s’equivoqués i, després d’un sacrifici de peó, obria una posició bloquejada i penetrava amb el rei per la rereguarda d’aquell. 6-0. En Diego Flores, després d’una seqüència de jugades lògiques que, aparentment, finalitzaven amb el guany d’un peó, es trobava, mercès a l’error del jugador del Catalunya «D» amb un mat amb cavall molt bonic. I, mentre signaven les planelles, queia el 8è punt. En Ramón Fuentes, peó a peó, assolia un sòlid avantatge que obligava el seu adversari a abandonar. Un punt més, en definitiva, que ens acosta a la permanència.

L’equip «B» jugava a la Pobla de Claramunt, en un matx més igualat del que es podia pensar a l’inici de la Lliga. Les primeres notícies ens indicaven un 2-1 en contra. Era al voltant del migdia, així que les partides anaven acabant una rere l’altra i, minuts després, el marcador ja se situava en un 3-2. Quedava una partida decisiva. Els mòbils treien fum. Qui s’estava jugant l’empat? Es tractava d’en David Guirado qui lluitava pel punt de la seva partida. El temps passava i la incògnita es mantenia. El mòbil només reflectia els punts de l’«A». Finalment es produïa el desenllaç tan esperat: a les 13:33 en Jose Archilla ens confirmava la victòria d’en David. Matx empatat i mig punt més a la taula, que manté vives les esperances de l’ascens. Ens quedaran tres finals i s’haurà de lluitar molt, però la possibilitat existeix i és real.

L’equip «C» es va desplaçar a Sant Adrià tan sols amb la família Cabrillana. En Luis Miguel pare, pel que sabem, es va oblidar la dama i va perdre la partida. Altra cosa és el cas d’en Miguel fill, que lluitava contra un home gran que, pel que es veu, volia guanyar, per fi, un joc. Però en Miguel és un nen molt espavilat i va reclamar dues jugades il·legals. A partir d’aquí es va muntar un enrenou considerable: el nostre company al·legava que podia aturar el mat que li amenaçaven i, finalment, davant les discrepàncies en les planelles —mal anotades ambdues—, es va acordar deixar-ho en taules, amb el consegüent emprenyament del seu contrincant, que ja es veia guanyant una partida.

L’equip «D» no va haver d’anar tan lluny. Jugava a Gràcia amb el Tres Peons «J», el club amb més escaquistes federats de tot Catalunya, un total de 175. Potser algun dia també hi arribarem: no en va ells són tres peons i nosaltres tan sols dos, però amb molta empenta i voluntat. De moment, però, tres peons poden més que dos i els nostres companys no van aconseguir puntuar: l’Agustí Compte va trencar la seva ratxa victoriosa i en David Romero i en Byron Zambrano —benvingut al club!— no van poder debutar amb el punt.

Altres aspectes de la Lliga

Amb cinc jornades ja es poden albirar alguns canvis en la llista. Diversos jugadors estan experimentant fortes pujades d’elo: en Daniel Montoya, en Jesús Martínezpitxitxi actual en solitari— i en Miguel Cabrillana podrien arribar a superar els 2000, 1800 i 1400 punts respectivament. D’altres pugen més lleugerament: en Rubén Martín, en Diego Flores —que s’enfila per damunt dels 1900— i en Martí Aguilà i en Marco Antonio Buitrago, dels qui ja sabíem que el seu elo inicial era fictici. Malauradament també hi ha baixades: les d’en «Jorda», José María Archilla, Francisco Rivas i Manuel Cardoso són les més pronunciades: hauran de concentrar-se millor en les properes rondes. I la resta, a seguir sumant, pel bé dels equips i el propi.

P.S.: La música d’aquesta crònica està dedicada a un «dobladito», en Mateo Enríquez. Efectivament, tenies raó: el peó que se’ns havia extraviat el vam trobar, com vas dir, a les “altures”.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Mary Pickford
  • La Herradura
  • Ajedrez 21
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
  • Advocat.cat
  • The Corner
  • Viejo Piano
  • Filatelia Llach
abril 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
Categories
Visitants