Posts Tagged ‘partides i posicions’

La puce à l’oreille

Dilluns, Març 14th, 2016

Com alguns de vosaltres sabreu, aquest cap de setmana l’equip «B» descansava. Així que vaig pensar que era un bon dia per acompanyar els nostres «dobladitos» i veure els seus progressos de primera mà i sense partida que em distragués. Començaré, doncs, per ells.

Integrant l’equip «D», s’enfrontaven al Peona i Peó «H», el qual delegat anava de bòlit atenent a tots els equips i a qui li haig de reconèixer la seva amabilitat i bon tracte. Lamentablement, no puc dir el mateix d’algun dels pares dels jugadors rivals. Anem per parts.

En el primer tauler, en David Álvarez, que havia començat força bé, després d’una bona jugada d’interposició errava el seu càlcul i perdia un cavall. A partir d’aquí es desconcentrava i el seu contrincant ho aprofitava per guanyar la partida de forma brillant.

Al tercer tauler, en Miguel Moreno, en canvi, jugava una bona partida contra un noi que necessitava ajut per anotar les jugades i a qui li desitjo molta sort per la seva esportivitat i les seves ganes de practicar el nostre esport. En Miguel va anar guanyant material a poc a poc, fins a arribar a coronar una segona dama. Però no et pots confiar mai i pensar que ja has aconseguit la victòria abans d’hora. En un moment donat, en Raül Solé, el seu rival, va tenir l’oportunitat de donat el mat Philidor o Greco-Philidor, conegut més popularment com el de la coça. Per sort no el va veure i en Miguel va haver de sacrificar qualitat per evitar-lo. Poques jugades després assolia el segon punt de l’equip (el primer el devem a la Lucía Enríquez, que no va poder jugar ja que el Peona i Peó només disposava de tres efectius).

Ens queda el segon tauler i aquí ja no va ser tot flors i violes. L’Íker Alcalde començava de forma espectacular, serena però espectacular. En poques jugades conqueria peça i dos peons, li destrossava l’enroc curt al seu rival i, aprofitant dues clavades amb la parella d’alfils, aconseguia una pressió asfixiant que augmentava encara més amb la incorporació de la dama a l’atac. Aquí, l’Íker va afluixar una mica i alguns sons indefinits per part del pare del seu contrari em van fer pujar la mosca al nas. Poc després, aquest li tancava la dama, que es podia salvar mitjançant un contraatac, però entenc que l’Íker, amb poca experiència encara en aquest tipus de posicions, no trobés la rèplica adequada. Tot i així, un doble de cavall li permetia guanyar una torre i quedar-se amb dos torres, cavall i dos o tres peons contra dama i torre. Aleshores el nen rival va començar a intercanviar mirades —gens dissimulades— amb son pare. Eren tan descarades que vaig canviar la meva posició per observar la partida des d’un altre angle, just entre ambdós, interrompent la seva visual. Finalment, però, en Biel Andreu va aconseguir entrar en una xarxa de mat que el va fer guanyar el matx.

No sé si així el pare se’n sentirà més orgullós, però jo sí que n’estic d’orgullós de tots els nostres «dobladitos». Perquè van jugar amb esportivitat, perquè van fer una molt bona feina sobre el tauler i perquè aquest bon joc va ser fruit només de la seva intel·ligència, sense ajudes externes.

Us haig de donar les gràcies a tots tres perquè em vau fer gaudir d’unes bones partides i em vaig adonar —en viu i en directe— que la tasca que estem fent no cau en sac foradat. I també per la companyonia entre vosaltres, exemplificada amb l’actitud de la Lucía, qui, malgrat que li vaig dir un parell de vegades que podia marxar si volia, va preferir quedar-se fins al final, demostrant un gran esperit d’equip, l’esperit «doblado». Sens dubte que, amb aquestes noves generacions, el futur del Peón Doblado està més que garantit.

I per avui, res més. Crec que no havia parlat mai de forma tan extensa d’un sol equip. Però entendreu que l’ocasió s’ho mereixia. I aprofitaré les dues setmanes de descans de la Lliga Catalana per comentar les vicissituds dels altres equips que han disputat la 8a jornada: l’«A» i el «C». Així també dono temps als meus corresponsals perquè me n’informin adequadament.

«Doblados» on fire, 2a part

Dilluns, Desembre 21st, 2015

Ens quedaven uns quants tornejos de què parlar. I encara en quedaran més, vistes les ganes de jugar que tenim els «doblados» darrerament. Em dóna la impressió que aquestes cròniques s’allargaran fins a enllaçar amb la Lliga Catalana. Així que haureu de tenir una mica de paciència. A poc a poc us informarem de les vicissituds dels nostres companys en les partides que hagin jugat.

III Open Club d’Escacs Cornellà

Amb partides normals, és a dir, amb el temps habitual d’1 hora i 30 minuts més 30 segons per jugada i setmanal. Com que el teníem a prop, ens hi vam apuntar un bon grapat de «doblados», set en total, tot i que un d’ells gairebé no va poder jugar per un canvi d’horaris lectius. Anirem per ordre de classificació final, una classificació que ens va oferir força alegries.

En 5a posició de la general, i superant a tots els Mestres Catalans que s’hi presentaven i a molts altres jugadors superiors en elo, trobem a en Dani Llargués, qui, a més, va guanyar el trofeu del seu tram. Amb una tàctica especial —fer uns minuts de migdiada abans de les partides (avantatges de jugar al costat de casa)— va anar sumant punts com qui no vol la cosa i així es plantava a la 6a ronda amb 5 punts, amb només dues taules amb blanques. A la 7a, però, li tocava el Mestre FIDE Arian González, i aquí sí que no va poder puntuar. El trofeu del tram, emperò, estava gairebé assegurat i a la 8a ronda va poder jugar amb més confiança. Segurament va ser la millor partida que va disputar, contra en Ramon Espuny, company del Jake, i que us oferim tot seguit. La darrera partida ja va ser tan sols una anècdota contra el Gran Mestre Miguel Ángel Muñoz Pantoja, puix que els premis ja els tenia a la butxaca.

En la posició 31a es va classificar en Marc Alquézar, amb 4 punts i amb el seu tarannà habitual. A la 4a ronda va arribar com tres quarts d’hora tard i mig adormit. De fet, com que el meu rival no es va presentar, vaig poder veure una bona estona de partida i en alguns moments en Marc estava amb els ulls clucs —i no per pensar millor, precisament—. Tot i així, al final li quedaven més de vint minuts de rellotge i al seu rival poc més de cinc. Imagineu-vos la cara que devia posar després de perdre la partida amb el nostre company… El cas és que a la 8a ronda li va tocar jugar amb el seu pare, en Renato Alquézar, i ni així va ser capaç d’arribar a l’hora. Els somriures de tots els que el coneixem es dibuixaven a les nostres cares. I, el molt c… va acabar guanyant també!

Tot seguit, en el lloc 32è, tenim l’Iván Humanes, també amb 4 punts després de demanar un parell de byes. Complia amb la mitjana que li pertocava, ja que només va perdre amb l’Arian González i amb en David López Baena, 2134 d’elo. Segurament la partida més suada va ser amb la Conxita Canela, l’única dona del torneig, amb qui només va poder entaular.

Cornellà2015En el lloc 38è trobem a en David Guirado. Després d’un inici irregular, amb una partida perduda per incompareixença degut a un incident domèstic —cosa de canonades—, finalment es va anar recuperant i va tancar el seu marcador amb 4 punts, la qual cosa el va fer mereixedor del trofeu del seu tram i va sumar una nova copa «doblada».

Un parell de llocs més avall, un servidor, Ignasi Archs, amb 3½ punts i les victòries i derrotes esperades. Vaig salvar els mobles en la penúltima partida, entaulant contra en Sergio Recio un final de peons. I a la darrera no vaig poder superar en Xavier Boloix, que en aquell moment anava líder del Territorial de Barcelona, grup del Baix Llobregat i que estava en plena forma.

En la posició 45a va quedar en Diosdado Jaén “Jorda”, amb 3 punts. Problemes familiars van fer que no pogués disputar diverses rondes i només participés en cinc partides, així que el resultat s’ha de comptabilitzar com a bo, malgrat que algunes incompareixences el penalitzaran en el seu elo.

I, finalment, en Jesús Martínez, en el darrer lloc. De fet només va jugar les dues primeres partides, ja que a partir de la 3a es va trobar amb un canvi d’horaris en les classes d’anglès que el van impedir seguir participant.

En definitiva, un bon resultat per als participants del Club, amb tres copes aconseguides, dues d’elles «dobladas».

Campionat de Catalunya d’escacs actius d’edats, sub-8

Cap a Sitges van anar dos «dobladitos» i una «dobladita», acompanyats dels pares, és clar. I hem de dir que van fer un bon paper, ja que tots tres van quedar per sobre del seu rànquing inicial.

CatalunyaEdats2015Primerament, classificat en el lloc 14è amb 5 punts, l’Ivan Planella, que va fer una mena de donut, guanyant les dues primeres rondes i les tres darreres, amb un forat al bell mig. En el lloc 32è, amb 4 punts, en Miguel Cabrillana, que no se’n perd un. Després de caure a la primera partida contra l’Ivan —un duel «dobladito»—, va anar sumant punts sense perdre el somriure, com podeu veure a la foto. I en la posició 46a, amb 3 punts, la Irene Planella, qui, amb la seva cara de bona nena, va fent estralls per allà on passa.

I Torneig llampec de tardor SCC Sabadell

Celebrat uns dies abans que l’anterior, ens trobem amb els mateixos participants «doblados», als quals s’hi va afegir en Jordi Planella, que en el d’edats el van trobar massa gran i només el van deixar fer d’observador.

Com és lògic —almenys de moment— en Jordi va ser el primer classificat de tots quatre, en 11è lloc i 6 punts, després d’una nova victòria contra en Xavier Martínez i amb tres derrotes, dues d’elles contra dos Mestres Internacionals.

Loteria2015Ja més avall, en la posició 52a (la mateixa que el seu rànquing inicial), ens trobem amb el seu fill gran, l’Ivan Planella, amb 3½ punts, però en aquest cas jugant contra jugadors de tots els nivells i edats, entre ells els germans Ander i Àlex Artiaga, amb qui es va repartir els punts: victòria contra el primer i derrota contra el segon —la revenja del germà?—. A continuació tenim en Miguel Cabrillana, que va començar fluixet i la primera victòria la va aconseguir contra la Irene Planella —un nou duel «dobladito»—, per acabar amb un total de 3 punts en el lloc 59è. I, finalment, la petita Irene, amb 2 puntets fruit de dues taules i un punt de bye.

Loteria de Nadal

I, canviant de tema, la loteria del Club ja ha estat dipositada al banc. Enguany n’hem venut un 20% més que d’altres anys. Sort a tots i a totes!

Cæsar Augustus

Dissabte, Setembre 5th, 2015

Amb això acaba aquesta tetralogia romana per aquest any. Amb els tornejos disputats —o finalitzats— durant el mes d’agost.

Gasteiz2015_GuiradoEl primer de tots, de fet, començava a finals de juliol. Un «doblado», en David Guirado, s’allunyava de les nostres contrades per disputar el VII Torneig Internacional de Vitòria-Gasteiz, a la província (del llatí pro vincere) d’Araba, al País Basc. 3½ punts en vuit rondes, amb una constant: al contrari que al mes de juliol, en aquest cas van ser les blanques les que se li van entravessar i les tres victòries les va aconseguir amb les peces negres. Escacs, en Celdoni i “txikitos”, una bona combinació per començar les vacances. Tot ben acompanyat d’un arin-arin, una de les músiques de ball tradicionals d’Euskadi.

Mentre en David jugava la darrera ronda, en Gregorio Valbuena iniciava el seu camí en el grup B de l’Obert Internacional de Badalona. 3½ punts també, jugant totes les partides contra rivals superiors en elo, que li han permès situar-se deu llocs per damunt del seu rànquing inicial i preparar-se pel darrer torneig de l’estiu.

760 i pujant

Bianco&NeroEnguany, l’Open Internacional de Sants ha superat totes les expectatives. Després d’uns anys amb un descens continu de les inscripcions, la divisió de la prova en quatre grups ha donat els seus fruits i ha animat molts escaquistes a participar-hi, fins a arribar a la xifra que figura al títol.

En el nostre cas hi tenim dos «doblados»: en Gregorio Valbuena en el grup C i en Marc Alquézar en el grup D.

En Valbuena, després de l’entrenament de Badalona, s’ha disparat fins als 5½ punts en 10 rondes i una classificació final en el lloc 39è des del 95è inicial. Vuit enfrontaments contra jugadors per damunt dels 2000 d’elo, un d’ells en Javi Jiménez, antic participant del Viejo Piano, a qui va guanyar.

En el grup D, com hem dit, en Marc Alquézar, número 1 del rànquing. I per ben poc no ha aconseguit mantenir-lo fins al final: 8 punts i la segona plaça, només superat en el segon desempat per en Magí Bernat, sub-14 del Catalunya i del qual el seu pare, en Juli Bernat, es deu sentir ben orgullós. Un torneig, malgrat això, esplèndid del Marc, amb cinc victòries amb blanques i una victòria i quatre taules amb negres. Especialment espectacular la 9a ronda contra l’Emilio Domínguez, líder en aquell moment, a qui va guanyar en 13 moviments, després d’una celada en la jugada 10, com podeu veure tot seguit.

Amb aquesta bona participació ambdós s’enfilaran fins als 1950 o 1960 d’elo i també pujaran de taulers en la propera Lliga Catalana.

I així donem per conclosa la temporada 2014/2015. A partir d’ara comencem una de nova, amb activitats, novetats, més equips i més jugadors i jugadores que esperem que ens ajudin a pujar de categoria. I no dic a mantenir-nos perquè això ho dono per descomptat.

A prop de Roma

Diumenge, Agost 9th, 2015

Abans d’arribar-hi, però, ens queda comentar el darrer torneig primaveral de l’any: el de Sant Boi, amb participació de tres «doblados», en Marc Alquézar, l’Ignasi Archs i en David Guirado. Tots tres en el grup C, fins a un ELO 1950.

En Marc arrencava embalat, amb 4 punts en les cinc primeres rondes i moltes possibilitats de guanyar el grup. Malauradament, a la 6a ronda li tocava fer la bugada i no es va poder presentar a la partida. (Nota explicativa: aquella setmana va començar a treballar en una bugaderia industrial, tot i que la feina no li va durar gaire, però això són figues d’un altre paner.) I a la següent ronda tornava a perdre, aquest cop sí davant del tauler. S’ha de dir, però, que li havia tocat jugar, consecutivament, contra l’Elías Álvarez, campió final amb 9 de 9, i contra en Qijun Jin, segon del grup amb 7 de 9. Desmotivat, no va passar de l’empat a la 8a ronda, i ja no es va presentar a la darrera, totalitzant 4½ punts.

Un servidor va començar també força bé: tres victòries i unes suades taules a la 4a ronda contra en Manuel Belmonte. S’ha de destacar l’enfrontament de la 2a ronda, justament contra en Marc, amb qui vaig estar conversant abans de la partida. A les 9 en punt vaig fer la sacada inicial i… en Marc s’havia perdut. Tothom es preguntava on era —s’admeten apostes— fins que a les 9:50 va aparèixer i es va asseure a jugar. Arribant al final li vaig oferir les taules, però les va rebutjar i dues o tres jugades més tard se li esgotava la bateria (llegiu el final de l’article) i cometia un error que li costava el punt.

A les dues rondes següents em van tocar els números 1 i 2 del rànquing, als quals no vaig poder superar. Em recuperava amb una treballada victòria i unes taules, aquestes contra en Pedro Madrid, número 3 de la classificació inicial. La derrota final em deixava amb 5 punts i el lloc 16è de la general, superant qualsevol de les meves anteriors participacions en el torneig.

En David Guirado, per la seva banda, no començava tan bé com en Marc i jo, amb només un punt en les tres primeres rondes. Després de demanar un bye, però, es refeia i guanyava les següents tres partides, una d’elles per incompareixença. Un nou bye i finalment una derrota inesperada el deixaven amb 4 punts i el mateix lloc, el 28è, en què havia iniciat el torneig.

Tots tres ens vam quedar amb la insatisfacció de pensar que en alguna de les partides ho podíem haver fet una mica millor, però així és el joc, i el resultat final no desmereix en absolut.

Frases cèlebres

Ajedrez_QuijoteTots els qui integreu el grup «Peones Doblados» del Whats App haureu rebut recentment aquesta imatge. El que potser no sabreu és que prové d’una resposta de Sancho Panza al Quixot:

«—Pues lo mesmo —dijo don Quijote— acontece en la comedia y trato d’este mundo, donde unos hacen los emperadores, otros los pontífices, y, finalmente, todas cuantas figuras se pueden introducir en una comedia; pero, en llegando al fin, que es cuando se acaba la vida, a todos les quita la muerte las ropas que los diferenciaban, y quedan iguales en la sepultura.

»—¡Brava comparación! —dijo Sancho—, aunque no tan nueva que yo no la haya oído muchas y diversas veces, como aquella del juego del ajedrez, que, mientras dura el juego, cada pieza tiene su particular oficio; y en acabándose el juego, todas se mezclan, juntan y barajan, y dan con ellas en una bolsa, que es como dar con la vida en la sepultura.»

(El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra, 2a part, p. 99.) (Una recomanació: no deixeu de clicar l’enllaç: la versió online feta per la Biblioteca Nacional de España és esplèndida.)

Rudolf SpielmannI, ja que parlem de frases cèlebres, us en deixo una altra del Gran Mestre Rudolf Spielmann (1883-1942): «Juga les obertures com un llibre, el mig joc com un mag i els finals com una màquina.» Així que ja ho sabeu: si falleu en les obertures, estudieu; si us perdeu als finals, carregueu les piles; però si no se us dóna bé el mig joc, proveu d’adquirir una vareta màgica, tot i que segurament no serà la solució.

La música

Com sabeu, després del tancament de la web Grooveshark, he estat cercant alguna nova manera d’inserir música a les entrades. En principi, he estat fent servir la web Goear, però les seves limitacions quant als temes que volia utilitzar m’han fet cercar altres llocs. Finalment, l’opció triada ha estat la més evident: Youtube, que no només té vídeos sinó també música, amb l’avantatge de poder oferir el vídeo en determinats temes. I amb la possibilitat de què, com abans, la música soni automàticament i reforci el missatge escrit.

Quan els arbres no deixen veure el bosc

Dimarts, Març 3rd, 2015

Més que un Black Sabbath, aquest diumenge va ser un Black Sunday. Condicionats per les baixes i per les alineacions, els tres equips «doblados» van perdre els seus respectius partits. Així que, com que estic amb la moral baixa, deixo només els resultats:

Peón Doblado «A»Colònia Güell3½-4½

Peón Doblado «B»Ribes1-5

Peón Doblado «C»Bellvitge-L’Hospitalet «D»0-4

Com heu vist, els marcadors no donen per massa alegries. I, a sobre, quan arribo a casa i m’assec a dinar, donaven la notícia de la mort d’en Jordi Tardà, un dels millors comentaristes i crítics de rock de casa nostra. El que he dit: un Black Sunday, que no és pas cap còctel (que jo sàpiga).

Jordi TardàAixò no obstant, sí que vam tenir una alegria: en el cinquè tauler de l’equip «B» jugava en David Romero, un dels nostres «dobladitos» més avançats. I va aconseguir una meritòria victòria, fruit, en part, de l’excés de confiança del seu rival (1849 d’ELO català), però també del bon joc demostrat pel nostre company. Us deixo la partida perquè pugueu veure-la.

D’entrada, amb un doble de cavall a rei i dama emparat en la clavada del peó de cavall rei (columna g), guanyava la dama. Però el que podia haver estat un cop de sort, es va veure de seguida que no era així: en David tenia les idees ben clares. Després dels canvis de peces i de la simplificació, el seu rival va provar d’ensarronar-lo amb un mat a la 8a fila, però en David no es va deixar enganyar i, amb una jugada profilàctica —com diria en Marcelo Panelo—, va evitar l’esmentat mat i l’entrada de la torre a la 7a fila. El seu contrincant, davant d’aquesta situació, va haver d’admetre la seva derrota i abandonar.

Black Sabbath by Black Sabbath on Grooveshark

En fi, l’equip «A», a patir —no seríem el Peón Doblado, si no—, i l’equip «B», perdudes gairebé totes les possibilitats d’ascens —l’alineació segurament no va ser la més adequada tot i les circumstàncies desfavorables—, almenys manté la categoria de forma matemàtica. Paraula de Stone (per cert, si algú vol llegir el llibre, l’hi puc deixar).

Evergreen

Dilluns, Gener 5th, 2015

Bon any a tothom! Comença, ara sí, l’any en què el nostre club, el Peón Doblado, compleix deu anys. Serà un any ple, farcit d’activitats escaquístiques, però, abans que això, l’important són les persones.

De moment, volem donar la benvinguda als nous socis que ens acompanyaran a partir d’ara. Uns quants sèniors: Marc Alquézar (sí, Marc, ja ets sènior!), Francisco Rivas i el germà d’en Jose Archilla, en Gerard; i molts júniors: Íker Alcalde, els germans Lucía i Mateo Enríquez, Sandra Figueras, Bruno Gamero, Paula Méndez, Miguel Primo i Judit Vela, que s’afegeixen a la nostra nòmina de «dobladitos» i «dobladitas». Fins aquí, les altes confirmades, però també donem la benvinguda des d’ara mateix a uns quants nous socis que encara no han formalitzat la seva inscripció però ho faran ben aviat.

Aquesta és la part positiva. Emperò, en tot club, per molt evergreen que sigui, es produeixen, inevitablement, baixes. Enguany ens han abandonat Eduard Calbet, Daniel Peirón i David Julià per formar un nou club a l’Hospitalet; en Xavi Santolaria i Jesús Salvador, que han decidit acompanyar-los en aquesta nova aventura; i en José Antonio Díez “Balas”, qui, després de donar-li cinquanta mil voltes, finalment ha escollit jugar amb els nostres amics del Molí Nou. A tots ells els agraïm el temps que han estat amb nosaltres i els desitgem tota la sort del món en la seva nova singladura.

Velvet Green by Jethro Tull on Grooveshark

Tornejos per equips

Estrenarem l’any amb la Copa Catalana per equips, que es jugarà el proper diumenge 18 de gener a les Cotxeres de Sants (Barcelona), i en la qual tenim previst competir almenys amb un equip (potser dos, perquè sembla que hi ha fam de tauler).

I tot seguit, el diumenge 25 de gener, s’inicia la Lliga Catalana, en què participarem amb tres equips, a 1a, 2a i 3a provincial de Barcelona. Podeu consultar ja el calendari i rivals de tots tres a la pàgina de la Lliga Catalana.

Sempreviva

Així és com es coneix a les nostres contrades una de les millors partides d’escacs de tots els temps: la que van disputar Adolf Anderssen, amb les blanques, i Jean Dufresne, amb les negres, l’any 1852 a Berlín (Alemanya) i que en aquest país van batejar com «Evergreen».

Molts de vosaltres ja la coneixeu, però la posem aquí com a modest regal de Reis perquè els més joves en puguin gaudir i se n’adonin que els escacs, malgrat el que de vegades algú pugui dir, no tenen res d’avorrits. Anderssen, amenaçat de múltiples mats, aconsegueix la victòria emparant-se en el seu avantatge de temps i en una combinació històrica que es recolza en el seu peó doblat d’f6.

I aquí teniu l’espectacular posició final de la partida, reproduïda en un esplèndid full-bloc emès pels correus de Surinam, antiga colònia holandesa de l’Amèrica del Sud, independent des de 1975.
Evergreen_Suriname

El darrer torneig de l’estiu

Dilluns, Setembre 15th, 2014

Si més no, el més conegut: el de Sants, oficialment XVI Open Internacional de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Així que aprofito l’avinentesa i aquesta crònica la il·lustraré —musicalment— amb un tema del gran cantautor aragonès —entre d’altres facetes— José Antonio Labordeta. He escollit la seva cançó Homenaje a Víctor Jara, un altre gran cantautor, xilè en aquest cas, assassinat el 15 de setembre de 1973, avui en fa 41 anys, per la incipient dictadura de Pinochet.

Homenaje a Victor Jara by Labordeta on Grooveshark

Mentre escolteu la cançó, us comentaré les desventures de l’únic «doblado» que hi va participar, en Xavier Santolaria, en el grup B, esclar, que el grup A està reservat als grans mestres. I en Xavi, com la gran majoria de nosaltres, només és un gran alumne. Aplicat, sí, però que, en termes escolars, diríem que necessita millorar.

Amb tan sols 3 punts en set rondes —a la darrera, o es va oblidar que era matinal o, senzillament, va fer campana—, caldrà que es presenti a un nou examen per aprovar el curs.

Donada l’escassetat de «doblados», parlaré d’altres jugadors destacats, per tal que la crònica no quedi massa curta.

En primer lloc, ens fixarem en el campió del grup B, en Fernando A. Cárdenas, aquell del barret (si no sabeu de què parlo, llegiu la crònica anterior). Amb 8½ punts sobre 10, no li va caldre anar als desempats. I així se’l veu, tot ufanós, amb el trofeu aconseguit.

Qui sí que va haver de jugar les ràpides desempatadores va ser en Francesc Garnica, el «no doblado» que apareix més sovint a la nostra web —per mèrits propis, tot s’ha de dir—. Quart de la general, amb 8 punts, finalment es va haver de conformar amb la 7a plaça. A la dreta de la foto podeu veure un moment de la seva partida amb Carlos Batista.

I finalment destacaré la progressió d’un «ex doblado», en José Ortega “Kocar”. Començava la 5a ronda amb tan sols un punt, però d’aquí fins al final només perdia una partida, per tancar el seu marcador amb 5 punts, el que li va permetre obtenir el tercer lloc del seu tram d’ELO, amb dret a copa i uns calerons, com podeu veure a la foto.

Kocar_Sants2014_0196

Si teniu paciència i ganes, podeu veure tot el reportatge fotogràfic (2.500 fotos, ni més ni menys, tres de les quals ja les heu vistes) d’en Pau Pascual. Així podeu anar fent temps fins a la propera crònica. De moment ja us avanço que tenim «doblados» participant —o a punt de fer-ho— en tres tornejos més.

Els escacs també aprimen

Dijous, Agost 28th, 2014

Potser no us ho creureu, però us asseguro que, sigui per la calor, pels viatges o per l’estrès de les partides, en el recent 40è Obert Internacional d’Escacs Ciutat de Badalona vaig perdre una mica més d’un quilo. Però no patiu: a hores d’ara ja torno a tenir la meva panxeta habitual.

I ara, seriosament, perquè els quatre «doblados» —més el capi Ivan— que ens hi vam apuntar ens ho vam prendre així, ben seriosament, potser massa i tot en algun cas. Avui escriuré la crònica jornada a jornada, com si fóssim un equip —de tercera provincial, que només érem quatre—. Espero que la memòria no em traeixi.

A la 1a ronda encara estàvem escalfant i només en Daniel Peirón puntuava. En David Julià perdia contra la colombiana Ana María Vargas i l’Ignasi Archs, jo mateix, ho feia contra un 2078, això sí, després de fer un espectacular sacrifici de dama que evitava una pèrdua de qualitat però que no era suficient per salvar la partida.

De la 2a ronda destaquen dues partides: la del Dani Peirón contra l’Eric Alves, un jove de Badia que aconseguia guanyar-lo per caiguda de bandera mentre els seus amics, com es diu popularment, reien per sota del nas; i la del Roberto de la Fuente, que començava a jugar contra un barret. A falta de tres minuts pel control de temps, apareixia el seu propietari, en Fernando A. Cárdenas. En fi, què us haig de dir d’en Cárdenas que no sapigueu ja. Tot i això acabava guanyant al nostre company. Seguíem freds: només un punt, el d’en David Julià.

Començava la primera setmana d’agost i amb ella la 3a ronda. I les coses, si més no, milloraven una mica. Aconseguíem tres de quatre, amb l’única mancança d’en Roberto, que continuava el seu via crucis particular.

A la 4a ronda seguíem sense aconseguir el ple. En aquest cas, qui fallava era en David, que perdia contra l’Eric Alves —el recordeu?— tot i les ganes corporatives que tenia de guanyar-lo.

La 5a ronda es mantenia en la línia: obteníem 2½ punts. La partida més espectacular era la d’en David contra un vell conegut, en Gregorio Valbuena. Després d’arribar uns minuts tard, guanyava en un tres i no res. De fet, jo, que jugava a la taula del costat, gairebé ni em vaig assabentar: després de saludar en David, quan vaig tornar a aixecar el cap, ja estaven signant les planelles. Una falsa excursió, de les típiques d’en Valbuena, li va costar la partida encara en la fase d’obertura. I en Roberto aconseguia el seu 2n punt —que acabaria essent el definitiu— contra la minifaldillera Pilar Ramos, qui, a estones lliures, venia objectes de bijuteria i similars relacionats amb els escacs. A aquests dos punts hi hem de sumar les meves taules contra en Lluís Casas per completar els punts de la ronda.

A la 6a ronda tornàvem a començar: només en Dani aconseguia el punt. En David perdia contra en Gabriel Malassagne, un sub-12 de Marsella que acabaria en la 13a posició i que, d’aquí a uns anys, segur que jugarà en els grups A. Jo perdia contra un 1700 fals —un submarí, vaja— en una partida d’enrocs oposats en la qual el seu atac va ser més ràpid que el meu. I en Roberto perdia també contra en Josep Sánchez Paz, un 1882 de la ciutat.

A la 7a ronda es creuarien diversos emparellaments més: a en Dani li corresponia jugar contra el nen marsellès Gabriel Malassagne i acabaria també rendint-se davant d’aquest jove jugador; en David sumava el punt contra un jugador navarrès i l’Ignasi aconseguia també la victòria contra la colombiana Ana María Vargas, recuperant-se en el mig joc d’un peó perdut tontament a l’obertura; en Roberto, per la seva banda, seguia sense aixecar cap i perdia el punt contra en Ricardo Sánchez, en una partida plena d’embolics, tant a dins com a fora del tauler.

I així arribem a les dues darreres rondes. En Dani i en Roberto, massa preocupats per l’ELO, es retiraven del torneig i deixaven la representació «doblada» en les mans —o en el cap— del David i un servidor. El primer guanyava a en Daniel Riu, el noi de l’EDAMI que havia entaulat contra l’Iván Humanes en el play-off de la Lliga Catalana 2014. I jo, en el meu enfrontament contra en Jesús Atienza, un 2066 del Montornès, passava per totes les fases: superior en l’obertura, no definia bé en el mig joc i, amb alfils oposats i unes taules gairebé assegurades, l’espifiava i perdia la partida.

Oye Como Va by Santana on Grooveshark

I el diumenge, a la darrera ronda, en David aconseguia guanyar a un d’aquells que reien per sota del nas —vegeu la 1a ronda— i acabava el torneig amb 6 punts —amb tres victòries en les tres darreres rondes—, que el situaven 17è del grup B. Per la meva banda, entaulava a la jugada 15 contra un nen de 10 anys, l’Àlex Ramon, del Ripollet, bàsicament pel cansament acumulat —i el pes perdut— durant la competició. Si més no, l’Àlex, amb 4 punts en 7 rondes i una única derrota, se’n va anar content. ¿I qui sóc jo per treure-li la il·lusió a un nen que aviat serà difícil de vèncer?

A la propera crònica parlaré del Torneig de Sants, el torneig més important d’Espanya. Ai, no!, que enguany no l’organitza la Federació Espanyola sinó la Catalana, com consta en els registres del Chess-Results.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2019
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Adeslas
  • Viejo Piano
  • Gramma arts gràfiques
  • The Corner
  • Mary Pickford
  • Ajedrez 21
  • Filatelia Llach
  • Advocat.cat
Maig 2020
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
« Nov    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Categories
Visitants