I tant que podem! Depenem de nosaltres mateixos i el Sonnen ens empara. Una victòria —i, fins i tot, un empat— ens mantindria a la 1a Provincial. El rival serà el Padró, els nostres veïns. Segur que en la casella de la taula no hi figurarà un zero. Som-hi!

I ara, després d’aquest preàm- bul futurista —tot i que sembli un contrasentit—, analitzem la jornada passada. Jugàvem a casa del Cornellà “B”, l’altre equip veí, i a punt vam estar d’arrencar mig punt. Començà- vem força bé, amb un ½ a 1½ esperançador. Però les coses es torçaven i, a manca de les dues darreres partides, el marcador electrònic (sí, l’acta es podia seguir a través d’una pantalla) reflectia un 3½ a 2½. L’Ignasi finalment aconseguia esgarra- par unes taules que ho deixaven tot en mans d’en David Julià. El seu oponent havia pretès, a l’inici de la partida, acabar d’hora, però no coneixia el nostre company. En David el mantenia assegut a la cadira fins que se li va caure la bandera. Era el 5 a 3 final, que deixa la permanència per la darrera jornada.

Pel que fa a l’equip «B», el matx començava amb polèmica. La nostra alineació provocava les protestes del delegat del Cornellà “D”, degut a una interpretació errònia de la norma 7.2 del Reglament del Campionat de Catalunya d’Equips, poc clara per a alguns. Després de recomanar-li que truqués al telèfon de guàrdia de la Federació Catalana i de fer-li notar que ja havíem aplicat aquesta norma en altres partits, aquest començava. I ho feia amb sorpresa. Sorpresa desagradable. Al primer tauler, en Ramon, que ja devia estar pensant en la barbacoa d’aquest proper diumenge, es deixava la dama i el rival li agraïa el regal post-nadalenc (o pre-nadalenc, això no ho sabem). La resta continuava lluitant, però finalment només en «Balas» sumava un punt amb la seva victòria —un punt que va costar d’aparèixer, ja que, en principi, la web de la Federació reflectia un 4 a 0 i fins dilluns no es va comptabilitzar el punt del nostre company—. El 3 a 1 pràcticament ens deixa sense possibilitat d’ascens, a menys que es produeixi una carambola miraculosa. Si més no, encara podem lluitar per la 3a posició, precisament contra el Jake “D”, el proper contrincant.

Per la seva banda, els «dobladitos» s’enfrontaven a l’Hortenc, segon classificat de la categoria. I en treien un punt, gràcies al triomf d’en Pol Álvarez sobre el seu rival. Ara queda el Bellvitge, un altre barri (de l’Hospitalet, en aquest cas) amb grans edificis (per l’alçada, bàsicament). El repte: abandonar el farolillo rojo del grup, opció possible ja que ens el juguem contra aquest equip.

I la setmana que vé, foto oficial i barbacoa comunitària. Esperem que els resultats acompanyin i les botifarres no se’ns entravessin. Bon appétit!