Posts Tagged ‘humor’

Sobrevivint

dissabte, març 24th, 2018

Tres ascensos en una temporada (l’anterior) suposen un esforç afegit en l’actual i no només perquè calen sis jugadors més. La supervivència era l’objectiu principal, sense refusar algun nou ascens —que encara no descartem, i fins aquí puc llegir—. Per cert, gràcies, Javi Márquez, per la teva informació: ens ha estat molt útil.

Finalment, la temporada no ha anat gens malament, malgrat el regust amarg d’alguna jornada en què, possiblement, ho podíem haver fet millor. Analitzem la darrera ronda i la seva implicació en el campionat global.

L’equip «A»

El matx contra el Catalònia «B» de Manresa començava amb bon peu, ja que arribaren al nostre local amb dues baixes. Així començaren les partides a les 9:30 en punt. Algunes, perquè ens faltava la brigada xileno-argentina. Deu minuts més tard arribava el representant albiceleste, Gustavo Magallanes. El vaig saludar, li vaig donar el seu carnet de soci i vaig tornar al meu seient. I no sé com, però poc després s’acomiadava amb el punt a la butxaca. Arribar i moldre…

Entremig es presentava Emilio Carrasco, la fúria xilena, a qui, acostumat a jugar amb el temps al límit, no li preocupava massa la diferència de temps. De fet, en una partida una mica més llarga, també assolia la victòria. Mancava encara l’altre representant xilè, Francisco Pizarro. A les 11:41 ens arribava un missatge de disculpa: després d’un viatge a Madrid, rebentat, es va quedar adormit i no li va sonar el despertador —o sí, però ni se’n va assabentar—. Resumint: de moment, i sense seguir un ordre cronològic, el marcador ja era de 4 a 1. Amb un puntet més ja obteníem l’empat. I aquest vindria de la mà d’Slimani, qui, després de tres o quatre anys sense jugar, va agafant el ritme, i de Ramón Fuentes, en un final amb peó torre que, llevat d’error del rival, és taules. Mig punt de cadascun per anotar el 5 a 2.

Jorda, per la seva banda, no ho acabava de veure clar fins que aconseguí un doble guanyant dama i partida. I Jesús, pel poc que vaig veure, em va semblar una partida estranya que a voltes pareixia decantar-se d’un cantó i a voltes de l’altre. Finalment el pèndol va caure de la banda del Jesús: 7 a 2, un resultat inimaginable abans de l’inici del matx.

Només quedava en Dani, amb una partida complicada i lluitant contra la posició, el rellotge i la xerrameca dels jugadors que ja havien enllestit el seu joc. Desconcentrat pel soroll, va haver d’entregar el punt, que, sortosament, ja no afectava al resultat final, 7 a 3, per deixar-nos en la 3a posició del grup en el primer any en què juguem a Preferent.

L’equip «B»

Excepcionalment, aquesta setmana vaig reforçar l’equip «B» per intentar aconseguir la victòria i per això puc fer-ne la crònica de primera mà. El primer en acabar va ser en Roberto, que va jugar una partida gairebé llampec i va assolir el primer punt del matx. Poc després un David Guirado que sembla que per fi s’està consolidant en els 1800 d’elo (i pujant) sumava el segon punt i marxava a corre-cuita. Si no m’erro el tercer punt va ser el meu; després de guanyar un peó en l’obertura, el vaig mantenir tota la partida i, un cop canviades totes les peces, aquell peó de torre, amb el rei a b7 obrint-li pas, era imparable. Byron i Jordi González també definien les seves partides i col·locaven el 5 a 0 en el marcador. I quedava Francisco Rivas. Després de perdre peça mantenia el tipus fins que el seu contrincant s’equivocava i li permetia recuperar-la. I no només això, sinó que el deixava en una posició esplèndida, amb tres peces envoltant el rei mentre les defenses estaven a l’altra punta del tauler. El mat era imminent… Però no. Francisco, obsessionat amb guanyar la dama, no veia un mat en una i acabava donant-lo en un final en què només ell tenia peces, fins i tot dues dames! Sort que ja teníem el punt perquè si no a algú li hauria donat un cobriment de cor. En fi, 6 a 0 contra el Castelldefels «C» per acabar, com el primer equip, en la 3a posició del grup. Magnífica classificació en un any marcat per les baixes i que, potser, ens reporti algun regal addicional. Ja veurem…

Integrants del Peón Doblado celebrant el final de la Lliga. D’esquerra a dreta: Ramón Fuentes, Dani Llargués, Ignasi Archs, Jordi González, José Archilla i Jesús Martínez.

L’equip «C»

La veritat és que la lluita contra el Sant Martí «D», primer del grup, es presentava força desequilibrada i més quan anàvem a jugar amb una vacant i dos «dobladitos», un d’ells, en Nil López, lesionat: quasibé 400 punts d’elo mitjà de diferència. Com deia l’Edu Jodar la darrera setmana, l’Antonio Molina va arribar al club esbufegant. Els rivals, que es jugaven la primera plaça del grup amb el Congrés «C», no van donar opcions als nostres companys i van vèncer en tots els taulers: 0 a 6, però, per sort, la feina ja estava feta des de la setmana anterior i la penúltima plaça almenys ens lliura del descens de categoria.

L’equip «D»

La darrera jornada tocava contra el Collblanc «B», un dels equips veterans de l’Hospitalet. Com que a l’equip que presentàvem tots els jugadors tenien un màxim de 1700 d’elo, no vam seguir l’ordre de forces, tal i com permet l’article 11.3 del Reglament de la Lliga Catalana d’Escacs, cosa que el delegat local desconeixia. Es va mantenir, per tant, l’ordre que havíem presentat i van començar les partides tret de dues: al sisè tauler perquè només comptàvem amb cinc jugadors, i al quart tauler perquè el rival de l’Unai Jodar no es va presentar. Aquest va ser l’únic punt de l’equip, ja que la resta de components de l’equip, tot i que estic segur que ho van intentar, no van poder superar uns rivals amb més experiència —molta més experiència!—.

Amb l’1 a 5 final concloïa la Lliga també per l’equip «D», l’únic que no ha pogut salvar la categoria. Tanmateix, m’agradaria reproduir unes paraules que un dels nostres entrenadors, l’Emilio Carrasco, va dirigir a tots els nostres «dobladitos» i «dobladitas» en un missatge de WhatsApp: «Creo que ha sido un año muy interesante para l@s chic@s, han jugado y conocido cómo es la realidad de los torneos, han jugado en equipo y han sufrido con la derrota. Aún siguen, lo que demuestra que les gusta y que tienen ganas de más.
De seguir en esta línea, el próximo año será para cosechar triunfos y buscar algún podio.
Mis más sinceras felicitaciones a cada un@, gracias a los padres y madres, herman@s y familiares en general, que los han acompañado y apoyado; ahora a descansar.
Un abrazo grande y saludos.
Emilio

Properes activitats

Un cop acabada la Lliga Catalana d’enguany, el club no s’atura. En la propera crònica us faré notícia de les activitats que estem preparant: la participació dels «dobladitos» en el Calculín, el Torneig Social Infantil, el Torneig de Ràpides de Festa Major i la col·laboració en algunes de les Jornades que realitzen les AMPA d’Els Pins i del Mediterrània. També us parlaré dels darrers èxits «doblados» en alguns tornejos. I segurament més coses que estan per esdevenir. Continueu connectats a la web: noves cròniques i noves músiques per a vosaltres. I una miqueta d’humor per acabar aquesta darrera crònica de la Lliga d’enguany.

D’oblits i pèrdues

dimarts, febrer 20th, 2018

Una jornada profitosa, amb victòries dels equips «A», «B» i sub-12 (en aquest cas per descans), empat de l’equip «C» i una única derrota de l’equip «D», que fa que el Peón Doblado assoleixi per fi una victòria global en aquesta Lliga. Diumenge marcat pels oblits i pèrdues de peces no habituals en les partides, com si ens haguéssim posat d’acord. Però com que els resultats van acompanyar, no hi donarem més importància, bo i esperant que no es repeteixin, especialment en el nostre bàndol. Anem, doncs, a analitzar la jornada, avui amb diversos cronistes.

L’equip «A»

Un diumenge més i ja portem cinc rondes a la Lliga. Només en queden quatre per finalitzar la millor competició d’escacs de l’any, podríem dir també la més divertida, tot i que crec que el format s’ha quedat obsolet. Potser caldria replantejar-se la durada de la Lliga com en altres esports. [Nota: Dani es refereix a allargar el nombre de jornades. Atesos els problemes que tenim per conformar les alineacions, quasi que ho deixaria tal com està.]

Bé, aquest diumenge ens va venir a visitar… la PATUM!!! El Club d’Escacs Berguedà venia a la nostra seu per primera vegada. Els de Berga van arribar amb puntualitat, a diferencia dels «doblados», que vam començar amb cinc minuts de retard en no ser presents la meitat de l’equip.

Els rellotges es van posar en marxa i el silenci s’apoderà de la sala. Ben aviat, quan tan sols portàvem prop d’una hora jugant, el jugador Flash va guanyar la partida. Parlo d’en Gustavo Magallanes, a qui he rebatejat com a Flash. Per als qui no heu sentit parlar mai de Flash us en faig cinc cèntims. Flash és un personatge de còmic, un superheroi de l’univers DC, que posseeix l’habilitat d’una rapidesa sobrehumana.

La resta de partides continuaven molt igualades, excepte la d’en Ramón, que es va deixar la dama en els primers moviments. El següent en finalitzar va ser Batman, un altre superheroi que continua imbatut en el campionat: es tracta d’Iván Humanes, que va fer taules en una posició prou complicada. Poc després Diego Flores va guanyar la seva partida i continua amb el peu a l’accelerador després d’haver perdut en les dues primeres jornades.

El marcador se situava 2½ a ½ i començava el carrusel: pràcticament cada deu minuts finalitzava una partida. La següent va ser la d’en Ramón i amb sorpresa: va jugar tota la partida amb dama de menys i no es va rendir en cap moment, fins a provocar l’error del seu adversari i sumar un nou punt per l’equip; d’això se’n diu atracar o, millor dit, “atraco a mano alzada”.

Escacs, CornellàAra em toca a mi: la partida va estar prou bé, amb cert avantatge des de l’obertura fins que finalment vaig canviar totes les peces per arribar a un final guanyador de rei i peons. Marcador 4½ a ½ i només ens faltava un puntet per a aconseguir la victòria.

En el primer tauler aquesta setmana hi jugava la ria xilena, que va jugar una partida espectacular. No sé com s’ho va fer, però tenia una peonada que anava avançant com un exèrcit pagà, devorant tot el que es trobava pel camí, aconseguint sumar un nou punt al marcador que ens certificava ja la victòria.

Quedaven quatre partides i una d’elles era la d’en Jorda (el responsable de barbacoes), que va fer taules i que li va faltar ben poquet per guanyar. Al tauler 9 jugava José Archilla, que va fer una bona partida, però que es va apurar de temps mentre rumiava si acceptava l’oferta de taules del rival, se li va caure la bandera i va perdre el punt.

Al seu costat s’hi trobava en Martí Aguilà, que també s’ho pensava molt. Tanmateix el seu rival va esgotar el temps tot i que ell no se’n va adonar, així que, com a delegat de l’equip, vaig cantar la caiguda de bandera. Ja només quedava una partida, la del gran Slimani. Molta expectació: tenia avantatge en un final de torre i peons, però li restava molt poc temps. Finalment va signar les taules per deixar el marcador final 7½ a 2½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàL’equip «B» jugava amb els veïns, l’Espluguenc, i es que aquest club està tan sols a deu minuts a peu del nostre. El matx no va començar massa bé: al tauler 2 Marco Antonio no tenia el dia, es deixava la dama i no li va quedar cap més remei que abandonar. Al seu costat jugava l’inconfusible Antonio Molina, que va jugar com un Ferrari passat de revolucions i això va provocar que perdés el punt davant d’en César Augusto. Marcador 0 a 2. No pintava bé; les altres partides estaven igualades llevat de la del jove jugador del nostre planter David Romero, que va realitzar una gran partida per inaugurar el marcador local. 1 a 2 i la remuntada semblava possible. Calia esperar que aparegués l’esperit «doblado» i així va ser: a la taula 6 hi jugava el vice, Manuel Cardoso, que aconseguia la victòria realitzant una gran partida que ens permetia empatar el partit 2 a 2 provisionalment. Quedaven dues partides, la del Byron y la del Loko Ramone David Guirado, que tenien millors posicions. El primer en aprofitar-ho va ser en Byron, situant el marcador 3 a 2. Només quedava en David Guirado; tot en joc, nervis a la sala, el temps del rellotge anava baixant fins que el Loko va encadenar un seguit de jugades fortes que donaven el punt i la victòria als «doblados». Marcador final 4 a 2 gràcies a l’esperit «doblado». [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Cap al Guinardó que ens hi vam anar per jugar contra el Peona i Peó «E». Tots en metro, des de Cornellà i l’Hospitalet, excepte en Francisco Chevalier, que va voler fer salut i s’hi va arribar caminant. Puntual la de Cornellà, no tant la de l’Hospitalet, ja que en Roberto es va oblidar de posar el despertador i si no l’arribo a trucar encara estaria dormint. Com que tenen tants equips, el matx va començar amb una mica de retard, però finalment —després d’un canvi de rellotge perquè en Jesús prefereix el DGT 2010 en lloc del 2000— ens hi vam posar els cinc «doblados» presents. Al cap d’uns minuts es presentava un jugador a qui no coneixíem i s’anava a asseure a la cadira d’en Roberto fins que li vam fer veure que s’equivocava d’equip. El nostre «doblado», ara sí, compareixia cap a les 10. La sorpresa era que al seu rellotge encara tenia 1h24m de temps, ja que el seu oponent va trigar una estona en posar-lo en marxa.

Seguint la tònica de la jornada, en aquells moments l’Andriy ja havia perdut la dama per dues peces, però es va atrinxerar per intentar les taules. De seguida arribava el primer punt de la mà d’en Francisco Rivas, que continua intractable —o gairebé— en aquesta Lliga. I el darrer en arribar també saldava la partida amb una victòria que ens col·locava 2 a 0 en el marcador. La resta de partides continuaven igualades, amb petits avantatges posicionals o d’un peó, llevat, com ja he dit, de l’Andriy, que finalment havia de rendir-se. Les espases continuaven en alt, fins que en Francisco Chevalier li assenyalava la caiguda de bandera al seu contrincant. El 3 a 1 ens garantia l’empat i jo confiava amb la meva victòria, ja que, després de dues errades consecutives del meu rival, li guanyava qualitat i la seva configuració de peons era propícia perquè en caigués algun. Però… aleshores va començar una lluita tàctica gairebé a la desesperada en què vaig caure de mans i peus. I un mat inevitable em feia abandonar i malbaratar la bona feina feta fins a aquell moment.

Escacs, Cornellà

Jesús Martínez, lluitant pel mig punt que ens podia donar la victòria.
[Foto: Francisco Chevalier.]

Només quedava en Jesús, en una posició que, abans del 3 a 2, es podia haver decidit amb unes taules, però el rival va pressionar fins a netejar l’ala de dama per quedar-se amb un peó d’avantatge en el flanc de rei que el conduiria a la victòria i a salvar mig punt pel seu equip. Un 3 a 3 agredolç que ens obliga a seguir lluitant per la permanència.

L’equip «D»

Començava la jornada de l’equip «D» amb dos «doblados» (Unai i Edu Jodar) corrent per l’andana de l’estació de la RENFE de Cornellà per intentar agafar el tren direcció a Sant Feliu. Després de la cursa ens vam trobar amb David Álvarez, que també jugava amb el «D».

Vam arribar amb temps de sobra per ubicar-nos i esperar els amfitrions, el Sant Feliu «C». «Per a això no calia córrer tant», es queixava l’Unai amb raó. Poc després arribava Agustí a temps de canviar l’alineació de la carpeta. Ens presentàvem amb una vacant. Un cop asseguts davant dels nostres taulers va arribar en Ricci Daniel just a temps. Malauradament no va tenir sort i el seu oponent no li va donar opcions de guanyar. Poc després Unai va exclamar «avui no és el meu dia» quan va cometre una jugada il·legal. Tot i que el seu contrincant li va oferir de seguir jugant, va acabar perdent. [Nota: En la Lliga una jugada il·legal només comporta una compensació de temps, però no pas la pèrdua de la partida.]

Per la meva part, vaig començar esperant el meu rival sense posar el rellotge en marxa (quantes coses per aprendre!) i malgrat haver canviat el bolígraf no vaig ser capaç de remuntar la peça de desavantatge que tenia des del començament i vaig acabar essent el tercer en perdre.

En el tauler 2 David Álvarez (oh, sorpresa!) seguia lluitant amb més paciència de la que ens té habituats. Plantava cara, però acabava posant el quart zero en el nostre caseller (el cinquè, si comptem la vacant).

Escacs, Cornellà

Agustí Compte i David Álvarez, els darrers en acabar, però amb sort ben diferent. [Foto: Edu Jodar.]

El primer tauler tampoc no semblava tenir-ho millor. Malgrat tot, l’Agustí em va demanar una foto. Poc després el seu adversari feia arribar la seva dama a la vuitena fila per a amenaçar el rei i obligar-lo a clavar un cavall i un alfil per defensar-lo. Aquesta posició, afegida a l’amenaça constant dels dos alfils rivals, augurava el pitjor, però l’Agustí, lluny de rendir-se, va cercar una sortida. I després d’un escac amb peó aconsegueix intimidar amb la seva dama el rei contrari, obligant el contrincant a rendir-se davant d’un mat inevitable. Gran Agustí, donant un punt al «D» i quedant-se amb els santfeliuencs a analitzar les possibilitats. [Eduardo Jodar, Sant Feliu de Llobregat.]

Gran matx

dimecres, desembre 28th, 2016

Gibraltar. El penyal. Ple de mones, comme d’habitude. Primera ronda de l’Open Internacional. Taula u. La gran partida. Mingus Larssen, amb blanques, contra Marco Lavezza, amb negres. El campió del món arriba puntual. d4. Professional, ha estudiat el seu contrincant. Està afamat. No ha tingut temps de dinar. Però ara li’n sobra, de temps. Sap que el seu rival arribarà no abans que faltin cinc minuts pel primer control. Badalla. El fum és absent. Ja ningú no fuma a la sala de joc. S’aixeca. Mira el rellotge. Sí, li sobra temps.

Es dirigeix al restaurant de l’hotel. Farà un mos. Un mos? No. Demana la carta. Escull el primer plat. Quelcom lleuger. Una amanida. Amb oli de Jaén, potser. Se l’acaba. No ha deixat ni una oliva. El cambrer li retira el plat. I ara, què? Carn o peix? Consulta el maître. Li recomana peix. Sí, millor. El rap està deliciós. És l’hora dels postres. S’ho repensa. No és home de gran àpats. Amb un cafè en tinc prou —pensa. Sense sucre. Només unes gotes de llet. Badalla de nou. Tanmateix, ja no té gana.

Les parpelles li pesen. Així no es pot asseure davant del tauler. Puja a la cambra. Una migdiada li anirà bé. Total, encara no són tres quarts de cinc. Truca a recepció. Demana que el despertin en vint minuts. Es descalça. El llit és molt còmode.

Sona el telèfon. Ja han passat els vint minuts? Sí, el rellotge no menteix. Es refresca la cara. Nota una mica de barba. Agafa la brotxa i s’ensabona. És un home tradicional, malgrat tot. S’afaita. Ja ho havia fet pel matí, però un retoc mai no està de més. Baixa al vestíbul. A fora fa bon temps. Un passeig pel jardí. Li va bé per estirar les cames abans de tornar a la cadira.

Entra a la sala. Observa que el seu rival ja ha arribat. Cf6. Encara li resten quinze minuts. A en Marco poc més de mitja hora. I trenta segons més, si comptem la bonificació. Comme d’habitude. c4. El fum és fora. S’ensuma la flaire. Cal jugar ràpid. Vite, vite! g6…

Jugada deu. Els segons collen cada cop més. La mà vola. La tensió es palpa en l’ambient. Mingus analitza. Sembla que el temps s’hagi aturat. Finalment, mou. Què és això? Una jugada digne d’un mestre. Marco obre els ulls de bat a bat. És possible el que veu? S’ho rumia. Pensa. S’oblida del rellotge. Però aquest no se n’oblida pas, d’ell. Es multipliquen els zeros. Un dibuixet estrany parpelleja a l’esquerra. En Mingus li ofereix la mà. Marco encara bada. Per fi se n’adona. Respon a la salutació. El respecte, per damunt de tot. Intercanvi de planelles. Si més no, ha aconseguit l’autògraf del campió del món.

Dimecres, vint-i-vuit de desembre. Una broma? Potser un conte de Nadal? O una faula? Una cosa és segura: qualsevol semblança amb persones o fets reals NO és pura coincidència. Gràcies per la vostra atenció.

Somiatruites

dissabte, gener 16th, 2016

I per què no? La Copa Catalana és una competició estranya. Es juga per equips però no és la Lliga. En un sol dia, sense rodatge, gairebé amb equip improvisat —en el nostre cas, almenys— i a un ritme ràpid. No, no és la Lliga. Però, parafrasejant l’Eduard Punset, on és escrit que no puguem guanyar la nostra categoria? Serem pocs, però ben avinguts i, per unes hores, les Cotxeres de Sants seran ocupades per invasors de tot Barcelona i de totes les categories.

Amb quatre canons per banda i vent de popa, iniciarem el nostre particular viatge a Ítaca. Somiatruites? Potser sí, però la il·lusió per competir i, qui sap, guanyar, no ens la traurà ningú. «Take a dream in a sunday» (Supertramp, Dreamer, 1974).

Una setmana més tard arribarà, ara sí, la Lliga Catalana. I seguirem somiant. Amb l’ascens d’un equip —o dos—. De vegades els somnis esdevenen realitat. Serà espectacular. Per primer cop en la nostra història, a les jornades que juguem a casa serem 22 jugadors i jugadores, de totes les edats i nivells, defensant els colors del Club, que no sé quins són, però segur que en tenim.

pacman chessEns ajudaran, i molt, els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Alguns, fins i tot, faran “doblet”, ja que els dissabtes participaran en la fase prèvia del Campionat d’edats de Catalunya, territorial del Baix Llobregat. I potser serà un somni i ens haurem de pessigar per constatar que estem ben desperts, però estem plenament convençuts que algun o alguna ens donarà alguna sorpresa molt agradable.

Potser perseguim quimeres, però ara s’acosten grans reptes. Ser capaços d’afrontar-los i superar-los només depèn de nosaltres.

Si els fills de puta volessin…

dilluns, desembre 28th, 2015

Ho sentim, companys. Sabem que no és una expressió massa adequada, però entendreu la nostra indignació quan aquest matí, ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, hem rebut una notificació del jutjat comunicant-nos que el sindicat (sic) Manos Limpias havia presentat una querella contra el Club per (presumpta) heretgia durant l’organització del Torneig de Halloween.

Pensàvem que els temps de la (Santa) Inquisició quedaven molt lluny, però, pel que sembla, continuen ben vius.

Confiem, però, en la Justícia, i desitgem que el jutge desestimi la querella. Si no és així, presentarem les al·legacions pertinents, tot i que no podem descartar que s’arribi a judici, en el qual cas haurem de contractar els serveis d’un advocat perquè defensi els interessos del nostre Club i, si cal, obrirem un compte de micromecenatge per sufragar-ne les despeses. Esperem no haver d’arribar a aquest extrem, tot i que ens hem de preparar per qualsevol eventualitat. Us en mantindrem informats.

Aviat començarà la Lliga Catalana i això no ens ha d’influir. Hem de competir al màxim nivell, oblidant-nos d’allò que molts anomenen “l’entorn”. Sublimem la ràbia que ens envaeix i reflectim-la sobre el tauler, lluitant fins al final per a aconseguir el punt d’equip.

L’home tranquil

diumenge, octubre 25th, 2015

Quan fa poques hores que ens ha deixat l’actriu irlandesa Maureen O’Hara, recordem —almenys els que tenim una certa edat— una de les seves pel·lícules més conegudes: L’home tranquil (The quiet man, John Ford, 1952), amb una de les escenes més romàntiques de la història del cinema amb el seu partenaire John Wayne.

RàpidesEEM2015_XVII_Miguel_2RàpidesEEM2015_XVII_Miguel_1D’homes tranquils, però, en trobem a tot arreu. Els escacs en són propicis. Àdhuc, de vegades, algun et sorprèn. És el cas del Miguel Cabrillana, un «dobladito» inquiet però que canvia radicalment quan està assegut davant d’un tauler. Aquest dissabte en va donar una nova mostra. Participava en el Torneig de ràpides EEM (II) de Martorell. Tot i que el nivell dels jugadors era força elevat, amb el seu esperit de competició es volia fer creditor del trofeu infantil. I així ha estat, com demostren les fotos que podeu veure al principi del paràgraf. Però l’anècdota de la jornada l’ha protagonitzada a la darrera ronda, tal com ens ha explicat la seva mare, Lydia Primo. Li tocava jugar contra el Mestre Català Joaquim Lacasta i la victòria, siguem realistes, era molt difícil, per no dir impossible (1333 contra 2208 d’elo). En Lacasta, confiat, li dóna aire, però, després de fer la seva jugada, s’oblida de pitjar el rellotge. En Miguel fa veure que pensa mentre observa de reüll com el temps corre en contra del seu adversari. Aquest es despista creient que en Miguel ja ha jugat i torna a moure peça. El nostre company, murri, espera que, aquest cop sí, el mestre toqui el rellotge. Tan bon punt aquest ho fa, un ressort fa aixecar en Miguel de la cadira i, amb el seu ditet alçat ben amunt, reclama jugada il·legal. El punt no li calia per guanyar el trofeu infantil, però no tothom pot dir que ha vençut un Mestre Català, i molt menys amb set anyets.

Torneig de Halloween

Ja queda menys d’una setmana perquè disputem el nostre torneig. De moment ja en som més de trenta, però tenim fam. Ens en calen més. Esteu segurs que us voleu perdre el Halloween Chess? Us estem esperant, mentre els monstres, com podeu veure, aprofiten per fer un riu.

Monsters_bathroom_HeinekenLoteria

Com sempre, ja tenim les participacions de la loteria de Nadal. Enguany participarem amb el número… Doncs sí, el mateix de sempre, el

20918

Ja podeu recollir talonaris i/o comprar paperetes. No es pot perdre l’esperança. I si no, preneu exemple del Miguel Cabrillana.

A prop de Roma

diumenge, agost 9th, 2015

Abans d’arribar-hi, però, ens queda comentar el darrer torneig primaveral de l’any: el de Sant Boi, amb participació de tres «doblados», en Marc Alquézar, l’Ignasi Archs i en David Guirado. Tots tres en el grup C, fins a un ELO 1950.

En Marc arrencava embalat, amb 4 punts en les cinc primeres rondes i moltes possibilitats de guanyar el grup. Malauradament, a la 6a ronda li tocava fer la bugada i no es va poder presentar a la partida. (Nota explicativa: aquella setmana va començar a treballar en una bugaderia industrial, tot i que la feina no li va durar gaire, però això són figues d’un altre paner.) I a la següent ronda tornava a perdre, aquest cop sí davant del tauler. S’ha de dir, però, que li havia tocat jugar, consecutivament, contra l’Elías Álvarez, campió final amb 9 de 9, i contra en Qijun Jin, segon del grup amb 7 de 9. Desmotivat, no va passar de l’empat a la 8a ronda, i ja no es va presentar a la darrera, totalitzant 4½ punts.

Un servidor va començar també força bé: tres victòries i unes suades taules a la 4a ronda contra en Manuel Belmonte. S’ha de destacar l’enfrontament de la 2a ronda, justament contra en Marc, amb qui vaig estar conversant abans de la partida. A les 9 en punt vaig fer la sacada inicial i… en Marc s’havia perdut. Tothom es preguntava on era —s’admeten apostes— fins que a les 9:50 va aparèixer i es va asseure a jugar. Arribant al final li vaig oferir les taules, però les va rebutjar i dues o tres jugades més tard se li esgotava la bateria (llegiu el final de l’article) i cometia un error que li costava el punt.

A les dues rondes següents em van tocar els números 1 i 2 del rànquing, als quals no vaig poder superar. Em recuperava amb una treballada victòria i unes taules, aquestes contra en Pedro Madrid, número 3 de la classificació inicial. La derrota final em deixava amb 5 punts i el lloc 16è de la general, superant qualsevol de les meves anteriors participacions en el torneig.

En David Guirado, per la seva banda, no començava tan bé com en Marc i jo, amb només un punt en les tres primeres rondes. Després de demanar un bye, però, es refeia i guanyava les següents tres partides, una d’elles per incompareixença. Un nou bye i finalment una derrota inesperada el deixaven amb 4 punts i el mateix lloc, el 28è, en què havia iniciat el torneig.

Tots tres ens vam quedar amb la insatisfacció de pensar que en alguna de les partides ho podíem haver fet una mica millor, però així és el joc, i el resultat final no desmereix en absolut.

Frases cèlebres

Ajedrez_QuijoteTots els qui integreu el grup «Peones Doblados» del Whats App haureu rebut recentment aquesta imatge. El que potser no sabreu és que prové d’una resposta de Sancho Panza al Quixot:

«—Pues lo mesmo —dijo don Quijote— acontece en la comedia y trato d’este mundo, donde unos hacen los emperadores, otros los pontífices, y, finalmente, todas cuantas figuras se pueden introducir en una comedia; pero, en llegando al fin, que es cuando se acaba la vida, a todos les quita la muerte las ropas que los diferenciaban, y quedan iguales en la sepultura.

»—¡Brava comparación! —dijo Sancho—, aunque no tan nueva que yo no la haya oído muchas y diversas veces, como aquella del juego del ajedrez, que, mientras dura el juego, cada pieza tiene su particular oficio; y en acabándose el juego, todas se mezclan, juntan y barajan, y dan con ellas en una bolsa, que es como dar con la vida en la sepultura.»

(El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra, 2a part, p. 99.) (Una recomanació: no deixeu de clicar l’enllaç: la versió online feta per la Biblioteca Nacional de España és esplèndida.)

Rudolf SpielmannI, ja que parlem de frases cèlebres, us en deixo una altra del Gran Mestre Rudolf Spielmann (1883-1942): «Juga les obertures com un llibre, el mig joc com un mag i els finals com una màquina.» Així que ja ho sabeu: si falleu en les obertures, estudieu; si us perdeu als finals, carregueu les piles; però si no se us dóna bé el mig joc, proveu d’adquirir una vareta màgica, tot i que segurament no serà la solució.

La música

Com sabeu, després del tancament de la web Grooveshark, he estat cercant alguna nova manera d’inserir música a les entrades. En principi, he estat fent servir la web Goear, però les seves limitacions quant als temes que volia utilitzar m’han fet cercar altres llocs. Finalment, l’opció triada ha estat la més evident: Youtube, que no només té vídeos sinó també música, amb l’avantatge de poder oferir el vídeo en determinats temes. I amb la possibilitat de què, com abans, la música soni automàticament i reforci el missatge escrit.

Abans de Roma

dilluns, agost 3rd, 2015

No, amics, el soufflé de la nostra web no ha baixat. Tan sols es tractava d’un stand by motivat per la feina —la pròpia i la del club— i la calor que ens ha envaït durant el mes de juliol.

Però ja tornem a ser aquí. És època de vacances, però se’ns havien quedat al tinter algunes coses per comentar. Una d’elles és la millora de la sala de joc. No és gran cosa, però ens mancava algun moble per no haver d’anar contínuament al despatx a buscar material. Mentre cercàvem alguna vitrina, els nostres companys de despatx, Cornellà Activa, ens van oferir un dels seus armaris, atès que només en feien servir un. Aquesta deferència, que els agraïm profundament, ens permet disposar dels llibres, taulers i rellotges a l’abast dels socis amb molta més comoditat. I a això hem d’afegir l’adquisició d’un tauler mural perquè la informació del club —llistat de jugadors, tornejos i altres notícies d’interès— sigui més accessible per a tothom. És una manera de complementar el que figura a la web i tot allò que s’informa de paraula, de forma que tots els nostres socis i sòcies estiguin plenament assabentats de les activitats del club.

El Torneig Social

Quino_Ajedrez_problemaDeixem de banda momentàniament les coses materials i centrem-nos en el nostre Torneig Social. Arrencava la 1a ronda amb sorpresa: en Dani Llargués perdia contra David Guirado; sorpresa relativa, perquè el capital sempre guanya a la burocràcia. A la 2a i 3a rondes es mantenia la lògica, tot i que podríem destacar diverses taules: unes de paterno-filials —i no pactades— entre en Manel i en Xavi Santolaria, unes altres entre l’Ignasi Archs i en Marco Antonio Buitrago —per ofegat—, i unes terceres entre en Daniel Montoya i en Jorda”. A la 4a ronda, novament en Dani Llargués perdia, en aquest cas contra l’Ignasi Archs; i el benjamí del torneig, en David Romero, aconseguia unes meritòries taules contra en Miguel Pavón.

Després d’una setmana de descans, s’iniciava la 5a ronda amb el liderat en joc. En Daniel Montoya guanyava a en Gregorio Valbuena i es col·locava líder en solitari. I en David Romero sumava una nova victòria per continuar progressant. A la 6a ronda la cosa es posava emocionant i els resultats deixaven un empat al capdamunt i amb diversos perseguidors disposats a desbancar els primers classificats. La darrera ronda prometia…

Arribem, doncs, al final. En Gregorio Valbuena no deixava lloc a la sorpresa i guanyava a en Marc Alquézar. En Dani Llargués, finalment, es recuperava i vencia a en Daniel Montoya. I en la lluita pel 4t lloc (el 1r de la consolació), l’Ignasi Archs s’imposava a en Manel Santolaria.

Social2015_ronda7aSocial2015_ronda7bI així, la classificació definitiva d’aquest 2n Torneig Social «Peón Doblado» va ser la següent: 1r, Gregorio Valbuena; 2n, Daniel Montoya; i 3r, Dani Llargués. I en 11a posició, en David Romero amb 3½ punts, demostrant que és un valor de futur que ben aviat competirà en els nostres primers equips.

Carnet2015Guirado_samarreta10anysDurant l’entrega de trofeus i medalles vàrem aprofitar per lliurar algunes coses més: els carnets de soci (els primers del club!) i unes fantàstiques samarretes especials del 10è aniversari, com la que llueix ufanosament en David Guirado i que potser d’aquí a uns anys seran peces de col·leccionista.

Sabem que l’organització podia haver estat millor i n’hem pres nota pel proper Torneig Social, que, amb més temps per preparar-lo i l’experiència adquirida, esperem que funcioni més bé. Amb la idea, també, de precedir-lo d’un Social Infantil amb els nostres «dobladitos».

Patrocinadors

I, per a acabar, donem la benvinguda a un nou patrocinador de la nostra web: la cocteleria de l’Hospitalet Mary Pickford, regentada per un vell conegut, en Rufo Quintana, un dels pioners en l’organització del Torneig d’Escacs «Viejo Piano». I també, com no, felicitar a Filatelia Llach. Si nosaltres complim enguany el nostre desè aniversari, ells compleixen el primer centenari (sí, sí, cent anys, ni més ni menys). Enhorabona!

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Mediterrània 2018
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Adeslas
  • Mary Pickford
  • Gramma arts gràfiques
  • The Corner
  • Filatelia Llach
  • Viejo Piano
  • Advocat.cat
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
maig 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categories
Visitants