RecycleEn el món actual, el reciclatge (i no només el de residus) constitueix una obligació moral de tots els ciutadans. Des d’aquesta web volem afegir-hi el nostre granet de sorra i reutilitzarem una imatge de fa un parell d’anys. Els «dobladitos» i els altres menuts de la casa podeu jugar un joc sobre el reciclatge clicant sobre l’enllaç del mot.

FireworksLa recordeu? Sí, és la mateixa que vam fer servir quan vam aconseguir l’ascens fa dues temporades. Igual que ara. Però millor. Perquè enguany hem assolit l’ascens no d’un, sinó de dos equips! I per poc que no en són tres, 3 de 4 (ui, de què em sonen aquests números? Ah, deu ser perquè habitualment m’aixeco a 3/4 de 15).

The_A_TeamL’equip «A» ja havia ascendit fa una setmana. Quedava, però, veure si es mantenien primers de grup. El 5 a 1 contra el Vilafranca «D» ens ha confirmat com a campions de grup de la província de Barcelona. Ben aviat podrem disputar els play-off i tractar d’assolir també el campionat de Catalunya de la categoria.

L’equip «B» se la jugava. Contra el Cornellà «F», que es va reforçar per l’ocasió, arrencaven un valuós empat a 2, suficient per guanyar-se la primera plaça del grup, amb el consegüent ascens de categoria i el dret de lluitar també pel campionat de Catalunya. Un gran resultat en un matx que es va prolongar fins ben tard per la partida entre l’Eduard Calbet i en Frederic Bonsoms. En un final de dames i amb dos peons menys, l’Eduard intentava les taules per escac continu, però el rei del seu contrincant s’amagava darrera dels seus vassalls i les evitava, fins a obtenir la victòria que tancava el marcador.

I Do by Lisa Loeb on Grooveshark

L’equip «C» vam anar a escaquejar a Castellbisbal. Bé, de fet només hi vam anar dos; la resta es va escaquejar però d’una altra manera. Al final, ½ a 3½ contra el campió del grup, possible rival de l’equip «B» en els play-off, amb unes taules d’en Sergi Cuenca.

I l’equip «D» guanyava per 2½ a 1½ contra l’Espiga «D». L’ascens, en aquest cas, era complicat, ja que depenia d’una carambola que no es va produir. El 3r lloc final, però, no és gens menyspreable, per molt que ara puguem lamentar algun dels punts que s’han quedat pel camí.

El seny i la rauxa, trets fonamentals del caràcter català. Fins aquí, el seny. La rauxa va començar amb la celebració que vam fer al mateix bar del Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà, seu del nostre rival de la ciutat. I continuarà aquest proper dissabte amb la ja tradicional barbacoa que muntem sempre que acaba el Campionat per Equips, ara Lliga Catalana. I em penso que aquest any serà multitudinària. Fins i tot, si fa bon temps, ens estem rumiant d’habilitar la piscina per encabir tot el personal que ja ha confirmat l’assistència.

2014FotoOficialI ja, per a acabar, la foto oficial de la temporada, tal com us vaig prometre en la crònica anterior. I el pitxitxi: finalitzada la lliga regular, el vencedor ha estat un nouvingut, en Daniel Montoya, 3r per l’esquerra a la foto, qui, amb 8½ punts de 9 partides, ha demostrat l’encert del seu fitxatge. Encara, però, queda la fase final (crec que mai no l’havíem jugada) i no sé si hauríem d’esperar per proclamar el pitxitxi de la temporada. En parlarem i us farem saber la decisió… dels capitans, aquell càrrec que no sabíem ben bé per a què servia. Doncs ara ja ho tenim clar. Ells seran els qui decidiran si proclamem ja el pitxitxi, si esperem a què acabin els play-off, si el fem compartit, si diferenciem entre la lliga regular i les finals o si… vés a saber tu el que se’ls acudirà als capitans, amb o sense braçalet.