Posts Tagged ‘pavelló’

No tenim cel, però sí mar

diumenge, maig 28th, 2017

Estem a les portes de l’estiu. Temps de calor, però també de reunions, activitats i gestions. Els dies s’allarguen —diuen—; tanmateix continuen tenint 24 hores —llevat d’un que en té 23—. Això fa que costi més trobar el moment i la inspiració per actualitzar aquesta web. Em refereixo a les entrades del blog, que n’és la part més visible, però no pas l’única.

En els darrers quinze dies han passat moltes coses. Toca parlar-ne i ho farem per ordre d’importància.

Final de la Lliga Catalana

Ens hi havíem classificat per mèrits propis i només quedava rematar la feina. De vegades, però, les coses es torcen, i aquella setmana es va anar produint un degoteig de baixes: la nostra estrella Francisco Olivares, la fúria xilena Emilio Carrasco, l’escriptor Iván Humanes i el responsable de barbacoes i suplent de luxe Jorda no podien jugar la final. I encara sort que en Daniel Montoya i Manel Santolaria, després d’alguns dubtes, finalment van poder participar-hi.

Per aturar la tempesta vam pujar al primer equip a en Ramón Fuentes i a en José Archilla (ambdós jugadors històrics del club) i, en l’últim tauler, en Byron Zambrano, que no para de créixer com a escaquista. Així vam conformar un equip format per jugadors de tres equips i no hi va jugar ningú del «D» de miracle.

La jornada coincidia amb la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 al circuit de Montmeló, el que va provocar cues a la sortida de Barcelona i que l’equip arribés a Santa Eulàlia de Ronçana amb uns deu minuts de retard. Això, però, no ens va passar factura, ja que els nostres adversaris del Vall de Tenes no van posar en marxa els rellotges fins que vam arribar. Un detall de fair play que els hi vam agrair.

Escacs, CornellàAl cap de dues hores les partides encara estaven igualades llevat de la d’en Byron, que anava collant el rival fins a anotar el primer punt de l’equip. Trenta minuts més tard, José Archilla perdia la iniciativa i finalment el punt. Al seu costat, en Ramón, fidel al seu estil de joc, no deixava d’atacar, però no va aconseguir els fruits desitjats i es va haver de rendir. Les coses ja no pintaven tan bé i menys encara quan en Manel Santolaria també perdia la seva partida i el marcador reflectia un 3 a 1 en contra preocupant.

En Daniel Montoya semblava controlar la situació, però el seu adversari trobava petroli sota les pedres i assegurava l’empat del seu equip. Quedava només el darrer cartutx: el desempat holandès ens dava el campionat de la categoria si es guanyava als tres primers taulers. El Rubén i el Dani ho van intentar, però al final no van poder extreure més suc en les seves partides i es van haver de resignar amb les taules. El matx ja estava decidit; tot i així, Gustavo va continuar lluitant al més pur estil “fúria xilena”, però el seu rival es va defensar amb ungles i dents i no va aconseguir passar de l’empat.

El resultat, 5½ a 2½, ens deixa com a subcampions de Catalunya de 1a categoria, tancant una temporada magnífica en què s’ha aconseguit també la Copa Catalana i, sobretot, l’ascens de l’equip «A» a Preferent i dels equips «C» i «D» a 2a categoria. Cal felicitar el club de Vall de Tenes, amb qui hem compartit la lluita en molts partits durant aquesta temporada i que també han d’estar molt satisfets pels resultats aconseguits.

L’Inter-Escolar

Ja fa uns anys que celebrem el Campionat Inter-Escolar per a nens i nenes fins a 12 anys, federats o no. Fins ara s’havia organitzat amb la col·laboració de l’escola Els Pins, però enguany vam comptar amb el suport de l’AMPA de l’escola Mediterrània, un altre dels col·legis on impartim classes extraescolars d’escacs. Així, el proppassat dissabte 20 de maig vam organitzar el VIII Campionat Inter-Escolar «Mediterrània» a la nostra seu social i en un nou horari de tarda.

Moltes vegades no saps per què una activitat funciona i una altra no. El fet és que, quinze dies abans del torneig, ja teníem més de trenta jugadors i jugadores inscrits, la qual cosa augurava un gran èxit de la convocatòria. De sobte les preinscripcions es van aturar, però per experiència sabem que la darrera setmana s’incrementen de nou. I així va ser. Ja havíem augmentat el nombre màxim d’inscrits de 41 a 45 respecte de l’any anterior. I vam fer curt. Un parell de dies abans ja n’hi havia apuntats 43. I l’endemà ens sol·licitaven tres més, per la qual cosa vam decidir col·locar una taula més i permetre un màxim de 49 nens i nenes. A última hora encara s’hi apuntaven tres més, arribant a un total de 52, dos dels quals van poder jugar cobrint dues baixes que es van produir.

Escacs, CornellàLes tres sales del pavelló van ser ocupades per 49 nens i nenes disposats a jugar a escacs i passar-ho bé. Un gran èxit al qual va contribuir el magnífic comportament de tota la canalla. Així va començar la prova, amb uns minuts de retard, però que es va desenvolupar perfectament gràcies també a la bona disposició dels pares i mares i dels delegats d’alguns clubs participants, que ens van ajudar en tot moment.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA poc a poc els jugadors més potents a priori s’anaven col·locant en les primeres posicions. El desenllaç, però, no estava gens clar i, de fet, no es va decidir fins a la darrera ronda, el que demostra el potencial d’aquests joves jugadors, alguns dels quals ja han deixat de ser promeses per convertir-se en realitats. La prova està en què les tres primeres places es van definir en el desempat, ja que totes tres havien aconseguit 6½ punts. La classificació final va quedar establerta de la manera següent:

Campió
Ivan Planella Zavala
(Peón Doblado)

Subcampió
Martín García Gómez
(Viladecans)

3r classificat
Vicent Serrano Batova
(CE Masnou)

Millor sub-10
Arnau Muntal Corrales
(Cerdanyola)

Millor sub-8
Irene Planella Zavala
(Peón Doblado)

Millor «dobladito»
Joan de Déu Claros Choque
(Peón Doblado)

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàA banda dels guanyadors de les copes, tots van rebre una medalla de record i, a més, alguns d’ells van obtenir un dels regals amb què va col·laborar l’escola EDAMI: Simona Stoykova, Lucas Sánchez, Diego Fernández-Huerta, Joel Fernández i Nicolai Serrano.

Escacs, Cornellà

Els alumnes del Mediterrània amb els seus monitors: Jesús Martínez i Gustavo Magallanes. [Foto: Mari Ángeles Sola.]

Pel que fa als jugadors del Club, els «dobladitos», molts d’ells participaven per primer cop en un torneig. D’altres ja en són veterans. I en molts casos ens vam endur sorpreses ben agradables. Voldria destacar alguns d’ells, sense cap ànim de discriminar, però crec que s’ho han merescut: l’Iván Planella, que continua augmentant el seu palmarès; la seva germana Irene, que va obtenir més punts (6) que anys té (5); en Joan de Déu Claros, millor «dobladito» amb 6 punts; l’Aitor Jiménez, que va demostrar el seu potencial, malgrat que de vegades no se’l cregui; en Joel Moreno, un dels alumnes del Mediterrània, que tot i jugar amb un braç enguixat, va fer un gran paper; en Nika Liparteliani, amb una progressió que li augura un gran futur, com ja va demostrar al Calculín; i molts més que mantenen molt vives les ganes de continuar amb la tasca que fem. De fet, durant una de les darreres rondes, el pare dels germans Pol i Aran, mirant la sala, em va preguntar si aquella imatge de tants nens jugant ens feia sentir orgullosos. I sí, és clar. Malgrat la feina i el cansament que suposa, tot el temps que dediquem a aconseguir que tots aquells nens i nenes gaudeixin del nostre esport preferit, és una gran inversió. I com he dit manta vegades, el Peón Doblado no seria el que és sense els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Potser seguiria sent un gran club, però mancat d’aquella guspira que ells i elles hi aporten.

Escacs, CornellàFinalment vam procedir al lliurament dels trofeus i tot seguit, sense grans discursos —no me’l van deixar fer!—, es van llançar sobre les taules on havíem disposat la teca i les begudes.

Vull agrair a tots, nens i nenes, pares i mares, delegats i altres familiars, la vostra participació en el torneig. I molt especialment a l’AMPA de l’escola Mediterrània, representada per Mari Ángeles Sola, mare de l’Iker Alcalde, tota la tasca de promoció, logística i… càtering i tota la col·laboració que ens han dispensat per aconseguir que el torneig fos un èxit sense precedents. Perquè sense tots vosaltres, amb les vostres ganes i alegria, no hauria estat possible. Us esperem l’any vinent!
Escacs, Cornellà

I ara, què?

Doncs moltes activitats que encara queden abans de finalitzar la temporada. Algunes d’institucionals: la Cloenda de l’Esport Escolar, celebrada ahir mateix, i la Festa de l’Esport de Cornellà, el proper divendres, on rebrem els trofeus per l’ascens de categoria i el nostre «doblado» Diosdado Jaén “Jorda” recollirà també el premi de club per la seva trajectòria (i perquè ja tocava que recollís el seu i no pas el d’un altre).

I el proper dissabte 17 de juny, en horari de tarda, s’esdevindrà el 10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà». Aviat tindreu tota la informació a la web, però, si voleu, podeu anar avançant les vostres inscripcions.

Tot això i altres temes pendents que encara tinc al tinter ho trobareu en les properes cròniques. Seguiu connectant-vos a la web i us n’anirem informant.

No us desitjaré un bon any…

dijous, gener 12th, 2017

Perquè estic plenament convençut que ho serà. Pel Peón Doblado, almenys. A pocs dies d’encetar la Lliga Catalana, ja sabreu que enguany hi presentem cinc equips. Cinc! Pocs clubs de Catalunya compten amb la lletra «E». Amic Javier, ja saps que agraeixo moltíssim els teus comentaris, però em sembla que aquest cop no m’hauràs de rectificar si dic que és la primera vegada que inscrivim tants equips. A més, com a aperitiu de la Lliga, aquest cap de setmana es juga la Copa Catalana, amb dos equips del club presents, un a la 1a categoria i un altre a la 3a. I amb possibilitats d’accedir a la final de Catalunya. En això hi tenen molt a veure els reforços d’aquesta nova temporada, en què tindrem tres equips que, a priori, gaudeixen de molts números per aconseguir l’ascens de categoria. Hem de ser prudents i cal respectar, òbviament, tots els equips rivals, però la temporada és molt il·lusionant.

Com de costum, a la pàgina de la Lliga Catalana hi trobareu el calendari i la informació actualitzada, setmana rere setmana, de la situació de tots els nostres equips. Aquest any hi haurà també una novetat: fins ara tot el Peón Doblado jugava a casa quan tocava; aquest temporada, però, degut en part al nombre d’equips, jugarem de forma alterna: A i D a casa i B, C i E a fora, i viceversa. Així que hi haurà escacs a l’Espai Esportiu tots els diumenges al matí. Un apunt pels equips que ens hagueu de visitar i no sapigueu on som. Podeu trobar-nos a la pàgina corresponent de la nostra web o, mitjançant el Google Maps, si cerqueu directament Peón Doblado, l’aplicació us donarà la nostra adreça exacta.

Abans de tot això s’han disputat tot un seguit de tornejos individuals amb participació de «doblados» i «dobladitos», que us comentaré de forma breu.

III Sunway Sitges Internacional Chess Festival

Un total de sis companys inscrits, tres en el grup A —ja fa temps que us vaig assegurar que tindríem «doblados» en els grups A— i tres més en el grup B. El primer classificat de tots ells ha estat en Francisco Olivares, Mestre FIDE que, provinent de Cuba, ocuparà el primer tauler del primer equip i a qui donem la benvinguda al club dels «doblados». En segon lloc, en Marcelo Panelo, Mestre Internacional argentí que potser l’any vinent ocupi el primer tauler del primer equip. I en tercera posició, en Gustavo Magallanes, Mestre argentí de moltes coses —d’escacs encara no, almenys oficialment—, que reforçarà el quart tauler de l’equip «A».

En el grup B, el primer classificat ha estat en Byron Zambrano, tot i el bye laboral que va haver de demanar. El resultat li reportarà 118 punts d’elo FIDE, gràcies a la k=40 que està aprofitant perfectament. La seva trajectòria és espectacular i ben aviat el veurem, segur, en el primer equip. Una mica més avall trobem el nostre estimat Daniel Montoya, en la seva preparació de cara a la Lliga. L’acompanyava, esclar, en Manel Santolaria. Tots dos tancaran els taulers del primer equip quan estigui al complet. I estic convençut que sumaran molts punts. La lluita pel pitxitxi serà aferrissada.

VI Obert de Nadal del Guinardó

En aquest torneig s’hi va apuntar dos companys, ambdós en el grup B: Marc Alquézar i Byron Zambrano, molt actiu en el tram final de l’any. Tant l’un com l’altre van acabar amb 4½ punts, si bé en el cas del Byron, amb dos byes demanats. Es deu haver pres una d’aquelles begudes isotòniques que diuen que et donen ales. (No diré el nom a no ser que esdevingui patrocinador del club.)

No vull deixar d’esmentar la bona participació d’un antic «doblado», en Daniel Peirón. Empatat en el primer lloc amb tres escaquistes més, va tenir la mala fortuna de comptar amb el pitjor desempat i es va haver de conformar amb la quarta plaça.

II Torneig d’Hivern d’Escacs actius de Sant Boi

Tres «doblados» vam disputar aquesta competició de semiràpides. Francisco Olivares, amb 6½ punts, va aconseguir la 3a plaça, perjudicat també pel sistema de desempat, ja que va quedar empatat en el primer lloc. Malgrat tot, és el seu primer trofeu com a membre del Peón Doblado. No cal que us digui que no serà pas l’últim.

A més distància trobem en Marc Alquézar, amb 4 punts, després d’haver disputat les vuit rondes sense arribar tard a cap d’elles, el que, en si, ja és tota una novetat. I amb 3 punts, un servidor, gens insatisfet amb el torneig realitzat, malgrat alguna imprecisió en alguna partida.

Peón Doblado, escacs

El podi del Torneig d’Hivern d’escacs actius de Sant Boi, amb el company Francisco Olivares a l’esquerra. Foto: Club d’Escacs Sant Boi.

Peón DobladoI Torneig Obert de Reis Club Escac Mat de Martorell

El mateix dia que l’anterior se celebrava aquest torneig de ràpides. Hi van participar un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i la família Planella al complet: Jordi, Ivan i Irene i també en Xavier, el germà bessó d’en Jordi.

Els resultats van ser espectaculars: Jordi Planella, segon de la general (maleïts desempats); Ivan i Irene Planella, primer i segona de la categoria sub-8 respectivament; i Miguel Cabrillana, millor sub-10. No està gens malament.

Sant Tornem-hi

Després d’aquest breu repàs al passat, reprenem el present. Recordeu: diumenge 15, Copa; diumenge 22, Lliga. Dissabte 21 comencen també les fases prèvies del Campionat de Catalunya per edats (el Comarcal, vaja). Els «dobladitos» que us hi vulgueu apuntar, aviseu-nos, tot i que volem prioritzar la Lliga i el Calculín, que es disputarà posteriorment. Donada aquesta duplicitat, enguany el club cobrirà el 50% de les inscripcions al Comarcal i al Calculín.

Us recordo també, per tots els que no l’hagueu vista, que el proper dimarts 17 de desembre, l’Espai VO projectarà la pel·lícula El caso Fischer. En les columnes de la dreta hi trobareu més informació.

Ja està. Poseu-vos les piles. O preneu aquella beguda isotònica que he esmentat abans. Us necessitem en plena forma per sumar punts en els equips del club durant la lliga regular i, tant de bo, en els play off posteriors. Som-hi!

Pi doblat mediterrani (pinus pinea)

dilluns, juny 13th, 2016

No fa pas gaire de la darrera crònica i, com ja deia al títol, se’ns acumula la feina. En pocs dies hem participat, col·laborat o organitzat diverses activitats, sobretot infantils. Per ordre cronològic, són les següents:

Festa de l’Esport de Cornellà 2016

Celebrada el divendres 3 de juny, s’hi atorgava el premi del club al nostre company Daniel Montoya. Emocionat, el va recollir de mans d’en José Manuel Parrado, Regidor d’Esports de Cornellà. El presentador de l’acte el va presentar amb les següents paraules: «Des que va arribar al club, no fa massa anys, s’ha convertit en una peça clau del primer equip del Peón Doblado. La seva empenta, el seu gran esperit d’equip (que fa que, moltes vegades, pateixi pel resultat de les altres partides), la seva enorme força de voluntat, superant tota mena d’adversitats, han fet que esdevingui un dels nostres referents i un dels jugadors més estimats.» Les recordo perfectament perquè vaig ser jo qui les va escriure, però crec que les subscriviu totes i cadascuna. En l’esdeveniment el van acompanyar, juntament amb la seva esposa, en Dani Llargués, en Diosdado Jaén “Jorda” i la Núria, la seva dona, i un servidor, després de demanar un bye a Sant Boi. No us en puc mostrar fotos, però les podeu veure a la col·lecció de Flicker penjada per l’Ajuntament de Cornellà.

Festa de les Famílies a l’escola «Els Pins»

L’endemà, dissabte 4 de juny, l’escola «Els Pins» celebrava la seva Festa de les Famílies. Entre les activitats, és clar, hi havia els escacs. Als porxos del col·legi, en Dani Llargués i jo vam muntar mitja dotzena de taules amb el doble de taulers. També vam comptar amb uns escacs gegants de l’escola, tot i que alguns el van emprar per jugar a dames. Durant dues hores s’hi van aplegar un munt de pares i mares amb els seus fills i alguns es van interessar per les nostres classes a l’escola i al club. Al setembre i octubre sabrem l’impacte de l’activitat.

Torneig Social

El dilluns vam disputar una nova ronda del torneig, la penúltima. Els tres primers llocs comencen a definir-se, després de la victòria d’en Jordi Planella sobre en Diosdado Jaén “Jorda” i les taules entre Ignasi Archs i Dani Llargués. Tot i així, l’únic que té copa assegurada és en Jordi, però no està clar encara de quina mida. Pel que fa al millor «dobladito», l’Ivan Planella, després de guanyar la seva germana Irene, pren un cos d’avantatge sobre en Miguel Cabrillana. Tanmateix, haurem d’esperar la propera partida.

Interescolar «Els Pins»

L’acte més important de la setmana era el VII Torneig Interescolar «Els Pins», organitzat conjuntament entre el nostre club i l’AMPA de l’escola. Com sabreu, es va haver de celebrar a la nostra seu degut a la convocatòria electoral i s’hi van preinscriure 36 nens i nenes, dels quals 28 s’hi van presentar a jugar. Exercien d’àrbitres en Dani Llargués, Ignasi Archs, Jesús Martínez (que va abandonar temporalment l’estudi per la prova de selectivitat per donar un cop de mà) i Marc Alquézar, amb la col·laboració inestimable dels monitors Xavier Aguiló i Toni Sánchez, del Sant Feliu-CEUC, i José Antonio García, del CEE Espluguenc, dos dels clubs, juntament amb el nostre, amb més representació.

Pins2016_03Els petits canvis que hem introduït darrerament als tornejos que organitzem han fet que la puntualitat sigui gairebé absoluta. Malgrat tot, alguns nens frisaven per començar i ens van preguntar diverses vegades quant faltava per jugar la primera partida. Els que sou pares o mares ja sabeu el que passa quan vas amb un nen en un viatge amb cotxe.

Com en tots els tornejos infantils, hi va haver plors, enrabiades, xivarri (en part degut també als pares i mares), dubtes i preguntes que vam resoldre el millor que vam saber. Quant al joc en si, moltes jugades il·legals (en permetíem una) i algunes taules per ofegat o per manca de material; els nens i nenes, ja se sap, estan en edat de créixer i necessiten menjar, i es cruspeixen tota peça que se’ls posi davant. Però també hi va haver bones partides, molt bon ambient i emoció fins al final.

Pins2016_06Efectivament, les tres primeres places es van decidir en el desempat i tan sols per mig punt de Buchholz. Ángel Uriel García es destacava i arribava a la darrera ronda amb 7 de 7. Però, sorprenentment, perdia l’última partida contra en Lucas Sánchez i el primer lloc estava a l’aire. Els nens i nenes es van asseure disciplinadament, a l’aguait del resultat final. A manca de la tradicional música de suspens, després d’uns segons vam pitjar l’enter i aparegué la classificació:

CampióArnau González Cobos (Vall del Tenes)

Subcampió Ángel Uriel García Amutary (Jake)

3r classificat Miguel Cabrillana Primo (Peón Doblado)

Campió sub 10 Lucas Sánchez Díaz (Comtal)

Subcampió sub 10 Yarè Taiguara Coloma Magalhães (CEE Espluguenc)

Campiona sub 8 Noelia Mancebo Flores (Comtal)

Subcampió sub 8 Daniel Martos Martín (CEE Espluguenc)

Millor «dobladito» Íker Alcalde Sola (Peón Doblado)

Després de lliurar les copes als guanyadors i les medalles a la resta de participants, vam sortejar diversos regals que ens va oferir amablement l’escola Edami: un joc de cartes, llibres de partides del Gran Mestre Miquel Illescas, fundador de l’escola, i exemplars de la revista Peón de Rey, amb els quals alguns nens i nenes se’n van anar encara més contents. A la pàgina del Torneig trobareu tota la classificació, un PDF amb dades més completes i algunes fotos més.

Pins2016_08Pins2016_07Per a acabar, després de l’aperitiu, felicitacions de pares i mares, que es van centrar sobretot en tres aspectes: la rapidesa en el desenvolupament de la prova (la “impressió” per mitjà de projector hi ajuda), el detall de l’esmorzar després de la segona ronda (una molt bona idea de l’AMPA d’«Els Pins») i el fet de disposar d’aire condicionat, gràcies al qual l’estada els va resultar molt agradable. Ens congratulem que tots vosaltres, pares, mares, jugadors i jugadores, us ho hagueu passat bé, ja que aquest és el nostre objectiu, i us agraïm moltíssim la vostra participació.

No m’allargo més. Em queden algunes coses en el tinter, però les deixaré per la propera crònica. Abans, però, un parell d’assumptes: ja estan penjades les fotos dels guanyadors del Torneig de Ràpides; les podeu veure clicant l’enllaç.

I el més important, no oblideu la…

Cloenda de la temporada 2015-2016

El proper dissabte 18 de juny tancarem aquesta temporada amb diverses activitats: un torneig sistema Masnou amb tots els nostres «dobladitos» i «dobladitas»; el lliurament de trofeus i medalles del Torneig Social; i un record amb forma de medalla per tots els nostres petits socis i sòcies. Acabarem, com no, amb un aperitiu per tothom, pares i mares inclosos. Us passarem la informació i els horaris previstos per correu electrònic. Us hi esperem!

Ups & downs

diumenge, abril 19th, 2015
Escher_Trappenhuis

Trappenhuis (La casa de les escales) d’M. C. Escher. Litografia, 1951, 47×24 cm.

D’escales, n’hi ha que pugen i n’hi ha que baixen. De vegades no saps si pugen o baixen. I el que hi és, de vegades tampoc no sap si és damunt o és davall. M. C. Escher ja ens ho va demostrar pictòricament i científicament. Així que no és gens estrany que de tant en tant algú s’entrebanqui. A no ser que segueixi la tàctica que li van ensenyar a en Francisco Rivas, una mena de pas de l’ànec estil Chuck Berry.

El que sí és segur que puja és el club, amb més activitats per als socis, grans i petits, que s’estan posant en marxa actualment.

Per ordre cronològic, recordeu, tots aquells que us agradi la lectura —que sé que en sou molts—, que s’apropa la diada de Sant Jordi. I què millor que aprofitar-la per llegir el llibre Lengua de orangután del nostre company Iván Humanes, que el presentarà aquest mateix dilluns 20 d’abril a la llibreria Alibri (c. Balmes, 26, de Barcelona), a les 19 h.

Seguirem amb una nova edició de les Nits Insòmnia, amb un munt d’activitats organitzades per les diferents entitats i col·lectius de Cornellà, entre ells el nostre club, que muntarà la paradeta el proper dissabte 25 d’abril, a partir de les 22 h a l’Espai Esportiu de Sant Ildefons.

Sense temps per descansar, iniciarem el II Torneig Social «Peón Doblado», les quals bases us podeu descarregar clicant aquest enllaç. Serà a partir del proper dilluns 27 d’abril, diada de la Mare de Déu de Montserrat —no us oblideu si en coneixeu alguna— i, en principi, es desenvoluparà al llarg de sis rondes per sistema suís, per finalitzar a principis de juny. Si encara no esteu inscrits, a què espereu?

També podeu participar en algun dels molts tornejos individuals que se celebren aquestes dates, la qual informació trobareu, el més ben detallada possible, a la pàgina de Propers tornejos, on veureu que ja hi ha alguns «doblados» participant-hi.

Johnny B. Goode by Chuck Berry on Grooveshark

A principis de maig, concretament el diumenge dia 10, a les 10 h, el nostre club assistirà al 29è Memorial Burguès d’Escacs, organitzat per l’Ateneu Cultural Catalònia de l’Hospitalet de Llobregat, i en el qual hem estat convidats juntament amb sis clubs més del Baix Llobregat i Barcelonès. En aquest cas es tracta d’un torneig de ràpides per equips on competirem al màxim nivell possible.

Mentrestant, des del club seguim preparant, com cada any, el Torneig Interescolar d’Els Pins, el Torneig de Ràpides de la Festa Major i una nova trobada infantil. Us animem a participar-hi i/o a col·laborar-hi. Tota ajuda és valuosa i ens permet i ens anima a realitzar encara més activitats.

Per acabar, i amb aquest esperit de col·laboració, m’agradaria deixar constància d’una part de l’editorial que el president de l’ARE (Alcohólicos Rehabilitados de Esplugues), el senyor Juan Garijo Estévez, escrivia en relació a l’associacionisme:

«ES ASOCIACIÓN quien vive los problemas de los demás con compañerismo, quien se alegra de los éxitos de la misma, contribuye a ellos y se siente solidario ante las dificultades.

»ES ASOCIACIÓN quien es capaz de dar ejemplo de vida, quien construye y no destruye, quien, ante los fallos de los demás, sabe comprenderlos, aceptarlos y no criticarlos.

»ES ASOCIACIÓN quien se complace y alegra de la felicidad que va viendo en los demás aunque su problema todavía no esté resuelto del todo, pero sigue viniendo y dando, porque es humano y generoso, y se olvida de él mismo para darse a los demás.

»ES ASOCIACIÓN quien ha llegado a entender que aquí no debe haber individualismos, que esto es de todos y para todos, que nadie está al servicio de nadie, sino TODOS AL SERVICIO DE TODOS.

»ES ASOCIACIÓN QUIEN CARECE DE AFÁN DE PROTAGONISMO Y TIENE ESPÍRITU DE DISPONIBILIDAD.»

Des d’aquí vull agrair al sr. Juan Garijo la seva amabilitat per permetre’m reproduir aquest breu text, en el qual esmenta els punts bàsics de qualsevol associació, que no és un ens subjectiu, sinó, sobretot, un grup de persones reunides per dur a terme un projecte en el qual estan implicades en la mesura de les seves possibilitats.

Les matemàtiques no enganyen

dimarts, març 17th, 2015

Com el cotó; amb l’excepció, en tot cas, de la branca de l’Estadística quan és cuita.

I després d’aquesta jornada, les matemàtiques ens indiquen que els nostres tres equips mantenen la categoria. (D’acord, l’equip «C» no la podia perdre, però dit així queda més maco i no falta a la veritat.)

L’equip «A» per fi va eliminar el suspens que planava per damunt dels seus caps (a banda d’una petita gotera que ens vam trobar a la sala) i, amb una clara victòria per 6½-1½ sobre el Martorell «B», va assegurar-se la permanència i va deixar de fer d’ascensor, en una mostra clara de l’estabilitat i la millora que ha assolit el nostre club.

LC2015_j8_A_img_1147Dissortadament no us puc donar gaire més informació, ja que la meva partida va ser de les més llargues i, llevat dels primers instants, no vaig poder seguir el desenvolupament del matx. Fins al punt que, quan se’m va aclarir una mica la posició, vaig aixecar el cap i ja estaven recollint el material. Però el marcador final ho diu tot: sis victòries en els taulers centrals i tan sols unes taules d’en Juan Ramón Fuentes i la derrota d’en Rubén Martín, que es va veure sorprès pel bon joc del seu rival.

L’equip «B» també vam aconseguir el punt, però amb més dificultats del que indica el marcador: 5-1. Per tercer cop aquesta temporada el club s’enfrontava al Sant Feliu, en aquest cas contra el seu equip «D». En Jesús Martínez era el primer en acabar, en un d’aquells dies que penses que hagués estat millor quedar-te a casa llegint tranquil·lament el diari. Això no obstant, les partides d’en Roberto de la Fuente i d’en José María Archilla semblaven ben encarrilades, però, sorprenentment, qui guanyava primer era en Diego Flores, en una partida que, a priori, semblava més igualada. Els altres dos punts esmentats queien tot seguit i ja només quedàvem en Sergi Cuenca i jo —en tota la sala—. En un moment donat, el Fritz em donava la partida per perduda, però ja em coneixeu: al final aparto els núvols i aconsegueixo el punt, encara no sé ben bé com. I així va ser altre cop: dues o tres jugades més tard el meu contrincant errava el càlcul i li guanyava un peó. Al final, amb dos peons i cavall contra alfil, m’oferia les taules, just en el moment en què acabava de cometre l’error definitiu, ja que no va veure que era mat en tres jugades.

LC2015_j8_B_img_1144El cas del Sergi va ser similar però vist des de l’altra banda. Amb un atac molt fort i un peó a punt de coronar, el seu rival amenaçava unes taules per escac continu que només es podien evitar sacrificant una de les dues torres. I així ho va fer el nostre company. El seu contrincant, emperò, no va percebre els canvis en la posició i es va deixar menjar l’alfil que sostenia la torre que amenaçava les taules, perdent tota possibilitat d’empatar i abandonant immediatament.

Aquesta victòria fa que els enfrontaments amb el Sant Feliu hagin quedat en taules: un triomf per cada club i un empat a 2 a 3a categoria. Potser estaria bé jugar un matx amistós de desempat amb un mix dels tres equips de cada club. És una idea que deixo caure. Qui sap…

Quant a l’equip «C», l’enfrontament amb el Gran Penya «D» també va finalitzar en empat. Les derrotes de la família Escaler, pare i fill, es van compensar amb les victòries d’en Francisco Rivas i d’en Manuel Cardoso.

Aquesta jornada, per cert, ha estat la primera en què tots els taulers estaven complets, sense cap vacant per part nostra ni de cap dels equips rivals, el que va fer que, sumant-hi la resta de socis, «dobladitos» i pares i mares que van venir per fer-nos la foto oficial de la temporada, ens apleguéssim un munt de gent al club. Incloent-hi l’Erik Cabrillana, amb només tres setmanetes en aquest món, que, juntament amb els seus pares, va acompanyar a en Miguel. La propera setmana, coincidint amb el final de la Lliga Catalana, podreu veure ja la foto del club d’aquest 2015.

Orangutango by Jerry Goodman on Grooveshark

Secció literària

Molts ja sabeu que entre nosaltres, a més d’un bon escaquista, tenim també un bon escriptor. Em refereixo, pels qui no ho sabeu, a l’Iván Humanes, qui, fa pocs dies, com a membre del grup Aut@rs de Cornellà i conjuntament amb la professora de matemàtiques Pura Fornals, va rebre el Premi d’Humanitats Ciutat de Cornellà. El proper dia 20 d’abril, a les 19 h, presentarà a la llibreria Alibri (c. Balmes, 26, de Barcelona) la seva primera novel·la, Lengua de orangután, de la qual en podeu veure la portada i contraportada perquè us assabenteu una mica de quin n’és l’argument.

LenguaOrangutan1LenguaOrangutan2Potser en Helmut Otto, l’orangutan protagonista, en les seves estones de relax, també escolti l’acompanyament musical d’aquesta crònica, una peça de Jerry Goodman, el violinista de dues bandes mítiques, The Flock i la Mahavishnu Orchestra. Espero que t’hagi agradat, Iván.

CSI Sant Ildefons

dimarts, febrer 10th, 2015

Izzy1996Va ser el leit-motiv de la conversa post partits, a banda, és clar, dels comentaris sobre les partides, el resultat i les perspectives. Els que anéssiu al lavabo durant la jornada ja sabreu de què parlo. O no. Perquè versions n’hi havia per tots els gustos. Així que serà millor deixar que el CSI faci la seva feina i un cop analitzat… el que fos, ja ens informaran de les seves conclusions.

Pel que fa a la jornada, va ser molt similar a l’anterior. En el cas de l’equip «A» gairebé calcada. Quatre taules, entre elles la d’en Rubén Martín —que s’estrenava amb el Peón Doblado i que va haver de lluitar contra una defensa numantina—, tres derrotes i una única victòria (no direm que va ser per incompareixença, que així sembla més meritòria). El resultat final, per tant, 3-5 a favor del Gran Penya «B».

L’equip «B» també va aconseguir el mateix resultat que la setmana anterior, 3-3, aquest cop contra el Castelldefels «B», però sense taules. Com als escacs, o blanc o negre, amb victòries del Sergi Cuenca, qui, en aquest cas, estrenava el seu caseller a la Lliga Catalana d’enguany, i de José María Archilla i Roberto de la Fuente, els quals prenen avantatge en la classificació del pitxitxi.

L’equip «C» s’enfrontava al Sant Feliu «E», que va venir amb dues baixes. En aquesta ocasió havíem pogut completar l’equip, però en Francesc Xavier Escaler, pare d’en Xavi, un dels nostres «dobladitos», i en Miguel Cabrillana es van quedar sense rival. Així que, per matar el temps, es van entretenir jugant entre ells. Malauradament, ni en Manuel Cardoso ni en Xavi Escaler van aconseguir puntuar i ens vam haver de conformar amb el 2-2.

Aprofito aquest moment per donar la benvinguda al club a en Francesc Xavier, el primer pare d’un soci que es federa al club, i a en Rubén Martín, el primer Mestre Català «doblado», amb els quals desitgem compartir moltes partides —i, si són victorioses, millor que millor—.

I Know But I Don’t Know by Blondie on Grooveshark

El Comarcal

El dissabte es van jugar noves rondes, però aquesta jornada no va ser gaire fructífera. En el sub-12 i el sub-10 només podem comptabilitzar una victòria —i per incompareixença— d’en David Álvarez. L’alegria ens la va donar el sub-8, amb les victòries de l’Aitor Jiménez i d’en Miguel Cabrillana, que se situen, amb 3½ punts, a la 5a i 6a posició respectivament.

Queda la darrera ronda, que se celebrarà el proper dissabte 14, a les 9:00 h, al Citilab de Cornellà. Us convidem a tots els que pugueu perquè vingueu a animar els nostres «dobladitos» (per via telepàtica presencial, que en el nostre esport el silenci és fonamental). Encara hi ha possibilitats que alguns dels nostres petits companys estiguin ben amunt en la classificació final.

Unes altres taules?

dimarts, febrer 3rd, 2015

Aquesta darrera jornada, efectivament, va estar marcada per les taules. Algunes van ser importants, d’altres no ens van permetre guanyar res positiu. Anem a individualitzar.

LC2015_SitgesEn l’equip «A» en van ser quatre: l’Iván Humanes, que va ser qui va inaugurar el marcador, en Manel Santolaria, Daniel Montoya i Marc Alquézar, que va salvar mig punt després que li sonés el mòbil. Les derrotes de Juan Ramón Fuentes i Sergi Cuenca ens col·locaven en una situació delicada. En “Jorda” em preguntava com anava el matx i li responia que havien de guanyar ell i el Dani. Amb millor posició, en “Jorda” sumava el seu punt i ho deixava tot en mans d’en Dani Llargués, però amb peó de menys finalment havia de sacrificar una peça i acabava perdent. El Sitges «B» s’enduia així la victòria per un total de 5-3.

A l’equip «B» també trobem quatre taules: la primera, la meva, en una posició de rei i dama contra rei i dama i peons totalment simètrics; tot seguit, en Manuel Cardoso perdia la partida, però en Jesús Martínez, amb unes altres taules, i en Francisco Rivas guanyant el seu punt, tornaven la igualtat al matx. Tot quedava en mans del Roberto de la Fuente i d’en José María Archilla; en Roberto, tot i tenir millor posició, havia de lluitar al final amb un cavall contra tres peons. El seu rival se’n deixava menjar un per intentar coronar algun dels altres, però el nostre company aconseguia parar-los tots dos i signar les taules. I quedava la partida del Jose, certament complicada i en la qual el temps jugava en contra seva, però amb una sang freda incontestable arrencava també unes altres taules. Així, doncs, el marcador final contra el Sitges «C» indicava un 3-3 reconfortant i amb ritme.

Drawn to the Rhythm by Sarah McLachlan on Grooveshark

L’equip «C», marcat per les baixes en els equips superiors i per alguns jugadors engripats, només va poder anar amb dos escaquistes: l’Andrea Navarro i en Miguel Cabrillana, que no van poder superar els seus rivals. Però cal dir que en Salvador Morral, un veterà jugador del Sant Boi «D», fins i tot va felicitar en Miguel pel seu joc, donada la seva edat.

A la pàgina de la Lliga Catalana trobareu els quadres actualitzats. Les columnes del Sonnenborn-Berger, el sistema de desempat, i de la classificació final són de collita pròpia (quin gran invent que han estat els fulls de càlcul!) i no oficials, ja que no figuren al web de la Federació Catalana, però almenys ens donen una petita pista de com van les coses en cada categoria.

També, a la pàgina de Jugadors hem actualitzat la gràfica de socis, en la qual és palesa l’evolució social del Peón Doblado en els darrers anys, sobretot des que disposem d’una seu permanent a l’Espai Esportiu Sant Ildefons.

El Comarcal

L’anomenarem així per abreviar, ja que, en definitiva, tothom el coneix per aquest nom. El dissabte els nostres «dobladitos» hi van jugar dues rondes més, amb sort desigual. En David Romero sumava ½ punt més, en un dia en què no estava gaire motivat. En David Álvarez perdia les seves dues partides i en Nahoa Martínez aconseguia el seu primer punt. En Pol Álvarez, en el sub-10, en canvi, sumava 1½ punt i es col·loca, amb 3½ punts, en la tercera posició, empatat amb un altre nen i una nena. I pel que fa als nostres benjamins, en Miguel Cabrillana aconseguia també 1½ punt, ofegant l’adversari en una de les partides i donant escac i mat en 9 jugades a la segona partida; i l’Aitor Jiménez en guanyava una i perdia l’altra, amb la qual cosa ambdós sumen ara 2½ punts, un molt bon resultat per ser el primer torneig oficial en què participen. Cal dir, per donar-li encara més mèrits, que en Miguel va jugar tant el dissabte com el diumenge amb unes dècimes de febre. Al final, doncs, 6 punts de 12 possibles, la qual cosa podríem considerar també com unes taules més en aquesta jornada.

Ràdio Cornellà

Com ja us vaig anunciar fa uns dies, el proppassat divendres 23 de gener, en Dani Llargués i un servidor vam ser entrevistats al programa L’esport al punt de Ràdio Cornellà. Per tots aquells que no poguéssiu escoltar l’entrevista, us la deixo aquí. Haureu de parar bé l’orella, ja que el so no és massa elevat; ja ens direu què us ha semblat. El Dani i jo en vam sortir força satisfets, tot i que segurament se’ns van quedar coses al tinter.

Que comenci la festa

dimarts, març 18th, 2014

S’ha acabat. La Lliga Catalana d’enguany ja ha acabat a la nostra seu, un local ampli i lluminós amb dos espais ben diferenciats: a l’esquerra, segons s’entra, la zona VIP (Very Important Players), on juguen els nostres dos primers equips. Ambdós han complit amb el que hom esperava d’ells. L’equip «A» va sumar un nou punt en derrotar el Sant Joan Despí «B» per un contundent 5½ a ½, amb només unes taules d’en Manel Santolaria. L’equip «B», per la seva banda, aconseguia la victòria per 4 a 0 contra el Gran Penya «C».

A la dreta de la sala, per contra, aquest diumenge tenia lloc la reunió anual de la Coral Cantaire de Sant Ildefons. Tenors i barítons afinant les seves veus de cara a la propera Setmana Santa, època de reflexió i penitència, la qual cosa va fer que es desplegués la mampara acústica separadora, per tal de minimitzar l’efecte dels gorgoritos dels cantants.

Quino_TarzanComençarem, aquest cop, per l’equip «D». D’entrada, en Jesús Salvador es deixava una torre i el seu contrincant li agraïa efusivament l’obsequi, tot i que no fossi el seu aniversari. En Xavier Santolaria acabava perdent també una partida en què comptava amb peça de més i crec que també algun peó. En el seu descàrrec, però, cal dir que estava afectat per la síndrome d’ET (escurat de temps). L’equip rival, el Congrés «F», s’encomanava també de la diada cantaire i el contrincant d’en David Guirado no veia un doble de cavall amb escac i pèrdua de la dama. L’1 a 3 final ens allunya definitivament de l’ascens, que serà probablement pel Molí Nou «B», tot i la petita punxada que van patir aquesta jornada.

A l’equip «C» no volíem ser menys i també participàvem amb la Coral. En Manuel Cardoso es deixava passar un peó i acabava perdent la torre i la partida. Però el premi al millor cantant del cor se l’enduia un servidor. En una posició clarament guanyadora —el Fritz, en aquell moment, assenyalava un avantatge de 8.66—, se m’apareixien els fantasmes i, veient un mat inexistent, abandonava la partida i li regalava el punt al meu rival. El marcador final encara se salvava amb un 2 a 2 contra el Navarcles «B», gràcies a la victòria d’en José María Archilla, qui, fruit potser de la seva recent paternitat, va posar “un punt” de seny i de responsabilitat a l’equip. (Posteriorment, per cert, ens va presentar la seva filla Ainhoa mentre li ensenyava les partides que restaven.)

Hoedown (Live in Anaheim, 1974) by Emerson, Lake & Palmer on Grooveshark

I ara, les bones notícies: ja tenim, matemàticament, equip a 1a. Tal com ens indicava en Javier Márquez, company del Viladecans, en la crònica anterior, només ens mancava ½ punt per pujar i ja l’hem aconseguit. I la primera plaça, que dóna opció a jugar el play-off, està gairebé assegurada per la diferència de Sonnen amb el segon classificat, el Santpedor «C».

L’equip «B», com dèiem, es jugarà l’ascens la propera setmana contra el Cornellà «F». Però, gràcies al punt que aquests es van deixar en el darrer enfrontament, partim amb l’avantatge que un empat ja ens faria quedar primers. Malgrat tot, és millor no confiar-se, perquè el rival de ben segur que jugarà hipermotivat per la rivalitat local.

Com he esmentat abans, aquesta ha estat la darrera jornada a casa i, com cada any, l’aprofitem per fer la foto oficial de la temporada. De moment, aquí us deixo la dels «dobladitos», que van fer cas de les nostres recomanacions i es van abillar amb la seva samarreta del Peón Doblado. La setmana que ve podrem veure la foto conjunta amb tots els jugadors —llevat d’aquells que van marxar abans per participar en una calçotada—. I esperem donar-vos encara més bones notícies i proclamar el pitxitxi de la temporada, que enguany està més renyit que mai.

2014FotoDobladitos

Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
  • The Corner
  • Filatelia Llach
  • Advocat.cat
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
  • Viejo Piano
  • Mary Pickford
juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Categories
Visitants