De l’Hospitalet a Martorell, en Carrilet (o FGC, segons el nom oficial), dos “doblados”, l’Eduard Calbet i l’Ignasi Archs, vam anar a disputar el Torneig de Martorell amb la intenció de fer el millor paper possible dins del grup C, per a jugadors fins a 1824 d’ELO català.

I ho vam fer. Però abans de la crònica “doblada”, una anècdota que es va produir a la 1a jornada. En el grup A, reservat a jugadors amb ELO català superior a 2000, s’hi va inscriure en Daniil Dubov, un jove GM rus de 16 anys amb 2600 d’ELO FIDE. La seva participació va sorprendre l’organització, a qui els va dir que portava un temps a Catalunya i que probablement fitxaria pel CE Llavaneres.

Així les coses, començava la seva partida amb en Juan Bosco Prats, jugador amb “només” 1992 d’ELO FIDE. Al cap d’una estona s’hi apropaven en Raúl Rodríguez i l’Adolfo Ruiz, amics del CE Sant Joan Despí i històrics del Torneig del Viejo Piano, i s’adonaven que en Daniil ja no tenia la dama. Van pensar que l’havia entregada en una d’aquelles combinacions que només els GM són capaços de veure, però no, no era pas així. La crua realitat era que l’havia perduda i poc després perdia també la partida, alegrant-li la tarda al seu rival. No tots els dies es guanya un GM!

Però es va descobrir el pastís. El jove GM rus, ni era rus, ni era GM. Això sí, era jove, un jugador de 20 anys, en Jaume López Nortes, amb 1700 d’ELO català. Tot va ser una broma o potser una juguesca. Esperem que, a partir d’ara, no ens demanin que juguem amb el DNI a la boca, com en temps pretèrits.

L’Eduard, amb el trofeu que l’acredita com a guanyador del grup C.
(Foto: Carles Calbet.)

I anem al que ens interessa. Els nostres companys saldaven les dues primeres partides amb victòria. I, coses del sistema suís (i dels programes que l’implementen), a la 3a ronda els tocava enfrontar-se. De tan bé que es coneixen, realitzaven els 11 primers moviments a tal velocitat que els contrincants dels taulers adjacents ja sospitaven que les taules estaven pactades. Però no era així i la parella d’alfils de l’Eduard feia estralls en la posició de l’Ignasi, que acabava perdent la partida. (Podeu veure-la a la pàgina d’Activitats individuals.)

Això col·locava l’Eduard, gràcies al Buchholz, líder del grup, posició que ja no abandonaria fins al final, tot i un petit ensurt a la darrera ronda, en què, després d’entaular, podia haver perdut el primer lloc. La derrota del seu perseguidor, però, el feia guanyar el grup C de forma brillant, sense haver perdut cap partida.

L’Ignasi, per la seva banda, perdia novament a la 5a ronda després de plantejar-li la defensa Alekhine (1. e4, Cf6) a un jove jugador de bàsquet (tots dos esports no són pas incompatibles) que la coneixia perfectament, ja que també la juga. Després d’unes taules a la 6a ronda, la cosa no pintava gaire bé. Però guanyava les tres darreres partides, li feia pujar el Buchholz a l’Eduard i acabava el torneig amb 6½ punts, en la 9a posició, a tan sols mig punt dels dos primers classificats.


En fi, un molt bon resultat dels “doblados” en un torneig de caire eminentment familiar, amb mares, pares, fills i filles, germans i, segurament, també cosins i cosines jugant en els diversos grups en què s’estructura el Torneig de Martorell.