Posts Tagged ‘música’

Bones festes!

Dilluns, Desembre 23rd, 2013

Des d’aquí us desitgem a tots —doblados, dobladitas, dobladitos, pares i mares i amics que ens visiteu— unes bones festes nadalenques i de cap d’any. I ho fem amb una imatge ben nadalenca.

No, no és cap mena de fotomuntatge. Es tracta de l’Ashley Tapp, una nena canadenca de 13 anys, que, com podeu veure, no se’n pot estar de jugar als escacs, ni que sigui amb el pare Noël. La podeu conèixer millor a la seva pàgina web, tot i que no sé si estarà activa.

Volem també donar la benvinguda als socis nous que l’any vinent reforçaran els nostres equips: Iván Humanes, Julio Antonio Ciria, Manuel Cardoso i Jesús Salvador, a més del retorn del Xavier Santolaria. Ja els podeu trobar a tots a la pàgina dels nostres jugadors.

I, per a acabar l’any, un vídeo divertit (i modern, per tots aquells que de vegades m’heu acusat de penjar només vídeos antics), tot i que la lletra no ho és tant. Si voleu saber-ne més, podeu consultar la Wikipedia.

Que ho acabeu de passar bé! I no abuseu dels torrons!
Ens retrobem l’any vinent.

Badalona is closed

Dimecres, Agost 14th, 2013

Los que seguís habitualmente nuestra web sabréis que prácticamente el 100% está en catalán. Os sorprenderá, por tanto, que esta entrada sea en castellano. Si seguís leyendo entenderéis el porqué —excepcionalmente y sin que sirva de precedente.

Tres compañeros participaban en el 39è Obert Internacional de Badalona: José Daniel Peirón, Ignasi Archs y Sergi Cuenca, en los grupos B, C y C, respectivamente. En las dos primeras rondas no nos podemos quejar: 1½, 1½ y 1 punto, sin contabilizar ninguna derrota.

En la 3ª ronda, empero, la racha se truncaba y sólo Sergi conseguía la victoria en su partida. No obstante, al final de la jornada compartíamos los 10 o 12 minutos de trayecto de la línea 10 del Metro con la joven jugadora mexicana Diana Carime Real Pereyra, mejor jugadora sub-18 de su país y Maestra Internacional, con la cual manteníamos una agradable conversación. Nos explicaba que, tras casi un mes en Catalunya jugando diversos torneos, debía regresar a México para continuar sus estudios y, sobre todo, para preparar el próximo Campeonato Mundial por equipos, que se celebrará en Turquía a partir del 24 de noviembre.

Diana Carime Real Pereyra, Maestra Internacional mexicana, entre nuestros compañeros José Daniel Peirón e Ignasi Archs. (Foto: Sergi Cuenca.)

Aprovechamos también para fer país, como decimos los catalanes, y, ante las dudas que se le presentaron porque una de las estaciones se llamase “Onze de setembre”, le explicamos que no se debía al atentado de las torres gemelas en Nueva York, sino que es la fecha de la Fiesta Nacional de Catalunya, en la cual se conmemora la pérdida de derechos y fueros ocurrida en 1714, hace 300 años.

Desde esta modesta web queremos dar un afectuoso saludo a todos los ajedrecistas mexicanos, deseándoles un buen Campeonato del Mundo. Y para ti, Diana, que disputes muy buenas partidas y que contribuyas al éxito de tu país.

Sigamos con nuestros «doblados». La 4ª ronda no podía empezar peor: problemas de salud provocaban que Daniel abandonase en la 7ª u 8ª jugada y se retirase del torneo. Ignasi, por su parte, perdía con nuestro amigo Francesc Garnica, quien, a la postre, quedaría en 2ª posición del grupo C. Si en Barberà el Buchholz le había beneficiado, en Badalona no fue así, probablemente por un inicio algo titubeante que le restó posibilidades al final. Aun así, estamos seguros de que estará muy satisfecho con su clasificación. Y Sergi no conseguía ganar su final: en una posición claramente superior, la falta de experiencia y los nervios le pasaban factura contra un rival más bregado en estas lides y que le arrancaba unas tablas que sabían a poco.

Todo esto sucedía en el Centre Cívic La Salut. Mientras, en otra zona de la ciudad, los badaloneses recibían a su conciudadana, la campeona de natación Mireia Belmonte Garcia, que regresaba con dos platas y un bronce de los Campeonatos del Mundo de Natación que acababan de celebrarse en Barcelona. (En el momento de escribir esta crónica, ha batido también dos récords mundiales en la Copa del Mundo que se disputa en Berlín.)

En las últimas cinco rondas, nuestros «doblados» conseguían el 50% de puntos, sufridos algunos de ellos y con alguna derrota inesperada. Al final Ignasi terminaba con un 4 de 9 (amb folre) y Sergi con un 5 de 9 (amb folre i manilles). Y en cuanto a Diana, finalizaba el torneo con 4 puntos, después de jugar contra nueve rivales superiores en ELO y con dos victorias contra dos Maestros conocidos por todos: Miquel Fernández-Díaz y Ramon Chalmeta. (A estas alturas, supongo que los más espabilados ya habréis entendido el motivo del cambio de idioma.)

Y, para acabar esta crónica más extensa de lo habitual, nos queda señalar el reto que le propuse a nuestro Stone particular, José Daniel Peirón: le comenté que, si conseguía el 50% de los puntos, le colgaba un vídeo de los Rolling Stones en la web. Como hemos mencionado, no pudo terminar el torneo, pero, en las tres partidas que consiguió disputar en plenitud de condiciones, logró 1½ puntos, es decir, el 50%. Así que, para ti, Daniel, para que te animes y tengas una pronta mejoría, ahí va el vídeo. Disfrutad de la música de esta mítica banda inglesa de los 60… aún en activo.

Informació dispersa

Diumenge, Abril 14th, 2013

Entre el Campionat per Equips i els tornejos individuals que s’han celebrat alhora, algunes coses s’han quedat al tinter.

Barbacoa2013_ArchillaEn primer lloc, una dada que potser us ha passat desapercebuda: la web, la nostra web, ha superat les 10.000 visites. De fet, a hores d’ara, ja ens apropem a les 12.000. No està gens malament per a un club petit —però amb voluntat de ser gran— com el nostre.

En segon lloc, esmentar que, finalment, la pluja va ser clement i ens va permetre celebrar la nostra barbacoa a casa d’en Jorda. Va fer acte de presència, sí, però quan ja ens havíem cruspit les costelles i xistorres que, amb tota cura, ens va cuinar en José María Archilla, a qui podeu veure a la foto. Però qui més va gaudir de la taula no va ser un «doblado» —però que potser ho acabarà sent—: el nostre amic Marc Alquézar. Veient-lo amb el porró a la mà entendreu d’on ve la frase castellana “empinando el codo”. En fi, una diada de germanor que hem d’agrair, en gran part, a més d’en Jorda, a la Núria, la seva dona, i a la Mercè, que ens va preparar un pastís de formatge deliciós.
Barbacoa2013_Marc
Cartell de la VI Trobada InfantilEn tercer lloc, donar la benvinguda a uns quants socis nous, «dobladitos» tots ells, que s’afegeixen a la nostra —cada cop més gran— família: Alberto Ruiz, Laia Muñoz, Andrés Daniel Navarro, Nahoa Martín i Jonathan Terceros. El proper dissabte 20 d’abril els podreu conèixer durant la VI Trobada Infantil que organitzem. Hi esteu tots convidats, sobretot si teniu fins a 12 anys. Per cert, un petit incís: gràcies a en Víctor Espinosa, pare de l’Àlex, hem penjat un fantàstic vídeo realitzat la darrera jornada del Campionat per Equips. El podeu veure a la pàgina Activitats: Catalunya per equips.

I finalment, informar-vos de la presentació del llibre El triunfo de los pequeños, que recull partides guanyades contra rivals amb més de 250 punts d’ELO de diferència. L’esdeveniment se celebrarà a la seu de la Federació Catalana d’Escacs el proper dijous 18 d’abril a les 19:00 hores. Podeu trobar més informació al blog enrocat.blogspot.com. I si el voleu adquirir, us podeu acostar a la parada que la llibreria La Bola muntarà el dia de Sant Jordi a les Rambles de Barcelona, cantonada amb el carrer Sant Pau.

Informació dispersa. Núvols dispersos. Jugadors dispersos en tornejos dispersos. Música Dispersa. Estranya, però suggerent… i avançada al seu temps. Si no enteneu res, no us preocupeu: la veu només és un altre instrument. I si canten en algun idioma, us puc assegurar que no és d’aquesta galàxia.

I, finalment, plogué

Dimarts, Febrer 19th, 2013

Qui deia que els homes del temps sempre s’equivoquen? En el nostre cas, les previsions meteorològiques es van complir de totes totes.

Ja fa dies que advertíem que a l’horitzó s’albiraven núvols de tempesta. Bé, finalment només van ser quatre gotes i la previsible derrota contra el Sant Boi “B” no ens ha fet baixar posicions i seguim en zona tranquil·la. El matx no podia començar pitjor: cap al migdia ja perdíem 0-4. La derrota es consumava quan la Joana Ros, una nena de 9 o 10 anys, li arrencava unes taules per escac continu a en David Guirado, tot i tenir qualitat de menys. De seguida, els nostres Daniels, amb una posició igualada, pactaven les taules amb els seus rivals. I en Jorda aconseguia salvar l’honor «doblado» guanyant en Jaume Ros, germà de la Joana. Si la setmana passada era l’únic que perdia, aquesta ha estat l’únic que ha guanyat i així s’ha tret l’espineta que duia clavada.

Així doncs, el resultat final ha estat de 2½ a 5½; tanmateix, gràcies als altres que s’han produït durant la jornada, ens permet mantenir-nos en la 5a posició.

Els núvols de Cornellà, emperò, no es van acostar a la plaça d’Espanya de Barcelona. Al local de l’ONCE, l’equip «B» també complia les previsions i guanyava per 0 a 4 contra les quatre noies amb qui es van enfrontar. Això ens col·loca en 2a posició, la que dóna accés a la promoció, a l’espera de les tres darreres rondes, les més complicades del calendari.

I els «dobladitos» jugaven a casa, a Cornellà. Ja sabeu el que això significava aquest proppassat diumenge. Era difícil aconseguir algun punt, ja que jugaven contra el planter del Vilafranca, segurament un dels millors del país i líder del grup. Tot i enfrontar-se a l’equip “B”, perdien per 0 a 4, per més que l’Alexis, en un final de reis i peons, intentava guanyar la cursa, però no ho aconseguia.

I així acabo aquesta difícil crònica —difícil perquè se m’ha acabat la tinta de dos bolígrafs i n’he hagut de fer servir tres (sí, encara escric els esborranys a mà…)—. Però recordeu: després de la tempesta sempre torna a sortir el sol. I potser vingui acompanyat d’un arc de sant Martí. Mentrestant, podeu escoltar la memorable Somewhere over the rainbow interpretada per Judy Garland a la pel·lícula The wizard of Oz (Victor Fleming, 1939).

Watusi’s way

Divendres, Agost 10th, 2012

Tenia previst parlar dels tornejos d’agost a finals de mes. Però no me’n puc estar de comentar l’Open Internacional de Badalona.

El fet no es refereix a cap «doblado» però sí a un vell amic del Jake de l’Hospitalet que participa —i guanya— habitualment al Torneig d’Escacs «Viejo Piano»: en Francisco José Pérez, àlies “Watusi” —no sé si amb w o amb b, però respectaré la grafia d’en Ray Barretto—.

[Un breu incís. Mentre seguiu llegint l’article, us recomano que connecteu amb el següent vídeo i escolteu el tema El watusi del gran mestre d’origen porto-riqueny Ray Barretto, una cançó de l’any 1962 però que encara avui és versionada.
Fi de l’incís.]

En fi, continuem. Enquadrat en el grup C, en Watusi ha campionat amb una trajectòria gairebé impecable: 7 de 7 d’entrada, després que el rebategessin amb el nom de Josep Maria —sembla que la calor fa estralls en els organitzadors de tornejos—. Líder indis-cutible, a la 8a ronda perdia la primera partida amb Manel Barragan, del Tres Peons. El 1r lloc estava en l’aire i podia dependre del sistema de desempat.

Però guanyava la darrera ronda després de més de 80 jugades en una partida retransmesa per l’organització, i el seu rival perdia la seva, amb la qual cosa aconseguia 8 punts i no li calia desempatar. Enhorabona, Paco! Ens veurem ben aviat al Piano.

Passem ara als «doblados» que hi jugaven, que, per cert, han aconseguit trencar la barrera dels 4 punts. En David Julià participava en el grup B amb jugadors, a priori, superiors. Però tampoc no n’hi havia per tant i anava sumant punts fins a arribar als 5 i acabar en el lloc 28è.

L’altre col·lega, en David Guirado, jugava en el grup C i quasi repetia l’inici del Torneig de Sitges. Només eren unes taules, taules, però finalitzava el torneig amb taules, taules, taules. Entremig, un parell de victòries que li donaven un total de 4½ punts. No he fet cap estadística, però de ben segur que, en aquests moments, és el rei de les taules del Peón Doblado.

A chess song

Dilluns, Juny 11th, 2012

Pensem que els avenços científics i tecnològics són fruit de moltes hores de treball i de raciocini. I quasi sempre és així, però de vegades —recordem la poma de Newton o el descobriment de la penicilina— es produeixen per un cúmul de casualitats.

Amb la creació passa, si fa no fa, el mateix. Un dels articles que vaig escriure fa poc —Estonosepara— n’és un bon exemple: el tema el tenia clar, però em faltava alguna cosa que el cohesionés. De sobte una idea em va passar pel cervell i va activar algunes neurones. Vaig recordar la cançó dels Facto Delafé y las Flores Azules i… ja ho tenia! No vaig cridar Eureka! perquè era de matinada i no era cas de despertar els veïns, però l’atzar havia completat la feina.

Com tinc per costum, un cop penjat l’article a la web, ho vaig comunicar per correu electrònic als companys del Peón Doblado i els hi comentava que havia incorporat el so a la web. Després del text, de la imatge i d’algunes posicions i partides, ja només quedava incorporar el vídeo. (Les olors potser arribaran algun dia, no ho descarteu.)

Així les coses, a algun d’ells, després de llegir-lo, també se li van activar algunes neurones. En Dani, el nostre informàtic de guàrdia, després de jugar la seva partida a La Lira —ho dedueixo per l’hora en què em va enviar el correu— es va posar a cercar —o a tafanejar— per Internet i pel Youtube. I, entre d’altres coses, va trobar aquest curiós i interessant vídeo. Mireu-lo, escolteu-lo i gaudiu-ne; després us proposarem un petit joc.

I aquesta és la nostra proposta lúdica: ¿ens podríeu enviar les jugades d’aquesta celada del gambit de dama refusat?

No, ho sentim, no hi ha cap premi pels encertants, només la satisfacció de no caure-hi si alguna vegada us la intenten jugar. Podreu comprovar la solució al final de l’article.

Si us ha agradat el vídeo, podeu consultar el següent canal del Youtube: http://www.youtube.com/user/kathified. Pel que sembla, aquesta noia es dedica a versionar cançons conegudes canviant-les-hi les lletres per altres relatives als escacs. No deixa de ser una altra forma divertida d’aprendre i de promocionar els escacs. En aquest cas, es tracta del tema Animals, del grup canadenc Nickelback.

I aquesta és la solució. Comproveu si l’heu encertada:

Estonosepara

Dimecres, Maig 16th, 2012

Després de l’estrès del Campionat per Equips, haureu notat que la relaxació també ha arribat a la nostra web i els articles estan més espaiats en el temps.

Però, tal com diuen els Facto Delafé y las Flores Azules en el seu tema Mar, el poder del mar, «estonosepara» (podeu escoltar-lo, si voleu, clicant sobre el nom de la cançó). I així és. L’activitat del Club continua. És el torn, com vam dir en un article anterior, dels tornejos individuals. Més endavant farem un resum de com ens ha anat als “doblados” en aquells tornejos en què hem participat, però, si esteu neguitosos i ho voleu saber ja, consulteu la pàgina d’Activitats Individuals, on trobareu aquesta informació.

Els nostres “dobladitos”: d’esquerra a dreta: Andrea Navarro, Alexis Gutiérrez i Xavier Escaler.

Algun d’aquests tornejos, això no obstant, ja s’ha acabat. Concreta- ment, el VI Torneig d’Escacs Base de l’Associació de Clubs del Baix Llobregat, celebrat a Sant Feliu de Llobregat, amb la participació de tres dels nostres “dobladitos“: l’Andrea, el Xavi Escaler i l’Alexis. I no ens podem queixar: el Xavi, segon, i l’Alexis, tercer, en la categoria sub-8. En la sub-10 l’Andrea no va poder repetir la seva exitosa participació en el Campionat de Catalunya d’edats del Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès i va ser superada pels seus rivals. Tot i així, com podeu veure a la foto, estava contenta i feliç amb la seva participació. Potser en el proper torneig en Bambi li durà més sort.

I què dir de l’Alexis. Encara no fa un any que va aprendre a moure les peces entre un munt de caselles blanques i negres i ja ha guanyat el seu primer trofeu. La seva felicitat —i la de la seva mare— no es poden explicar amb paraules. Esperem que segueixi guanyant premis —i, sobretot, que no se’n cansi—.

I ja per acabar —de moment— una menció especial per al Molí Nou, el campió del nostre grup i finalment subcampió de 2a provincial. Enhorabona a tot l’equip, a veure si l’any vinent podem tornar a competir amb ells a 1a provincial.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2019
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Mary Pickford
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
  • Viejo Piano
  • Filatelia Llach
  • Advocat.cat
  • Ajedrez 21
  • The Corner
Octubre 2020
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
« Nov    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
Categories
Visitants