Posts Tagged ‘partides i posicions’

Rapidito, que nos vamos

dimarts, agost 1st, 2017

Ja fa dies que vam acabar el curs escolar. Per Sant Joan també el club clou les classes d’escacs fins al setembre. La relaxació després d’una temporada tan intensa —i la feina del mes de juliol— han posposat aquesta entrada fins ara. Però abans de marxar de vacances, ens queden algunes coses per comentar.

La darrera activitat del club va estar el nostre tradicional Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». La 10a edició es va desenvolupar en horari de tarda, atesa la concentració d’actes aquell mateix dissabte 17 de juny. La participació, tot i això, es va mantenir en nombre similar a la d’altres anys —llevat d’un que vam punxar—. Vint-i-tres jugadors d’un total de vint-i-sis inscrits van disputar les nou rondes de què constava, amb un notable increment de joves i nens, més de la tercera part del total.

Escacs, CornellàPodria dir que el torneig va ser divertit, espectacular i força renyit. Divertit, segur; i si algú no s’ho va passar bé, que aixequi la mà. (D’acord, Manuel, quan ens vam quedar mig tancats a l’ascensor no va ser gaire divertit.) Espectacular, a estones, com qualsevol torneig de ràpides. Renyit, ni de bon tros. Dir el contrari seria mentir. O una postveritat, com en diuen ara. Des del primer moment, el nostre company Jordi Planella va agafar les regnes de la contesa i va anar superant obstacles fins a fer el ple: 9 de 9, un resultat que ni tan sols ell s’esperava, malgrat la seva experiència amb aquest ritme de joc.

La segona plaça se la va adjudicar en Vladimir Chernikov, del Peón Negro, un club barceloní de fundació recent, superant en el desempat a en Miguel Rupérez, la darrera incorporació del Peón Doblado, ambdós amb 7 punts.

El trofeu al millor «doblado» se’l va endur l’Iván Humanes, amb 6 punts, atès que els premis no són acumulables. El millor sub-12 va ser l’Ivan Planella, qui, com el seu pare, és un especialista en partides ràpides, tot i que també cal destacar dos «dobladitos» més, l’Unai Jodar i el Miguel Moreno, superats en el Buchholz. I el millor sub-16 sí que podem dir que va ser un trofeu disputat. Entre dos Davids: en David Romero i en David Álvarez. Fins a la darrera ronda no vam saber qui seria el guanyador. I el gat a l’aigua se’l va endur en David Romero, pel seu millor desempat.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCornellà, RàpidesCornellà, ràpidesCornellà, RàpidesRàpides, Cornellà

Escacs, CornellàEscacs, llibre, Judit, CornellàAmb el berenar-aperitiu i el lliurament de les copes del torneig vam donar per tancada la temporada escaquística, almenys en allò que pertoca al club. Tanmateix, encara resta algun acte del qual us vull parlar. Pocs dies després del seu aniversari, vam rebre la visita de la Judit Vela, una ex «dobladita» que durant molt de temps ha assistit a les classes del club. Recordeu el llibre que vaig adquirir per Sant Jordi? En assabentar-me de l’argument, de seguida vaig pensar en ella. Semblava que l’autor, sense conèixer-la, també ho hagués fet. Així que vaig comprar un segon exemplar com a regal pel seu 11è aniversari. Un exemplar també dedicat, en aquest cas de forma més personal, i que espero que li agradi i gaudeixi de la seva lectura.

Tot seguit us deixo la foto oficial del Peón Doblado en el moment de recollir els trofeus que ens van atorgar durant la Nit de l’Esport, amb un enllaç al vídeo que s’hi va projectar, en el qual podreu reconèixer alguns companys que van estar presents en la sessió fotogràfica que es va realitzar durant una de les classes de dijous.

Festa Esport Cornellà

Tal com he anat dient al llarg de l’article, l’activitat clubística s’ha acabat aquesta temporada. Però no pas l’escaquística, que continua amb participació «doblada» en molts dels tornejos estiuencs del nostre país, molts d’ells integrats en el Circuit Català de Tornejos Internacionals. Així d’entrada voldria destacar dos companys. En primer lloc, en Gonzalo Quirhuayo, que va obtenir la primera norma de Mestre Internacional en el Torneig de Sant Boi, del qual us ofereixo aquí la partida que va acabar guanyant contra l’escaquista irlandès Joseph Ryan amb un alliçonador final d’alfil i cavall que podeu veure a partir de la jugada 51.

També és remarcable l’actuació d’en Joan Tortosa, que s’ha posat al dia i, en aquests moments, ha pujat gairebé 200 punts d’elo FIDE i 140 d’elo català. Podeu trobar la classificació actualitzada a la pàgina de Jugadors. (Jesús, no cal que busquis, només clica l’enllaç.) Si us trobeu molt avall, penseu que encara esteu a temps de jugar algun dels tornejos que queden i provar d’escalar posicions de cara a la propera Lliga Catalana, com ha fet en Jesús Martínez, a qui podeu veure en la foto (d’autor desconegut), inscrivint-se al Torneig de Sitges.

P.S. Si algú veu alguna intencionalitat en la música que heu escoltat mentre llegíeu aquesta pàgina, no us equivoqueu. Tan sols va ser una promesa que li vaig fer a Emilio Carrasco, la “fúria xilena”, molt abans que esclatés el cas del poble de Batea. Bé, més aviat de la cacicada del seu alcalde, que els habitants d’aquest poble de la Terra Alta no en tenen cap culpa.

A cal sabater

dimecres, febrer 1st, 2017

…sabates foradades (de camussa blava). O, com dirien en castellà, en casa del herrero, cuchillo de palo. Tant demanar a tothom que ens enviï fotos de la jornada i al final qui se n’oblida sóc jo. I això que no havia d’estar pendent de la meva partida, ja que vaig descansar. En fi, la setmana que ve hi posaré remei. Ara toca parlar de la diada del diumenge, una jornada no tan satisfactòria com l’anterior, malgrat el resultat global de 18 a 8 aconseguit.

L’equip «A»

El primer equip arribava motivat i l’enfrontament contra el Cadena no va estar senzill; ans al contrari, molt igualat. Començàvem amb la complicació de posar en temps uns rellotges que es resistien a sumar l’increment i acabàvem amb un Emilio amb actitud guanyadora, dient que la seva partida la guanyava o la perdia, però que anava fins al final. I el final va ser taules. Gran el xilè, que deixava clara la necessitat de lluitar.

L’enfrontament començava amb les meves taules després de rebutjar un peó de més i, de forma errònia, voler pressionar. La derrota estava a prop i vaig poder maniobrar per pactar l’empat amb dificultats de temps del rival i jo amb peó de menys. Arribaven les taules de Montoya i de Rubén, i és que aquest diumenge no ha estat un bon dia pels tres. O sí. Depèn de com es miri. Dani cedia en la posició després d’un desenvolupament millor del rival i Magallanes guanyava una siciliana amb blanques en la qual el seu rival va jugar amb minut i poc gran part de la partida.

Escacs, CornellàI aquí ens detenim, ja que cal felicitar Santolaria, qui, després de la partida de l’anterior setmana, es va saber sobreposar i guanyar qualitat i un final de cavall contra torre. Vindran més punts d’en Manel. N’estem segurs. I Francisco Olivares, jugant fi i posant pressió en la posició després de canvis de peces, va anar guanyant peons, apuntant-se el punt amb negres. El final d’Emilio ja el coneixeu, i és que avui ha demostrat el que cal tenir si volem pujar: actitud. Resultat: 3 a 5. Cal patir per fer-nos més forts. [Iván Humanes, Barcelona]

L’equip «B»

Iniciava la seva participació a la Lliga després de la jornada de descans. I el resultat va ser immillorable. Bé, potser un pèl millorable: 5 a 1, a falta del punt d’en Jorda, que es va complicar la vida en el final i va permetre al seu rival, en una posició que semblava taules per escac continu, canviar les dames i, amb peça i tres peons de més, obligar el nostre company a rendir-se. Els punts van anar caient seguint una seqüència numèrica —ja sabeu com m’agraden—, tal com em va fer notar en Jose Archilla. El primer es va deure a la plaça vacant del Berguedà «B». Jordi González no va poder estrenar-se davant del tauler, però el seu punt també compta. Byron segueix amb la seva progressió i assolia el segon punt en el 5è tauler. Al seu costat, Jose Archilla, amb dues peces d’avantatge, assegurava l’empat. Ramón lluitava, amb peó en 7a, contra el peó en 6a del rival. Dit així, semblaria un final fàcil de guanyar pel temps de més, però la posició era força complicada i calia jugar fi. Finalment la partida es decantava al nostre favor i ja ens donava la victòria.

Tauler a tauler, arribem al segon, on Diego Flores no ho tenia fàcil. Peons doblats i el rei molt desemparat propiciaven l’atac de l’adversari. Però Diego és un lluitador i no dóna mai una partida per perduda (i en dono fe per les diverses vegades que ens hem enfrontat; de fet, li recordo poques taules). Així, aconseguia guanyar un peó, mantenint l’avantatge fins a guanyar el matx. Només va mancar el punt d’en Jorda, com he comentat al principi. Un bon començament, això no obstant, que ens situa en la lluita per la primera plaça del grup.

L’equip «C»

Res a dir. Jornada de descans. La propera setmana sí que ja jugarem tots els equips i la crònica serà completa.

L’equip «D»

Escacs, CornellàÈxit total dels nostres companys: Francisco Rivas, Marco A. Buitrago, Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso assolien els quatre punts davant del Súria «B». Malgrat el llarg desplaçament, encara van arribar a temps de veure el final de la partida d’en Jorda. Aquesta victòria ens situa en la 2a posició del grup, tot i que queden rivals difícils i caldrà lluitar fins al final, en què ens enfrontarem al Sant Feliu «C», el líder actual.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», en canvi, no van poder puntuar davant del Sant Joan Despí «B», líder actual i possiblement l’equip més fort del grup, candidat clar a l’ascens. Els falta encara controlar millor el temps i adonar-se que poden pensar més estona abans d’efectuar el moviment. És un error que tots hem patit —i que alguns pateixen encara: fixeu-vos en la foto de l’equip «D»— i que caldrà anar corregint en les classes. Tanmateix, del que es tracta en aquest equip «E» és justament que vagin aprenent el ritme competitiu i de ben segur que en Gerard Pérez, David Romero, Miguel Moreno i Iker Alcalde, els nostres joves companys, n’hauran pres bona nota. Malgrat la seva edat, el seu joc és molt bo i acabaran aportant molts punts a qualsevol dels equips del Peón Doblado en què acabin jugant.

El Comarcal

D’aquí a quinze dies us comentaré com ha anat la participació dels nostres «dobladitos» en aquest torneig d’edats. De moment, però, us avanço, que, en les dues jornades que ja s’han disputat (un total de tres o quatre rondes, segons el cas), tenim alguns companys en les posicions capdavanteres. Esperem que les mantinguin i que acabem celebrant l’èxit de la seva participació.

Ramblejant per Sant Martí

divendres, juliol 29th, 2016

Amb les calors d’aquests darrers dies, costa agafar el bolígraf per escriure alguna cosa. Però encara em queden algunes neurones que no estan de vacances i m’empenyen a comentar algun dels darrers tornejos.

Començaré pel XVIII Obert Internacional de Sant Martí, amb tres «doblados» inscrits. El millor classificat ha estat en Gregorio Valbuena. Amb 5 punts, ha quedat en el lloc 38è, trenta per damunt del seu rànquing inicial. Va tenir una arrencada fulgurant amb tres de tres, dos d’ells contra en Dmitry Minko, un jove rus que acabaria segon, i contra en Juan Marcos Elizondo, escaquista basc quart de la general, amb uns avenços espectaculars de peons en l’obertura. Segurament el joc tàctic del Valbuena els va sorprendre i els va costar, possiblement, alguna copa millor. Els qui no es van deixar entabanar van ser els dos següents, en Fernando Cárdenas i el seu company del Jake Adrián García, que ja el coneixen. Un parell de punts més amb negres el van deixar en el lloc esmentat i 5è del seu tram.

Més avall ens trobem amb en Marc Alquézar. També un gran inici, amb 4 punts en 6 rondes, però aquí se li acabava la benzina i ja només aconseguia ½ punt més i es classificava en el lloc 56è.

Una aventura similar vivia en Manel Santolaria. 3½ punts en 5 rondes no és un mal començament, però s’encallava i perdia les tres següents. A la darrera ronda es feia amb la victòria i així maquillava una mica la seva participació.

El dissabte 16 de juliol, dins del mateix Obert, es jugava un campionat de partides llampec (blitz), amb la participació de tres dels nostres amants d’aquesta modalitat escaquística: la família Planella, en Jordi, l’Ivan i la Irene. Òbviament es van classificar en aquest ordre. Pare i fill es van enfrontar a la 1a ronda, amb un resultat també previsible: taules. Potser el més meritori hagi estat el torneig de l’Ivan Planella. Començava en el lloc 85è, però acabava en el 47è, comptant dues victòries contra les germanes Levenko, Tetiana i Anna, una altra contra en Joan Gabriel Castro, jove promesa del Tres Peons, i, especialment, una darrera contra l’Alexandra Muratet, jugadora ja més experimentada i que no aconseguia batre el nostre company. La Irene, per la seva banda, sumava un parell de punts, que la preparaven pel següent torneig.

Efectivament, l’endemà ella i el seu germà es desplaçaven a Cardedeu per jugar un torneig de ràpides sub-10 que es celebrava per la Festa Major, amb un total de 17 participants. Tots dos aconseguien un total de 3 punts en 5 rondes. Però el desempat afavoria la petita Irene, que finalitzava en la 3a posició, amb dret a trofeu, com podeu veure a la foto. Enhorabona!

Irene_Cardedeu2016_IMG_1884El caso Fischer

el_caso_fischerposter_grandeEl proper 12 d’agost s’estrenarà El caso Fischer (Pawn sacrifice, 2014), pel·lícula dirigida per Edward Zwick i interpretada per Tobey Maguire en el paper del mític Bobby Fischer. Se centra en la disputa pel títol mundial de 1972 a Reykjavík, la capital d’Islàndia, que el va enfrontar al Gran Mestre soviètic Borís Spassky, interpretat per Liev Schreiber. En plena Guerra Freda, el torneig va ultrapassar els límits de les 64 caselles i es va convertir en tot un esdeveniment mediàtic farcit de connotacions polítiques.

Gràcies a un acord entre la Federació Catalana d’Escacs i la distribuïdora A contracorriente Films, fins el 26 d’agost tots els jugadors federats podrem veure-la als Cinemes Verdi (c. Verdi, 32, de Barcelona) al preu especial de 4,90 € de dilluns a divendres. Per poder gaudir d’aquest descompte, us heu d’inscriure en aquesta pàgina i us enviaran el val corresponent. També en podeu fer un tast veient el tràiler de la pel·lícula.

Per a acabar, a tots aquells que comenceu ja les vacances d’estiu, desitjar-vos que descanseu i carregueu les piles pel proper curs. Gaudiu, però no us oblideu de connectar de tant en tant la tauleta o el portàtil. La web del club no fa vacances i us seguirem informant de les novetats que es produeixin.

La puce à l’oreille

dilluns, març 14th, 2016

Com alguns de vosaltres sabreu, aquest cap de setmana l’equip «B» descansava. Així que vaig pensar que era un bon dia per acompanyar els nostres «dobladitos» i veure els seus progressos de primera mà i sense partida que em distragués. Començaré, doncs, per ells.

Integrant l’equip «D», s’enfrontaven al Peona i Peó «H», el qual delegat anava de bòlit atenent a tots els equips i a qui li haig de reconèixer la seva amabilitat i bon tracte. Lamentablement, no puc dir el mateix d’algun dels pares dels jugadors rivals. Anem per parts.

En el primer tauler, en David Álvarez, que havia començat força bé, després d’una bona jugada d’interposició errava el seu càlcul i perdia un cavall. A partir d’aquí es desconcentrava i el seu contrincant ho aprofitava per guanyar la partida de forma brillant.

Al tercer tauler, en Miguel Moreno, en canvi, jugava una bona partida contra un noi que necessitava ajut per anotar les jugades i a qui li desitjo molta sort per la seva esportivitat i les seves ganes de practicar el nostre esport. En Miguel va anar guanyant material a poc a poc, fins a arribar a coronar una segona dama. Però no et pots confiar mai i pensar que ja has aconseguit la victòria abans d’hora. En un moment donat, en Raül Solé, el seu rival, va tenir l’oportunitat de donat el mat Philidor o Greco-Philidor, conegut més popularment com el de la coça. Per sort no el va veure i en Miguel va haver de sacrificar qualitat per evitar-lo. Poques jugades després assolia el segon punt de l’equip (el primer el devem a la Lucía Enríquez, que no va poder jugar ja que el Peona i Peó només disposava de tres efectius).

Ens queda el segon tauler i aquí ja no va ser tot flors i violes. L’Íker Alcalde començava de forma espectacular, serena però espectacular. En poques jugades conqueria peça i dos peons, li destrossava l’enroc curt al seu rival i, aprofitant dues clavades amb la parella d’alfils, aconseguia una pressió asfixiant que augmentava encara més amb la incorporació de la dama a l’atac. Aquí, l’Íker va afluixar una mica i alguns sons indefinits per part del pare del seu contrari em van fer pujar la mosca al nas. Poc després, aquest li tancava la dama, que es podia salvar mitjançant un contraatac, però entenc que l’Íker, amb poca experiència encara en aquest tipus de posicions, no trobés la rèplica adequada. Tot i així, un doble de cavall li permetia guanyar una torre i quedar-se amb dos torres, cavall i dos o tres peons contra dama i torre. Aleshores el nen rival va començar a intercanviar mirades —gens dissimulades— amb son pare. Eren tan descarades que vaig canviar la meva posició per observar la partida des d’un altre angle, just entre ambdós, interrompent la seva visual. Finalment, però, en Biel Andreu va aconseguir entrar en una xarxa de mat que el va fer guanyar el matx.

No sé si així el pare se’n sentirà més orgullós, però jo sí que n’estic d’orgullós de tots els nostres «dobladitos». Perquè van jugar amb esportivitat, perquè van fer una molt bona feina sobre el tauler i perquè aquest bon joc va ser fruit només de la seva intel·ligència, sense ajudes externes.

Us haig de donar les gràcies a tots tres perquè em vau fer gaudir d’unes bones partides i em vaig adonar —en viu i en directe— que la tasca que estem fent no cau en sac foradat. I també per la companyonia entre vosaltres, exemplificada amb l’actitud de la Lucía, qui, malgrat que li vaig dir un parell de vegades que podia marxar si volia, va preferir quedar-se fins al final, demostrant un gran esperit d’equip, l’esperit «doblado». Sens dubte que, amb aquestes noves generacions, el futur del Peón Doblado està més que garantit.

I per avui, res més. Crec que no havia parlat mai de forma tan extensa d’un sol equip. Però entendreu que l’ocasió s’ho mereixia. I aprofitaré les dues setmanes de descans de la Lliga Catalana per comentar les vicissituds dels altres equips que han disputat la 8a jornada: l’«A» i el «C». Així també dono temps als meus corresponsals perquè me n’informin adequadament.

«Doblados» on fire, 2a part

dilluns, desembre 21st, 2015

Ens quedaven uns quants tornejos de què parlar. I encara en quedaran més, vistes les ganes de jugar que tenim els «doblados» darrerament. Em dóna la impressió que aquestes cròniques s’allargaran fins a enllaçar amb la Lliga Catalana. Així que haureu de tenir una mica de paciència. A poc a poc us informarem de les vicissituds dels nostres companys en les partides que hagin jugat.

III Open Club d’Escacs Cornellà

Amb partides normals, és a dir, amb el temps habitual d’1 hora i 30 minuts més 30 segons per jugada i setmanal. Com que el teníem a prop, ens hi vam apuntar un bon grapat de «doblados», set en total, tot i que un d’ells gairebé no va poder jugar per un canvi d’horaris lectius. Anirem per ordre de classificació final, una classificació que ens va oferir força alegries.

En 5a posició de la general, i superant a tots els Mestres Catalans que s’hi presentaven i a molts altres jugadors superiors en elo, trobem a en Dani Llargués, qui, a més, va guanyar el trofeu del seu tram. Amb una tàctica especial —fer uns minuts de migdiada abans de les partides (avantatges de jugar al costat de casa)— va anar sumant punts com qui no vol la cosa i així es plantava a la 6a ronda amb 5 punts, amb només dues taules amb blanques. A la 7a, però, li tocava el Mestre FIDE Arian González, i aquí sí que no va poder puntuar. El trofeu del tram, emperò, estava gairebé assegurat i a la 8a ronda va poder jugar amb més confiança. Segurament va ser la millor partida que va disputar, contra en Ramon Espuny, company del Jake, i que us oferim tot seguit. La darrera partida ja va ser tan sols una anècdota contra el Gran Mestre Miguel Ángel Muñoz Pantoja, puix que els premis ja els tenia a la butxaca.

En la posició 31a es va classificar en Marc Alquézar, amb 4 punts i amb el seu tarannà habitual. A la 4a ronda va arribar com tres quarts d’hora tard i mig adormit. De fet, com que el meu rival no es va presentar, vaig poder veure una bona estona de partida i en alguns moments en Marc estava amb els ulls clucs —i no per pensar millor, precisament—. Tot i així, al final li quedaven més de vint minuts de rellotge i al seu rival poc més de cinc. Imagineu-vos la cara que devia posar després de perdre la partida amb el nostre company… El cas és que a la 8a ronda li va tocar jugar amb el seu pare, en Renato Alquézar, i ni així va ser capaç d’arribar a l’hora. Els somriures de tots els que el coneixem es dibuixaven a les nostres cares. I, el molt c… va acabar guanyant també!

Tot seguit, en el lloc 32è, tenim l’Iván Humanes, també amb 4 punts després de demanar un parell de byes. Complia amb la mitjana que li pertocava, ja que només va perdre amb l’Arian González i amb en David López Baena, 2134 d’elo. Segurament la partida més suada va ser amb la Conxita Canela, l’única dona del torneig, amb qui només va poder entaular.

Cornellà2015En el lloc 38è trobem a en David Guirado. Després d’un inici irregular, amb una partida perduda per incompareixença degut a un incident domèstic —cosa de canonades—, finalment es va anar recuperant i va tancar el seu marcador amb 4 punts, la qual cosa el va fer mereixedor del trofeu del seu tram i va sumar una nova copa «doblada».

Un parell de llocs més avall, un servidor, Ignasi Archs, amb 3½ punts i les victòries i derrotes esperades. Vaig salvar els mobles en la penúltima partida, entaulant contra en Sergio Recio un final de peons. I a la darrera no vaig poder superar en Xavier Boloix, que en aquell moment anava líder del Territorial de Barcelona, grup del Baix Llobregat i que estava en plena forma.

En la posició 45a va quedar en Diosdado Jaén “Jorda”, amb 3 punts. Problemes familiars van fer que no pogués disputar diverses rondes i només participés en cinc partides, així que el resultat s’ha de comptabilitzar com a bo, malgrat que algunes incompareixences el penalitzaran en el seu elo.

I, finalment, en Jesús Martínez, en el darrer lloc. De fet només va jugar les dues primeres partides, ja que a partir de la 3a es va trobar amb un canvi d’horaris en les classes d’anglès que el van impedir seguir participant.

En definitiva, un bon resultat per als participants del Club, amb tres copes aconseguides, dues d’elles «dobladas».

Campionat de Catalunya d’escacs actius d’edats, sub-8

Cap a Sitges van anar dos «dobladitos» i una «dobladita», acompanyats dels pares, és clar. I hem de dir que van fer un bon paper, ja que tots tres van quedar per sobre del seu rànquing inicial.

CatalunyaEdats2015Primerament, classificat en el lloc 14è amb 5 punts, l’Ivan Planella, que va fer una mena de donut, guanyant les dues primeres rondes i les tres darreres, amb un forat al bell mig. En el lloc 32è, amb 4 punts, en Miguel Cabrillana, que no se’n perd un. Després de caure a la primera partida contra l’Ivan —un duel «dobladito»—, va anar sumant punts sense perdre el somriure, com podeu veure a la foto. I en la posició 46a, amb 3 punts, la Irene Planella, qui, amb la seva cara de bona nena, va fent estralls per allà on passa.

I Torneig llampec de tardor SCC Sabadell

Celebrat uns dies abans que l’anterior, ens trobem amb els mateixos participants «doblados», als quals s’hi va afegir en Jordi Planella, que en el d’edats el van trobar massa gran i només el van deixar fer d’observador.

Com és lògic —almenys de moment— en Jordi va ser el primer classificat de tots quatre, en 11è lloc i 6 punts, després d’una nova victòria contra en Xavier Martínez i amb tres derrotes, dues d’elles contra dos Mestres Internacionals.

Loteria2015Ja més avall, en la posició 52a (la mateixa que el seu rànquing inicial), ens trobem amb el seu fill gran, l’Ivan Planella, amb 3½ punts, però en aquest cas jugant contra jugadors de tots els nivells i edats, entre ells els germans Ander i Àlex Artiaga, amb qui es va repartir els punts: victòria contra el primer i derrota contra el segon —la revenja del germà?—. A continuació tenim en Miguel Cabrillana, que va començar fluixet i la primera victòria la va aconseguir contra la Irene Planella —un nou duel «dobladito»—, per acabar amb un total de 3 punts en el lloc 59è. I, finalment, la petita Irene, amb 2 puntets fruit de dues taules i un punt de bye.

Loteria de Nadal

I, canviant de tema, la loteria del Club ja ha estat dipositada al banc. Enguany n’hem venut un 20% més que d’altres anys. Sort a tots i a totes!

Cæsar Augustus

dissabte, setembre 5th, 2015

Amb això acaba aquesta tetralogia romana per aquest any. Amb els tornejos disputats —o finalitzats— durant el mes d’agost.

Gasteiz2015_GuiradoEl primer de tots, de fet, començava a finals de juliol. Un «doblado», en David Guirado, s’allunyava de les nostres contrades per disputar el VII Torneig Internacional de Vitòria-Gasteiz, a la província (del llatí pro vincere) d’Araba, al País Basc. 3½ punts en vuit rondes, amb una constant: al contrari que al mes de juliol, en aquest cas van ser les blanques les que se li van entravessar i les tres victòries les va aconseguir amb les peces negres. Escacs, en Celdoni i “txikitos”, una bona combinació per començar les vacances. Tot ben acompanyat d’un arin-arin, una de les músiques de ball tradicionals d’Euskadi.

Mentre en David jugava la darrera ronda, en Gregorio Valbuena iniciava el seu camí en el grup B de l’Obert Internacional de Badalona. 3½ punts també, jugant totes les partides contra rivals superiors en elo, que li han permès situar-se deu llocs per damunt del seu rànquing inicial i preparar-se pel darrer torneig de l’estiu.

760 i pujant

Bianco&NeroEnguany, l’Open Internacional de Sants ha superat totes les expectatives. Després d’uns anys amb un descens continu de les inscripcions, la divisió de la prova en quatre grups ha donat els seus fruits i ha animat molts escaquistes a participar-hi, fins a arribar a la xifra que figura al títol.

En el nostre cas hi tenim dos «doblados»: en Gregorio Valbuena en el grup C i en Marc Alquézar en el grup D.

En Valbuena, després de l’entrenament de Badalona, s’ha disparat fins als 5½ punts en 10 rondes i una classificació final en el lloc 39è des del 95è inicial. Vuit enfrontaments contra jugadors per damunt dels 2000 d’elo, un d’ells en Javi Jiménez, antic participant del Viejo Piano, a qui va guanyar.

En el grup D, com hem dit, en Marc Alquézar, número 1 del rànquing. I per ben poc no ha aconseguit mantenir-lo fins al final: 8 punts i la segona plaça, només superat en el segon desempat per en Magí Bernat, sub-14 del Catalunya i del qual el seu pare, en Juli Bernat, es deu sentir ben orgullós. Un torneig, malgrat això, esplèndid del Marc, amb cinc victòries amb blanques i una victòria i quatre taules amb negres. Especialment espectacular la 9a ronda contra l’Emilio Domínguez, líder en aquell moment, a qui va guanyar en 13 moviments, després d’una celada en la jugada 10, com podeu veure tot seguit.

Amb aquesta bona participació ambdós s’enfilaran fins als 1950 o 1960 d’elo i també pujaran de taulers en la propera Lliga Catalana.

I així donem per conclosa la temporada 2014/2015. A partir d’ara comencem una de nova, amb activitats, novetats, més equips i més jugadors i jugadores que esperem que ens ajudin a pujar de categoria. I no dic a mantenir-nos perquè això ho dono per descomptat.

A prop de Roma

diumenge, agost 9th, 2015

Abans d’arribar-hi, però, ens queda comentar el darrer torneig primaveral de l’any: el de Sant Boi, amb participació de tres «doblados», en Marc Alquézar, l’Ignasi Archs i en David Guirado. Tots tres en el grup C, fins a un ELO 1950.

En Marc arrencava embalat, amb 4 punts en les cinc primeres rondes i moltes possibilitats de guanyar el grup. Malauradament, a la 6a ronda li tocava fer la bugada i no es va poder presentar a la partida. (Nota explicativa: aquella setmana va començar a treballar en una bugaderia industrial, tot i que la feina no li va durar gaire, però això són figues d’un altre paner.) I a la següent ronda tornava a perdre, aquest cop sí davant del tauler. S’ha de dir, però, que li havia tocat jugar, consecutivament, contra l’Elías Álvarez, campió final amb 9 de 9, i contra en Qijun Jin, segon del grup amb 7 de 9. Desmotivat, no va passar de l’empat a la 8a ronda, i ja no es va presentar a la darrera, totalitzant 4½ punts.

Un servidor va començar també força bé: tres victòries i unes suades taules a la 4a ronda contra en Manuel Belmonte. S’ha de destacar l’enfrontament de la 2a ronda, justament contra en Marc, amb qui vaig estar conversant abans de la partida. A les 9 en punt vaig fer la sacada inicial i… en Marc s’havia perdut. Tothom es preguntava on era —s’admeten apostes— fins que a les 9:50 va aparèixer i es va asseure a jugar. Arribant al final li vaig oferir les taules, però les va rebutjar i dues o tres jugades més tard se li esgotava la bateria (llegiu el final de l’article) i cometia un error que li costava el punt.

A les dues rondes següents em van tocar els números 1 i 2 del rànquing, als quals no vaig poder superar. Em recuperava amb una treballada victòria i unes taules, aquestes contra en Pedro Madrid, número 3 de la classificació inicial. La derrota final em deixava amb 5 punts i el lloc 16è de la general, superant qualsevol de les meves anteriors participacions en el torneig.

En David Guirado, per la seva banda, no començava tan bé com en Marc i jo, amb només un punt en les tres primeres rondes. Després de demanar un bye, però, es refeia i guanyava les següents tres partides, una d’elles per incompareixença. Un nou bye i finalment una derrota inesperada el deixaven amb 4 punts i el mateix lloc, el 28è, en què havia iniciat el torneig.

Tots tres ens vam quedar amb la insatisfacció de pensar que en alguna de les partides ho podíem haver fet una mica millor, però així és el joc, i el resultat final no desmereix en absolut.

Frases cèlebres

Ajedrez_QuijoteTots els qui integreu el grup «Peones Doblados» del Whats App haureu rebut recentment aquesta imatge. El que potser no sabreu és que prové d’una resposta de Sancho Panza al Quixot:

«—Pues lo mesmo —dijo don Quijote— acontece en la comedia y trato d’este mundo, donde unos hacen los emperadores, otros los pontífices, y, finalmente, todas cuantas figuras se pueden introducir en una comedia; pero, en llegando al fin, que es cuando se acaba la vida, a todos les quita la muerte las ropas que los diferenciaban, y quedan iguales en la sepultura.

»—¡Brava comparación! —dijo Sancho—, aunque no tan nueva que yo no la haya oído muchas y diversas veces, como aquella del juego del ajedrez, que, mientras dura el juego, cada pieza tiene su particular oficio; y en acabándose el juego, todas se mezclan, juntan y barajan, y dan con ellas en una bolsa, que es como dar con la vida en la sepultura.»

(El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra, 2a part, p. 99.) (Una recomanació: no deixeu de clicar l’enllaç: la versió online feta per la Biblioteca Nacional de España és esplèndida.)

Rudolf SpielmannI, ja que parlem de frases cèlebres, us en deixo una altra del Gran Mestre Rudolf Spielmann (1883-1942): «Juga les obertures com un llibre, el mig joc com un mag i els finals com una màquina.» Així que ja ho sabeu: si falleu en les obertures, estudieu; si us perdeu als finals, carregueu les piles; però si no se us dóna bé el mig joc, proveu d’adquirir una vareta màgica, tot i que segurament no serà la solució.

La música

Com sabeu, després del tancament de la web Grooveshark, he estat cercant alguna nova manera d’inserir música a les entrades. En principi, he estat fent servir la web Goear, però les seves limitacions quant als temes que volia utilitzar m’han fet cercar altres llocs. Finalment, l’opció triada ha estat la més evident: Youtube, que no només té vídeos sinó també música, amb l’avantatge de poder oferir el vídeo en determinats temes. I amb la possibilitat de què, com abans, la música soni automàticament i reforci el missatge escrit.

Quan els arbres no deixen veure el bosc

dimarts, març 3rd, 2015

Més que un Black Sabbath, aquest diumenge va ser un Black Sunday. Condicionats per les baixes i per les alineacions, els tres equips «doblados» van perdre els seus respectius partits. Així que, com que estic amb la moral baixa, deixo només els resultats:

Peón Doblado «A»Colònia Güell3½-4½

Peón Doblado «B»Ribes1-5

Peón Doblado «C»Bellvitge-L’Hospitalet «D»0-4

Com heu vist, els marcadors no donen per massa alegries. I, a sobre, quan arribo a casa i m’assec a dinar, donaven la notícia de la mort d’en Jordi Tardà, un dels millors comentaristes i crítics de rock de casa nostra. El que he dit: un Black Sunday, que no és pas cap còctel (que jo sàpiga).

Jordi TardàAixò no obstant, sí que vam tenir una alegria: en el cinquè tauler de l’equip «B» jugava en David Romero, un dels nostres «dobladitos» més avançats. I va aconseguir una meritòria victòria, fruit, en part, de l’excés de confiança del seu rival (1849 d’ELO català), però també del bon joc demostrat pel nostre company. Us deixo la partida perquè pugueu veure-la.

D’entrada, amb un doble de cavall a rei i dama emparat en la clavada del peó de cavall rei (columna g), guanyava la dama. Però el que podia haver estat un cop de sort, es va veure de seguida que no era així: en David tenia les idees ben clares. Després dels canvis de peces i de la simplificació, el seu rival va provar d’ensarronar-lo amb un mat a la 8a fila, però en David no es va deixar enganyar i, amb una jugada profilàctica —com diria en Marcelo Panelo—, va evitar l’esmentat mat i l’entrada de la torre a la 7a fila. El seu contrincant, davant d’aquesta situació, va haver d’admetre la seva derrota i abandonar.

Black Sabbath by Black Sabbath on Grooveshark

En fi, l’equip «A», a patir —no seríem el Peón Doblado, si no—, i l’equip «B», perdudes gairebé totes les possibilitats d’ascens —l’alineació segurament no va ser la més adequada tot i les circumstàncies desfavorables—, almenys manté la categoria de forma matemàtica. Paraula de Stone (per cert, si algú vol llegir el llibre, l’hi puc deixar).

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Viejo Piano
  • The Corner
  • La Herradura
  • Adeslas
  • Filatelia Llach
  • Advocat.cat
  • Gramma arts gràfiques
  • Mary Pickford
  • Ajedrez 21
octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categories
Visitants