90 dies sense pluja i plou justament quan juguem fora. Serà millor que no ho esbombem massa, no sigui que el Servei Meteorològic de Catalunya obligui la Federació a fer-nos jugar sempre lluny de casa.

L’equip «A» jugàvem a Pallejà, un dels co-líders del grup i candidat a l’ascens. Primer de tot —noblesa obliga— els vam demanar disculpes per la incompareixença del nostre 3r equip a la 1a ronda. Després de fumar un cigarret amb un cel serè, ens vam asseure per començar el matx més igualat de la jornada: només 3 punts d’elo de mitjana a favor nostre. L’inici va ser força bo: victòries d’en Daniel Montoya, plenament recuperat de l’ensurt que ens va donar, i d’un servidor en un final de peons en què vaig aconseguir l’oposició després d’un zugzwang del meu contrincant. La partida d’en Diego Flores semblava ben encarrilada… però no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. En Ramón Fuentes i en «Jorda» hi posaven emoció, i en Dani Llargués ens tornava a col·locar per davant en el marcador: 2-3. En Manel Santolaria lluitava contra els elements, però no podia evitar la derrota. I en Marc Alquézar, que, per un cop —i sense que serveixi de precedent— va arribar a l’hora, va acabar perdent un final amb sacrifici de dama del rival per aconseguir l’oposició —que n’és d’important en els finals!—, coronar un peó i guanyar la contesa. Tot quedava en mans d’en Diego Flores, que lluitava contra en Carles Martín, un nen que jugava al límit del precipici. Fins i tot va arribar a aturar el rellotge quan només li quedava un segon. I aquella partida que pintava tan bé es va anar complicant i finalment queia del cantó dels nostres rivals, deixant-nos amb un pam de nas i sense massa ganes de cantar.

L’equip «B» es va desplaçar fins a Manresa per competir contra el Catalònia «C». No sé ben bé com van anar les partides. La primera informació que vaig rebre ja era d’un 3-2 en contra, amb victòries dels “comodins” Martí Aguilà i Marco Antonio Buitrago. L’empat estava a les mans d’en Roberto de la Fuente, però no va ser possible. Tot i així, hem pujat fins a la 4a posició gràcies al Sonnenborn-Berger.

L’equip «C» es va dirigir al barri barceloní de les Corts per enfrontar-se a l’Espiga de les Corts «D». L’Íker Alcalde i en Miguel Moreno no van aconseguir imposar-se als seus rivals. Però els acompanyava el seu “profe”, en Jesús Martínez. Com ja vaig dir, és dur com una roca i ni ressacós de la nit anterior (va estar celebrant el seu 20è aniversari —juventud, divino tesoro—), el seu contrincant aconseguia batre’l. És el primer punt de l’equip: ja ho diuen que a la tercera va la vençuda.

LC2016_ronda3_MiguelFinalment, cap a Badalona se’n va anar l’equip «D» per disputar el matx contra el Badalona «D», també amb només tres efectius: els Cabrillana pare i fill i l’Agustí Compte. I un resultat força satisfactori: 2 a 2, amb la primera victòria de l’Agustí i l’estrena a la Lliga d’en Miguel Cabrillana, que li reportarà un guany de 32 punts d’elo. L’única derrota va estar la d’en Luis Miguel Cabrillana contra en Ramon Garcia Dils. Però aquest ja duia dues incompareixences, així que, segons indica el punt 10 de la circular CAT 01/2016 de la Federació, l’equip hauria incorregut en alineació indeguda. Veurem què en diu l’FCE.

La setmana vinent ens visitarà el Sant Boi «C». Veurem una nova partida entre Alquézars? Ho desvetllarem d’aquí a set dies.

Campionat de Catalunya d’edats

Penúltima jornada del torneig i els resultats no van acompanyar gaire. En el sub-14, en David Romero aconseguia unes taules en la primera partida, però perdia la segona. Les anàlisis posteriors ens van fer veure una bonica combinació que li hauria permès quedar amb avantatge (torre, alfil i cavall contra dama), tot i que cal dir que no era fàcil de calcular.

En el sub-12, la Lucía Enríquez gaudia d’un bye inicial que li permetia dormir una mica més. La seva única rival del dia, la Ivet López, però, no li deixava sumar un nou punt, malgrat algunes dificultats a l’hora de rematar la partida.

En el sub-10, l’Aítor Jiménez es quedava en blanc (tot i que va jugar amb la seva disfressa de carnestoltes, tota negra). I malgrat la bona posició aconseguida en la darrera partida, que no va saber aprofitar.

I acabarem amb el sub-8. En Miguel Cabrillana, un jugador eminentment ofensiu, assolia unes posicions d’atac immillorables en les dues partides. Però, incomprensiblement, es feia enrere. I ja sabem què passa quan desaprofites les ocasions: el rival es recupera i t’acaba guanyant, que és el que va succeir. La Irene Planella va perdre la 1a ronda i a la 2a es va trobar amb una situació imprevista: el seu contrincant, no sabem ben bé per què, va començar a plorar perquè no volia jugar i l’àrbitra el va haver de consolar. De vegades oblidem que són nens i no tenim en compte el que desitgen de debò. En Biel Gallardo va guanyar novament per incompareixença. Però després va jugar la seva millor partida en el torneig. Lamentablement va cometre dues jugades il·legals i només va aconseguir mig punt, gràcies a que al seu rival tan sols li quedava el rei.

Finalment, l’Ivan Planella va ser l’únic en obtenir els dos punts, el primer contra el Miguel, en una partida que va tenir força malament però que va acabar salvant. D’aquesta manera es col·loca com a líder en solitari i amb moltes possibilitats de guanyar el seu grup d’edat.

La setmana vinent es disputarà la darrera ronda i esperem celebrar la seva victòria i la de tots els altres «dobladitos» i «dobladitas». En qualsevol cas, creiem que l’experiència haurà estat força positiva, sobretot per a aquells i aquelles que s’estrenaven en competicions oficials. Pares i mares, porteu les vostres càmeres que, en acabar, farem la foto de tots ells amb les seves medalles i, esperem, algun que altre trofeu.