Posts Tagged ‘elo’

Temps de «dobladitos»

dilluns, maig 21st, 2018

A la primavera es multipliquen els tornejos i molts d’ells tenen com a participants principals els nens i nenes. També les jornades festives a les escoles en què estem presents amb l’extraescolar d’escacs. Ja n’he parlat d’alguns. Avui ens toca cloure el torneig del Calculín i de les dues jornades que s’han celebrat a l’escola Mediterrània abans de parlar del torneig que coorganitzem amb l’AMPA d’aquesta escola —i que, per cert, ha tingut un gran èxit, però d’això en parlarem en la propera crònica—.

Com a música avui us deixo un tema ben actual. M’agrada que els nostres «dobladitos» i «dobladitas» participin, a més de les classes, en altres activitats del club. Són coses senzilles però que fan que també ells i elles se sentin més integrats en el club. I d’aquí la música que sona mentre llegiu aquestes paraules: és el tema Perfect d’Ed Sheeran, que va escollir la Paula Díaz i que li vaig prometre incloure’l a la web quan analitzés la darrera ronda del Calculín. A més, us reservo una sorpresa per la propera crònica, amb la implicació d’un altre «dobladito». Som-hi.

El Calculín

Quedava una única ronda i l’Unai Jodar i el Miguel Moreno mantenien encara les possibilitats de classificar-se per la final sub-12 del torneig. Malauradament cap d’ells va aconseguir superar els respectius rivals i es van haver de conformar amb els 4 punts aconseguits en les rondes anteriors.

A la taula 6 s’enfrontaven en Nil López i en Nika Liparteliani, un duel que es van endur en Nil, tancant també amb 4 punts la seva participació en el torneig, molt meritoris si tenim en compte que només va jugar cinc partides. Tampoc no està gens malament els 3 punts assolits pel Nika, tots ells contra companys del club.

Més duels «doblados» trobem en les taules 11, 14 i 15. Pablo Romero i Iker Alcalde, companys també del Mediterrània, van deixar la seva amistat de banda i van competir per aconseguir el punt en disputa. I l’Iker, l’únic «dobladito» que ja compta amb elo FIDE oficial, es va endur el gat a l’aigua per sumar el tercer punt d’un total de quatre partides, també tots contra altres «dobladitos». En Pablo, per la seva banda, es va estrenar amb dos punts en el seu primer torneig oficial. Més avall trobem en Paco Sala i l’Izan Pérez, un «dobladito» de la darrera fornada i que, com en Pablo, també ha sumat dos punts la primera vegada que competia en aquest esport. El mateix podem dir d’en Paco, tot i que només va aconseguir un punt. El seu germà José va lluitar per no quedar-se en blanc amb en Carlos Rubio i, finalment ho va aconseguir. Ambdós van segellar unes taules que els van deixar amb 1½ punts per a en Carlos i el mig puntet d’en José.

I finalment ens queda la Paula Díaz, qui ja havia jugat alguna ronda de la Lliga Catalana i que, per fi, estrenava el seu caseller de victòries. No en aquesta ronda, però en la 6a havia guanyat a en Carlos.

Alguns dels nostres «dobladitos» al final del torneig.
D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Izan Pérez, Miguel Moreno, Pablo Romero,
Unai Jodar
, Nika Liparteliani, Paula Díaz i Nil López.

Al final, el més important era que s’ho passessin bé i aprenguessin com funciona la competició i els requeriments que s’hi donen, una cosa que no es pot explicar a les classes: s’ha de viure. Crec que tots han tingut una experiència positiva i espero que vagin perdent aquesta por que tots tenim quan ens hem d’enfrontar a una novetat. De fet sé de bona tinta que alguns d’ells ja frisen per apuntar-se als tornejos que organitzem, fins i tot alguns per als quals encara no estan prou preparats. Però tot arribarà…

Les Jornades del Medi

Com cada any, dues són les jornades que organitza l’AMPA del Mediterrània i en les quals hi participem amb totes les ganes de mostrar el nostre esport a tothom qui el vulgui conèixer o passar una bona estona davant de les 64 caselles del tauler. Nens, nenes, pares, mares i fins i tot alguna àvia s’hi van congregar amb la supervisió dels nostres entrenadors i monitors quan convenia per aclarir o explicar alguna de les jugades dels escacs. I també, pels més petits, unes taules amb dibuixos perquè poguessin pintar. Poca cosa es pot explicar i en aquest cas potser millor si us deixo algunes imatges que faran més entenedor l’èxit de les dues jornades.

El Dia de l’Esport (15 d’abril)

Emilio Carrasco, un dels nostres entrenadors més estimats pels nens i nenes. Dissortadament, ha hagut de marxar a Xile, el seu país natal, per qüestions laborals. Però esperem tenir-lo amb nosaltres novament la propera temporada. Sort i salut, Emilio!

La Festa de les Famílies (12 de maig)

Francisco Pizarro, un altre dels nostres entrenadors, també xilè,
i que, a més, és àrbitre FIDE.

En la propera entrada tractaré del IX Torneig Inter-Escolar «Mediterrània» i d’altres tornejos celebrats o previstos. Fins aviat!

Sobrevivint

dissabte, març 24th, 2018

Tres ascensos en una temporada (l’anterior) suposen un esforç afegit en l’actual i no només perquè calen sis jugadors més. La supervivència era l’objectiu principal, sense refusar algun nou ascens —que encara no descartem, i fins aquí puc llegir—. Per cert, gràcies, Javi Márquez, per la teva informació: ens ha estat molt útil.

Finalment, la temporada no ha anat gens malament, malgrat el regust amarg d’alguna jornada en què, possiblement, ho podíem haver fet millor. Analitzem la darrera ronda i la seva implicació en el campionat global.

L’equip «A»

El matx contra el Catalònia «B» de Manresa començava amb bon peu, ja que arribaren al nostre local amb dues baixes. Així començaren les partides a les 9:30 en punt. Algunes, perquè ens faltava la brigada xileno-argentina. Deu minuts més tard arribava el representant albiceleste, Gustavo Magallanes. El vaig saludar, li vaig donar el seu carnet de soci i vaig tornar al meu seient. I no sé com, però poc després s’acomiadava amb el punt a la butxaca. Arribar i moldre…

Entremig es presentava Emilio Carrasco, la fúria xilena, a qui, acostumat a jugar amb el temps al límit, no li preocupava massa la diferència de temps. De fet, en una partida una mica més llarga, també assolia la victòria. Mancava encara l’altre representant xilè, Francisco Pizarro. A les 11:41 ens arribava un missatge de disculpa: després d’un viatge a Madrid, rebentat, es va quedar adormit i no li va sonar el despertador —o sí, però ni se’n va assabentar—. Resumint: de moment, i sense seguir un ordre cronològic, el marcador ja era de 4 a 1. Amb un puntet més ja obteníem l’empat. I aquest vindria de la mà d’Slimani, qui, després de tres o quatre anys sense jugar, va agafant el ritme, i de Ramón Fuentes, en un final amb peó torre que, llevat d’error del rival, és taules. Mig punt de cadascun per anotar el 5 a 2.

Jorda, per la seva banda, no ho acabava de veure clar fins que aconseguí un doble guanyant dama i partida. I Jesús, pel poc que vaig veure, em va semblar una partida estranya que a voltes pareixia decantar-se d’un cantó i a voltes de l’altre. Finalment el pèndol va caure de la banda del Jesús: 7 a 2, un resultat inimaginable abans de l’inici del matx.

Només quedava en Dani, amb una partida complicada i lluitant contra la posició, el rellotge i la xerrameca dels jugadors que ja havien enllestit el seu joc. Desconcentrat pel soroll, va haver d’entregar el punt, que, sortosament, ja no afectava al resultat final, 7 a 3, per deixar-nos en la 3a posició del grup en el primer any en què juguem a Preferent.

L’equip «B»

Excepcionalment, aquesta setmana vaig reforçar l’equip «B» per intentar aconseguir la victòria i per això puc fer-ne la crònica de primera mà. El primer en acabar va ser en Roberto, que va jugar una partida gairebé llampec i va assolir el primer punt del matx. Poc després un David Guirado que sembla que per fi s’està consolidant en els 1800 d’elo (i pujant) sumava el segon punt i marxava a corre-cuita. Si no m’erro el tercer punt va ser el meu; després de guanyar un peó en l’obertura, el vaig mantenir tota la partida i, un cop canviades totes les peces, aquell peó de torre, amb el rei a b7 obrint-li pas, era imparable. Byron i Jordi González també definien les seves partides i col·locaven el 5 a 0 en el marcador. I quedava Francisco Rivas. Després de perdre peça mantenia el tipus fins que el seu contrincant s’equivocava i li permetia recuperar-la. I no només això, sinó que el deixava en una posició esplèndida, amb tres peces envoltant el rei mentre les defenses estaven a l’altra punta del tauler. El mat era imminent… Però no. Francisco, obsessionat amb guanyar la dama, no veia un mat en una i acabava donant-lo en un final en què només ell tenia peces, fins i tot dues dames! Sort que ja teníem el punt perquè si no a algú li hauria donat un cobriment de cor. En fi, 6 a 0 contra el Castelldefels «C» per acabar, com el primer equip, en la 3a posició del grup. Magnífica classificació en un any marcat per les baixes i que, potser, ens reporti algun regal addicional. Ja veurem…

Integrants del Peón Doblado celebrant el final de la Lliga. D’esquerra a dreta: Ramón Fuentes, Dani Llargués, Ignasi Archs, Jordi González, José Archilla i Jesús Martínez.

L’equip «C»

La veritat és que la lluita contra el Sant Martí «D», primer del grup, es presentava força desequilibrada i més quan anàvem a jugar amb una vacant i dos «dobladitos», un d’ells, en Nil López, lesionat: quasibé 400 punts d’elo mitjà de diferència. Com deia l’Edu Jodar la darrera setmana, l’Antonio Molina va arribar al club esbufegant. Els rivals, que es jugaven la primera plaça del grup amb el Congrés «C», no van donar opcions als nostres companys i van vèncer en tots els taulers: 0 a 6, però, per sort, la feina ja estava feta des de la setmana anterior i la penúltima plaça almenys ens lliura del descens de categoria.

L’equip «D»

La darrera jornada tocava contra el Collblanc «B», un dels equips veterans de l’Hospitalet. Com que a l’equip que presentàvem tots els jugadors tenien un màxim de 1700 d’elo, no vam seguir l’ordre de forces, tal i com permet l’article 11.3 del Reglament de la Lliga Catalana d’Escacs, cosa que el delegat local desconeixia. Es va mantenir, per tant, l’ordre que havíem presentat i van començar les partides tret de dues: al sisè tauler perquè només comptàvem amb cinc jugadors, i al quart tauler perquè el rival de l’Unai Jodar no es va presentar. Aquest va ser l’únic punt de l’equip, ja que la resta de components de l’equip, tot i que estic segur que ho van intentar, no van poder superar uns rivals amb més experiència —molta més experiència!—.

Amb l’1 a 5 final concloïa la Lliga també per l’equip «D», l’únic que no ha pogut salvar la categoria. Tanmateix, m’agradaria reproduir unes paraules que un dels nostres entrenadors, l’Emilio Carrasco, va dirigir a tots els nostres «dobladitos» i «dobladitas» en un missatge de WhatsApp: «Creo que ha sido un año muy interesante para l@s chic@s, han jugado y conocido cómo es la realidad de los torneos, han jugado en equipo y han sufrido con la derrota. Aún siguen, lo que demuestra que les gusta y que tienen ganas de más.
De seguir en esta línea, el próximo año será para cosechar triunfos y buscar algún podio.
Mis más sinceras felicitaciones a cada un@, gracias a los padres y madres, herman@s y familiares en general, que los han acompañado y apoyado; ahora a descansar.
Un abrazo grande y saludos.
Emilio

Properes activitats

Un cop acabada la Lliga Catalana d’enguany, el club no s’atura. En la propera crònica us faré notícia de les activitats que estem preparant: la participació dels «dobladitos» en el Calculín, el Torneig Social Infantil, el Torneig de Ràpides de Festa Major i la col·laboració en algunes de les Jornades que realitzen les AMPA d’Els Pins i del Mediterrània. També us parlaré dels darrers èxits «doblados» en alguns tornejos. I segurament més coses que estan per esdevenir. Continueu connectats a la web: noves cròniques i noves músiques per a vosaltres. I una miqueta d’humor per acabar aquesta darrera crònica de la Lliga d’enguany.

Diumenge negre

dijous, març 1st, 2018

De vegades he parlat dels auguris abans d’una jornada. Aquest diumenge va ser nefast. Tot va començar en arribar a la sala i obrir la porta. Les taules i taulers estaven tots ben col·locats i, com faig habitualment, anava a buscar la clau de l’armari per treure els rellotges. Aleshores en Roberto, que m’acompanyava, em va indicar que ja estava obert. Obert no, rebentat, amb la porta fora de les guies. D’entrada vaig pensar en algun accident ocorregut el dissabte, quan em vaig adonar que la funda del portàtil estava en un racó, a terra. Estranyat, la vaig obrir i vaig poder comprovar que l’ordinador no hi era. La cosa ja estava clara: algú havia entrat a la sala i se l’havia endut. Ja no s’hi podia fer res i els equips rivals començaven a arribar, així que ho vam preparar tot per als partits de la jornada. Ja hi pensaríem després i decidiríem les accions a emprendre. Ara tocava jugar a escacs.

L’equip «A»

Últim diumenge de febrer, feia fred, teníem son… I és que ens vam haver de llevar molt d’hora, ja que viatjàvem d’excursió a la comarca de l’Anoia per jugar amb el Club d’Escacs Calaf. No va ser gens fàcil realitzar les alineacions ateses les baixes d’alguns jugadors que no van poder disputar la ronda 6.

Quan vam arribar a la sala de joc, ens vam trobar alguns rellotges en marxa i altres no; curiosament en els que no estaven en marxa no hi era el jugador local. Una vegada tots situats, van començar les partides. Quan portàvem uns 60 minuts jugant, en Jesús Martínez li va reclamar al seu rival que havia de moure la torre; segons el nostre jugador, es va enrocar movent primer la torre, fet que impossibilita enrocar-se segons el reglament. El seu rival va negar els fets i va començar una petita discussió a la sala bastant desagradable, on un membre de l’equip del Calaf va faltar al respecte al nostre jove jugador. Per sort, en el món dels escacs no es gens habitual trobar-se amb aquest tipus de situacions.

Ens apropàvem a les 12:30 i el marcador continuava aturat, les partides estaven bastant igualades i en alguns taulers teníem cert avantatge. Poc després es va començar a moure el marcador: Archilla perdia el punt en una partida que tenia molt bé; tot seguit feien taules el Jesús i el Sebastián en posicions igualades.

En el tauler 3 teníem Iván Humanes “Batman”, que va jugar una gran partida però el seu rival va trobar un escac continu que li va donar les taules. Poc després en Diego Flores perdia una partida que havia dominat des del principi. A la taula 5 teníem en Francisco Pizarro, que es va haver de conformar amb les taules després d’haver-ho intentat pràcticament tot. El següent en finalitzar va ser la fúria xilena Emilio Carrasco; no puc donar detalls de la seva partida, però el que puc dir és que va fer de les seves i va anotar un altre gol per al nostre equip.

A la taula 4 hi jugava jo, Dani. En una partida molt còmoda i amb cert avantatge posicional, vaig forçar la posició per tal de ser més agressiu en el joc a veure si podia aconseguir un punt per l’equip i empatar el matx. La idea no va reeixir i finalment vaig haver de lluitar per les taules, però ja era massa tard i vaig acabar tombant el rei.Només quedava una partida, a la taula 1. Aquesta setmana s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’M.F. Francisco Olivares, que va jugar amb un rival que va resistir tot el que va poder, però al final de la partida uns petits detalls li van donar el punt al nostre jugador, deixant el marcador final 4 a 6. S’esvaeixen les opcions de promocionar. [Dani Llargués, Calaf.]

L’equip «B»

Salvada la categoria, l’equip «B» se’n va anar a Sitges a jugar contra el Sitges «C». Minvat d’efectius i més quan un dels components de l’equip es va haver d’afegir a darrera hora a l’equip «A», no va aconseguir puntuar. Francisco Rivas va trencar la ratxa de les darreres jornades i es va haver de rendir. Manuel Cardoso, en canvi, continua amb la seva recuperació i va sumar l’única victòria de l’equip. La resta, taules, totes contra jugadors superiors llevat d’en Jordi González, la qual cosa ens dona un total de 2½ a 3½. Sabíem que la temporada seria difícil, però no comptàvem amb els entrebancs amb què ens estem trobant. Això fa que les alineacions no siguin les òptimes, com es pot veure al full de càlcul, en què es constata que gairebé a totes les jornades ens enfrontem a equips amb una mitjana d’elo superior a la nostra. Però la lluita continua…

L’equip «C»

Escacs, Cornellà

Panoràmica de la sala, amb el sub-12 en primer pla. [Totes les fotos han estan realitzades per M. Ángeles Sola.]

Ens enfrontàvem a casa contra l’Agustí «C», un equip amic amb problemes també de permanència, per la qual cosa es va reforçar convenientment per l’ocasió. I la jugada li va sortir bé, però van haver de patir, no sé si tant com nosaltres. Superats en tots els taulers, la lluita es presentava aferrissada. El primer en caure va ser en Marco Antonio, que no va poder resistir els embats del seu rival. Poc després el seguia en David Romero i el marcador se situava 0 a 2. La meva partida es mantenia igualada fins que un error de transposició em feia moure el cavall abans que la torre quan l’ordre havia de ser a l’inrevés. En David Sánchez, el meu contrincant, ho aprofitava perfectament per donar-me un doble amb l’alfil que em feia perdre peça (després vaig pensar que potser hauria estar millor perdre qualitat, però ja havia mogut). 0 a 3 i ja només podíem empatar. Les tres partides restants es mantenien força igualades amb lleugers avantatges per part del Roberto i l’Andriy, que finalment aconseguien sumar els dos punts i deixar-ho tot en mans d’en Byron. Però la seva posició era lleugerament inferior i ja només podia pactar les taules per deixar el marcador en 2½ a 3½. De moment ens mantenim fora de la plaça de descens, però no es podem confiar.

Escacs, Cornellà

L’equip «D»

Si els altres equips encara mantenien una certa proximitat amb la força dels rivals, en aquest cas no era pas així. El rival, el Peón Negro «A», líder indiscutible del grup, ens superava en més de 300 punts d’elo. I és que el nostre equip, amb l’Agustí Compte de delegat i jugant al tauler 1, estava format completament per «dobladitos» (llevat de l’Agustí, és clar). Els punts van anar caient successivament, tot i que cal dir que menys ràpid de l’habitual. De fet, en Nil López va aguantar el tipus i va acabar el darrer del matx. El marcador de 0 a 6 denota la potència dels contrincants, que ja estan gairebé a la 1a provincial.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

El sub-12

Escacs, CornellàNovament ens va visitar el Cardona. Si l’any passat ho va fer en la 2a provincial, enguany ha vingut amb un equip sub-12. De fet també la temporada passada va ser així i, si no recordo malament, ja hi va participar la Guiomar Ventura. Aquesta setmana es va estrenar amb l’equip en Miguel Cabrillana, després de la seva bona actuació en el Comarcal. La jornada va estar marcada per les jugades il·legals i el primer en reclamar-ne una va ser precisament en Miguel.Escacs, Cornellà Tot i això va guanyar abans que es produís la 2a il·legal. Minuts després Nika i Álvaro, que també jugava la seva primera partida, perdien els dos punts. Quedava l’Aitor Jiménez, que havia comès una il·legal. Però la seva rival, la Cèlia Gómez, també s’equivocava a l’enrocar i l’Aitor l’hi ho feia notar. Així, seguien jugant amb l’espasa de Dàmocles de no cometre la 2a il·legal, fins que l’Aitor va aconseguir la victòria davant la Cèlia, germana de dos dels altres components de l’equip del Cardona. “La família que juga unida es manté unida”, podríem dir. Al final, 2 a 2, repartiment de punts davant d’un equip que sempre és un plaer rebre a casa nostra.

Millorem, però lentament

dijous, febrer 1st, 2018

Les mans es mouen lentes sobre els taulers. Tanmateix el temps corre de pressa. La ment passeja entre les peces, rambleja entre les caselles. El temps passa. Però ja no escoltem aquell tic-tac neguitós…

Deixem de divagar. Després d’aquest petit homenatge a Robert Johnson i a Eric “Slowhand” Clapton, ens centrarem en la jornada del proppassat diumenge.

L’equip «A»

Aquest diumenge vàrem jugar contra el Club d’Escacs Martorell, un dels equips candidats a pujar a la segona divisió de la Lliga Catalana. En aquesta jornada tornava a l’equip el Mestre Català Rubén Martín i s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’àrbitre FIDE Francisco Pizarro. El matx va començar i alguns jugadors del nostre equip aprofitaven els minuts del rival per demanar un cafè. Fins passades un parell d’hores les partides no es van començar a definir i el primer en puntuar va ser Gustavo Magallanes amb unes taules. Poc després Iván Humanes guanyava en una posició on els peons no deixaven respirar el rei enemic. El marcador se situava 1½ a ½ a favor nostre i algunes posicions eren favorables.

Pizarro aconseguia estrenar-se en la Lliga amb un punt i una partida on sempre va triar les millors respostes, així que esperem que continuï amb el nivell i sumi punts, que és el que necessita l’equip en les seves posicions. 2½ a ½, un començament molt favorable. Immediatament després Slimani es rendia en una posició que havia començat molt sòlida però on va anar cedint espai; va ser una pena ja que tant aquesta partida com algunes altres podien haver-se resolt de forma favorable, però ens va poder el temps, la concentració i altres factors. Segur que aquest matx ha servit per corregir aquests petits desajustaments i encarar les següents jornades amb major seguretat. 2½ a 1½, però aviat va igualar el Martorell amb la victòria sobre Jorda. Una partida complexa on també podia haver succeït qualsevol cosa. Ramón va abandonar malgrat haver lluitat molt bé tota la partida i tenir opcions igualades.

Escacs, CornellàRubén va cedir la seva posició en el primer tauler i va situar el marcador 2½ a 4½ favorable al Martorell. Una partida que l’MC també tenia dominada: dos cavalls, alfil i dama contra torre, alfil i dama. Però la pressió en la setena va ser massa. Aquesta partida també es veia molt a favor, com la d’Emilio, la fúria xilena, que emprenia un final amb avantatge però que les dificultats de temps i el soroll a la sala van fer que rendís el seu rei poc després que Flores abandonés la seva partida en un final de torres amb avantatge de peons del contrari. Així les coses, anàvem 2½ a 5½ fins que Dani va guanyar un final que va jugar d’una forma molt precisa i amb sorpresa de ruptura inclosa. Tenia dos alfils i un peó per dos peons i un alfil del contrari i aquest s’havia refugiat en la cantonada. No va ser suficient: Dani va immobilitzar els moviments del rei rival, qui solament va poder avançar els peons a canvi que el de Dani mengés i es plantés amenaçant coronar netament. D’aquesta forma el marcador quedava 3½ a 5½ fins que finalitzà la partida d’Emilio, que ho va tenir ben a prop, com hem dit, havent jugat fantàsticament totes les fases del joc. 3½ a 6½. Un marcador excessiu pel que havíem vist. Això no obstant les sensacions van ser bones, hi ha equip i lluitarem fins al final! [Dani Llargués i Iván Humanes, Martorell.]

L’equip «B»

Només en tinc referència per la conversa tavernària posterior a l’encontre amb el Sant Boi «D». El primer punt de l’equip es va forjar gràcies a les victòries d’en Jordi González, que ha arrencat amb gran força, Marco Antonio i Sebastián Buitrago, que s’estrenaven en aquesta Lliga, i Byron Zambrano, l’únic que havia puntuat la jornada anterior. Les notes negatives van ser en José Archilla, tot i que quan vaig veure que el seu contrincant havia estat en Sebastián Altemir ho vaig entendre millor. És un jugador molt sòlid i jo mateix tampoc no vaig ser capaç de vènce’l en el darrer Torneig de Sant Boi. L’altre punt que se’ns va escapar va ser el d’en Roberto, que ha començat una mica fred després d’estar gairebé un any sense jugar. Però de ben segur que es recuperarà i contribuirà amb els seus punts a les victòries de l’equip. De moment, 4 a 2 i a seguir lluitant.

Escacs, CornellàL’equip «C»

Escacs, CornellàVam estar a punt, però se’ns va escapar. El matx contra el Tres Peons «H» es presentava molt igualat (tan sols 9 punts d’elo mitjà de diferència). Aviat es torçaven les coses: en Gerard Pérez perdia en el darrer tauler ràpidament; pel que vaig percebre li manca ritme de competició i aprofitar millor el temps. Sortosament són defectes que es perden amb la pràctica. Més tard queia en Francisco Chevalier, que no va poder repetir la magnífica partida del diumenge anterior. Jo, pressionat per la manca de concentració —típica quan jugo a casa—, no aconseguia rebatre el potencial d’en Pol Ortiz, un nen de nou anys que aprofitava esplèndidament els meus errors i no em permetia recuperar-me, amenaçant amb la coronació d’un peó que m’obligava a abandonar. 0 a 3 i el matx estava gairebé decidit.

Tot i això les tres partides restants no pintaven gens malament. A en Francisco Rivas li oferien taules i, quan em va consultar, li vaig dir que si les acceptava perdíem el partit, així que va decidir continuar. La seva posició era lleugerament millor però els finals no són el seu fort. Després del canvi de peces quedaven cinc peons per banda: 2 i 3 en el cas del Francisco i 1 i 4 en el del seu oponent. M’ensumava unes taules i vaig anar a mirar les altres partides. Quan vaig tornar, oh sorpresa!, en Francisco tenia dos peons d’avantatge i sumava el primer punt. L’alegria, emperò, va durar poc. L’Andriy tenia qualitat de més, qualitat que no servia de res davant l’atac del seu contrincant. Només li va quedar una opció: forçar les taules per escac continu.

El darrer en acabar va ser en Martí Aguilà, ben tornat després d’un any allunyat dels taulers. El seu punt, després d’una molt bona partida, tancava el marcador en 2½ a 3½, ajustat però insuficient per sumar a la taula. Haurem d’esperar una nova oportunitat.

L’equip «D»

Un dels partits més estranys que recordo. Ambdós equips, nosaltres i el Comtal «C», arribàvem amb els equips complets… en les llistes d’alineació. Tanmateix només es van disputar tres partides: per la nostra part, l’Antonio Molina (1r tauler), que no falla mai, no es va presentar; i en Ricci Daniel Cevallos (6è tauler), que havia confirmat l’assistència, es devia despistar i tampoc no va venir. Però és que el 5è tauler del Comtal també va faltar a la cita. Així que, ja d’entrada, el marcador assenyalava un 1 a 2. Poc després el resultat era ja definitiu; l’Agustí perdia el punt i també en Manuel Cardoso, que s’havia de rendir davant la puixança d’un quasi «dobladito», en Lucas Sánchez, habitual en totes les trobades i tornejos que organitzem. Tan sols quedava en Jordi Alcántara lluitant contra l’amic Lluís Febrero. Saben aquél que diu que quan tens el rei enrocat i arribes al final és convenient avançar un peó per evitar mals majors? Doncs a en Lluís la idea li va rondar tota l’estona pel cap, però se’n va oblidar i en Jordi no va perdonar: mat directe a la 8a fila, per deixar el 2 a 4 final.
Escacs, Cornellà

El sub-12

Aquesta setmana els «dobladitos» es van desplaçar a Sant Adrià per jugar contra l’equip local. Pràcticament repetíem equip, amb l’únic canvi d’en Nil López per l’Aitor Jiménez. Rotacions que anirem fent perquè tots els «dobladitos» puguin participar en la Lliga i siguin partícips també dels èxits del club. En aquesta ocasió tan sols vam aconseguir un punt, gràcies a la victòria de l’Iker Alcalde, la qual cosa ens alegra profundament, ja que en la 1a ronda havia quedat molt tocat en perdre la partida. Quan comences a competir les derrotes són habituals, però a poc a poc arriben les victòries. I abans que us adoneu ja ens haureu superat a molts de nosaltres. El futur del Peón Doblado és a les vostres mans, no ho oblideu.

Uns quants zombies pel carrer

dimarts, gener 23rd, 2018

No he pogut comentar totes les coses que han succeït aquests darrers mesos, però comença la Lliga Catalana i la prioritat mana. Després dels tres ascensos de categoria de la temporada anterior, l’objectiu és mantenir tots els equips en les categories respectives sense descartar algun ascens, cosa difícil però no impossible. Hem mantingut els cinc equips que ja teníem, però a darrera hora vam decidir canviar el de 3a per un sub-12 i crec que l’hem encertada, ja que això afavoreix la participació dels nostres «dobladitos».

Analitzem la jornada. (Una nota per al que resta de temporada: independentment que juguem a casa o a fora, el primer resultat que s’indiqui serà sempre el del club.) Iniciem la crònica amb els comentaris de l’Iván Humanes i d’en Dani Llargués.

L’equip «A»

La primera jornada de la Lliga Catalana a Preferent era un motiu per estar contents. I amb l’alegria de competir en una nova divisió ens desplacem (poc, eh?, que estan aquí al costat) a la casa del Club d’Escacs Cornellà per jugar contra el seu equip «B». La veritat és que teníem alguna baixa sensible —més que sensible: els tres primers taulers—, però tampoc no vèiem malament l’enfrontament perquè sabíem que els companys que els anaven a substituir tenien ganes de competir. I us diria que tampoc no li donàvem molta importància al resultat. No sé si era perquè encara no havíem despertat o perquè en aquesta ocasió la nostra intenció era jugar en aquesta divisió sense cap més aspiració que veure on ens posarien els resultats. Però les coses van sortir bé. Al davant ens vam trobar un molt bon equip que no ens anava a posar les coses fàcils, i certament tot va estar molt igualat fins a les partides finals. L’últim a seure al tauler va ser el primer a aixecar-se: Magallanes. La veritat és que va ser tan ràpida la seva partida que només puc dir que va utilitzar una estratègia molt incisiva amb blanques. Va haver de ser molta, ja que jo, que habitualment acabo aviat, vaig ser relegat per ell. O va ser a l’inrevés? O al mateix temps? És que estàvem adormits; és normal en la primera jornada. La qüestió és que jo vaig empatar una partida on vaig aconseguir en l’obertura un lleuger avantatge d’espai però que no vaig saber rematar. I així ens posàvem amb 1½ a ½ en el marcador. La següent partida en caure va ser la de Dani, amb una escandinava on va jugar molt agressiu i va aconseguir guanyar peça, situar el rei blanc al centre i rematar sense dificultat. 2½ a ½ i la cosa pintava força bé. Emilio, en el primer tauler, amb els seus habituals dos minuts de temps però jugant molt precís, va guanyar la dama del contrari i va pressionar en una posició que va dur el blanc a rendir-se i fer més àmplia la distància. ¡La “furia chilena” está a tope! El que us dic. Ja veureu quina de sorpreses que donarà aquesta temporada. Crec, i no m’equivoco, que és l’esperit de l’equip amb els seus ànims i els seus puntazos. 3½ a ½. Però, no havies dit que va estar igualat? Doncs sí, a partir d’aquí van venir dos punts seguits per al Cornellà «B». Santamaría es va aconseguir imposar a Archilla en una posició amb el rei al centre, molt espinosa, i Flores no va poder aturar una jugada oculta del cavall del contrari que entrava fent doble i amb majoria de peons en el flanc de dama. Doncs el que deia: 3½ a 2½ i quedaven en joc partides molt complexes. Sí, és cert que Ramon va donar la tranquil·litat al marcador amb el seu punt i la seva nova especialitat d’obertura amb blanques (que no revelarem), guanyant diagonals i horitzontals amb dama i torre i donant mat al rei. I això que sembla que ja estava fet amb el 4½ a 2½ no era tan clar en la pràctica. Faltava mig punt per empatar, un punt per guanyar. I fins a aquest moment la victòria va importar, és clar, però no tant com quan vam veure que es podia aconseguir. I a partir d’aquí Dani us continuarà explicant les partides que faltaven: Slimani, Jorda i Jordi tenien la possibilitat de fer història (història perquè seria el primer punt del Peón Doblado en aquesta nova divisió). [Iván Humanes, Cornellà.]

Escacs, CornellàEl matx pintava molt bé i poc després el rival d’Slimani li va demanar taules. Slimani em va consultar i jo, com a delegat, li vaig dir que acceptés les taules, cosa que va fer i ja teníem 5 gols al marcador. Per tant ja no podíem perdre i només ens calia mig punt per guanyar el partit. Quedaven dues partides, la de Jorda amb un clar avantatge, i la de Jordi González amb una posició interessant però amb pocs minuts de rellotge. Jorda es va penjar la torre quan ja havia fet el més difícil: un nou punt per al Cornellà i el marcador se situava 5 a 4.

Tot quedava en mans de Súper Jordi, amb menys d’un minut i el seu rival amb prou feines dos minuts. La posició no era clara, el seu rival va començar a estrènyer i Súper Jordi va apurar el rellotge fins als 20 segons; llavors, en un parell de jugades va aconseguir imposar un clar avantatge que feia abandonar el seu rival. Magnífic resultat: 6 a 4 amb final de nervis. [Dani Llargués, Cornellà.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàLa nòmina de cronistes encara no està completa. I la de l’equip «B» és com el cinquè cel, del qual res no se’n sap: no hi ha notícies d’aquest cel tan amagat (Jaume Sisa, El setè cel). Tot i que, de fet, tan amagat no estava, perquè jugaven a la sala del costat de l’«A» contra el Cornellà «D». El resultat ho diu tot: ½ a 5½, amb unes úniques taules d’en Byron Zambrano contra el veterà Josep Sáez i una de les anècdotes de la jornada, les corredisses d’en Sebastián Buitrago, que creia que jugava A Cornellà (a la nostra seu) enlloc d’AL Cornellà, l’altre club de la ciutat.

L’equip «C»

En aquest cas sí que vaig poder seguir una mica les partides, bàsicament perquè jo jugava en el primer tauler contra el Congrés «C». El primer en acabar va ser en David Romero, que aquest any reforçarà, juntament amb el altres «dobladitos» més grans, els nostres equips de la 2a provincial. Pendent dels seus plans, no es va adonar dels de l’adversari, l’Andreu Herrerias (a qui li haig d’agrair el detall d’ajudar-nos a recol·locar les taules un cop finalitzat el matx). Això li va costar tres peons i, al capdavall, la partida. La meva acabava una estona després. Un maleït Ad2, jugada habitual davant la clavada de cavall també habitual, però que en aquest cas em costava peça i em condicionava la resta de moviments fins que vaig haver de rendir-me. Tot seguit, l’Antonio Molina també ho deixava córrer. I córrer van córrer, perquè malgrat tot van necessitar dues planelles. Les presses sempre són males conselleres. En Molina va jugar amb el seu peculiar estil, fins a tal punt que, només començar, ja duia sis moviments pels quatre del seu rival. Reunió dels delegats i de seguida vam veure que s’havia d’esperar una mica abans d’enrocar, si més no a que l’altre jugador mogués peça.

Finalment arribava el primer punt (i de fet l’únic). Francisco Chevalier, un dels reforços d’enguany, realitzava una magnífica partida contra una escandinava per transposició deixant el seu contrincant amb un esquema de peons desastrós per a un final. I d’això se’n va aprofitar, canviant totes les peces innecessàries i arribant a la conclusió amb tres peons d’avantatge i tota la iniciativa.

Un altre dels nous fitxatges, l’Andriy Severyn, lluitava ferotgement però el magnífic joc de cavalls de l’oponent el deixava amb columnes de l’ala dama obertes i un peó passat contra el que l’Andriy no podia fer res. I finalment, en Francisco Rivas arribava a un final de torres amb avantatge d’espai i de temps. El material havia de caure per si sol, però es va deixar ocupar la columna de torre i l’Emili López, el delegat, no s’ho va pensar dues vegades i s’infiltrà en el camp de joc del Francisco aconseguint avançar el peó central per decantar la balança del seu cantó. Resultat final, doncs, 1 a 5; haurem de seguir treballant per estrenar el caseller.

L’equip «D»

Tercer equip a la 2a provincial, que volem que serveixi pel rodatge d’alguns «dobladitos» i perquè alguns dels socis que habitualment juguen poques partides ho puguin fer amb més assiduïtat. Tot i que aquesta setmana els nois poc rodatge van fer: l’un, en Ricci Daniel Cevallos, perquè no tenia rival al 6è tauler; l’altre, en David Álvarez, perquè va confondre l’hora del dissabte amb la del diumenge i es va presentar a les 11:00 tocades. L’Agustí Compte va acabar de seguida… la partida oficial, perquè després va continuar jugant-ne d’amistoses amb els jugadors del Montcada «B». L’Edu Jodar, nou federat, tampoc no va tenir una bona estrena, no sé si enlluernat per la brillantor del retolador amb què anotava o perquè es va enfrontar a en Tarzan. (Disculpa’m, Alejandro. T’hauran gastat aquesta broma un milió de vegades, però no me n’he pogut resistir.) Finalment també queien en Manuel Cardoso i en Jordi Alcántara, deixant-nos un altre 1 a 5.

El sub-12

De les poques alegries que ens va oferir la 1a jornada a casa, cal destacar l’empat dels «dobladitos». L’Unai Jodar aconseguia el primer punt amb un joc brillant (potser no tant com el retolador del seu pare). L’Iker Alcalde va tenir la mala sort d’haver de lluitar contra el jugador més potent del Peona i Peó «B» i no va poder superar-lo, tot i que té clars quins van ser els seus errors. Un aprenentatge que li servirà de cara a properes partides. En Nil López ens donava el segon punt, allargant el joc fins a donar mat al seu oponent. Aquest punt tancava el nostre marcador, ja que en Miguel Moreno havia d’abandonar i deixar-nos amb el 2 a 2 final, un resultat prou bo en aquesta estrena en la categoria.

Un apunt per reflexionar: no acabo d’entendre la forma de calcular l’elo infantil. Quan no n’hi havia i tothom, grans i petits, començàvem amb 1700, tenia una certa justificació que la k d’aquests tornejos fos reduïda. Però des del moment en què els nanos comencen amb un elo més baix no té cap sentit, al meu parer, mantenir aquesta k reduïda amb excés. Penso que, pels més joves, no és gaire motivador que, després de guanyar una partida, només pugin 2 o 3 punts d’elo. Potser s’hauria de repensar el sistema i proposar algun canvi en la propera Assemblea de la Federació Catalana.

«Doblados» en acció

dimecres, desembre 27th, 2017

En una de les darreres entrades ens havíem quedat en el Torneig de Sabadell. Des d’aleshores s’han celebrat un munt de tornejos amb participació de companys del club. Us en faré un resum ràpid perquè ben aviat s’iniciarà el torneig que més ens agrada, la Lliga Catalana 2018, i la seva avantsala, la fase prèvia de la Copa Catalana. Començaré pels nostres «dobladitos», que han tingut força èxit en les competicions en què han actuat.

Campionat de Catalunya per equips d’edats

Dos «dobladitos», l’Ivan i la Irene Planella, van formar part de l’equip dels Tres Peons que va assolir el primer lloc en la categoria sub-8. Podeu veure els seus resultats en aquest enllaç.

Torneig del Sortidor

En aquest torneig infantil per a jugadors federats i no federats hi van participar els tres «dobladitos» habituals: Miguel Cabrillana, Ivan i Irene Planella. És una de les batalles que encara no hem guanyat, la d’aconseguir que més nens i nenes participin en competicions. Serà difícil, perquè no és l’única activitat que realitzen, però esperem aconseguir-ho a poc a poc. I el nostre monitor Emilio Carrasco hi té alguna idea al respecte…

Els nostres representants, tanmateix, no ho van fer gens malament: 3a posició i millor sub-8 per l’Ivan Planella i 7a posició i millor sub-10 pel Miguel Cabrillana. I la Irene Planella, en el 14è lloc, superant molts nens i nenes de més edat.


I ara passarem als «doblados» adults, alguns dels quals han obtingut també grans resultats.

Torneig de Martorell

Després d’unes quantes participacions en el grup “C”, un servidor, Ignasi Archs, aconseguia endur-me el gat a l’aigua després d’una lluita aferrissada amb la Laura Martín, de l’Olesa, una gran contrincant. Qualsevol dels dos podia haver guanyat el trofeu de campió i tot depenia de la darrera jornada. Ambdós hi arribàvem empatats, però el seus millors desempats feien que la victòria depengués d’ella. Jo tenia assegurada la 4a plaça i havia d’arriscar. El meu rival em va oferir taules un parell de vegades, però no podia acceptar-les i menys després de saber que la Laura havia empatat la seva partida, la qual cosa em donava el subcampionat fins i tot perdent. Amb aquesta tranquil·litat vaig decidir seguir i finalment vaig obtenir els fruits: victòria i primer lloc del grup, després de set victòries i dues taules. Us deixo tot seguit la partida que em va enfrontar a la Laura Martín a la 6a ronda i que vaig aconseguir guanyar en un final de reis i peons.

Torneig de Cornellà

Escacs, CornellàDe forma gairebé simultània se celebrava a la nostra ciutat l’Open del CE Cornellà, amb sis «doblados» inscrits. De tots ells, cal destacar-ne dos: en Jordi Planella i en Gustavo Magallanes. En Jordi, amb 6½ punts i una sola derrota, s’enfilava fins a la 3a posició de la general. I en Gustavo quedava en el 6è lloc, després d’haver-se enfrontat contra els quatre primers de la taula. D’aquestes partides en recordo un parell: la que va jugar contra en Jordi, una partida estranya que aquest va aprofitar perfectament per endur-se el punt; i la darrera, en què el Mestre FIDE Juan Escandell, en un final de torres i peons que semblava taules, aconseguia forçar el zugzwang i guanyar la partida.

Pel que fa a la resta de «doblados», resultats discrets, tot i que en algun cas augmentaran l’elo d’algun company.

Abans del lliurament dels trofeus es va celebrar un torneig de ràpides. Els dos primers llocs van repetir els de l’Open, però en el 3r, l’Emilio Carrasco va substituir en Jordi, aconseguint set victòries i només dues derrotes contra els primers classificats. En la darrera ronda va guanyar a en Francisco Pizarro, nou jugador del club que reforçarà els nostres equips en la Lliga Catalana i a qui li donem la benvinguda.

Escacs, CornellàCampionat Absolut de Barcelona

Si la Lliga és el campionat oficial per equips, l’Absolut és el seu equivalent a nivell individual. En la demarcació de Barcelona hi teníem un representant, en Miguel Rupérez. 4½ punts és un resultat modest a priori, però, tenint en compte que es va enfrontar a un Mestre Internacional, tres Mestres FIDE i dos Mestres Catalans, el podem considerar molt meritori. Si, a més, ens fixem que tan sols un contrincant tenia un elo català inferior al seu, podrem concloure que la seva participació li suposarà un increment d’aquest elo.

Campionat Territorial del Barcelonès

El que podríem anomenar grup “B” de l’Absolut va comptar amb en Gustavo Magallanes. 4a posició i 7 punts. Una gran classificació malgrat que dues victòries ho van ser per incompareixença i que, en el cas català, sumen també elo. De fet, hom no té culpa que el rival no es presenti i així almenys el jugador que hi acut obté una petita bonificació que compensa l’espera que fixen els organitzadors de tornejos.

Sunway Sitges

Novament trobem els nostres dos companys, l’un en el grup “A” (Miguel Rupérez) i l’altre en el grup “B” (Gustavo Magallanes). Ambdós van acabar amb 5½ punts. Miguel, com és habitual, lluitant contra un bon grapat de Mestres de tota mena, que el van situar en el lloc 54è, partint del 128è, i que l’aproparan als 2200 FIDE si és que no hi arriba.

Quant al Gustavo, un bon inici estroncat pel turc Unal Guvel, que acabaria en la 2a posició, i pel nostre “Dràcula” particular, l’Iván Cano (vegeu Torneig de Halloween). Això el mantindrà per damunt dels 2100 d’elo català. Veurem si en la Lliga aconsegueix apropar-se als 2200.

Aquí acabo aquest resum, tot i que hi ha hagut altres tornejos amb participació de socis i sòcies, com podeu comprovar a la pàgina de Participació en Tornejos individuals. A la propera entrada continuaré amb els que s’han disputat després. I també us parlaré de la Trobada Infantil i del Campus Day. I de la Copa Catalana… I del calendari de la Lliga… I, per suposat, de la mateixa Lliga. Comença la temporada i les cròniques de les jornades dels nostres equips. Enguany espero convèncer més reporters perquè siguin més completes i més “afinades”. Fins aviat!

Un moment del Campus Day del 21 de desembre, amb alguns «dobladitos» pel mig.

Loteria

Abans de tancar aquesta crònica múltiple, us informo, si no ho sabeu encara, que enguany hem obtingut el reintegrament de la loteria de Nadal. Tots els qui tingueu participacions podeu passar després de festes. Per WhatsApp us informarem dels dies i hores en què podreu cobrar. Tot i que, ja us ho avanço, no crec que ningú es faci ric.

Arriba el fred a Pedralbes

dilluns, setembre 25th, 2017

Habitualment acabem el curs amb màniga curta i el reprenem amb màniga curta. Però fa uns dies una onada de fred va envair Catalunya i ens va deixar glaçats, fins al punt que algun torneig el vam començar amb jaqueta. A poc a poc el temps torna als seus estàndards; tanmateix, us recomanaria que no amaguéssiu massa la roba d’abric.

Abans de l’inici de la nova temporada, us comentaré els resultats dels «doblados» en els dos tornejos que se situen a cavall de les dues temporades, l’anterior i la present: els de Sants i Sabadell.

Open Internacional de Sants

El torneig obert més important de Catalunya començava, malauradament, amb els atemptats terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Malgrat el cop tan dur que suposa una acció d’aquestes característiques, el torneig es va desenvolupar amb la major normalitat possible, potser amb l’única diferència d’algunes baixes més de les usuals.

En el grup «A» hi participaven quatre «doblados». El mestre Panelo va ser el millor classificat, amb 7 punts i una darrera victòria contra el GM rus Vladimir Dobrov, que no va veure una combinació en la que perdia la dama. Uns llocs més avall trobem en Gonzalo Quirhuayo, amb 6½ punts i que es va quedar molt a prop d’obtenir la 3a norma d’MI. Almenys, però, en la propera llista de la FIDE ja superarà els 2400 punts d’elo, la qual cosa fa que la tingui a tocar. Amb 5 punts es va classificar en Miguel Rupérez, el darrer fitxatge del club, gairebé 60 llocs per damunt del seu rànquing inicial i acostant-se als 2200 punts d’elo FIDE. La seva trajectòria el situa entre els primers taulers del club. Un reforç important que segur que es notarà en la Lliga Catalana. I finalment, en el lloc 273 trobem en Jordi Planella, amb 4 punts, un bon resultat en un grup tan dur com aquest.

En el grup «B», els nostres dos companys van quedar lluny de les seves —i nostres— expectatives. En Gustavo Magallanes, 6è del rànquing, va acabar en el lloc 46. Després de perdre en la 2a ronda contra el nostre ex company Daniel Peirón, es va refer, però dues derrotes en les rondes 7 i 8 el van allunyar dels llocs capdavanters. Joan Tortosa, per la seva banda, va començar força bé i a la 7a ronda ja duia els 4½ punts amb què acabaria el torneig. Li van sobrar les tres darreres, una d’elles contra en Gustavo, que acabaria guanyant el punt.

En el grup «C» participàvem un servidor i la resta de la família Planella, que s’estrenaven en un torneig internacional de ritme normal: Cristina Zavala i els seus fills Ivan i Irene Planella. Amb un total de 6 punts, em va sobrar també la darrera ronda (matinal), en què vaig desaprofitar un avantatge de dos peons (quasi tres) que m’haurien fet acabar entre els quinze primers. A continuació es va classificar l’Ivan Planella: 4 punts, amb dues victòries i quatre taules, que demostren que també pot jugar a aquest ritme. I amb 2½ punts cadascuna, mare i filla, Cristina i Irene, havent aconseguit les seves primeres victòries en un torneig obert.

Obert Internacional de Sabadell

Gairebé els mateixos participants que en el de Sants, amb l’excepció d’en Gustavo i l’Ignasi. En el grup «A», en Miguel Rupérez va aconseguir un total de 3 punts que, malgrat tot, li suposen un augment d’elo, donat els rivals amb els que es va haver d’enfrontar i després de quedar ja absolutament esgotat amb tantes partides com ha jugat des que va arribar al club.

En el grup «B», en Jordi Planella va realitzar un molt bon torneig, acabant en la 7a posició amb 6 punts. A en Joan Tortosa, com ha quedat dit anteriorment, li van sobrar altre cop les tres darreres rondes i no va poder superar els 3½ punts. Potser haurà de començar a pensar en demanar un bye en alguna d’elles en les properes conteses.

I en el grup «C» l’Ivan Planella se superava a si mateix i obtenia la 15a plaça amb 5 punts, fruit de tres victòries i quatre taules novament. La seva germana, la Irene, aconseguia també superar-se amb 3½ punts i la mare, la Cristina, millorava lleugerament, acabant amb 3 punts. L’anècdota graciosa es produïa a la 7a ronda, amb un enfrontament entre mare i filla. Jo vaig pressuposar unes taules, però en Jordi em va dir que no, que la Irene volia guanyar. I ho va fer! Demostració clara de la gran competitivitat que tenen els nens i nenes avui dia, que no donen cap partida per perduda. I en dono fe per algunes partides que he jugat en els darrers tornejos contra nens i nenes sub-10 i sub-12.

La nova temporada

Ja estem en plena temporada 2017/2018. Per tots aquells que encara no ho sàpiguen, les classes infantils ja s’han reprès, amb la incorporació com a nou monitor d’en Miguel Rupérez, que ja n’havia donat en la seva Argentina natal. Enguany tenim com a novetat l’ampliació d’horari: les classes duraran un quart d’hora més, de 18:15 a 19:30 per a tots els nivells. I a partir de gener, els dissabtes obrirem el club durant un parell d’hores perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin jugar entre ells. Comptarem també amb la presència d’un monitor que resoldrà els dubtes que li puguin plantejar i explicarà aquelles coses que potser no els hagin quedat prou clares.

A l’octubre també tornarem a les escoles d’Els Pins i Mediterrània per seguir impartint lliçons d’escacs a tots els qui s’hagin apuntat a aquesta activitat extraescolar.

I el proper dissabte 14 d’octubre participarem a la Festa Major de Sant Ildefons amb un taller d’escacs per a petits i adults a la plaça de Sant Ildefons, davant del Mercat.

Us seguiré informat de totes les activitats, ara sí amb una periodicitat més curta després de les vacances d’estiu.

I un apunt final: per la penya argentina del club, la música que heu estat escoltant està composta per un compatriota vostre, en Xavier Patricio Pérez, més conegut com «Gato» Pérez, que va viure molts anys a Barcelona fins a la seva sobtada mort als 39 anys d’edat.

El moment crucial

dijous, març 9th, 2017

Hem arribat ja al tram decisiu de la temporada. Les espases continuen en alt, però els equips «C» i «D» tenen l’ascens gairebé a tocar. L’equip «A» segueix lluitant i es manté líder, però tan sols pel millor desempat. Vegem com es va desenvolupar la jornada.

L’equip «A»

Un cop assimilada la derrota contra el Gavà de la jornada anterior i sabent quins eren els nostres deures, afrontàvem el matx contra el Sitges «B» amb l’obligació de guanyar i, a més, fer un bon resultat. Era una situació complexa, ja que l’equip rival amb prou feines havia perdut punts, però en les primeres jugades Francisco guanyava un peó i la resta de partides estaven igualades. Montoya ens va donar el primer punt guanyant-li una torre neta al rival i Santolaria reforçava la solidesa entaulant poc després. Hi havia algunes partides travades, com la meva, la de Gustavo i la de Dani, que feien perillar el resultat. Aviat Gustavo va arribar a taules i jo vaig fer el mateix amb el meu contrincant, després de canviar totes les peces i no poder forçar la situació. Daniel cedia davant el seu contrari, en una escandinava amb Dd8. Quedaven Francisco, Emilio i Flores i d’ells depenia fer un bon resultat. La partida que es va decidir després d’un exercici posicional esplèndid va ser la d’Emilio, qui, amb negres, va aconseguir col·lapsar la posició del contrari i fer-li rendir-se en un final exemplar. Flores vencia després de guanyar un peó i jugar amb el mat del contrari en l’última fila i Francisco consolidava el seu peó avançat en l’ala de dama, guanyant la partida. Un resultat final de 5,5 a 2,5 que iguala l’aconseguit pel Vilafranca «B», l’equip que, pel desempat acumulat, serà el rival en aquestes últimes jornades. Empatats a punts tots dos equips però amb el Sonnen favorable de moment per a nosaltres; només cal guanyar i fer-ho amb convenciment i solvència. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, Cornellà

L’equip «B»

Liquidades les opcions d’ascens, l’equip «B» ha quedat a expenses de les necessitats de l’equip superior i dels inferiors. Tanmateix, contra el Navarcles «B» vam presentar una alineació força competitiva, amb un elo mitjà superior al del rival. Però sembla que aquest no és l’any del nostre segon equip, que va marxar derrotat per 2 a 4. Només Jorda i José Archilla van aconseguir la victòria, ambdós jugant amb les peces negres. Tot i així, ens mantenim en la 3a plaça, però caldrà jugar més fi per acabar, almenys, en aquesta posició.

Els equips «C» i «D»

Avui els comentaré conjuntament, perquè durant tota la Lliga han dut trajectòries paral·leles, fins al punt que l’equip «C» ha aconseguit, fins ara, tan sols mig punt més que el «D». Més encara en aquesta jornada, en què s’enfrontaven al Peona i Peó «G» i «F» respectivament. I un cop més, resultat parell: 4 a 0. És una lluita fratricida que, tant de bo, es pugui dilucidar en els play off.

Com he dit en la introducció, ambdós equips estan molt a prop de pujar a la 2a categoria. Matemàticament podria ser una realitat aquesta propera jornada. L’equip «C» tindrà l’oportunitat enfrontant-se al segon classificat del grup, el Tres Peons «J». L’equip «D», en canvi, no patirà gaire. Ja té el 4 a 0 assegurat atès que li toca la plaça vacant del grup. El primer lloc es dirimirà la darrera ronda contra el Sant Feliu «C».

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos» tenien la possibilitat de guanyar el seu primer partit. Malauradament, no va ser així. I això que l’Hospitalet-Bellvitge «D» presentava dues baixes. Però ni en Xavi Escaler ni en Miguel Moreno van aconseguir la victòria contra rivals, això sí, que els superaven en elo. El 2 a 2 final té un regust amarg, però almenys ens deixa fora del fanalet vermell del grup.

I Torneig d’Escacs «Bellavista»

El proppassat dissabte 4 de març es va celebrar la 1a edició d’aquest torneig organitzat per l’Escola d’Escacs de Barcelona. Les partides es van jugar al Restaurant «Bellavista» de la Ciutat Comtal. Amb un total de 26 inscrits, entre ells sis «doblados», finalment n’hi van participar 20. A un ritme de 8 minuts sense increment, el nostre company Emilio Carrasco es va endur el gat a l’aigua, després d’enfrontar-se a tres «doblados» (dos, si tenim en compte que al final en Rubén Martín no hi va arribar). El premi: un sopar per a dues persones en l’esmentat restaurant. La seva companya potser no jugui a escacs, però de ben segur que gaudirà d’aquest premi.

Us deixo aquí algunes fotos realitzades per Jordi Planella. Podeu veure un resum, la classificació final i més fotos clicant aquest enllaç.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, Cornellà

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Mediterrània 2018
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • The Corner
  • La Herradura
  • Adeslas
  • Viejo Piano
  • Ajedrez 21
  • Advocat.cat
  • Mary Pickford
  • Filatelia Llach
  • Gramma arts gràfiques
maig 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categories
Visitants