Posts Tagged ‘música’

A prop de Roma

diumenge, agost 9th, 2015

Abans d’arribar-hi, però, ens queda comentar el darrer torneig primaveral de l’any: el de Sant Boi, amb participació de tres «doblados», en Marc Alquézar, l’Ignasi Archs i en David Guirado. Tots tres en el grup C, fins a un ELO 1950.

En Marc arrencava embalat, amb 4 punts en les cinc primeres rondes i moltes possibilitats de guanyar el grup. Malauradament, a la 6a ronda li tocava fer la bugada i no es va poder presentar a la partida. (Nota explicativa: aquella setmana va començar a treballar en una bugaderia industrial, tot i que la feina no li va durar gaire, però això són figues d’un altre paner.) I a la següent ronda tornava a perdre, aquest cop sí davant del tauler. S’ha de dir, però, que li havia tocat jugar, consecutivament, contra l’Elías Álvarez, campió final amb 9 de 9, i contra en Qijun Jin, segon del grup amb 7 de 9. Desmotivat, no va passar de l’empat a la 8a ronda, i ja no es va presentar a la darrera, totalitzant 4½ punts.

Un servidor va començar també força bé: tres victòries i unes suades taules a la 4a ronda contra en Manuel Belmonte. S’ha de destacar l’enfrontament de la 2a ronda, justament contra en Marc, amb qui vaig estar conversant abans de la partida. A les 9 en punt vaig fer la sacada inicial i… en Marc s’havia perdut. Tothom es preguntava on era —s’admeten apostes— fins que a les 9:50 va aparèixer i es va asseure a jugar. Arribant al final li vaig oferir les taules, però les va rebutjar i dues o tres jugades més tard se li esgotava la bateria (llegiu el final de l’article) i cometia un error que li costava el punt.

A les dues rondes següents em van tocar els números 1 i 2 del rànquing, als quals no vaig poder superar. Em recuperava amb una treballada victòria i unes taules, aquestes contra en Pedro Madrid, número 3 de la classificació inicial. La derrota final em deixava amb 5 punts i el lloc 16è de la general, superant qualsevol de les meves anteriors participacions en el torneig.

En David Guirado, per la seva banda, no començava tan bé com en Marc i jo, amb només un punt en les tres primeres rondes. Després de demanar un bye, però, es refeia i guanyava les següents tres partides, una d’elles per incompareixença. Un nou bye i finalment una derrota inesperada el deixaven amb 4 punts i el mateix lloc, el 28è, en què havia iniciat el torneig.

Tots tres ens vam quedar amb la insatisfacció de pensar que en alguna de les partides ho podíem haver fet una mica millor, però així és el joc, i el resultat final no desmereix en absolut.

Frases cèlebres

Ajedrez_QuijoteTots els qui integreu el grup «Peones Doblados» del Whats App haureu rebut recentment aquesta imatge. El que potser no sabreu és que prové d’una resposta de Sancho Panza al Quixot:

«—Pues lo mesmo —dijo don Quijote— acontece en la comedia y trato d’este mundo, donde unos hacen los emperadores, otros los pontífices, y, finalmente, todas cuantas figuras se pueden introducir en una comedia; pero, en llegando al fin, que es cuando se acaba la vida, a todos les quita la muerte las ropas que los diferenciaban, y quedan iguales en la sepultura.

»—¡Brava comparación! —dijo Sancho—, aunque no tan nueva que yo no la haya oído muchas y diversas veces, como aquella del juego del ajedrez, que, mientras dura el juego, cada pieza tiene su particular oficio; y en acabándose el juego, todas se mezclan, juntan y barajan, y dan con ellas en una bolsa, que es como dar con la vida en la sepultura.»

(El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra, 2a part, p. 99.) (Una recomanació: no deixeu de clicar l’enllaç: la versió online feta per la Biblioteca Nacional de España és esplèndida.)

Rudolf SpielmannI, ja que parlem de frases cèlebres, us en deixo una altra del Gran Mestre Rudolf Spielmann (1883-1942): «Juga les obertures com un llibre, el mig joc com un mag i els finals com una màquina.» Així que ja ho sabeu: si falleu en les obertures, estudieu; si us perdeu als finals, carregueu les piles; però si no se us dóna bé el mig joc, proveu d’adquirir una vareta màgica, tot i que segurament no serà la solució.

La música

Com sabeu, després del tancament de la web Grooveshark, he estat cercant alguna nova manera d’inserir música a les entrades. En principi, he estat fent servir la web Goear, però les seves limitacions quant als temes que volia utilitzar m’han fet cercar altres llocs. Finalment, l’opció triada ha estat la més evident: Youtube, que no només té vídeos sinó també música, amb l’avantatge de poder oferir el vídeo en determinats temes. I amb la possibilitat de què, com abans, la música soni automàticament i reforci el missatge escrit.

El nostre joc favorit

divendres, maig 1st, 2015

Per fi hem començat el nostre II Torneig Social. Sí, ha costat, però en 10 anys d’existència és el segon que fem. Ja tocava! I la voluntat és que esdevingui una més de les activitats habituals del nostre club, just després de la Lliga Catalana (en importància i en dates).

Ens hi hem inscrit un total de dinou jugadors, entre socis, familiars i amics, i podeu seguir les rondes i la classificació en l’enllaç que us he deixat més amunt.

El club, com vaig dir en l’anterior entrada, continua creixent: més de 30.000 visites a la web i nous socis que s’han inscrit darrerament: Juan Antonio Nieto, Miguel Pavón, Armand Gutiérrez, els nens Antoni Almendros i Álvaro Ayala —els benjamins actuals dels club—, i l’Antoni Busanya, un dels socis fundadors, que ha tornat a inscriure’s tot i que mai no havia perdut totalment el contacte amb nosaltres. Els hi donem la benvinguda i esperem que gaudeixin d’aquest club que ara també és el seu.

No vull pecar d’optimista, però, si continuem amb aquest esperit i aquestes ganes de fer coses i de millorar el club en tots els aspectes, estic convençut que aquest any, el del nostre 10è aniversari, el tancarem amb més de 50 socis, la qual cosa nos llena de orgullo y satisfacción. D’acord, ja sé que és una frase molt suada, però per una vegada que la puc fer servir…

Per acabar, us deixo una foto realitzada per en Dani Llargués on podeu veure l’Iván Humanes signant la seva primera novel·la, amb un servidor esperant el seu torn a la dreta de la imatge.

IvanHumanes_signant

P.S.: Suposo que us haureu adonat que aquesta entrada ha estat en silenci tota l’estona. Això es deu a que la plataforma Grooveshark, amb la qual enllaçàvem amb les cançons, ha hagut de tancar. Però tot en aquesta vida té solució: a partir d’ara la música vindrà de la mà de la plataforma Goear. Només haureu de fer un petit esforç, ja que no és possible la reproducció automàtica: així que doneu-li al play, sisplau.

Quan els arbres no deixen veure el bosc

dimarts, març 3rd, 2015

Més que un Black Sabbath, aquest diumenge va ser un Black Sunday. Condicionats per les baixes i per les alineacions, els tres equips «doblados» van perdre els seus respectius partits. Així que, com que estic amb la moral baixa, deixo només els resultats:

Peón Doblado «A»Colònia Güell3½-4½

Peón Doblado «B»Ribes1-5

Peón Doblado «C»Bellvitge-L’Hospitalet «D»0-4

Com heu vist, els marcadors no donen per massa alegries. I, a sobre, quan arribo a casa i m’assec a dinar, donaven la notícia de la mort d’en Jordi Tardà, un dels millors comentaristes i crítics de rock de casa nostra. El que he dit: un Black Sunday, que no és pas cap còctel (que jo sàpiga).

Jordi TardàAixò no obstant, sí que vam tenir una alegria: en el cinquè tauler de l’equip «B» jugava en David Romero, un dels nostres «dobladitos» més avançats. I va aconseguir una meritòria victòria, fruit, en part, de l’excés de confiança del seu rival (1849 d’ELO català), però també del bon joc demostrat pel nostre company. Us deixo la partida perquè pugueu veure-la.

D’entrada, amb un doble de cavall a rei i dama emparat en la clavada del peó de cavall rei (columna g), guanyava la dama. Però el que podia haver estat un cop de sort, es va veure de seguida que no era així: en David tenia les idees ben clares. Després dels canvis de peces i de la simplificació, el seu rival va provar d’ensarronar-lo amb un mat a la 8a fila, però en David no es va deixar enganyar i, amb una jugada profilàctica —com diria en Marcelo Panelo—, va evitar l’esmentat mat i l’entrada de la torre a la 7a fila. El seu contrincant, davant d’aquesta situació, va haver d’admetre la seva derrota i abandonar.

Black Sabbath by Black Sabbath on Grooveshark

En fi, l’equip «A», a patir —no seríem el Peón Doblado, si no—, i l’equip «B», perdudes gairebé totes les possibilitats d’ascens —l’alineació segurament no va ser la més adequada tot i les circumstàncies desfavorables—, almenys manté la categoria de forma matemàtica. Paraula de Stone (per cert, si algú vol llegir el llibre, l’hi puc deixar).

Els «doblados» també tenim dret a decidir

divendres, octubre 24th, 2014

No us emocioneu encara, que som un club modest i les nostres expectatives són més limitades. Però, tot i així, un plantejo una qüestió: Voleu decidir quin serà el tema musical del proper article?:

Quadre  SÍ                        Quadre  NO

En cas afirmatiu, quina de les següents opcions trieu?:

Opció A: LordeRoyals

Opció B: Faul & Wad Ad vs PnauChanges

Opció C: SheppardGeronimo

Opció D: J. JeffersonBlack Harmonica

Espero que us n’agradi alguna. He hagut d’acotar una mica els temes, perquè, coneixent-vos, no m’hauria estranyat gens trobar-me un munt de cançons amb un sol vot.

Podeu dipositar-lo (el vostre vot) via comentaris a aquesta entrada o via el correu electrònic del club: peondoblado@gmail.com. També és possible la votació presencial, però no disposem d’urnes, així que ho haureu de fer de viva veu —o taral·lejant la cançó que més us agradi—. La cançó més votada serà la que sonarà en la propera crònica.

El darrer torneig de l’estiu

dilluns, setembre 15th, 2014

Si més no, el més conegut: el de Sants, oficialment XVI Open Internacional de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Així que aprofito l’avinentesa i aquesta crònica la il·lustraré —musicalment— amb un tema del gran cantautor aragonès —entre d’altres facetes— José Antonio Labordeta. He escollit la seva cançó Homenaje a Víctor Jara, un altre gran cantautor, xilè en aquest cas, assassinat el 15 de setembre de 1973, avui en fa 41 anys, per la incipient dictadura de Pinochet.

Homenaje a Victor Jara by Labordeta on Grooveshark

Mentre escolteu la cançó, us comentaré les desventures de l’únic «doblado» que hi va participar, en Xavier Santolaria, en el grup B, esclar, que el grup A està reservat als grans mestres. I en Xavi, com la gran majoria de nosaltres, només és un gran alumne. Aplicat, sí, però que, en termes escolars, diríem que necessita millorar.

Amb tan sols 3 punts en set rondes —a la darrera, o es va oblidar que era matinal o, senzillament, va fer campana—, caldrà que es presenti a un nou examen per aprovar el curs.

Donada l’escassetat de «doblados», parlaré d’altres jugadors destacats, per tal que la crònica no quedi massa curta.

En primer lloc, ens fixarem en el campió del grup B, en Fernando A. Cárdenas, aquell del barret (si no sabeu de què parlo, llegiu la crònica anterior). Amb 8½ punts sobre 10, no li va caldre anar als desempats. I així se’l veu, tot ufanós, amb el trofeu aconseguit.

Qui sí que va haver de jugar les ràpides desempatadores va ser en Francesc Garnica, el «no doblado» que apareix més sovint a la nostra web —per mèrits propis, tot s’ha de dir—. Quart de la general, amb 8 punts, finalment es va haver de conformar amb la 7a plaça. A la dreta de la foto podeu veure un moment de la seva partida amb Carlos Batista.

I finalment destacaré la progressió d’un «ex doblado», en José Ortega “Kocar”. Començava la 5a ronda amb tan sols un punt, però d’aquí fins al final només perdia una partida, per tancar el seu marcador amb 5 punts, el que li va permetre obtenir el tercer lloc del seu tram d’ELO, amb dret a copa i uns calerons, com podeu veure a la foto.

Kocar_Sants2014_0196

Si teniu paciència i ganes, podeu veure tot el reportatge fotogràfic (2.500 fotos, ni més ni menys, tres de les quals ja les heu vistes) d’en Pau Pascual. Així podeu anar fent temps fins a la propera crònica. De moment ja us avanço que tenim «doblados» participant —o a punt de fer-ho— en tres tornejos més.

No news, good news

dimecres, febrer 19th, 2014

S’està convertint en un costum —beneït costum!—, però no hi ha massa cosa a explicar. En una jornada forana, les corresponsalies no han enviat els teletips amb les seves cròniques, però, donat el resultat, tampoc no és massa important. Ara bé, potser serà una funció a afegir a les tasques dels capitans. O crear una nova figura per les rondes en què no juguem a casa: la de corresponsal —de guerra, que els escacs no són sinó una batalla, incruenta, això sí—.

L’equip «A» jugava a Cornellà, un barri d’Almeda —o això diuen els seus veïns—. El resultat, malauradament, no va ser el 6 a 0 que es va produir a… Montilivi, en l’enfrontament futbolístic entre el Girona i el Lugo —ja estàveu pensant una altra cosa, eh?—. Tanmateix vam guanyar per 4½ a 1½, amb derrota d’en DJ Yebra i unes taules d’en Dani Garcia Llargués que en aquell moment ja ens asseguraven el punt del matx.

Walk on the Wild Side by Lou Reed on Grooveshark

L’equip «B», amb l’absència del “presi”, Eduard Calbet, per lesió, jugava contra l’Espiga de les Corts, a prop del Camp Nou, on la nit abans s’havia produït també un 6 a 0 —aquest cop sí que l’heu encertada—. Aquesta proximitat va fer que plantegéssim un 4-2-3-1, tàctica futbolística —i ordre de finalització de les partides— que ens va permetre guanyar per 4 a 0.

L’equip «C» va tenir el desplaçament més llarg per jugar contra el Castellet. Amb una barreja de joventut i experiència, aconseguia la victòria per 3 a 1. No podia anar millor, ja que no vam poder presentar més que tres jugadors.

I a l’equip «D» de moment no hi ha qui l’aturi: tots els partits guanyats per 4 a 0, aquest diumenge contra el Catalunya de Barcelona. Seguim imbatuts, a més d’invictes, una setmana més.

I ara comentarem una miqueta el Comarcal infantil i juvenil. Hi hem participat amb nou «doblados» i «dobladitos»: en Sergi Cuenca i Jesús Martínez en el sots-18; David Romero, David Álvarez i María José Naharro en el sots-12; i Xavier Escaler, Pol Álvarez, Nahoa Martín i Andrés Daniel Navarro en el sots-10.

Comarcal2014_grupEl torneig es va disputar durant cinc dissabtes consecutius a diverses seus de la comarca, entre elles Sitges, a l’hotel dels lleons —el recordeu?—. Posats a destacar algun dels nostres cadells de lleó, hauríem de fer-ho amb en Xavier Escaler, que va aconseguir 4½ punts en 7 rondes, acabant en la 7a posició del seu grup d’edat.

I perquè recordeu els lleons de Sitges, us proposo el següent vídeo de la Katy Perry, una Jane moderna (sense en Tarzan, el rei dels micos), en color i perduda a una jungla on no hi ha lleons però sí tigres.

Ara, a descansar una estona, que potser en alguna ronda us necessitarem per reforçar algun dels nostres quatre equips.

El primer de l’any

dijous, gener 9th, 2014

I el darrer del darrer (any). És l’Obert de Nadal del Guinardó, a cavall (ja en parlarem d’això) de dos anys: del 27 de desembre al 5 de gener.

Entre els participants, un «doblado»: en Daniel Peirón, en el grup B —i potser aviat en el grup A—. Després d’un inici prometedor, amb una sola derrota, seguia una 6a ronda amb unes taules —gairebé òbvies— contra en Francesc Domenche, el rei de les taules (els qui no el conegueu podeu consultar la seva fitxa a la FIDE i constatar-ho).

Malauradament perdia la següent partida. Ambdues derrotes, en posicions molt favorables, el feien perdre tota possibilitat en el grup, fins i tot la 6a plaça, que li hauria reportat un premi consistent en un tall de cabell amb massatge —capil·lar— inclòs. Original ho és, no cal dir-ho.

Finalment aconseguia guanyar les dues darreres partides. La penúltima, l’única que vaig poder seguir en directe, jugada gairebé al toc. Quan vaig arribar, a en Dani li quedaven una hora i vint minuts de rellotge, mentre que el seu rival disposava tan sols de poc més de 18 minuts. En un final de torre i peó contra torre assolia la victòria després que el contrincant li plantés una torre furiosa —¿recordeu el concepte?— en què el Dani va estar a punt de picar: tant és així que ja havia anotat la jugada a la planella quan se’n va adonar.

En definitiva, 15è lloc amb 5½ punts que li deixa un petit regust amarg.

Suzanne_Vega_Solitude_StandingMentre llegiu aquesta crònica, suposo que us haureu adonat d’una novetat a la web: la música de fons. És una idea més de les que ens bullen al cap per millorar-la i fer-la més atractiva. Procurarem que cada nova entrada vagi acompanyada d’un fons musical en principi lligat —per uns motius o uns altres— a l’entrada en sí. ¿Qui sap? Potser en un futur proper tindrem seguidors que s’hi connectaran tan sols per saber quina música sona a la web del Club d’Escacs Peón Doblado.

La primera que heu escoltat —o que esteu escoltant— és Luka, de la cantautora folk nord-americana Suzanne Vega. Em preguntareu què hi té a veure amb la crònica. Segurament res, però de vegades els lligams poden ser molt subtils. En aquest cas, simplement és perquè, quan se’m va ocórrer la idea, va començar a sonar el tema a la ràdio. I em vaig dir: ¿per què no?

Luka by Suzanne Vega on Grooveshark

Espero que en gaudiu, i si teniu suggeriments ens els podeu fer arribar al nostre correu: peondoblado@gmail.com. [David (Julià), no ens amacis amb les teves idees, perquè, si no, potser fins i tot el Google ho acabi considerant com a spam.]

Bones festes!

dilluns, desembre 23rd, 2013

Des d’aquí us desitgem a tots —doblados, dobladitas, dobladitos, pares i mares i amics que ens visiteu— unes bones festes nadalenques i de cap d’any. I ho fem amb una imatge ben nadalenca.

No, no és cap mena de fotomuntatge. Es tracta de l’Ashley Tapp, una nena canadenca de 13 anys, que, com podeu veure, no se’n pot estar de jugar als escacs, ni que sigui amb el pare Noël. La podeu conèixer millor a la seva pàgina web, tot i que no sé si estarà activa.

Volem també donar la benvinguda als socis nous que l’any vinent reforçaran els nostres equips: Iván Humanes, Julio Antonio Ciria, Manuel Cardoso i Jesús Salvador, a més del retorn del Xavier Santolaria. Ja els podeu trobar a tots a la pàgina dels nostres jugadors.

I, per a acabar l’any, un vídeo divertit (i modern, per tots aquells que de vegades m’heu acusat de penjar només vídeos antics), tot i que la lletra no ho és tant. Si voleu saber-ne més, podeu consultar la Wikipedia.

Que ho acabeu de passar bé! I no abuseu dels torrons!
Ens retrobem l’any vinent.

Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Viejo Piano
  • Filatelia Llach
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
  • The Corner
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Categories
Visitants