Posts Tagged ‘humor’

Gran matx

dimecres, desembre 28th, 2016

Gibraltar. El penyal. Ple de mones, comme d’habitude. Primera ronda de l’Open Internacional. Taula u. La gran partida. Mingus Larssen, amb blanques, contra Marco Lavezza, amb negres. El campió del món arriba puntual. d4. Professional, ha estudiat el seu contrincant. Està afamat. No ha tingut temps de dinar. Però ara li’n sobra, de temps. Sap que el seu rival arribarà no abans que faltin cinc minuts pel primer control. Badalla. El fum és absent. Ja ningú no fuma a la sala de joc. S’aixeca. Mira el rellotge. Sí, li sobra temps.

Es dirigeix al restaurant de l’hotel. Farà un mos. Un mos? No. Demana la carta. Escull el primer plat. Quelcom lleuger. Una amanida. Amb oli de Jaén, potser. Se l’acaba. No ha deixat ni una oliva. El cambrer li retira el plat. I ara, què? Carn o peix? Consulta el maître. Li recomana peix. Sí, millor. El rap està deliciós. És l’hora dels postres. S’ho repensa. No és home de gran àpats. Amb un cafè en tinc prou —pensa. Sense sucre. Només unes gotes de llet. Badalla de nou. Tanmateix, ja no té gana.

Les parpelles li pesen. Així no es pot asseure davant del tauler. Puja a la cambra. Una migdiada li anirà bé. Total, encara no són tres quarts de cinc. Truca a recepció. Demana que el despertin en vint minuts. Es descalça. El llit és molt còmode.

Sona el telèfon. Ja han passat els vint minuts? Sí, el rellotge no menteix. Es refresca la cara. Nota una mica de barba. Agafa la brotxa i s’ensabona. És un home tradicional, malgrat tot. S’afaita. Ja ho havia fet pel matí, però un retoc mai no està de més. Baixa al vestíbul. A fora fa bon temps. Un passeig pel jardí. Li va bé per estirar les cames abans de tornar a la cadira.

Entra a la sala. Observa que el seu rival ja ha arribat. Cf6. Encara li resten quinze minuts. A en Marco poc més de mitja hora. I trenta segons més, si comptem la bonificació. Comme d’habitude. c4. El fum és fora. S’ensuma la flaire. Cal jugar ràpid. Vite, vite! g6…

Jugada deu. Els segons collen cada cop més. La mà vola. La tensió es palpa en l’ambient. Mingus analitza. Sembla que el temps s’hagi aturat. Finalment, mou. Què és això? Una jugada digne d’un mestre. Marco obre els ulls de bat a bat. És possible el que veu? S’ho rumia. Pensa. S’oblida del rellotge. Però aquest no se n’oblida pas, d’ell. Es multipliquen els zeros. Un dibuixet estrany parpelleja a l’esquerra. En Mingus li ofereix la mà. Marco encara bada. Per fi se n’adona. Respon a la salutació. El respecte, per damunt de tot. Intercanvi de planelles. Si més no, ha aconseguit l’autògraf del campió del món.

Dimecres, vint-i-vuit de desembre. Una broma? Potser un conte de Nadal? O una faula? Una cosa és segura: qualsevol semblança amb persones o fets reals NO és pura coincidència. Gràcies per la vostra atenció.

Somiatruites

dissabte, gener 16th, 2016

I per què no? La Copa Catalana és una competició estranya. Es juga per equips però no és la Lliga. En un sol dia, sense rodatge, gairebé amb equip improvisat —en el nostre cas, almenys— i a un ritme ràpid. No, no és la Lliga. Però, parafrasejant l’Eduard Punset, on és escrit que no puguem guanyar la nostra categoria? Serem pocs, però ben avinguts i, per unes hores, les Cotxeres de Sants seran ocupades per invasors de tot Barcelona i de totes les categories.

Amb quatre canons per banda i vent de popa, iniciarem el nostre particular viatge a Ítaca. Somiatruites? Potser sí, però la il·lusió per competir i, qui sap, guanyar, no ens la traurà ningú. «Take a dream in a sunday» (Supertramp, Dreamer, 1974).

Una setmana més tard arribarà, ara sí, la Lliga Catalana. I seguirem somiant. Amb l’ascens d’un equip —o dos—. De vegades els somnis esdevenen realitat. Serà espectacular. Per primer cop en la nostra història, a les jornades que juguem a casa serem 22 jugadors i jugadores, de totes les edats i nivells, defensant els colors del Club, que no sé quins són, però segur que en tenim.

pacman chessEns ajudaran, i molt, els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Alguns, fins i tot, faran “doblet”, ja que els dissabtes participaran en la fase prèvia del Campionat d’edats de Catalunya, territorial del Baix Llobregat. I potser serà un somni i ens haurem de pessigar per constatar que estem ben desperts, però estem plenament convençuts que algun o alguna ens donarà alguna sorpresa molt agradable.

Potser perseguim quimeres, però ara s’acosten grans reptes. Ser capaços d’afrontar-los i superar-los només depèn de nosaltres.

Si els fills de puta volessin…

dilluns, desembre 28th, 2015

Ho sentim, companys. Sabem que no és una expressió massa adequada, però entendreu la nostra indignació quan aquest matí, ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, hem rebut una notificació del jutjat comunicant-nos que el sindicat (sic) Manos Limpias havia presentat una querella contra el Club per (presumpta) heretgia durant l’organització del Torneig de Halloween.

Pensàvem que els temps de la (Santa) Inquisició quedaven molt lluny, però, pel que sembla, continuen ben vius.

Confiem, però, en la Justícia, i desitgem que el jutge desestimi la querella. Si no és així, presentarem les al·legacions pertinents, tot i que no podem descartar que s’arribi a judici, en el qual cas haurem de contractar els serveis d’un advocat perquè defensi els interessos del nostre Club i, si cal, obrirem un compte de micromecenatge per sufragar-ne les despeses. Esperem no haver d’arribar a aquest extrem, tot i que ens hem de preparar per qualsevol eventualitat. Us en mantindrem informats.

Aviat començarà la Lliga Catalana i això no ens ha d’influir. Hem de competir al màxim nivell, oblidant-nos d’allò que molts anomenen “l’entorn”. Sublimem la ràbia que ens envaeix i reflectim-la sobre el tauler, lluitant fins al final per a aconseguir el punt d’equip.

L’home tranquil

diumenge, octubre 25th, 2015

Quan fa poques hores que ens ha deixat l’actriu irlandesa Maureen O’Hara, recordem —almenys els que tenim una certa edat— una de les seves pel·lícules més conegudes: L’home tranquil (The quiet man, John Ford, 1952), amb una de les escenes més romàntiques de la història del cinema amb el seu partenaire John Wayne.

RàpidesEEM2015_XVII_Miguel_2RàpidesEEM2015_XVII_Miguel_1D’homes tranquils, però, en trobem a tot arreu. Els escacs en són propicis. Àdhuc, de vegades, algun et sorprèn. És el cas del Miguel Cabrillana, un «dobladito» inquiet però que canvia radicalment quan està assegut davant d’un tauler. Aquest dissabte en va donar una nova mostra. Participava en el Torneig de ràpides EEM (II) de Martorell. Tot i que el nivell dels jugadors era força elevat, amb el seu esperit de competició es volia fer creditor del trofeu infantil. I així ha estat, com demostren les fotos que podeu veure al principi del paràgraf. Però l’anècdota de la jornada l’ha protagonitzada a la darrera ronda, tal com ens ha explicat la seva mare, Lydia Primo. Li tocava jugar contra el Mestre Català Joaquim Lacasta i la victòria, siguem realistes, era molt difícil, per no dir impossible (1333 contra 2208 d’elo). En Lacasta, confiat, li dóna aire, però, després de fer la seva jugada, s’oblida de pitjar el rellotge. En Miguel fa veure que pensa mentre observa de reüll com el temps corre en contra del seu adversari. Aquest es despista creient que en Miguel ja ha jugat i torna a moure peça. El nostre company, murri, espera que, aquest cop sí, el mestre toqui el rellotge. Tan bon punt aquest ho fa, un ressort fa aixecar en Miguel de la cadira i, amb el seu ditet alçat ben amunt, reclama jugada il·legal. El punt no li calia per guanyar el trofeu infantil, però no tothom pot dir que ha vençut un Mestre Català, i molt menys amb set anyets.

Torneig de Halloween

Ja queda menys d’una setmana perquè disputem el nostre torneig. De moment ja en som més de trenta, però tenim fam. Ens en calen més. Esteu segurs que us voleu perdre el Halloween Chess? Us estem esperant, mentre els monstres, com podeu veure, aprofiten per fer un riu.

Monsters_bathroom_HeinekenLoteria

Com sempre, ja tenim les participacions de la loteria de Nadal. Enguany participarem amb el número… Doncs sí, el mateix de sempre, el

20918

Ja podeu recollir talonaris i/o comprar paperetes. No es pot perdre l’esperança. I si no, preneu exemple del Miguel Cabrillana.

A prop de Roma

diumenge, agost 9th, 2015

Abans d’arribar-hi, però, ens queda comentar el darrer torneig primaveral de l’any: el de Sant Boi, amb participació de tres «doblados», en Marc Alquézar, l’Ignasi Archs i en David Guirado. Tots tres en el grup C, fins a un ELO 1950.

En Marc arrencava embalat, amb 4 punts en les cinc primeres rondes i moltes possibilitats de guanyar el grup. Malauradament, a la 6a ronda li tocava fer la bugada i no es va poder presentar a la partida. (Nota explicativa: aquella setmana va començar a treballar en una bugaderia industrial, tot i que la feina no li va durar gaire, però això són figues d’un altre paner.) I a la següent ronda tornava a perdre, aquest cop sí davant del tauler. S’ha de dir, però, que li havia tocat jugar, consecutivament, contra l’Elías Álvarez, campió final amb 9 de 9, i contra en Qijun Jin, segon del grup amb 7 de 9. Desmotivat, no va passar de l’empat a la 8a ronda, i ja no es va presentar a la darrera, totalitzant 4½ punts.

Un servidor va començar també força bé: tres victòries i unes suades taules a la 4a ronda contra en Manuel Belmonte. S’ha de destacar l’enfrontament de la 2a ronda, justament contra en Marc, amb qui vaig estar conversant abans de la partida. A les 9 en punt vaig fer la sacada inicial i… en Marc s’havia perdut. Tothom es preguntava on era —s’admeten apostes— fins que a les 9:50 va aparèixer i es va asseure a jugar. Arribant al final li vaig oferir les taules, però les va rebutjar i dues o tres jugades més tard se li esgotava la bateria (llegiu el final de l’article) i cometia un error que li costava el punt.

A les dues rondes següents em van tocar els números 1 i 2 del rànquing, als quals no vaig poder superar. Em recuperava amb una treballada victòria i unes taules, aquestes contra en Pedro Madrid, número 3 de la classificació inicial. La derrota final em deixava amb 5 punts i el lloc 16è de la general, superant qualsevol de les meves anteriors participacions en el torneig.

En David Guirado, per la seva banda, no començava tan bé com en Marc i jo, amb només un punt en les tres primeres rondes. Després de demanar un bye, però, es refeia i guanyava les següents tres partides, una d’elles per incompareixença. Un nou bye i finalment una derrota inesperada el deixaven amb 4 punts i el mateix lloc, el 28è, en què havia iniciat el torneig.

Tots tres ens vam quedar amb la insatisfacció de pensar que en alguna de les partides ho podíem haver fet una mica millor, però així és el joc, i el resultat final no desmereix en absolut.

Frases cèlebres

Ajedrez_QuijoteTots els qui integreu el grup «Peones Doblados» del Whats App haureu rebut recentment aquesta imatge. El que potser no sabreu és que prové d’una resposta de Sancho Panza al Quixot:

«—Pues lo mesmo —dijo don Quijote— acontece en la comedia y trato d’este mundo, donde unos hacen los emperadores, otros los pontífices, y, finalmente, todas cuantas figuras se pueden introducir en una comedia; pero, en llegando al fin, que es cuando se acaba la vida, a todos les quita la muerte las ropas que los diferenciaban, y quedan iguales en la sepultura.

»—¡Brava comparación! —dijo Sancho—, aunque no tan nueva que yo no la haya oído muchas y diversas veces, como aquella del juego del ajedrez, que, mientras dura el juego, cada pieza tiene su particular oficio; y en acabándose el juego, todas se mezclan, juntan y barajan, y dan con ellas en una bolsa, que es como dar con la vida en la sepultura.»

(El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra, 2a part, p. 99.) (Una recomanació: no deixeu de clicar l’enllaç: la versió online feta per la Biblioteca Nacional de España és esplèndida.)

Rudolf SpielmannI, ja que parlem de frases cèlebres, us en deixo una altra del Gran Mestre Rudolf Spielmann (1883-1942): «Juga les obertures com un llibre, el mig joc com un mag i els finals com una màquina.» Així que ja ho sabeu: si falleu en les obertures, estudieu; si us perdeu als finals, carregueu les piles; però si no se us dóna bé el mig joc, proveu d’adquirir una vareta màgica, tot i que segurament no serà la solució.

La música

Com sabeu, després del tancament de la web Grooveshark, he estat cercant alguna nova manera d’inserir música a les entrades. En principi, he estat fent servir la web Goear, però les seves limitacions quant als temes que volia utilitzar m’han fet cercar altres llocs. Finalment, l’opció triada ha estat la més evident: Youtube, que no només té vídeos sinó també música, amb l’avantatge de poder oferir el vídeo en determinats temes. I amb la possibilitat de què, com abans, la música soni automàticament i reforci el missatge escrit.

Abans de Roma

dilluns, agost 3rd, 2015

No, amics, el soufflé de la nostra web no ha baixat. Tan sols es tractava d’un stand by motivat per la feina —la pròpia i la del club— i la calor que ens ha envaït durant el mes de juliol.

Però ja tornem a ser aquí. És època de vacances, però se’ns havien quedat al tinter algunes coses per comentar. Una d’elles és la millora de la sala de joc. No és gran cosa, però ens mancava algun moble per no haver d’anar contínuament al despatx a buscar material. Mentre cercàvem alguna vitrina, els nostres companys de despatx, Cornellà Activa, ens van oferir un dels seus armaris, atès que només en feien servir un. Aquesta deferència, que els agraïm profundament, ens permet disposar dels llibres, taulers i rellotges a l’abast dels socis amb molta més comoditat. I a això hem d’afegir l’adquisició d’un tauler mural perquè la informació del club —llistat de jugadors, tornejos i altres notícies d’interès— sigui més accessible per a tothom. És una manera de complementar el que figura a la web i tot allò que s’informa de paraula, de forma que tots els nostres socis i sòcies estiguin plenament assabentats de les activitats del club.

El Torneig Social

Quino_Ajedrez_problemaDeixem de banda momentàniament les coses materials i centrem-nos en el nostre Torneig Social. Arrencava la 1a ronda amb sorpresa: en Dani Llargués perdia contra David Guirado; sorpresa relativa, perquè el capital sempre guanya a la burocràcia. A la 2a i 3a rondes es mantenia la lògica, tot i que podríem destacar diverses taules: unes de paterno-filials —i no pactades— entre en Manel i en Xavi Santolaria, unes altres entre l’Ignasi Archs i en Marco Antonio Buitrago —per ofegat—, i unes terceres entre en Daniel Montoya i en Jorda”. A la 4a ronda, novament en Dani Llargués perdia, en aquest cas contra l’Ignasi Archs; i el benjamí del torneig, en David Romero, aconseguia unes meritòries taules contra en Miguel Pavón.

Després d’una setmana de descans, s’iniciava la 5a ronda amb el liderat en joc. En Daniel Montoya guanyava a en Gregorio Valbuena i es col·locava líder en solitari. I en David Romero sumava una nova victòria per continuar progressant. A la 6a ronda la cosa es posava emocionant i els resultats deixaven un empat al capdamunt i amb diversos perseguidors disposats a desbancar els primers classificats. La darrera ronda prometia…

Arribem, doncs, al final. En Gregorio Valbuena no deixava lloc a la sorpresa i guanyava a en Marc Alquézar. En Dani Llargués, finalment, es recuperava i vencia a en Daniel Montoya. I en la lluita pel 4t lloc (el 1r de la consolació), l’Ignasi Archs s’imposava a en Manel Santolaria.

Social2015_ronda7aSocial2015_ronda7bI així, la classificació definitiva d’aquest 2n Torneig Social «Peón Doblado» va ser la següent: 1r, Gregorio Valbuena; 2n, Daniel Montoya; i 3r, Dani Llargués. I en 11a posició, en David Romero amb 3½ punts, demostrant que és un valor de futur que ben aviat competirà en els nostres primers equips.

Carnet2015Guirado_samarreta10anysDurant l’entrega de trofeus i medalles vàrem aprofitar per lliurar algunes coses més: els carnets de soci (els primers del club!) i unes fantàstiques samarretes especials del 10è aniversari, com la que llueix ufanosament en David Guirado i que potser d’aquí a uns anys seran peces de col·leccionista.

Sabem que l’organització podia haver estat millor i n’hem pres nota pel proper Torneig Social, que, amb més temps per preparar-lo i l’experiència adquirida, esperem que funcioni més bé. Amb la idea, també, de precedir-lo d’un Social Infantil amb els nostres «dobladitos».

Patrocinadors

I, per a acabar, donem la benvinguda a un nou patrocinador de la nostra web: la cocteleria de l’Hospitalet Mary Pickford, regentada per un vell conegut, en Rufo Quintana, un dels pioners en l’organització del Torneig d’Escacs «Viejo Piano». I també, com no, felicitar a Filatelia Llach. Si nosaltres complim enguany el nostre desè aniversari, ells compleixen el primer centenari (sí, sí, cent anys, ni més ni menys). Enhorabona!

Som-hi de nou, nois!

dimecres, gener 21st, 2015

Joker_naipLa Lliga Catalana d’enguany ja és a tocar. Com a aperitiu, aquest darrer diumenge hem disputat la fase territorial de la Copa Catalana, en la qual hi vàrem participar amb un equip. Un equip, sí, però amb dues versions (com van fer molts altres clubs, per cert): un de matutí format per Manel Santolaria, Marc Alquézar, José María Archilla, Manuel Cardoso i Jesús Martínez; i un de vespertí integrat per Iván Humanes, Diosdado Jaén “Jorda”, Dani Llargués, Marc Alquézar i Ignasi Archs. Dos equips de quatre jugadors amb un comodí, en Marc, que déu n’hi do si va fer les seves funcions, amb algun que altre atracament inclòs.

Inicialment 76ès del rànquing —emulant l’equip de Filadèlfia— d’un total de 119 equips, al final ens vàrem classificar en el lloc 69è, amb 4 victòries, 2 empats i 3 derrotes, comptabilitzant un total de 17 punts perfectament repartits: 8½ pel matí i 8½ més per la tarda.

Ràdio Cornellà

Aquest divendres 23 de gener hem estat convidats a una entrevista a Ràdio Cornellà (dial 104.6 de l’FM), a les 21.20 h, dins del programa L’esport al punt, a la qual assistirem en Dani Llargués i jo. Esteu atents i així ens podreu criticar després, tot i que intentarem donar la millor imatge del Peón Doblado i no donar-vos-en motius.

Begin the Beguine by Ella Fitzgerald on Grooveshark

I la sorpresa

Us vaig anunciar una sorpresa en l’entrada anterior, i aquí la teniu. Es tracta d’aquest fantàstic vídeo realitzat per Iván Humanes i interpretat per Luzia Cividanes i Dani Llargués. Com que, a hores d’ara, ja haureu acabat d’escoltar la versió de Begin the Beguine, el clàssic de Cole Porter interpretat per Ella Fitzgerald, una de les grans dames del jazz, ja podeu prémer el play.

Us ha agradat? Segur que sí. És un magnífic primer regal pel nostre 10è aniversari. I dic primer perquè l’Iván me n’ha promès més, que, òbviament anirem penjant al nostre web.

Tres Peons i dos «doblados»

dilluns, març 31st, 2014

Mentre no comencin els play-off, aprofitarem l’impasse per parlar del primer torneig de l’any amb participació de «doblados». Es tracta del XVI Obert Internacional Tres Peons, a la vila de Gràcia, amb dos «doblados» inscrits en el grup B: Ignasi Archs i David Guirado.

DavidGuirado_TresPeons2014_ronda2Començarem amb en David GM, qui, en aquest cas, ha estat la creu (o la cara, que no he sabut mai què és millor). Després d’una primera derrota, acabava vencent en la 2a ronda en una partida llarga que es va decidir en un final de peons força instructiu. A la dreta teniu la posició en la jugada 50, que sembla lleugerament favorable al negre, especialment perquè el seu rei està més a prop dels peons rivals de l’ala de dama. En David, amb les negres, va jugar aquí b6, tot i que en les seves anàlisis posteriors considera que b5 era probablement superior. Jo crec, en canvi, que el que cal evitar és Rg6, per la qual cosa la millor jugada de les negres penso que és Rf5, mantenint l’oposició.

Però cal tenir en compte el factor temps, que sol provocar més d’una errada. I això és el que li va passar al seu contrincant, que gairebé es podia haver assegurat les taules però que va acabar perdent la partida. Podeu veure la continuació i la partida sencera a la pàgina d’Activitats individuals.

A continuació patia un parell de derrotes però se sobreposava i aconseguia remuntar per acabar amb un total de 4 punts que li suposaran un lleuger increment d’ELO.

Pel que fa a l’Ignasi, realitzava un magnífic torneig, molt per damunt de les pròpies expectatives. A la 1a ronda jugava una partida molt didàctica: segur que a tots els «dobladitos» els vostres professors us han dit més d’un cop que la dama és una peça molt valuosa i que no s’ha de jugar en els primers moviments. Doncs si reproduïu aquesta partida us adonareu del perill que comporta treure la dama de passeig a les primeres de canvi. La seva persecució sol donar grans fruits, encara que això suposi acabar amb un peó “triplado”.

A la 2a ronda m’enfrontava amb la Jessica Moysen, una jugadora mexicana del Tres Peons, en la que seria una final anticipada, tot i que en aquell moment cap dels dos no ho sabia. Tot i no ser una partida brillant, us la deixo a la pàgina d’Activitats individuals, per la transcendència que va tenir en el devenir del torneig.

Jessica by The Allman Brothers Band on Grooveshark

En la 3a ronda, una badada —com va comentar en Carlos Muñoz, el meu rival— em costava la dama i la partida.

Semblava que tot tornava a la normalitat, però seguien dues noves victòries, la darrera després d’una celada que amenaçava mat en dues jugades i que l’Albert Iglesias, confiat en una posició lleugerament superior, no encertava a veure. En aquell moment tenia un moviment que gairebé m’assegurava les taules, però havia albirat el mat i vaig temptar a la sort, amb gran fortuna.

Seguien unes taules que vaig acceptar perquè tenia diverses debilitats que m’haurien suposat tres o quatre temps per resoldre-les, amb l’avantatge que això implicaria per a en Joaquín Sans, el meu contrincant d’aquella ronda.

Tot seguit una nova victòria en què, finalitzant l’obertura, realitzava un moviment de risc. Sabia que no era una bona jugada —i el Fritz ho corrobora—, però era de caire més aviat psicològic. En Lluís Martínez m’havia plantejat un gambit per dominar el centre i vaig suposar que no abandonaria aquest domini tot i que el millor hauria estat canviar peons i peces i obrir el tauler. Però, com em pensava, no ho va fer i vaig acabar guanyant el punt.

Les coses pintaven bé i, després d’aconseguir el punt a la 8a ronda sense jugar, em col·locava amb 6½ punts a manca d’una jornada. Fins i tot El Periódico, en la seva edició del dia 1 de març, se’n feia ressò.

IAG_remunta_el_vol

La Jessica, per la seva banda, s’havia recuperat i se situava amb 7 punts. Arribava la jornada decisiva. Al 1r tauler s’enfrontaven la Jessica Moysen amb en Joaquín Sans. Al 2n, un servidor jugava amb en Kuno Meyer. I al 3r, el nostre amic Lluís Febrero contra en Rafael Romero. Després d’una estona vaig pujar al lavabo i em vaig trobar amb en Joaquín Sans, que s’estava fumant un cigarret. La breu conversa que vam mantenir va anar aproximadament així:

J.S.: Estic molt malament. Has vist la meva partida?
I.A.: No, estava mirant…
J.S.: És clar, estàs pendent de la teva.
I.A.: No, la que mirava és la del Lluís Febrero.
J.S.: Ostres! Tens raó! És brutal!

I no n’hi ha per menys: una partida d’aquelles que ja no es veuen i que, si en Lluís ens la proporciona, la penjarem a la web. De fet en Kuno Meyer, el meu contrincant, es va apurar molt de temps i en gran part fou perquè estava més pendent d’aquella partida que de la nostra.

Finalment la Jessica va forçar unes taules per continu, el que li garantia, almenys, la 2a plaça, però no li assegurava el 1r lloc. La meva victòria ens empatava al capdamunt amb 7½ punts i tot depenia del desempat. L’àrbitre se’m va acostar i em va comentar que en tenia dos a favor, un en contra i un quart igualat. És a dir, un 67% contra un 33%. Però les lleis de Murphy són inexorables i la victòria final se l’enduia la Jessica, tot i que la 2a plaça aconseguida té un regust de victòria.

TresPeons2014

Jessica Moysen i Ignasi Archs, campiona i subcampió del grup B del XVI Torneig Internacional Tres Peons 2014.

I això és tot de moment. Em disculpareu per la llarga crònica, però és que no és gens habitual, al nostre nivell, finalitzar un torneig amb 7½ punts de 9. Abans d’acabar, un petit aclariment: com sabeu, a les cròniques d’aquest any hi afegeixo una música de fons. Per a aquesta en tenia dues de preparades: una per si guanyava jo i una altra per si guanyava ella. I aquesta darrera opció és, per tant, la que heu pogut escoltar: Jessica de l’Allman Brothers Band.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Mary Pickford
  • Gramma arts gràfiques
  • The Corner
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
  • Advocat.cat
  • Viejo Piano
  • Adeslas
  • Filatelia Llach
març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Categories
Visitants