D’altres fan servir metàfores marítimes o marineres. Darrerament a mi m’ha donat per fer-les meteorològiques. Vistos els resultats de la jornada, està clar que a Cornellà devia fer un sol rutilant. I dic devia perquè jo anava camí de Vilafranca, on a mig camí ens vam trobar una boira —no diré espessa, perquè potser seria exagerat— que no presagiava res de bo. I a Vallromanes, núvols i clarianes que deixarien pas a la llum del sol, si fem cas del marcador. Aquesta crònica no la faré ordenada per equips, com és habitual, sinó per localitats de joc.

Cornellà

Començarem per l’equip «A», amb la crònica que ens ofereix novament l’Iván Humanes:

L’enfrontament contra el Jake «C» era molt important; sabíem que era la prèvia a l’enfrontament contra un dels aspirants del grup, el Gavà, i no podíem fallar. Aquest nivell de concentració ho recordava abans de començar Emilio, que demanava jugar amb cap. I ho vam fer. El Jake venia amb una baixa en l’últim tauler i això sempre relaxa. Per més que en el seu equip estava Pedro Madrid i això és un perill continu; bé ho va demostrar en la partida que va jugar contra el nostre Gustavo, qui, d’estar perdut va passar a igualar, a tenir avantatge, a evitar un continu i finalment a guanyar en una partida maratoniana. I comencem per aquesta, que va ser l’última, perquè és una mostra de l’esma de Gustavo i de l’esperit de l’equip. No sabem si pujarem o si guanyarem el proper enfrontament, però qui ens guanyi haurà de patir. Així és. La resta de partides es van desenvolupar amb la normalitat que et dóna l’avantatge de sortir una mica millor en l’obertura, d’estrènyer a poc a poc i guanyar peó i espai. Vam guanyar tots, i això va guarir algunes ferides que arrossegàvem uns quants per culpa d’un joc erràtic. I m’incloc jo i els meus companys Santolaria i Montoya. Necessitàvem tots una victòria contundent per agafar forces. I ho vam aconseguir. 8 a 0, el resultat final. (Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.)

Escacs, CornellàAixò és el que succeïa a les sales 2 i 3. A la sala 1 també lluïa el sol. No sé ben bé com van anar les partides, però el resultat de l’equip «D» no deixa lloc a dubtes: 4 a 0 contra el Jake «E» i en Manuel Cardoso que continua la seva cursa particular per aconseguir el pitxitxi. Les possibilitats d’ascens segueixen vigents: a un punt del primer classificat, el Sant Feliu «C», i millor segon de la categoria, condició que ens col·locaria a 2a provincial la propera temporada.

Vilafranca

Escacs, CornellàCom ja he dit abans, un cel emboirat ens donava la benvinguda als equips «B» i «E». L’enfrontament contra el Vilafranca «C» començava malament: Diego Flores signava unes taules i poc després en Ramon queia davant en César Alcalà, el jove que uns mesos abans havia guanyat el grup C del torneig de Martorell. La partida d’en Jorda estava complicada, amb qualitat de menys. No va trigar en acabar i vaig suposar que l’havia perduda, la qual cosa em va fer rebutjar unes taules que em va oferir el meu contrincant. L’intent de forçar les jugades per a aconseguir la victòria em va dur a realitzar alguns moviments erronis que finalment van decantar el punt a favor del meu rival. Això deixava el matx en 1½ a 2½ en contra. Sí, perquè en Jorda havia guanyat la partida, cosa de la qual no em vaig adonar, i això que a Vilafranca tenen unes pissarretes que reflecteixen el resultat de tots els equips que hi juguen. En Byron finalment tancava amb unes taules en un final en què tenia un cavall contra alfil en una posició tancada en què la seva peça era superior. I José Archilla, finalment, molt apurat de temps, acabava perdent la partida, ja complicada de per si. De fet se li va caure la bandera i va continuar jugant sis o set moviments més fins que en Cristóbal Treviño se’n va adonar i tots els seus companys van respirar tranquils, amb una rialla als llavis per la seva distracció, fruit, segurament, de la concentració amb què va afrontar el final. El resultat total, 2 a 4, ens treu gairebé totes les possibilitats d’ascens, que queda ara en mans del Vilafranca «C» i del Martorell «B».

Escacs, CornellàA la saleta del fons van jugar els nostres companys de l’equip «E» contra el Vilafranca «E». Finalment només vam poder dur tres jugadors: Agustí Compte, que després gaudiria d’una bona calçotada a Cunit (suposo), i els amics Miguel Moreno i Iker Alcalde. Degut a què jo estava jugant a una altra sala, no vaig poder seguir les partides, tot i que en algun moment que m’hi vaig acostar em va semblar que l’Iker no la duia malament. Un joc d’atac de torres i dama per ambdues parts, però amb un millor posicionament de la seva contrincant, l’Ariadna Callau, que s’acabaria enduent el punt fruit de la seva més gran experiència. El resultat final, 0 a 4, demostra clarament els mals presagis de la boira matinera.

Vallromanes

La tercera parada de la jornada. L’equip «C» s’enfrontava al Vallromanes «B», un dels rivals directes del grup. Amb el mòbil apagat no vaig veure el WhatsApp d’en David Guirado, que es trobava ja a la població, però que no sabia l’adreça exacta on es jugava el matx. Finalment imagino que va trobar el local, perquè jugar, va jugar. Condicionat potser, perquè no va poder superar el seu contrincant. Per sort, en Roberto, Marco Antonio i Sebastián van sumar els punts que deixaven el partit en 3 a 1 i l’equip líder del grup. Només depèn de nosaltres mantenir aquesta primera posició, que, a banda de l’ascens de categoria, ens permetria jugar els play-off pel Campionat de Catalunya de la categoria.

Queden quatre rondes i mantenim grans possibilitats d’arrodonir una gran temporada. Està en les nostres mans. I en el nostre cap, com diu l’Emilio. De fet, tres dels nostres equips depenen d’ells mateixos per assolir-ho, cosa que, al principi de la temporada, tan sols havíem somiat. I era un somni boirós, com el matí d’aquest diumenge. Caldrà confirmar les expectatives i per això necessitarem la col·laboració de tots, «doblados» i «dobladitos». No dubto que així serà.