Posts Tagged ‘humor’

Som-hi de nou, nois!

Dimecres, Gener 21st, 2015

Joker_naipLa Lliga Catalana d’enguany ja és a tocar. Com a aperitiu, aquest darrer diumenge hem disputat la fase territorial de la Copa Catalana, en la qual hi vàrem participar amb un equip. Un equip, sí, però amb dues versions (com van fer molts altres clubs, per cert): un de matutí format per Manel Santolaria, Marc Alquézar, José María Archilla, Manuel Cardoso i Jesús Martínez; i un de vespertí integrat per Iván Humanes, Diosdado Jaén “Jorda”, Dani Llargués, Marc Alquézar i Ignasi Archs. Dos equips de quatre jugadors amb un comodí, en Marc, que déu n’hi do si va fer les seves funcions, amb algun que altre atracament inclòs.

Inicialment 76ès del rànquing —emulant l’equip de Filadèlfia— d’un total de 119 equips, al final ens vàrem classificar en el lloc 69è, amb 4 victòries, 2 empats i 3 derrotes, comptabilitzant un total de 17 punts perfectament repartits: 8½ pel matí i 8½ més per la tarda.

Ràdio Cornellà

Aquest divendres 23 de gener hem estat convidats a una entrevista a Ràdio Cornellà (dial 104.6 de l’FM), a les 21.20 h, dins del programa L’esport al punt, a la qual assistirem en Dani Llargués i jo. Esteu atents i així ens podreu criticar després, tot i que intentarem donar la millor imatge del Peón Doblado i no donar-vos-en motius.

Begin the Beguine by Ella Fitzgerald on Grooveshark

I la sorpresa

Us vaig anunciar una sorpresa en l’entrada anterior, i aquí la teniu. Es tracta d’aquest fantàstic vídeo realitzat per Iván Humanes i interpretat per Luzia Cividanes i Dani Llargués. Com que, a hores d’ara, ja haureu acabat d’escoltar la versió de Begin the Beguine, el clàssic de Cole Porter interpretat per Ella Fitzgerald, una de les grans dames del jazz, ja podeu prémer el play.

Us ha agradat? Segur que sí. És un magnífic primer regal pel nostre 10è aniversari. I dic primer perquè l’Iván me n’ha promès més, que, òbviament anirem penjant al nostre web.

Tres Peons i dos «doblados»

Dilluns, Març 31st, 2014

Mentre no comencin els play-off, aprofitarem l’impasse per parlar del primer torneig de l’any amb participació de «doblados». Es tracta del XVI Obert Internacional Tres Peons, a la vila de Gràcia, amb dos «doblados» inscrits en el grup B: Ignasi Archs i David Guirado.

DavidGuirado_TresPeons2014_ronda2Començarem amb en David GM, qui, en aquest cas, ha estat la creu (o la cara, que no he sabut mai què és millor). Després d’una primera derrota, acabava vencent en la 2a ronda en una partida llarga que es va decidir en un final de peons força instructiu. A la dreta teniu la posició en la jugada 50, que sembla lleugerament favorable al negre, especialment perquè el seu rei està més a prop dels peons rivals de l’ala de dama. En David, amb les negres, va jugar aquí b6, tot i que en les seves anàlisis posteriors considera que b5 era probablement superior. Jo crec, en canvi, que el que cal evitar és Rg6, per la qual cosa la millor jugada de les negres penso que és Rf5, mantenint l’oposició.

Però cal tenir en compte el factor temps, que sol provocar més d’una errada. I això és el que li va passar al seu contrincant, que gairebé es podia haver assegurat les taules però que va acabar perdent la partida. Podeu veure la continuació i la partida sencera a la pàgina d’Activitats individuals.

A continuació patia un parell de derrotes però se sobreposava i aconseguia remuntar per acabar amb un total de 4 punts que li suposaran un lleuger increment d’ELO.

Pel que fa a l’Ignasi, realitzava un magnífic torneig, molt per damunt de les pròpies expectatives. A la 1a ronda jugava una partida molt didàctica: segur que a tots els «dobladitos» els vostres professors us han dit més d’un cop que la dama és una peça molt valuosa i que no s’ha de jugar en els primers moviments. Doncs si reproduïu aquesta partida us adonareu del perill que comporta treure la dama de passeig a les primeres de canvi. La seva persecució sol donar grans fruits, encara que això suposi acabar amb un peó “triplado”.

A la 2a ronda m’enfrontava amb la Jessica Moysen, una jugadora mexicana del Tres Peons, en la que seria una final anticipada, tot i que en aquell moment cap dels dos no ho sabia. Tot i no ser una partida brillant, us la deixo a la pàgina d’Activitats individuals, per la transcendència que va tenir en el devenir del torneig.

Jessica by The Allman Brothers Band on Grooveshark

En la 3a ronda, una badada —com va comentar en Carlos Muñoz, el meu rival— em costava la dama i la partida.

Semblava que tot tornava a la normalitat, però seguien dues noves victòries, la darrera després d’una celada que amenaçava mat en dues jugades i que l’Albert Iglesias, confiat en una posició lleugerament superior, no encertava a veure. En aquell moment tenia un moviment que gairebé m’assegurava les taules, però havia albirat el mat i vaig temptar a la sort, amb gran fortuna.

Seguien unes taules que vaig acceptar perquè tenia diverses debilitats que m’haurien suposat tres o quatre temps per resoldre-les, amb l’avantatge que això implicaria per a en Joaquín Sans, el meu contrincant d’aquella ronda.

Tot seguit una nova victòria en què, finalitzant l’obertura, realitzava un moviment de risc. Sabia que no era una bona jugada —i el Fritz ho corrobora—, però era de caire més aviat psicològic. En Lluís Martínez m’havia plantejat un gambit per dominar el centre i vaig suposar que no abandonaria aquest domini tot i que el millor hauria estat canviar peons i peces i obrir el tauler. Però, com em pensava, no ho va fer i vaig acabar guanyant el punt.

Les coses pintaven bé i, després d’aconseguir el punt a la 8a ronda sense jugar, em col·locava amb 6½ punts a manca d’una jornada. Fins i tot El Periódico, en la seva edició del dia 1 de març, se’n feia ressò.

IAG_remunta_el_vol

La Jessica, per la seva banda, s’havia recuperat i se situava amb 7 punts. Arribava la jornada decisiva. Al 1r tauler s’enfrontaven la Jessica Moysen amb en Joaquín Sans. Al 2n, un servidor jugava amb en Kuno Meyer. I al 3r, el nostre amic Lluís Febrero contra en Rafael Romero. Després d’una estona vaig pujar al lavabo i em vaig trobar amb en Joaquín Sans, que s’estava fumant un cigarret. La breu conversa que vam mantenir va anar aproximadament així:

J.S.: Estic molt malament. Has vist la meva partida?
I.A.: No, estava mirant…
J.S.: És clar, estàs pendent de la teva.
I.A.: No, la que mirava és la del Lluís Febrero.
J.S.: Ostres! Tens raó! És brutal!

I no n’hi ha per menys: una partida d’aquelles que ja no es veuen i que, si en Lluís ens la proporciona, la penjarem a la web. De fet en Kuno Meyer, el meu contrincant, es va apurar molt de temps i en gran part fou perquè estava més pendent d’aquella partida que de la nostra.

Finalment la Jessica va forçar unes taules per continu, el que li garantia, almenys, la 2a plaça, però no li assegurava el 1r lloc. La meva victòria ens empatava al capdamunt amb 7½ punts i tot depenia del desempat. L’àrbitre se’m va acostar i em va comentar que en tenia dos a favor, un en contra i un quart igualat. És a dir, un 67% contra un 33%. Però les lleis de Murphy són inexorables i la victòria final se l’enduia la Jessica, tot i que la 2a plaça aconseguida té un regust de victòria.

TresPeons2014

Jessica Moysen i Ignasi Archs, campiona i subcampió del grup B del XVI Torneig Internacional Tres Peons 2014.

I això és tot de moment. Em disculpareu per la llarga crònica, però és que no és gens habitual, al nostre nivell, finalitzar un torneig amb 7½ punts de 9. Abans d’acabar, un petit aclariment: com sabeu, a les cròniques d’aquest any hi afegeixo una música de fons. Per a aquesta en tenia dues de preparades: una per si guanyava jo i una altra per si guanyava ella. I aquesta darrera opció és, per tant, la que heu pogut escoltar: Jessica de l’Allman Brothers Band.

Que comenci la festa

Dimarts, Març 18th, 2014

S’ha acabat. La Lliga Catalana d’enguany ja ha acabat a la nostra seu, un local ampli i lluminós amb dos espais ben diferenciats: a l’esquerra, segons s’entra, la zona VIP (Very Important Players), on juguen els nostres dos primers equips. Ambdós han complit amb el que hom esperava d’ells. L’equip «A» va sumar un nou punt en derrotar el Sant Joan Despí «B» per un contundent 5½ a ½, amb només unes taules d’en Manel Santolaria. L’equip «B», per la seva banda, aconseguia la victòria per 4 a 0 contra el Gran Penya «C».

A la dreta de la sala, per contra, aquest diumenge tenia lloc la reunió anual de la Coral Cantaire de Sant Ildefons. Tenors i barítons afinant les seves veus de cara a la propera Setmana Santa, època de reflexió i penitència, la qual cosa va fer que es desplegués la mampara acústica separadora, per tal de minimitzar l’efecte dels gorgoritos dels cantants.

Quino_TarzanComençarem, aquest cop, per l’equip «D». D’entrada, en Jesús Salvador es deixava una torre i el seu contrincant li agraïa efusivament l’obsequi, tot i que no fossi el seu aniversari. En Xavier Santolaria acabava perdent també una partida en què comptava amb peça de més i crec que també algun peó. En el seu descàrrec, però, cal dir que estava afectat per la síndrome d’ET (escurat de temps). L’equip rival, el Congrés «F», s’encomanava també de la diada cantaire i el contrincant d’en David Guirado no veia un doble de cavall amb escac i pèrdua de la dama. L’1 a 3 final ens allunya definitivament de l’ascens, que serà probablement pel Molí Nou «B», tot i la petita punxada que van patir aquesta jornada.

A l’equip «C» no volíem ser menys i també participàvem amb la Coral. En Manuel Cardoso es deixava passar un peó i acabava perdent la torre i la partida. Però el premi al millor cantant del cor se l’enduia un servidor. En una posició clarament guanyadora —el Fritz, en aquell moment, assenyalava un avantatge de 8.66—, se m’apareixien els fantasmes i, veient un mat inexistent, abandonava la partida i li regalava el punt al meu rival. El marcador final encara se salvava amb un 2 a 2 contra el Navarcles «B», gràcies a la victòria d’en José María Archilla, qui, fruit potser de la seva recent paternitat, va posar “un punt” de seny i de responsabilitat a l’equip. (Posteriorment, per cert, ens va presentar la seva filla Ainhoa mentre li ensenyava les partides que restaven.)

Hoedown (Live in Anaheim, 1974) by Emerson, Lake & Palmer on Grooveshark

I ara, les bones notícies: ja tenim, matemàticament, equip a 1a. Tal com ens indicava en Javier Márquez, company del Viladecans, en la crònica anterior, només ens mancava ½ punt per pujar i ja l’hem aconseguit. I la primera plaça, que dóna opció a jugar el play-off, està gairebé assegurada per la diferència de Sonnen amb el segon classificat, el Santpedor «C».

L’equip «B», com dèiem, es jugarà l’ascens la propera setmana contra el Cornellà «F». Però, gràcies al punt que aquests es van deixar en el darrer enfrontament, partim amb l’avantatge que un empat ja ens faria quedar primers. Malgrat tot, és millor no confiar-se, perquè el rival de ben segur que jugarà hipermotivat per la rivalitat local.

Com he esmentat abans, aquesta ha estat la darrera jornada a casa i, com cada any, l’aprofitem per fer la foto oficial de la temporada. De moment, aquí us deixo la dels «dobladitos», que van fer cas de les nostres recomanacions i es van abillar amb la seva samarreta del Peón Doblado. La setmana que ve podrem veure la foto conjunta amb tots els jugadors —llevat d’aquells que van marxar abans per participar en una calçotada—. I esperem donar-vos encara més bones notícies i proclamar el pitxitxi de la temporada, que enguany està més renyit que mai.

2014FotoDobladitos

Si ens llevem ben d’hora…

Dimarts, Març 4th, 2014

Però ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora (he dit BEN D’HORA, Jorda!), som un equip imparable, tal com va afirmar —més o menys— en Pep Guardiola, el mític exjugador i exentrenador del FC Barcelona, fill de la vila de Santpedor, on va anar a jugar el nostre 1r equip.

Santpedor_AjuntamentPer confirmar-ho, només cal esmentar el resultat: 5½ a ½, un marcador que ens reafirma en la 1a posició i que deixa molt ben encarrilat l’ascens de categoria. El primer a guanyar va ser en Sergi Cuenca, en una partida magistral que intentarem penjar a la pàgina d’Activitats perquè la pugueu veure. El darrer, com no, va ser en David Julià, qui, com ja sabeu, és un expert en apurar el temps i acabar guanyant (quan no l’esgota —el temps— del tot).

Viva la Vida by Coldplay on Grooveshark

L’equip «B» es va desplaçar fins a Sant Feliu de Llobregat, on va néixer un altre jugador mític del FC Barcelona, però en aquest cas de bàsquet: en Juan Carlos Navarro, el màxim anotador de l’Eurolliga. El 4 a 0 obtingut ens manté a dalt, lluitant per la 1a plaça amb els companys del Cornellà, amb qui ens toca jugar la darrera jornada, una jornada potser decisiva.

LligaCatalana2014_C61L’equip «C» vam tornar a viatjar fins a Moià per enfrontar-nos, aquest diumenge, amb el seu equip «C». Abans d’anar cap al local de joc, vam passar per La Vicaria —ja sabeu, el bar on prendre un cafè amb llet calent que ens ajudés a passar el fred—. Finalment, no vam poder esbrinar el significat de la “P” enmig del nom, ja que els actuals propietaris s’ho van trobar així i tampoc no saben el motiu.

Pel que fa al matx, que va finalitzar amb un 3 a 1 a favor, la partida més llarga va ser la que vaig jugar contra en Miquel Anton Valls, un nen que m’ho va posar molt difícil i al qual vaig donar mat en la jugada 75, al darrer quadre de la planella. D’això se’n diu aprofitar-la bé, fins al punt que vam haver de buscar forats per signar-la. En aquell moment a mi em quedaven uns 17 minuts de rellotge; al meu rival, més ràpid que la seva ombra —com en Lucky Luke—, li restaven “només”… una hora i vint-i-vuit minuts!

LuckyLukeQuant a l’equip «D», finalment —i malauradament— ha perdut la imbatibilitat i ha caigut per la mínima, 1½ a 2½, contra el Molí Nou «B». Les espases, això no obstant, es mantenen en alt, ja que el 1r lloc del grup es decidirà entre aquest equip, nosaltres i el Congrés. I un parell d’aquests enfrontaments encara s’han de produir, per la qual cosa l’ascens es decidirà, probablement, com en el cas de l’equip «B», en la darrera jornada.

I canviant de tema, ens hem de fer ressò de la informació proporcionada per la Federació Catalana, ara fa un mes, referent a les llicències federatives. D’un total de 6.706 llicències tramitades, l’elecció dels jugadors ha estat la següent:

  • 5.516 sense llicència FEDA (un 82,25%).
  • 1.190 incloent llicència FEDA+FIDE (un 17,75%)

Aquesta ha estat la tria dels escaquistes catalans i catalanes, que sí que han pogut decidir les seves preferències.

VI Torneig ACE

Dilluns, Juny 10th, 2013

Recentment s’ha celebrat el VI Torneig d’escacs base de l’ACE (Associació de Clubs d’Escacs del Baix Llobregat), reservat a jugadors i jugadores fins a la categoria sots-18.

El dissabte 11 de maig, a les instal·lacions del Club d’Escacs Unió Coral de Sant Feliu, s’hi van acostar uns quants «dobladitos» (i algun que ja s’afaita), disposats a plantar cara durant les nou rondes que es disputaven, a un ritme de joc de 10 minuts a finish per jugador.

Els participants van ser Pol Álvarez en la categoria sots-8; Andrea Navarro, David Álvarez, Xavier Escaler i Alexis Gutiérrez en la sots-10; i Sergi Cuenca en la sots-18.

Amb un total de 50 participants, els emparellaments ens van deparar diversos enfrontaments «doblados», començant per una partida entre l’Andrea i el Xavier, seguint per una altra entre el Sergi i el Pol, i finalment, a la 5a ronda, entre l’Andrea i el Pol.

Destaquem, en la classificació final, la 6a plaça absoluta d’en Sergi Cuenca, 3r en la categoria sots-18. I en la categoria sots-8, la 2a plaça d’en Pol Álvarez.

ACE2013_DSCN0301

D’esquerra a dreta: Alexis Gutiérrez, Xavier Escaler, Andrea Navarro,
Pol Álvarez, David Álvarez i Sergi Cuenca.

Emulant El Jueves, hem penjat només una foto, però n’hi ha més. Les trobareu en l’àlbum Picasa que han compartit els companys de la Unió Coral Sant Feliu. Si teniu paciència, podreu veure alguns dels nostres «doblados» i «dobladitos» participant o seguint la jornada atentament. Si no n’heu tingut prou, també podeu veure les que va fer en Xavier Escaler sr., en la pàgina de Participació en Tornejos individuals de la nostra web.

Maig, mes de flors i… vermut

Dilluns, Abril 29th, 2013

Mentre alguns «doblados» estem participant en diversos tornejos individuals, n’hi ha d’altres que es van acabar fa uns mesos. Però només les partides. Encara queda la part més important: l’entrega de trofeus.

Parlo, esclar, del Torneig d’Escacs «Viejo Piano». El diumenge 12 de maig, cap a la una del migdia, es lliuraran els trofeus de la darrera edició, un dels quals, el segon, se l’ha endut el nostre company Daniel Garcia Llargués. Com mana la tradició, prèviament en Miquel Ibor, propietari d’aquesta cocteleria de l’Hospitalet, ens oferirà un bon aperitiu, que els jugadors d’escacs també necessitem alimentar l’estómac.

icoBrailleUna curiositat d’enguany és que el cartell del torneig (el podeu veure si cliqueu l’enllaç) ha estat dissenyat per l’Àlex Espinosa. Però no pas el nostre «dobladito», sinó un jove dissenyador del taller Braille Corp. que en comparteix nom i cognom.

Aquest mateix cartell és el que figurarà com a portada del llibret —una altra tradició del torneig—, que aquest any, en canvi, no comptarà amb les clàssiques fotos dels participants. Degut a problemes informàtics, aquestes es van perdre al núvol —és com s’anomena ara els llimbs— i per això vam decidir substituir-les per unes quantes tires còmiques, com ja s’havia fet en les primeres edicions. Així, gràcies al genial Quino, gaudirem de l’entranyable Mafalda i la seva colla. I, com a primícia —i en exclusiva per la nostra web—, aquí en teniu una perquè rigueu —o somrigueu— una estona.

Mafalda1rMaigCNT2013Abans del lliurament de trofeus, el primer de maig, se celebra el Dia Internacional del Treballador. I en aquesta ocasió, els companys de la CNT han realitzat un cartell reivindicatiu amb tema escaquístic. No fa pas gaires anys, la temporada 2009, quan encara érem un club nòmada i no disposàvem de local fix, la CNT de Cornellà ens va oferir la seva seu perquè hi poguéssim jugar el Campionat de Catalunya per Equips, per la qual cosa sempre els estarem agraïts. Tingueu en compte, però, si sou escaquistes, de no fer massa cas de l’eslògan (si amplieu el cartell sabreu de què parlo). Les regles del nostre esport es mantenen invariables des de fa segles i no cal canviar-les ara; les revolucions s’han de fer només allà on pertoca.

Festival a les Corts

Dimarts, Febrer 12th, 2013

En una matinal extraordinària (en tots els sentits del mot), el Barça guanyava el Getafe per 6 a 1. A pocs metres del Camp Nou, al carrer Joan Gamper (coincidència?), el Club d’Escacs Peón Doblado guanyava l’Espiga de les Corts “B” per 7 a 1, superant així el resultat obtingut per l’FCB.

Igual que el Barça, tots els gols del matx els aconseguien jugadors diferents. (Certament, el dia que en el Campionat per Equips un jugador faci un hat-trick farem festa grossa, perquè serà un esdeveniment internacional.)

Òbviament, el resultat parla per si sol. No es pot destacar un jugador concret, sinó tot l’equip, que ha aconseguit el primer punt a Primera provincial de la seva història. Recordeu la data: 10 de febrer de 2013.

Ara bé, sí que podem anotar algunes anècdotes: en primer lloc, el punt de l’Ignasi, entestat a batre el rècord de la partida més curta; guanyava en menys de mitja hora, donant mat en tan sols vuit jugades. Us sona? Efectivament, és la celada del contragambit Budapest. Si no la coneixeu, la trobareu al blog cronicasdobladas que escrivia el nostre antic company Kocar. En segon lloc, el punt del David Julià; ell, que sempre va apurat de temps, estava desconcertat perquè, per una vegada, era el seu rival qui en consumia més, fins al punt que se li va caure la bandera. I en tercer lloc, podem considerar també com una anècdota el punt que ens va faltar per fer el ple: en Jorda, preocupat per la seva cavalleria, s’oblidava de les fortaleses i els canons del seu contrincant n’enderrocaven una. (Google Translator: després de moure un cavall, va perdre una torre neta.)

I si les Corts eren una festa, a Martorell l’equip «B» triomfava amb un 4 a 0 contra el Martorell “E” i es col·loca així en 3a posició, a tan sols un gol de la plaça que dóna accés a la promoció a la Segona provincial. Serà difícil, però si continuem en aquesta línia arribarem a les darreres rondes amb possibilitats.

Pel que fa als «dobladitos», marxaven cap a la platja per jugar contra el Castelldefels “B”. El matx acabava amb empat a 2, amb victòries de l’Àlex Espinosa i del Pol Álvarez. A la foto podeu veure els quatre que hi van participar tot just abans d’iniciar el partit.

Del primer tauler, en primer pla, al quart: Àlex Espinosa, Andrea Navarro, David Álvarez i Pol Álvarez. (Foto: J. M. Álvarez.)

Una jornada, en definitiva, de ciutat, mar i muntanya en què de ben poc que no aconseguim el triplet. Però amb 13 punts dels 16 possibles, tenim la moral pels núvols. I no són núvols de tempesta.

Una mica d’humor

Dissabte, Desembre 1st, 2012

No és molt habitual que a la premsa hi hagi notícies d’escacs, però avui ens fem ressò d’una que ha aparegut avui mateix a El Periódico, en el suplement mésesport. És aquesta:

Notícia a El Periódico, 1/12/2012Un escaquista debutant rep diverses guitzes a l’intentar matar un cavall amb un peó

J.M.A., de 19 anys, ha hagut de rebre diversos punts de sutura i està en observació a la clínica «Nostra Senyora dels Ximples». Segons han explicat alguns testimonis, el jove va sortir de la seva tercera classe d’escacs molt contrariat i amb un peó de plàstic a la mà dient: «Realment s’ha de ser un geni de l’estratègia per arribar a matar un cavall amb això». I no va tornar a aparèixer per classe. Per la seva part, la mare del noi ha manifestat: «Quan de nen jugàvem al parxís i li dèiem “et pots menjar la fitxa verda”, sempre acabàvem a urgències amb una rentada d’estómac». El pare, per la seva banda, no ha volgut fer més declaracions que un breu «sí, sí. El meu fill és gilipolles».

Bé, ha aparegut a la secció “Els esports segons 12 monos“, una secció humorística. Però està bé que també se’n recordin del nostre esport, ni que sigui per riure una estona, que els escaquistes tampoc no som gent tan seriosa com pot semblar.

D’altra banda, també hem de comentar que els nostres futurs rivals ja s’estan preparant per jugar contra nosaltres: ho hem trobat en una entrada del blog del Mestre FIDE Luis Fernández Siles, titulada cómo jugar contra los peones doblados i en la seva pàgina web: Ataque contra los peones doblados. Ja ens podem anar preparant, que les properes partides seran dures.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2019
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Mary Pickford
  • Filatelia Llach
  • Adeslas
  • The Corner
  • Ajedrez 21
  • Advocat.cat
  • Gramma arts gràfiques
  • Viejo Piano
Maig 2020
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
« Nov    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Categories
Visitants