Per Sant Jordi es va celebrar la segona ronda dels play off de la Lliga Catalana, amb tres equips «doblados» competint-hi. Començarem per aquí i després passarem a d’altres temes. Les cròniques seran diverses, com diversos seran els cronistes. Aquí va la primera, d’en Dani Llargués, sòbria (em refereixo a la crònica, no al seu estat).

L’equip «A»

L’Ateneu Colón «B» va venir amb algunes baixes degut a la diada de Sant Jordi, baixes que va cobrir amb uns joves que tenen molt de talent. Nosaltres teníem també la baixa important del Mestre Català Rubén Martín i vam pujar al primer equip el nostre crac Jorda.

El matx començava amb la primera victòria a favor nostre d’Iván Humanes, que va jugar com un coet. Poc després guanyava l’imparable Daniel Montoya i el marcador se situava 2 a 0. Al cap d’una estona perdia en Dani Llargués, però en Jorda compensava la derrota imposant-se al seu rival i deixant el marcador 3 a 1. Quedaven quatre partides; el Manel Santolaria tenia una posició complicada i perdia el punt. Els nostres adversaris del Colón reduïen distancies: 3 a 2. Quedaven només tres partides i al tauler número 2 teníem Emilio Carrasco, “la fúria xilena”, amb a penes 15 segons de rellotge, gens estrany, ja que a aquest home li agraden les emocions fortes; no va parar de buscar petroli i finalment va firmar les taules. A la taula 1 tot seguit guanyava el MF Francisco Olivares amb una partida impressionant i guanyàvem el matx. Encara quedava una partida i era la del noi de San Luis, en Gustavo Magallanes, que també va a aconseguir la victòria per al nostre equip.

Resultat final, doncs, 5½ a 2½ i passem a semifinals. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Com ja sabeu ens vam desplaçar fins a Figueres, a tan sols 25 km de la frontera amb França, per jugar contra l’Atzucac. Vam arribar amb prou temps de fer un mos a un restaurant que hi havia dins d’un polígon industrial i, ja amb el temps una mica just, ens vam dirigir cap al Centre Penitenciari Puig de les Basses, on ens vam presentar com a jugadors d’escacs. En el primer control, la funcionària va avisar la Mireia, l’educadora, qui ens va acompanyar, amb els nostres passis ben visibles, cap a la sala de joc, explicant-nos les diferents zones del recinte. En el segon control vam haver de deixar els objectes de metall, carteres, mòbils, etc. en una guixeta, abans de passar per l’arc de seguretat. No hi vam tenir cap problema, llevat del Jordi Gonzàlez, que el va haver de travessar tres vegades perquè alguna cosa xiulava. Dit així, pot semblar una mica feixuc, però la realitat és que tot va ser molt senzill, gràcies en gran part a l’amabilitat dels diversos funcionaris i funcionàries amb qui ens vam creuar.

Escacs, CornellàUn cop a la sala ja ens esperaven els nostres rivals i l’Elías Muratet, el delegat i coordinador de la secció d’escacs, membre d’una família escaquista ben coneguda no tan sols a les terres de Girona sinó a tot Catalunya. De cada ronda que disputa el seu equip, en fa una crònica i li vaig demanar que ens l’enviés juntament amb les fotos de l’encontre. Quan la vaig llegir vaig veure que no podia dir res millor que el que ell ja havia escrit, per la qual cosa vaig sol·licitar-li el seu permís per publicar-la a la nostra web. Així que aquesta és la crònica del matx des del punt de vista de l’equip rival. És la primera vegada que ho fem, però crec que paga la pena. (Les fotos que acompanyen l’article han estat realitzades per l’Elías Muratet, llevat de la foto de grup, que la va fer la Mireia.)

L’Atzucac s’imposa al Peón Doblado de Cornellà de Llobregat per 2½ a 1½ i ens fiquem a les semifinals del Campionat de Catalunya de la categoria

Avui venia l’equip «C» del Peón Doblado de Cornellà de Llobregat. Era un equip més bregat i experimentat que els nostres jugadors i gairebé tots amb més elo.

Com ens va passar a vuitens, la jornada no ha començat bé per nosaltres, ja que en Vicens, en el tauler 4, s’ha complicat la partida, crec que impressionat per la vàlua del rival, en David Guirado, amb un elo de 100 punts més (1800). Vicens ha jugat molt defensiu i això, contra un jugador de qualitat com Guirado, es paga car. Cap a les dues hores de joc, la posició del nostre jugador era poc menys que desesperada i un atac definitiu per la columna oberta ha sentenciat. El Peón Doblado agafava avantatge: 0 a 1.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàJust a l’hora en què començava el teatre al Centre, en el tauler 1, entre el nostre Marcos i en Byron Zambrano del Peón Doblado, s’ha produït una posició que es veia que trencava cap a un costat o l’altre. Malgrat que jo volia anar a veure la funció, l’evidència de què allà estava el desenllaç ha fet que em quedés i, efectivament, amb un moviment de dama després de capturar un cavall, Marcos ha agafat un avantatge important.

Mentrestant, en el tauler 3 Narcís C. també assolia un cert avantatge davant del President del Peón Doblado, Ignasi Archs. Peons llunyans a les dues ales feien que el material de Narcís fos molt valuós. Quan Narcís ha quedat amb avantatge d’alfil i el rei atacant els peons de l’altre ala, Ignasi ha plegat. El matx es posava bé per nosaltres, 1 a 1 i el desempat holandès, si Marcos guanyava en el tauler 1, ens classificava.

Escacs, CornellàEn donar-se la mà Narcís i Ignasi, Byron, des del tauler 1, m’interroga amb la mirada sobre el resultat, i jo amb senyes li dic que 1 a 1. Byron posa cara de pomes agres.

Byron Zambrano ha lluitat aferrissadament per obtenir almenys un empat que portés la decisió de l’encontre al tauler 2, on el nostre Antoni F. se les veia amb Jordi González en un matx molt igualat. Però Marcos en el tauler 1, amb la seva parsimònia habitual, ha conduït molt bé el joc, aconseguint un final guanyador. El 2 a 1 decidia el passi a les semifinals a favor nostre, ja que encara que Antoni perdés, el desempat ens era favorable.

Escacs, Cornellà

La posició que val el passi a la semifinal. Marcos farà D×e4 (prenent el cavall) i Byron respon D×a4, que sembla guanyadora ja que la dama de Marcos està amenaçada. Byron prendrà l’alfil, però Marcos respon Df5 amenaçant mat amb la presa de la torre a c8. Byron perd peça i queda en una posició pràcticament insostenible.

Poc després Antoni i Jordi han signat les taules, que, tal com estava la partida, era el resultat previsible.

Èxit dels nostres jugadors, que es fiquen entre els quatre millors de tot Catalunya, dels més de cent equips que componen la categoria a nivell nacional. Un somni, i el diumenge que ve ens juguem ficar-nos a la final. Ja els resultats actuals superen totes les previsions; arribar a la final, com diu la propaganda, no és un somni, sinó el següent…

Els resultats estan portant molta alegria, il·lusió, autoestima i cohesió dels jugadors i de tota la gent (molts funcionaris em demanen pel resultat quan surto) en un indret on aquestes emocions són poc freqüents. Crec que els interns estan fent un treball impressionant i que ens ha de servir a tots (ells, i els que estem al voltant) per adonar-nos del que es pot assolir malgrat estar en situacions adverses. Felicitats, nois!!!

Els jugadors del Peón Doblado i de l’Atzucac amb el seu delegat, agermanats, a la fi del matx s’han fet una foto que ja s’està fent habitual. [Elías Muratet, Figueres.]

Escacs, CornellàPer tancar aquesta crònica, voldria remarcar el que ha estat, sens dubte, una molt bona experiència. Per nosaltres i també pels interns, que en aquesta primera temporada en què participen en la Lliga Catalana estan demostrant un gran potencial que els ha fet arribar, de moment, fins a les semifinals. Estic convençut que estaran lluitant en la final per assolir aquest Campionat de Catalunya, que suposarà un gran incentiu per tots ells i, com diu l’Elías, també per tots aquells i aquelles que s’hi han implicat. Si algú preveia, després del sorteig, que tindríem molts entrebancs, es va equivocar del tot, ja que l’únic que puc constatar és el fet d’haver de matinar tant per recórrer els 150 km que separen les dues poblacions.

L’equip «D»

S’enfrontava al Vall del Tenes «C», un club habitual aquesta temporada —i que encara ho pot ser més perquè és un dels semifinalistes de 1a provincial—. A darrera hora patíem la baixa important d’en Sebastián Buitrago, un dels puntals de l’equip enguany. L’elo mitjà es va equilibrar i els contrincants ho van saber aprofitar per decantar el matx al seu favor: 1 a 3, que ens deixava sense cap opció a la 3a categoria. La victòria d’en Jesús Martínez en el primer tauler, aprofitant un error d’obertura del seu rival, feia que les possibilitats de passar a la següent ronda augmentessin, però tot es va esvair amb les derrotes dels altres taulers, en què només en Marco Antonio va tenir alguna opció, però se li va escapar.

Properes cròniques

Escacs, CornellàTenim uns quants «doblados» competint en diversos tornejos individuals. La propera setmana, conjuntament amb el resultat de l’eliminatòria de semifinals en què hi participarà l’equip «A», us en faré cinc cèntims. A més, ja estem preparant l’Interescolar infantil, aquest cop amb la participació de l’escola Mediterrània, del qual us n’informarem en breu.

Abans d’acabar, però, com ha quedat palès en els darrers escrits, diverses activitats es van realitzar o començar la diada de Sant Jordi, un dia especial per fruir de la lectura. Així que, un cop a casa i després de dinar, em vaig dirigir a la rambla de Canaletes, no per celebrar algun èxit del Barça, sinó per recollir la signatura d’en Ricard Ruiz Garzón, l’autor de la novel·la La Immortal, premi Edebé de Literatura Infantil d’enguany, i que va dedicar a tots els «dobladitos» i «dobladitas» del club. El llibre estarà a disposició de tots vosaltres perquè el pugueu llegir. Esperem que us agradi i que us faci estimar encara més els escacs, aquest esport nostre que ens fa passar, si més no, moltes estones agradables. Clicant sobre la foto de la portada us podreu descarregar el primer capítol, per anar fent boca.

Escacs, Cornellà