Rainbow_Rising_LPSegurament us haurà sorprès el títol d’aquest article. Però, deixeu-me que us expliqui una anècdota. Alguns de vosaltres recordareu que fa un temps el traductor de la nostra web va deixar de funcionar. Com bé saben els informàtics —i al club en tenim uns quants— en aquells casos en què no saps per què redimonis un programa ja no rutlla, el millor és reinstal·lar-lo. I això és el que vaig fer.

Però, esclar, l’havia de provar per estar-ne segur. I vaig activar la traducció en castellà. Tot semblava correcte quan em vaig trobar que l’article parlava del “Torneo Iris”. Què era el que havia escrit? Perquè, òbviament, aquest torneig no em sonava de res. I de cop ho vaig entendre: el traductor es basa en Google i rastreja frases i traduccions per fer la seva feina. Com que devia trobar que l’arc de sant Martí és, en castellà, l’”arco iris”, va decidir que el Torneig de Sant Martí era el “Torneo Iris”. Fins aquí l’anècdota. Ara, anem a veure què van fer els nostres col·legues en el “Rainbow Tournament” d’enguany.

Stargazer by Ritchie Blackmore's Rainbow on Grooveshark

En primer lloc tenim en Manel Santolaria, en el grup A, després del seu pas per Torredembarra. En set rondes va aconseguir 2½ punts, que no és per llençar coets, tot i que va acabar un parell de llocs per damunt del seu rànquing inicial. Per alleujar les penes, en acabar el torneig se’n va anar a la platja, amb la mala fortuna que, segons informacions fidedignes, es va lesionar el menisc. Ara toca descansar, Manel, que et volem veure en plena forma.

ManelSantolaria_SantMarti2014_6_0668

En Manel, a la 6a ronda, jugant contra en Francisco Javier Romero Gámez, una de les partides que va guanyar. (Foto: Pau Pascual Duran.)

En el grup B, més assequible, hi participava en José Daniel Peirón. En el seu cas, el resultat va ser més afortunat: 6 punts en nou rondes, que l’apropen als 2000 punts d’ELO, que, de moment, se li resisteixen. És qüestió de perseverar, a veure si aconsegueix acabar l’any com un nou 2000 del club. Al final es va classificar en el lloc 22è entre 162 escaquistes, la qual cosa no està gens malament.

DaniPeiron_SantMarti2014_7_0042

Dani Peirón en el final que va guanyar contra Daniel Negreira Rodríguez. (Foto: Pau Pascual Duran.)

En l’article he afegit un parell de fotos del torneig. Podeu veure tot el reportatge fotogràfic, ronda a ronda, si cliqueu l’enllaç. Les fotos són obra d’en Pau Pascual Duran, a qui vaig tenir el gust de conèixer —i de jugar contra ell— en el torneig del Foment Martinenc. A banda de bon fotògraf, també escriu sobre els escacs: en el seu Viaje al ajedrez trobareu tot un seguit d’articles sobre la nostra afició, tots ells força interessants. Fins i tot podreu llegir un reportatge molt complet sobre Capablanca i els segells.

Open Vila de Sitges

A banda del “Torneig Iris” també teníem un company competint en el Torneig de Sitges. Es tracta d’en Daniel Montoya, que va participar-hi en el grup A. Els rivals eren d’alt nivell, i en Daniel, que feia poc que havia estat operat, es va voler posar a prova. El resultat no va ser l’esperat i les seqüeles de la intervenció quirúrgica no el van permetre jugar en plenitud de facultats, acabant el torneig amb 1½ punts, fruit de tres taules.

He començat aquest article amb una anècdota i l’acabaré amb una casualitat estranya —potser no creieu en les casualitats?—. Per escriure aquestes modestes cròniques normalment m’imprimeixo els resultats del torneig i dels «doblados» que hi juguen per poder tenir les dades a l’abast. El servidor Chess-Results està abonat a la publicitat de Google i, curiosament, en el full corresponent a les dades d’en Daniel Montoya m’hi apareix l’anunci d’una investigació sobre l’ictus. Casualitat? Qui ho sap… Potser sí que existeixen les meigas.