Posts Tagged ‘nous socis’

Uns quants zombies pel carrer

dimarts, gener 23rd, 2018

No he pogut comentar totes les coses que han succeït aquests darrers mesos, però comença la Lliga Catalana i la prioritat mana. Després dels tres ascensos de categoria de la temporada anterior, l’objectiu és mantenir tots els equips en les categories respectives sense descartar algun ascens, cosa difícil però no impossible. Hem mantingut els cinc equips que ja teníem, però a darrera hora vam decidir canviar el de 3a per un sub-12 i crec que l’hem encertada, ja que això afavoreix la participació dels nostres «dobladitos».

Analitzem la jornada. (Una nota per al que resta de temporada: independentment que juguem a casa o a fora, el primer resultat que s’indiqui serà sempre el del club.) Iniciem la crònica amb els comentaris de l’Iván Humanes i d’en Dani Llargués.

L’equip «A»

La primera jornada de la Lliga Catalana a Preferent era un motiu per estar contents. I amb l’alegria de competir en una nova divisió ens desplacem (poc, eh?, que estan aquí al costat) a la casa del Club d’Escacs Cornellà per jugar contra el seu equip «B». La veritat és que teníem alguna baixa sensible —més que sensible: els tres primers taulers—, però tampoc no vèiem malament l’enfrontament perquè sabíem que els companys que els anaven a substituir tenien ganes de competir. I us diria que tampoc no li donàvem molta importància al resultat. No sé si era perquè encara no havíem despertat o perquè en aquesta ocasió la nostra intenció era jugar en aquesta divisió sense cap més aspiració que veure on ens posarien els resultats. Però les coses van sortir bé. Al davant ens vam trobar un molt bon equip que no ens anava a posar les coses fàcils, i certament tot va estar molt igualat fins a les partides finals. L’últim a seure al tauler va ser el primer a aixecar-se: Magallanes. La veritat és que va ser tan ràpida la seva partida que només puc dir que va utilitzar una estratègia molt incisiva amb blanques. Va haver de ser molta, ja que jo, que habitualment acabo aviat, vaig ser relegat per ell. O va ser a l’inrevés? O al mateix temps? És que estàvem adormits; és normal en la primera jornada. La qüestió és que jo vaig empatar una partida on vaig aconseguir en l’obertura un lleuger avantatge d’espai però que no vaig saber rematar. I així ens posàvem amb 1½ a ½ en el marcador. La següent partida en caure va ser la de Dani, amb una escandinava on va jugar molt agressiu i va aconseguir guanyar peça, situar el rei blanc al centre i rematar sense dificultat. 2½ a ½ i la cosa pintava força bé. Emilio, en el primer tauler, amb els seus habituals dos minuts de temps però jugant molt precís, va guanyar la dama del contrari i va pressionar en una posició que va dur el blanc a rendir-se i fer més àmplia la distància. ¡La “furia chilena” está a tope! El que us dic. Ja veureu quina de sorpreses que donarà aquesta temporada. Crec, i no m’equivoco, que és l’esperit de l’equip amb els seus ànims i els seus puntazos. 3½ a ½. Però, no havies dit que va estar igualat? Doncs sí, a partir d’aquí van venir dos punts seguits per al Cornellà «B». Santamaría es va aconseguir imposar a Archilla en una posició amb el rei al centre, molt espinosa, i Flores no va poder aturar una jugada oculta del cavall del contrari que entrava fent doble i amb majoria de peons en el flanc de dama. Doncs el que deia: 3½ a 2½ i quedaven en joc partides molt complexes. Sí, és cert que Ramon va donar la tranquil·litat al marcador amb el seu punt i la seva nova especialitat d’obertura amb blanques (que no revelarem), guanyant diagonals i horitzontals amb dama i torre i donant mat al rei. I això que sembla que ja estava fet amb el 4½ a 2½ no era tan clar en la pràctica. Faltava mig punt per empatar, un punt per guanyar. I fins a aquest moment la victòria va importar, és clar, però no tant com quan vam veure que es podia aconseguir. I a partir d’aquí Dani us continuarà explicant les partides que faltaven: Slimani, Jorda i Jordi tenien la possibilitat de fer història (història perquè seria el primer punt del Peón Doblado en aquesta nova divisió). [Iván Humanes, Cornellà.]

Escacs, CornellàEl matx pintava molt bé i poc després el rival d’Slimani li va demanar taules. Slimani em va consultar i jo, com a delegat, li vaig dir que acceptés les taules, cosa que va fer i ja teníem 5 gols al marcador. Per tant ja no podíem perdre i només ens calia mig punt per guanyar el partit. Quedaven dues partides, la de Jorda amb un clar avantatge, i la de Jordi González amb una posició interessant però amb pocs minuts de rellotge. Jorda es va penjar la torre quan ja havia fet el més difícil: un nou punt per al Cornellà i el marcador se situava 5 a 4.

Tot quedava en mans de Súper Jordi, amb menys d’un minut i el seu rival amb prou feines dos minuts. La posició no era clara, el seu rival va començar a estrènyer i Súper Jordi va apurar el rellotge fins als 20 segons; llavors, en un parell de jugades va aconseguir imposar un clar avantatge que feia abandonar el seu rival. Magnífic resultat: 6 a 4 amb final de nervis. [Dani Llargués, Cornellà.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàLa nòmina de cronistes encara no està completa. I la de l’equip «B» és com el cinquè cel, del qual res no se’n sap: no hi ha notícies d’aquest cel tan amagat (Jaume Sisa, El setè cel). Tot i que, de fet, tan amagat no estava, perquè jugaven a la sala del costat de l’«A» contra el Cornellà «D». El resultat ho diu tot: ½ a 5½, amb unes úniques taules d’en Byron Zambrano contra el veterà Josep Sáez i una de les anècdotes de la jornada, les corredisses d’en Sebastián Buitrago, que creia que jugava A Cornellà (a la nostra seu) enlloc d’AL Cornellà, l’altre club de la ciutat.

L’equip «C»

En aquest cas sí que vaig poder seguir una mica les partides, bàsicament perquè jo jugava en el primer tauler contra el Congrés «C». El primer en acabar va ser en David Romero, que aquest any reforçarà, juntament amb el altres «dobladitos» més grans, els nostres equips de la 2a provincial. Pendent dels seus plans, no es va adonar dels de l’adversari, l’Andreu Herrerias (a qui li haig d’agrair el detall d’ajudar-nos a recol·locar les taules un cop finalitzat el matx). Això li va costar tres peons i, al capdavall, la partida. La meva acabava una estona després. Un maleït Ad2, jugada habitual davant la clavada de cavall també habitual, però que en aquest cas em costava peça i em condicionava la resta de moviments fins que vaig haver de rendir-me. Tot seguit, l’Antonio Molina també ho deixava córrer. I córrer van córrer, perquè malgrat tot van necessitar dues planelles. Les presses sempre són males conselleres. En Molina va jugar amb el seu peculiar estil, fins a tal punt que, només començar, ja duia sis moviments pels quatre del seu rival. Reunió dels delegats i de seguida vam veure que s’havia d’esperar una mica abans d’enrocar, si més no a que l’altre jugador mogués peça.

Finalment arribava el primer punt (i de fet l’únic). Francisco Chevalier, un dels reforços d’enguany, realitzava una magnífica partida contra una escandinava per transposició deixant el seu contrincant amb un esquema de peons desastrós per a un final. I d’això se’n va aprofitar, canviant totes les peces innecessàries i arribant a la conclusió amb tres peons d’avantatge i tota la iniciativa.

Un altre dels nous fitxatges, l’Andriy Severyn, lluitava ferotgement però el magnífic joc de cavalls de l’oponent el deixava amb columnes de l’ala dama obertes i un peó passat contra el que l’Andriy no podia fer res. I finalment, en Francisco Rivas arribava a un final de torres amb avantatge d’espai i de temps. El material havia de caure per si sol, però es va deixar ocupar la columna de torre i l’Emili López, el delegat, no s’ho va pensar dues vegades i s’infiltrà en el camp de joc del Francisco aconseguint avançar el peó central per decantar la balança del seu cantó. Resultat final, doncs, 1 a 5; haurem de seguir treballant per estrenar el caseller.

L’equip «D»

Tercer equip a la 2a provincial, que volem que serveixi pel rodatge d’alguns «dobladitos» i perquè alguns dels socis que habitualment juguen poques partides ho puguin fer amb més assiduïtat. Tot i que aquesta setmana els nois poc rodatge van fer: l’un, en Ricci Daniel Cevallos, perquè no tenia rival al 6è tauler; l’altre, en David Álvarez, perquè va confondre l’hora del dissabte amb la del diumenge i es va presentar a les 11:00 tocades. L’Agustí Compte va acabar de seguida… la partida oficial, perquè després va continuar jugant-ne d’amistoses amb els jugadors del Montcada «B». L’Edu Jodar, nou federat, tampoc no va tenir una bona estrena, no sé si enlluernat per la brillantor del retolador amb què anotava o perquè es va enfrontar a en Tarzan. (Disculpa’m, Alejandro. T’hauran gastat aquesta broma un milió de vegades, però no me n’he pogut resistir.) Finalment també queien en Manuel Cardoso i en Jordi Alcántara, deixant-nos un altre 1 a 5.

El sub-12

De les poques alegries que ens va oferir la 1a jornada a casa, cal destacar l’empat dels «dobladitos». L’Unai Jodar aconseguia el primer punt amb un joc brillant (potser no tant com el retolador del seu pare). L’Iker Alcalde va tenir la mala sort d’haver de lluitar contra el jugador més potent del Peona i Peó «B» i no va poder superar-lo, tot i que té clars quins van ser els seus errors. Un aprenentatge que li servirà de cara a properes partides. En Nil López ens donava el segon punt, allargant el joc fins a donar mat al seu oponent. Aquest punt tancava el nostre marcador, ja que en Miguel Moreno havia d’abandonar i deixar-nos amb el 2 a 2 final, un resultat prou bo en aquesta estrena en la categoria.

Un apunt per reflexionar: no acabo d’entendre la forma de calcular l’elo infantil. Quan no n’hi havia i tothom, grans i petits, començàvem amb 1700, tenia una certa justificació que la k d’aquests tornejos fos reduïda. Però des del moment en què els nanos comencen amb un elo més baix no té cap sentit, al meu parer, mantenir aquesta k reduïda amb excés. Penso que, pels més joves, no és gaire motivador que, després de guanyar una partida, només pugin 2 o 3 punts d’elo. Potser s’hauria de repensar el sistema i proposar algun canvi en la propera Assemblea de la Federació Catalana.

«Doblados» en acció

dimecres, desembre 27th, 2017

En una de les darreres entrades ens havíem quedat en el Torneig de Sabadell. Des d’aleshores s’han celebrat un munt de tornejos amb participació de companys del club. Us en faré un resum ràpid perquè ben aviat s’iniciarà el torneig que més ens agrada, la Lliga Catalana 2018, i la seva avantsala, la fase prèvia de la Copa Catalana. Començaré pels nostres «dobladitos», que han tingut força èxit en les competicions en què han actuat.

Campionat de Catalunya per equips d’edats

Dos «dobladitos», l’Ivan i la Irene Planella, van formar part de l’equip dels Tres Peons que va assolir el primer lloc en la categoria sub-8. Podeu veure els seus resultats en aquest enllaç.

Torneig del Sortidor

En aquest torneig infantil per a jugadors federats i no federats hi van participar els tres «dobladitos» habituals: Miguel Cabrillana, Ivan i Irene Planella. És una de les batalles que encara no hem guanyat, la d’aconseguir que més nens i nenes participin en competicions. Serà difícil, perquè no és l’única activitat que realitzen, però esperem aconseguir-ho a poc a poc. I el nostre monitor Emilio Carrasco hi té alguna idea al respecte…

Els nostres representants, tanmateix, no ho van fer gens malament: 3a posició i millor sub-8 per l’Ivan Planella i 7a posició i millor sub-10 pel Miguel Cabrillana. I la Irene Planella, en el 14è lloc, superant molts nens i nenes de més edat.


I ara passarem als «doblados» adults, alguns dels quals han obtingut també grans resultats.

Torneig de Martorell

Després d’unes quantes participacions en el grup “C”, un servidor, Ignasi Archs, aconseguia endur-me el gat a l’aigua després d’una lluita aferrissada amb la Laura Martín, de l’Olesa, una gran contrincant. Qualsevol dels dos podia haver guanyat el trofeu de campió i tot depenia de la darrera jornada. Ambdós hi arribàvem empatats, però el seus millors desempats feien que la victòria depengués d’ella. Jo tenia assegurada la 4a plaça i havia d’arriscar. El meu rival em va oferir taules un parell de vegades, però no podia acceptar-les i menys després de saber que la Laura havia empatat la seva partida, la qual cosa em donava el subcampionat fins i tot perdent. Amb aquesta tranquil·litat vaig decidir seguir i finalment vaig obtenir els fruits: victòria i primer lloc del grup, després de set victòries i dues taules. Us deixo tot seguit la partida que em va enfrontar a la Laura Martín a la 6a ronda i que vaig aconseguir guanyar en un final de reis i peons.

Torneig de Cornellà

Escacs, CornellàDe forma gairebé simultània se celebrava a la nostra ciutat l’Open del CE Cornellà, amb sis «doblados» inscrits. De tots ells, cal destacar-ne dos: en Jordi Planella i en Gustavo Magallanes. En Jordi, amb 6½ punts i una sola derrota, s’enfilava fins a la 3a posició de la general. I en Gustavo quedava en el 6è lloc, després d’haver-se enfrontat contra els quatre primers de la taula. D’aquestes partides en recordo un parell: la que va jugar contra en Jordi, una partida estranya que aquest va aprofitar perfectament per endur-se el punt; i la darrera, en què el Mestre FIDE Juan Escandell, en un final de torres i peons que semblava taules, aconseguia forçar el zugzwang i guanyar la partida.

Pel que fa a la resta de «doblados», resultats discrets, tot i que en algun cas augmentaran l’elo d’algun company.

Abans del lliurament dels trofeus es va celebrar un torneig de ràpides. Els dos primers llocs van repetir els de l’Open, però en el 3r, l’Emilio Carrasco va substituir en Jordi, aconseguint set victòries i només dues derrotes contra els primers classificats. En la darrera ronda va guanyar a en Francisco Pizarro, nou jugador del club que reforçarà els nostres equips en la Lliga Catalana i a qui li donem la benvinguda.

Escacs, CornellàCampionat Absolut de Barcelona

Si la Lliga és el campionat oficial per equips, l’Absolut és el seu equivalent a nivell individual. En la demarcació de Barcelona hi teníem un representant, en Miguel Rupérez. 4½ punts és un resultat modest a priori, però, tenint en compte que es va enfrontar a un Mestre Internacional, tres Mestres FIDE i dos Mestres Catalans, el podem considerar molt meritori. Si, a més, ens fixem que tan sols un contrincant tenia un elo català inferior al seu, podrem concloure que la seva participació li suposarà un increment d’aquest elo.

Campionat Territorial del Barcelonès

El que podríem anomenar grup “B” de l’Absolut va comptar amb en Gustavo Magallanes. 4a posició i 7 punts. Una gran classificació malgrat que dues victòries ho van ser per incompareixença i que, en el cas català, sumen també elo. De fet, hom no té culpa que el rival no es presenti i així almenys el jugador que hi acut obté una petita bonificació que compensa l’espera que fixen els organitzadors de tornejos.

Sunway Sitges

Novament trobem els nostres dos companys, l’un en el grup “A” (Miguel Rupérez) i l’altre en el grup “B” (Gustavo Magallanes). Ambdós van acabar amb 5½ punts. Miguel, com és habitual, lluitant contra un bon grapat de Mestres de tota mena, que el van situar en el lloc 54è, partint del 128è, i que l’aproparan als 2200 FIDE si és que no hi arriba.

Quant al Gustavo, un bon inici estroncat pel turc Unal Guvel, que acabaria en la 2a posició, i pel nostre “Dràcula” particular, l’Iván Cano (vegeu Torneig de Halloween). Això el mantindrà per damunt dels 2100 d’elo català. Veurem si en la Lliga aconsegueix apropar-se als 2200.

Aquí acabo aquest resum, tot i que hi ha hagut altres tornejos amb participació de socis i sòcies, com podeu comprovar a la pàgina de Participació en Tornejos individuals. A la propera entrada continuaré amb els que s’han disputat després. I també us parlaré de la Trobada Infantil i del Campus Day. I de la Copa Catalana… I del calendari de la Lliga… I, per suposat, de la mateixa Lliga. Comença la temporada i les cròniques de les jornades dels nostres equips. Enguany espero convèncer més reporters perquè siguin més completes i més “afinades”. Fins aviat!

Un moment del Campus Day del 21 de desembre, amb alguns «dobladitos» pel mig.

Loteria

Abans de tancar aquesta crònica múltiple, us informo, si no ho sabeu encara, que enguany hem obtingut el reintegrament de la loteria de Nadal. Tots els qui tingueu participacions podeu passar després de festes. Per WhatsApp us informarem dels dies i hores en què podreu cobrar. Tot i que, ja us ho avanço, no crec que ningú es faci ric.

Properes activitats infantils

dijous, desembre 14th, 2017

L’actualitat mana, i deixaré per més endavant el resum de les actuacions de molts «doblados» que han estat participant en tornejos darrerament. I amb grans resultats en molts casos, tant sèniors com júniors.

Trobada Infantil

D’entrada, aquest dissabte 16 de desembre organitzem, com cada any, la nostra Trobada Infantil, l’onzena ja. A diferència d’altres anys, aquesta vegada muntarem tres espais diferents:

  • Sala 1: Partides individuals pel sistema Fischer. Si no sabeu com és, ja ho descobrireu. I us divertireu molt.
  • Sala 2: Passapeces per equips en una banda. I a l’altra, dibuixos per pintar per als més petits.
  • Sala 3: Escacs gegant per equips.

Al llarg de la tarda, anirem fent rotacions entre les diferents sales perquè tots pugueu jugar amb les diferents opcions.

Tot això durant un parell d’hores, de 16:00 a 18:00. A partir d’aquest moment, baixarem tots a la sala polivalent de l’Espai Esportiu Sant Ildefons per veure la pel·lícula Els cavallers del sud del Bronx. Trobareu tota la informació clicant l’enllaç. I, si no falla res, també tindrem preparats uns gots amb crispetes. Veure una pel·li sense crispetes no és el mateix, oi?

Campus Day

Un grup d’entitats esportives de Cornellà vam pensar que seria bo organitzar alguna cosa pel dijous 21 de desembre, en què els col·legis romandran tancats (a efectes escolars) degut a la jornada electoral amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. I, amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà, hem aconseguit tirar endavant aquesta proposta, que hem anomenat Campus Day, en què tots els nens i nenes de Cornellà podran practicar i gaudir de tot un conjunt d’esports, els escacs entre ells, amb preus reduïts pels que siguin socis o sòcies d’alguna de les entitats organitzadores.

A la pàgina relativa al Campus Day en trobareu tota la informació, juntament amb un parell de vídeos on podreu veure un dels nostres «dobladitos» més recents, l’Aleix Batiller, convidant-vos a participar-hi.

Recordeu, sobretot, que les places són limitades i que teniu fins al dilluns 18 de desembre per inscriure-us.

Arriba el fred a Pedralbes

dilluns, setembre 25th, 2017

Habitualment acabem el curs amb màniga curta i el reprenem amb màniga curta. Però fa uns dies una onada de fred va envair Catalunya i ens va deixar glaçats, fins al punt que algun torneig el vam començar amb jaqueta. A poc a poc el temps torna als seus estàndards; tanmateix, us recomanaria que no amaguéssiu massa la roba d’abric.

Abans de l’inici de la nova temporada, us comentaré els resultats dels «doblados» en els dos tornejos que se situen a cavall de les dues temporades, l’anterior i la present: els de Sants i Sabadell.

Open Internacional de Sants

El torneig obert més important de Catalunya començava, malauradament, amb els atemptats terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Malgrat el cop tan dur que suposa una acció d’aquestes característiques, el torneig es va desenvolupar amb la major normalitat possible, potser amb l’única diferència d’algunes baixes més de les usuals.

En el grup «A» hi participaven quatre «doblados». El mestre Panelo va ser el millor classificat, amb 7 punts i una darrera victòria contra el GM rus Vladimir Dobrov, que no va veure una combinació en la que perdia la dama. Uns llocs més avall trobem en Gonzalo Quirhuayo, amb 6½ punts i que es va quedar molt a prop d’obtenir la 3a norma d’MI. Almenys, però, en la propera llista de la FIDE ja superarà els 2400 punts d’elo, la qual cosa fa que la tingui a tocar. Amb 5 punts es va classificar en Miguel Rupérez, el darrer fitxatge del club, gairebé 60 llocs per damunt del seu rànquing inicial i acostant-se als 2200 punts d’elo FIDE. La seva trajectòria el situa entre els primers taulers del club. Un reforç important que segur que es notarà en la Lliga Catalana. I finalment, en el lloc 273 trobem en Jordi Planella, amb 4 punts, un bon resultat en un grup tan dur com aquest.

En el grup «B», els nostres dos companys van quedar lluny de les seves —i nostres— expectatives. En Gustavo Magallanes, 6è del rànquing, va acabar en el lloc 46. Després de perdre en la 2a ronda contra el nostre ex company Daniel Peirón, es va refer, però dues derrotes en les rondes 7 i 8 el van allunyar dels llocs capdavanters. Joan Tortosa, per la seva banda, va començar força bé i a la 7a ronda ja duia els 4½ punts amb què acabaria el torneig. Li van sobrar les tres darreres, una d’elles contra en Gustavo, que acabaria guanyant el punt.

En el grup «C» participàvem un servidor i la resta de la família Planella, que s’estrenaven en un torneig internacional de ritme normal: Cristina Zavala i els seus fills Ivan i Irene Planella. Amb un total de 6 punts, em va sobrar també la darrera ronda (matinal), en què vaig desaprofitar un avantatge de dos peons (quasi tres) que m’haurien fet acabar entre els quinze primers. A continuació es va classificar l’Ivan Planella: 4 punts, amb dues victòries i quatre taules, que demostren que també pot jugar a aquest ritme. I amb 2½ punts cadascuna, mare i filla, Cristina i Irene, havent aconseguit les seves primeres victòries en un torneig obert.

Obert Internacional de Sabadell

Gairebé els mateixos participants que en el de Sants, amb l’excepció d’en Gustavo i l’Ignasi. En el grup «A», en Miguel Rupérez va aconseguir un total de 3 punts que, malgrat tot, li suposen un augment d’elo, donat els rivals amb els que es va haver d’enfrontar i després de quedar ja absolutament esgotat amb tantes partides com ha jugat des que va arribar al club.

En el grup «B», en Jordi Planella va realitzar un molt bon torneig, acabant en la 7a posició amb 6 punts. A en Joan Tortosa, com ha quedat dit anteriorment, li van sobrar altre cop les tres darreres rondes i no va poder superar els 3½ punts. Potser haurà de començar a pensar en demanar un bye en alguna d’elles en les properes conteses.

I en el grup «C» l’Ivan Planella se superava a si mateix i obtenia la 15a plaça amb 5 punts, fruit de tres victòries i quatre taules novament. La seva germana, la Irene, aconseguia també superar-se amb 3½ punts i la mare, la Cristina, millorava lleugerament, acabant amb 3 punts. L’anècdota graciosa es produïa a la 7a ronda, amb un enfrontament entre mare i filla. Jo vaig pressuposar unes taules, però en Jordi em va dir que no, que la Irene volia guanyar. I ho va fer! Demostració clara de la gran competitivitat que tenen els nens i nenes avui dia, que no donen cap partida per perduda. I en dono fe per algunes partides que he jugat en els darrers tornejos contra nens i nenes sub-10 i sub-12.

La nova temporada

Ja estem en plena temporada 2017/2018. Per tots aquells que encara no ho sàpiguen, les classes infantils ja s’han reprès, amb la incorporació com a nou monitor d’en Miguel Rupérez, que ja n’havia donat en la seva Argentina natal. Enguany tenim com a novetat l’ampliació d’horari: les classes duraran un quart d’hora més, de 18:15 a 19:30 per a tots els nivells. I a partir de gener, els dissabtes obrirem el club durant un parell d’hores perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin jugar entre ells. Comptarem també amb la presència d’un monitor que resoldrà els dubtes que li puguin plantejar i explicarà aquelles coses que potser no els hagin quedat prou clares.

A l’octubre també tornarem a les escoles d’Els Pins i Mediterrània per seguir impartint lliçons d’escacs a tots els qui s’hagin apuntat a aquesta activitat extraescolar.

I el proper dissabte 14 d’octubre participarem a la Festa Major de Sant Ildefons amb un taller d’escacs per a petits i adults a la plaça de Sant Ildefons, davant del Mercat.

Us seguiré informat de totes les activitats, ara sí amb una periodicitat més curta després de les vacances d’estiu.

I un apunt final: per la penya argentina del club, la música que heu estat escoltant està composta per un compatriota vostre, en Xavier Patricio Pérez, més conegut com «Gato» Pérez, que va viure molts anys a Barcelona fins a la seva sobtada mort als 39 anys d’edat.

Rapidito, que nos vamos

dimarts, agost 1st, 2017

Ja fa dies que vam acabar el curs escolar. Per Sant Joan també el club clou les classes d’escacs fins al setembre. La relaxació després d’una temporada tan intensa —i la feina del mes de juliol— han posposat aquesta entrada fins ara. Però abans de marxar de vacances, ens queden algunes coses per comentar.

La darrera activitat del club va estar el nostre tradicional Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». La 10a edició es va desenvolupar en horari de tarda, atesa la concentració d’actes aquell mateix dissabte 17 de juny. La participació, tot i això, es va mantenir en nombre similar a la d’altres anys —llevat d’un que vam punxar—. Vint-i-tres jugadors d’un total de vint-i-sis inscrits van disputar les nou rondes de què constava, amb un notable increment de joves i nens, més de la tercera part del total.

Escacs, CornellàPodria dir que el torneig va ser divertit, espectacular i força renyit. Divertit, segur; i si algú no s’ho va passar bé, que aixequi la mà. (D’acord, Manuel, quan ens vam quedar mig tancats a l’ascensor no va ser gaire divertit.) Espectacular, a estones, com qualsevol torneig de ràpides. Renyit, ni de bon tros. Dir el contrari seria mentir. O una postveritat, com en diuen ara. Des del primer moment, el nostre company Jordi Planella va agafar les regnes de la contesa i va anar superant obstacles fins a fer el ple: 9 de 9, un resultat que ni tan sols ell s’esperava, malgrat la seva experiència amb aquest ritme de joc.

La segona plaça se la va adjudicar en Vladimir Chernikov, del Peón Negro, un club barceloní de fundació recent, superant en el desempat a en Miguel Rupérez, la darrera incorporació del Peón Doblado, ambdós amb 7 punts.

El trofeu al millor «doblado» se’l va endur l’Iván Humanes, amb 6 punts, atès que els premis no són acumulables. El millor sub-12 va ser l’Ivan Planella, qui, com el seu pare, és un especialista en partides ràpides, tot i que també cal destacar dos «dobladitos» més, l’Unai Jodar i el Miguel Moreno, superats en el Buchholz. I el millor sub-16 sí que podem dir que va ser un trofeu disputat. Entre dos Davids: en David Romero i en David Álvarez. Fins a la darrera ronda no vam saber qui seria el guanyador. I el gat a l’aigua se’l va endur en David Romero, pel seu millor desempat.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCornellà, RàpidesCornellà, ràpidesCornellà, RàpidesRàpides, Cornellà

Escacs, CornellàEscacs, llibre, Judit, CornellàAmb el berenar-aperitiu i el lliurament de les copes del torneig vam donar per tancada la temporada escaquística, almenys en allò que pertoca al club. Tanmateix, encara resta algun acte del qual us vull parlar. Pocs dies després del seu aniversari, vam rebre la visita de la Judit Vela, una ex «dobladita» que durant molt de temps ha assistit a les classes del club. Recordeu el llibre que vaig adquirir per Sant Jordi? En assabentar-me de l’argument, de seguida vaig pensar en ella. Semblava que l’autor, sense conèixer-la, també ho hagués fet. Així que vaig comprar un segon exemplar com a regal pel seu 11è aniversari. Un exemplar també dedicat, en aquest cas de forma més personal, i que espero que li agradi i gaudeixi de la seva lectura.

Tot seguit us deixo la foto oficial del Peón Doblado en el moment de recollir els trofeus que ens van atorgar durant la Nit de l’Esport, amb un enllaç al vídeo que s’hi va projectar, en el qual podreu reconèixer alguns companys que van estar presents en la sessió fotogràfica que es va realitzar durant una de les classes de dijous.

Festa Esport Cornellà

Tal com he anat dient al llarg de l’article, l’activitat clubística s’ha acabat aquesta temporada. Però no pas l’escaquística, que continua amb participació «doblada» en molts dels tornejos estiuencs del nostre país, molts d’ells integrats en el Circuit Català de Tornejos Internacionals. Així d’entrada voldria destacar dos companys. En primer lloc, en Gonzalo Quirhuayo, que va obtenir la primera norma de Mestre Internacional en el Torneig de Sant Boi, del qual us ofereixo aquí la partida que va acabar guanyant contra l’escaquista irlandès Joseph Ryan amb un alliçonador final d’alfil i cavall que podeu veure a partir de la jugada 51.

També és remarcable l’actuació d’en Joan Tortosa, que s’ha posat al dia i, en aquests moments, ha pujat gairebé 200 punts d’elo FIDE i 140 d’elo català. Podeu trobar la classificació actualitzada a la pàgina de Jugadors. (Jesús, no cal que busquis, només clica l’enllaç.) Si us trobeu molt avall, penseu que encara esteu a temps de jugar algun dels tornejos que queden i provar d’escalar posicions de cara a la propera Lliga Catalana, com ha fet en Jesús Martínez, a qui podeu veure en la foto (d’autor desconegut), inscrivint-se al Torneig de Sitges.

P.S. Si algú veu alguna intencionalitat en la música que heu escoltat mentre llegíeu aquesta pàgina, no us equivoqueu. Tan sols va ser una promesa que li vaig fer a Emilio Carrasco, la “fúria xilena”, molt abans que esclatés el cas del poble de Batea. Bé, més aviat de la cacicada del seu alcalde, que els habitants d’aquest poble de la Terra Alta no en tenen cap culpa.

Què està passant en els taulers?

dijous, juny 8th, 2017

Escacs, CornellàMoltes coses. Totes bones? No totes, però així és la vida. Us ho explicaré tot seguit. Però abans pujarem al Delorean per viatjar al futur, el més immediat almenys.

10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà»

D’aquí a deu dies, el proper dissabte 17 de juny, celebrarem la 10a edició del nostre tradicional torneig de festa major. Enguany serà en sessió vespertina, a partir de les 16:30, ja que la sessió matinal estava ocupada. Així no haureu de matinar, però compte amb la migdiada, no sigui que us adormiu a la 1a ronda. Bé, ara que hi penso, a un ritme de 4+2 serà difícil que algú faci una becaina. Si en voleu saber més, a la dreta teniu els enllaços a les bases i als jugadors i jugadores preinscrits. Hem d’omplir aquesta llista i tots, grans i petits, us hi podeu apuntar. Hi haurà, a banda dels habituals trofeus als tres primers classificats, copes per als millors sub-12, sub-16 i «doblado». I si no n’aconseguiu cap, sempre us quedarà el plaer d’haver-hi participat, en el torneig i en l’aperitiu nocturn posterior.

«Doblados» davant del tauler

Mentre es disputava la Lliga, un tema prioritari, no he pogut parlar de molts companys que participaven també en tornejos individuals. Alguns continuen fent-ho i d’altres ho faran en les proves estiuenques que se celebren al llarg i ample del nostre país. Tanmateix, teniu tota la informació a la pàgina de Tornejos individuals. Ho he dit força vegades, però alguns sembla que encara no us n’heu assabentat —despistats, que sou una colla de despistats—. Per simplificar-vos la feina, us ho posaré a la pàgina principal. Per ordre cronològic, tenim tots aquests tornejos:

Tornejos finalitzats

Escacs, Cornellà

  • X Torneig d’Escacs Base del Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat)
    dissabte 13 de maig de 2017
    Participants del Club: Miguel Cabrillana

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

Tornejos en joc

La Nit de l’Esport

El proppassat divendres 5 de juny va tenir lloc la Festa de l’Esport de Cornellà. Hi vam assistir diversos jugadors dels equips «A», «C» i «D», els nostres equips guardonats pels respectius ascensos de categoria. Tres equips en una sola temporada, un honor que vam compartir amb l’Associació de Clubs de Petanca de Cornellà, fet que va provocar un lapsus en el presentador, que es va confondre i ens va anunciar com un club de petanca. Si més no, els nostres esports comparteixen una característica comuna: ambdós són aptes per a totes les edats i tots els sexes.

Escacs, CornellàDesprés de la sorpresa i les rialles, set «doblados» vam pujar a l’escenari a recollir els premis a què ens havíem fet creditors. Un d’aquests, en Jorda, ja ho havia fet minuts abans per recollir el seu premi individual, ben merescut després de la seva trajectòria al club.

Acabat l’acte i mentre ens dirigíem cap a la taula més propera a la barra de les cerveses —un «doblado» ho és en totes les ocasions—, a la pantalla central es va projectar el vídeo que reflecteix les activitats esportives que les diverses entitats promovem a Cornellà. Entre el recull d’imatges, algunes gravades al nostre local on apareixen diversos «dobladitos» i alguns que ja fa uns quants anys que han deixat de ser-ho.
Escacs, Cornellà

Activitats extraescolars i educatives

Dintre de les classes extraescolars que realitzem a les escoles Mediterrània i Els Pins, també s’inclouen activitats de promoció dels escacs i del nostre club. Alguna d’elles ja us l’havia comentat anteriorment, però darrerament es van celebrar les Festes de les Famílies —a l’escola Mediterrània, el 21 de maig, i a l’Escola Els Pins, el 3 de juny—. Ambdues van comptar amb una important participació de la canalla i els nostres monitors van poder copsar l’interès pel nostre esport per part dels nens i nenes i també de pares i mares que volien informar-se de les diverses possibilitats perquè els seus fills i filles aprenguin aquest joc mil·lenari. Crec que, fins i tot, en algun cas vam esgotar les targetes del club.

Escacs, CornellàOrganitzada per l’Ajuntament, també, el dissabte 27 de maig va tenir lloc a Can Mercader la Cloenda de l’Esport Escolar, en què s’atorga un record a tots els nens i nenes que hi participen i també als clubs i entitats que organitzem activitats per als més menuts.

Escacs, Cornellà

El nostre monitor Dani Llargués amb l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, i els cinc «dobladitos» que van recollir el premi a la Cloenda de l’Esport Escolar: Miguel Cabrillana, Iker Alcalde, Miguel Moreno, David Álvarez i Unai Jodar.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCrec que ja us he posat al dia. En les properes cròniques us continuaré informant de les nostres activitats, tant de club com individuals i ampliaré alguna de les que ja he esmentat. Especialment amb alguna de les partides que darrerament ha jugat en Gonzalo Quirhuayo. En una d’elles vaig poder observar, en viu i en directe, com es dóna un mat amb alfil i cavall. Tots l’hem practicat per si algun dia es dóna el cas, però fins ara no l’havia vist en una partida viva. Segons em va comentar, hi ha tres tècniques diferents. La que va emprar ell és la que anomena del serrucho. Un dia li demanarem que ens en faci una classe magistral, però si no, intentaré pujar-la al web perquè vegeu com s’aconsegueix aquest mat, el més difícil de tots els que es poden donar en el nostre joc.

I un apunt final: ja hem arribat als 80 socis i sòcies i als 50 federats, amb la incorporació de Cristina Zavala, la mare de l’Ivan i la Irene Planella. Benvinguda al Club!

Per on començo?

dijous, abril 6th, 2017

No és la primera vegada que se m’acumula la feina. L’activitat és tan intensa que costa començar a escriure alguna cosa. Tanmateix, la gran prioritat és informar-vos a tots: socis i sòcies, pares i mares, i també a tots els seguidors i seguidores d’aquesta pàgina web. Que sabem que en sou molts, perquè ja hem superat les 50.000 visites, amb un bon grapat de comentaris i de likes al Facebook. I n’esperem encara més. Per això seguirem publicant, perquè sapigueu ben bé com està el club, les previsions i les futures activitats. Així que avui us farem un petit resum del que ha succeït des de la darrera crònica i del que està per venir.

Play off de la Lliga Catalana

Ja fa dies que es va disputar la primera eliminatòria dels play off. Els equips «A» i «C», com sabeu, van passar ronda directament. No és el cas de l’equip «D», que es va haver de desplaçar fins a Mataró per jugar contra el Cerdanyola-Mataró «B». El resultat va ser decebedor: ½ a 3½, amb només unes taules d’en Sebastián Buitrago i alguna partida en què el desenllaç podria haver estar diferent. Però els «doblados» no ens rendim mai. Feia diverses jornades que muntàvem les alineacions tenint en compte que diversos equips podien jugar els play off i calia respectar l’article 12.1 del Reglament de Competició. De fet, alguns companys ens havien preguntat sobre algunes d’aquestes alineacions, ja que no n’entenien els motius. Ara ja ho tenen ben clar i ens han felicitat per la previsió.

Escacs, CornellàTot això ve al cas perquè segurament hi ha molts club que el desconeixen. Literalment, diu:

«Article 12
12.1 El primer equip (A) serà format per tants esportistes titulars com siguin necessaris, en la categoria que tingui, d’acord amb la llista segellada per la FCE d’ordre de forces, incloent-hi els números bis corresponents, des del 0 fins el bis del darrer número de titular. Malgrat això, un esportista, per jugar les Fases Eliminatòries (Play-offs) i les Finals Catalanes per determinar el Campió de Catalunya de cada categoria amb un “equip X”, caldrà que el total de partides alineat amb equips de categoria superior a “l’Equip X” (durant la fase regular) no sigui superior al total de rondes que ha estat alineat aquella temporada durant la fase regular a “l’Equip X” més les que ha jugat en categories inferiors a l’equip X. […]»

Qualsevol jurista us diria que el desconeixement de la llei (norma, en aquest cas) no eximeix del seu compliment. Observant l’acta de l’encontre ens vam adonar que el primer tauler de l’equip rival no hauria d’haver jugat. Vam reclamar, per tant, a la Federació Catalana per alineació indeguda. I uns dies més tard l’FCE ens donava la raó, la qual cosa ha fet que el nom del nostre equip «D» figuri entre les paperetes de la 2a ronda, els quarts de final.

Així, el sorteig posterior ens ha deparat els següents emparellaments:

  • Peón Doblado «A»Colón Ateneu «B»
  • AtzucacPeón Doblado «C»
  • Peón Doblado «D»Vall del Tenes «C»

Analitzem una mica: l’equip «A» ho tindrà complicat, ja que el rival és dels més difícils de la categoria. Però cap torneig es guanya sense baixar de l’autobús. Caldrà lluitar i suar la victòria. No dubto que els nostres companys es deixaran la pell per estar a semifinals. Quant a l’equip «C», ja s’ha fet molta conya pel WhatsApp. Pels qui no esteu al dia, l’Atzucac (un nom molt ben trobat) és el club del Centre Penitenciari de Puig de les Basses, a Figueres. Ens haurem de llevar ben d’hora, ben d’hora, i passar tres controls abans d’asseure’ns a jugar. Esperem tornar amb la classificació per semifinals. I si no, aprofitarem el viatge per visitar el Museu Dalí i no tornar amb les mans buides. I pel que fa a l’equip «D», es trobarà amb un rival que ha estat una presència constant aquesta temporada: el Vall del Tenes. L’equip «C» s’hi va enfrontar a la primera ronda de la Lliga, llavors contra el seu equip «E». El nostre primer equip hi va lluitar en la Copa Catalana. I ara, per tancar el cercle, ens les veurem contra el Vall del Tenes «C». Veig un matx igualat, que es decidirà per la mínima. I tant de bo caigui del nostre costat. Tot això ho sabrem després de Sant Jordi.

Nous socis i sòcies

Recentment s’han inscrit al club diversos socis i sòcies, sobretot nens i nenes provinents de diversos països del món. Som molt a prop de 80, dels quals gairebé 50 estan federats, el que ens situa pràcticament entre els 40 clubs de Catalunya amb més jugadors federats. Voldria remarcar la qüestió de la diversitat, ja que comptem amb socis i sòcies provinents de més de deu nacions. A tots us donem la més afectuosa benvinguda i desitgem que gaudiu en el nostre club. Ja en sou una part important i no ho dic només per quedar bé. Segur que ben aviat en sereu també una part destacada, però això ja depèn de vosaltres. Tingueu present, tanmateix, que els nostres entrenadors i altres companys del club us ajudarem a aconseguir-ho.

Escacs, CornellàQui ja n’és, una part destacada, és la darrera incorporació al club. Em refereixo a en Gonzalo Quirhuayo, un noi provinent del Perú i que, amb tan sols quinze anys, ja s’està guanyant la nostra estima i l’admiració dels nostres «dobladitos». Perquè és un exemple per ells que els ajudarà a progressar més ràpidament: Mestre FIDE als 9 anys, guanyador quatre vegades dels Campionats Panamericans —és a dir, de tota Amèrica, des d’Alaska a la Terra del Foc— i viatger incansable que ha recorregut gairebé tots els continents per disputar partides i, sobretot, per gaudir jugant a escacs. Són anys d’esforç, dedicació i estudi. I de moment ja ha aconseguit que alguns «dobladitos» vulguin tornar a les classes per millorar el seu joc. Fins i tot el divendres, en què va venir per primer cop al club, va jugar una partida amb en Nil López: no havia vist mai en Nil tan concentrat i tan calladet jugant.

Escacs, CornellàEl Campionat de Catalunya d’Edats

Aquest cap de setmana es disputarà aquesta prova, en la qual hi tindrem un representant que s’hi ha classificat per mèrits propis: en Miguel Cabrillana, que lluitarà per ser el millor sub-10 de Catalunya. De ganes no li falten. Enguany, a més, comptarà amb l’ajut d’en Dani Llargués, que actuarà com el seu entrenador personal, analitzant les partides jugades i les que s’han de disputar. A la foto el podeu veure en l’últim torneig en què ha participat, en el qual es va endur el premi del seu tram d’elo. Ànims, campió! (I no t’entretinguis gaire en el jacuzzi de l’hotel.)

Dia de l’Esport al Mediterrània

Aquest diumenge 2 d’abril es va celebrar aquesta jornada familiar i esportiva a l’escola Mediterrània. Com cada any, hi vam participar muntant taules d’escacs perquè tothom, grans i petits, poguessin jugar unes partides. I explicant el nostre joc a tots aquells que no el coneixien i que en volien aprendre ni que fos els fonaments. Quan encara no era l’hora d’inici i en Jesús i jo encara col·locàvem peces, ja hi havia nens i nenes asseguts. A poc a poc la filera de taules es va anar omplint i no es va buidar fins gairebé les dues del migdia. I perquè vam començar a recollir, que si no…

Poc després de les 11 s’hi va apuntar també en Gonzalo. Al cap d’una estona observant, es va asseure i va començar a exposar-li a un nen les pautes bàsiques per dedicar-se al nostre esport i millorar el seu joc. La seva forma d’explicar, tranquil·la i didàctica, va fer que de seguida s’hi formés un petit grupet de tres o quatre nens que observaven la seva lliçó magistral amb silenci i atenció. I que es van quedar bocabadats quan els vaig informar que aquell noi que els havia estat ensenyant era campió d’Amèrica infantil i juvenil.

Us deixo aquí algunes fotos de la jornada, realitzades per un servidor i per Mari Ángeles Sola, mare de l’Iker Alcalde.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, Cornellà

Escacs, CornellàLa Copa Catalana

Abans he comentat que el Vall del Tenes ha estat un club rival en diverses ocasions aquesta temporada. La primera va ser, precisament, en aquesta competició. En la fase de Barcelona van superar l’equip «A» en el desempat, proclamant-se campions de la província. Però no ens havíem enfrontat directament. Aquest cap de setmana la cosa va ser diferent. A Amposta es va celebrar la final de Catalunya, en la qual vam competir amb un equip de quatre jugadors: Francisco Olivares, Gustavo Magallanes, Dani Llargués i Byron Zambrano. El resultat, excel·lent, el comentarem en la propera crònica, però ja us avanço, pels qui encara no ho sapigueu, que el Peón Doblado es va proclamar Campió de Catalunya de 1a categoria, just per davant de l’equip de Vall del Tenes.

Anem acabant

Escacs, CornellàCrec que, un cop més, m’he excedit lleugerament —o no tan lleugerament— amb la crònica. Voldria acabar amb una imatge suggerent: una de les nostres «dobladitas», la Martina Moya, a punt d’acabar la classe del dilluns, es va entretenir muntant un petit castell amb peces de plàstic. Els escaquistes més veterans en diem una fortalesa, tot i que ella la va construir a la seva manera. I em va semblar una bona metàfora per definir el club en aquests moments, a banda de donar-me la idea pel fons musical.

La propera setmana, tot i que el club romandrà tancat per les festes de la Setmana Santa, us informarem amb més detall de la final de la Copa Catalana i del desenllaç del Campionat de Catalunya d’edats, en què esperem que Miguel Cabrillana torni amb una nova copa sota el braç.

Alimenta el teu cap

dijous, gener 19th, 2017

Portàvem tot un any esperant-la i ja ha arribat: la Lliga Catalana comença aquest cap de setmana, si el tiempo y la autoridad no lo impiden. Així que mengeu bé i alimenteu les vostres neurones —en sentit literal—.

De moment, aquest proppassat diumenge es va celebrar la fase territorial de Barcelona de la Copa Catalana. Un total de 135 equips i més de 700 jugadors i jugadores aplegats a les Cotxeres de Sants. Els nostres equips «A» i «C» començaven en els llocs 74è i 132è respectivament. I Alícia ens va transportar al País de les Meravelles [no us perdeu l’enllaç]. L’equip «A» es va enfilar fins al 22è lloc, amb 21½ punts, tot un rècord que ens va proporcionar el primer trofeu de la temporada: subcampions de Barcelona de 1a categoria i classificats per a la final de Catalunya, que, si no vaig entendre malament, es disputarà el mes d’abril a les comarques de Tarragona. L’equip «C», per la seva banda, va pujar 28 posicions, quedant en el lloc 104è, amb 15½ punts, que podien haver estat un més que ens hauria classificat també per a la final. De seguida us ho explico.

Peón Doblado «A»

Conformat per sis jugadors, Francisco Olivares, Emilio Carrasco, Gustavo Magallanes, Dani Llargués, Iván Humanes i Marc Alquézar, van aconseguir, com he dit, el segon lloc de la categoria, superats només pel primer equip de Vall del Tenes en el quart desempat, el que dóna fe de l’enorme igualtat entre ambdós equips. Volem felicitar l’equip de Vall del Tenes «A» pel premi obtingut i esperem retrobar-nos i competir directament amb vosaltres en la final.

A la pàgina de la Copa Catalana (Activitats per equips) trobareu els enllaços on podreu veure la classificació final, els resultats dels nostres equips «A» i «C» ronda a ronda i els resultats personals de cadascun dels «doblados» i «dobladitos».

L’èxit que la pastilla que fa créixer ens va proporcionar es pot copsar ràpidament donant un cop d’ull a la llista final: vam superar un munt d’equips de Preferent, 1a Divisió i 2a Divisió i fins i tot un parell de Divisió d’Honor, si bé cal dir que eren els segons equips dels respectius clubs. Les tres noves incorporacions de l’equip «A», que, conjuntament amb en Rubén Martín, en conformen el nucli dur, van donar els seus fruits i ens auguren una temporada molt reeixida.

Peón Doblado «C»

Enguany ens vam decidir a inscriure un segon equip en la 3a categoria i l’experiència no ens ha defraudat gens. Pel matí vam comptar ni més ni menys que amb set «dobladitos»: David Romero, David Álvarez, Unai Jodar, Miguel Moreno, Miguel Cabrillana, Iker Alcalde i Aitor Jiménez. Tals eren les ànsies de jugar i competir de tots ells. Es van anar tornant i van sumar 4 punts a l’equip. Oficialment, perquè a l’Aitor li van pispar una victòria que, segons l’equip rival —el Congrés «C», de 1a categoria—, no ho era perquè havia comès una jugada il·legal. No ho vam veure, però confiem en el nostre jugador i els pares i mares que l’acompanyaven. I també en l’anotació de l’acta, on constava inicialment el seu punt, però que es va rectificar dues rondes després per una reclamació del seu contrincant que l’àrbitre va atendre sense ni tan sols consultar el nostre delegat. Per sort existeix la justícia universal i aquest punt robat va fer que a la 3a ronda —ves per on— s’haguessin d’enfrontar al nostre equip «A», que no va perdonar i va guanyar per un contundent 4-0.

Malgrat aquest entrebanc —per dir-ho d’alguna manera—, els nanos s’ho van passar força bé. Destacaríem els dos punts d’en David Romero en tres partides i l’estrena competitiva de l’Unai Jodar, tot i que no va poder rubricar-la amb una victòria.

Per la tarda hi vam participar mitja dotzena de «doblados» més, tots sèniors, alguns molt sèniors: Byron Zambrano, Ignasi Archs, Francisco Rivas, Marco i Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso. La tàctica del submarí va funcionar gairebé a la perfecció i entre els sis vam assolir 11½ punts més, per totalitzar-ne 15½. Llàstima del punt de l’ela geminada, que ens hauria col·locat en la 4a plaça de 3a categoria, donant-nos l’accés a la final de Catalunya. El millor «doblado» va ser en Marco Antonio Buitrago, pitxitxi de la temporada anterior, amb 3 de 3. Remarcable també l’estrena del seu fill Sebastián, amb 3 de 4, si bé un d’ells va ser per plaça vacant.

Peón Doblado Copa Catalana

Alguns dels integrants dels equips del Peón Doblado a la Copa Catalana. D’esquerra a dreta: Ignasi Archs, Gustavo Magallanes, Dani Llargués i Iván Humanes. Foto: Marcelo Panelo.

I això és tot el que va donar de si la Copa Catalana. Això i, esclar, el trofeu aconseguit, important pel seu valor simbòlic, ja que, estèticament, el disseny no podem dir que sigui massa afortunat.

A les properes cròniques comentaré les incidències de la Lliga, amb l’ajut dels meus corresponsals, ja que, com vaig dir, enguany no jugarem tots els equips junts i dependré de les informacions que em facilitin. I parlaré també de la participació en el Comarcal dels cinc «dobladitos» que s’hi han inscrit: David Romero, David Álvarez, Miguel Cabrillana, Aitor Jiménez i Biel Giles.

Acabo. Però recordeu el que diu el liró: Feed your head!
Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
III Halloween Chess
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
  • Mary Pickford
  • Ajedrez 21
  • The Corner
  • Viejo Piano
  • La Herradura
  • Filatelia Llach
novembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Categories
Visitants