Posts Tagged ‘música’

90°F

dissabte, agost 11th, 2018

A hores d’ara i després de tants anys escrivint en aquesta web, ja hauríeu d’haver entès els meus missatges subliminars. Amb la música que escolteu sempre he volgut expressar moltes més idees de les que pot reflectir l’escriptura, talment com es diu de les imatges: a voltes són un complement, a voltes un contrapunt, d’altres simplement perquè sí —o, com deia el gran Ovidi (Montllor), perquè vull—. Alguns, els que sou socis del club, ja n’haureu captat el sentit… Els altres ho sabreu més endavant.

Avui, sobreposant-me a la calor d’aquests dies i amb les feines (personals) gairebé acabades, enllestiré les entrades d’aquesta temporada pel que fa als «dobladitos». Per més endavant deixaré els «doblados», amb el Torneig de Ràpides de Festa Major i altres tornejos puntuals que han disputat els socis que ja fa temps que s’afaiten. Només avançaré una cosa referent als adults, però haureu de seguir fins al final per saber de què parlo.

Tornejos «dobladitos»

Anem per feina: en la darrera entrada ens havíem quedat amb alguns tornejos i activitats que comptaven amb el recolzament i la participació del club. Avui us parlaré del torneig que hem coorganitzat des del Peón Doblado i d’altres actes amb la participació de la canalla. Abans, però, començaré amb una prova que va comptar amb un dels «dobladitos» més actius. Jo no hi vaig ser i no puc fer-ne una crònica. Per sort allí hi teníem algú que ho va viure en primera persona, en Nil López, i serà ell, amb les seves paraules, qui ens descriurà com es va sentir:

El passat dissabte dia 12 de maig vaig assistir a un torneig d’escacs anomenat “Torneig ACE”. Es va celebrar a Pallejà per commemorar el 20è aniversari del Club d’Escacs Pallejà.

Al final del torneig, vaig acabar 8è de la general i 6è de la categoria sub-12. Això es deu a què més persones van tenir els mateixos punts. Per decidir el desempat es va utilitzar el sistema Buchholz. El sistema Buchholz consisteix en què, en cas d’empat a punts, se sumen els punts dels rivals. Com que vaig jugar dues vegades amb nens petits vaig aconseguir menys punts en el desempat. També vaig quedar 8è perquè vaig perdre dues partides seguides i ambdues de la mateixa manera. Això no em va agradar gens ni mica. Gràcies també al sistema Buchholz aquest 8è lloc podia haver estar 3r, ja que vam quedar tot un grup empatats amb 5 punts.

Bé, malgrat el bon resultat, sembla que no va quedar massa satisfet. Això ens indica les seves ganes de competir i de ben segur que no trigarà gaire a sumar més i més punts i en convertir-se en un dels «dobladitos» més potents. Ganes no li’n falten.

IX Campionat Inter-escolar «Mediterrània» 2018

Un any més organitzem aquest torneig, conjuntament, des de fa uns anys, amb l’escola Mediterrània, una de les escoles on impartim extraescolars d’escacs amb més èxit. La preinscripció va ser d’autèntic rècord: 57 nens i nenes en total, tot i que finalment només en van assistir 46. I encara sort, perquè podia haver estat un autèntic tsunami.

Amb l’arbitratge d’en Francisco Pizarro i d’en Jesús Martínez com a auxiliar, ajudats per David Álvarez i David Romero, dos «dobladitos» avançats i que, per edat, ja no poden competir en aquest torneig, la prova es va desenvolupar com és habitual: alegre i dinàmica per als nens i nenes participants, i feixuga i esgotadora pels àrbitres i ajudants. Què m’heu de dir si hi he estat present durant molts anys, des d’aquells primers tornejos a l’escola Els Pins fins als darrers al nostre club. Sempre queda el diumenge per descansar, però el dissabte… el dissabte, malgrat que acabis amb els peus destrossats, veure tota aquella canalla passant-s’ho bé i gaudint amb els escacs és la millor medecina que hi ha.

Aquell 19 de maig tenia partida al Foment Martinenc, però vaig arribar a temps de veure la darrera ronda i la classificació final, amb dos «dobladitos», germans per més senyes, en el podi: l’Ivan i la Irene Planella, primer i tercera respectivament. Al bell mig es va colar en Damián Trasobares, del Sant Cugat, segon amb 6½ punts i una única derrota contra, òbviament, Ivan Planella, intractable amb els seus vuit de vuit.

Per darrera es van situar en Garikoitz Álvarez, d’EDAMI, millor sub-10 amb 6 punts, la mateixa puntuació que la Irene, que el va superar per tan sols mig punt de Buchholz —després de les explicacions d’en Nil ara ja sabeu què és—; i aquest, precisament, Nil López, aconseguia el trofeu al millor «dobladito», atès que els premis no són acumulables. Per rematar la classificació ens queda l’Aitor Calero, del Sant Feliu, que va assolir el premi al millor sub-8.

També voldria destacar el torneig de la Marina Khasanova, de l’Estel-Casa Eslava, a qui podem considerar la reina de les taules, cosa gens fàcil en proves ràpides. Només va guanyar una partida, però és que tan sols en va perdre dues. Cinc taules, per tant, que la fan mereixedora del títol que he esmentat, malgrat que no comporti cap copa física. Qui sí que es va endur un obsequi addicional va ser l’Erick Dota, també de l’Estel-Casa Eslava: una samarreta del club per ser el jugador més jove del torneig, amb poc més de cinc anyets.

Quant a la resta, tots contents i contentes, almenys la gran majoria, pel que vaig observar. Amb les seves medalles al coll es van disposar a cruspir-se tot el berenar que ens van preparar la M. Ángeles Sola i l’Anna Caballero, de l’AMPA Mediterrània.

I així, un any més, acabava aquest Campionat Inter-Escolar, amb les felicitacions de pares i mares, l’alegria dels petits escaquistes i les consultes per participar en les classes del club. Gràcies a tots i a totes! Us esperem l’any vinent!

P.S. Us deixo unes quantes fotos, però malauradament no he pogut recuperar totes les que em va enviar l’AMPA. Si algú les té i me les reenvia, penjaria almenys les dels nens i nenes guardonats.

Cloenda de l’Esport Escolar 2018

Com cada any, l’Ajuntament organitzava aquest esdeveniment per recompensar tots aquells col·legis i clubs que fomenten l’esport en edat escolar. No hi podia faltar el Peón Doblado, que ja fa molts anys que realitza classes al club i a diverses escoles de la ciutat, entre elles, com ja ha quedat clar en l’anterior epígraf, l’escola Mediterrània, de la qual podeu veure’n els alumnes en el comiat del curs i també d’un dels seus monitors més veterans malgrat la seva edat, en Jesús Martínez, que se’n va tot un any d’Erasmus a Polònia (la real, no la de TV3). Però tornarà i segur que ens podrà ensenyar tots els misteris de l’obertura Polonesa [1. b4], també coneguda com Sokolski o Orangutan. O potser li ensenyin l’obertura Catalana, ideada pel GM polonès Savielly Tartakower, campió de Polònia i de França en la primera meitat del segle xx.

En les fotos podeu veure un grup de «dobladitos» recollint el record en forma de trofeu juntament amb en Francisco Pizarro, un dels nostres monitors. I el tauler gegant que vam muntar perquè els més petits gaudissin de la seva festa entre moltes altres activitats que s’hi celebraven. (Amb algun petit lapsus, tot s’ha de dir.)

Festa a l’escola Els Pins

Pocs dies abans d’acabar el curs escolar, el dissabte 16 de juny, l’escola Els Pins, un altre dels col·legis on impartim extraescolar d’escacs, celebrava la seva festa d’estiu, també amb un gran nombre d’activitats. Al porxo, com cada any, hi vam instal·lar unes quantes taules amb jocs d’escacs dels quals van gaudir tota una colla d’infants amb els seus pares i mares, tal com podeu veure en les fotos que il·lustren l’epígraf.

En aquesta ocasió hi vaig anar acompanyat de dos «dobladitos» que ja no ho són tant: en David Álvarez i en Xavier Escaler, alts com un sant pau (és una frase feta, no em refereixo a en Pau Gasol, tot i que potser els seus pares ja ho van tenir en compte a l’hora de posar-li el nom). Ambdós formen part, juntament amb en David Romero, del grupet de joves que aquesta temporada ja ens han ajudat en diverses tasques i que esperem que continuïn fent-ho en la propera.

I amb això acabem les activitats infantils d’enguany. Però abans d’acomiadar-me de tots vosaltres fins a la temporada vinent i de desitjar-vos unes bones vacances, em vull fer ressò del casament del Cristian, el responsable del pavelló, i de la Xènia. Moltes felicitats a tots dos! Per vosaltres va el darrer vídeo musical de la temporada. Fins aviat, amb noves activitats, nous monitors i esperem que també amb noves cares (algunes conegudes) al club.

A prop de Roma

diumenge, agost 9th, 2015

Abans d’arribar-hi, però, ens queda comentar el darrer torneig primaveral de l’any: el de Sant Boi, amb participació de tres «doblados», en Marc Alquézar, l’Ignasi Archs i en David Guirado. Tots tres en el grup C, fins a un ELO 1950.

En Marc arrencava embalat, amb 4 punts en les cinc primeres rondes i moltes possibilitats de guanyar el grup. Malauradament, a la 6a ronda li tocava fer la bugada i no es va poder presentar a la partida. (Nota explicativa: aquella setmana va començar a treballar en una bugaderia industrial, tot i que la feina no li va durar gaire, però això són figues d’un altre paner.) I a la següent ronda tornava a perdre, aquest cop sí davant del tauler. S’ha de dir, però, que li havia tocat jugar, consecutivament, contra l’Elías Álvarez, campió final amb 9 de 9, i contra en Qijun Jin, segon del grup amb 7 de 9. Desmotivat, no va passar de l’empat a la 8a ronda, i ja no es va presentar a la darrera, totalitzant 4½ punts.

Un servidor va començar també força bé: tres victòries i unes suades taules a la 4a ronda contra en Manuel Belmonte. S’ha de destacar l’enfrontament de la 2a ronda, justament contra en Marc, amb qui vaig estar conversant abans de la partida. A les 9 en punt vaig fer la sacada inicial i… en Marc s’havia perdut. Tothom es preguntava on era —s’admeten apostes— fins que a les 9:50 va aparèixer i es va asseure a jugar. Arribant al final li vaig oferir les taules, però les va rebutjar i dues o tres jugades més tard se li esgotava la bateria (llegiu el final de l’article) i cometia un error que li costava el punt.

A les dues rondes següents em van tocar els números 1 i 2 del rànquing, als quals no vaig poder superar. Em recuperava amb una treballada victòria i unes taules, aquestes contra en Pedro Madrid, número 3 de la classificació inicial. La derrota final em deixava amb 5 punts i el lloc 16è de la general, superant qualsevol de les meves anteriors participacions en el torneig.

En David Guirado, per la seva banda, no començava tan bé com en Marc i jo, amb només un punt en les tres primeres rondes. Després de demanar un bye, però, es refeia i guanyava les següents tres partides, una d’elles per incompareixença. Un nou bye i finalment una derrota inesperada el deixaven amb 4 punts i el mateix lloc, el 28è, en què havia iniciat el torneig.

Tots tres ens vam quedar amb la insatisfacció de pensar que en alguna de les partides ho podíem haver fet una mica millor, però així és el joc, i el resultat final no desmereix en absolut.

Frases cèlebres

Ajedrez_QuijoteTots els qui integreu el grup «Peones Doblados» del Whats App haureu rebut recentment aquesta imatge. El que potser no sabreu és que prové d’una resposta de Sancho Panza al Quixot:

«—Pues lo mesmo —dijo don Quijote— acontece en la comedia y trato d’este mundo, donde unos hacen los emperadores, otros los pontífices, y, finalmente, todas cuantas figuras se pueden introducir en una comedia; pero, en llegando al fin, que es cuando se acaba la vida, a todos les quita la muerte las ropas que los diferenciaban, y quedan iguales en la sepultura.

»—¡Brava comparación! —dijo Sancho—, aunque no tan nueva que yo no la haya oído muchas y diversas veces, como aquella del juego del ajedrez, que, mientras dura el juego, cada pieza tiene su particular oficio; y en acabándose el juego, todas se mezclan, juntan y barajan, y dan con ellas en una bolsa, que es como dar con la vida en la sepultura.»

(El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra, 2a part, p. 99.) (Una recomanació: no deixeu de clicar l’enllaç: la versió online feta per la Biblioteca Nacional de España és esplèndida.)

Rudolf SpielmannI, ja que parlem de frases cèlebres, us en deixo una altra del Gran Mestre Rudolf Spielmann (1883-1942): «Juga les obertures com un llibre, el mig joc com un mag i els finals com una màquina.» Així que ja ho sabeu: si falleu en les obertures, estudieu; si us perdeu als finals, carregueu les piles; però si no se us dóna bé el mig joc, proveu d’adquirir una vareta màgica, tot i que segurament no serà la solució.

La música

Com sabeu, després del tancament de la web Grooveshark, he estat cercant alguna nova manera d’inserir música a les entrades. En principi, he estat fent servir la web Goear, però les seves limitacions quant als temes que volia utilitzar m’han fet cercar altres llocs. Finalment, l’opció triada ha estat la més evident: Youtube, que no només té vídeos sinó també música, amb l’avantatge de poder oferir el vídeo en determinats temes. I amb la possibilitat de què, com abans, la música soni automàticament i reforci el missatge escrit.

El nostre joc favorit

divendres, maig 1st, 2015

Per fi hem començat el nostre II Torneig Social. Sí, ha costat, però en 10 anys d’existència és el segon que fem. Ja tocava! I la voluntat és que esdevingui una més de les activitats habituals del nostre club, just després de la Lliga Catalana (en importància i en dates).

Ens hi hem inscrit un total de dinou jugadors, entre socis, familiars i amics, i podeu seguir les rondes i la classificació en l’enllaç que us he deixat més amunt.

El club, com vaig dir en l’anterior entrada, continua creixent: més de 30.000 visites a la web i nous socis que s’han inscrit darrerament: Juan Antonio Nieto, Miguel Pavón, Armand Gutiérrez, els nens Antoni Almendros i Álvaro Ayala —els benjamins actuals dels club—, i l’Antoni Busanya, un dels socis fundadors, que ha tornat a inscriure’s tot i que mai no havia perdut totalment el contacte amb nosaltres. Els hi donem la benvinguda i esperem que gaudeixin d’aquest club que ara també és el seu.

No vull pecar d’optimista, però, si continuem amb aquest esperit i aquestes ganes de fer coses i de millorar el club en tots els aspectes, estic convençut que aquest any, el del nostre 10è aniversari, el tancarem amb més de 50 socis, la qual cosa nos llena de orgullo y satisfacción. D’acord, ja sé que és una frase molt suada, però per una vegada que la puc fer servir…

Per acabar, us deixo una foto realitzada per en Dani Llargués on podeu veure l’Iván Humanes signant la seva primera novel·la, amb un servidor esperant el seu torn a la dreta de la imatge.

IvanHumanes_signant

P.S.: Suposo que us haureu adonat que aquesta entrada ha estat en silenci tota l’estona. Això es deu a que la plataforma Grooveshark, amb la qual enllaçàvem amb les cançons, ha hagut de tancar. Però tot en aquesta vida té solució: a partir d’ara la música vindrà de la mà de la plataforma Goear. Només haureu de fer un petit esforç, ja que no és possible la reproducció automàtica: així que doneu-li al play, sisplau.

Quan els arbres no deixen veure el bosc

dimarts, març 3rd, 2015

Més que un Black Sabbath, aquest diumenge va ser un Black Sunday. Condicionats per les baixes i per les alineacions, els tres equips «doblados» van perdre els seus respectius partits. Així que, com que estic amb la moral baixa, deixo només els resultats:

Peón Doblado «A»Colònia Güell3½-4½

Peón Doblado «B»Ribes1-5

Peón Doblado «C»Bellvitge-L’Hospitalet «D»0-4

Com heu vist, els marcadors no donen per massa alegries. I, a sobre, quan arribo a casa i m’assec a dinar, donaven la notícia de la mort d’en Jordi Tardà, un dels millors comentaristes i crítics de rock de casa nostra. El que he dit: un Black Sunday, que no és pas cap còctel (que jo sàpiga).

Jordi TardàAixò no obstant, sí que vam tenir una alegria: en el cinquè tauler de l’equip «B» jugava en David Romero, un dels nostres «dobladitos» més avançats. I va aconseguir una meritòria victòria, fruit, en part, de l’excés de confiança del seu rival (1849 d’ELO català), però també del bon joc demostrat pel nostre company. Us deixo la partida perquè pugueu veure-la.

D’entrada, amb un doble de cavall a rei i dama emparat en la clavada del peó de cavall rei (columna g), guanyava la dama. Però el que podia haver estat un cop de sort, es va veure de seguida que no era així: en David tenia les idees ben clares. Després dels canvis de peces i de la simplificació, el seu rival va provar d’ensarronar-lo amb un mat a la 8a fila, però en David no es va deixar enganyar i, amb una jugada profilàctica —com diria en Marcelo Panelo—, va evitar l’esmentat mat i l’entrada de la torre a la 7a fila. El seu contrincant, davant d’aquesta situació, va haver d’admetre la seva derrota i abandonar.

Black Sabbath by Black Sabbath on Grooveshark

En fi, l’equip «A», a patir —no seríem el Peón Doblado, si no—, i l’equip «B», perdudes gairebé totes les possibilitats d’ascens —l’alineació segurament no va ser la més adequada tot i les circumstàncies desfavorables—, almenys manté la categoria de forma matemàtica. Paraula de Stone (per cert, si algú vol llegir el llibre, l’hi puc deixar).

Els «doblados» també tenim dret a decidir

divendres, octubre 24th, 2014

No us emocioneu encara, que som un club modest i les nostres expectatives són més limitades. Però, tot i així, un plantejo una qüestió: Voleu decidir quin serà el tema musical del proper article?:

Quadre  SÍ                        Quadre  NO

En cas afirmatiu, quina de les següents opcions trieu?:

Opció A: LordeRoyals

Opció B: Faul & Wad Ad vs PnauChanges

Opció C: SheppardGeronimo

Opció D: J. JeffersonBlack Harmonica

Espero que us n’agradi alguna. He hagut d’acotar una mica els temes, perquè, coneixent-vos, no m’hauria estranyat gens trobar-me un munt de cançons amb un sol vot.

Podeu dipositar-lo (el vostre vot) via comentaris a aquesta entrada o via el correu electrònic del club: peondoblado@gmail.com. També és possible la votació presencial, però no disposem d’urnes, així que ho haureu de fer de viva veu —o taral·lejant la cançó que més us agradi—. La cançó més votada serà la que sonarà en la propera crònica.

El darrer torneig de l’estiu

dilluns, setembre 15th, 2014

Si més no, el més conegut: el de Sants, oficialment XVI Open Internacional de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Així que aprofito l’avinentesa i aquesta crònica la il·lustraré —musicalment— amb un tema del gran cantautor aragonès —entre d’altres facetes— José Antonio Labordeta. He escollit la seva cançó Homenaje a Víctor Jara, un altre gran cantautor, xilè en aquest cas, assassinat el 15 de setembre de 1973, avui en fa 41 anys, per la incipient dictadura de Pinochet.

Homenaje a Victor Jara by Labordeta on Grooveshark

Mentre escolteu la cançó, us comentaré les desventures de l’únic «doblado» que hi va participar, en Xavier Santolaria, en el grup B, esclar, que el grup A està reservat als grans mestres. I en Xavi, com la gran majoria de nosaltres, només és un gran alumne. Aplicat, sí, però que, en termes escolars, diríem que necessita millorar.

Amb tan sols 3 punts en set rondes —a la darrera, o es va oblidar que era matinal o, senzillament, va fer campana—, caldrà que es presenti a un nou examen per aprovar el curs.

Donada l’escassetat de «doblados», parlaré d’altres jugadors destacats, per tal que la crònica no quedi massa curta.

En primer lloc, ens fixarem en el campió del grup B, en Fernando A. Cárdenas, aquell del barret (si no sabeu de què parlo, llegiu la crònica anterior). Amb 8½ punts sobre 10, no li va caldre anar als desempats. I així se’l veu, tot ufanós, amb el trofeu aconseguit.

Qui sí que va haver de jugar les ràpides desempatadores va ser en Francesc Garnica, el «no doblado» que apareix més sovint a la nostra web —per mèrits propis, tot s’ha de dir—. Quart de la general, amb 8 punts, finalment es va haver de conformar amb la 7a plaça. A la dreta de la foto podeu veure un moment de la seva partida amb Carlos Batista.

I finalment destacaré la progressió d’un «ex doblado», en José Ortega “Kocar”. Començava la 5a ronda amb tan sols un punt, però d’aquí fins al final només perdia una partida, per tancar el seu marcador amb 5 punts, el que li va permetre obtenir el tercer lloc del seu tram d’ELO, amb dret a copa i uns calerons, com podeu veure a la foto.

Kocar_Sants2014_0196

Si teniu paciència i ganes, podeu veure tot el reportatge fotogràfic (2.500 fotos, ni més ni menys, tres de les quals ja les heu vistes) d’en Pau Pascual. Així podeu anar fent temps fins a la propera crònica. De moment ja us avanço que tenim «doblados» participant —o a punt de fer-ho— en tres tornejos més.

No news, good news

dimecres, febrer 19th, 2014

S’està convertint en un costum —beneït costum!—, però no hi ha massa cosa a explicar. En una jornada forana, les corresponsalies no han enviat els teletips amb les seves cròniques, però, donat el resultat, tampoc no és massa important. Ara bé, potser serà una funció a afegir a les tasques dels capitans. O crear una nova figura per les rondes en què no juguem a casa: la de corresponsal —de guerra, que els escacs no són sinó una batalla, incruenta, això sí—.

L’equip «A» jugava a Cornellà, un barri d’Almeda —o això diuen els seus veïns—. El resultat, malauradament, no va ser el 6 a 0 que es va produir a… Montilivi, en l’enfrontament futbolístic entre el Girona i el Lugo —ja estàveu pensant una altra cosa, eh?—. Tanmateix vam guanyar per 4½ a 1½, amb derrota d’en DJ Yebra i unes taules d’en Dani Garcia Llargués que en aquell moment ja ens asseguraven el punt del matx.

Walk on the Wild Side by Lou Reed on Grooveshark

L’equip «B», amb l’absència del “presi”, Eduard Calbet, per lesió, jugava contra l’Espiga de les Corts, a prop del Camp Nou, on la nit abans s’havia produït també un 6 a 0 —aquest cop sí que l’heu encertada—. Aquesta proximitat va fer que plantegéssim un 4-2-3-1, tàctica futbolística —i ordre de finalització de les partides— que ens va permetre guanyar per 4 a 0.

L’equip «C» va tenir el desplaçament més llarg per jugar contra el Castellet. Amb una barreja de joventut i experiència, aconseguia la victòria per 3 a 1. No podia anar millor, ja que no vam poder presentar més que tres jugadors.

I a l’equip «D» de moment no hi ha qui l’aturi: tots els partits guanyats per 4 a 0, aquest diumenge contra el Catalunya de Barcelona. Seguim imbatuts, a més d’invictes, una setmana més.

I ara comentarem una miqueta el Comarcal infantil i juvenil. Hi hem participat amb nou «doblados» i «dobladitos»: en Sergi Cuenca i Jesús Martínez en el sots-18; David Romero, David Álvarez i María José Naharro en el sots-12; i Xavier Escaler, Pol Álvarez, Nahoa Martín i Andrés Daniel Navarro en el sots-10.

Comarcal2014_grupEl torneig es va disputar durant cinc dissabtes consecutius a diverses seus de la comarca, entre elles Sitges, a l’hotel dels lleons —el recordeu?—. Posats a destacar algun dels nostres cadells de lleó, hauríem de fer-ho amb en Xavier Escaler, que va aconseguir 4½ punts en 7 rondes, acabant en la 7a posició del seu grup d’edat.

I perquè recordeu els lleons de Sitges, us proposo el següent vídeo de la Katy Perry, una Jane moderna (sense en Tarzan, el rei dels micos), en color i perduda a una jungla on no hi ha lleons però sí tigres.

Ara, a descansar una estona, que potser en alguna ronda us necessitarem per reforçar algun dels nostres quatre equips.

El primer de l’any

dijous, gener 9th, 2014

I el darrer del darrer (any). És l’Obert de Nadal del Guinardó, a cavall (ja en parlarem d’això) de dos anys: del 27 de desembre al 5 de gener.

Entre els participants, un «doblado»: en Daniel Peirón, en el grup B —i potser aviat en el grup A—. Després d’un inici prometedor, amb una sola derrota, seguia una 6a ronda amb unes taules —gairebé òbvies— contra en Francesc Domenche, el rei de les taules (els qui no el conegueu podeu consultar la seva fitxa a la FIDE i constatar-ho).

Malauradament perdia la següent partida. Ambdues derrotes, en posicions molt favorables, el feien perdre tota possibilitat en el grup, fins i tot la 6a plaça, que li hauria reportat un premi consistent en un tall de cabell amb massatge —capil·lar— inclòs. Original ho és, no cal dir-ho.

Finalment aconseguia guanyar les dues darreres partides. La penúltima, l’única que vaig poder seguir en directe, jugada gairebé al toc. Quan vaig arribar, a en Dani li quedaven una hora i vint minuts de rellotge, mentre que el seu rival disposava tan sols de poc més de 18 minuts. En un final de torre i peó contra torre assolia la victòria després que el contrincant li plantés una torre furiosa —¿recordeu el concepte?— en què el Dani va estar a punt de picar: tant és així que ja havia anotat la jugada a la planella quan se’n va adonar.

En definitiva, 15è lloc amb 5½ punts que li deixa un petit regust amarg.

Suzanne_Vega_Solitude_StandingMentre llegiu aquesta crònica, suposo que us haureu adonat d’una novetat a la web: la música de fons. És una idea més de les que ens bullen al cap per millorar-la i fer-la més atractiva. Procurarem que cada nova entrada vagi acompanyada d’un fons musical en principi lligat —per uns motius o uns altres— a l’entrada en sí. ¿Qui sap? Potser en un futur proper tindrem seguidors que s’hi connectaran tan sols per saber quina música sona a la web del Club d’Escacs Peón Doblado.

La primera que heu escoltat —o que esteu escoltant— és Luka, de la cantautora folk nord-americana Suzanne Vega. Em preguntareu què hi té a veure amb la crònica. Segurament res, però de vegades els lligams poden ser molt subtils. En aquest cas, simplement és perquè, quan se’m va ocórrer la idea, va començar a sonar el tema a la ràdio. I em vaig dir: ¿per què no?

Luka by Suzanne Vega on Grooveshark

Espero que en gaudiu, i si teniu suggeriments ens els podeu fer arribar al nostre correu: peondoblado@gmail.com. [David (Julià), no ens amacis amb les teves idees, perquè, si no, potser fins i tot el Google ho acabi considerant com a spam.]

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
III Halloween Chess
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • The Corner
  • Ajedrez 21
  • Viejo Piano
  • Advocat.cat
  • Filatelia Llach
  • Mary Pickford
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
  • La Herradura
novembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Categories
Visitants