No, no és que el barri de Sant Martí de Barcelona s’hagi traslladat al Vallès. És un d’aquells jocs de paraules que els que em coneixeu sabeu que m’agraden tant. Si continueu llegint l’article, al final sabreu el perquè del títol.

Comencem pel torneig de Sant Martí. Hi participaven tres dels nostres companys, tots en el grup B —ja arribarà el dia en què tindrem representants en els grups A dels campionats, temps al temps—.

En David Julià, el nostre special one —fins quan?— acabava 22è amb 6 punts i una partida per recordar. Com que avui tinc un dia enigmàtic, visiteu la pàgina de Participació en tornejos individuals, reproduïu-la i traieu les vostres pròpies conclusions. Per cert, va acabar en taules.

El segon company, en José Daniel Peirón, finalitzava en el lloc 39è amb 5½ punts. També amb una partida per recordar, que també va acabar en taules, contra en Jonasz Baum, un jove —joveníssim— escaquista polonès de només 8 anyets, però amb una capacitat d’anàlisi que ens va sorprendre a tots. En el seu palmarès ja figura com a subcampió infantil de Polònia. No és gens estrany, doncs, que hagi pujat ni més ni menys que 117 punts d’ELO FIDE en aquest torneig. I menys estrany resultarà veure’l d’aquí un temps amb algunes lletres afegides a la puntuació FIDE. Podeu veure també la partida a la pàgina de Participació en tornejos individuals.

Finalment, l’Eduard Calbet acabava amb tan sols 3 punts. A l’inici del torneig em va comentar que ja havia carregat benzina, però li devien posar adulterada o molt baixa d’octans. Això sí, també té una partida que no oblidarà i que, en el seu moment, em va dedicar. Com que és curteta, la poso tot seguit.

Us sona? No és el contragambit Budapest, però el mat final és molt similar al de la celada que ja coneixeu, amb la particularitat que el cavall, en donar-lo, cobreix la casella 2AR (f2, en aquest cas), per on es podria escapar el rei.

Si voleu veure els nostres companys i l’àlbum de fotos del Torneig, cliqueu en l’enllaç. La feina de buscar-los i trobar-los és vostre (sí, sí, aneu cap a baix, les fotos hi són). En Jonasz Baum, el rival d’en Dani Peirón, és a la imatge 7250.

I, per fi, el moment que tots estàveu esperant: abans de Sant Martí es va jugar el XXXVI Open Internacional de Barberà… del Vallès. No hi jugava cap «doblado», però sí un amic que recentment s’ha apuntat a la nòmina del Viejo Piano: en Francesc Garnica. Si l’any passat un “pianista”, en Francisco José Pérez, guanyava el grup C del torneig de Badalona, enguany en Francesc ha guanyat brillantment el de Barberà. Només va perdre la darrera partida contra el 2n classificat del grup, qui, malgrat això, no va aconseguir superar-lo en Buchholz. Enhorabona, Francesc!