Posts Tagged ‘elo’

El moment crucial

dijous, març 9th, 2017

Hem arribat ja al tram decisiu de la temporada. Les espases continuen en alt, però els equips «C» i «D» tenen l’ascens gairebé a tocar. L’equip «A» segueix lluitant i es manté líder, però tan sols pel millor desempat. Vegem com es va desenvolupar la jornada.

L’equip «A»

Un cop assimilada la derrota contra el Gavà de la jornada anterior i sabent quins eren els nostres deures, afrontàvem el matx contra el Sitges «B» amb l’obligació de guanyar i, a més, fer un bon resultat. Era una situació complexa, ja que l’equip rival amb prou feines havia perdut punts, però en les primeres jugades Francisco guanyava un peó i la resta de partides estaven igualades. Montoya ens va donar el primer punt guanyant-li una torre neta al rival i Santolaria reforçava la solidesa entaulant poc després. Hi havia algunes partides travades, com la meva, la de Gustavo i la de Dani, que feien perillar el resultat. Aviat Gustavo va arribar a taules i jo vaig fer el mateix amb el meu contrincant, després de canviar totes les peces i no poder forçar la situació. Daniel cedia davant el seu contrari, en una escandinava amb Dd8. Quedaven Francisco, Emilio i Flores i d’ells depenia fer un bon resultat. La partida que es va decidir després d’un exercici posicional esplèndid va ser la d’Emilio, qui, amb negres, va aconseguir col·lapsar la posició del contrari i fer-li rendir-se en un final exemplar. Flores vencia després de guanyar un peó i jugar amb el mat del contrari en l’última fila i Francisco consolidava el seu peó avançat en l’ala de dama, guanyant la partida. Un resultat final de 5,5 a 2,5 que iguala l’aconseguit pel Vilafranca «B», l’equip que, pel desempat acumulat, serà el rival en aquestes últimes jornades. Empatats a punts tots dos equips però amb el Sonnen favorable de moment per a nosaltres; només cal guanyar i fer-ho amb convenciment i solvència. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, Cornellà

L’equip «B»

Liquidades les opcions d’ascens, l’equip «B» ha quedat a expenses de les necessitats de l’equip superior i dels inferiors. Tanmateix, contra el Navarcles «B» vam presentar una alineació força competitiva, amb un elo mitjà superior al del rival. Però sembla que aquest no és l’any del nostre segon equip, que va marxar derrotat per 2 a 4. Només Jorda i José Archilla van aconseguir la victòria, ambdós jugant amb les peces negres. Tot i així, ens mantenim en la 3a plaça, però caldrà jugar més fi per acabar, almenys, en aquesta posició.

Els equips «C» i «D»

Avui els comentaré conjuntament, perquè durant tota la Lliga han dut trajectòries paral·leles, fins al punt que l’equip «C» ha aconseguit, fins ara, tan sols mig punt més que el «D». Més encara en aquesta jornada, en què s’enfrontaven al Peona i Peó «G» i «F» respectivament. I un cop més, resultat parell: 4 a 0. És una lluita fratricida que, tant de bo, es pugui dilucidar en els play off.

Com he dit en la introducció, ambdós equips estan molt a prop de pujar a la 2a categoria. Matemàticament podria ser una realitat aquesta propera jornada. L’equip «C» tindrà l’oportunitat enfrontant-se al segon classificat del grup, el Tres Peons «J». L’equip «D», en canvi, no patirà gaire. Ja té el 4 a 0 assegurat atès que li toca la plaça vacant del grup. El primer lloc es dirimirà la darrera ronda contra el Sant Feliu «C».

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos» tenien la possibilitat de guanyar el seu primer partit. Malauradament, no va ser així. I això que l’Hospitalet-Bellvitge «D» presentava dues baixes. Però ni en Xavi Escaler ni en Miguel Moreno van aconseguir la victòria contra rivals, això sí, que els superaven en elo. El 2 a 2 final té un regust amarg, però almenys ens deixa fora del fanalet vermell del grup.

I Torneig d’Escacs «Bellavista»

El proppassat dissabte 4 de març es va celebrar la 1a edició d’aquest torneig organitzat per l’Escola d’Escacs de Barcelona. Les partides es van jugar al Restaurant «Bellavista» de la Ciutat Comtal. Amb un total de 26 inscrits, entre ells sis «doblados», finalment n’hi van participar 20. A un ritme de 8 minuts sense increment, el nostre company Emilio Carrasco es va endur el gat a l’aigua, després d’enfrontar-se a tres «doblados» (dos, si tenim en compte que al final en Rubén Martín no hi va arribar). El premi: un sopar per a dues persones en l’esmentat restaurant. La seva companya potser no jugui a escacs, però de ben segur que gaudirà d’aquest premi.

Us deixo aquí algunes fotos realitzades per Jordi Planella. Podeu veure un resum, la classificació final i més fotos clicant aquest enllaç.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, Cornellà

Bufa el vent

dimarts, febrer 7th, 2017

I amb força. A totes les comarques: les que vam visitar, les que ens van venir a veure i totes les altres. Perquè, en una sola jornada, vam tenir rivals de cinc comarques diferents, un fet insòlit pel que recordo. Que en són sis si ens comptem nosaltres, al Baix Llobregat. Sort que “només” tenim cinc equips…

L’equip «A»

L’encontre contra el Vilafranca «B», provinent de la comarca del Penedès, començava amb una novetat respecte les anteriors alineacions. Iván Humanes no podia jugar, per la qual cosa vam decidir pujar al primer equip a en Jorda. Per tant avui la crònica està basada en les dades que m’ha facilitat en Dani Llargués i en el que jo mateix vaig poder copsar al final.

Escacs, CornellàEn Daniel Montoya, el nostre premiat a l’anterior temporada, no tenia el seu millor dia i es rendia en poc menys d’una hora. La resta de partides, llevat de les d’en Jorda i Manel Santolaria, continuaven igualades quan, de sobte, van saltar totes les alarmes. Un mal presagi? Per sort (o no) es tractava de l’alarma contra incendis del pavelló, que havia començat a sonar. Ningú no sabia què fer fins que en Jorda es va posar l’uniforme de capità i va ordenar aturar els rellotges mentre en Dani baixava a veure què passava. Sortosament no va caldre la participació dels bombers de la imatge. Tan sols es tractava dels sensors de les dutxes, que amb el baf calent de l’aigua s’havien activat.

Després de respirar tranquils es va reprendre el matx. Poc després en Manel perdia i Jorda continuava amb una posició inferior. La cosa no pintava gaire bé contra l’equip més potent amb qui fins ara havíem jugat. En Dani mantenia una posició igualada després de no aprofitar l’avantatge de l’obertura, però en Gustavo i l’Emilio disposaven de millor joc. Per fi, des de l’Amèrica Llatina, queien els primers punts: Francisco, Emilio i Gustavo s’anotaven la victòria i el marcador es col·locava en un 3 a 2 esperançador.

Al cap de poca estona arribàvem des de Manresa i de seguida em vaig adonar que la cosa estava difícil: Jorda estava inferior; Rubén, amb poc temps de rellotge, es trobava en un final millor però que calia jugar fi; i Dani lluitava amb el seu cavall contra un peó en 7a que amenaçava coronar. Aleshores va saltar la sorpresa: Jorda, que en l’anterior jornada s’havia complicat la vida, li donava la volta a la posició amb una celada i sumava el punt que ja ens donava l’empat. Dani continuava la seva particular croada, ara ja contra una dama. Però Rubén, finalment, aconseguia aclarir el tauler i situar dos peons passats contra els quals el seu contrincant ja no va poder lluitar més i es va veure obligat a abandonar. Buf! 5 a 2 i el punt de matx ja era nostre. En Dani, que no se n’havia assabentat, seguia intentant aconseguir les taules, però finalment ho va haver de deixar córrer. Al final, 5 a 3 i el tercer punt en tres rondes, que ens situa al capdavant de la classificació, empatats amb l’equip de Gavà, amb qui ens enfrontarem d’aquí a quinze dies. Serà un partit dur, segur, però que pot tenir un premi important.

L’equip «B»

Ens dirigim cap al Bages per jugar contra el Catalònia «D» de Manresa. D’entrada l’equip rival ja patia una baixa, però finalment, pel que vaig veure en el full d’alineació, van tatxar el 5è participant. Així que el matx ja començava amb un 0 a 2 a favor. Tanmateix, vam jugar tots. Sé que sembla estrany, però l’explicació és molt senzilla: en Sebastián Buitrago i en Paco González, els nostres taulers 5è i 6è, van passar l’estona jugant entre ells. En Paco, el nostre darrer fitxatge, si més no, es va revelar com un magnífic xofer —bé, amb algun lapsus en l’anada—, ja que no va poder demostrar la seva vàlua en la competició.

Escacs, CornellàPel que fa a la resta, vam jugar en una petita sala dins d’un magnífic centre, l’Ateneu Les Bases. En Jose Archilla va ser el primer en acabar i assegurava l’empat. A poc d’espai acabava la meva partida amb un mat després de 21 jugades degut al desconeixement del meu contrincant de l’obertura, que el va fer perdre la iniciativa en pocs moviments. En Roberto de la Fuente s’asseia una mica més tard. Com molts fem abans de començar, va anar al lavabo. I es va despistar i, en lloc de baixar les escales, se’n va anar cap amunt, on es va trobar tot un grup de noies fent exercicis —no recordo ben bé de quina mena—. Per sort, els seus dubtes inicials es van esvair i va baixar els dos pisos pertinents per asseure’s davant del tauler. (Rebeca, si llegeixes això, és broma.) En la partida va trigar una mica més, però després de coronar dama la situació es va precipitar i a dos quarts i mig d’onze el marcador ja indicava un 0 a 5.

Només quedava en Ramón Fuentes i pensàvem que acabaríem ben aviat perquè també disposava d’un bon avantatge posicional. Però la seva contrincant es resistia, així que la resta vam anar a prendre la fresca —mai millor dit, donat el vent que bufava—. En Ramon va forçar el canvi de peces per guanyar amb els seus peons avançats i finalment va aconseguir la victòria, però per caiguda de bandera quan ell encara disposava d’una hora i tres minuts al rellotge. 0 a 6 i segons en la classificació oficiosa —la meva—, tot i que, segons l’FCE, estem en 1a posició.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàNovament un 0 a 4, però en aquest cas amb competidors davant. Al Vallès Occidental ens vam enfrontar a la Rubinenca «D», segurament l’equip més fluixet del grup, conformat bàsicament per nens que estan aprenent i que no van poder superar els nostres companys. Almenys de moment, perquè en un futur potser seran rivals temibles, com alguns dels nens amb qui hem jugat —i guanyat— en el passat i que avui tindríem moltes dificultats per aconseguir-ho. Des d’aquí, i sense conèixe’ls, els vull animar a perseverar en el joc. Segur que, com els nostres «dobladitos», ben aviat estaran disputant les places als seus companys dels equips superiors.

L’equip «D»

Ens aturarem un moment al Garraf, la comarca d’on provenia l’equip contrincant, el Gran Penya «C» de Vilanova i la Geltrú. Deixant de banda l’equip «E», era el primer amb un elo mitjà superior al nostre. I la resposta va ser espectacular: en Francisco Rivas no podia batre el seu rival, l’Abel de Santiago, un jove amb qui vaig jugar en el darrer torneig de Martorell i que té un futur molt prometedor; però els altres tres «doblados» vencien en les seves respectives partides i assolien un 3 a 1 que ens manté en la lluita —difícil— per l’ascens. L’Antonio Molina, al seu ritme, és a dir, ràpid —gairebé diria que blitz—, acabava aturant el rellotge… amb una hora i trenta un minuts! No sé el nombre de jugades i no puc calcular el temps que va emprar, però està clar que devia guanyar jugant al toc. En Jordi Alcántara, un antic «doblado» que ha retornat com el fill pròdig, no estava segur d’estar al nivell adequat, però els seus dubtes es devien dissipar davant la victòria obtinguda. I en Manuel Cardoso —a qui li vaig donar un bon ensurt una estona més tard, quan em vaig descomptar en el nombre d’esglaons i em vaig clavar una bona nata baixant les escales— continua sumant punts i elo, disposat a disputar-li el pitxitxi de la temporada a qualsevol altre «doblado» que se li posi pel davant. (Pels qui esteu preocupats, no patiu: tan sols em vaig fer unes poques rascades.)

L’equip «E»

Visitarem ara la comarca del Barcelonès, Sud concretament. Si sabeu prou geografia, ja haureu sospitat que els nostres «dobladitos» es van dirigir a l’Hospitalet de Llobregat, l’única ciutat que forma part d’aquesta subcomarca, per lluitar contra el Torreblanca «B» al Centre Cultural Sant Josep, el mateix local on fa més de trenta anys ja vaig fundar, amb un amic, el Club d’Escacs Sant Josep-L’Hospitalet i que, posteriorment, sense conèixer la història, un antic «doblado», en José Ortega “Kocar”, va refundar.

Peón Doblado, escacs

Cartell del III Torneig d’Escacs Sant Josep, celebrat l’any 1985 a la llavors Aula de Cultura de Sant Josep, amb 125 participants inscrits i la col·laboració d’en Lluís Comas i Fabregó, qui un any abans s’havia proclamat Campió del Món Infantil a l’Argentina.

Després de totes les combinacions que vam haver de fer el dijous, aconseguíem muntar un equip complet. Al matí, però, rebíem un whatsapp en què se’ns comunicava que en Xavier Escaler es trobava malament i que ni ell ni el seu pare podrien jugar la ronda. A hores d’ara esperem que en Xavi ja es trobi millor i li reservarem un espai aquest diumenge per si té ganes de jugar una partida —que em sembla que en té, i moltes—. La responsabilitat, per tant, va recaure en l’Iker Alcalde i en Miguel Moreno, que no van poder fer res davant dels seus competidors, més experimentats. L’Iker es va enfrontar a en David Páez, un altre antic «doblado» (especialista en taules, per cert), que després va comentar la partida amb ell i li va explicar un parell de temes. Al final, tanmateix, el resultat va ser de 3 a 0, atès que l’equip rival tampoc no comptava amb tots els efectius i va jugar amb una plaça vacant.
Escacs, Cornellà

El Comarcal

La setmana que ve el comento, segur. Però de moment podeu resar, posar-li un ciri al vostre sant de confiança o, si no sou massa creients, desitjar-li sort a en Miguel Cabrillana, qui, en el seu primer any com a sub-10, duu 6 de 6 i es perfila com a campió de la categoria, amb dret a participar, per mèrits propis, en la final del Campionat de Catalunya d’edats, ben allotjat en un hotel. Que, no ens enganyem, és el que de debò l’hi interessa.

La setmana vinent seguirem lluitant per aconseguir els nostres objectius. Els assolirem o no. No ho sabem. La resposta, amic meu, flota en el vent.

L’arbre dels desitjos

dimarts, gener 24th, 2017

Primera crònica d’aquesta nova temporada de la Lliga Catalana. Com que enguany no podré seguir gaires partides, m’hauré de basar en els comentaris que els «doblados» i «dobladitos» (pares i mares, en aquest cas) em facilitin via WhatsApp i en les actes dels encontres. En algun cas, però, disposaré de corresponsal oficial, com és el cas de l’equip «A», que compta amb l’Iván Humanes, periodista acreditat a tal fi. Així que iniciarem la primera jornada amb el seu escrit sobre:

L’equip «A»

«La primera jornada de la Lliga Catalana es presentava per a l’equip «A» amb la incògnita de com funcionaria un equip renovat en els primers taulers. La resposta ha estat evident: 7 a 1 contra l’Esplugues. És cert que el rival han vingut minvat amb diverses baixes pel que fa al seu equip de gala, però les sensacions han estat molt bones. Daniel Montoya feia el primer punt amb d4; el seu rival, absent, ens ha donat aquest primer punt de comoditat. Mentrestant, la lluita en els altres taulers s’anava perfilant. Emilio Carrasco guanyava el segon amb un atac devastador, amb aquesta intenció ja des de les primeres jugades. Iván Humanes feia el tercer punt després de sortir amb més avantatge de l’obertura, una Siciliana amb negres. Rubén Martín i Gustavo Magallanes aplicaven la mateixa tècnica per guanyar peça de més després de buscar horitzontals i diagonals per clavar i deixar la peça contrària sense protecció. Gran tècnica. Quart i cinquè punts que ratificaven el bon moment de forma d’aquests jugadors. Dani Llargués maniobrava i maniobrava fins a aconseguir una posició guanyadora, indefensable per al rival i que va explotar quan havia de fer-ho. Bona partida. Sisè punt que feia preveure un marcador d’escàndol. Manel Santolaria i Francisco Olivares lluitaven per a això en les últimes partides. Francisco i Jordi Planella van jugar la partida més oberta i perillosa de la trobada. Olivares va guanyar qualitat en els primers moviments i va jugar fi per rebutjar les amenaces de Planella fins a guanyar en una partida “perillosa”. Enorme joc ens han brindat, sens dubte. I Santolaria, amb avantatge en el 95 per cent de la partida, va errar en un dels moviments i es va deixar el punt. Confiem, tanmateix, que puntuarà bastant, ja que, malgrat el resultat, ha demostrat estar en forma. Això acaba de començar i caldrà estar atent i en forma, puix l’objectiu és clar: pujar de categoria.» [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «B»

Va jugar contra la plaça vacant. 6 a 0. Punt i final.

L’equip «C»

Peón Doblado, CornellàDes de diversos llocs del país ens vam desplaçar fins a Santa Eulàlia de Ronçana per disputar la primera ronda contra l’equip del Vall del Tenes «E». En una sala àmplia, còmoda i amb bona calefacció ens vam acomodar per jugar les partides. En el quart tauler, Manuel Cardoso sumava el primer punt, amb el propòsit personal de sumar elo aquest any. Poc després Ignasi Archs guanyava el seu matx, que es podia haver enllestit força jugades abans amb una mica més d’ambició en l’atac. Mentre esperava la resolució de les altres partides, vaig sortir a fumar i em va sorprendre, just davant del Centre Cívic i Cultural La Fàbrica, l’arbre que podeu veure a la foto i que estava farcit de targetes penjades amb bons desitjos per a aquest nou any. Potser sigui un bon presagi.

Jesús Martínez, engripat encara, tenia una posició complicada que segurament es podia haver guanyat, però l’afecció vírica va fer que acceptés les taules que li va oferir el seu contrincant. És qüestió de sumar punts. Quedava ja només en David Guirado, lluitant contra l’Àngel Boixader, un jugador de 92 anys amb molta energia. És el que fa gran el nostre esport, que és apte per a tots el públics, independentment del seu sexe, de la seva edat, del seu origen o de les seves creences. Finalment en David va aconseguir vèncer i tancar el marcador amb un 3½ a ½, un bon començament per l’equip.

L’equip «D»

Gairebé aconsegueix el ple contra el Cervelló «B». El resultat de 3 a 1 es deu a què l’Agustí Compte es va despistar i no va venir a jugar. Però els altres companys sí que van obtenir la victòria: Francisco Rivas i la família Buitrago, pare i fill: en Marco continua sumant elo, i aquest cop disputant el matx, ja que l’anterior temporada es va trobar uns quants taulers buits; el seu fill Sebastián també ha començat amb bon peu la seva primera participació en la Lliga i d’ell n’esperem que sumi punts i augmenti el seu elo inicial, ja que mai no havia estat federat.

La més contenta va ser l’Aitana García Márquez, la rival de l’Agustí, que no va haver de pensar gaire per sumar el punt. No sé si, fruit de l’emoció, també es va despistar i es va oblidar la motxilla. Per sort se’n va recordar poc abans que marxéssim i li vam poder tornar. Aitana, aquest any t’esperem al Torneig de Halloween. Segur que, com em vas dir fa uns mesos, vindràs molt ben disfressada i t’enduràs el trofeu a la millor disfressa. Anima’t!
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «E»

És l’equip dels «dobladitos». Bé, i algun adult de tant en tant. Se’n van anar a jugar contra el Molí Nou «B» i no ho van fer gens malament. Miguel Moreno i Miguel Cabrillana van perdre amb negres, aquest darrer per jugar amb massa pressa segons em van dir. Però amb blanques les coses van ser molt diferents. L’Íker Alcalde vencia el seu rival, una victòria que li reportarà 29 punts d’elo. I en Luis Miguel Cabrillana, el pare del Miguel, guanyava també el seu punt, en aquest cas contra en Biel Castaño, que esperem que estigui gaudint del cotxe d’scalextric que va guanyar en la darrera Trobada que vam organitzar. El resultat final, 2 a 2, també és molt esperançador.

Conclusió final

Sumant els punts de tots els nostres equips, ens dóna un resultat global de 21½ a 4½. Impensable fa uns anys. I que ens aferma en la idea que estem en la bona línia.

Abans de començar la Lliga vam somniar en l’ascens de diversos equips. Potser només era la nostra imaginació. Però haurem de començar a pensar que els somnis es poden fer realitat.

Maleïda taula 1

dijous, desembre 8th, 2016

Darrerament alguns «doblados» hem participat en diversos tornejos. I hi ha hagut una constant gairebé en tots ells: la taula 1 està maleïda i quan hi hem jugat no hem aconseguit la victòria. És clar que jugar a la taula 1 vol dir que ho estàs fent bé, almenys fins a aquell moment, perquè t’hi treuen ràpidament si no guanyes.

Començarem pel XXXIV Open de Martorell, en el qual hi vam jugar dos socis: Ignasi Archs i Byron Zambrano. Atès que un servidor era el primer del rànquing del grup C (no sé si això és bo), les normes del sistema suís implicaven que ja a la 1a ronda em toqués la taula 1. El que no estava previst era que hagués de jugar contra el company Byron i, tot i que certament no vam guanyar, com sembla preceptiu a la primera taula, almenys vam fer taules, per la qual cosa a la següent ronda ens en vam anar cap avall. I vam tornar a empatar. En el cas del Byron, van ser les seves darreres taules i, després de guanyar al número 2 del rànquing, en Simón Andrino, va encadenar tres victòries més que el van col·locar en els llocs capdavanters. I així va ser que a la 7a ronda s’hagué d’enfrontar a qui finalment aconseguiria el sotscampionat del grup, en José Martín García, a la zona VIP. Sí, perquè ja a partir de la 2a ronda les taules 1 dels tres grups estaven separades de la resta. I es va produir de nou la maledicció: la 1a taula li va passar factura i va patir la primera derrota del torneig. Una nova derrota tot seguit va provocar que se li escapessin les possibilitats de podi, però finalment es va recuperar i amb una victòria a la darrera jornada es va situar en 8a posició havent guanyat el seu tram d’elo amb 6 punts. Un elo que li augmentarà significativament i que el reforçarà de cara a la Lliga Catalana. Capisci, Jesús?

En el meu cas, vaig continuar entaulant fins a la quarta ronda, en què vaig desaprofitar un mat en tres que no vaig veure. Almenys no perdia, però la victòria no arribava. Fins a la cinquena ronda. A partir d’aquí vaig aconseguir tres victòries consecutives que em van apropar als llocs capdavanters, tot i que el sistema de desempat (el primer era el nombre de victòries, sense sorteig) no m’afavoria. Novament unes taules a la 8a ronda, per acabar guanyant la 9a partida, amb la qual cosa em vaig situar, amb 6½ punts, en la 6a posició, l’últim lloc de la general que donava dret a premi. Lamentablement, no estava prevista la concessió d’algun reconeixement per ser l’únic jugador del grup que no va perdre cap matx.

Ens acostarem una mica a casa i anirem a veure què va passar amb els «doblados» al IV Open CE Cornellà. N’hi van participar tres: Gustavo Magallanes, Jordi Planella i David Guirado, amb sort diversa. En Gustavo només va perdre una partida. A la primera ronda li va tocar jugar amb en Lluís Febrero i, desubicat encara, no va poder guanyar el matx. Però es va recuperar i va aconseguir tres victòries seguides, una d’elles en un enfrontament entre GM: GM Magallanes i David GM, l’extresorer del club. Així en David va conèixer una de les noves incorporacions de cara a la propera Lliga Catalana. Una mica més relaxat, feia tres taules consecutives. Victòria a la 8a ronda i, finalment, un empat (a la taula 1!) amb el Mestre Fide Juan Carlos Escandell, qui s’enduria el torneig i deixaria en Gustavo a la 8a posició amb 6 punts.

En Jordi Planella seguia una trajectòria similar, tot i que en el seu cas la derrota es produïa a la 2a ronda. Després de diversos empats i quatre victòries, tancava la seva participació en el lloc 16è amb 5½ punts. Potser podia haver estat millor, però no es va voler perdre el nostre Torneig de Halloween i va demanar un bye a la 6a ronda.

Finalment, en David Guirado era el que partia en un lloc més baix del rànquing, però tot i així, els tres punts aconseguits faran que lluiti per la darrera plaça de l’equip «B» del club en la propera temporada, que està entre ell, en Roberto de la Fuente i jo mateix. Veurem qui s’endú el gat a l’aigua.

Finalment, comentaré la participació d’en Gustavo Magallanes, molt actiu, en el Territorial de Barcelona, grup Barcelonès. Començava com a número 1 del rànquing, per la qual cosa la seva classificació no podia millorar. I més si, ja d’entrada, jugant a la… sí, sí, la taula 1, no superava el seu rival. Es recuperava bé i aconseguia 5½ punts en les sis rondes posteriors, el que el tornava a posar en circulació i novament li tocava jugar a la primera taula. El resultat? Ja us el podeu imaginar: derrota, què si no. Haurem de trobar l’antídot o la forma de superar aquesta maledicció, sobretot de cara al torneig per equips. Potser serà cosa de fumar un bon havà abans de començar a jugar. O, tal com diu la cançó que sona en aquesta entrada, prendre una copa de John Barleycorn.

En la propera crònica trobareu la informació de la X Trobada Infantil. Sé que molts de vosaltres esteu desitjant llegir-la i veure-us en les fotos. I, sobretot, en els vídeos. Estem acabant la postproducció i així que estiguin llestos els penjarem perquè en gaudiu. De moment, però, ja podeu veure les fotos al nostre Facebook.

Abans d’acabar, volem donar la benvinguda i el nostre agraïment a dos nous col·laboradors comercials de la nostra web: l’administració de loteries La herradura, de l’Hospitalet, i en la qual comprem tots els anys la loteria de Nadal (aquest any, sí, aquest any ens toca!), i l’escola d’anglès The Corner, de Cornellà, qui, a més de participar en la nostra web, ofereix a tots els socis del Peón Doblado un descompte del 5% en els seus cursos d’anglès. Només heu de presentar el vostre carnet de soci per a accedir-hi. Aprofiteu l’oportunitat per millorar el vostre nivell d’anglès, que sempre és important.

Es confirma el «Brexit»

dimecres, juliol 13th, 2016

Si algú no s’acabava de creure els resultats del referèndum britànic, ara fa una setmana es confirmava plenament: Islàndia, un petit país europeu, eliminava Anglaterra de l’Eurocopa de futbol. Menció a part mereix la victòria de la pizza sobre la truita de patates, però me n’abstindré per no ferir sensibilitats. Tot i que haig de reconèixer que la millor truita de patates que he menjat mai va ser a Madrid.

Disquisicions a banda, anem a parlar del que ens interessa de debò. Però abans us recomanaria que deixéssiu de llegir i dediquéssiu uns minuts a assaborir el vídeoclip Isobel de Björk, una cantant i autora islandesa ben coneguda. Dirigit per Michel Gondry, és, probablement, un dels millors de la història.

[Pausa]

Heu acabat de veure el vídeo? Doncs, som-hi. Toca parlar de tornejos. Donat que darrerament hi ha molta participació «doblada» en campionats de ràpides i no donaria l’abast explicant-los tots, em permetreu que els deixi una mica de banda, a no ser que algun company o companya n’obtingui un bon resultat, com és el cas de la Irene Planella en el torneig que vaig comentar en l’anterior entrada.

Potser, després de llegir la introducció, haureu pensat que m’estic en fotent d’alguns equips de futbol. No aneu desencaminats. És l’únic consol que ens queda després dels resultats «doblados» en els darrers tornejos. No podem pas dir que hagin estat massa lluïts.

Començarem per l’XIè Open Tupinamba, organitzar pel Club d’Escacs Tres Peons de Barcelona i que va acabar a finals de maig. Hi va participar en David Guirado, amb no gaire fortuna. 3½ punts en nou rondes no és per estar-ne orgullós i li costaran un grapat de punts d’elo. Millor li van anar les coses a un ex «doblado», en José Ortega “Kocar”, qui, després d’un inici dubitatiu, amb només un punt en tres rondes, no perdia cap més partida i acabava en el 16è lloc amb 5½ punts, amb dues victòries contra el 7è i el 10è del rànquing inicial.

Quinze dies després finalitzava el VII Open Jake Club a la veïna ciutat de l’Hospitalet. Hem de baixar fins al lloc 37è per trobar el primer soci: en Gregorio Valbuena, amb 4½ punts. Just darrera es va classificar en Roberto de la Fuente, amb els mateixos punts i l’únic que ha acabat per damunt del seu rànquing inicial. Nou llocs més avall va quedar l’Ignasi Archs, un servidor, amb un balanç amb negres prou concloent: tan sols una victòria en cinc partides. Curiosament, tots tres ens vam enfrontar entre nosaltres, amb el resultat següent: Gregorio, 1½; Roberto, 1 i Ignasi, ½. Ens manca el darrer «doblado». S’estrenava en tornejos individuals i va aconseguir tres punts en set partides. M’estic referint a en Marco Antonio Buitrago. Per temes laborals no va poder jugar dues de les partides, la qual cosa el va penalitzar en la classificació, però em fa l’efecte que va gaudir de les partides que va jugar, tot i que alguna se li va escapar per ben poc. El més estrany és que, amb tan sols cinc partides computables, ja disposa oficialment d’elo FIDE. No sé si han canviat les normes —si algú ho sap, li agrairia que ens n’informés—, ja que abans s’havien de disputar un nombre mínim de partides bastant superior.

I el darrer torneig de la primavera ha estat el XXVIII Internacional Vila de Sant Boi. En el grup B, en Marc Alquézar aconseguia 3½ punts, un bon resultat en aquest grup, que podria haver estat millor d’haver anat a jugar a la darrera ronda i que el permet mantenir elo i augmentar lleugerament l’elo FIDE. En el grup C s’hi va inscriure un servidor. Començava 9è del rànquing FIDE i 4t del rànquing català, per acabar en el lloc 20è amb uns decebedors 4 punts. Després d’una arrencada brillant, amb 2½ punts en tres rondes, em ficava en un forat negre que s’allargava durant les tres setmanes següents —quatre si comptem el bye que vaig demanar per assistir a la Festa de l’Esport—. Les dues darreres partides maquillava una mica el resultat, que, tot i així, em costarà un bon grapat de punts d’elo. Amb una mica més d’esforç aconseguiré ser el primer tauler de l’equip «C» a la propera temporada. Qui no es consola és perque no vol.

Per avui ja n’hi ha prou. Encara que gairebé no hi hagi activitat al club, continuem treballant des de la cuina —i no em refereixo a la de cap bar—. Tenim bones notícies respecte a patrocinadors i material. D’això us en parlaré a la propera crònica.

El darrer vals

diumenge, abril 10th, 2016

Perdoneu el retard, però compromisos personals (i la memòria, cal dir-ho tot) han fet que no pogués escriure la darrera crònica de la Lliga Catalana fins a data d’avui.

Jornada marcada pels empats. No ens hi jugàvem gairebé res, només millorar alguna posició, així que podem donar per bons els resultats. Analitzem-los equip per equip.

L’equip «A» s’enfrontava al Tres Peons «D», segon classificat del grup, amb mitjanes d’elo pràcticament iguals, la qual cosa es va reflectir clarament en el marcador final: 4 a 4. Cal destacar l’estrena d’en Miguel Cabrillana en el primer equip. No va poder debutar amb victòria, però en poc temps segur que serà un dels fixos de l’equip i ens ajudarà molt amb els seus punts. I també, una nova victòria d’en Manel Santolaria, que ha realitzat un campionat magnífic, totalitzant 6 punts que l’apropen novament als 2000 d’elo.

L’equip «B» va empatar també contra el Balsareny-Sallent «B», malgrat el punt inicial que teníem contra una vacant. Les victòries d’en Jose Archilla i d’en Roberto de la Fuente (per fi!) no van ser suficients. A la meva derrota s’hi afegien les d’en Diego Flores i Jesús Martínez, que, malgrat no donar en cap moment la partida per perduda, no aconseguien superar els seus rivals i tancaven el marcador en un 3 a 3. Això ha deixat l’equip «B» en quarta posició, amb 6 punts i només una derrota. Hem demostrat ser un equip potent, però no prou per rematar alguns partits. Haurem d’esperar l’any següent i concentrar-nos millor en algunes partides.

L’equip «C» va jugar contra l’Hospitalet-Bellvitge «D». 2 a 2, un altre empat. En aquest cas, hem de ressaltar tres noves estrenes: les dels bessons Eric i Mario López i la d’en Byron Zambrano, en aquest cas no com a jugador sinó com a delegat. En Mario va tenir la sort de no tenir contrincant i així va sumar el seu primer punt en la Lliga. L’Eric, en canvi, tot i fer una bona partida, es va haver de rendir davant la seva jove rival, la Gina Castejón, força més experimentada. El segon —i definitiu— punt el va aconseguit en Byron, abans de signar la seva primera acta.

I, finalment, l’equip «D» no va poder fer res contra el Barberà «D» que es jugava unes minses possibilitats d’ascens i, per tant, va anar a per totes.

Peón Doblado, foto oficial 2016Així ha acabat la Lliga Catalana d’enguany. Bé, això no és cert del tot. Abans de marxar cap a casa —o al bar a prendre una cervesa refrescant—, vam fer les fotos oficials de la temporada. I amb una bona colla. La tria no ha estat fàcil, però, després de llargues hores de deliberacions amb mi mateix —alguna prerrogativa havia de tenir—, les winners han estat les que podeu veure a continuació i que quedaran per la posteritat a la pàgina de la Lliga Catalana.

Foto 2016 dobladitosFoto oficial 2016 Peón DobladoDoblados a la Lliga Catalana d'EscacsEntre els presents hi podreu trobar en Daniel Montoya, qui, malgrat haver estat hospitalitzat durant dotze dies, va sorprendre tothom i no es va voler perdre un moment com aquell. El seu esperit ens il·lumina a tots i li tenim reservada una sorpresa per agrair-li el seu compromís i la seva lluita —a la vida i als escacs—.

No podem acabar, emperò, sense esmentar un altre winner. Ja ho sabeu, el nostre pitxitxi, un títol honorífic que enguany se l’ha merescut un nouvingut, en Marco Antonio Buitrago. Malgrat que l’han afavorit un parell de vacants, els 7½ punts que ha aconseguit, amb una sola derrota, han contribuït en un grau molt alt als resultats sobretot de l’equip «B», en el qual ha jugat quasi totes les partides.

A la pàgina del Rànquing de la Lliga Catalana trobareu ja actualitzada la llista de jugadors que han participat en aquesta competició per equips, amb dotze noves incorporacions que han sumat un bon grapat de punts.

Tornejos amb participació «doblada»

A hores d’ara en són tres: el Tupinambà, amb un representant; el del Jake, amb quatre socis competint-hi; i, especialment, la fase prèvia del Calculín a Sant Boi, amb cinc «dobladitos» inscrits.

Properes activitats

Tenim tot un seguit d’activitats en preparació: el Torneig Social, el Torneig de Ràpides de Festa Major, el Torneig Interescolar “Els Pins”, el Memorial Burgués, un torneig de partides ràpides per equips a Collblanc…

De tots aquests temes us n’anirem informant, a través de la web o del correu electrònic o whatsapp, tan bon punt es vagin confirmant i es vagin concretant les dates i les bases, així que esteu ben atents.

Neu blanca, camisa negra

dimarts, març 1st, 2016

Finalment les previsions meteorològiques no es van complir. En el nostre cas, és clar, perquè nevar, va nevar. Però pel Peón Doblado, a banda d’algun plugim, va lluir plenament el sol. Per primer cop en aquesta temporada els quatre equips vam guanyar. Sí, d’acord, digueu-li a l’espavilat de torn que té raó, que l’equip «C» descansava, però això no treu que, oficialment, el resultat hagi estat una victòria per 0-4.

Per tant, aquesta setmana només parlaré dels altres tres equips. L’equip «A» vam fer via cap a Castellbisbal. Allí, els nostres rivals ens esperaven en un local —em penso que cedit per l’Ajuntament, com el nostre— força més ampli i lluminós que el que recordo de quan ens hi vam enfrontar a la 2a provincial fa alguna temporada. Amb un equip un pèl descompensat (gairebé 450 punts d’elo entre el primer i el darrer taulers enfront dels 150 nostres), van plantar cara amb totes le seves forces i ens van complicar molt la victòria. La primera va arribar de la mà d’en Jordi Gonzàlez, que es va estrenar amb l’equip «A» de la millor forma possible després d’haver-ho fer amb el «B» i a qui veig cada cop més integrat al club. El seu atac pel flanc de dama no va poder ser rebatut per l’Álvaro Castellanos, un nen que va cometre l’error de no desenvolupar l’ala de rei però que es va defensar molt bé i que realment promet. Tot seguit, en Daniel Montoya signava unes taules, però les derrotes d’en «Jorda» i d’en Manel Santolaria ens col·locaven en desavantatge. Per sort en Ramón Fuentes i en Diego Flores —aquest, després de superar una pèrdua de qualitat al principi de la partida— sumaven els seus dos punts i ens posaven de nou per davant: 2½-3½. La meva partida semblava ben encarrilada, amb dos peons d’avantatge, però una transposició mental me’n feia perdre un i, per un error de càlcul, no aconseguia l’oposició que ja ens hauria dat el punt. Les taules ens garantien l’empat i tot quedava en mans d’en Dani Llargués, que aquesta setmana era l’últim en acabar. Amb dos peons separats a la sisena fila la cosa pintava bé, però el temps —del rellotge— no l’acompanyava i no aconseguia trobar la millor continuació. La tensió era extrema, tant per part dels uns com dels altres i, finalment, malgrat no haver escollit les millors opcions, el seu rival acceptava la derrota i li oferia la mà. Tots respiràvem alleujats amb un nou punt (3-5) a la butxaca que gairebé ens garanteix la permanència.

El Peón Doblado «D» al completL’equip «B» se’n va anar cap a Calaf a la recerca del nord, al qual s’hi apropa cada cop més. Amb dues baixes —al Calaf «B»—, el matx es posava de cara. La derrota d’en Jesús Martínez —la primera en aquesta campanya— hi posava una mica d’emoció, però en Jose Archilla ens garantia l’empat. Àdhuc, la majoria de «doblados» som culés i no sabem viure sense patir, així que en Roberto de la Fuente hi afegia el seu granet de sorra per col·locar el 2-3 al marcador. Quedava en Francisco Rivas, amb posició superior però que també, com en el meu cas, es complicava la vida. Sortosament, la resolució va ser millor i va guanyar un final de peons, tot i que haurà de perfeccionar aquest aspecte del joc. Marcador final, doncs, 2-4.

I, finalment, l’equip «D» es va desplaçar dins de Barcelona per competir amb el Congrés «F». Per fi vam comptar amb un equip complet, i es va notar. Victòria per 1-3, la primera també d’enguany, obtinguda gràcies a en Luis Miguel Cabrillana i els «dobladitos» Miguel Moreno i Íker Alcalde. Tots tres han pogut afegir el primer palet en els seus casellers de la Lliga Catalana —sobre el tauler, és clar, perquè en Miguel Moreno ja n’havia aconseguit un en un matx vacant—. Només va faltar la victòria d’en Miguel Cabrillana per arrodonir el resultat, però no sempre es pot guanyar. (I potser el seu rival, ben documentat, ja s’havia previngut contra les habilitats del nostre jove jugador.)

I això es tot…

Doncs no, encara no. Perquè us hem d’informar d’algunes activitats noves.

En primer lloc, durant tres dilluns, els dies 7, 14 i 21 de març, de 19:30 a 20:30, us proposem a pares i mares un petit curs d’aprenentatge bàsic del nostre joc, els escacs. El curs és gratuït i prorrogable i el que pretenem, essencialment, és que pugueu aprendre les normes elementals i jugar a casa amb els vostres fills i filles i que així progressin més ràpidament. És a dir, en paraules planeres, que elles i ells tinguin a l’abast un bon sparring els dies que no acudeixin al club.

En segon lloc, comentar-vos que el passat divendres 26 de febrer en Dani Llargués i l’Ignasi Archs —un servidor— vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà en el programa L’esport al punt, després d’haver-nos oferit voluntàriament. La podreu escoltar ben aviat, ja que la penjarem a la web, tal com vam fer l’any anterior.

I ara sí, per acabar, suposo que ja haureu escoltat la música integrada en la crònica d’avui. Com que sóc persona de paraula i la Lucía Enríquez, la nostra «dobladita» més organitzada —i organitzadora— em va demanar un tema de Juanes, he optat, seguint la seva suggerència, d’incorporar la cançó La camisa negra, segurament la més coneguda d’aquest cantant colombià. Va per ella i per tots els nostres petits jugadors i jugadores.

La primera victòria

dimarts, febrer 23rd, 2016

No em refereixo als diferents equips, que alguna ja s’ha aconseguit. Parlo d’una victòria global, del club. 11½ a 10½ en total. En gran part deguda als 8 punts obtinguts pel primer equip. Però el mig punt que decanta la balança el devem a en Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» més prometedors.

L’equip «A», com ja he dit, assolia un 0-8 absolutament inesperat. Ara sembla fàcil, però algunes de les partides es van allargar força. No és el cas de la d’en Dani Llargués, que va ser arribar i moldre: la victòria més ràpida que recordo (a banda de la celada de la Budapest). Tot seguit venia el meu punt, després d’alguna imprecisió, però en el final el meu contrincant errava i em permetia superar-lo. El tercer punt arribava, poc després, de la mà d’en Rubén Martín, el nostre cap de colla. Les altres partides ja trigaven una mica més, però en Manel Santolaria i en «Jorda» guanyaven els seus punts i ja ens donaven el matx. En Daniel Montoya, murri, aconseguia que el seu rival s’equivoqués i, després d’un sacrifici de peó, obria una posició bloquejada i penetrava amb el rei per la rereguarda d’aquell. 6-0. En Diego Flores, després d’una seqüència de jugades lògiques que, aparentment, finalitzaven amb el guany d’un peó, es trobava, mercès a l’error del jugador del Catalunya «D» amb un mat amb cavall molt bonic. I, mentre signaven les planelles, queia el 8è punt. En Ramón Fuentes, peó a peó, assolia un sòlid avantatge que obligava el seu adversari a abandonar. Un punt més, en definitiva, que ens acosta a la permanència.

L’equip «B» jugava a la Pobla de Claramunt, en un matx més igualat del que es podia pensar a l’inici de la Lliga. Les primeres notícies ens indicaven un 2-1 en contra. Era al voltant del migdia, així que les partides anaven acabant una rere l’altra i, minuts després, el marcador ja se situava en un 3-2. Quedava una partida decisiva. Els mòbils treien fum. Qui s’estava jugant l’empat? Es tractava d’en David Guirado qui lluitava pel punt de la seva partida. El temps passava i la incògnita es mantenia. El mòbil només reflectia els punts de l’«A». Finalment es produïa el desenllaç tan esperat: a les 13:33 en Jose Archilla ens confirmava la victòria d’en David. Matx empatat i mig punt més a la taula, que manté vives les esperances de l’ascens. Ens quedaran tres finals i s’haurà de lluitar molt, però la possibilitat existeix i és real.

L’equip «C» es va desplaçar a Sant Adrià tan sols amb la família Cabrillana. En Luis Miguel pare, pel que sabem, es va oblidar la dama i va perdre la partida. Altra cosa és el cas d’en Miguel fill, que lluitava contra un home gran que, pel que es veu, volia guanyar, per fi, un joc. Però en Miguel és un nen molt espavilat i va reclamar dues jugades il·legals. A partir d’aquí es va muntar un enrenou considerable: el nostre company al·legava que podia aturar el mat que li amenaçaven i, finalment, davant les discrepàncies en les planelles —mal anotades ambdues—, es va acordar deixar-ho en taules, amb el consegüent emprenyament del seu contrincant, que ja es veia guanyant una partida.

L’equip «D» no va haver d’anar tan lluny. Jugava a Gràcia amb el Tres Peons «J», el club amb més escaquistes federats de tot Catalunya, un total de 175. Potser algun dia també hi arribarem: no en va ells són tres peons i nosaltres tan sols dos, però amb molta empenta i voluntat. De moment, però, tres peons poden més que dos i els nostres companys no van aconseguir puntuar: l’Agustí Compte va trencar la seva ratxa victoriosa i en David Romero i en Byron Zambrano —benvingut al club!— no van poder debutar amb el punt.

Altres aspectes de la Lliga

Amb cinc jornades ja es poden albirar alguns canvis en la llista. Diversos jugadors estan experimentant fortes pujades d’elo: en Daniel Montoya, en Jesús Martínezpitxitxi actual en solitari— i en Miguel Cabrillana podrien arribar a superar els 2000, 1800 i 1400 punts respectivament. D’altres pugen més lleugerament: en Rubén Martín, en Diego Flores —que s’enfila per damunt dels 1900— i en Martí Aguilà i en Marco Antonio Buitrago, dels qui ja sabíem que el seu elo inicial era fictici. Malauradament també hi ha baixades: les d’en «Jorda», José María Archilla, Francisco Rivas i Manuel Cardoso són les més pronunciades: hauran de concentrar-se millor en les properes rondes. I la resta, a seguir sumant, pel bé dels equips i el propi.

P.S.: La música d’aquesta crònica està dedicada a un «dobladito», en Mateo Enríquez. Efectivament, tenies raó: el peó que se’ns havia extraviat el vam trobar, com vas dir, a les “altures”.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • Mary Pickford
  • The Corner
  • La Herradura
  • Viejo Piano
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • Gramma arts gràfiques
  • Adeslas
març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Categories
Visitants