…però sí; per la mínima, però sí; justet, però sí… HEM ACONSEGUIT L’ASCENS A PRIMERA!!! I per la porta gran, sense haver d’esperar a veure quants quarts pujaven. Tercers per mèrits propis i gràcies també a alguna carambola a tres bandes: la victòria del Molí Nou contra el Sitges “C”, previsible, i la no tan previsible punxada de l’Incresa contra el Gavà “B”, que, malgrat aquest darrer empat, no aconsegueix salvar la categoria.

La pel·lícula del nostre enfrontament contra el Castelldefels “B” va anar així —o almenys així me l’han explicada—: d’entrada, el Ramon perdia la seva partida i les coses no pintaven massa bé. Però només era un miratge, ja que ràpidament en Flores, el Dani i l’Eduard guanyaven les seves. Resultat: 1 a 3 i esperançats. El Xavi signava unes taules i ja només estàvem a un punt de la victòria, punt que anotava en David Guirado i ja podíem respirar. El punt del matx era nostre i la quarta plaça, de moment, també. Després en Jorda perdia la seva partida en un final de problema de diari, però davant hi havia un tauler i no la premsa. I finalment en David Julià, justet de temps —com és habitual— acabava perdent també amb el seu rival. Resultat final: 3½ a 4½ i l’ascens a tocar, ja que en aquells moments no coneixíem els altres resultats. Resultats que, després, ens van donar l’ascens directe. Podeu veure el quadre amb la classificació final clicant en aquest enllaç.

Els nostres “dobladitos“, per la seva banda, no aconseguien puntuar davant del Peona i Peó “B”. Però en la seva estrena en competicions oficials, creiem que no han fet un mal paper. Han agafat taules —un mot ben apropiat, en aquest cas— i han anat aprenent de cara al futur. Fins i tot un d’ells —millor dit, una d’elles, l’Andrea— apareixerà en les noves llistes d’ELO amb un parell de punts més. No és gran cosa i segurament tampoc no és massa important, però és un al·licient, per ella, per nosaltres i pels seus companys, per continuar en el camí traçat i seguir aprenent i progressant.

Finalment, ens queda proclamar el pitxitxi d’enguany. Em fa una mica de vergonya, però ha estat l’Ignasi, és a dir, un servidor. Avantatges de jugar als darrers taulers, tot i que no hi ha partida fàcil i sempre cal jugar amb la màxima concentració i, sobretot, pensant en l’equip i en sumar punts que ens condueixin a la victòria. I, aquest any, amb un premi afegit: l’ascens, per fi, a Primera provincial.

Enhorabona a tots els socis i jugadors i gràcies, també, a tots aquells que han col·laborat amb nosaltres, sigui amb les seves opinions, el seu treball o el seu encoratjament.