S’ha acabat. La Lliga Catalana d’enguany ja ha acabat a la nostra seu, un local ampli i lluminós amb dos espais ben diferenciats: a l’esquerra, segons s’entra, la zona VIP (Very Important Players), on juguen els nostres dos primers equips. Ambdós han complit amb el que hom esperava d’ells. L’equip «A» va sumar un nou punt en derrotar el Sant Joan Despí «B» per un contundent 5½ a ½, amb només unes taules d’en Manel Santolaria. L’equip «B», per la seva banda, aconseguia la victòria per 4 a 0 contra el Gran Penya «C».

A la dreta de la sala, per contra, aquest diumenge tenia lloc la reunió anual de la Coral Cantaire de Sant Ildefons. Tenors i barítons afinant les seves veus de cara a la propera Setmana Santa, època de reflexió i penitència, la qual cosa va fer que es desplegués la mampara acústica separadora, per tal de minimitzar l’efecte dels gorgoritos dels cantants.

Quino_TarzanComençarem, aquest cop, per l’equip «D». D’entrada, en Jesús Salvador es deixava una torre i el seu contrincant li agraïa efusivament l’obsequi, tot i que no fossi el seu aniversari. En Xavier Santolaria acabava perdent també una partida en què comptava amb peça de més i crec que també algun peó. En el seu descàrrec, però, cal dir que estava afectat per la síndrome d’ET (escurat de temps). L’equip rival, el Congrés «F», s’encomanava també de la diada cantaire i el contrincant d’en David Guirado no veia un doble de cavall amb escac i pèrdua de la dama. L’1 a 3 final ens allunya definitivament de l’ascens, que serà probablement pel Molí Nou «B», tot i la petita punxada que van patir aquesta jornada.

A l’equip «C» no volíem ser menys i també participàvem amb la Coral. En Manuel Cardoso es deixava passar un peó i acabava perdent la torre i la partida. Però el premi al millor cantant del cor se l’enduia un servidor. En una posició clarament guanyadora —el Fritz, en aquell moment, assenyalava un avantatge de 8.66—, se m’apareixien els fantasmes i, veient un mat inexistent, abandonava la partida i li regalava el punt al meu rival. El marcador final encara se salvava amb un 2 a 2 contra el Navarcles «B», gràcies a la victòria d’en José María Archilla, qui, fruit potser de la seva recent paternitat, va posar “un punt” de seny i de responsabilitat a l’equip. (Posteriorment, per cert, ens va presentar la seva filla Ainhoa mentre li ensenyava les partides que restaven.)

Hoedown (Live in Anaheim, 1974) by Emerson, Lake & Palmer on Grooveshark

I ara, les bones notícies: ja tenim, matemàticament, equip a 1a. Tal com ens indicava en Javier Márquez, company del Viladecans, en la crònica anterior, només ens mancava ½ punt per pujar i ja l’hem aconseguit. I la primera plaça, que dóna opció a jugar el play-off, està gairebé assegurada per la diferència de Sonnen amb el segon classificat, el Santpedor «C».

L’equip «B», com dèiem, es jugarà l’ascens la propera setmana contra el Cornellà «F». Però, gràcies al punt que aquests es van deixar en el darrer enfrontament, partim amb l’avantatge que un empat ja ens faria quedar primers. Malgrat tot, és millor no confiar-se, perquè el rival de ben segur que jugarà hipermotivat per la rivalitat local.

Com he esmentat abans, aquesta ha estat la darrera jornada a casa i, com cada any, l’aprofitem per fer la foto oficial de la temporada. De moment, aquí us deixo la dels «dobladitos», que van fer cas de les nostres recomanacions i es van abillar amb la seva samarreta del Peón Doblado. La setmana que ve podrem veure la foto conjunta amb tots els jugadors —llevat d’aquells que van marxar abans per participar en una calçotada—. I esperem donar-vos encara més bones notícies i proclamar el pitxitxi de la temporada, que enguany està més renyit que mai.

2014FotoDobladitos