Posts Tagged ‘FCE’

Somiatruites

Dissabte, Gener 16th, 2016

I per què no? La Copa Catalana és una competició estranya. Es juga per equips però no és la Lliga. En un sol dia, sense rodatge, gairebé amb equip improvisat —en el nostre cas, almenys— i a un ritme ràpid. No, no és la Lliga. Però, parafrasejant l’Eduard Punset, on és escrit que no puguem guanyar la nostra categoria? Serem pocs, però ben avinguts i, per unes hores, les Cotxeres de Sants seran ocupades per invasors de tot Barcelona i de totes les categories.

Amb quatre canons per banda i vent de popa, iniciarem el nostre particular viatge a Ítaca. Somiatruites? Potser sí, però la il·lusió per competir i, qui sap, guanyar, no ens la traurà ningú. «Take a dream in a sunday» (Supertramp, Dreamer, 1974).

Una setmana més tard arribarà, ara sí, la Lliga Catalana. I seguirem somiant. Amb l’ascens d’un equip —o dos—. De vegades els somnis esdevenen realitat. Serà espectacular. Per primer cop en la nostra història, a les jornades que juguem a casa serem 22 jugadors i jugadores, de totes les edats i nivells, defensant els colors del Club, que no sé quins són, però segur que en tenim.

pacman chessEns ajudaran, i molt, els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Alguns, fins i tot, faran “doblet”, ja que els dissabtes participaran en la fase prèvia del Campionat d’edats de Catalunya, territorial del Baix Llobregat. I potser serà un somni i ens haurem de pessigar per constatar que estem ben desperts, però estem plenament convençuts que algun o alguna ens donarà alguna sorpresa molt agradable.

Potser perseguim quimeres, però ara s’acosten grans reptes. Ser capaços d’afrontar-los i superar-los només depèn de nosaltres.

Yes, the Club

Dimarts, Desembre 1st, 2015

Darrerament el Torneig de Halloween ha acaparat tota la nostra atenció i també la de molts companys escaquistes, fet que ens ha dut a superar les 36.000 visites a la nostra web, 3.000 més de les que comentàvem en l’edició del llibret del 10è aniversari tan sols fa un parell de mesos. Molts de vosaltres ja el teniu a les vostres mans i em consta la bona acollida que ha tingut. El podeu consultar a la pàgina de Documents, ja que l’hem incorporat a un nou canal ISSUU on penjarem tots aquells documents importants que conformen la història del Club.

També hem obert una nova pàgina d’àudio-visuals, on trobareu vídeos de les classes amb en Marcelo Panelo i altres que siguin d’interès. Ens podeu suggerir els temes que més us interessin i mirarem d’incorporar-los perquè els tingueu a l’abast.

Nous socis

Durant aquests dos darrers mesos el Club no ha parat de créixer. Estem a prop d’arribar als 100 socis, dels quals més de 50 en actiu. Us ho podíeu imaginar, socis fundadors? Habitualment els donem la benvinguda amb nom i cognoms. Però em permetreu que, en aquesta ocasió, us enviï a la pàgina de Jugadors. En són tants que em fa por d’oblidar-me d’algun o alguna d’ells. Benvinguts tots i totes al que ja és el vostre Club!

Nota: els que habitualment feu la fotografia oficial de la temporada potser seria convenient que enguany incorporéssiu a la càmera un gran angular o un “ull de peix”. Em temo que, si no, no hi cabrem tots a la foto.

«Dobladitos»

Un dels motius de l’increment és l’alt nombre de nens i nenes que s’han apuntat a les nostres classes. De totes les edats i tots els nivells. Alguns han anat directes als nivells mitjà i superior, entre ells la Irene Planella, una nena de tan sols 4 anys que, a manca de confirmació oficial, és possiblement la jugadora federada més jove d’Espanya. I, atenció, que guanya partides! No parlem pas d’un títol honorífic.

9a Trobada Infantil 2015D’altres «dobladitos», la majoria, estan, com és el més normal, en el nivell inicial. Alguns, com ens va dir la seva mare, dels escacs només sabien que hi havia quadres blancs i negres. He dit “sabien”, en passat, perquè, amb només dues classes, ens han demostrat una voluntat i una capacitat d’aprenentatge que em fan pensar que, possiblement, estiguin preparats per competir molt abans del que imaginàvem.

Amb tanta canalla ens hem hagut de multiplicar. Per sort, comptem també amb la col·laboració de la Lucía Enríquez, una «dobladita» de 9 anys que, amb unes ganes increïbles d’implicar-se, ens ajuda amb els més petits, cosa que li agraïm profundament. Ensenyar i aprendre, tot alhora. És l’esperit del Peón Doblado, el mateix que estarà present en la propera Trobada Infantil que celebrarem el dissabte 12 de desembre a les nostres instal·lacions.

Lliga Catalana

Ben aviat s’iniciarà el torneig per equips. Aquest any en presentarem quatre: un a 1a provincial, un a 2a i dos a 3a provincial, per afavorir la participació de la majoria de socis i també per facilitar el rodatge dels «dobladitos», que, a més, competiran en el Torneig Comarcal d’Edats —i amb molt bones perspectives—.

Hem de preparar la renovació de les fitxes federatives i ens cal que ens confirmeu si desitgeu elo FIDE o no. En el cas dels nous jugadors, necessitem que tots aquells que vulgueu participar en la Lliga o en altres competicions individuals ens ho feu saber. Podeu utilitzar qualsevol dels canals habituals: presencial, telèfon, whatsapp, correu… i us facilitarem els impresos necessaris.

En principi, les quotes socials i els descomptes seran els mateixos de la temporada anterior —els podeu trobar a la pàgina de Quotes socials—, a manca de la ratificació de l’Assemblea General de Socis que també estem preparant i de la qual aviat us en comunicarem la data i l’ordre del dia.

Tornejos

Malgrat tota la feina que hem esmentat, molts «doblados» i «dobladitos» hem tingut temps de participar en diversos tornejos individuals. I amb gran èxit en molts casos. Però com que ja m’he allargat massa, això ho deixarem per la propera entrada.

Unes altres taules?

Dimarts, Febrer 3rd, 2015

Aquesta darrera jornada, efectivament, va estar marcada per les taules. Algunes van ser importants, d’altres no ens van permetre guanyar res positiu. Anem a individualitzar.

LC2015_SitgesEn l’equip «A» en van ser quatre: l’Iván Humanes, que va ser qui va inaugurar el marcador, en Manel Santolaria, Daniel Montoya i Marc Alquézar, que va salvar mig punt després que li sonés el mòbil. Les derrotes de Juan Ramón Fuentes i Sergi Cuenca ens col·locaven en una situació delicada. En “Jorda” em preguntava com anava el matx i li responia que havien de guanyar ell i el Dani. Amb millor posició, en “Jorda” sumava el seu punt i ho deixava tot en mans d’en Dani Llargués, però amb peó de menys finalment havia de sacrificar una peça i acabava perdent. El Sitges «B» s’enduia així la victòria per un total de 5-3.

A l’equip «B» també trobem quatre taules: la primera, la meva, en una posició de rei i dama contra rei i dama i peons totalment simètrics; tot seguit, en Manuel Cardoso perdia la partida, però en Jesús Martínez, amb unes altres taules, i en Francisco Rivas guanyant el seu punt, tornaven la igualtat al matx. Tot quedava en mans del Roberto de la Fuente i d’en José María Archilla; en Roberto, tot i tenir millor posició, havia de lluitar al final amb un cavall contra tres peons. El seu rival se’n deixava menjar un per intentar coronar algun dels altres, però el nostre company aconseguia parar-los tots dos i signar les taules. I quedava la partida del Jose, certament complicada i en la qual el temps jugava en contra seva, però amb una sang freda incontestable arrencava també unes altres taules. Així, doncs, el marcador final contra el Sitges «C» indicava un 3-3 reconfortant i amb ritme.

Drawn to the Rhythm by Sarah McLachlan on Grooveshark

L’equip «C», marcat per les baixes en els equips superiors i per alguns jugadors engripats, només va poder anar amb dos escaquistes: l’Andrea Navarro i en Miguel Cabrillana, que no van poder superar els seus rivals. Però cal dir que en Salvador Morral, un veterà jugador del Sant Boi «D», fins i tot va felicitar en Miguel pel seu joc, donada la seva edat.

A la pàgina de la Lliga Catalana trobareu els quadres actualitzats. Les columnes del Sonnenborn-Berger, el sistema de desempat, i de la classificació final són de collita pròpia (quin gran invent que han estat els fulls de càlcul!) i no oficials, ja que no figuren al web de la Federació Catalana, però almenys ens donen una petita pista de com van les coses en cada categoria.

També, a la pàgina de Jugadors hem actualitzat la gràfica de socis, en la qual és palesa l’evolució social del Peón Doblado en els darrers anys, sobretot des que disposem d’una seu permanent a l’Espai Esportiu Sant Ildefons.

El Comarcal

L’anomenarem així per abreviar, ja que, en definitiva, tothom el coneix per aquest nom. El dissabte els nostres «dobladitos» hi van jugar dues rondes més, amb sort desigual. En David Romero sumava ½ punt més, en un dia en què no estava gaire motivat. En David Álvarez perdia les seves dues partides i en Nahoa Martínez aconseguia el seu primer punt. En Pol Álvarez, en el sub-10, en canvi, sumava 1½ punt i es col·loca, amb 3½ punts, en la tercera posició, empatat amb un altre nen i una nena. I pel que fa als nostres benjamins, en Miguel Cabrillana aconseguia també 1½ punt, ofegant l’adversari en una de les partides i donant escac i mat en 9 jugades a la segona partida; i l’Aitor Jiménez en guanyava una i perdia l’altra, amb la qual cosa ambdós sumen ara 2½ punts, un molt bon resultat per ser el primer torneig oficial en què participen. Cal dir, per donar-li encara més mèrits, que en Miguel va jugar tant el dissabte com el diumenge amb unes dècimes de febre. Al final, doncs, 6 punts de 12 possibles, la qual cosa podríem considerar també com unes taules més en aquesta jornada.

Ràdio Cornellà

Com ja us vaig anunciar fa uns dies, el proppassat divendres 23 de gener, en Dani Llargués i un servidor vam ser entrevistats al programa L’esport al punt de Ràdio Cornellà. Per tots aquells que no poguéssiu escoltar l’entrevista, us la deixo aquí. Haureu de parar bé l’orella, ja que el so no és massa elevat; ja ens direu què us ha semblat. El Dani i jo en vam sortir força satisfets, tot i que segurament se’ns van quedar coses al tinter.

Changes

Diumenge, Novembre 16th, 2014

La vida és un procés de canvi constant. I en això estem. Però els canvis que s’albiren, tot i ser dolorosos, ens acabaran enfortint. L’any vinent, el Peón Doblado complirà deu anys i, malgrat tots els entrebancs que ens hem trobat pel camí, la voluntat dels socis, els «doblados», és la de tirar endavant amb més ganes que mai.

Hi haurà problemes —administratius, organitzatius, esportius…— però, amb empenta i ganes de treballar, ens en sortirem. Ho hem fet fins ara i no veig per què no hauria de continuar essent així.

Per començar, cal que celebrem una assemblea extraordinària. Els punts a tractar seran els següents:

  1.  Renovació dels estatuts.
  2.  Renovació de la junta directiva.
  3.  Aprovació de les noves quotes socials.
  4.  Actualització del logotip del club.

A hores d’ara, tots n’haureu rebut ja la convocatòria, on trobareu més detalls de les propostes a tractar i de la nova composició de la junta directiva. Serà el proper diumenge 30 de novembre, a les 10:30 h en segona convocatòria, a la seu del club, l’Espai Esportiu Sant Ildefons.

Hi haurà, òbviament, un 5è punt, el de precs i preguntes, que pretenem que serveixi per comentar el present i el futur de l’entitat, sobretot les activitats que es poden realitzar durant el 10è aniversari —esperem les vostres idees i aportacions— i també la forma d’organització i el repartiment de les tasques necessàries perquè el club funcioni millor que fins ara.

De moment, com cada any, ja n’hi ha una en què podeu col·laborar tots: la venda de loteria de Nadal, amb el mateix número de sempre —hi ha coses que no canvien—:

20918

Ja podeu recollir els talonaris de participacions a les oficines del club. Recordeu que és una de les principals fonts d’ingressos de què disposem i, per tant, quantes més paperetes es venguin, més possibilitats per comprar llibres, material d’escacs i educatiu, donar classes, etc.

Abans d’acabar, un petit apunt musical. En l’anterior entrada vaig proposar diversos temes per il·lustrar-ne la present. Dissortadament no hi ha hagut massa vots i s’ha produït un empat entre dos de les cançons suggerides, així que he fet com en les subhastes: en cas d’igualtat d’ofertes, la primera que arriba és la que s’enduu el gat a l’aigua (el FIFO, en llenguatge informàtic). (I, a més, lligava perfectament amb aquest escrit.)

Changes by Faul & Wad Ad Vs. Pnau on Grooveshark

Però com que som demòcrates —de debò, que darrerament s’abusa en excés del mot—, us asseguro que el tema que ha empatat —o entaulat, per utilitzar una paraula més pròpia de la nostra afició, els escacs— el faré servir properament, abans no acabi l’any actual.

I ja per finalitzar, com alguns de vosaltres sabreu, la Federació Catalana d’Escacs ha actualitzat la seva web, per la qual cosa els enllaços als vostres ELO donen l’error 404, tan típic —i molest— a Internet. Tan bon punt l’FCE enllesteixi la renovació, posarem al dia els enllaços perquè pugueu accedir-hi correctament.

La Festa «doblada» dels Escacs

Dimarts, Octubre 7th, 2014

El diumenge 28 de setembre d’enguany es va celebrar la Festa Catalana dels Escacs, a la població de Calaf, a la comarca de l’Anoia.

Com a subcampions de Catalunya de 2a categoria ens corresponia un trofeu que van anar a recollir quatre dels nostres companys: Iván Humanes, Manel Santolaria, Diosdado Jaén “Jorda” i Dani Garcia Llargués.

FestaCatalana2014_1La Festa, com alguns de vosaltres sabeu, consta de diferents activitats. La primera va ser el XXVI Campionat de Catalunya de ràpides per equips. Partides de 3 minuts + 2 segons per jugada i equips de quatre jugadors. Començàvem en el lloc 55è del rànquing, d’un total de 57 equips participants. Però les essències «doblades» es van imposar i vam aconseguir un total de 17 punts, gairebé el 50% del total, amb la destacada aportació d’en Dani Garcia, que en va sumar set, perdent només dues partides. Això ens va fer pujar fins a la 37a posició i, el que és més important, ens va col·locar com a campions de Catalunya de 2a categoria de ràpides.

Tot seguit, el dinar, que els nostres col·legues van preferir realitzar a un restaurant del poble de Calaf, anant per lliure, en lloc d’afegir-se a l’organitzat per la Federació. Sospito que el motiu principal va ser que en el menú federatiu no hi figurava cap plat de cargols. I, ja se sap, «si no hay cargols, nos vamos».

FestaCatalana2014_2FestaCatalana2014_3Però això va comportar un petit problema: els premis es lliuraven just després del dinar, a les postres. I de poc va anar que el club es quedés sense els seus trofeus. Els quatre “magnífics” tot just entraven per la porta quan van sentir el nom del Peón Doblado i van haver de córrer per recollir les dues copes que ens havíem guanyat.

Enola Gay by Orchestral Manoeuvres in the Dark on Grooveshark

Veient les fotos —o en directe, si passeu per l’oficina del club—, s’ha de reconèixer que la Federació no ha escatimat en les copes. Si aquesta és la del subcampió de 2a categoria, no em puc ni imaginar com devia ser la del campió de la Divisió d’Honor, el Barcelona-UGA, que va guanyar també el campionat de ràpides.

I, per a acabar, ja podeu consultar el vostre ELO actualitzat.

Els escacs també aprimen

Dijous, Agost 28th, 2014

Potser no us ho creureu, però us asseguro que, sigui per la calor, pels viatges o per l’estrès de les partides, en el recent 40è Obert Internacional d’Escacs Ciutat de Badalona vaig perdre una mica més d’un quilo. Però no patiu: a hores d’ara ja torno a tenir la meva panxeta habitual.

I ara, seriosament, perquè els quatre «doblados» —més el capi Ivan— que ens hi vam apuntar ens ho vam prendre així, ben seriosament, potser massa i tot en algun cas. Avui escriuré la crònica jornada a jornada, com si fóssim un equip —de tercera provincial, que només érem quatre—. Espero que la memòria no em traeixi.

A la 1a ronda encara estàvem escalfant i només en Daniel Peirón puntuava. En David Julià perdia contra la colombiana Ana María Vargas i l’Ignasi Archs, jo mateix, ho feia contra un 2078, això sí, després de fer un espectacular sacrifici de dama que evitava una pèrdua de qualitat però que no era suficient per salvar la partida.

De la 2a ronda destaquen dues partides: la del Dani Peirón contra l’Eric Alves, un jove de Badia que aconseguia guanyar-lo per caiguda de bandera mentre els seus amics, com es diu popularment, reien per sota del nas; i la del Roberto de la Fuente, que començava a jugar contra un barret. A falta de tres minuts pel control de temps, apareixia el seu propietari, en Fernando A. Cárdenas. En fi, què us haig de dir d’en Cárdenas que no sapigueu ja. Tot i això acabava guanyant al nostre company. Seguíem freds: només un punt, el d’en David Julià.

Començava la primera setmana d’agost i amb ella la 3a ronda. I les coses, si més no, milloraven una mica. Aconseguíem tres de quatre, amb l’única mancança d’en Roberto, que continuava el seu via crucis particular.

A la 4a ronda seguíem sense aconseguir el ple. En aquest cas, qui fallava era en David, que perdia contra l’Eric Alves —el recordeu?— tot i les ganes corporatives que tenia de guanyar-lo.

La 5a ronda es mantenia en la línia: obteníem 2½ punts. La partida més espectacular era la d’en David contra un vell conegut, en Gregorio Valbuena. Després d’arribar uns minuts tard, guanyava en un tres i no res. De fet, jo, que jugava a la taula del costat, gairebé ni em vaig assabentar: després de saludar en David, quan vaig tornar a aixecar el cap, ja estaven signant les planelles. Una falsa excursió, de les típiques d’en Valbuena, li va costar la partida encara en la fase d’obertura. I en Roberto aconseguia el seu 2n punt —que acabaria essent el definitiu— contra la minifaldillera Pilar Ramos, qui, a estones lliures, venia objectes de bijuteria i similars relacionats amb els escacs. A aquests dos punts hi hem de sumar les meves taules contra en Lluís Casas per completar els punts de la ronda.

A la 6a ronda tornàvem a començar: només en Dani aconseguia el punt. En David perdia contra en Gabriel Malassagne, un sub-12 de Marsella que acabaria en la 13a posició i que, d’aquí a uns anys, segur que jugarà en els grups A. Jo perdia contra un 1700 fals —un submarí, vaja— en una partida d’enrocs oposats en la qual el seu atac va ser més ràpid que el meu. I en Roberto perdia també contra en Josep Sánchez Paz, un 1882 de la ciutat.

A la 7a ronda es creuarien diversos emparellaments més: a en Dani li corresponia jugar contra el nen marsellès Gabriel Malassagne i acabaria també rendint-se davant d’aquest jove jugador; en David sumava el punt contra un jugador navarrès i l’Ignasi aconseguia també la victòria contra la colombiana Ana María Vargas, recuperant-se en el mig joc d’un peó perdut tontament a l’obertura; en Roberto, per la seva banda, seguia sense aixecar cap i perdia el punt contra en Ricardo Sánchez, en una partida plena d’embolics, tant a dins com a fora del tauler.

I així arribem a les dues darreres rondes. En Dani i en Roberto, massa preocupats per l’ELO, es retiraven del torneig i deixaven la representació «doblada» en les mans —o en el cap— del David i un servidor. El primer guanyava a en Daniel Riu, el noi de l’EDAMI que havia entaulat contra l’Iván Humanes en el play-off de la Lliga Catalana 2014. I jo, en el meu enfrontament contra en Jesús Atienza, un 2066 del Montornès, passava per totes les fases: superior en l’obertura, no definia bé en el mig joc i, amb alfils oposats i unes taules gairebé assegurades, l’espifiava i perdia la partida.

Oye Como Va by Santana on Grooveshark

I el diumenge, a la darrera ronda, en David aconseguia guanyar a un d’aquells que reien per sota del nas —vegeu la 1a ronda— i acabava el torneig amb 6 punts —amb tres victòries en les tres darreres rondes—, que el situaven 17è del grup B. Per la meva banda, entaulava a la jugada 15 contra un nen de 10 anys, l’Àlex Ramon, del Ripollet, bàsicament pel cansament acumulat —i el pes perdut— durant la competició. Si més no, l’Àlex, amb 4 punts en 7 rondes i una única derrota, se’n va anar content. ¿I qui sóc jo per treure-li la il·lusió a un nen que aviat serà difícil de vèncer?

A la propera crònica parlaré del Torneig de Sants, el torneig més important d’Espanya. Ai, no!, que enguany no l’organitza la Federació Espanyola sinó la Catalana, com consta en els registres del Chess-Results.

La primavera s’ha acabat…

Dimecres, Juliol 2nd, 2014

…I els tornejos primaverals també. Uns quants amb participació de «doblados», quatre en total. Començarem pels tres primers, amb un «doblado» a cadascun.

En el torneig de Vilafranca hi jugava en Ramón Fuentes, que va acabar amb 3½ punts en 8 rondes i una victòria contra en Ramon Clotet, un 2105 de l’Igualada. Una performance de 1977 l’aproparà —si no els supera— als 1900 punts d’ELO.

El següent torneig és el del Barri Gòtic – UGA, on hi va jugar en David Guirado. La seva participació no va ser gaire afortunada, finalitzant amb 2 punts en 7 rondes, un d’ells per incompareixença del rival.

A continuació tenim el torneig de Sant Boi, amb la participació d’un servidor, Ignasi Archs. I, com en el cas anterior, no gaire reeixida. L’anècdota va estar a la 6a/7a rondes. Després de cinc derrotes, alguna d’elles per excés de confiança, arribava la primera victòria. I, tot seguit, un bye de l’organització. És a dir, una victòria que va valer 2 punts, cosa força insòlita. Al final, 3½ punts en 9 rondes, que no és precisament per llençar coets. Un apunt final: ha estat el primer torneig en què els jugadors ho hem fet sota la senyera catalana, després que el servidor Chess-Results acceptés la Federació Catalana com a federació distinta de l’Espanyola.

I finalment ens queda el torneig del Foment Martinenc. Aquí sí que hi va haver una nombrosa participació «doblada»: sis companys repartits entre els grups B i C —ja ho he dit altres vegades, però ho repeteixo: ja arribarà el dia en què hi hagi algun «doblado» en el grup A, potser més aviat del que ens pensem—.

You Really Got Me by The Kinks on Grooveshark

Comencem pel grup B. En primer lloc tenim en Daniel Peirón, desè amb 5½ punts. Durant el torneig es va enfrontar als germans Riu López de l’Edami. Amb en Sergi, el petit, va aconseguir entaular, però en el següent enfrontament amb ell, durant el play-off que vam jugar contra l’Edami va aconseguir un dels punts que ens van classificar per la següent ronda. Contra el Daniel, el gran, en canvi, es va haver de rendir. Però cal tenir en compte que, al final, aquest noi de 14 anys es va proclamar campió del grup B amb un punt i mig d’avantatge sobre el segon classificat.

El segon «doblado» en la classificació ha estat l’Eduard Calbet, que ha finalitzat amb 3½ punts en 8 rondes. Es dóna la circumstància que a la 4a ronda li va tocar en Pablo José Mir de l’Ideal Clavé, que no es va presentar. Així que el Swiss-Manager els va tornar a emparellar a la 8a ronda. I aquesta vegada qui no es va presentar, per una indisposició, va ser l’Eduard. Per tant els queda una partida pendent. I a la darrera ronda es va enfrontar també amb en Sergi Riu, el germà petit, amb el mateix resultat que en Daniel Peirón, unes taules.

Per acabar amb el grup B, hi tenim a en José Antonio Díez «Balas», que s’hi va infiltrar com qui no vol la cosa. El resultat van ser tres taules —algun dia aconseguirà una victòria— i un puntet més d’un bye: total, 2½ punts en 6+1 rondes.

Seguim ara amb el grup C. A la 4a posició ens trobem amb en Jesús Salvador, amb 7 punts. Fent valer la seva condició de submarí, en el seu primer torneig individual s’ha enfilat fins a aquesta plaça. I podria haver estat millor si el sorteig del desempat li hagués estat més favorable: la 2a posició, amb dret a trofeu, just després de l’Alexandre Bonada, un jove valor de 12 anys de La Lira i l’únic que va aconseguir vèncer al nostre company. Però a la ronda següent, la 8a, va anar per feina i va derrotar en Josep Farell, de La Passió, en només 15 jugades. Us deixo tot seguit aquesta espectacular partida.

VallFoscaUna mica més avall, en el 13è lloc, es va classificar en Roberto de la Fuente, qui, després de perdre a les rondes 3, 4 i 5, es va recuperar amb quatre victòries consecutives per assolir un total de 6 punts, que haurien pogut ser més si els nervis no l’haguessin traït en aquelles rondes.

I finalment, un servidor novament, Ignasi Archs, que, després d’un bon inici, perdia contra una obertura Bird que no vaig saber tractar adequadament i un parell de derrotes per manca d’agressivitat. En total, 4½ punts en 8 rondes, ja que a la darrera vaig preferir relaxar-me els dies del pont de Sant Joan prop de la Vall Fosca en comptes de patir més davant del tauler i la calor de Barcelona.

Això és tot pel que fa als «doblados», però us vull deixar una altra partida del grup A en què en David Guix, company de Les Franqueses que va participar en la trobada que vam tenir recentment els dos clubs, va executar un mat Greco-Filidor (popularment, de la coça) d’una forma que no crec que hàgiu vist mai. Gaudiu-ne.

I, per cert, a cap de nosaltres ens va passar el mateix que al vídeo següent. Tot i que, de ben segur, a més d’un ens hauria agradat.

No voldria acabar aquesta crònica sense recordar-vos, com bé sabreu, que el nostre company Daniel Montoya va ser intervingut quirúrgicament el proppassat 26 de juny. L’operació va ser tot un èxit i dos dies més tard ja es trobava a casa recuperant-se. Des d’aquí li volem donar força ànims i desitjar-li una ràpida millora. T’esperem, Dani, perquè ens continuïs alliçonant amb els teus coneixements. Fins i tot encara que, de tant en tant, ens clavis una “colleja”.

El nou ELO català

Dilluns, Juny 2nd, 2014

Fa temps que l’FCE, atenent les peticions dels Clubs, estudiava noves fórmules per al càlcul de l’ELO català. Finalment això ha cristal·litzat en una nova normativa que us podeu descarregar en aquest enllaç i que entrarà en vigor la temporada 2015 en el moment en què l’aplicació informàtica ho permeti.

Els canvis són importants i intentaré explicar-los el millor que sàpiga. Anem a veure quines són les novetats.

Arpad_EloL’ELO inicial

Es manté la idea de que cada jugador català, en el moment de federar-se, disposi ja d’una avaluació inicial. En el cas de jugadors que tinguin ELO FIDE, aquest serà també el seu ELO català inicial. La resta d’escaquistes seran avaluats en funció de l’edat: els menors de 5 anys tindran 1220 punts; els majors de 17, 1700; i la resta serà el resultat de multiplicar la seva edat precisa (amb un decimal) per 40 i afegir-li 1020 punts. És a dir, ELOFCE = 1020 + 40 × edat. Per exemple, un noi o noia de 14 anys i mig en el moment de federar-se tindria un ELO inicial de 1600 punts.

L’ELO, com haureu pogut deduir, ja no tindrà un mínim de 1700, sinó que podrà baixar fins als 1000 punts —esperem que cap «doblado» arribi a aquesta situació—.

El factor K

Actualment, la constant K té un valor de 25 durant les primeres 30 partides i de 15 a partir de la 31a. Aquesta constant baixa fins a 10 per a jugadors que hagin arribat en alguna ocasió als 2400 punts.

A partir d’ara el factor K dependrà de l’ELO que tingui el jugador, com podeu veure a la taula.

Tram ELO K0
1000 – 1099 42
1100 – 1399 36
1400 – 1699 30
1700 – 1999 24
2000 – 2299 16
2300 – 2599 8
> 2600 6

Aquest seria el K inicial (K0), que serà corregit per un factor de ponderació (ΔK) que podrà oscil·lar de –3 a +3 i que dependrà del nombre de partides jugades durant els darrers cinc anys. Aquest factor, però, no afectarà encara a la temporada 2015, així que tindrem temps de comentar-lo. La fórmula, per tant, seria: K = K0 + ΔK.

Incompareixences

Es seguiran valorant, però amb alguna diferència. Ara equivaldran a una partida jugada contra un rival amb el mateix ELO, però multiplicada pel factor K més baix dels dos jugadors. La variació serà positiva o negativa —com en l’actualitat— en funció de si s’ha guanyat o perdut per la incompareixença.

Publicació de llistes

Actualment les llistes d’ELO s’actualitzen tres cops a l’any —la darrera s’ha publicat aquesta mateixa setmana i podeu veure ja la vostra nova avaluació a la pàgina de Jugadors—.

La temporada vinent les llistes seran mensuals i apareixeran el primer dia de cada mes, incloent-hi l’ELO i el factor K. Amb això s’evitarà que hi hagi jugadors amb un ELO fictici. La correcció afectarà, fins i tot, als tornejos setmanals. Així, si, per exemple, una partida es juga el dia 5, els ELO dels dos contrincants, a l’hora de realitzar el càlcul, seran aquells que hagin aparegut el dia 1, i no pas els que tinguessin a l’inici del torneig.

Això farà que els fulls de càlcul de què disposem actualment ja no serveixin. Els podrem seguir emprant però seran més imprecisos fins que n’apareixin de nous que corregeixin el problema.

Don't Bring Me Down by Electric Light Orchestra on Grooveshark

Partides contra jugadors estrangers

Les partides jugades contra jugadors estrangers ja no es computaran pel seu ELO FIDE, sinó per la performance que hagin obtingut contra escaquistes catalans. Això és una mica llarg d’explicar, així que, com que no és massa important ni habitual, ho deixarem córrer. Pels qui n’esteu més interessats, a l’article 12 de la normativa ho trobareu més detallat.

Escacs actius

En aquest cas no hi ha cap modificació. Les partides ràpides se seguiran comptabilitzant amb la meitat del factor K que li pertoqui al jugador.

Escacs infantils

En els tornejos en què hi hagi almenys un 80% de jugadors sub-12, el factor K serà fix i igual a 6 (3, si es tracta de partides ràpides), independentment del que tingui el nen o nena.

Conclusió

Crec que amb aquesta explicació us haurà quedat força clar els canvis que s’esdevindran. Us recomanem que llegiu atentament la nova normativa, on trobareu les fórmules completes i exemples de càlcul. I si encara us queda algun dubte ens podeu fer arribar els vostres comentaris i intentarem resoldre’ls.

En qualsevol cas, el més important és seguir jugant a escacs sense pensar més del compte ni capficar-vos amb el vostre ELO o el del rival.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2019
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • The Corner
  • Filatelia Llach
  • Viejo Piano
  • Ajedrez 21
  • Adeslas
  • Mary Pickford
  • Gramma arts gràfiques
Maig 2020
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
« Nov    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Categories
Visitants