Posts Tagged ‘FCE’

Good, good, Johnny B Goode

dijous, març 23rd, 2017

És difícil sintetitzar en una frase la trajectòria del club en aquesta Lliga Catalana que tot just acaba de finalitzar, almenys en la seva fase regular. Són tantes les imatges que em vénen al cap, les emocions, els patiments, les anècdotes… Queda clar que els fitxatges que vam fer a principis de temporada, grans fitxatges, ens han conduït a la situació actual. I no em refereixo només als del primer equip, Francisco Olivares, Emilio Carrasco i Gustavo Magallanes, sinó també als d’equips inferiors, Sebastián Buitrago i Francisco Javier (Paco) González. Tots ells, integrats plenament en el Peón Doblado, un club que —rectifiqueu-me si m’equivoco— ja s’estimen tant com els més veterans, amb qui han lluitat colze amb colze per aconseguir el que tots sabeu a hores d’ara, l’ascens, ni més ni menys, de tres dels nostres equips: l’equip «A» a Preferent, i els equips «C» i «D» a 2a provincial. I com a campions de grup, el que ens dóna dret a lluitar pel Campionat de Catalunya de les categories respectives. Si a això hi afegim que també participarem en la final de la Copa Catalana de 1a categoria, podem parlar, sens dubte, d’una temporada gairebé immillorable. Dic gairebé perquè encara no ha acabat i tant de bo no sigui aquesta la darrera celebració (ens manca la cirereta, oi?). El que sí que podem afirmar és que és la millor en els dotze anys d’existència del club.

Algun soci, mig en broma, em demanava una declaració institucional com a President. No sé si això se’n pot considerar, però és la meva forma de manifestar l’orgull —com deia el rei “emèrit”— que sento en representar-vos a tots els «doblados». I, no me n’oblido pas, també als «dobladitos». Perquè el Peón Doblado, malgrat tots els èxits esportius que s’assoleixin, perdria la seva raó de ser sense vosaltres, nens i nenes que ompliu les sales amb la vostra alegria i les vostres ganes de jugar. Perdoneu-nos si, de vegades, no podem seguir el vostre ritme. Els anys no perdonen.

Després d’aquesta introducció —no diré breu, però estareu d’acord amb mi que l’ocasió s’ho mereixia—, passarem a explicar com va anar la jornada.

L’equip «A»

El primer equip afrontava l’última jornada amb ànsia per guanyar. L’empat al capdavant amb el Gavà feia que només un bon resultat ens valgués. En cas que el Gavà guanyés en el seu desplaçament contra el Vilafranca «B», el desempat entre nosaltres i ells era el mitjà per saber el guanyador. Per això esperàvem aquesta última ronda amb ganes. El Sant Feliu «B», de fet, va presentar un bon equip i va estar a prop de fer que no celebréssim la festa. Les partides començaven, això sí, bé. La primera partida la va guanyar Magallanes, que va tenir un dia inspirat i aviat va fer valer la seva superioritat. Santolaria seguia amb la seva ratxa positiva de les últimes jornades i també aconseguia situar les seves peces en la setena fila, amenaçant el contrari i fent que abandonés ràpidament. Era molt important la seva victòria, ja que la superioritat (en elo) dels nostres primers taulers feia presagiar un gran resultat. En el meu cas, no va poder ser, i vaig perdre després que el meu rival jugués el final amb menys d’un minut en el rellotge, avisant-li en cinc ocasions que havia d’apuntar les jugades. En certa manera, la partida es perdia per no saber jugar amb aquests detalls: temps, delegat i paciència. També falta de pràctica de finals, per descomptat. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, CornellàEl marcador es situava en 2 a 1 i la resta de partides no estaven clares. En Daniel Montoya aconseguia millorar la posició i va arribar a tenir un peó d’avantatge que no va ser suficient i finalment va fer taules. Quedaven quatre partides i teníem molt poc temps. Rubén acceptava la proposta de taules: tenia una posició complicada. Només restaven tres partides i tots tres apurats de temps. Em vaig aixecar quan em quedaven dos minuts de rellotge per veure com evolucionaven les altres dues partides i l’Emilio em deia que em tranquil·litzés; sorprenent, perquè a ell només li quedaven trenta segons. Torno a la meva partida; al meu rival li quedava un minut i em vaig decidir a sacrificar-ho tot per entrar en una xarxa de mat i aconseguir un nou punt que assegurava l’empat com a mínim. Minuts després l’adversari de Francisco aconseguia les taules en trobar un escac continu i guanyàvem el matx. Tot seguit la fúria xilena Emilio Carrasco firmava les taules.

El partit havia finalitzat 5 a 3, però no sabíem com anava el Vilafranca «B» vs Gavà, així que vaig introduir els resultats a la web de l’FCE. En aquell moment érem campions virtuals, però no era suficient i vaig trucar al telèfon del Vilafranca. El delegat del primer equip, emperò, no en sabia res. Quins nervis! Alguns jugadors ens vam dirigir al bar i l’Iván Humanes, que feia estona que havia marxat, ens retransmetia per WhatsApp el Carrusel Deportivo. Oh! Nou WhatsApp! Vilafranca «B» ha guanyat al Gavà!!! Brindis per celebrar que havíem aconseguit ascendir per primer cop en la nostra curta història a la categoria Preferent.

Aprofito per felicitar a tots els jugadors del Club, persones i col·laboradors que han confiat en nosaltres!

Després arribaria el presi, que s’havia quedat sense botifarres d’Hostalets perquè el xarcuter s’havia jubilat. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Ja no ens jugàvem res, llevat de la lluita pel 3r lloc amb el nostre rival, l’Hostalets de Pierola. Per tant, ens ho vam prendre com una jornada festiva, malgrat que, de bon matí, en Ramon ens comunicava que no podria venir perquè la seva filla estava malalta. Desitgem que, quan aparegui aquesta crònica, la nena ja es trobi bé i pugueu celebrar junts la temporada «doblada».

Vam haver d’improvisar, tot i que l’equip contrincant presentava també dues baixes, el que va fer que el nostre «dobladito» que havia de jugar en el 6è tauler, en David Álvarez, ja sumés el primer punt de l’equip sense despentinar-se. Abans he parlat d’una jornada festiva, i no n’hi ha per menys, ja que va ser per riure. Per començar, quan dúiem mitja hora jugant, els companys de l’Hostalets em preguntaren si el nostre 4t tauler no vindria. Sorprès, em vaig girar i vaig constatar que, efectivament, l’Agustí no hi era. Davant del tauler, és clar, perquè havíem anat en el seu cotxe. Ràpidament em vaig dirigir al bar del Casal i me’l vaig trobar llegint tranquil·lament el diari, ja que es pensava que no jugava. Un cop assegut, va recuperar el temps… i va perdre. Havia confós la dama amb un alfil i el sacrifici que pretenia es va convertir en un regal.

En el meu cas l’error va ser una mica més subtil. L’avantatge que vaig tenir durant tota la partida es va esvair es un tres i no res per un moviment de cavall inadequat. 2 a 1 i en Guirado semblava també perdut: cinc minuts de rellotge contra una hora del seu rival, més dos peons de desavantatge. Vaig sortir a airejar-me i quan vaig tornar signaven les planelles. El resultat semblava evident, però no. En Samuel Pérez —l’autor de la foto de l’equip— també s’havia equivocat. Un altre regal que empatava, en aquest cas, el matx.

Com deia, per riure. Tanmateix encara quedava en joc la darrera opera buffa. Francisco Rivas guanyava qualitat i disposava d’un atac brutal sobre el rei. El seu contrincant, a més, li facilitava les coses permetent-li un descobert que, en el pitjor dels casos, li reportava una nova torre d’avantatge. Així ho vèiem tots, locals i forasters. Però ell veia altres coses: un parell de peons passats i units que el preocupaven. I va deixar estar la torre per eliminar-los. La conseqüència, l’habitual: si deixes passar l’oportunitat, el rival es refà i, tal com va succeir, va recuperar el material perdut fins que només van quedar els dos reis sobre el tauler. (Aquí obro un parèntesi. Mentre això succeïa a la sala, en David Guirado i jo ens assabentàvem de la mort de Chuck Berry, un dels grans mestres del rock and roll i figura destacada en la història de la Música. Tanco el parèntesi.)

Final, doncs, 2½ a 2½ que, si més no, ens ha mantingut en la 3a plaça, gens menyspreable. L’única decepció, com ha comentat abans en Dani, és que, a més, no vaig poder comprar botifarres ni salsitxes perquè els propietaris de la carnisseria Sala tot just feia un mes que s’havien jubilat.

Escacs, CornellàAbans de marxar em van comentar que possiblement l’any vinent ja no participin com a equip en la Lliga, atès que diversos jugadors han marxat i d’altres ho faran en breu. Lamento aquesta circumstància, perquè els dos anys que hi hem anat hem estat molt ben rebuts. Els desitjo molta sort en els seus nous clubs.

Els equips «C» i «D»

Com de costum, no us puc donar massa detalls d’ambdós equips. Per sort, tinc una certa capacitat deductiva, que no em servei de gaire quan jugo a escacs però que em permet esbrinar com es van desenvolupar les partides.

Escacs, CornellàL’equip «C» s’enfrontava al Castellar «C». Només calia mig punt per ser campions de grup i es va aconseguir sobradament. Al migdia el marcador ja reflectia un 2 a 0, fruit de les victòries d’en Jordi González i d’en Roberto, que es van refer dels dubtes de la jornada anterior. Més tard arribarien unes taules d’en Byron i la derrota d’en Manuel Cardoso, o viceversa, que la meva bola de vidre estava una mica entelada i no puc assegurar l’ordre. El que importa, però, és el resultat final, 2½ a 1½, que ens confirma com a campions de grup i permet al nostre rival, el Castellar «C», gràcies a la combinació dels altres resultats, pujar també de categoria com a segon de grup.

L’equip «D» ho tenia, d’inici, un pèl més complicat. Del matx contra el Sant Feliu «C» havia de sortir el campió del grup. Amb els dos equips empatats i ja a 2a provincial passés el que passés, els nostres companys necessitaven guanyar per assolir el primer lloc. Amb la mínima era suficient, però, pel que sembla, estaven afamats i van mossegar fins a obtenir els quatre punts en joc. Una victòria clara que els situa també en els play off de 3a provincial, juntament amb els companys de l’equip «C».
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Escacs, CornellàEls nostres «dobladitos» (amb un «doblado» infiltrat, com podeu veure a la foto) van fer via cap a Castelldefels per disputar el matx contra el seu equip «C». Alguns hi van anar amb Renfe (i van arribar a l’hora!), d’altres en moto (xupopapapa, en moto), i els més tradicionals en cotxe. I es van trobar amb un equip que necessitava guanyar per pujar de categoria i que no va voler arriscar; la prova, el seu elo mitjà, 1887, molt superior al dels nostres companys, 1561. Aconseguir puntuar hauria estat gairebé un miracle. Els nens, Gerard, Unai i Miguel Cabrillana, no van poder donar la sorpresa, però l’infiltrat no li va posar les coses tan fàcils al seu rival. Al final, però, els més de 200 punts d’elo de diferència s’havien de notar, i en Miguel Cabrillana Sr. va haver de deposar les armes i rendir-se.

Al principi de la temporada no teníem gaire clar si presentar un cinquè equip. El temps ha confirmat l’encert de la decisió i no ens n’hem penedit gens. L’equip «E» ha servit perquè els «dobladitos» poguessin participar també a la Lliga Catalana, que els ha servit de rodatge i per endinsar-se en el sentiment de grup que comporta aquesta competició. També, òbviament, els ha preparat millor per al proper torneig que molts d’ells disputaran, el Calculín, en el qual podran desplegar tots els coneixements adquirits. Segur que a principis de maig tindrem més coses a celebrar.

Els play off

Aquest dimarts es va realitzar el sorteig de les eliminatòries, en el que, com ja hem dit, hi havia tres equips «doblados» dins del bombo. Bé, més que un bombo, era un tàper. I en lloc de boles (calentes o fredes) hi havia paperetes. L’FCE no és la UEFA, i tampoc no calia tanta parafernàlia. Amb alguns problemes de so, el sorteig va començar puntualment. Degut al nombre d’equips, la primera eliminatòria és d’ajust en moltes categories i vam tenir la fortuna que els equips «A» i «C» se n’hagin lliurat i passin directament a quarts de final. L’equip «D», per contra, haurà de disputar el seu passi a la següent ronda contra el Cerdanyola Mataró «B» en la seu d’aquest club: c. València, 92-94, baixos, de Mataró. Per Sant Jordi es reprendrà la competició amb tots els equips i esperem seguir comptant amb tres en els quarts de final. Els nostres companys del «D» lluitaran per seguir fent història.

Punt i seguit

Si teniu costum de llegir —i espero que així sigui—, avui us podeu saltar la lectura programada. Després d’aquesta llarga crònica, ja heu complit a bastament amb la lectura diària. I com que ja deu fer estona que en Chuck Berry ha deixat de sonar, podeu escoltar el breu clip que l’amic Alfonso Pardo ha enregistrat pel Peón Doblado en viu i en diferit (el directe va ser el dissabte per la nit, per animar els jugadors del club davant de la jornada que es presentava). Gaudiu-ne! Ens retrobarem ben aviat, perquè la temporada continua.

Bufa el vent

dimarts, febrer 7th, 2017

I amb força. A totes les comarques: les que vam visitar, les que ens van venir a veure i totes les altres. Perquè, en una sola jornada, vam tenir rivals de cinc comarques diferents, un fet insòlit pel que recordo. Que en són sis si ens comptem nosaltres, al Baix Llobregat. Sort que “només” tenim cinc equips…

L’equip «A»

L’encontre contra el Vilafranca «B», provinent de la comarca del Penedès, començava amb una novetat respecte les anteriors alineacions. Iván Humanes no podia jugar, per la qual cosa vam decidir pujar al primer equip a en Jorda. Per tant avui la crònica està basada en les dades que m’ha facilitat en Dani Llargués i en el que jo mateix vaig poder copsar al final.

Escacs, CornellàEn Daniel Montoya, el nostre premiat a l’anterior temporada, no tenia el seu millor dia i es rendia en poc menys d’una hora. La resta de partides, llevat de les d’en Jorda i Manel Santolaria, continuaven igualades quan, de sobte, van saltar totes les alarmes. Un mal presagi? Per sort (o no) es tractava de l’alarma contra incendis del pavelló, que havia començat a sonar. Ningú no sabia què fer fins que en Jorda es va posar l’uniforme de capità i va ordenar aturar els rellotges mentre en Dani baixava a veure què passava. Sortosament no va caldre la participació dels bombers de la imatge. Tan sols es tractava dels sensors de les dutxes, que amb el baf calent de l’aigua s’havien activat.

Després de respirar tranquils es va reprendre el matx. Poc després en Manel perdia i Jorda continuava amb una posició inferior. La cosa no pintava gaire bé contra l’equip més potent amb qui fins ara havíem jugat. En Dani mantenia una posició igualada després de no aprofitar l’avantatge de l’obertura, però en Gustavo i l’Emilio disposaven de millor joc. Per fi, des de l’Amèrica Llatina, queien els primers punts: Francisco, Emilio i Gustavo s’anotaven la victòria i el marcador es col·locava en un 3 a 2 esperançador.

Al cap de poca estona arribàvem des de Manresa i de seguida em vaig adonar que la cosa estava difícil: Jorda estava inferior; Rubén, amb poc temps de rellotge, es trobava en un final millor però que calia jugar fi; i Dani lluitava amb el seu cavall contra un peó en 7a que amenaçava coronar. Aleshores va saltar la sorpresa: Jorda, que en l’anterior jornada s’havia complicat la vida, li donava la volta a la posició amb una celada i sumava el punt que ja ens donava l’empat. Dani continuava la seva particular croada, ara ja contra una dama. Però Rubén, finalment, aconseguia aclarir el tauler i situar dos peons passats contra els quals el seu contrincant ja no va poder lluitar més i es va veure obligat a abandonar. Buf! 5 a 2 i el punt de matx ja era nostre. En Dani, que no se n’havia assabentat, seguia intentant aconseguir les taules, però finalment ho va haver de deixar córrer. Al final, 5 a 3 i el tercer punt en tres rondes, que ens situa al capdavant de la classificació, empatats amb l’equip de Gavà, amb qui ens enfrontarem d’aquí a quinze dies. Serà un partit dur, segur, però que pot tenir un premi important.

L’equip «B»

Ens dirigim cap al Bages per jugar contra el Catalònia «D» de Manresa. D’entrada l’equip rival ja patia una baixa, però finalment, pel que vaig veure en el full d’alineació, van tatxar el 5è participant. Així que el matx ja començava amb un 0 a 2 a favor. Tanmateix, vam jugar tots. Sé que sembla estrany, però l’explicació és molt senzilla: en Sebastián Buitrago i en Paco González, els nostres taulers 5è i 6è, van passar l’estona jugant entre ells. En Paco, el nostre darrer fitxatge, si més no, es va revelar com un magnífic xofer —bé, amb algun lapsus en l’anada—, ja que no va poder demostrar la seva vàlua en la competició.

Escacs, CornellàPel que fa a la resta, vam jugar en una petita sala dins d’un magnífic centre, l’Ateneu Les Bases. En Jose Archilla va ser el primer en acabar i assegurava l’empat. A poc d’espai acabava la meva partida amb un mat després de 21 jugades degut al desconeixement del meu contrincant de l’obertura, que el va fer perdre la iniciativa en pocs moviments. En Roberto de la Fuente s’asseia una mica més tard. Com molts fem abans de començar, va anar al lavabo. I es va despistar i, en lloc de baixar les escales, se’n va anar cap amunt, on es va trobar tot un grup de noies fent exercicis —no recordo ben bé de quina mena—. Per sort, els seus dubtes inicials es van esvair i va baixar els dos pisos pertinents per asseure’s davant del tauler. (Rebeca, si llegeixes això, és broma.) En la partida va trigar una mica més, però després de coronar dama la situació es va precipitar i a dos quarts i mig d’onze el marcador ja indicava un 0 a 5.

Només quedava en Ramón Fuentes i pensàvem que acabaríem ben aviat perquè també disposava d’un bon avantatge posicional. Però la seva contrincant es resistia, així que la resta vam anar a prendre la fresca —mai millor dit, donat el vent que bufava—. En Ramon va forçar el canvi de peces per guanyar amb els seus peons avançats i finalment va aconseguir la victòria, però per caiguda de bandera quan ell encara disposava d’una hora i tres minuts al rellotge. 0 a 6 i segons en la classificació oficiosa —la meva—, tot i que, segons l’FCE, estem en 1a posició.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàNovament un 0 a 4, però en aquest cas amb competidors davant. Al Vallès Occidental ens vam enfrontar a la Rubinenca «D», segurament l’equip més fluixet del grup, conformat bàsicament per nens que estan aprenent i que no van poder superar els nostres companys. Almenys de moment, perquè en un futur potser seran rivals temibles, com alguns dels nens amb qui hem jugat —i guanyat— en el passat i que avui tindríem moltes dificultats per aconseguir-ho. Des d’aquí, i sense conèixe’ls, els vull animar a perseverar en el joc. Segur que, com els nostres «dobladitos», ben aviat estaran disputant les places als seus companys dels equips superiors.

L’equip «D»

Ens aturarem un moment al Garraf, la comarca d’on provenia l’equip contrincant, el Gran Penya «C» de Vilanova i la Geltrú. Deixant de banda l’equip «E», era el primer amb un elo mitjà superior al nostre. I la resposta va ser espectacular: en Francisco Rivas no podia batre el seu rival, l’Abel de Santiago, un jove amb qui vaig jugar en el darrer torneig de Martorell i que té un futur molt prometedor; però els altres tres «doblados» vencien en les seves respectives partides i assolien un 3 a 1 que ens manté en la lluita —difícil— per l’ascens. L’Antonio Molina, al seu ritme, és a dir, ràpid —gairebé diria que blitz—, acabava aturant el rellotge… amb una hora i trenta un minuts! No sé el nombre de jugades i no puc calcular el temps que va emprar, però està clar que devia guanyar jugant al toc. En Jordi Alcántara, un antic «doblado» que ha retornat com el fill pròdig, no estava segur d’estar al nivell adequat, però els seus dubtes es devien dissipar davant la victòria obtinguda. I en Manuel Cardoso —a qui li vaig donar un bon ensurt una estona més tard, quan em vaig descomptar en el nombre d’esglaons i em vaig clavar una bona nata baixant les escales— continua sumant punts i elo, disposat a disputar-li el pitxitxi de la temporada a qualsevol altre «doblado» que se li posi pel davant. (Pels qui esteu preocupats, no patiu: tan sols em vaig fer unes poques rascades.)

L’equip «E»

Visitarem ara la comarca del Barcelonès, Sud concretament. Si sabeu prou geografia, ja haureu sospitat que els nostres «dobladitos» es van dirigir a l’Hospitalet de Llobregat, l’única ciutat que forma part d’aquesta subcomarca, per lluitar contra el Torreblanca «B» al Centre Cultural Sant Josep, el mateix local on fa més de trenta anys ja vaig fundar, amb un amic, el Club d’Escacs Sant Josep-L’Hospitalet i que, posteriorment, sense conèixer la història, un antic «doblado», en José Ortega “Kocar”, va refundar.

Peón Doblado, escacs

Cartell del III Torneig d’Escacs Sant Josep, celebrat l’any 1985 a la llavors Aula de Cultura de Sant Josep, amb 125 participants inscrits i la col·laboració d’en Lluís Comas i Fabregó, qui un any abans s’havia proclamat Campió del Món Infantil a l’Argentina.

Després de totes les combinacions que vam haver de fer el dijous, aconseguíem muntar un equip complet. Al matí, però, rebíem un whatsapp en què se’ns comunicava que en Xavier Escaler es trobava malament i que ni ell ni el seu pare podrien jugar la ronda. A hores d’ara esperem que en Xavi ja es trobi millor i li reservarem un espai aquest diumenge per si té ganes de jugar una partida —que em sembla que en té, i moltes—. La responsabilitat, per tant, va recaure en l’Iker Alcalde i en Miguel Moreno, que no van poder fer res davant dels seus competidors, més experimentats. L’Iker es va enfrontar a en David Páez, un altre antic «doblado» (especialista en taules, per cert), que després va comentar la partida amb ell i li va explicar un parell de temes. Al final, tanmateix, el resultat va ser de 3 a 0, atès que l’equip rival tampoc no comptava amb tots els efectius i va jugar amb una plaça vacant.
Escacs, Cornellà

El Comarcal

La setmana que ve el comento, segur. Però de moment podeu resar, posar-li un ciri al vostre sant de confiança o, si no sou massa creients, desitjar-li sort a en Miguel Cabrillana, qui, en el seu primer any com a sub-10, duu 6 de 6 i es perfila com a campió de la categoria, amb dret a participar, per mèrits propis, en la final del Campionat de Catalunya d’edats, ben allotjat en un hotel. Que, no ens enganyem, és el que de debò l’hi interessa.

La setmana vinent seguirem lluitant per aconseguir els nostres objectius. Els assolirem o no. No ho sabem. La resposta, amic meu, flota en el vent.

S’han acabat els Jocs

diumenge, setembre 11th, 2016

Els olímpics de Rio, a ritme de samba i bossanova. Els paralímpics tot just acaben de començar. I els «escacs doblados» es reprenen aquest dilluns.

Aquesta nova temporada, degut a l’increment en el nombre de nens i nenes que van decidir apuntar-se a les nostres classes, ampliarem els horaris, que quedaran així:

  • Dilluns
    Nivell inicial: de 18:30 a 19:30
    Nivell mitjà: de 18:30 a 19:30
  • Dijous
    Nivell mitjà: de 19:00 a 20:00
    Nivell avançat: de 19:00 a 20:00 (a partir d’octubre, de 18:30 a 19:30)
  • Divendres
    Nivell inicial: de 18:30 a 19:30

Durant el mes de setembre, als nivells inicial i mitjà podreu triar el dia que us vagi millor. Així podrem repartir més bé els nens i nenes en les classes, de forma que el seu aprenentatge i progressió siguin més elevats. Per a aconseguir-ho, comptarem amb més monitors fixos i alguns de suplents per a fer rotacions i cobrir les possibles baixes eventuals. I hem incrementat el material didàctic, especialment amb la subscripció a la revista Capakhine. Disposarem també d’un espai especial al club per als «dobladitos» i «dobladitas», espai que en aquests moments està en construcció però que esperem tenir enllestit durant el mes de setembre.

Pel que fa als preus, hem augmentat lleugerament els dels nivells inicial i mitjà, que quedarien en 6,50 € mensuals. Al nivell avançat, atès que els monitors seran un Mestre Internacional (en Marcelo Panelo, ja el coneixeu) i/o un Mestre Fide amb qui estem negociant, hem hagut d’apujar-lo una mica més i la quota mensual serà de 7,50 €. En tots els nivells els rebuts, tal i com es va fer la temporada anterior, es liquidaran trimestralment i els podreu ingressar en metàl·lic o mitjançant transferència bancària o PayPal. En el primer rebut s’inclourà la part proporcional del mes de setembre.

miguelmoreno_vacances2016

L’ Íker Alcalde jugant a escacs durant les seves vacances.

Passem ara als «dobladitos» més crescuts. Per als socis sèniors es manté l’horari del club els dijous a partir de les 19:30. Intentarem també que es pugui habilitar els dilluns en el mateix horari, tot i que segurament no serà possible durant tota la temporada, degut a les diferents activitats que es realitzen al pavelló.

Les classes amb en Panelo s’iniciaran el mes d’octubre. Enguany canviarem el sistema de pagament. Per a tots aquells que estiguin interessats en assistir a les classes de forma habitual, el preu serà de 7,50 € mensuals, liquidables trimestralment. Com que, per l’experiència que tenim de l’any passat, sabem que hi ha diversos socis que no poden ser-hi tots els dies, hem creat una targeta vàlida per a quatre classes seguides o alternes, al preu de 12,00 €. A banda, hi haurà descomptes —en estudi— per als socis majors de 65 anys i per als monitors de les classes infantils. I els que no siguin socis del club però n’estiguin interessats, tindran la possibilitat d’adquirir una targeta de quatre classes al preu de 16,00 €.

També us vull comentar que estem avançant en el tema del patrocini. De moment, un nou col·laborador s’ha afegit a la llista de la web: l’agent exclusiu Adeslas, vinculat al primer patrocinador que vam tenir, advocat.cat, i als qui donem les gràcies per la seva confiança, que esperem que es perllongui durant molts anys.

Per avui ho deixo aquí. Però ja us avanço que estem preparant diverses activitats: el II Torneig de Halloween, la participació a la Festa Catalana dels Escacs i el Campionat de Catalunya de Ràpides per equips, que se celebraran a Mollet del Vallès, l’assemblea ordinària de socis, una nova trobada infantil… Ens interessa saber qui de vosaltres vol col·laborar en alguna d’aquestes iniciatives. Pel Torneig de Halloween, per exemple, ens calen pots de vidre per a la decoració d’enguany. Animeu-vos. Segur que podeu participar de moltes maneres.

Us anirem informant de tots aquests esdeveniments. I a la propera crònica comentaré els dos tornejos de l’estiu amb participació «doblada».

Ramblejant per Sant Martí

divendres, juliol 29th, 2016

Amb les calors d’aquests darrers dies, costa agafar el bolígraf per escriure alguna cosa. Però encara em queden algunes neurones que no estan de vacances i m’empenyen a comentar algun dels darrers tornejos.

Començaré pel XVIII Obert Internacional de Sant Martí, amb tres «doblados» inscrits. El millor classificat ha estat en Gregorio Valbuena. Amb 5 punts, ha quedat en el lloc 38è, trenta per damunt del seu rànquing inicial. Va tenir una arrencada fulgurant amb tres de tres, dos d’ells contra en Dmitry Minko, un jove rus que acabaria segon, i contra en Juan Marcos Elizondo, escaquista basc quart de la general, amb uns avenços espectaculars de peons en l’obertura. Segurament el joc tàctic del Valbuena els va sorprendre i els va costar, possiblement, alguna copa millor. Els qui no es van deixar entabanar van ser els dos següents, en Fernando Cárdenas i el seu company del Jake Adrián García, que ja el coneixen. Un parell de punts més amb negres el van deixar en el lloc esmentat i 5è del seu tram.

Més avall ens trobem amb en Marc Alquézar. També un gran inici, amb 4 punts en 6 rondes, però aquí se li acabava la benzina i ja només aconseguia ½ punt més i es classificava en el lloc 56è.

Una aventura similar vivia en Manel Santolaria. 3½ punts en 5 rondes no és un mal començament, però s’encallava i perdia les tres següents. A la darrera ronda es feia amb la victòria i així maquillava una mica la seva participació.

El dissabte 16 de juliol, dins del mateix Obert, es jugava un campionat de partides llampec (blitz), amb la participació de tres dels nostres amants d’aquesta modalitat escaquística: la família Planella, en Jordi, l’Ivan i la Irene. Òbviament es van classificar en aquest ordre. Pare i fill es van enfrontar a la 1a ronda, amb un resultat també previsible: taules. Potser el més meritori hagi estat el torneig de l’Ivan Planella. Començava en el lloc 85è, però acabava en el 47è, comptant dues victòries contra les germanes Levenko, Tetiana i Anna, una altra contra en Joan Gabriel Castro, jove promesa del Tres Peons, i, especialment, una darrera contra l’Alexandra Muratet, jugadora ja més experimentada i que no aconseguia batre el nostre company. La Irene, per la seva banda, sumava un parell de punts, que la preparaven pel següent torneig.

Efectivament, l’endemà ella i el seu germà es desplaçaven a Cardedeu per jugar un torneig de ràpides sub-10 que es celebrava per la Festa Major, amb un total de 17 participants. Tots dos aconseguien un total de 3 punts en 5 rondes. Però el desempat afavoria la petita Irene, que finalitzava en la 3a posició, amb dret a trofeu, com podeu veure a la foto. Enhorabona!

Irene_Cardedeu2016_IMG_1884El caso Fischer

el_caso_fischerposter_grandeEl proper 12 d’agost s’estrenarà El caso Fischer (Pawn sacrifice, 2014), pel·lícula dirigida per Edward Zwick i interpretada per Tobey Maguire en el paper del mític Bobby Fischer. Se centra en la disputa pel títol mundial de 1972 a Reykjavík, la capital d’Islàndia, que el va enfrontar al Gran Mestre soviètic Borís Spassky, interpretat per Liev Schreiber. En plena Guerra Freda, el torneig va ultrapassar els límits de les 64 caselles i es va convertir en tot un esdeveniment mediàtic farcit de connotacions polítiques.

Gràcies a un acord entre la Federació Catalana d’Escacs i la distribuïdora A contracorriente Films, fins el 26 d’agost tots els jugadors federats podrem veure-la als Cinemes Verdi (c. Verdi, 32, de Barcelona) al preu especial de 4,90 € de dilluns a divendres. Per poder gaudir d’aquest descompte, us heu d’inscriure en aquesta pàgina i us enviaran el val corresponent. També en podeu fer un tast veient el tràiler de la pel·lícula.

Per a acabar, a tots aquells que comenceu ja les vacances d’estiu, desitjar-vos que descanseu i carregueu les piles pel proper curs. Gaudiu, però no us oblideu de connectar de tant en tant la tauleta o el portàtil. La web del club no fa vacances i us seguirem informant de les novetats que es produeixin.

Alta tensió

dimarts, març 22nd, 2016

Acabarem la crònica de la 8a jornada de la Lliga Catalana amb els equips «A» i «C». Jornada d’alta tensió, efectivament, perquè la salvació matemàtica del primer equip era a l’abast. Tot i que jugava contra l’Escola d’Escacs de Barcelona «B», la vaga en zel dels treballadors del metro i la celebració de la Marató de Barcelona, que provocava que els vagons anessin plens de gom a gom, posava en perill arribar-hi a l’hora. Però s’hi arribava, quinze minuts tard, però s’hi arribava. I la primera victòria se l’enduia en Marc Alquézar, primera de l’equip i primera seva particular en la Lliga, a una hora en què, habitualment, tot just s’asseia a jugar. El matx s’igualava amb la derrota d’en José María Archilla i les taules d’en Daniel Montoya, que es manté en la lluita pel pitxitxi. Cap al migdia, la victòria d’en Diego Flores, la d’en Manel Santolaria —en una de les seves millors partides de l’any—, i la derrota d’en Martí Aguilà contra un jugador d’origen rus situaven el marcador en un esperançador 2½ a 3½. Només ens mancava mig punt per donar la campanada. En Dani Llargués jugava una posició que semblava taules, però, amb poc temps al rellotge, no podia sumar aquest mig punt i perdia contra en Pawel Bielecki, jugador polonès amb 2163 d’elo. Quedava en Ramón Fuentes, també amb posició igualada, però el rellotge, aquest «maleït estri que els organitzadors de tornejos posen damunt la taula perquè les partides no esdevinguin una ensopida prova de resistència sobre el seient» (Roberto G. Grau), el feia caure contra en Jordi Palomares i tancava el marcador en 4½-3½. Un resultat que, contra el líder del grup, que compta els seus partits per victòries, no està gens malament. I, sortosament, els altres resultats ens van acompanyar, de forma que, malgrat la derrota, l’equip «A» ja ha salvat la categoria matemàticament.

L’equip «C», gràcies al descans del «B», presentava un equip complet amb quatre jugadors sèniors que es van dirigir a Vilanova i la Geltrú per jugar contra el Gran Penya «D». En Byron Zambrano aconseguia, com en Marc, la seva primera victòria a la Lliga. I en Marco Antonio Buitrago s’entestava en donar-li emoció a la lluita pel pitxitxi signant unes taules amb l’Alba Meng Sánchez, una noia diria que d’origen xinès. Però aquest cop la victòria no s’escapava, i l’Agustí Compte i en Jesús Martínez —que s’apunta també al pitxitxi— sumaven els dos punts que ho deixaven tot en un total de ½-3½. Victòria reconfortant, com es pot veure a la foto que es van fer a posteriori.

Peón Doblado, equip CAra, després de la Setmana Santa, es jugarà la darrera jornada. L’equip «A» s’enfrontarà al Tres Peons «D» amb la possibilitat d’assolir la 3a posició del grup, depenent dels altres resultats i del Sonnenborn-Berger, que, en alguns casos, ens és favorable. L’equip «B», per la seva banda, li disputarà la 3a plaça al Balsareny-Sallent «B», amb la possibilitat —molt remota, certament— de quedar 2n.

Campionat de Catalunya d’edats

Continuarem parlant de «dobladitos», perquè aquest cap de setmana s’ha celebrat a Vila-seca l’esmentat campionat, amb la participació d’en Miguel Cabrillana i dels germans Ivan i Irene Planella, tots tres en la categoria sub-8.

Doblados al Campionat de Catalunta d'edats

L’Ivan i la Irene han dut vides paral·leles. En les dues primeres rondes s’intercanviaven els rivals i, en finalitzar el torneig, acabaven amb un total de 8 punts. Curiosament, quan l’un guanyava, l’altra perdia i a l’inrevés, com si un atzar o designi còsmic no permetés que tots dos sumessin el punt alhora. L’Ivan, amb 6 punts, s’ha classificat en el 5è lloc, un molt bon resultat. La Irene, malgrat la seva curta edat, ha aconseguit sumar dos punts; encara li queden uns quants anys com a sub-8, així que ben aviat, si continua amb la seva progressió i no perd el somriure, la veurem també en els llocs capdavanters.

Miguel Cabrillana a Martorell

Miguel Cabrillana al Campionat de Catalunya 2016

En Miguel Cabrillana, per la seva banda, camí de Vila-seca, va fer parada i fonda a Martorell per disputar un mini torneig de 5 rondes en el qual va quedar segon perdent tan sols una partida. I aquesta ha estat la tònica en el Campionat de Catalunya: una derrota per jornada, que l’han conduït a sumar 5 punts de 8 possibles, millorant el seu resultat de l’any anterior. La primera jornada, el dissabte, després d’uns banys relaxants a la piscina i al jacuzzi de l’hotel, aconseguia el primer punt. El segon, però, se li escapava contra un rival més experimentat, amb un elo per damunt dels 1700. El diumenge s’aixecava amb febre, però tot i així assolia una nova victòria no exempta de polèmica: pel que es veu el rival badava i no aturava el rellotge fins que en Miguel, nerviós, li va clavar un calbot perquè es concentrés a la partida, la qual cosa gairebé li costa l’expulsió. En les dues partides de la tarda sumava un nou punt i després lluitava contra un altre contrincant per sobre dels 1700 que l’acabava guanyant amb gran esforç. I arribem a la darrera jornada. Per no perdre el costum, dos de tres per enfilar-se fins al 18è lloc d’un total de 68 participants. Bon torneig d’en Miguel, que li permetrà seguir pujant elo i situar-se com el primer «dobladito» des del canvi de la forma de càlcul de l’elo català.

Miguel Cabrillana en el Campionat de Catalunya 2016

Quatre gotes

dilluns, febrer 8th, 2016

90 dies sense pluja i plou justament quan juguem fora. Serà millor que no ho esbombem massa, no sigui que el Servei Meteorològic de Catalunya obligui la Federació a fer-nos jugar sempre lluny de casa.

L’equip «A» jugàvem a Pallejà, un dels co-líders del grup i candidat a l’ascens. Primer de tot —noblesa obliga— els vam demanar disculpes per la incompareixença del nostre 3r equip a la 1a ronda. Després de fumar un cigarret amb un cel serè, ens vam asseure per començar el matx més igualat de la jornada: només 3 punts d’elo de mitjana a favor nostre. L’inici va ser força bo: victòries d’en Daniel Montoya, plenament recuperat de l’ensurt que ens va donar, i d’un servidor en un final de peons en què vaig aconseguir l’oposició després d’un zugzwang del meu contrincant. La partida d’en Diego Flores semblava ben encarrilada… però no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. En Ramón Fuentes i en «Jorda» hi posaven emoció, i en Dani Llargués ens tornava a col·locar per davant en el marcador: 2-3. En Manel Santolaria lluitava contra els elements, però no podia evitar la derrota. I en Marc Alquézar, que, per un cop —i sense que serveixi de precedent— va arribar a l’hora, va acabar perdent un final amb sacrifici de dama del rival per aconseguir l’oposició —que n’és d’important en els finals!—, coronar un peó i guanyar la contesa. Tot quedava en mans d’en Diego Flores, que lluitava contra en Carles Martín, un nen que jugava al límit del precipici. Fins i tot va arribar a aturar el rellotge quan només li quedava un segon. I aquella partida que pintava tan bé es va anar complicant i finalment queia del cantó dels nostres rivals, deixant-nos amb un pam de nas i sense massa ganes de cantar.

L’equip «B» es va desplaçar fins a Manresa per competir contra el Catalònia «C». No sé ben bé com van anar les partides. La primera informació que vaig rebre ja era d’un 3-2 en contra, amb victòries dels “comodins” Martí Aguilà i Marco Antonio Buitrago. L’empat estava a les mans d’en Roberto de la Fuente, però no va ser possible. Tot i així, hem pujat fins a la 4a posició gràcies al Sonnenborn-Berger.

L’equip «C» es va dirigir al barri barceloní de les Corts per enfrontar-se a l’Espiga de les Corts «D». L’Íker Alcalde i en Miguel Moreno no van aconseguir imposar-se als seus rivals. Però els acompanyava el seu “profe”, en Jesús Martínez. Com ja vaig dir, és dur com una roca i ni ressacós de la nit anterior (va estar celebrant el seu 20è aniversari —juventud, divino tesoro—), el seu contrincant aconseguia batre’l. És el primer punt de l’equip: ja ho diuen que a la tercera va la vençuda.

LC2016_ronda3_MiguelFinalment, cap a Badalona se’n va anar l’equip «D» per disputar el matx contra el Badalona «D», també amb només tres efectius: els Cabrillana pare i fill i l’Agustí Compte. I un resultat força satisfactori: 2 a 2, amb la primera victòria de l’Agustí i l’estrena a la Lliga d’en Miguel Cabrillana, que li reportarà un guany de 32 punts d’elo. L’única derrota va estar la d’en Luis Miguel Cabrillana contra en Ramon Garcia Dils. Però aquest ja duia dues incompareixences, així que, segons indica el punt 10 de la circular CAT 01/2016 de la Federació, l’equip hauria incorregut en alineació indeguda. Veurem què en diu l’FCE.

La setmana vinent ens visitarà el Sant Boi «C». Veurem una nova partida entre Alquézars? Ho desvetllarem d’aquí a set dies.

Campionat de Catalunya d’edats

Penúltima jornada del torneig i els resultats no van acompanyar gaire. En el sub-14, en David Romero aconseguia unes taules en la primera partida, però perdia la segona. Les anàlisis posteriors ens van fer veure una bonica combinació que li hauria permès quedar amb avantatge (torre, alfil i cavall contra dama), tot i que cal dir que no era fàcil de calcular.

En el sub-12, la Lucía Enríquez gaudia d’un bye inicial que li permetia dormir una mica més. La seva única rival del dia, la Ivet López, però, no li deixava sumar un nou punt, malgrat algunes dificultats a l’hora de rematar la partida.

En el sub-10, l’Aítor Jiménez es quedava en blanc (tot i que va jugar amb la seva disfressa de carnestoltes, tota negra). I malgrat la bona posició aconseguida en la darrera partida, que no va saber aprofitar.

I acabarem amb el sub-8. En Miguel Cabrillana, un jugador eminentment ofensiu, assolia unes posicions d’atac immillorables en les dues partides. Però, incomprensiblement, es feia enrere. I ja sabem què passa quan desaprofites les ocasions: el rival es recupera i t’acaba guanyant, que és el que va succeir. La Irene Planella va perdre la 1a ronda i a la 2a es va trobar amb una situació imprevista: el seu contrincant, no sabem ben bé per què, va començar a plorar perquè no volia jugar i l’àrbitra el va haver de consolar. De vegades oblidem que són nens i no tenim en compte el que desitgen de debò. En Biel Gallardo va guanyar novament per incompareixença. Però després va jugar la seva millor partida en el torneig. Lamentablement va cometre dues jugades il·legals i només va aconseguir mig punt, gràcies a que al seu rival tan sols li quedava el rei.

Finalment, l’Ivan Planella va ser l’únic en obtenir els dos punts, el primer contra el Miguel, en una partida que va tenir força malament però que va acabar salvant. D’aquesta manera es col·loca com a líder en solitari i amb moltes possibilitats de guanyar el seu grup d’edat.

La setmana vinent es disputarà la darrera ronda i esperem celebrar la seva victòria i la de tots els altres «dobladitos» i «dobladitas». En qualsevol cas, creiem que l’experiència haurà estat força positiva, sobretot per a aquells i aquelles que s’estrenaven en competicions oficials. Pares i mares, porteu les vostres càmeres que, en acabar, farem la foto de tots ells amb les seves medalles i, esperem, algun que altre trofeu.

1/9

dimecres, gener 27th, 2016

Un any més iniciem la Lliga Catalana i enguany estrenem lletra: la «D», per primer cop a la nostra història.

La 1a jornada, malgrat alguns problemes que després comentaré, no va anar gens malament. El nostre equip «A» guanyava el matx contra el Cadena per 2½ a 5½, sense que es notés l’absència del Marc Alquézar, qui, despistat i mig adormit, no va trobar el local de joc. Però les victòries d’en Daniel Montoya, Juan Ramón Fuentes, Manel Santolaria i Dani Llargués ho compensaven. I les taules d’en Jose Archilla ja ens donaven el punt, confirmat per en Rubén Martín, el nostre cap de llista, que sumava el 5è punt (i mig) que tancava el marcador. Només va faltar el punt d’en «Jorda», qui, més preocupat perquè no se li congelessin els peus, va haver de cedir davant el joc de l’Imma Hernando, la germana de la Lourdes, una de les bruixes que ens van acompanyar en el Torneig de Halloween.

Hostalets_2016BL’equip «B» vam anar a jugar als Hostalets de Pierola amb algunes baixes molt ben cobertes, però, per dos nouvinguts: en Martí Aguilà i en Marco Antonio Buitrago. De fet, en Marco Antonio es va haver de conformar amb observar la resta de partides, ja que l’equip rival tan sols comptava amb cinc efectius. Però, si més no, va poder copsar l’esperit d’equip del nostre club. La meva derrota al 1r tauler igualava el matx, però en Jesús Martínez i en Martí sumaven dos punts que ens asseguraven l’empat. En Francisco Rivas, amb un peó de menys, ens posava l’ai al cor. Quedava en Roberto de la Fuente. Havia plantejat una partida de bloqueig que, finalment, va donar els seus fruits, malgrat un sacrifici inesperat d’alfil per part del seu contrincant. Les seves taules ens donaven el punt de partit per 2½ a 3½. Justet, però suficient.

Ara bé, el millor estava per arribar. Vam aprofitar la visita als Hostalets per adquirir botifarres de tota mena a la xarcuteria Sala, un establiment amb 70 anys d’història, una mostra de les quals podeu veure a la foto. Només una mostra, perquè algunes ja han desaparegut, eh, Jesús?

BotifarresHostaletsAmb l’equip «C» és amb el que vam tenir un problema. En la primera versió del calendari de la Lliga, la jornada era de descans, ja que ens tocava contra la plaça vacant del grup. Emperò, la Federació Catalana va realitzar alguns canvis i ens va enviar un correu electrònic, però no ens vam adonar que un d’ells afectava el grup de l’equip «C». Això va fer que, convençuts com estàvem que teníem descans, no enviéssim cap jugador a Pallejà per competir amb el seu equip «B». Des d’aquí volem demanar disculpes pel nostre error als companys del Pallejà, club, on, precisament, els nostres «dobladitos» havien jugat el dissabte anterior en les fases prèvies del Campionat de Catalunya d’edats.

Altres anys aquí s’hauria acabat la crònica. Però avui ens queda encara parlar de l’equip «D», creat, bàsicament, perquè també puguin participar a la Lliga els «dobladitos». Tot i que en aquesta jornada no els vam voler pressionar i vam enviar a jugar contra l’Agustí «C» a en Manuel Cardoso i l’Agustín Compte, qui també es va estrenar en la competició. Malauradament ambdós van ser vençuts, el primer per en Xavi Robla, un dels fotògrafs dels escacs catalans.

Campionat de Catalunya d’edats

El dia abans, dissabte, havia començat a Pallejà el Campionat de Catalunya d’edats, amb la participació de sis «dobladitos» i dues «dobladitas» en els diferents grups.

En el sub-14, en David Romero guanyava la primera partida, però a la segona s’havia de rendir davant la Joana Ros, campiona d’Espanya i una de les noies amb més futur dels escacs catalans. En el sub-12, s’estrenaven en Cristhian Archilla i la Lucía Enríquez. En Cristhian, de fet, començarà la seva singladura a partir de la 3a jornada, i la Lucía, que fins ara no havia participat en cap campionat oficial, perdia les seves dues partides. En la primera, però, es va produir l’anècdota de que no tenia tauler per jugar i l’organització en va haver d’anar a buscar uns quants més.

En el sub-10 ens trobem, per pocs dies d’edat, l’Aítor Jiménez, que va aconseguir 1½ punts en les dues rondes. I en el sub-8 tenim el grup més nombrós: en Miguel Cabrillana, que va aconseguir els dos punts, el segon contra la Irene Planella; l’Ivan Planella, qui també va sumar dues victòries i podria que s’enfrontés també amb en Miguel; la Irene Planella, amb un punt en la 1a ronda; i en Biel Gallardo, qui també s’estrena en tornejos oficials i que, de moment, no ha pogut inaugurar el seu marcador.

Somiatruites

dissabte, gener 16th, 2016

I per què no? La Copa Catalana és una competició estranya. Es juga per equips però no és la Lliga. En un sol dia, sense rodatge, gairebé amb equip improvisat —en el nostre cas, almenys— i a un ritme ràpid. No, no és la Lliga. Però, parafrasejant l’Eduard Punset, on és escrit que no puguem guanyar la nostra categoria? Serem pocs, però ben avinguts i, per unes hores, les Cotxeres de Sants seran ocupades per invasors de tot Barcelona i de totes les categories.

Amb quatre canons per banda i vent de popa, iniciarem el nostre particular viatge a Ítaca. Somiatruites? Potser sí, però la il·lusió per competir i, qui sap, guanyar, no ens la traurà ningú. «Take a dream in a sunday» (Supertramp, Dreamer, 1974).

Una setmana més tard arribarà, ara sí, la Lliga Catalana. I seguirem somiant. Amb l’ascens d’un equip —o dos—. De vegades els somnis esdevenen realitat. Serà espectacular. Per primer cop en la nostra història, a les jornades que juguem a casa serem 22 jugadors i jugadores, de totes les edats i nivells, defensant els colors del Club, que no sé quins són, però segur que en tenim.

pacman chessEns ajudaran, i molt, els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Alguns, fins i tot, faran “doblet”, ja que els dissabtes participaran en la fase prèvia del Campionat d’edats de Catalunya, territorial del Baix Llobregat. I potser serà un somni i ens haurem de pessigar per constatar que estem ben desperts, però estem plenament convençuts que algun o alguna ens donarà alguna sorpresa molt agradable.

Potser perseguim quimeres, però ara s’acosten grans reptes. Ser capaços d’afrontar-los i superar-los només depèn de nosaltres.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
  • Mary Pickford
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
  • Viejo Piano
  • Advocat.cat
  • The Corner
març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Categories
Visitants