Més que un Black Sabbath, aquest diumenge va ser un Black Sunday. Condicionats per les baixes i per les alineacions, els tres equips «doblados» van perdre els seus respectius partits. Així que, com que estic amb la moral baixa, deixo només els resultats:

Peón Doblado «A»Colònia Güell3½-4½

Peón Doblado «B»Ribes1-5

Peón Doblado «C»Bellvitge-L’Hospitalet «D»0-4

Com heu vist, els marcadors no donen per massa alegries. I, a sobre, quan arribo a casa i m’assec a dinar, donaven la notícia de la mort d’en Jordi Tardà, un dels millors comentaristes i crítics de rock de casa nostra. El que he dit: un Black Sunday, que no és pas cap còctel (que jo sàpiga).

Jordi TardàAixò no obstant, sí que vam tenir una alegria: en el cinquè tauler de l’equip «B» jugava en David Romero, un dels nostres «dobladitos» més avançats. I va aconseguir una meritòria victòria, fruit, en part, de l’excés de confiança del seu rival (1849 d’ELO català), però també del bon joc demostrat pel nostre company. Us deixo la partida perquè pugueu veure-la.

D’entrada, amb un doble de cavall a rei i dama emparat en la clavada del peó de cavall rei (columna g), guanyava la dama. Però el que podia haver estat un cop de sort, es va veure de seguida que no era així: en David tenia les idees ben clares. Després dels canvis de peces i de la simplificació, el seu rival va provar d’ensarronar-lo amb un mat a la 8a fila, però en David no es va deixar enganyar i, amb una jugada profilàctica —com diria en Marcelo Panelo—, va evitar l’esmentat mat i l’entrada de la torre a la 7a fila. El seu contrincant, davant d’aquesta situació, va haver d’admetre la seva derrota i abandonar.

Black Sabbath by Black Sabbath on Grooveshark

En fi, l’equip «A», a patir —no seríem el Peón Doblado, si no—, i l’equip «B», perdudes gairebé totes les possibilitats d’ascens —l’alineació segurament no va ser la més adequada tot i les circumstàncies desfavorables—, almenys manté la categoria de forma matemàtica. Paraula de Stone (per cert, si algú vol llegir el llibre, l’hi puc deixar).