Posts Tagged ‘filatèlia’

Últims dies, últimes nits

divendres, març 16th, 2018

Els taulers d’escacs els conformen quadres blancs i negres. I a la ment dels jugadors de vegades s’hi troben forats negres que ens fan perdre partides que ja teníem gairebé a la butxaca. Potser Stephen Hawking, un dels més grans científics del segle xx, que ens ha deixat aquesta mateixa setmana, ens ho hauria pogut explicar, tot i que em penso que és més una tasca de psicòlegs. Pels «doblados» aquesta temporada sí que ha estat una travessia per les estrelles i esperem superar-la amb una nota ben alta quan tan sols resta una jornada per acabar-la. La penúltima ha anat així…

L’equip «A»

Últim desplaçament del primer equip. Aquesta vegada anaven a Molí Nou-Ciutat Cooperativa, més coneguda com la COPE. Un desplaçament curt però que va es va fer llarg. En José Archilla va punxar la roda i va arribar al club amb les mans negres per recollir-nos; sort que jugàvem amb els veïns del poble del costat. Vam arribar uns pocs minuts tard i per sorpresa ens vam trobar que no podíem accedir al local degut a un problema amb el conserge, que es va solucionar de seguida.

Tots els nostres jugadors van fer molt bones partides tret de mi, que després que el meu rival cometés una jugada il·legal, vaig continuar sense adonar-me’n i poc després es va generar una petita discussió a la sala; finalment vam pactar taules i tots contents. El resultat total del matx, 7½ a 2½. Només em queda desitjar sort al Molí Nou i que aconsegueixin el seu objectiu de mantenir la categoria.

Mini-crònica resum atès que no he tingut massa temps aquesta setmana. [Dani Llargués, Sant Boi.]

L’equip «B»

Una alineació de circumstàncies del Peón Doblado «B» jugava contra el Pallejà «B» amb la satisfacció de donar suport a l’«A» i al «C» i d’aprofitar l’oportunitat de jugar en aquesta categoria. Tot i això, una petita equivocació va fer que en Jesús, l’Antonio Molina i el delegat Manuel Cardoso arribessin just a les 9:30.

David Álvarez, el primer en arribar, i Unai Jodar agafaven posicions. Unai i un servidor ens vam presentar sense bolígraf, però David i el seu pare en duien de sobres.

—Segur que jo jugo? —preguntava mentre demanava el boli.
—A la alineació t’han posat —contestava Unai.

Començàvem les partides. David, tot i que es prenia el seu temps, no va poder aportar cap punt. Unai feia una bona obertura i quan semblava que podia agafar avantatge no va poder aturar el contraatac del seu adversari, que el va deixar sense possibilitat de guanyar. Continuava el zero. Antonio Molina esbufegava, «no he pogut fer res». Al meu tauler la inexperiència va fer que hagués d’acceptar unes taules després de no saber resoldre una posició que de ben segur ens hauria donat una victòria.

El Jesús s’aixecava i mirava els taulers. Més esbufecs. Quan alguns ja marxaven vam veure el Manuel defensar-se en clar desavantatge. Finalment no podria remuntar i acabaria perdent. Jesús acabava fent taules. Una derrota per 1 a 5 per continuar aprenent! [Edu Jodar, Pallejà.]

L’equip «C»

Escacs, CornellàAquesta jornada ens tocava a casa contra la Lira «D». Era un encontre difícil, ja que ambdós equips ens trobàvem en una posició complicada i per això vam decidir reforçar l’equip. La jugada, aquest cop sí, va funcionar, justet però va funcionar. La meva partida va ser la primera en acabar. I això que vaig haver d’estar pendent de l’equip «D» i del sub-12, la qual cosa em va fer perdre uns 15 minuts de rellotge. La posició estava força oberta, però un error del meu contrincant em va permetre un descobert amb què guanyava qualitat i poc després, a punt de guanyar algun peó, el meu rival abandonava. 1 a 0 i, per fi, començàvem una mica bé.

Però l’alegria s’esvaïa aviat, quan Marco Antonio, que havia tingut un atac demolidor, es feia enrere i acabava perdent una partida gairebé guanyada. Tampoc no era el dia d’en Francisco Chevalier, que havia de cedir davant el bon joc de l’Oriol Padín, una de les joves promeses del seu club. 1 a 2 i tornaven els fantasmes. Sortosament, Roberto de la Fuente, que ha agafat un bon ritme, tornava l’empat al matx.

Quedaven Martí Aguilà i Byron Zambrano. Martí, amb una seguretat impressionant, rematava un bon final sacrificant la seva dama per la torre rival i quedant-se amb un peó passat que no hi havia manera d’aturar. Ja teníem l’empat, i la victòria semblava a l’abast ja que Byron tenia millor posició. Va esgotar la planella fins a donar mat al seu jove contrincant i donar-nos el 4 a 2 que, si bé no salva encara la categoria matemàticament, sí que ens deixa amb moltes possibilitats d’aconseguir-la.

L’equip «D»

Escacs, CornellàEns tocava contra el Foment «E» i tot just arribar ja ens vam trobar amb en Francesc Domenche, un bon company d’altres tornejos i possiblement el rei de les taules. Em va comentar que habitualment juga amb el «C» i que li estranyava que l’haguessin alineat amb l’«E», però que ell es deu al club i juga amb l’equip que aquest l’indiqui, cosa de la qual alguns n’haurien d’aprendre. Després, quan introduïa els resultats a la web de la Federació em vaig adonar que el Foment «C» no jugava aquest diumenge i així s’entenia clarament el perquè de la seva alineació amb l’«E».

Partíem ja amb una baixa, tot i que li vaig comentar al delegat que hi havia un parell de nens avisats. Al darrer tauler, en Fausto Núñez va dir que si no jugava volia tornar al seu club a veure la partida del seu net. En Ramon Gibert, el delegat, em va proposar d’esperar mitja hora, però li vaig respondre que amb un quart n’hi havia prou, perquè si cap dels dos arribava en aquest temps, ja era segur que no vindrien. Atrafegat com anava li vaig demanar el favor de que en Fausto, mentrestant, podia anar omplint l’acta per anar avançant i molt amablement es va posar a la feina.

Pel que fa a les partides, no hi ha molt a dir. Els «dobladitos» no van poder contrarestar la potència dels seus adversaris, tot i que van pensar més estona de la que en ells és habitual i fins i tot els vaig veure fer alguna jugada interessant, com en el cas d’en Joan de Déu. Als primers taulers és on es trobava la lluita més complicada. L’Andriy ho intentava, però en Domenche no li va donar opcions; tanmateix, concentrat com estava [en Domenche], no se’n va recordar de l’entrepà que havia dut i gairebé se’l deixa quan marxava.

La darrera partida va ser ben curiosa: Francisco Rivas aconseguia arribar al final amb un lleuger avantatge, però no veia clar com podia guanyar i tots dos van anar emplenant caselles de la planella fins a començar-ne una altra i adonar-se que no hi havia res a fer, que les taules eren inevitables. Així va tancar el resultat de ½ a 5½, confirmant el descens de categoria del nostre equip, que ha patit les baixes dels equips superiors i la potència del grup que li ha tocat.

El sub-12

No hi ha manera que s’estiguin més estona pensant. Miguel Cabrillana és capaç de conjuminar grans partides i després no veure un mat en 14 jugades. Esperem que els anys li vagin donant aquest punt de tranquil·litat que necessita per convertir-se en un gran jugador. La Paula Díaz va aguantar força bé però la seva inexperiència li va passar factura; hi tenim molta confiança perquè sabem que li agrada jugar i conforme vagi jugant partides serà capaç de veure aquestes jugades que ara se li escapen. Nika Liparteliani, al quart tauler, no va tenir rival, ja que l’equip del Gran Penya de Vilanova va venir amb una vacant; però va aprofitar per jugar alguna partida amistosa amb en Francesc Carnicer, el rival del Miguel. I al segon tauler estava convocat l’Aran Sánchez-Porro per primera vegada, però finalment no es va presentar. Després vam saber que havia mort el seu avi, per la qual cosa volem donar-li el condol a ell, al Pol, el seu germà, i als pares d’ambdós.


El proper diumenge es juga la darrera jornada de la Lliga per als equips «A» a «D», atès que al sub-12 li toca una de les vacants del grup i, per tant, ha acabat aquesta setmana. Serà una jornada tranquil·la (o no…) que tancarà la nostra participació a la Lliga i ens permetrà pensar en la barbacoa post-lliga per celebrar els objectius aconseguits i en les properes activitats del Club. Concentreu-vos per la darrera batalla!

Recordant vells temps

dijous, març 8th, 2018

Aquest diumenge ens va deixar en Juan Lorenzo Fuentes Serrano, pare d’en Ramón Fuentes. L’any 2006, quan ens iniciàvem per primera vegada com a club a la Lliga Catalana, en Juan Lorenzo no es perdia cap partit a casa i quan arribàvem al local ens rebia a la seu social fent sonar la botzina de la bicicleta per animar-nos a guanyar el matx, cosa que li agrairem sempre. Volem expressar el nostre profund sentiment de tristor i lliurar el més sentit condol a la família d’en Ramón.

En aquella època, als inicis del Peón Doblado, era habitual, malgrat el suport d’en Juan Lorenzo, que el club se salvés en la darrera jornada. El moment no és comparable, però sí que recorda de vegades aquells vells temps. L’equip «A», amb sang, suor i llàgrimes, va tirant endavant la Lliga i a hores d’ara es pot considerar matemàticament salvat, sense més aspiracions. El mateix podem dir de l’equip «B», que aquesta setmana no va jugar però que es mantindrà a la 2a provincial, a banda dels mèrits propis, en virtut d’aquesta vacant que li va tocar el diumenge. Altra cosa és l’equip «C», al qual li manca un punt de sort per guanyar els partits; de fet, mig punt, perquè portem diverses jornades perdent per la mínima, la qual cosa ens situa molt a prop del descens. Caldrà afinar una mica per salvar la categoria. I l’equip «D», tot i que encara no és matemàticament segur, es pot considerar un equip de 3a provincial. El grup en què juga és dels més forts i ja al principi vam veure que seria molt difícil mantenir-lo a 2a. Així que, almenys, ha servit perquè tothom pugui jugar, especialment alguns «dobladitos» que, si no, gairebé no haurien participat a la Lliga. Quant a l’equip sub-12, és un equip de promoció perquè els més petits també puguin sentir-se part del club, practicar els ensenyaments que van adquirint al llarg del curs i agafar rodatge de cara a altres tornejos individuals.

L’equip «A»

Ens apropem una mica més al final de la Lliga. En aquesta ocasió ens va visitar el Club d’Escacs Igualada.

Prop de les 10:00 vaig decidir proposar taules al meu rival, qui les va acceptar sense pensar-s’ho massa; era una posició igualada, quedava molta partida en joc, però quan un es troba malament cal pensar en l’equip abans d’espifiar-la i perdre el punt.

Un parell d’hores més tard Diego Flores perdia la seva partida i els igualadins es posaven per davant en el marcador: ½ a 1½. Minuts després es produïen dues taules més, les de José Archilla i súper Jordi González, que continua invicte. El marcador se situava 1½ a 2½. Al darrer tauler hi jugava el Loko Ramone, a qui vaig haver de despertar a les 8:45 degut a una baixa de darrera hora en el primer equip. Va jugar una bona partida fins a anotar l’empat a 2½. A la taula 5 hi teníem en Francisco Pizarro, qui va realitzar pràcticament les millors jugades i el seu rival va haver d’abandonar veient la xarxa d’escac i mat en què havia caigut. Es confirmava la remuntada, 3½ a 2½, però els igualadins no donaven el matx per perdut i aconseguien poc després l’empat a la taula 7, on hi jugava en Jorda, que va jugar molt bé al principi però finalment no va escollir el millor camí i va perdre el punt.

Quedaven tres partides, la d’en Gustavo, qui, malgrat el nou patinet elèctric que li van regalar, no va aconseguir arribar a l’hora —i és que quan condueixes, ni que sigui al metro, no es pot anar pendent del mòbil—; la d’en Emilio Carrasco, la fúria xilena, i la del Mestre Català Rubén Martín, qui, com l’Emilio, tenia una posició avantatjosa. Finalment en Gustavo, amb posició desfavorable, va perdre, però tant l’Emilio com en Rubén van guanyar, deixant el marcador final 5½ a 4½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Aquest cop no ens vam dedicar a buscar el número de la plaça on juga el Sant Joan Despí «B». Ja sabíem on era i no ens vam passar l’estona intentant trobar el local. Després de fer un cafè ens hi vam dirigir i els nostres rivals ja ens esperàvem. El matx es perfilava molt igualat i la mitjana d’elo així ho feia preveure. Aviat, però, les coses es torçaven. Marco Antonio, amb una posició interessant, es deixava un doble de cavall que li feia perdre totes les possibilitats davant de l’Adolfo Ruiz, un vell conegut del Viejo Piano. Les altres partides es mantenien encara equilibrades i podia passar de tot. Bo i dolent. I vam començar de la pitjor manera: Jesús Martínez, en una baixa forma alarmant, permetia al seu rival una entrada a l’enroc que el collava fins que va haver d’abandonar. Roberto, conduint les blanques, tampoc semblava tenir-ho millor. Les taules estaven gairebé assegurades però era difícil que aconseguís la victòria i, així, amb un ½ a 2½, el meu rival m’oferia també les taules. Òbviament no les podia acceptar, tot i que la meva posició tampoc no era gaire millor.

Francisco Chevalier ens donava l’única alegria del matí, guanyant i posant l’1½ a 2½ al marcador. Encara quedava alguna esperança. Tanmateix, Francisco Rivas continuava la tònica del dia i empatava també la seva partida. Tot estava en les meves mans però la lluita entre el meu cavall i el seu alfil no semblava suficient per assolir la victòria. Finalment, i davant la certesa que ja no podia guanyar, li vaig oferir les taules al meu contrincant. Ell, pensant que amb això no en tenien prou, les va rebutjar. Eren tan clares que em vaig aixecar de la cadira i, dempeus, vaig fer galopar el meu cavall fins a sacrificar-lo pel seu peó deixant-lo només amb l’alfil. I ja sabem tots que amb una sola peça menor no es pot donar mat. Resultat final… 2½ a 3½ i novament se’ns escapa una possibilitat de puntuar.

L’equip «D»

Fa unes jornades el «C» es va enfrontar a l’Espiga de les Corts «D» a la nostra seu. Ja aleshores vam perdre 2 a 4, així que, ara, que era a l’inrevés i el «D» jugava contra l’Espiga de les Corts «C» al seu local, les possibilitats encara eren més minses. No tinc detalls d’aquest matx, però el resultat ho diu tot: 0 a 6.

L’equip sub-12

En el desplaçament més llarg de la Lliga, per jugar contra el Joviat de Manresa, tan sols vam aconseguir convèncer d’anar-hi un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i una «dobladita», la Paula Díaz, que volia jugar tant sí com no. Avui, quan publico aquesta crònica, és el Dia Internacional de la Dona Treballadora (n’hi ha alguna que no ho sigui?) i, malauradament, hem de constatar les poques jugadores que hi ha al club. Federades només dues, a les que hi hem de sumar algunes nenes més a les classes d’escacs. És, potser, un dels reptes que ens hauríem de plantejar: el de sumar més dones, noies i nenes al club, perquè el seu punt de vista i la seva forma de jugar també poden ser de profit per a tots els altres. Seguirem intentant-ho.

Els pares hi van arribar ben d’hora. Els rivals, fins i tot, encara no havien obert el local. I se’n van anar tant d’hora com havien arribat, ja que, segons ens van dir, en poc més d’una hora ja tornaven cap a casa sense cap punt a la butxaca. Cal dir que el Joviat és l’equip més potent del grup i de fet ja està gairebé a la categoria Preferent sub-12. No sé si va ser així, però jo hauria aprofitat la visita a Manresa, capital cultural catalana 2018. Pagaria la pena assabentar-se d’aquestes coincidències i gaudir dels viatges que hem de fer també per jugar.

Els nostres «dobladitos» instants abans d’iniciar el matx contra el Joviat.
[Foto: Alfonso Díaz.]

De nou a la carretera

divendres, abril 21st, 2017

Després de les mini vacances de Setmana Santa (per a alguns), ja tornem a rutllar. El diumenge, alguns, carretera i manta. Més de 300 km entre anada i tornada per als companys de l’equip «C» (entre els que m’hi incloc), per jugar contra l’Atzucac, al Centre Penitenciari de Puig de les Basses, prop de Figueres. Abans, però, comentaré algunes de les darreres activitats que havien quedat pendents amb l’ajut d’en Dani Llargués, que ha confeccionat part de la crònica i m’ha proporcionat les notes convenients per a arrodonir-la.

Final de la Copa Catalana

Com ja us havíem avançat, el passat diumenge dia 2 d’abril es va celebrar la final de la Copa Catalana a Amposta, a la comarca del Baix Ebre.

Vam haver de matinar molt aquell dia, i sí, a les 6:15 del matí d’un diumenge es poden observar zombis pels carrers. A les 7:30 ja ens trobàvem a la plaça Universitat per agafar l’autocar que havia llogat l’FCE i que ens conduiria a lloc, acompanyats per jugadors de diferents clubs de la Ciutat Comtal i altres poblacions de la província. Emilio Carrasco (la fúria xilena) va arribar un cop l’autocar ja havia posat la directa cap a les terres de l’Ebre. Això suposava una baixa important i ara ja no podríem fer rotacions al més pur estil Johan Cruyff. (Un apunt: com podeu veure a la foto, els correus d’Holanda ens han aclarit per fi com s’escriu el cognom d’aquest gran futbolista.)

Durant el trajecte alguns vam aprofitar per dormir, altres per esmorzar i en Francisco Olivares anava jugant partides online amb el seu mòbil. L’autocar va arribar a les 10:00 a Amposta i poc després van començar las partides. Cinc rondes pel matí i quatre per la tarda ens van conduir al que ja sabeu: proclamar-nos campions de Catalunya de 1a categoria, amb un total de 27½ punts, dos més que el següent rival, el Vall del Tenes, amb set victòries, dos empats i cap derrota. Això és fruit de la gran actuació dels nostres jugadors, dos dels quals van quedar 1r i 2n en la classificació individual. Aquí en teniu un breu resum:

  • Francisco Olivares: El nostre crac cubà va fer el ple, amb un total de 9 de 9.
  • Gustavo Magallanes: Quan es va despertar, el noi de San Luis no va parar de guanyar partides, acabant amb un total de 7½ de 9.
  • Dani Llargués: Em sembla que no vaig acabar de despertar-me, tot i acabar amb un total de 6 de 8.
  • Byron Zambrano: Aquest nano té molt de recorregut i va assolir un total de 4 punts de 9, suplint la baixa sobtada de l’Emilio Carrasco molt millor del que ell mateix esperava.

Escacs, CornellàA la pàgina de la Copa Catalana podreu trobar l’enllaç on comprovar els resultats ronda a ronda i l’actuació particular dels nostres quatre «doblados». En fi, un nou trofeu per al club, i esperem que no sigui l’últim d’aquesta temporada en què encara estem competint en els play off de la Lliga Catalana.

Final del Campionat de Catalunya d’edats

Entre els dies 8 i 13 d’abril es va disputar a l’Hotel**** Palas Pineda de Vila-seca la final del Campionat de Catalunya individual d’edats, amb una participació rècord de 472 jugadors i jugadores. Com a representant del nostre club hi va assistir en Miguel Cabrillana (sub-10), que havia quedat campió del Baix Llobregat en les fases prèvies. Com a entrenador i delegat hi va anar en Dani Llargués, que no anava a una final de Catalunya des de feia uns quinze anys, quan encara era un adolescent.

El nostre petit talent va anar acompanyat dels seu pares i del seu germà petit Erik, que es un trasto i no para quiet (un cul de mal seient, com diu l’Ignasi). A la categoria sub-10 hi participaven un total de 102 nens i nenes. En Miguel va finalitzar amb 3½ de 9, lluny de les seves expectatives. Cal dir que és el primer any que competeix en aquesta categoria d’edat. Va tenir partides intenses i un dels factors a millorar és el temps que pensa entre jugada i jugada, tot i que, a mesura que avançaven les rondes, ho va anar corregint.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàCom a entrenador, penso que en Miguel ha après moltes coses i que després de sis dies intensos de competició ha valgut la pena. El més important és que tots els que hi vam anar ens ho vam passar genial. En el nostre facebook podeu veure més fotos de l’esdeveniment, a banda de les que us deixo aquí per anar fent boca.

Entre els socis del club també vam comptar amb la participació dels dos germans Planella, l’Ivan i la Irene, en la categoria sub-8. Aquesta categoria es juga a vuit rondes i a l’Ivan se li va escapar el torneig en la ronda 5, quan va perdre amb el campió final. Però un subcampionat tampoc no està gens malament, i les seves set victòries en les altres rondes li van proporcionar aquesta meritòria posició. La Irene, per la seva banda, continua amb la seva progressió, i als seus cinc anys d’edat va tancar el torneig amb 4 punts, la qual cosa la converteix en un dels valors amb més futur dels escacs femenins.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

A banda dels escacs, el Campionat es complementava amb tot un seguit d’activitats paral·leles:

  • Escacs, CornellàAnimació a càrrec del Grup La Gralla.
  • Campionat de puzzles per parelles.
  • Campionat de partides llampec.
  • Tast de vins del Celler Cal Pla de Porrera (Priorat).
  • Jocs i tallers per a acompanyants.
  • Exposició de dibuixos de Leire Martínez i Arranz, una jove escaquista amb qui vaig tenir el gust de competir en un dels primers tornejos que vaig disputar després de tornar-me a federar i de qui us en deixo aquí una mostra.

De totes aquestes activitats en podeu veure més fotos i tenir més informació clicant aquest enllaç de la Federació Catalana. Us recomano els dibuixos de la Leire, una promesa dels escacs i, pel que he vist, també una brillant il·lustradora.

Properes activitats

Toca ara informar-vos de les properes activitats que s’inicien aviat. A banda dels múltiples tornejos en què hi ha inscrits un munt de «doblados» (en algun dels quals encara esteu a temps de participar-hi si voleu i teniu temps i que podeu veure a les pàgines de Tornejos individuals i de Propers tornejos), aquest dissabte comença una nova edició del Calculín, un torneig de promoció fins als dotze anys, en el qual participaran vuit «dobladitos» a la seu de Sant Boi —on som el club amb més inscrits—, amb la intenció de classificar-se per la final de Llinars del Vallès. Per molts d’ells serà el primer torneig oficial que disputaran en la seva curta carrera com a escaquistes i els desitgem molta sort, però sobretot que els serveixi per anar agafant experiència en la competició, ja que l’any vinent, atès que tindrem tres equips a Segona Categoria, necessitarem del seu ajut per conformar els diferents equips del club.

Escacs, CornellàEl proper diumenge 23 d’abril, diada de Sant Jordi, comença també a Iasi (Romania) el World School Chess Championship, en què comptarem amb la presència del nou «doblado» (no m’atreveixo a anomenar-lo «dobladito») Gonzalo Quirhuayo, que competirà en la categoria sub-15. A hores d’ara ja deu estar de camí cap a Romania. És un exemple del que es pot aconseguir amb treball, constància i perseverança, i estic segur que aconseguirà un gran resultat. Fins a l’1 de maig, dia internacional del Treball, podreu seguir en directe les partides connectant-vos a la web que us he deixat més amunt.

El mateix diumenge disputarem també els quarts de final dels play off de la Lliga Catalana, en què esperem que els nostres tres equips, A, C i D, assoleixen la victòria i continuïn endavant en les semifinals i, tant de bo, algun d’ells —o tots tres, el que ja seria un èxit considerable— arribin a la final.

De tot això us n’informarem en la propera crònica, així com d’altres activitats que ja s’estan afegint al calendari. Bona diada de Sant Jordi a tothom! I si us regalen —o compreu— algun llibre, no oblideu que el més important és llegir-lo i gaudir de la lectura. I per marcar la pàgina on us heu quedat, al club tenim uns punts de llibre per tots vosaltres. Demaneu-nos-el.

S’acosta Halloween

divendres, octubre 9th, 2015

Com sabeu, estem preparant el nostre torneig d’escacs. No és el primer, és clar; ja n’organitzem d’altres habitualment: l’Interescolar d’«Els Pins» i el Torneig de Ràpides de Festa Major. Però aquest és diferent. És el nostre desè aniversari i volíem fer alguna cosa especial. I va sorgir, fruit de la ment patafísica de l’Iván Humanes, la idea d’organitzar un torneig d’escacs per Halloween, aquesta festa nord-americana que ha quallat també en el nostre país, gràcies a aquesta pretesa globalització que tant defensen alguns. (Com si això fos una novetat i ningú fins ara, en un món curull de fronteres, no hagués escoltat el Voodoo chile de Jimi Hendrix.)

Així doncs, ja tenim ben a prop el Halloween Chess Tournament, el nostre, sí, el nostre torneig d’escacs. Les bases ja les tenim clares. Les podeu veure clicant el cartell (magnífic, no cal dir-ho) de la dreta, realitzat pel nostre dissenyador de guàrdia, en David Sánchez. Són una mica frikis, ja ho sabem, però quan s’organitza algun esdeveniment, o es fa bé o no cal fer-lo. La idea, sobretot, és passar-ho bé. Us imagineu un duel entre Dràcula i l’home llop davant del tauler? Doncs potser el podrem veure el proper 31 d’octubre.

Monster_stampsA poc a poc els preparatius van avançant. Els trofeus, uns trofeus específics de ceràmica, obra de la ceramista de l’Hospitalet Teresa Ribas, ja estan a punt d’entrar al forn. I per als nens no hi haurà medalles. Però s’enduran un dolç record de la seva participació: una galeta de mantega decorada per l’ocasió i cuinada per l’artista pastissera Sandra Cadierno. La il·luminació —molt important— també s’està treballant, gràcies a la col·laboració d’en Martí Aguilà, un nou soci a qui aprofitem per donar la benvinguda. I més coses que us anirem detallant els propers dies.

Tot amb tot, necessitem la vostra ajuda. Si teniu temps per participar en la decoració, si teniu roba vella que ja no feu servir, si teniu disfresses, màscares o perruques —us les tornarem després del torneig—, si disposeu de material terrorífic —calaveres “to be or not to be”, cartells, aranyes (d’enganyifa)…— us esperem qualsevol dijous. (Però no cal que porteu fotos de l’Aznar, amb o sense bigoti, perquè no les admetrem.) Després de les classes amb en Marcelo Panelo, que s’iniciaran a partir del 15 d’octubre, ens reunirem per polir detalls i enllestir feines. I si no teniu res de tot això que hem esmentat, encara teniu una possibilitat: participar en el torneig. I convidar els vostres amics i/o coneguts escaquistes a acompanyar-vos.

Evergreen

dilluns, gener 5th, 2015

Bon any a tothom! Comença, ara sí, l’any en què el nostre club, el Peón Doblado, compleix deu anys. Serà un any ple, farcit d’activitats escaquístiques, però, abans que això, l’important són les persones.

De moment, volem donar la benvinguda als nous socis que ens acompanyaran a partir d’ara. Uns quants sèniors: Marc Alquézar (sí, Marc, ja ets sènior!), Francisco Rivas i el germà d’en Jose Archilla, en Gerard; i molts júniors: Íker Alcalde, els germans Lucía i Mateo Enríquez, Sandra Figueras, Bruno Gamero, Paula Méndez, Miguel Primo i Judit Vela, que s’afegeixen a la nostra nòmina de «dobladitos» i «dobladitas». Fins aquí, les altes confirmades, però també donem la benvinguda des d’ara mateix a uns quants nous socis que encara no han formalitzat la seva inscripció però ho faran ben aviat.

Aquesta és la part positiva. Emperò, en tot club, per molt evergreen que sigui, es produeixen, inevitablement, baixes. Enguany ens han abandonat Eduard Calbet, Daniel Peirón i David Julià per formar un nou club a l’Hospitalet; en Xavi Santolaria i Jesús Salvador, que han decidit acompanyar-los en aquesta nova aventura; i en José Antonio Díez “Balas”, qui, després de donar-li cinquanta mil voltes, finalment ha escollit jugar amb els nostres amics del Molí Nou. A tots ells els agraïm el temps que han estat amb nosaltres i els desitgem tota la sort del món en la seva nova singladura.

Velvet Green by Jethro Tull on Grooveshark

Tornejos per equips

Estrenarem l’any amb la Copa Catalana per equips, que es jugarà el proper diumenge 18 de gener a les Cotxeres de Sants (Barcelona), i en la qual tenim previst competir almenys amb un equip (potser dos, perquè sembla que hi ha fam de tauler).

I tot seguit, el diumenge 25 de gener, s’inicia la Lliga Catalana, en què participarem amb tres equips, a 1a, 2a i 3a provincial de Barcelona. Podeu consultar ja el calendari i rivals de tots tres a la pàgina de la Lliga Catalana.

Sempreviva

Així és com es coneix a les nostres contrades una de les millors partides d’escacs de tots els temps: la que van disputar Adolf Anderssen, amb les blanques, i Jean Dufresne, amb les negres, l’any 1852 a Berlín (Alemanya) i que en aquest país van batejar com «Evergreen».

Molts de vosaltres ja la coneixeu, però la posem aquí com a modest regal de Reis perquè els més joves en puguin gaudir i se n’adonin que els escacs, malgrat el que de vegades algú pugui dir, no tenen res d’avorrits. Anderssen, amenaçat de múltiples mats, aconsegueix la victòria emparant-se en el seu avantatge de temps i en una combinació històrica que es recolza en el seu peó doblat d’f6.

I aquí teniu l’espectacular posició final de la partida, reproduïda en un esplèndid full-bloc emès pels correus de Surinam, antiga colònia holandesa de l’Amèrica del Sud, independent des de 1975.
Evergreen_Suriname

Rainbow rising

dijous, agost 14th, 2014

Rainbow_Rising_LPSegurament us haurà sorprès el títol d’aquest article. Però, deixeu-me que us expliqui una anècdota. Alguns de vosaltres recordareu que fa un temps el traductor de la nostra web va deixar de funcionar. Com bé saben els informàtics —i al club en tenim uns quants— en aquells casos en què no saps per què redimonis un programa ja no rutlla, el millor és reinstal·lar-lo. I això és el que vaig fer.

Però, esclar, l’havia de provar per estar-ne segur. I vaig activar la traducció en castellà. Tot semblava correcte quan em vaig trobar que l’article parlava del “Torneo Iris”. Què era el que havia escrit? Perquè, òbviament, aquest torneig no em sonava de res. I de cop ho vaig entendre: el traductor es basa en Google i rastreja frases i traduccions per fer la seva feina. Com que devia trobar que l’arc de sant Martí és, en castellà, l’”arco iris”, va decidir que el Torneig de Sant Martí era el “Torneo Iris”. Fins aquí l’anècdota. Ara, anem a veure què van fer els nostres col·legues en el “Rainbow Tournament” d’enguany.

Stargazer by Ritchie Blackmore's Rainbow on Grooveshark

En primer lloc tenim en Manel Santolaria, en el grup A, després del seu pas per Torredembarra. En set rondes va aconseguir 2½ punts, que no és per llençar coets, tot i que va acabar un parell de llocs per damunt del seu rànquing inicial. Per alleujar les penes, en acabar el torneig se’n va anar a la platja, amb la mala fortuna que, segons informacions fidedignes, es va lesionar el menisc. Ara toca descansar, Manel, que et volem veure en plena forma.

ManelSantolaria_SantMarti2014_6_0668

En Manel, a la 6a ronda, jugant contra en Francisco Javier Romero Gámez, una de les partides que va guanyar. (Foto: Pau Pascual Duran.)

En el grup B, més assequible, hi participava en José Daniel Peirón. En el seu cas, el resultat va ser més afortunat: 6 punts en nou rondes, que l’apropen als 2000 punts d’ELO, que, de moment, se li resisteixen. És qüestió de perseverar, a veure si aconsegueix acabar l’any com un nou 2000 del club. Al final es va classificar en el lloc 22è entre 162 escaquistes, la qual cosa no està gens malament.

DaniPeiron_SantMarti2014_7_0042

Dani Peirón en el final que va guanyar contra Daniel Negreira Rodríguez. (Foto: Pau Pascual Duran.)

En l’article he afegit un parell de fotos del torneig. Podeu veure tot el reportatge fotogràfic, ronda a ronda, si cliqueu l’enllaç. Les fotos són obra d’en Pau Pascual Duran, a qui vaig tenir el gust de conèixer —i de jugar contra ell— en el torneig del Foment Martinenc. A banda de bon fotògraf, també escriu sobre els escacs: en el seu Viaje al ajedrez trobareu tot un seguit d’articles sobre la nostra afició, tots ells força interessants. Fins i tot podreu llegir un reportatge molt complet sobre Capablanca i els segells.

Open Vila de Sitges

A banda del “Torneig Iris” també teníem un company competint en el Torneig de Sitges. Es tracta d’en Daniel Montoya, que va participar-hi en el grup A. Els rivals eren d’alt nivell, i en Daniel, que feia poc que havia estat operat, es va voler posar a prova. El resultat no va ser l’esperat i les seqüeles de la intervenció quirúrgica no el van permetre jugar en plenitud de facultats, acabant el torneig amb 1½ punts, fruit de tres taules.

He començat aquest article amb una anècdota i l’acabaré amb una casualitat estranya —potser no creieu en les casualitats?—. Per escriure aquestes modestes cròniques normalment m’imprimeixo els resultats del torneig i dels «doblados» que hi juguen per poder tenir les dades a l’abast. El servidor Chess-Results està abonat a la publicitat de Google i, curiosament, en el full corresponent a les dades d’en Daniel Montoya m’hi apareix l’anunci d’una investigació sobre l’ictus. Casualitat? Qui ho sap… Potser sí que existeixen les meigas.

Calendari 2014

dimecres, gener 15th, 2014

Ja podeu consultar el calendari de la Lliga Catalana 2014. L’anterior Campionat d’Equips de Catalunya ha canviat de nom i els «doblados» hi participarem amb quatre equips, per la qual cosa hem renovat i adquirit nou material: taulers i peces de fusta i de plàstic, rellotges… I selles de muntar, per cavalcar al galop per les contrades del nostre petit país en el nou any xinès del cavall.

Montserrat2014_any cavallEnguany, a banda de la novetat del canvi de nom, la Lliga Catalana només comptarà per a ELO català en totes les categories, complint el mandat de l’Assemblea general de clubs de la FCE del 19 d’octubre de 2013, en què es va aprovar, amb 42 vots a favor, dos en contra i una abstenció, la proposta de separació de la llicència catalana de la de la FEDA i, conseqüentment, de la FIDE. De fet, a hores d’ara, ja no hi ha cap torneig català que hagi demanat l’homologació de l’ELO FIDE.

Sabem que açò, òbviament, suscita dubtes entre els jugador i jugadores. La Federació els ha intentat resoldre —a mode de FAQ’s— en la circular CAT 45/2013. Us recomanem que la llegiu per tenir les coses més clares.

Aneu-vos preparant, doncs, perquè la competició comença d’aquí a poc més d’una setmana. El repte és assolir el retorn a la 1a Provincial i també, per què no, seguir mantenint un equip a 2a Provincial.

Un nou patrocinador

diumenge, juny 2nd, 2013

La nostra web és un mitjà de comunicació i d’informació de les activitats del nostre club i de tots els nostres associats. Però el seu manteniment suposa unes despeses que intentem cobrir mitjançant el patrocini.

Sortosament, a poc a poc es van sumant empreses que ens fan confiança i aporten el seu granet de sorra per mantenir activa la web.

Avui volem donar la benvinguda a un nou patrocinador: la Filatèlia Llach, una empresa familiar fundada l’any 1915 a l’Havana (Cuba), la mateixa ciutat on va néixer el gran mestre José Raúl Capablanca y Graupera, campió mundial d’escacs de 1921 a 1927.

Els que seguiu habitualment la nostra web, ja sabeu que escacs i filatèlia són dues aficions que de vegades conflueixen. Un dels millors exemples és, justament, la sèrie de segells que el govern de Cuba va emetre el 1951 per commemorar el 30è aniversari de la consecució del títol mundial per part de Capablanca, i que és una de les sèries clau en tota col·lecció temàtica sobre escacs.

Capablanca_segells

Filatèlia Llach, que es dedica tant a la venda directa de segells com a través de subhastes i que actualment es troba a l’avinguda Diagonal, 489, de Barcelona, a tocar de la plaça Francesc Macià, també va comptar com a client —una mica per casualitat— a un altre campió del món, en Garri Kaspàrov, que és també un bon aficionat a aquests petits trossos de paper als quals s’hi pot dedicar tantes hores com davant del tauler.

Donem, doncs, la benvinguda a aquest nou patrocinador, desitjant que gaudeixi tant dels escacs com nosaltres. I que nosaltres puguem gaudir dels segells tant com ho fan ells, que conformen ja la tercera generació dedicada a aquest hobby.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Mediterrània 2018
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Viejo Piano
  • Filatelia Llach
  • Adeslas
  • Advocat.cat
  • The Corner
  • Mary Pickford
  • Gramma arts gràfiques
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
juliol 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categories
Visitants