Posts Tagged ‘partides i posicions’

Recordant vells temps

dijous, març 8th, 2018

Aquest diumenge ens va deixar en Juan Lorenzo Fuentes Serrano, pare d’en Ramón Fuentes. L’any 2006, quan ens iniciàvem per primera vegada com a club a la Lliga Catalana, en Juan Lorenzo no es perdia cap partit a casa i quan arribàvem al local ens rebia a la seu social fent sonar la botzina de la bicicleta per animar-nos a guanyar el matx, cosa que li agrairem sempre. Volem expressar el nostre profund sentiment de tristor i lliurar el més sentit condol a la família d’en Ramón.

En aquella època, als inicis del Peón Doblado, era habitual, malgrat el suport d’en Juan Lorenzo, que el club se salvés en la darrera jornada. El moment no és comparable, però sí que recorda de vegades aquells vells temps. L’equip «A», amb sang, suor i llàgrimes, va tirant endavant la Lliga i a hores d’ara es pot considerar matemàticament salvat, sense més aspiracions. El mateix podem dir de l’equip «B», que aquesta setmana no va jugar però que es mantindrà a la 2a provincial, a banda dels mèrits propis, en virtut d’aquesta vacant que li va tocar el diumenge. Altra cosa és l’equip «C», al qual li manca un punt de sort per guanyar els partits; de fet, mig punt, perquè portem diverses jornades perdent per la mínima, la qual cosa ens situa molt a prop del descens. Caldrà afinar una mica per salvar la categoria. I l’equip «D», tot i que encara no és matemàticament segur, es pot considerar un equip de 3a provincial. El grup en què juga és dels més forts i ja al principi vam veure que seria molt difícil mantenir-lo a 2a. Així que, almenys, ha servit perquè tothom pugui jugar, especialment alguns «dobladitos» que, si no, gairebé no haurien participat a la Lliga. Quant a l’equip sub-12, és un equip de promoció perquè els més petits també puguin sentir-se part del club, practicar els ensenyaments que van adquirint al llarg del curs i agafar rodatge de cara a altres tornejos individuals.

L’equip «A»

Ens apropem una mica més al final de la Lliga. En aquesta ocasió ens va visitar el Club d’Escacs Igualada.

Prop de les 10:00 vaig decidir proposar taules al meu rival, qui les va acceptar sense pensar-s’ho massa; era una posició igualada, quedava molta partida en joc, però quan un es troba malament cal pensar en l’equip abans d’espifiar-la i perdre el punt.

Un parell d’hores més tard Diego Flores perdia la seva partida i els igualadins es posaven per davant en el marcador: ½ a 1½. Minuts després es produïen dues taules més, les de José Archilla i súper Jordi González, que continua invicte. El marcador se situava 1½ a 2½. Al darrer tauler hi jugava el Loko Ramone, a qui vaig haver de despertar a les 8:45 degut a una baixa de darrera hora en el primer equip. Va jugar una bona partida fins a anotar l’empat a 2½. A la taula 5 hi teníem en Francisco Pizarro, qui va realitzar pràcticament les millors jugades i el seu rival va haver d’abandonar veient la xarxa d’escac i mat en què havia caigut. Es confirmava la remuntada, 3½ a 2½, però els igualadins no donaven el matx per perdut i aconseguien poc després l’empat a la taula 7, on hi jugava en Jorda, que va jugar molt bé al principi però finalment no va escollir el millor camí i va perdre el punt.

Quedaven tres partides, la d’en Gustavo, qui, malgrat el nou patinet elèctric que li van regalar, no va aconseguir arribar a l’hora —i és que quan condueixes, ni que sigui al metro, no es pot anar pendent del mòbil—; la d’en Emilio Carrasco, la fúria xilena, i la del Mestre Català Rubén Martín, qui, com l’Emilio, tenia una posició avantatjosa. Finalment en Gustavo, amb posició desfavorable, va perdre, però tant l’Emilio com en Rubén van guanyar, deixant el marcador final 5½ a 4½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Aquest cop no ens vam dedicar a buscar el número de la plaça on juga el Sant Joan Despí «B». Ja sabíem on era i no ens vam passar l’estona intentant trobar el local. Després de fer un cafè ens hi vam dirigir i els nostres rivals ja ens esperàvem. El matx es perfilava molt igualat i la mitjana d’elo així ho feia preveure. Aviat, però, les coses es torçaven. Marco Antonio, amb una posició interessant, es deixava un doble de cavall que li feia perdre totes les possibilitats davant de l’Adolfo Ruiz, un vell conegut del Viejo Piano. Les altres partides es mantenien encara equilibrades i podia passar de tot. Bo i dolent. I vam començar de la pitjor manera: Jesús Martínez, en una baixa forma alarmant, permetia al seu rival una entrada a l’enroc que el collava fins que va haver d’abandonar. Roberto, conduint les blanques, tampoc semblava tenir-ho millor. Les taules estaven gairebé assegurades però era difícil que aconseguís la victòria i, així, amb un ½ a 2½, el meu rival m’oferia també les taules. Òbviament no les podia acceptar, tot i que la meva posició tampoc no era gaire millor.

Francisco Chevalier ens donava l’única alegria del matí, guanyant i posant l’1½ a 2½ al marcador. Encara quedava alguna esperança. Tanmateix, Francisco Rivas continuava la tònica del dia i empatava també la seva partida. Tot estava en les meves mans però la lluita entre el meu cavall i el seu alfil no semblava suficient per assolir la victòria. Finalment, i davant la certesa que ja no podia guanyar, li vaig oferir les taules al meu contrincant. Ell, pensant que amb això no en tenien prou, les va rebutjar. Eren tan clares que em vaig aixecar de la cadira i, dempeus, vaig fer galopar el meu cavall fins a sacrificar-lo pel seu peó deixant-lo només amb l’alfil. I ja sabem tots que amb una sola peça menor no es pot donar mat. Resultat final… 2½ a 3½ i novament se’ns escapa una possibilitat de puntuar.

L’equip «D»

Fa unes jornades el «C» es va enfrontar a l’Espiga de les Corts «D» a la nostra seu. Ja aleshores vam perdre 2 a 4, així que, ara, que era a l’inrevés i el «D» jugava contra l’Espiga de les Corts «C» al seu local, les possibilitats encara eren més minses. No tinc detalls d’aquest matx, però el resultat ho diu tot: 0 a 6.

L’equip sub-12

En el desplaçament més llarg de la Lliga, per jugar contra el Joviat de Manresa, tan sols vam aconseguir convèncer d’anar-hi un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i una «dobladita», la Paula Díaz, que volia jugar tant sí com no. Avui, quan publico aquesta crònica, és el Dia Internacional de la Dona Treballadora (n’hi ha alguna que no ho sigui?) i, malauradament, hem de constatar les poques jugadores que hi ha al club. Federades només dues, a les que hi hem de sumar algunes nenes més a les classes d’escacs. És, potser, un dels reptes que ens hauríem de plantejar: el de sumar més dones, noies i nenes al club, perquè el seu punt de vista i la seva forma de jugar també poden ser de profit per a tots els altres. Seguirem intentant-ho.

Els pares hi van arribar ben d’hora. Els rivals, fins i tot, encara no havien obert el local. I se’n van anar tant d’hora com havien arribat, ja que, segons ens van dir, en poc més d’una hora ja tornaven cap a casa sense cap punt a la butxaca. Cal dir que el Joviat és l’equip més potent del grup i de fet ja està gairebé a la categoria Preferent sub-12. No sé si va ser així, però jo hauria aprofitat la visita a Manresa, capital cultural catalana 2018. Pagaria la pena assabentar-se d’aquestes coincidències i gaudir dels viatges que hem de fer també per jugar.

Els nostres «dobladitos» instants abans d’iniciar el matx contra el Joviat.
[Foto: Alfonso Díaz.]

D’oblits i pèrdues

dimarts, febrer 20th, 2018

Una jornada profitosa, amb victòries dels equips «A», «B» i sub-12 (en aquest cas per descans), empat de l’equip «C» i una única derrota de l’equip «D», que fa que el Peón Doblado assoleixi per fi una victòria global en aquesta Lliga. Diumenge marcat pels oblits i pèrdues de peces no habituals en les partides, com si ens haguéssim posat d’acord. Però com que els resultats van acompanyar, no hi donarem més importància, bo i esperant que no es repeteixin, especialment en el nostre bàndol. Anem, doncs, a analitzar la jornada, avui amb diversos cronistes.

L’equip «A»

Un diumenge més i ja portem cinc rondes a la Lliga. Només en queden quatre per finalitzar la millor competició d’escacs de l’any, podríem dir també la més divertida, tot i que crec que el format s’ha quedat obsolet. Potser caldria replantejar-se la durada de la Lliga com en altres esports. [Nota: Dani es refereix a allargar el nombre de jornades. Atesos els problemes que tenim per conformar les alineacions, quasi que ho deixaria tal com està.]

Bé, aquest diumenge ens va venir a visitar… la PATUM!!! El Club d’Escacs Berguedà venia a la nostra seu per primera vegada. Els de Berga van arribar amb puntualitat, a diferencia dels «doblados», que vam començar amb cinc minuts de retard en no ser presents la meitat de l’equip.

Els rellotges es van posar en marxa i el silenci s’apoderà de la sala. Ben aviat, quan tan sols portàvem prop d’una hora jugant, el jugador Flash va guanyar la partida. Parlo d’en Gustavo Magallanes, a qui he rebatejat com a Flash. Per als qui no heu sentit parlar mai de Flash us en faig cinc cèntims. Flash és un personatge de còmic, un superheroi de l’univers DC, que posseeix l’habilitat d’una rapidesa sobrehumana.

La resta de partides continuaven molt igualades, excepte la d’en Ramón, que es va deixar la dama en els primers moviments. El següent en finalitzar va ser Batman, un altre superheroi que continua imbatut en el campionat: es tracta d’Iván Humanes, que va fer taules en una posició prou complicada. Poc després Diego Flores va guanyar la seva partida i continua amb el peu a l’accelerador després d’haver perdut en les dues primeres jornades.

El marcador se situava 2½ a ½ i començava el carrusel: pràcticament cada deu minuts finalitzava una partida. La següent va ser la d’en Ramón i amb sorpresa: va jugar tota la partida amb dama de menys i no es va rendir en cap moment, fins a provocar l’error del seu adversari i sumar un nou punt per l’equip; d’això se’n diu atracar o, millor dit, “atraco a mano alzada”.

Escacs, CornellàAra em toca a mi: la partida va estar prou bé, amb cert avantatge des de l’obertura fins que finalment vaig canviar totes les peces per arribar a un final guanyador de rei i peons. Marcador 4½ a ½ i només ens faltava un puntet per a aconseguir la victòria.

En el primer tauler aquesta setmana hi jugava la ria xilena, que va jugar una partida espectacular. No sé com s’ho va fer, però tenia una peonada que anava avançant com un exèrcit pagà, devorant tot el que es trobava pel camí, aconseguint sumar un nou punt al marcador que ens certificava ja la victòria.

Quedaven quatre partides i una d’elles era la d’en Jorda (el responsable de barbacoes), que va fer taules i que li va faltar ben poquet per guanyar. Al tauler 9 jugava José Archilla, que va fer una bona partida, però que es va apurar de temps mentre rumiava si acceptava l’oferta de taules del rival, se li va caure la bandera i va perdre el punt.

Al seu costat s’hi trobava en Martí Aguilà, que també s’ho pensava molt. Tanmateix el seu rival va esgotar el temps tot i que ell no se’n va adonar, així que, com a delegat de l’equip, vaig cantar la caiguda de bandera. Ja només quedava una partida, la del gran Slimani. Molta expectació: tenia avantatge en un final de torre i peons, però li restava molt poc temps. Finalment va signar les taules per deixar el marcador final 7½ a 2½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàL’equip «B» jugava amb els veïns, l’Espluguenc, i es que aquest club està tan sols a deu minuts a peu del nostre. El matx no va començar massa bé: al tauler 2 Marco Antonio no tenia el dia, es deixava la dama i no li va quedar cap més remei que abandonar. Al seu costat jugava l’inconfusible Antonio Molina, que va jugar com un Ferrari passat de revolucions i això va provocar que perdés el punt davant d’en César Augusto. Marcador 0 a 2. No pintava bé; les altres partides estaven igualades llevat de la del jove jugador del nostre planter David Romero, que va realitzar una gran partida per inaugurar el marcador local. 1 a 2 i la remuntada semblava possible. Calia esperar que aparegués l’esperit «doblado» i així va ser: a la taula 6 hi jugava el vice, Manuel Cardoso, que aconseguia la victòria realitzant una gran partida que ens permetia empatar el partit 2 a 2 provisionalment. Quedaven dues partides, la del Byron y la del Loko Ramone David Guirado, que tenien millors posicions. El primer en aprofitar-ho va ser en Byron, situant el marcador 3 a 2. Només quedava en David Guirado; tot en joc, nervis a la sala, el temps del rellotge anava baixant fins que el Loko va encadenar un seguit de jugades fortes que donaven el punt i la victòria als «doblados». Marcador final 4 a 2 gràcies a l’esperit «doblado». [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Cap al Guinardó que ens hi vam anar per jugar contra el Peona i Peó «E». Tots en metro, des de Cornellà i l’Hospitalet, excepte en Francisco Chevalier, que va voler fer salut i s’hi va arribar caminant. Puntual la de Cornellà, no tant la de l’Hospitalet, ja que en Roberto es va oblidar de posar el despertador i si no l’arribo a trucar encara estaria dormint. Com que tenen tants equips, el matx va començar amb una mica de retard, però finalment —després d’un canvi de rellotge perquè en Jesús prefereix el DGT 2010 en lloc del 2000— ens hi vam posar els cinc «doblados» presents. Al cap d’uns minuts es presentava un jugador a qui no coneixíem i s’anava a asseure a la cadira d’en Roberto fins que li vam fer veure que s’equivocava d’equip. El nostre «doblado», ara sí, compareixia cap a les 10. La sorpresa era que al seu rellotge encara tenia 1h24m de temps, ja que el seu oponent va trigar una estona en posar-lo en marxa.

Seguint la tònica de la jornada, en aquells moments l’Andriy ja havia perdut la dama per dues peces, però es va atrinxerar per intentar les taules. De seguida arribava el primer punt de la mà d’en Francisco Rivas, que continua intractable —o gairebé— en aquesta Lliga. I el darrer en arribar també saldava la partida amb una victòria que ens col·locava 2 a 0 en el marcador. La resta de partides continuaven igualades, amb petits avantatges posicionals o d’un peó, llevat, com ja he dit, de l’Andriy, que finalment havia de rendir-se. Les espases continuaven en alt, fins que en Francisco Chevalier li assenyalava la caiguda de bandera al seu contrincant. El 3 a 1 ens garantia l’empat i jo confiava amb la meva victòria, ja que, després de dues errades consecutives del meu rival, li guanyava qualitat i la seva configuració de peons era propícia perquè en caigués algun. Però… aleshores va començar una lluita tàctica gairebé a la desesperada en què vaig caure de mans i peus. I un mat inevitable em feia abandonar i malbaratar la bona feina feta fins a aquell moment.

Escacs, Cornellà

Jesús Martínez, lluitant pel mig punt que ens podia donar la victòria.
[Foto: Francisco Chevalier.]

Només quedava en Jesús, en una posició que, abans del 3 a 2, es podia haver decidit amb unes taules, però el rival va pressionar fins a netejar l’ala de dama per quedar-se amb un peó d’avantatge en el flanc de rei que el conduiria a la victòria i a salvar mig punt pel seu equip. Un 3 a 3 agredolç que ens obliga a seguir lluitant per la permanència.

L’equip «D»

Començava la jornada de l’equip «D» amb dos «doblados» (Unai i Edu Jodar) corrent per l’andana de l’estació de la RENFE de Cornellà per intentar agafar el tren direcció a Sant Feliu. Després de la cursa ens vam trobar amb David Álvarez, que també jugava amb el «D».

Vam arribar amb temps de sobra per ubicar-nos i esperar els amfitrions, el Sant Feliu «C». «Per a això no calia córrer tant», es queixava l’Unai amb raó. Poc després arribava Agustí a temps de canviar l’alineació de la carpeta. Ens presentàvem amb una vacant. Un cop asseguts davant dels nostres taulers va arribar en Ricci Daniel just a temps. Malauradament no va tenir sort i el seu oponent no li va donar opcions de guanyar. Poc després Unai va exclamar «avui no és el meu dia» quan va cometre una jugada il·legal. Tot i que el seu contrincant li va oferir de seguir jugant, va acabar perdent. [Nota: En la Lliga una jugada il·legal només comporta una compensació de temps, però no pas la pèrdua de la partida.]

Per la meva part, vaig començar esperant el meu rival sense posar el rellotge en marxa (quantes coses per aprendre!) i malgrat haver canviat el bolígraf no vaig ser capaç de remuntar la peça de desavantatge que tenia des del començament i vaig acabar essent el tercer en perdre.

En el tauler 2 David Álvarez (oh, sorpresa!) seguia lluitant amb més paciència de la que ens té habituats. Plantava cara, però acabava posant el quart zero en el nostre caseller (el cinquè, si comptem la vacant).

Escacs, Cornellà

Agustí Compte i David Álvarez, els darrers en acabar, però amb sort ben diferent. [Foto: Edu Jodar.]

El primer tauler tampoc no semblava tenir-ho millor. Malgrat tot, l’Agustí em va demanar una foto. Poc després el seu adversari feia arribar la seva dama a la vuitena fila per a amenaçar el rei i obligar-lo a clavar un cavall i un alfil per defensar-lo. Aquesta posició, afegida a l’amenaça constant dels dos alfils rivals, augurava el pitjor, però l’Agustí, lluny de rendir-se, va cercar una sortida. I després d’un escac amb peó aconsegueix intimidar amb la seva dama el rei contrari, obligant el contrincant a rendir-se davant d’un mat inevitable. Gran Agustí, donant un punt al «D» i quedant-se amb els santfeliuencs a analitzar les possibilitats. [Eduardo Jodar, Sant Feliu de Llobregat.]

Millorem, però lentament

dijous, febrer 1st, 2018

Les mans es mouen lentes sobre els taulers. Tanmateix el temps corre de pressa. La ment passeja entre les peces, rambleja entre les caselles. El temps passa. Però ja no escoltem aquell tic-tac neguitós…

Deixem de divagar. Després d’aquest petit homenatge a Robert Johnson i a Eric “Slowhand” Clapton, ens centrarem en la jornada del proppassat diumenge.

L’equip «A»

Aquest diumenge vàrem jugar contra el Club d’Escacs Martorell, un dels equips candidats a pujar a la segona divisió de la Lliga Catalana. En aquesta jornada tornava a l’equip el Mestre Català Rubén Martín i s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’àrbitre FIDE Francisco Pizarro. El matx va començar i alguns jugadors del nostre equip aprofitaven els minuts del rival per demanar un cafè. Fins passades un parell d’hores les partides no es van començar a definir i el primer en puntuar va ser Gustavo Magallanes amb unes taules. Poc després Iván Humanes guanyava en una posició on els peons no deixaven respirar el rei enemic. El marcador se situava 1½ a ½ a favor nostre i algunes posicions eren favorables.

Pizarro aconseguia estrenar-se en la Lliga amb un punt i una partida on sempre va triar les millors respostes, així que esperem que continuï amb el nivell i sumi punts, que és el que necessita l’equip en les seves posicions. 2½ a ½, un començament molt favorable. Immediatament després Slimani es rendia en una posició que havia començat molt sòlida però on va anar cedint espai; va ser una pena ja que tant aquesta partida com algunes altres podien haver-se resolt de forma favorable, però ens va poder el temps, la concentració i altres factors. Segur que aquest matx ha servit per corregir aquests petits desajustaments i encarar les següents jornades amb major seguretat. 2½ a 1½, però aviat va igualar el Martorell amb la victòria sobre Jorda. Una partida complexa on també podia haver succeït qualsevol cosa. Ramón va abandonar malgrat haver lluitat molt bé tota la partida i tenir opcions igualades.

Escacs, CornellàRubén va cedir la seva posició en el primer tauler i va situar el marcador 2½ a 4½ favorable al Martorell. Una partida que l’MC també tenia dominada: dos cavalls, alfil i dama contra torre, alfil i dama. Però la pressió en la setena va ser massa. Aquesta partida també es veia molt a favor, com la d’Emilio, la fúria xilena, que emprenia un final amb avantatge però que les dificultats de temps i el soroll a la sala van fer que rendís el seu rei poc després que Flores abandonés la seva partida en un final de torres amb avantatge de peons del contrari. Així les coses, anàvem 2½ a 5½ fins que Dani va guanyar un final que va jugar d’una forma molt precisa i amb sorpresa de ruptura inclosa. Tenia dos alfils i un peó per dos peons i un alfil del contrari i aquest s’havia refugiat en la cantonada. No va ser suficient: Dani va immobilitzar els moviments del rei rival, qui solament va poder avançar els peons a canvi que el de Dani mengés i es plantés amenaçant coronar netament. D’aquesta forma el marcador quedava 3½ a 5½ fins que finalitzà la partida d’Emilio, que ho va tenir ben a prop, com hem dit, havent jugat fantàsticament totes les fases del joc. 3½ a 6½. Un marcador excessiu pel que havíem vist. Això no obstant les sensacions van ser bones, hi ha equip i lluitarem fins al final! [Dani Llargués i Iván Humanes, Martorell.]

L’equip «B»

Només en tinc referència per la conversa tavernària posterior a l’encontre amb el Sant Boi «D». El primer punt de l’equip es va forjar gràcies a les victòries d’en Jordi González, que ha arrencat amb gran força, Marco Antonio i Sebastián Buitrago, que s’estrenaven en aquesta Lliga, i Byron Zambrano, l’únic que havia puntuat la jornada anterior. Les notes negatives van ser en José Archilla, tot i que quan vaig veure que el seu contrincant havia estat en Sebastián Altemir ho vaig entendre millor. És un jugador molt sòlid i jo mateix tampoc no vaig ser capaç de vènce’l en el darrer Torneig de Sant Boi. L’altre punt que se’ns va escapar va ser el d’en Roberto, que ha començat una mica fred després d’estar gairebé un any sense jugar. Però de ben segur que es recuperarà i contribuirà amb els seus punts a les victòries de l’equip. De moment, 4 a 2 i a seguir lluitant.

Escacs, CornellàL’equip «C»

Escacs, CornellàVam estar a punt, però se’ns va escapar. El matx contra el Tres Peons «H» es presentava molt igualat (tan sols 9 punts d’elo mitjà de diferència). Aviat es torçaven les coses: en Gerard Pérez perdia en el darrer tauler ràpidament; pel que vaig percebre li manca ritme de competició i aprofitar millor el temps. Sortosament són defectes que es perden amb la pràctica. Més tard queia en Francisco Chevalier, que no va poder repetir la magnífica partida del diumenge anterior. Jo, pressionat per la manca de concentració —típica quan jugo a casa—, no aconseguia rebatre el potencial d’en Pol Ortiz, un nen de nou anys que aprofitava esplèndidament els meus errors i no em permetia recuperar-me, amenaçant amb la coronació d’un peó que m’obligava a abandonar. 0 a 3 i el matx estava gairebé decidit.

Tot i això les tres partides restants no pintaven gens malament. A en Francisco Rivas li oferien taules i, quan em va consultar, li vaig dir que si les acceptava perdíem el partit, així que va decidir continuar. La seva posició era lleugerament millor però els finals no són el seu fort. Després del canvi de peces quedaven cinc peons per banda: 2 i 3 en el cas del Francisco i 1 i 4 en el del seu oponent. M’ensumava unes taules i vaig anar a mirar les altres partides. Quan vaig tornar, oh sorpresa!, en Francisco tenia dos peons d’avantatge i sumava el primer punt. L’alegria, emperò, va durar poc. L’Andriy tenia qualitat de més, qualitat que no servia de res davant l’atac del seu contrincant. Només li va quedar una opció: forçar les taules per escac continu.

El darrer en acabar va ser en Martí Aguilà, ben tornat després d’un any allunyat dels taulers. El seu punt, després d’una molt bona partida, tancava el marcador en 2½ a 3½, ajustat però insuficient per sumar a la taula. Haurem d’esperar una nova oportunitat.

L’equip «D»

Un dels partits més estranys que recordo. Ambdós equips, nosaltres i el Comtal «C», arribàvem amb els equips complets… en les llistes d’alineació. Tanmateix només es van disputar tres partides: per la nostra part, l’Antonio Molina (1r tauler), que no falla mai, no es va presentar; i en Ricci Daniel Cevallos (6è tauler), que havia confirmat l’assistència, es devia despistar i tampoc no va venir. Però és que el 5è tauler del Comtal també va faltar a la cita. Així que, ja d’entrada, el marcador assenyalava un 1 a 2. Poc després el resultat era ja definitiu; l’Agustí perdia el punt i també en Manuel Cardoso, que s’havia de rendir davant la puixança d’un quasi «dobladito», en Lucas Sánchez, habitual en totes les trobades i tornejos que organitzem. Tan sols quedava en Jordi Alcántara lluitant contra l’amic Lluís Febrero. Saben aquél que diu que quan tens el rei enrocat i arribes al final és convenient avançar un peó per evitar mals majors? Doncs a en Lluís la idea li va rondar tota l’estona pel cap, però se’n va oblidar i en Jordi no va perdonar: mat directe a la 8a fila, per deixar el 2 a 4 final.
Escacs, Cornellà

El sub-12

Aquesta setmana els «dobladitos» es van desplaçar a Sant Adrià per jugar contra l’equip local. Pràcticament repetíem equip, amb l’únic canvi d’en Nil López per l’Aitor Jiménez. Rotacions que anirem fent perquè tots els «dobladitos» puguin participar en la Lliga i siguin partícips també dels èxits del club. En aquesta ocasió tan sols vam aconseguir un punt, gràcies a la victòria de l’Iker Alcalde, la qual cosa ens alegra profundament, ja que en la 1a ronda havia quedat molt tocat en perdre la partida. Quan comences a competir les derrotes són habituals, però a poc a poc arriben les victòries. I abans que us adoneu ja ens haureu superat a molts de nosaltres. El futur del Peón Doblado és a les vostres mans, no ho oblideu.

Uns quants zombies pel carrer

dimarts, gener 23rd, 2018

No he pogut comentar totes les coses que han succeït aquests darrers mesos, però comença la Lliga Catalana i la prioritat mana. Després dels tres ascensos de categoria de la temporada anterior, l’objectiu és mantenir tots els equips en les categories respectives sense descartar algun ascens, cosa difícil però no impossible. Hem mantingut els cinc equips que ja teníem, però a darrera hora vam decidir canviar el de 3a per un sub-12 i crec que l’hem encertada, ja que això afavoreix la participació dels nostres «dobladitos».

Analitzem la jornada. (Una nota per al que resta de temporada: independentment que juguem a casa o a fora, el primer resultat que s’indiqui serà sempre el del club.) Iniciem la crònica amb els comentaris de l’Iván Humanes i d’en Dani Llargués.

L’equip «A»

La primera jornada de la Lliga Catalana a Preferent era un motiu per estar contents. I amb l’alegria de competir en una nova divisió ens desplacem (poc, eh?, que estan aquí al costat) a la casa del Club d’Escacs Cornellà per jugar contra el seu equip «B». La veritat és que teníem alguna baixa sensible —més que sensible: els tres primers taulers—, però tampoc no vèiem malament l’enfrontament perquè sabíem que els companys que els anaven a substituir tenien ganes de competir. I us diria que tampoc no li donàvem molta importància al resultat. No sé si era perquè encara no havíem despertat o perquè en aquesta ocasió la nostra intenció era jugar en aquesta divisió sense cap més aspiració que veure on ens posarien els resultats. Però les coses van sortir bé. Al davant ens vam trobar un molt bon equip que no ens anava a posar les coses fàcils, i certament tot va estar molt igualat fins a les partides finals. L’últim a seure al tauler va ser el primer a aixecar-se: Magallanes. La veritat és que va ser tan ràpida la seva partida que només puc dir que va utilitzar una estratègia molt incisiva amb blanques. Va haver de ser molta, ja que jo, que habitualment acabo aviat, vaig ser relegat per ell. O va ser a l’inrevés? O al mateix temps? És que estàvem adormits; és normal en la primera jornada. La qüestió és que jo vaig empatar una partida on vaig aconseguir en l’obertura un lleuger avantatge d’espai però que no vaig saber rematar. I així ens posàvem amb 1½ a ½ en el marcador. La següent partida en caure va ser la de Dani, amb una escandinava on va jugar molt agressiu i va aconseguir guanyar peça, situar el rei blanc al centre i rematar sense dificultat. 2½ a ½ i la cosa pintava força bé. Emilio, en el primer tauler, amb els seus habituals dos minuts de temps però jugant molt precís, va guanyar la dama del contrari i va pressionar en una posició que va dur el blanc a rendir-se i fer més àmplia la distància. ¡La “furia chilena” está a tope! El que us dic. Ja veureu quina de sorpreses que donarà aquesta temporada. Crec, i no m’equivoco, que és l’esperit de l’equip amb els seus ànims i els seus puntazos. 3½ a ½. Però, no havies dit que va estar igualat? Doncs sí, a partir d’aquí van venir dos punts seguits per al Cornellà «B». Santamaría es va aconseguir imposar a Archilla en una posició amb el rei al centre, molt espinosa, i Flores no va poder aturar una jugada oculta del cavall del contrari que entrava fent doble i amb majoria de peons en el flanc de dama. Doncs el que deia: 3½ a 2½ i quedaven en joc partides molt complexes. Sí, és cert que Ramon va donar la tranquil·litat al marcador amb el seu punt i la seva nova especialitat d’obertura amb blanques (que no revelarem), guanyant diagonals i horitzontals amb dama i torre i donant mat al rei. I això que sembla que ja estava fet amb el 4½ a 2½ no era tan clar en la pràctica. Faltava mig punt per empatar, un punt per guanyar. I fins a aquest moment la victòria va importar, és clar, però no tant com quan vam veure que es podia aconseguir. I a partir d’aquí Dani us continuarà explicant les partides que faltaven: Slimani, Jorda i Jordi tenien la possibilitat de fer història (història perquè seria el primer punt del Peón Doblado en aquesta nova divisió). [Iván Humanes, Cornellà.]

Escacs, CornellàEl matx pintava molt bé i poc després el rival d’Slimani li va demanar taules. Slimani em va consultar i jo, com a delegat, li vaig dir que acceptés les taules, cosa que va fer i ja teníem 5 gols al marcador. Per tant ja no podíem perdre i només ens calia mig punt per guanyar el partit. Quedaven dues partides, la de Jorda amb un clar avantatge, i la de Jordi González amb una posició interessant però amb pocs minuts de rellotge. Jorda es va penjar la torre quan ja havia fet el més difícil: un nou punt per al Cornellà i el marcador se situava 5 a 4.

Tot quedava en mans de Súper Jordi, amb menys d’un minut i el seu rival amb prou feines dos minuts. La posició no era clara, el seu rival va començar a estrènyer i Súper Jordi va apurar el rellotge fins als 20 segons; llavors, en un parell de jugades va aconseguir imposar un clar avantatge que feia abandonar el seu rival. Magnífic resultat: 6 a 4 amb final de nervis. [Dani Llargués, Cornellà.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàLa nòmina de cronistes encara no està completa. I la de l’equip «B» és com el cinquè cel, del qual res no se’n sap: no hi ha notícies d’aquest cel tan amagat (Jaume Sisa, El setè cel). Tot i que, de fet, tan amagat no estava, perquè jugaven a la sala del costat de l’«A» contra el Cornellà «D». El resultat ho diu tot: ½ a 5½, amb unes úniques taules d’en Byron Zambrano contra el veterà Josep Sáez i una de les anècdotes de la jornada, les corredisses d’en Sebastián Buitrago, que creia que jugava A Cornellà (a la nostra seu) enlloc d’AL Cornellà, l’altre club de la ciutat.

L’equip «C»

En aquest cas sí que vaig poder seguir una mica les partides, bàsicament perquè jo jugava en el primer tauler contra el Congrés «C». El primer en acabar va ser en David Romero, que aquest any reforçarà, juntament amb el altres «dobladitos» més grans, els nostres equips de la 2a provincial. Pendent dels seus plans, no es va adonar dels de l’adversari, l’Andreu Herrerias (a qui li haig d’agrair el detall d’ajudar-nos a recol·locar les taules un cop finalitzat el matx). Això li va costar tres peons i, al capdavall, la partida. La meva acabava una estona després. Un maleït Ad2, jugada habitual davant la clavada de cavall també habitual, però que en aquest cas em costava peça i em condicionava la resta de moviments fins que vaig haver de rendir-me. Tot seguit, l’Antonio Molina també ho deixava córrer. I córrer van córrer, perquè malgrat tot van necessitar dues planelles. Les presses sempre són males conselleres. En Molina va jugar amb el seu peculiar estil, fins a tal punt que, només començar, ja duia sis moviments pels quatre del seu rival. Reunió dels delegats i de seguida vam veure que s’havia d’esperar una mica abans d’enrocar, si més no a que l’altre jugador mogués peça.

Finalment arribava el primer punt (i de fet l’únic). Francisco Chevalier, un dels reforços d’enguany, realitzava una magnífica partida contra una escandinava per transposició deixant el seu contrincant amb un esquema de peons desastrós per a un final. I d’això se’n va aprofitar, canviant totes les peces innecessàries i arribant a la conclusió amb tres peons d’avantatge i tota la iniciativa.

Un altre dels nous fitxatges, l’Andriy Severyn, lluitava ferotgement però el magnífic joc de cavalls de l’oponent el deixava amb columnes de l’ala dama obertes i un peó passat contra el que l’Andriy no podia fer res. I finalment, en Francisco Rivas arribava a un final de torres amb avantatge d’espai i de temps. El material havia de caure per si sol, però es va deixar ocupar la columna de torre i l’Emili López, el delegat, no s’ho va pensar dues vegades i s’infiltrà en el camp de joc del Francisco aconseguint avançar el peó central per decantar la balança del seu cantó. Resultat final, doncs, 1 a 5; haurem de seguir treballant per estrenar el caseller.

L’equip «D»

Tercer equip a la 2a provincial, que volem que serveixi pel rodatge d’alguns «dobladitos» i perquè alguns dels socis que habitualment juguen poques partides ho puguin fer amb més assiduïtat. Tot i que aquesta setmana els nois poc rodatge van fer: l’un, en Ricci Daniel Cevallos, perquè no tenia rival al 6è tauler; l’altre, en David Álvarez, perquè va confondre l’hora del dissabte amb la del diumenge i es va presentar a les 11:00 tocades. L’Agustí Compte va acabar de seguida… la partida oficial, perquè després va continuar jugant-ne d’amistoses amb els jugadors del Montcada «B». L’Edu Jodar, nou federat, tampoc no va tenir una bona estrena, no sé si enlluernat per la brillantor del retolador amb què anotava o perquè es va enfrontar a en Tarzan. (Disculpa’m, Alejandro. T’hauran gastat aquesta broma un milió de vegades, però no me n’he pogut resistir.) Finalment també queien en Manuel Cardoso i en Jordi Alcántara, deixant-nos un altre 1 a 5.

El sub-12

De les poques alegries que ens va oferir la 1a jornada a casa, cal destacar l’empat dels «dobladitos». L’Unai Jodar aconseguia el primer punt amb un joc brillant (potser no tant com el retolador del seu pare). L’Iker Alcalde va tenir la mala sort d’haver de lluitar contra el jugador més potent del Peona i Peó «B» i no va poder superar-lo, tot i que té clars quins van ser els seus errors. Un aprenentatge que li servirà de cara a properes partides. En Nil López ens donava el segon punt, allargant el joc fins a donar mat al seu oponent. Aquest punt tancava el nostre marcador, ja que en Miguel Moreno havia d’abandonar i deixar-nos amb el 2 a 2 final, un resultat prou bo en aquesta estrena en la categoria.

Un apunt per reflexionar: no acabo d’entendre la forma de calcular l’elo infantil. Quan no n’hi havia i tothom, grans i petits, començàvem amb 1700, tenia una certa justificació que la k d’aquests tornejos fos reduïda. Però des del moment en què els nanos comencen amb un elo més baix no té cap sentit, al meu parer, mantenir aquesta k reduïda amb excés. Penso que, pels més joves, no és gaire motivador que, després de guanyar una partida, només pugin 2 o 3 punts d’elo. Potser s’hauria de repensar el sistema i proposar algun canvi en la propera Assemblea de la Federació Catalana.

«Doblados» en acció

dimecres, desembre 27th, 2017

En una de les darreres entrades ens havíem quedat en el Torneig de Sabadell. Des d’aleshores s’han celebrat un munt de tornejos amb participació de companys del club. Us en faré un resum ràpid perquè ben aviat s’iniciarà el torneig que més ens agrada, la Lliga Catalana 2018, i la seva avantsala, la fase prèvia de la Copa Catalana. Començaré pels nostres «dobladitos», que han tingut força èxit en les competicions en què han actuat.

Campionat de Catalunya per equips d’edats

Dos «dobladitos», l’Ivan i la Irene Planella, van formar part de l’equip dels Tres Peons que va assolir el primer lloc en la categoria sub-8. Podeu veure els seus resultats en aquest enllaç.

Torneig del Sortidor

En aquest torneig infantil per a jugadors federats i no federats hi van participar els tres «dobladitos» habituals: Miguel Cabrillana, Ivan i Irene Planella. És una de les batalles que encara no hem guanyat, la d’aconseguir que més nens i nenes participin en competicions. Serà difícil, perquè no és l’única activitat que realitzen, però esperem aconseguir-ho a poc a poc. I el nostre monitor Emilio Carrasco hi té alguna idea al respecte…

Els nostres representants, tanmateix, no ho van fer gens malament: 3a posició i millor sub-8 per l’Ivan Planella i 7a posició i millor sub-10 pel Miguel Cabrillana. I la Irene Planella, en el 14è lloc, superant molts nens i nenes de més edat.


I ara passarem als «doblados» adults, alguns dels quals han obtingut també grans resultats.

Torneig de Martorell

Després d’unes quantes participacions en el grup “C”, un servidor, Ignasi Archs, aconseguia endur-me el gat a l’aigua després d’una lluita aferrissada amb la Laura Martín, de l’Olesa, una gran contrincant. Qualsevol dels dos podia haver guanyat el trofeu de campió i tot depenia de la darrera jornada. Ambdós hi arribàvem empatats, però el seus millors desempats feien que la victòria depengués d’ella. Jo tenia assegurada la 4a plaça i havia d’arriscar. El meu rival em va oferir taules un parell de vegades, però no podia acceptar-les i menys després de saber que la Laura havia empatat la seva partida, la qual cosa em donava el subcampionat fins i tot perdent. Amb aquesta tranquil·litat vaig decidir seguir i finalment vaig obtenir els fruits: victòria i primer lloc del grup, després de set victòries i dues taules. Us deixo tot seguit la partida que em va enfrontar a la Laura Martín a la 6a ronda i que vaig aconseguir guanyar en un final de reis i peons.

Torneig de Cornellà

Escacs, CornellàDe forma gairebé simultània se celebrava a la nostra ciutat l’Open del CE Cornellà, amb sis «doblados» inscrits. De tots ells, cal destacar-ne dos: en Jordi Planella i en Gustavo Magallanes. En Jordi, amb 6½ punts i una sola derrota, s’enfilava fins a la 3a posició de la general. I en Gustavo quedava en el 6è lloc, després d’haver-se enfrontat contra els quatre primers de la taula. D’aquestes partides en recordo un parell: la que va jugar contra en Jordi, una partida estranya que aquest va aprofitar perfectament per endur-se el punt; i la darrera, en què el Mestre FIDE Juan Escandell, en un final de torres i peons que semblava taules, aconseguia forçar el zugzwang i guanyar la partida.

Pel que fa a la resta de «doblados», resultats discrets, tot i que en algun cas augmentaran l’elo d’algun company.

Abans del lliurament dels trofeus es va celebrar un torneig de ràpides. Els dos primers llocs van repetir els de l’Open, però en el 3r, l’Emilio Carrasco va substituir en Jordi, aconseguint set victòries i només dues derrotes contra els primers classificats. En la darrera ronda va guanyar a en Francisco Pizarro, nou jugador del club que reforçarà els nostres equips en la Lliga Catalana i a qui li donem la benvinguda.

Escacs, CornellàCampionat Absolut de Barcelona

Si la Lliga és el campionat oficial per equips, l’Absolut és el seu equivalent a nivell individual. En la demarcació de Barcelona hi teníem un representant, en Miguel Rupérez. 4½ punts és un resultat modest a priori, però, tenint en compte que es va enfrontar a un Mestre Internacional, tres Mestres FIDE i dos Mestres Catalans, el podem considerar molt meritori. Si, a més, ens fixem que tan sols un contrincant tenia un elo català inferior al seu, podrem concloure que la seva participació li suposarà un increment d’aquest elo.

Campionat Territorial del Barcelonès

El que podríem anomenar grup “B” de l’Absolut va comptar amb en Gustavo Magallanes. 4a posició i 7 punts. Una gran classificació malgrat que dues victòries ho van ser per incompareixença i que, en el cas català, sumen també elo. De fet, hom no té culpa que el rival no es presenti i així almenys el jugador que hi acut obté una petita bonificació que compensa l’espera que fixen els organitzadors de tornejos.

Sunway Sitges

Novament trobem els nostres dos companys, l’un en el grup “A” (Miguel Rupérez) i l’altre en el grup “B” (Gustavo Magallanes). Ambdós van acabar amb 5½ punts. Miguel, com és habitual, lluitant contra un bon grapat de Mestres de tota mena, que el van situar en el lloc 54è, partint del 128è, i que l’aproparan als 2200 FIDE si és que no hi arriba.

Quant al Gustavo, un bon inici estroncat pel turc Unal Guvel, que acabaria en la 2a posició, i pel nostre “Dràcula” particular, l’Iván Cano (vegeu Torneig de Halloween). Això el mantindrà per damunt dels 2100 d’elo català. Veurem si en la Lliga aconsegueix apropar-se als 2200.

Aquí acabo aquest resum, tot i que hi ha hagut altres tornejos amb participació de socis i sòcies, com podeu comprovar a la pàgina de Participació en Tornejos individuals. A la propera entrada continuaré amb els que s’han disputat després. I també us parlaré de la Trobada Infantil i del Campus Day. I de la Copa Catalana… I del calendari de la Lliga… I, per suposat, de la mateixa Lliga. Comença la temporada i les cròniques de les jornades dels nostres equips. Enguany espero convèncer més reporters perquè siguin més completes i més “afinades”. Fins aviat!

Un moment del Campus Day del 21 de desembre, amb alguns «dobladitos» pel mig.

Loteria

Abans de tancar aquesta crònica múltiple, us informo, si no ho sabeu encara, que enguany hem obtingut el reintegrament de la loteria de Nadal. Tots els qui tingueu participacions podeu passar després de festes. Per WhatsApp us informarem dels dies i hores en què podreu cobrar. Tot i que, ja us ho avanço, no crec que ningú es faci ric.

Rapidito, que nos vamos

dimarts, agost 1st, 2017

Ja fa dies que vam acabar el curs escolar. Per Sant Joan també el club clou les classes d’escacs fins al setembre. La relaxació després d’una temporada tan intensa —i la feina del mes de juliol— han posposat aquesta entrada fins ara. Però abans de marxar de vacances, ens queden algunes coses per comentar.

La darrera activitat del club va estar el nostre tradicional Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». La 10a edició es va desenvolupar en horari de tarda, atesa la concentració d’actes aquell mateix dissabte 17 de juny. La participació, tot i això, es va mantenir en nombre similar a la d’altres anys —llevat d’un que vam punxar—. Vint-i-tres jugadors d’un total de vint-i-sis inscrits van disputar les nou rondes de què constava, amb un notable increment de joves i nens, més de la tercera part del total.

Escacs, CornellàPodria dir que el torneig va ser divertit, espectacular i força renyit. Divertit, segur; i si algú no s’ho va passar bé, que aixequi la mà. (D’acord, Manuel, quan ens vam quedar mig tancats a l’ascensor no va ser gaire divertit.) Espectacular, a estones, com qualsevol torneig de ràpides. Renyit, ni de bon tros. Dir el contrari seria mentir. O una postveritat, com en diuen ara. Des del primer moment, el nostre company Jordi Planella va agafar les regnes de la contesa i va anar superant obstacles fins a fer el ple: 9 de 9, un resultat que ni tan sols ell s’esperava, malgrat la seva experiència amb aquest ritme de joc.

La segona plaça se la va adjudicar en Vladimir Chernikov, del Peón Negro, un club barceloní de fundació recent, superant en el desempat a en Miguel Rupérez, la darrera incorporació del Peón Doblado, ambdós amb 7 punts.

El trofeu al millor «doblado» se’l va endur l’Iván Humanes, amb 6 punts, atès que els premis no són acumulables. El millor sub-12 va ser l’Ivan Planella, qui, com el seu pare, és un especialista en partides ràpides, tot i que també cal destacar dos «dobladitos» més, l’Unai Jodar i el Miguel Moreno, superats en el Buchholz. I el millor sub-16 sí que podem dir que va ser un trofeu disputat. Entre dos Davids: en David Romero i en David Álvarez. Fins a la darrera ronda no vam saber qui seria el guanyador. I el gat a l’aigua se’l va endur en David Romero, pel seu millor desempat.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCornellà, RàpidesCornellà, ràpidesCornellà, RàpidesRàpides, Cornellà

Escacs, CornellàEscacs, llibre, Judit, CornellàAmb el berenar-aperitiu i el lliurament de les copes del torneig vam donar per tancada la temporada escaquística, almenys en allò que pertoca al club. Tanmateix, encara resta algun acte del qual us vull parlar. Pocs dies després del seu aniversari, vam rebre la visita de la Judit Vela, una ex «dobladita» que durant molt de temps ha assistit a les classes del club. Recordeu el llibre que vaig adquirir per Sant Jordi? En assabentar-me de l’argument, de seguida vaig pensar en ella. Semblava que l’autor, sense conèixer-la, també ho hagués fet. Així que vaig comprar un segon exemplar com a regal pel seu 11è aniversari. Un exemplar també dedicat, en aquest cas de forma més personal, i que espero que li agradi i gaudeixi de la seva lectura.

Tot seguit us deixo la foto oficial del Peón Doblado en el moment de recollir els trofeus que ens van atorgar durant la Nit de l’Esport, amb un enllaç al vídeo que s’hi va projectar, en el qual podreu reconèixer alguns companys que van estar presents en la sessió fotogràfica que es va realitzar durant una de les classes de dijous.

Festa Esport Cornellà

Tal com he anat dient al llarg de l’article, l’activitat clubística s’ha acabat aquesta temporada. Però no pas l’escaquística, que continua amb participació «doblada» en molts dels tornejos estiuencs del nostre país, molts d’ells integrats en el Circuit Català de Tornejos Internacionals. Així d’entrada voldria destacar dos companys. En primer lloc, en Gonzalo Quirhuayo, que va obtenir la primera norma de Mestre Internacional en el Torneig de Sant Boi, del qual us ofereixo aquí la partida que va acabar guanyant contra l’escaquista irlandès Joseph Ryan amb un alliçonador final d’alfil i cavall que podeu veure a partir de la jugada 51.

També és remarcable l’actuació d’en Joan Tortosa, que s’ha posat al dia i, en aquests moments, ha pujat gairebé 200 punts d’elo FIDE i 140 d’elo català. Podeu trobar la classificació actualitzada a la pàgina de Jugadors. (Jesús, no cal que busquis, només clica l’enllaç.) Si us trobeu molt avall, penseu que encara esteu a temps de jugar algun dels tornejos que queden i provar d’escalar posicions de cara a la propera Lliga Catalana, com ha fet en Jesús Martínez, a qui podeu veure en la foto (d’autor desconegut), inscrivint-se al Torneig de Sitges.

P.S. Si algú veu alguna intencionalitat en la música que heu escoltat mentre llegíeu aquesta pàgina, no us equivoqueu. Tan sols va ser una promesa que li vaig fer a Emilio Carrasco, la “fúria xilena”, molt abans que esclatés el cas del poble de Batea. Bé, més aviat de la cacicada del seu alcalde, que els habitants d’aquest poble de la Terra Alta no en tenen cap culpa.

A cal sabater

dimecres, febrer 1st, 2017

…sabates foradades (de camussa blava). O, com dirien en castellà, en casa del herrero, cuchillo de palo. Tant demanar a tothom que ens enviï fotos de la jornada i al final qui se n’oblida sóc jo. I això que no havia d’estar pendent de la meva partida, ja que vaig descansar. En fi, la setmana que ve hi posaré remei. Ara toca parlar de la diada del diumenge, una jornada no tan satisfactòria com l’anterior, malgrat el resultat global de 18 a 8 aconseguit.

L’equip «A»

El primer equip arribava motivat i l’enfrontament contra el Cadena no va estar senzill; ans al contrari, molt igualat. Començàvem amb la complicació de posar en temps uns rellotges que es resistien a sumar l’increment i acabàvem amb un Emilio amb actitud guanyadora, dient que la seva partida la guanyava o la perdia, però que anava fins al final. I el final va ser taules. Gran el xilè, que deixava clara la necessitat de lluitar.

L’enfrontament començava amb les meves taules després de rebutjar un peó de més i, de forma errònia, voler pressionar. La derrota estava a prop i vaig poder maniobrar per pactar l’empat amb dificultats de temps del rival i jo amb peó de menys. Arribaven les taules de Montoya i de Rubén, i és que aquest diumenge no ha estat un bon dia pels tres. O sí. Depèn de com es miri. Dani cedia en la posició després d’un desenvolupament millor del rival i Magallanes guanyava una siciliana amb blanques en la qual el seu rival va jugar amb minut i poc gran part de la partida.

Escacs, CornellàI aquí ens detenim, ja que cal felicitar Santolaria, qui, després de la partida de l’anterior setmana, es va saber sobreposar i guanyar qualitat i un final de cavall contra torre. Vindran més punts d’en Manel. N’estem segurs. I Francisco Olivares, jugant fi i posant pressió en la posició després de canvis de peces, va anar guanyant peons, apuntant-se el punt amb negres. El final d’Emilio ja el coneixeu, i és que avui ha demostrat el que cal tenir si volem pujar: actitud. Resultat: 3 a 5. Cal patir per fer-nos més forts. [Iván Humanes, Barcelona]

L’equip «B»

Iniciava la seva participació a la Lliga després de la jornada de descans. I el resultat va ser immillorable. Bé, potser un pèl millorable: 5 a 1, a falta del punt d’en Jorda, que es va complicar la vida en el final i va permetre al seu rival, en una posició que semblava taules per escac continu, canviar les dames i, amb peça i tres peons de més, obligar el nostre company a rendir-se. Els punts van anar caient seguint una seqüència numèrica —ja sabeu com m’agraden—, tal com em va fer notar en Jose Archilla. El primer es va deure a la plaça vacant del Berguedà «B». Jordi González no va poder estrenar-se davant del tauler, però el seu punt també compta. Byron segueix amb la seva progressió i assolia el segon punt en el 5è tauler. Al seu costat, Jose Archilla, amb dues peces d’avantatge, assegurava l’empat. Ramón lluitava, amb peó en 7a, contra el peó en 6a del rival. Dit així, semblaria un final fàcil de guanyar pel temps de més, però la posició era força complicada i calia jugar fi. Finalment la partida es decantava al nostre favor i ja ens donava la victòria.

Tauler a tauler, arribem al segon, on Diego Flores no ho tenia fàcil. Peons doblats i el rei molt desemparat propiciaven l’atac de l’adversari. Però Diego és un lluitador i no dóna mai una partida per perduda (i en dono fe per les diverses vegades que ens hem enfrontat; de fet, li recordo poques taules). Així, aconseguia guanyar un peó, mantenint l’avantatge fins a guanyar el matx. Només va mancar el punt d’en Jorda, com he comentat al principi. Un bon començament, això no obstant, que ens situa en la lluita per la primera plaça del grup.

L’equip «C»

Res a dir. Jornada de descans. La propera setmana sí que ja jugarem tots els equips i la crònica serà completa.

L’equip «D»

Escacs, CornellàÈxit total dels nostres companys: Francisco Rivas, Marco A. Buitrago, Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso assolien els quatre punts davant del Súria «B». Malgrat el llarg desplaçament, encara van arribar a temps de veure el final de la partida d’en Jorda. Aquesta victòria ens situa en la 2a posició del grup, tot i que queden rivals difícils i caldrà lluitar fins al final, en què ens enfrontarem al Sant Feliu «C», el líder actual.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», en canvi, no van poder puntuar davant del Sant Joan Despí «B», líder actual i possiblement l’equip més fort del grup, candidat clar a l’ascens. Els falta encara controlar millor el temps i adonar-se que poden pensar més estona abans d’efectuar el moviment. És un error que tots hem patit —i que alguns pateixen encara: fixeu-vos en la foto de l’equip «D»— i que caldrà anar corregint en les classes. Tanmateix, del que es tracta en aquest equip «E» és justament que vagin aprenent el ritme competitiu i de ben segur que en Gerard Pérez, David Romero, Miguel Moreno i Iker Alcalde, els nostres joves companys, n’hauran pres bona nota. Malgrat la seva edat, el seu joc és molt bo i acabaran aportant molts punts a qualsevol dels equips del Peón Doblado en què acabin jugant.

El Comarcal

D’aquí a quinze dies us comentaré com ha anat la participació dels nostres «dobladitos» en aquest torneig d’edats. De moment, però, us avanço, que, en les dues jornades que ja s’han disputat (un total de tres o quatre rondes, segons el cas), tenim alguns companys en les posicions capdavanteres. Esperem que les mantinguin i que acabem celebrant l’èxit de la seva participació.

Ramblejant per Sant Martí

divendres, juliol 29th, 2016

Amb les calors d’aquests darrers dies, costa agafar el bolígraf per escriure alguna cosa. Però encara em queden algunes neurones que no estan de vacances i m’empenyen a comentar algun dels darrers tornejos.

Començaré pel XVIII Obert Internacional de Sant Martí, amb tres «doblados» inscrits. El millor classificat ha estat en Gregorio Valbuena. Amb 5 punts, ha quedat en el lloc 38è, trenta per damunt del seu rànquing inicial. Va tenir una arrencada fulgurant amb tres de tres, dos d’ells contra en Dmitry Minko, un jove rus que acabaria segon, i contra en Juan Marcos Elizondo, escaquista basc quart de la general, amb uns avenços espectaculars de peons en l’obertura. Segurament el joc tàctic del Valbuena els va sorprendre i els va costar, possiblement, alguna copa millor. Els qui no es van deixar entabanar van ser els dos següents, en Fernando Cárdenas i el seu company del Jake Adrián García, que ja el coneixen. Un parell de punts més amb negres el van deixar en el lloc esmentat i 5è del seu tram.

Més avall ens trobem amb en Marc Alquézar. També un gran inici, amb 4 punts en 6 rondes, però aquí se li acabava la benzina i ja només aconseguia ½ punt més i es classificava en el lloc 56è.

Una aventura similar vivia en Manel Santolaria. 3½ punts en 5 rondes no és un mal començament, però s’encallava i perdia les tres següents. A la darrera ronda es feia amb la victòria i així maquillava una mica la seva participació.

El dissabte 16 de juliol, dins del mateix Obert, es jugava un campionat de partides llampec (blitz), amb la participació de tres dels nostres amants d’aquesta modalitat escaquística: la família Planella, en Jordi, l’Ivan i la Irene. Òbviament es van classificar en aquest ordre. Pare i fill es van enfrontar a la 1a ronda, amb un resultat també previsible: taules. Potser el més meritori hagi estat el torneig de l’Ivan Planella. Començava en el lloc 85è, però acabava en el 47è, comptant dues victòries contra les germanes Levenko, Tetiana i Anna, una altra contra en Joan Gabriel Castro, jove promesa del Tres Peons, i, especialment, una darrera contra l’Alexandra Muratet, jugadora ja més experimentada i que no aconseguia batre el nostre company. La Irene, per la seva banda, sumava un parell de punts, que la preparaven pel següent torneig.

Efectivament, l’endemà ella i el seu germà es desplaçaven a Cardedeu per jugar un torneig de ràpides sub-10 que es celebrava per la Festa Major, amb un total de 17 participants. Tots dos aconseguien un total de 3 punts en 5 rondes. Però el desempat afavoria la petita Irene, que finalitzava en la 3a posició, amb dret a trofeu, com podeu veure a la foto. Enhorabona!

Irene_Cardedeu2016_IMG_1884El caso Fischer

el_caso_fischerposter_grandeEl proper 12 d’agost s’estrenarà El caso Fischer (Pawn sacrifice, 2014), pel·lícula dirigida per Edward Zwick i interpretada per Tobey Maguire en el paper del mític Bobby Fischer. Se centra en la disputa pel títol mundial de 1972 a Reykjavík, la capital d’Islàndia, que el va enfrontar al Gran Mestre soviètic Borís Spassky, interpretat per Liev Schreiber. En plena Guerra Freda, el torneig va ultrapassar els límits de les 64 caselles i es va convertir en tot un esdeveniment mediàtic farcit de connotacions polítiques.

Gràcies a un acord entre la Federació Catalana d’Escacs i la distribuïdora A contracorriente Films, fins el 26 d’agost tots els jugadors federats podrem veure-la als Cinemes Verdi (c. Verdi, 32, de Barcelona) al preu especial de 4,90 € de dilluns a divendres. Per poder gaudir d’aquest descompte, us heu d’inscriure en aquesta pàgina i us enviaran el val corresponent. També en podeu fer un tast veient el tràiler de la pel·lícula.

Per a acabar, a tots aquells que comenceu ja les vacances d’estiu, desitjar-vos que descanseu i carregueu les piles pel proper curs. Gaudiu, però no us oblideu de connectar de tant en tant la tauleta o el portàtil. La web del club no fa vacances i us seguirem informant de les novetats que es produeixin.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Mediterrània 2018
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • La Herradura
  • The Corner
  • Mary Pickford
  • Adeslas
  • Ajedrez 21
  • Advocat.cat
  • Filatelia Llach
  • Gramma arts gràfiques
  • Viejo Piano
maig 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categories
Visitants