Posts Tagged ‘elo’

Es confirma el «Brexit»

dimecres, juliol 13th, 2016

Si algú no s’acabava de creure els resultats del referèndum britànic, ara fa una setmana es confirmava plenament: Islàndia, un petit país europeu, eliminava Anglaterra de l’Eurocopa de futbol. Menció a part mereix la victòria de la pizza sobre la truita de patates, però me n’abstindré per no ferir sensibilitats. Tot i que haig de reconèixer que la millor truita de patates que he menjat mai va ser a Madrid.

Disquisicions a banda, anem a parlar del que ens interessa de debò. Però abans us recomanaria que deixéssiu de llegir i dediquéssiu uns minuts a assaborir el vídeoclip Isobel de Björk, una cantant i autora islandesa ben coneguda. Dirigit per Michel Gondry, és, probablement, un dels millors de la història.

[Pausa]

Heu acabat de veure el vídeo? Doncs, som-hi. Toca parlar de tornejos. Donat que darrerament hi ha molta participació «doblada» en campionats de ràpides i no donaria l’abast explicant-los tots, em permetreu que els deixi una mica de banda, a no ser que algun company o companya n’obtingui un bon resultat, com és el cas de la Irene Planella en el torneig que vaig comentar en l’anterior entrada.

Potser, després de llegir la introducció, haureu pensat que m’estic en fotent d’alguns equips de futbol. No aneu desencaminats. És l’únic consol que ens queda després dels resultats «doblados» en els darrers tornejos. No podem pas dir que hagin estat massa lluïts.

Començarem per l’XIè Open Tupinamba, organitzar pel Club d’Escacs Tres Peons de Barcelona i que va acabar a finals de maig. Hi va participar en David Guirado, amb no gaire fortuna. 3½ punts en nou rondes no és per estar-ne orgullós i li costaran un grapat de punts d’elo. Millor li van anar les coses a un ex «doblado», en José Ortega “Kocar”, qui, després d’un inici dubitatiu, amb només un punt en tres rondes, no perdia cap més partida i acabava en el 16è lloc amb 5½ punts, amb dues victòries contra el 7è i el 10è del rànquing inicial.

Quinze dies després finalitzava el VII Open Jake Club a la veïna ciutat de l’Hospitalet. Hem de baixar fins al lloc 37è per trobar el primer soci: en Gregorio Valbuena, amb 4½ punts. Just darrera es va classificar en Roberto de la Fuente, amb els mateixos punts i l’únic que ha acabat per damunt del seu rànquing inicial. Nou llocs més avall va quedar l’Ignasi Archs, un servidor, amb un balanç amb negres prou concloent: tan sols una victòria en cinc partides. Curiosament, tots tres ens vam enfrontar entre nosaltres, amb el resultat següent: Gregorio, 1½; Roberto, 1 i Ignasi, ½. Ens manca el darrer «doblado». S’estrenava en tornejos individuals i va aconseguir tres punts en set partides. M’estic referint a en Marco Antonio Buitrago. Per temes laborals no va poder jugar dues de les partides, la qual cosa el va penalitzar en la classificació, però em fa l’efecte que va gaudir de les partides que va jugar, tot i que alguna se li va escapar per ben poc. El més estrany és que, amb tan sols cinc partides computables, ja disposa oficialment d’elo FIDE. No sé si han canviat les normes —si algú ho sap, li agrairia que ens n’informés—, ja que abans s’havien de disputar un nombre mínim de partides bastant superior.

I el darrer torneig de la primavera ha estat el XXVIII Internacional Vila de Sant Boi. En el grup B, en Marc Alquézar aconseguia 3½ punts, un bon resultat en aquest grup, que podria haver estat millor d’haver anat a jugar a la darrera ronda i que el permet mantenir elo i augmentar lleugerament l’elo FIDE. En el grup C s’hi va inscriure un servidor. Començava 9è del rànquing FIDE i 4t del rànquing català, per acabar en el lloc 20è amb uns decebedors 4 punts. Després d’una arrencada brillant, amb 2½ punts en tres rondes, em ficava en un forat negre que s’allargava durant les tres setmanes següents —quatre si comptem el bye que vaig demanar per assistir a la Festa de l’Esport—. Les dues darreres partides maquillava una mica el resultat, que, tot i així, em costarà un bon grapat de punts d’elo. Amb una mica més d’esforç aconseguiré ser el primer tauler de l’equip «C» a la propera temporada. Qui no es consola és perque no vol.

Per avui ja n’hi ha prou. Encara que gairebé no hi hagi activitat al club, continuem treballant des de la cuina —i no em refereixo a la de cap bar—. Tenim bones notícies respecte a patrocinadors i material. D’això us en parlaré a la propera crònica.

El darrer vals

diumenge, abril 10th, 2016

Perdoneu el retard, però compromisos personals (i la memòria, cal dir-ho tot) han fet que no pogués escriure la darrera crònica de la Lliga Catalana fins a data d’avui.

Jornada marcada pels empats. No ens hi jugàvem gairebé res, només millorar alguna posició, així que podem donar per bons els resultats. Analitzem-los equip per equip.

L’equip «A» s’enfrontava al Tres Peons «D», segon classificat del grup, amb mitjanes d’elo pràcticament iguals, la qual cosa es va reflectir clarament en el marcador final: 4 a 4. Cal destacar l’estrena d’en Miguel Cabrillana en el primer equip. No va poder debutar amb victòria, però en poc temps segur que serà un dels fixos de l’equip i ens ajudarà molt amb els seus punts. I també, una nova victòria d’en Manel Santolaria, que ha realitzat un campionat magnífic, totalitzant 6 punts que l’apropen novament als 2000 d’elo.

L’equip «B» va empatar també contra el Balsareny-Sallent «B», malgrat el punt inicial que teníem contra una vacant. Les victòries d’en Jose Archilla i d’en Roberto de la Fuente (per fi!) no van ser suficients. A la meva derrota s’hi afegien les d’en Diego Flores i Jesús Martínez, que, malgrat no donar en cap moment la partida per perduda, no aconseguien superar els seus rivals i tancaven el marcador en un 3 a 3. Això ha deixat l’equip «B» en quarta posició, amb 6 punts i només una derrota. Hem demostrat ser un equip potent, però no prou per rematar alguns partits. Haurem d’esperar l’any següent i concentrar-nos millor en algunes partides.

L’equip «C» va jugar contra l’Hospitalet-Bellvitge «D». 2 a 2, un altre empat. En aquest cas, hem de ressaltar tres noves estrenes: les dels bessons Eric i Mario López i la d’en Byron Zambrano, en aquest cas no com a jugador sinó com a delegat. En Mario va tenir la sort de no tenir contrincant i així va sumar el seu primer punt en la Lliga. L’Eric, en canvi, tot i fer una bona partida, es va haver de rendir davant la seva jove rival, la Gina Castejón, força més experimentada. El segon —i definitiu— punt el va aconseguit en Byron, abans de signar la seva primera acta.

I, finalment, l’equip «D» no va poder fer res contra el Barberà «D» que es jugava unes minses possibilitats d’ascens i, per tant, va anar a per totes.

Peón Doblado, foto oficial 2016Així ha acabat la Lliga Catalana d’enguany. Bé, això no és cert del tot. Abans de marxar cap a casa —o al bar a prendre una cervesa refrescant—, vam fer les fotos oficials de la temporada. I amb una bona colla. La tria no ha estat fàcil, però, després de llargues hores de deliberacions amb mi mateix —alguna prerrogativa havia de tenir—, les winners han estat les que podeu veure a continuació i que quedaran per la posteritat a la pàgina de la Lliga Catalana.

Foto 2016 dobladitosFoto oficial 2016 Peón DobladoDoblados a la Lliga Catalana d'EscacsEntre els presents hi podreu trobar en Daniel Montoya, qui, malgrat haver estat hospitalitzat durant dotze dies, va sorprendre tothom i no es va voler perdre un moment com aquell. El seu esperit ens il·lumina a tots i li tenim reservada una sorpresa per agrair-li el seu compromís i la seva lluita —a la vida i als escacs—.

No podem acabar, emperò, sense esmentar un altre winner. Ja ho sabeu, el nostre pitxitxi, un títol honorífic que enguany se l’ha merescut un nouvingut, en Marco Antonio Buitrago. Malgrat que l’han afavorit un parell de vacants, els 7½ punts que ha aconseguit, amb una sola derrota, han contribuït en un grau molt alt als resultats sobretot de l’equip «B», en el qual ha jugat quasi totes les partides.

A la pàgina del Rànquing de la Lliga Catalana trobareu ja actualitzada la llista de jugadors que han participat en aquesta competició per equips, amb dotze noves incorporacions que han sumat un bon grapat de punts.

Tornejos amb participació «doblada»

A hores d’ara en són tres: el Tupinambà, amb un representant; el del Jake, amb quatre socis competint-hi; i, especialment, la fase prèvia del Calculín a Sant Boi, amb cinc «dobladitos» inscrits.

Properes activitats

Tenim tot un seguit d’activitats en preparació: el Torneig Social, el Torneig de Ràpides de Festa Major, el Torneig Interescolar “Els Pins”, el Memorial Burgués, un torneig de partides ràpides per equips a Collblanc…

De tots aquests temes us n’anirem informant, a través de la web o del correu electrònic o whatsapp, tan bon punt es vagin confirmant i es vagin concretant les dates i les bases, així que esteu ben atents.

Neu blanca, camisa negra

dimarts, març 1st, 2016

Finalment les previsions meteorològiques no es van complir. En el nostre cas, és clar, perquè nevar, va nevar. Però pel Peón Doblado, a banda d’algun plugim, va lluir plenament el sol. Per primer cop en aquesta temporada els quatre equips vam guanyar. Sí, d’acord, digueu-li a l’espavilat de torn que té raó, que l’equip «C» descansava, però això no treu que, oficialment, el resultat hagi estat una victòria per 0-4.

Per tant, aquesta setmana només parlaré dels altres tres equips. L’equip «A» vam fer via cap a Castellbisbal. Allí, els nostres rivals ens esperaven en un local —em penso que cedit per l’Ajuntament, com el nostre— força més ampli i lluminós que el que recordo de quan ens hi vam enfrontar a la 2a provincial fa alguna temporada. Amb un equip un pèl descompensat (gairebé 450 punts d’elo entre el primer i el darrer taulers enfront dels 150 nostres), van plantar cara amb totes le seves forces i ens van complicar molt la victòria. La primera va arribar de la mà d’en Jordi Gonzàlez, que es va estrenar amb l’equip «A» de la millor forma possible després d’haver-ho fer amb el «B» i a qui veig cada cop més integrat al club. El seu atac pel flanc de dama no va poder ser rebatut per l’Álvaro Castellanos, un nen que va cometre l’error de no desenvolupar l’ala de rei però que es va defensar molt bé i que realment promet. Tot seguit, en Daniel Montoya signava unes taules, però les derrotes d’en «Jorda» i d’en Manel Santolaria ens col·locaven en desavantatge. Per sort en Ramón Fuentes i en Diego Flores —aquest, després de superar una pèrdua de qualitat al principi de la partida— sumaven els seus dos punts i ens posaven de nou per davant: 2½-3½. La meva partida semblava ben encarrilada, amb dos peons d’avantatge, però una transposició mental me’n feia perdre un i, per un error de càlcul, no aconseguia l’oposició que ja ens hauria dat el punt. Les taules ens garantien l’empat i tot quedava en mans d’en Dani Llargués, que aquesta setmana era l’últim en acabar. Amb dos peons separats a la sisena fila la cosa pintava bé, però el temps —del rellotge— no l’acompanyava i no aconseguia trobar la millor continuació. La tensió era extrema, tant per part dels uns com dels altres i, finalment, malgrat no haver escollit les millors opcions, el seu rival acceptava la derrota i li oferia la mà. Tots respiràvem alleujats amb un nou punt (3-5) a la butxaca que gairebé ens garanteix la permanència.

El Peón Doblado «D» al completL’equip «B» se’n va anar cap a Calaf a la recerca del nord, al qual s’hi apropa cada cop més. Amb dues baixes —al Calaf «B»—, el matx es posava de cara. La derrota d’en Jesús Martínez —la primera en aquesta campanya— hi posava una mica d’emoció, però en Jose Archilla ens garantia l’empat. Àdhuc, la majoria de «doblados» som culés i no sabem viure sense patir, així que en Roberto de la Fuente hi afegia el seu granet de sorra per col·locar el 2-3 al marcador. Quedava en Francisco Rivas, amb posició superior però que també, com en el meu cas, es complicava la vida. Sortosament, la resolució va ser millor i va guanyar un final de peons, tot i que haurà de perfeccionar aquest aspecte del joc. Marcador final, doncs, 2-4.

I, finalment, l’equip «D» es va desplaçar dins de Barcelona per competir amb el Congrés «F». Per fi vam comptar amb un equip complet, i es va notar. Victòria per 1-3, la primera també d’enguany, obtinguda gràcies a en Luis Miguel Cabrillana i els «dobladitos» Miguel Moreno i Íker Alcalde. Tots tres han pogut afegir el primer palet en els seus casellers de la Lliga Catalana —sobre el tauler, és clar, perquè en Miguel Moreno ja n’havia aconseguit un en un matx vacant—. Només va faltar la victòria d’en Miguel Cabrillana per arrodonir el resultat, però no sempre es pot guanyar. (I potser el seu rival, ben documentat, ja s’havia previngut contra les habilitats del nostre jove jugador.)

I això es tot…

Doncs no, encara no. Perquè us hem d’informar d’algunes activitats noves.

En primer lloc, durant tres dilluns, els dies 7, 14 i 21 de març, de 19:30 a 20:30, us proposem a pares i mares un petit curs d’aprenentatge bàsic del nostre joc, els escacs. El curs és gratuït i prorrogable i el que pretenem, essencialment, és que pugueu aprendre les normes elementals i jugar a casa amb els vostres fills i filles i que així progressin més ràpidament. És a dir, en paraules planeres, que elles i ells tinguin a l’abast un bon sparring els dies que no acudeixin al club.

En segon lloc, comentar-vos que el passat divendres 26 de febrer en Dani Llargués i l’Ignasi Archs —un servidor— vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà en el programa L’esport al punt, després d’haver-nos oferit voluntàriament. La podreu escoltar ben aviat, ja que la penjarem a la web, tal com vam fer l’any anterior.

I ara sí, per acabar, suposo que ja haureu escoltat la música integrada en la crònica d’avui. Com que sóc persona de paraula i la Lucía Enríquez, la nostra «dobladita» més organitzada —i organitzadora— em va demanar un tema de Juanes, he optat, seguint la seva suggerència, d’incorporar la cançó La camisa negra, segurament la més coneguda d’aquest cantant colombià. Va per ella i per tots els nostres petits jugadors i jugadores.

La primera victòria

dimarts, febrer 23rd, 2016

No em refereixo als diferents equips, que alguna ja s’ha aconseguit. Parlo d’una victòria global, del club. 11½ a 10½ en total. En gran part deguda als 8 punts obtinguts pel primer equip. Però el mig punt que decanta la balança el devem a en Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» més prometedors.

L’equip «A», com ja he dit, assolia un 0-8 absolutament inesperat. Ara sembla fàcil, però algunes de les partides es van allargar força. No és el cas de la d’en Dani Llargués, que va ser arribar i moldre: la victòria més ràpida que recordo (a banda de la celada de la Budapest). Tot seguit venia el meu punt, després d’alguna imprecisió, però en el final el meu contrincant errava i em permetia superar-lo. El tercer punt arribava, poc després, de la mà d’en Rubén Martín, el nostre cap de colla. Les altres partides ja trigaven una mica més, però en Manel Santolaria i en «Jorda» guanyaven els seus punts i ja ens donaven el matx. En Daniel Montoya, murri, aconseguia que el seu rival s’equivoqués i, després d’un sacrifici de peó, obria una posició bloquejada i penetrava amb el rei per la rereguarda d’aquell. 6-0. En Diego Flores, després d’una seqüència de jugades lògiques que, aparentment, finalitzaven amb el guany d’un peó, es trobava, mercès a l’error del jugador del Catalunya «D» amb un mat amb cavall molt bonic. I, mentre signaven les planelles, queia el 8è punt. En Ramón Fuentes, peó a peó, assolia un sòlid avantatge que obligava el seu adversari a abandonar. Un punt més, en definitiva, que ens acosta a la permanència.

L’equip «B» jugava a la Pobla de Claramunt, en un matx més igualat del que es podia pensar a l’inici de la Lliga. Les primeres notícies ens indicaven un 2-1 en contra. Era al voltant del migdia, així que les partides anaven acabant una rere l’altra i, minuts després, el marcador ja se situava en un 3-2. Quedava una partida decisiva. Els mòbils treien fum. Qui s’estava jugant l’empat? Es tractava d’en David Guirado qui lluitava pel punt de la seva partida. El temps passava i la incògnita es mantenia. El mòbil només reflectia els punts de l’«A». Finalment es produïa el desenllaç tan esperat: a les 13:33 en Jose Archilla ens confirmava la victòria d’en David. Matx empatat i mig punt més a la taula, que manté vives les esperances de l’ascens. Ens quedaran tres finals i s’haurà de lluitar molt, però la possibilitat existeix i és real.

L’equip «C» es va desplaçar a Sant Adrià tan sols amb la família Cabrillana. En Luis Miguel pare, pel que sabem, es va oblidar la dama i va perdre la partida. Altra cosa és el cas d’en Miguel fill, que lluitava contra un home gran que, pel que es veu, volia guanyar, per fi, un joc. Però en Miguel és un nen molt espavilat i va reclamar dues jugades il·legals. A partir d’aquí es va muntar un enrenou considerable: el nostre company al·legava que podia aturar el mat que li amenaçaven i, finalment, davant les discrepàncies en les planelles —mal anotades ambdues—, es va acordar deixar-ho en taules, amb el consegüent emprenyament del seu contrincant, que ja es veia guanyant una partida.

L’equip «D» no va haver d’anar tan lluny. Jugava a Gràcia amb el Tres Peons «J», el club amb més escaquistes federats de tot Catalunya, un total de 175. Potser algun dia també hi arribarem: no en va ells són tres peons i nosaltres tan sols dos, però amb molta empenta i voluntat. De moment, però, tres peons poden més que dos i els nostres companys no van aconseguir puntuar: l’Agustí Compte va trencar la seva ratxa victoriosa i en David Romero i en Byron Zambrano —benvingut al club!— no van poder debutar amb el punt.

Altres aspectes de la Lliga

Amb cinc jornades ja es poden albirar alguns canvis en la llista. Diversos jugadors estan experimentant fortes pujades d’elo: en Daniel Montoya, en Jesús Martínezpitxitxi actual en solitari— i en Miguel Cabrillana podrien arribar a superar els 2000, 1800 i 1400 punts respectivament. D’altres pugen més lleugerament: en Rubén Martín, en Diego Flores —que s’enfila per damunt dels 1900— i en Martí Aguilà i en Marco Antonio Buitrago, dels qui ja sabíem que el seu elo inicial era fictici. Malauradament també hi ha baixades: les d’en «Jorda», José María Archilla, Francisco Rivas i Manuel Cardoso són les més pronunciades: hauran de concentrar-se millor en les properes rondes. I la resta, a seguir sumant, pel bé dels equips i el propi.

P.S.: La música d’aquesta crònica està dedicada a un «dobladito», en Mateo Enríquez. Efectivament, tenies raó: el peó que se’ns havia extraviat el vam trobar, com vas dir, a les “altures”.

Enamorats

dimecres, febrer 17th, 2016

De tothom és sabut que l’enamorament ennuvola la vista i la ment. En el dia de sant Valentí, sembla ser que la majoria de jugadors del Peón Doblado n’estem, d’enamorats. Perquè, pels resultats, no diria pas que tinguéssim el cervell massa atent al tauler.

D’això en parlarem després. Perquè avui em permetreu que comenci pels petits, ja que s’ha acabat la fase prèvia del Baix Llobregat del Campionat de Catalunya d’edats.

En aquest cas invertiré l’ordre habitual i tractaré primer del sub-8, que, com ja vaig avançar, ens ha donat força alegries: 1r lloc, amb 7 de 7, per l’Ivan Planella; 3r, amb 5 punts, en Miguel Primo, gràcies a un atac psicològic que li va permetre donar mat a la darrera partida; 6è lloc, amb 4 punts, per la Irene Planella; i 17è lloc pel Biel Gallardo en la seva estrena oficial. Encara li falta experiència, però almenys se n’adona quan comet un error: a en Dani Llargués i a mi ens va fer molta gràcia la seva manera de tocar-se el cap quan veia que s’havia equivocat. És bon senyal, perquè significa que pot millorar molt.

Comarcal2016_sub8

Els nostres «dobladitos» del sub-8 amb les copes aconseguides: en Miguel Cabrillana i l’Ivan Planella, i entremig l’Aik Schaefer, del Sant Boi, 2n classificat. Darrera, la Irene Planella, la més petitona. Foto: Lydia Primo.

En el sub-10, l’Aítor Jiménez va acabar amb 2½ punts, després d’una partida surrealista amb la Marina Barceló en què tan bon punt podia guanyar l’un com l’altra i que finalment es va decantar de la banda de la jove jugadora del Castelldefels.

La Lucía Enríquez, en el sub-12, no ha començat amb gaire bon peu. Potser no té un esperit tan competitiu com alguns dels seus companys, però déu n’hi do el bé que s’ho passa. En la darrera ronda, malgrat anar perdent, es va passar tota l’estona rient i fent broma amb la seva rival, la Jana Montero. I dubto molt que, quan comenci a guanyar, canviï la seva forma de ser.

I acabaré amb el sub-14, en què en David Romero va acabar amb 3 punts. En la darrera partida, un excés de prudència el va dur a oferir unes taules en una posició lleugerament superior.

Comarcal2016_grup

«Dobladitos» del Comarcal. D’esquerra a dreta, Íker Jiménez, Lucía Enríquez, Miguel Cabrillana, David Romero i Biel Giles. Foto: Lydia Primo.

Per acabar amb els «dobladitos», dies abans de la darrera partida els vaig oferir la possibilitat de triar la música d’aquesta crònica. Només vaig obtenir resposta de la Lucía, però no em va acabar de confirmar la cançó. Però una promesa és una promesa i així que m’aclareixi cantant i tema, el penjaré per a tots vosaltres, però sobretot per a ells i elles, que s’ho mereixen pel seu esforç i il·lusió.

Lliga Catalana

Ara sí, la crònica que tots esperàveu. I això que aquesta setmana costa, però no puc decebre els milers de seguidors d’aquesta web.

IlovePDBL’equip «A» s’enfrontava amb el Sant Boi «C» sense el pare del Marc i amb 135 punts més d’elo de mitjana. Però el fet de jugar 50 minuts amb un jugador menys condicionava la resta de companys, que no aconseguien rendir al 100%. La meva àvia em va ensenyar que es diu el pecat però no el pecador. A hores d’ara, emperò, crec que tots sabeu a qui em refereixo. Al final, 3½ a 4½ i una oportunitat llençada a les escombraries. Si s’hagués de destacar algun dels punts, tal com va dir l’Iván Humanes, seria el de Daniel Montoya. Després d’un infart i la consegüent operació, ha tornat encara amb més força. Fins i tot ell mateix m’ho confirmava en un dels passejos per estirar les cames i veure com anaven tots els equips.

L’equip «B» se les havia de veure amb el Catalònia «D» de Manresa. Després de la derrota contra els “germans grans”, semblava probable la victòria, tenint en compte que, en aquesta ocasió, la mitjana d’elo ens era favorable. I l’inici era molt esperançador: en Jesús Martínez i en Marco Antonio Buitrago, intractables en aquesta lliga, sumaven els dos punts. Però tot seguit arribaven la meva derrota i la d’en Francisco Rivas. La victòria d’en Jordi González, després d’un munt d’anys sense jugar federat, ens assegurava l’empat, confirmat quan en Jose Archilla no aconseguia salvar la seva partida.

Les úniques alegries del dia ens les van proporcionar els nostres equips de 3a. L’equip «C» jugava contra el líder del grup, el Cervelló «C». Els Cabrillana arribaven una mica tard per culpa de l’hoquei. I en una d’aquells passejades que he esmentat, em trobava en Miguel jugant… amb el mòbil. Estranyat, li vaig preguntar què feia allà en lloc de estar jugant la partida, i em va dir que ja havia guanyat! Aleshores em vaig adonar que li havia tocat una plaça vacant. D’això se’n diu guanyar sense baixar de l’autobús! Amb el seu punt i el de l’Agustí Compte, que li comença a agafar gust a això de guanyar, aconseguíem un empat per anar sumant.

L’equip «D» el conformaven en Manuel Cardoso, l’Íker Alcalde i en Miguel Moreno. No teníem més jugadors disponibles. Però el nostre rival, el Foment Martinenc «F» encara estava pitjor i només comptava amb dos efectius, pare i fill. En Manuel guanyava l’Oriol Martí, el fill, i l’Íker perdia amb l’Enric Martí, el pare. I així el resultat final quedava en un 2 a 1 que ens allibera del “fanalet vermell”.

Quatre gotes

dilluns, febrer 8th, 2016

90 dies sense pluja i plou justament quan juguem fora. Serà millor que no ho esbombem massa, no sigui que el Servei Meteorològic de Catalunya obligui la Federació a fer-nos jugar sempre lluny de casa.

L’equip «A» jugàvem a Pallejà, un dels co-líders del grup i candidat a l’ascens. Primer de tot —noblesa obliga— els vam demanar disculpes per la incompareixença del nostre 3r equip a la 1a ronda. Després de fumar un cigarret amb un cel serè, ens vam asseure per començar el matx més igualat de la jornada: només 3 punts d’elo de mitjana a favor nostre. L’inici va ser força bo: victòries d’en Daniel Montoya, plenament recuperat de l’ensurt que ens va donar, i d’un servidor en un final de peons en què vaig aconseguir l’oposició després d’un zugzwang del meu contrincant. La partida d’en Diego Flores semblava ben encarrilada… però no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. En Ramón Fuentes i en «Jorda» hi posaven emoció, i en Dani Llargués ens tornava a col·locar per davant en el marcador: 2-3. En Manel Santolaria lluitava contra els elements, però no podia evitar la derrota. I en Marc Alquézar, que, per un cop —i sense que serveixi de precedent— va arribar a l’hora, va acabar perdent un final amb sacrifici de dama del rival per aconseguir l’oposició —que n’és d’important en els finals!—, coronar un peó i guanyar la contesa. Tot quedava en mans d’en Diego Flores, que lluitava contra en Carles Martín, un nen que jugava al límit del precipici. Fins i tot va arribar a aturar el rellotge quan només li quedava un segon. I aquella partida que pintava tan bé es va anar complicant i finalment queia del cantó dels nostres rivals, deixant-nos amb un pam de nas i sense massa ganes de cantar.

L’equip «B» es va desplaçar fins a Manresa per competir contra el Catalònia «C». No sé ben bé com van anar les partides. La primera informació que vaig rebre ja era d’un 3-2 en contra, amb victòries dels “comodins” Martí Aguilà i Marco Antonio Buitrago. L’empat estava a les mans d’en Roberto de la Fuente, però no va ser possible. Tot i així, hem pujat fins a la 4a posició gràcies al Sonnenborn-Berger.

L’equip «C» es va dirigir al barri barceloní de les Corts per enfrontar-se a l’Espiga de les Corts «D». L’Íker Alcalde i en Miguel Moreno no van aconseguir imposar-se als seus rivals. Però els acompanyava el seu “profe”, en Jesús Martínez. Com ja vaig dir, és dur com una roca i ni ressacós de la nit anterior (va estar celebrant el seu 20è aniversari —juventud, divino tesoro—), el seu contrincant aconseguia batre’l. És el primer punt de l’equip: ja ho diuen que a la tercera va la vençuda.

LC2016_ronda3_MiguelFinalment, cap a Badalona se’n va anar l’equip «D» per disputar el matx contra el Badalona «D», també amb només tres efectius: els Cabrillana pare i fill i l’Agustí Compte. I un resultat força satisfactori: 2 a 2, amb la primera victòria de l’Agustí i l’estrena a la Lliga d’en Miguel Cabrillana, que li reportarà un guany de 32 punts d’elo. L’única derrota va estar la d’en Luis Miguel Cabrillana contra en Ramon Garcia Dils. Però aquest ja duia dues incompareixences, així que, segons indica el punt 10 de la circular CAT 01/2016 de la Federació, l’equip hauria incorregut en alineació indeguda. Veurem què en diu l’FCE.

La setmana vinent ens visitarà el Sant Boi «C». Veurem una nova partida entre Alquézars? Ho desvetllarem d’aquí a set dies.

Campionat de Catalunya d’edats

Penúltima jornada del torneig i els resultats no van acompanyar gaire. En el sub-14, en David Romero aconseguia unes taules en la primera partida, però perdia la segona. Les anàlisis posteriors ens van fer veure una bonica combinació que li hauria permès quedar amb avantatge (torre, alfil i cavall contra dama), tot i que cal dir que no era fàcil de calcular.

En el sub-12, la Lucía Enríquez gaudia d’un bye inicial que li permetia dormir una mica més. La seva única rival del dia, la Ivet López, però, no li deixava sumar un nou punt, malgrat algunes dificultats a l’hora de rematar la partida.

En el sub-10, l’Aítor Jiménez es quedava en blanc (tot i que va jugar amb la seva disfressa de carnestoltes, tota negra). I malgrat la bona posició aconseguida en la darrera partida, que no va saber aprofitar.

I acabarem amb el sub-8. En Miguel Cabrillana, un jugador eminentment ofensiu, assolia unes posicions d’atac immillorables en les dues partides. Però, incomprensiblement, es feia enrere. I ja sabem què passa quan desaprofites les ocasions: el rival es recupera i t’acaba guanyant, que és el que va succeir. La Irene Planella va perdre la 1a ronda i a la 2a es va trobar amb una situació imprevista: el seu contrincant, no sabem ben bé per què, va començar a plorar perquè no volia jugar i l’àrbitra el va haver de consolar. De vegades oblidem que són nens i no tenim en compte el que desitgen de debò. En Biel Gallardo va guanyar novament per incompareixença. Però després va jugar la seva millor partida en el torneig. Lamentablement va cometre dues jugades il·legals i només va aconseguir mig punt, gràcies a que al seu rival tan sols li quedava el rei.

Finalment, l’Ivan Planella va ser l’únic en obtenir els dos punts, el primer contra el Miguel, en una partida que va tenir força malament però que va acabar salvant. D’aquesta manera es col·loca com a líder en solitari i amb moltes possibilitats de guanyar el seu grup d’edat.

La setmana vinent es disputarà la darrera ronda i esperem celebrar la seva victòria i la de tots els altres «dobladitos» i «dobladitas». En qualsevol cas, creiem que l’experiència haurà estat força positiva, sobretot per a aquells i aquelles que s’estrenaven en competicions oficials. Pares i mares, porteu les vostres càmeres que, en acabar, farem la foto de tots ells amb les seves medalles i, esperem, algun que altre trofeu.

Vida ultraterrenal

diumenge, novembre 8th, 2015

Hi ha vida més enllà? Després de la mort? En altres mons llunyans de l’univers? No ho sabem del cert. Totes les religions, especialment les monoteistes, ens parlen d’un paradís, amb o sense verges. Des d’una perspectiva laica, els ufòlegs ens parlen d’intel·ligència en altres galàxies o en altres planetes. De moment només podem assegurar que la NASA ha descobert aigua a Mart. I si hi ha aigua, pot haver-hi vida. I aquesta vida podria ser aràcnida: les aranyes de Mart que acompanyaven en Ziggy Stardust. No podria ser que les aranyes que eren presents en el Halloween Chess Tournament no fossin, precisament, aranyes de Mart? Uns éssers superiors, capaços de sobreviure en condicions extremes. No debades, de la fusió d’un aràcnid i un humà va néixer Spiderman.

I nosaltres? Podríem també ser éssers superiors? Potser si ens mossegués una aranya. O ens piqués un escorpí. De moment, però, ens haurem de resignar: només som uns pobres humans, éssers limitats i vulnerables. Però tenim idees. I una d’elles, no exempta de certa polèmica, ha estat el nostre Torneig de Halloween, que va tenir lloc aquest proppassat dissabte 31 d’octubre.

halloween-chess-30102015-000En aquesta primera part parlarem del torneig d’adults, celebrat per la tarda. La participació va ser inferior a la prevista… en quantitat, però no pas en qualitat: 38 inscrits, dels quals 32 es van presentar a l’inici. Entre ells, a banda de diverses bruixes, bruixots i vampirs, vam comptar amb l’assistència d’uns quants monstres: quatre Monstres Internacionals (un d’ells, femení), quatre Monstres FIDE i dos Monstres Catalans. Només mancava algun Gran Monstre, però tot arribarà.

Contràriament al torneig infantil, del qual n’informarem en una segona part, les partides es van desenvolupar enmig d’un silenci sepulcral, mentre a la pantalla es projectaven les ombres del Nosferatu de F. W. Murnau.

La 1a ronda va ser de tempteig, mentre esperàvem l’arribada d’alguns dels participants inscrits, que no es va produir llevat d’un que es va presentar un pèl tard (i ja us podeu imaginar de qui parlo). A la 2a ronda, la cosa ja es començava a clarificar i tots els Monstres serraven les dents i es posicionaven en els llocs capdavanters. La 3a ens va oferir els primers enfrontaments monstruosos, mentre per la part de baix es produïen els primers duels «doblados».

halloween-chess-30102015-057Un petit descans —el que els anglesos anomenen un coffee-break, tot i que nosaltres l’aprofitem per altres coses— i a la 4a ronda quedaven emparellats al primer tauler els que, finalment, ocuparien els dos primers llocs: Alfonso Jerez i Benjamín Pérez. Més duels «doblados» i a la taula 13 —on, si no— dues bruixes es disputaven el punt: Lourdes Hernando i la seva amiga Mercè Sanjoaquín, amb victòria de la primera. Arribem a la 5a ronda i Alfonso Jerez, amb el punt aconseguit, ja gairebé acaronava el trofeu. En Marcelo Panelo es col·locava com a aspirant després de guanyar el nostre company Rubén Martín, però els seus contrincants feien el mateix: les espases en alt esperant la darrera ronda.

halloween-chess-30102015-102S’acabava el torneig. Alfonso Jerez, al primer tauler, que no va abandonar en cap ronda, cedia unes taules que ja li eren suficients. Al 2n tauler, el combat per la segona plaça entre Marcelo Panelo i Benjamín Pérez. A cap d’ells els servia l’empat, així que van lluitar fins a les últimes conseqüències i el punt decisiu se l’enduia, finalment, en Benja. I al 3r tauler, un altre duel per la 2a plaça, depenent dels altres resultats i del desempat. La victòria va ser per en Josué Expósito, inscrit a l’últim moment i que ja sap el que és guanyar al Peón Doblado (al 2010 va ser el vencedor del Torneig de Ràpides «Ciutat de Cornellà» organitzat pel club), davant del jugador peruà Jorge Santiago Garate, que no té elo FIDE ni català, però que amb la seva 5a plaça final va demostrar el seu gran nivell.

halloween-chess-30102015-041Amb això quedaven ja definits tots els llocs del torneig. Mancava el sorteig dels sistemes de desempat, que, en principi, vam oferir a un personatge sinistre amb màscara i una dalla que es va passejar per la sala tota l’estona. Però unes mans innocents, les dels tres nens que es trobaven allí, se li van avançar i, davant d’això, el nostre personatge es va retirar. Aquesta és, doncs, la classificació final del torneig d’adults:

Campió
Alfonso Jerez Pérez

Subcampió
Benjamín Pérez Mañas

3r classificat
Josué Expósito Amaro

Campió tram 1867-2066
Jordi Planella Sánchez

Campió tram fins a 1866
Miquel Català Giménez

Millor sub-16
Miguel Cabrillana Primo

halloween-chess-30102015-113halloween-chess-30102015-111halloween-chess-30102015-109halloween-chess-30102015-108halloween-chess-30102015-106halloween-chess-30102015-001halloween-chess-30102015-115El trofeu al millor major de 66 es va declarar desert, ja que cap dels monstres participants va poder demostrar una edat superior, ni tan sols una iaia que va estar jugant unes partides. Quant al premi especial a la millor disfressa, el premi «Frankenstein», després d’una breu deliberació, vam decidir atorgar-lo a Iván Cano Sevila, per la seva disfressa de vampir, de cap a peus, i amb la que va arribar al local de joc després de creuar tot Barcelona.
Podeu trobar tota la classificació del torneig clicant l’enllaç. En la crònica ja heu vist algunes de les fotos que, molt amablement, va realitzar el company Pau Pascual; el reportatge fotogràfic complet en alta definició el podeu veure també clicant l’enllaç.
En la propera crònica us informaré del torneig infantil, desenvolupat pel matí, i us facilitaré tota la informació de la gent que hi ha col·laborat, ja que un torneig d’aquestes característiques necessita de moltes mans perquè pugui ser un èxit com creiem que així ha estat, malgrat algunes errades pròpies d’un torneig novell.

halloween-chess-30102015-021

Cæsar Augustus

dissabte, setembre 5th, 2015

Amb això acaba aquesta tetralogia romana per aquest any. Amb els tornejos disputats —o finalitzats— durant el mes d’agost.

Gasteiz2015_GuiradoEl primer de tots, de fet, començava a finals de juliol. Un «doblado», en David Guirado, s’allunyava de les nostres contrades per disputar el VII Torneig Internacional de Vitòria-Gasteiz, a la província (del llatí pro vincere) d’Araba, al País Basc. 3½ punts en vuit rondes, amb una constant: al contrari que al mes de juliol, en aquest cas van ser les blanques les que se li van entravessar i les tres victòries les va aconseguir amb les peces negres. Escacs, en Celdoni i “txikitos”, una bona combinació per començar les vacances. Tot ben acompanyat d’un arin-arin, una de les músiques de ball tradicionals d’Euskadi.

Mentre en David jugava la darrera ronda, en Gregorio Valbuena iniciava el seu camí en el grup B de l’Obert Internacional de Badalona. 3½ punts també, jugant totes les partides contra rivals superiors en elo, que li han permès situar-se deu llocs per damunt del seu rànquing inicial i preparar-se pel darrer torneig de l’estiu.

760 i pujant

Bianco&NeroEnguany, l’Open Internacional de Sants ha superat totes les expectatives. Després d’uns anys amb un descens continu de les inscripcions, la divisió de la prova en quatre grups ha donat els seus fruits i ha animat molts escaquistes a participar-hi, fins a arribar a la xifra que figura al títol.

En el nostre cas hi tenim dos «doblados»: en Gregorio Valbuena en el grup C i en Marc Alquézar en el grup D.

En Valbuena, després de l’entrenament de Badalona, s’ha disparat fins als 5½ punts en 10 rondes i una classificació final en el lloc 39è des del 95è inicial. Vuit enfrontaments contra jugadors per damunt dels 2000 d’elo, un d’ells en Javi Jiménez, antic participant del Viejo Piano, a qui va guanyar.

En el grup D, com hem dit, en Marc Alquézar, número 1 del rànquing. I per ben poc no ha aconseguit mantenir-lo fins al final: 8 punts i la segona plaça, només superat en el segon desempat per en Magí Bernat, sub-14 del Catalunya i del qual el seu pare, en Juli Bernat, es deu sentir ben orgullós. Un torneig, malgrat això, esplèndid del Marc, amb cinc victòries amb blanques i una victòria i quatre taules amb negres. Especialment espectacular la 9a ronda contra l’Emilio Domínguez, líder en aquell moment, a qui va guanyar en 13 moviments, després d’una celada en la jugada 10, com podeu veure tot seguit.

Amb aquesta bona participació ambdós s’enfilaran fins als 1950 o 1960 d’elo i també pujaran de taulers en la propera Lliga Catalana.

I així donem per conclosa la temporada 2014/2015. A partir d’ara comencem una de nova, amb activitats, novetats, més equips i més jugadors i jugadores que esperem que ens ajudin a pujar de categoria. I no dic a mantenir-nos perquè això ho dono per descomptat.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2018
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • La Herradura
  • Filatelia Llach
  • Gramma arts gràfiques
  • Viejo Piano
  • Adeslas
  • Advocat.cat
  • Ajedrez 21
  • Mary Pickford
  • The Corner
febrer 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728  
Categories
Visitants