I la nova estació enceta la temporada escaquística 2016/2017 al Peón Doblado. Em quedava comentar els dos tornejos d’agost, el de Badalona i el de Sants. Però em ve més de gust parlar del present i del futur que no pas del passat. A més, podeu veure els resultats «doblados» a la pàgina d’Activitats individuals. Només voldria destacar la primera participació en un torneig individual d’en Byron Zambrano: a Sants va obtenir 4 punts en 10 rondes (bé, de fet en 9, perquè a la 10a, matinal, es va adormir i no es va presentar). Alguns dels punts els va aconseguir en finals jugats amb sang freda i precisió, de forma que ja figura en les llistes d’elo FIDE.

Després de la Diada vàrem començar de nou les classes infantils. A hores d’ara encara hi ha «dobladitos» i «dobladitas» que no s’han presentat. Us estem esperant, nosaltres i els vostres companys i companyes. De moment, hem de comptabilitzar cinc baixes confirmades: Judit Vela, Antoni Almendros, Èric Zuárez i Pol Sánchez-Porro, en categoria infantil, i Miguel Pavón en categoria sènior, en aquest cas pel seu canvi de residència. A tots us desitgem molt bona sort i que continueu gaudint del vostre esport preferit, sigui els escacs o qualsevol altre que us agradi. I recordeu que les portes del club —que també és vostre— sempre les tindreu obertes.

Tanmateix, les altes actualment són de deu nous socis i sòcies. En la categoria infantil, en Gerard Pérez, Ricci Daniel Cevallos, Niko i Anna Kurasbediani, Bekha Liparteliani, Joan de Déu Claros, Emilio Molina i els germans Martina i Lucas Moya. Menció especial per a aquest darrer, qui, amb tan sols tres anys i deu mesos, s’ha convertit en el soci més jove del club. Però no pateixis, Irene: encara que ja no siguis la benjamina, et continuarem estimant; la teva simpatia i el teu somriure permanent ens han arribat molt endins i ja t’has guanyat un lloc en els nostres cors. A tots us donem la benvinguda. I si, en algun moment, heu pensat que els escacs són un joc avorrit i seriós, ja veureu com, amb nosaltres, us divertireu força i fareu nous amics i amigues.

Aquest increment de la quitxalla i del nombre d’alumnes en les escoles on impartim classes extraescolars d’escacs, han fet que s’incorpori un nou monitor, en Gustavo Javier Magallanes, que suposa un gran reforç per a aquesta activitat, acostumat com està a donar classes a nens i nenes. Benvingut també a la família «doblada». Al grup de monitors s’hi suma també en Jordi Planella, i comptarem com a suplents amb diversos socis del club per cobrir les baixes puntuals que es poguessin produir.

No seran les darreres incorporacions. Però no vull avançar res. Ja ho sabeu: no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat.

I així hem passat del present al futur. Nous jugadors i jugadores que amplien la nostra base social i milloren el potencial dels nostres equips. Fins a cinc en la propera temporada. En això treballem. Però no ens aturem aquí. A banda de la vessant humana —la més important—, hi ha també una vessant econòmica. La supervivència de qualsevol entitat en depèn. Ja vam anunciar diversos nous col·laboradors, que no seran pas els últims. Esperem donar-vos més alegries en aquest sentit en els propers dies.

També a la nostra sala hi ha diverses millores. En actiu, un roll-up que ens projecta i ens dóna a conèixer al barri. I que ens podem endur a qualsevol lloc quan organitzem o col·laborem en alguna activitat. Si ja heu passat pel club, us haureu adonat d’un pany de paret a mig pintar. No és una pintura normal. Es tracta d’una pintura magnètica —suggeriment d’en Rubén Martín— que, quan la feina estigui enllestida, ens permetrà penjar dibuixos, fotos i altres treballs dels nostres «dobladitos» i «dobladitas» de manera molt senzilla. L’hem anomenada l’àrea infantil i pretenem que doni color i alegria al club, més enllà del blanc i negre dels escacs. En cartera tenim prevista la renovació de les peces del tauler mural, bàsicament perquè ja estem una mica tips —per dir-ho de forma suau— d’haver d’enganxar els imants de les velles.

Per acabar, anunciar-vos el gran acte que organitza el nostre club en aquest mes d’octubre. Ho heu endevinat, és clar. Em refereixo al II Halloween Chess Tournament. Aviat tindrem ja les bases i un formulari d’inscripció penjats al web. De moment us deixo el cartell —encara no definitiu—, dissenyat novament per en David Sánchez, que ha realitzat un magnífic treball. Aneu triant les vostres disfresses, perquè la nit fosca s’apropa.

Us animem a participar-hi, jugant i, també, col·laborant en la decoració o en el muntatge de les sales. Si teniu una mica de temps lliure i ganes, feu-nos-ho saber. Quantes més mans ajudin (com podeu veure al cartell), millor serà el torneig

Aquí ho deixo per avui. Manteniu-vos amatents, perquè, amb aquest ritme, les entrades al web es produiran molt sovint i no voldria que us en perdéssiu cap.

O Un dewezh ’barzh ’gêr en bretó. Per primer cop aquest any jugàvem a casa, amb tot el desplegament logístic que suposa acomodar 44 jugadors a taula.

A poc a poc van anar començant les partides. L’equip «A» competia contra el Jake «B», un dels equips forts del grup. Tanmateix, l’empat final ens va deixar un regust amarg. La primera derrota va ser la d’un servidor. I és que no es pot estar a missa i repicant. Més preocupat perquè tot anés bé a la sala, vaig cometre un error d’obertura que em va costar una peça i, a la llarga, la partida. Per sort, en Ramón Fuentes igualava el matx, que es mantenia així amb les taules d’en Manel Santolaria i en Marc Alquézar. En Diego Flores ens posava per davant, però l’alegria durava poc: el partit es tornava a igualar després de la derrota de l’Iván Humanes. La victòria d’en Rubén Martín ens assegurava l’empat. Quedava en Dani Llargués jugant la darrera partida de tota la sala. Tothom concentrat observant. Dos alfils i torre contra parella de torres semblava un avantatge suficient per obtenir, almenys, unes taules que ens fessin guanyar el punt. Però el temps també compta i en Dani no es va adonar d’una clavada de peó que li costava un dels alfils. De sobte, un terrabastall va ressonar a la sala: una de les noves taules que hem adquirit per l’ocasió patia un cobriment i es desplomava i, amb ella, el tauler en joc i el del costat. Recol·locades les peces, va continuar l’enfrontament fins que en Dani va haver d’abandonar i deixar el resultat en 4 a 4, esperançador, però una mica frustrant.

L’equip «B» s’enfrontava al Capellades, que va demostrar la potència dels seus primers taulers: tres victòries davant en Jose Archilla, Roberto de la Fuente i Francisco Rivas. Sortosament, als nostres darrers taulers comptem amb dos comodins que van reduir les distàncies: en Martí Aguilà i en Marco Antonio Buitrago. I en Jesús Martínez, dur com una pedra i que no dóna una partida per perduda. Semblava igualada, però va aconseguir arribar al final amb un lleuger avantatge que va acabar transformant en el tercer punt de l’equip, el que ens donava el 3 a 3, un nou empat que, en aquest cas, té un millor sabor.

Als equips «C» i «D», com sabeu, aprofitem perquè juguin els nostres «dobladitos» i altres socis amb fam d’escacs. El «C» jugava contra el Vilafranca «G». Juntament amb en Manuel Cardoso, que va exercir de delegat com a jugador més veterà, s’estrenaven en David Álvarez (en aquesta Lliga) i l’Íker Alcalde i en Miguel Moreno (en la competició en general). Malauradament no es va assolir cap punt, en part degut a la presència d’una “mosca collonera” que pul·lulava per la sala i que haurem de foragitar si no manté la boca tancada.

El «D», per la seva banda, competia contra el Sant Adrià «C». El trio format per l’Agustí Compte i els Escaler júnior i sènior tampoc no van aconseguir puntuar, malgrat apurar totes les possibilitats.

De moment encara no duem cap punt en la 3a provincial. Aviam si en la propera jornada es trenca el malefici i n’anotem algun en les nostres caselles.

Enguany hem decidit obsequiar a tots els equips que vinguin al nostre local amb un exemplar del llibret 10 anys d’escacs, com a record de la seva visita al Peón Doblado, iniciativa que ha estat molt ben rebuda pels quatre primers clubs d’aquesta temporada.

Campionat de Catalunya d’edats

Els dissabtes continua l’anomenat Campionat Comarcal. En el sub-14, en David Romero va aconseguir un punt més. Curiosament, els dos punts que té han estat contra la mateixa jugadora, la Berta Ruiz, el primer per incompareixença i el segon, aquest cop sí, damunt el tauler (la normativa del sistema suís permet aquesta duplicitat en cas que la primera partida no s’hagi disputat). En el sub-12, la nostra Lucía Enríquez encara no ha pogut puntuar però està aprenent un munt d’aspectes que no es poden ensenyar a les classes. En la segona partida que va disputar també es va produir una anècdota: tots sabeu que hi la l’enroc curt (O-O) i l’enroc llarg (O-O-O), però potser no coneixeu l’enroc extra llarg (O-O-O-O), una nova modalitat que potser s’afegeixi a les normes dels escacs en un futur. El cas és que el seu segon rival, amb negres, va jugar el rei d’e8 a b8 i va enrocar. En definitiva és el que la majoria fem habitualment, però en dos temps enlloc d’un de sol. En el sub-10 l’Aítor Jiménez va sumar també un punt més, després de perdre en la primera partida del dia amb l’Hugo Ruiz, el número 1 del rànquing, i donar un mat directe amb dama a 8a fila en la segona.

Irene Planella i Miguel Cabrillana, a la 2a ronda del Comarcal. Foto: Jordi Planella.

I en el sub-8, en Miguel Cabrillana es col·loca com a líder provisional després de les seves dues victòries. Però haurà de vigilar l’Ivan Planella, qui, amb dos punts més, en suma també quatre i el segueix a la classificació. L’enfrontament entre ambdós està cantat en la propera jornada. I en el quart lloc, trobem la Irene Planella, qui també va afegir dos punts més al seu marcador i, amb tres i a la quarta posició, també presenta la seva candidatura als primers llocs del grup. Finalment, en Biel Giles es va estrenar amb una victòria, tot i que per incompareixença del seu rival.

De moment, estem força satisfets del rendiment dels nostres «dobladitos» i «dobladitas», no només per les seves victòries damunt el tauler sinó també per la seva actitud positiva i alegre, com podeu copsar a la foto que us deixem, en la qual es pot detectar un lapsus. El veieu?

Acaba l’any i acaba també el nostre 10è aniversari. Potser no ho sembli, però crec que ha estat magnífic. L’edició del llibret commemoratiu i la celebració del Torneig de Halloween potser pareguin poca cosa. Ara bé, jo em quedo amb una altra fita: hem tancat l’any amb 57 socis i sòcies en actiu, un 35% més que l’any anterior. Un nombre que encara esperem superar abans de l’inici de la Lliga Catalana, de la qual en parlarem d’aquí a uns paràgrafs.

Si esteu encuriosits, podeu adreçar-vos a la pàgina de Jugadors. Hi hem afegit un nou apartat que reflecteix tota la gent que ha passat pel Club en aquests deu anys d’existència, des del número 1 fins al número 100. Sí, perquè ja hem arribat als 100 socis. I el darrer n’és un de molt especial. No es federarà amb nosaltres, però té molt bona relació amb el Peón Doblado i és molt apreciat per tothom: es tracta d’en Marcelo Panelo, Mestre Internacional que continuarà alliçonant a «doblados» i «dobladitos», i a qui donem la benvinguda com a nou soci. És un símbol de la bona marxa del Club i de què les coses s’estan fent bé. D’això i d’altres afers en parlarem a la propera…

Assemblea ordinària de socis

La celebrarem el proper dissabte 9 de gener a les 17:00 hores en 1a convocatòria i a les 17:30 hores en 2a, a la nostra seu social.

L’ordre del dia serà l’habitual: presentació dels comptes de l’anterior temporada, pressupost de l’actual i, sobretot, programació de les activitats de l’any actual.

Us esperem a tots i totes per parlar, discutir i aconseguir que el 2016, amb les vostres aportacions, sigui encara millor que el 2015.

Després de l’assemblea ens plantejarem la participació del Club en el primer torneig oficial de la temporada:

La Copa Catalana

Se celebrarà el diumenge 17 de gener a les Cotxeres de Sants, en sessions de matí i tarda. A falta de comprovar la reglamentació oficial, és segur que presentarem un equip, potser dos. Ens podeu confirmar pels mitjans habituals si desitgeu competir amb l’equip. Això ens ajudarà a decidir quants n’inscrivim. El torneig serà el tret de sortida de la competició per equips per excel·lència:

La Lliga Catalana

Començarà el diumenge 24 de gener i finalitzarà el 3 d’abril, després d’un parèntesi de quinze dies per Setmana Santa.

Enguany hem inscrit quatre equips (d’aquí el títol): un a 1a provincial, un a 2a i dos a 3a, un d’ells per facilitar el rodatge i la progressió dels «dobladitos». Consulteu el calendari a la pàgina de la Lliga Catalana i aneu-vos mentalitzant. Seran quatre jornades a casa i quasi cinc a fora (dos dels equips estan en grups amb vacants). I la darrera la jugarem al nostre local. Volem recordar als fotògrafs habituals que el diumenge 3 d’abril serà el dia de la foto oficial. Així que aneu llustrant les càmeres i, si és possible, doteu-les, com ja vaig dir, d’un gran angular.

Per la nostra part ja hem previst l’adquisició d’algunes taules més per tal que tothom pugui jugar assegut adequadament a la cadira. A no ser que, en l’equip «D» alguns «dobladitos» decideixin competir estirats a terra amb els escacs gegants de què disposem.

Poseu-vos les piles, perquè, després de les vacances nadalenques —els qui n’hagueu tingut—, comença un nou any escaquístic i comptem amb tots vosaltres.

No, amics, el soufflé de la nostra web no ha baixat. Tan sols es tractava d’un stand by motivat per la feina —la pròpia i la del club— i la calor que ens ha envaït durant el mes de juliol.

Però ja tornem a ser aquí. És època de vacances, però se’ns havien quedat al tinter algunes coses per comentar. Una d’elles és la millora de la sala de joc. No és gran cosa, però ens mancava algun moble per no haver d’anar contínuament al despatx a buscar material. Mentre cercàvem alguna vitrina, els nostres companys de despatx, Cornellà Activa, ens van oferir un dels seus armaris, atès que només en feien servir un. Aquesta deferència, que els agraïm profundament, ens permet disposar dels llibres, taulers i rellotges a l’abast dels socis amb molta més comoditat. I a això hem d’afegir l’adquisició d’un tauler mural perquè la informació del club —llistat de jugadors, tornejos i altres notícies d’interès— sigui més accessible per a tothom. És una manera de complementar el que figura a la web i tot allò que s’informa de paraula, de forma que tots els nostres socis i sòcies estiguin plenament assabentats de les activitats del club.

El Torneig Social

Deixem de banda momentàniament les coses materials i centrem-nos en el nostre Torneig Social. Arrencava la 1a ronda amb sorpresa: en Dani Llargués perdia contra David Guirado; sorpresa relativa, perquè el capital sempre guanya a la burocràcia. A la 2a i 3a rondes es mantenia la lògica, tot i que podríem destacar diverses taules: unes de paterno-filials —i no pactades— entre en Manel i en Xavi Santolaria, unes altres entre l’Ignasi Archs i en Marco Antonio Buitrago —per ofegat—, i unes terceres entre en Daniel Montoya i en “Jorda”. A la 4a ronda, novament en Dani Llargués perdia, en aquest cas contra l’Ignasi Archs; i el benjamí del torneig, en David Romero, aconseguia unes meritòries taules contra en Miguel Pavón.

Després d’una setmana de descans, s’iniciava la 5a ronda amb el liderat en joc. En Daniel Montoya guanyava a en Gregorio Valbuena i es col·locava líder en solitari. I en David Romero sumava una nova victòria per continuar progressant. A la 6a ronda la cosa es posava emocionant i els resultats deixaven un empat al capdamunt i amb diversos perseguidors disposats a desbancar els primers classificats. La darrera ronda prometia…

Arribem, doncs, al final. En Gregorio Valbuena no deixava lloc a la sorpresa i guanyava a en Marc Alquézar. En Dani Llargués, finalment, es recuperava i vencia a en Daniel Montoya. I en la lluita pel 4t lloc (el 1r de la consolació), l’Ignasi Archs s’imposava a en Manel Santolaria.

I així, la classificació definitiva d’aquest 2n Torneig Social «Peón Doblado» va ser la següent: 1r, Gregorio Valbuena; 2n, Daniel Montoya; i 3r, Dani Llargués. I en 11a posició, en David Romero amb 3½ punts, demostrant que és un valor de futur que ben aviat competirà en els nostres primers equips.

Durant l’entrega de trofeus i medalles vàrem aprofitar per lliurar algunes coses més: els carnets de soci (els primers del club!) i unes fantàstiques samarretes especials del 10è aniversari, com la que llueix ufanosament en David Guirado i que potser d’aquí a uns anys seran peces de col·leccionista.

Sabem que l’organització podia haver estat millor i n’hem pres nota pel proper Torneig Social, que, amb més temps per preparar-lo i l’experiència adquirida, esperem que funcioni més bé. Amb la idea, també, de precedir-lo d’un Social Infantil amb els nostres «dobladitos».

Patrocinadors

I, per a acabar, donem la benvinguda a un nou patrocinador de la nostra web: la cocteleria de l’Hospitalet Mary Pickford, regentada per un vell conegut, en Rufo Quintana, un dels pioners en l’organització del Torneig d’Escacs «Viejo Piano». I també, com no, felicitar a Filatelia Llach. Si nosaltres complim enguany el nostre desè aniversari, ells compleixen el primer centenari (sí, sí, cent anys, ni més ni menys). Enhorabona!

O Solo ante el peligro (Fred Zinnemman, 1952) segons la traducció espanyola. Fa uns dies, buscant uns documents (dels clàssics, no dels arxivats en un disc dur), em vaig trobar amb el butlletí núm. 14 del desaparegut Cine Club L’Hospitalet. La portada feia referència a aquest mític western, en el 25è aniversari de la mort de Gary Cooper, el protagonista del film.

I l’he volguda compartir amb tots vosaltres, ja que, com veieu, el disseny d’en Santi Miquel juga amb el simbolisme del nostre esport, els escacs.

Els qui no estaran sols davant del perill són els nous socis que han vingut al nostre club: en Manel Santolaria, president durant un munt d’anys del CECOB i pare durant molts més d’en Xavier Santolaria (esclar, per això us sonava el cognom), qui, a més, ve acompanyat d’una sorpresa que us desvetllarem aviat; en Daniel Montoya, provinent també del CECOB; i en Jesús Martínez, amic d’en Sergi Cuenca.

Entre tots ja sumem més de 30 federats —de moment—, que jugarem tots junts (almenys a casa) en la propera Lliga Catalana. Fins i tot hem hagut de comprar tres taules (sense r), per no haver de jugar asseguts a terra. (De cadires n’hi ha de sobra, no patiu.)

Som-hi! Aquest diumenge, a competir plegats davant del perill.

Ja podeu consultar el calendari de la Lliga Catalana 2014. L’anterior Campionat d’Equips de Catalunya ha canviat de nom i els «doblados» hi participarem amb quatre equips, per la qual cosa hem renovat i adquirit nou material: taulers i peces de fusta i de plàstic, rellotges… I selles de muntar, per cavalcar al galop per les contrades del nostre petit país en el nou any xinès del cavall.

Enguany, a banda de la novetat del canvi de nom, la Lliga Catalana només comptarà per a ELO català en totes les categories, complint el mandat de l’Assemblea general de clubs de la FCE del 19 d’octubre de 2013, en què es va aprovar, amb 42 vots a favor, dos en contra i una abstenció, la proposta de separació de la llicència catalana de la de la FEDA i, conseqüentment, de la FIDE. De fet, a hores d’ara, ja no hi ha cap torneig català que hagi demanat l’homologació de l’ELO FIDE.

Sabem que açò, òbviament, suscita dubtes entre els jugador i jugadores. La Federació els ha intentat resoldre —a mode de FAQ’s— en la circular CAT 45/2013. Us recomanem que la llegiu per tenir les coses més clares.

Aneu-vos preparant, doncs, perquè la competició comença d’aquí a poc més d’una setmana. El repte és assolir el retorn a la 1a Provincial i també, per què no, seguir mantenint un equip a 2a Provincial.

Aquest mes de desembre iniciem dues noves activitats a les quals esperem donar continuïtat. La primera és per als adults: un curs bàsic d’escacs adreçat sobretot als pares i mares dels nostres alumnes, perquè així adquiriu uns coneixements elementals del joc i pugueu jugar amb els vostres fills i filles. La idea és que amb els escacs passeu una bona estona i aprengueu els uns dels altres (potser fins i tot els vostres fills i filles us donin alguna lliçó). De tot se n’aprèn.

La segona és per als nens (i per a tothom que hi vulgui assistir). Ja fa un temps us vam comentar que el projector que vam adquirir ens seria molt útil en molts aspectes. Ja l’estem fent servir per a les classes i ara el volem utilitzar d’una forma més lúdica: el proper dissabte 21 de desembre, a les 17:30 h, projectarem la pel·lícula Els cavallers del sud del Bronx, produïda per a la televisió i doblada al català. Basada en una història real, ens explica l’experiència d’un professor que aplica els escacs a la seva classe, aconseguint captar l’atenció dels seus alumnes, nois i noies conflictius del sud del Bronx que, amb el joc, milloraran en els seus estudis, aconseguint preparar-se millor per a la vida fora del col·legi. En teniu més informació a la pàgina d’Altres activitats, on trobareu les fitxes tècnica i artística i un breu trailer.

Us esperem a tots i totes per a passar una tarda agradable amb els escacs de rerefons.

Les noves tecnologies ens envaeixen i ens envolten i no en podíem ser aliens.

El tauler mural encara serà útil, però, com va passar amb la màquina d’escriure, substituïda de forma més eficient per l’ordinador, el projector ens ofereix un munt de noves possibilitats. Ara podrem veure les tàctiques del Fritz, les nostres partides del Chess Base i fins i tot vídeos didàctics d’obertures i finals sense haver d’amuntegar-nos davant la pantalla de l’ordinador.

I també, per què no, d’esplaiar-nos amb alguna pel·lícula. No sé, potser Harry Potter i la pedra filosofal (Chris Columbus, 2001) per als més petits, i El séptimo sello (Ingmar Bergman, 1957) per als més grans. O algun curt d’aquells de l’ànec Donald, que encara avui ens fan riure a tots.

D’altra banda, hem incorporat un nou enllaç, la web Chess DB, una base de dades de tots els jugadors i jugadores que han estat inclosos a la FIDE, amb algunes curiositats interessants i una calculadora d’ELO. Busqueu-vos-hi. Us donarà algunes estadístiques que, potser, ni tan sols vosaltres conexíeu.