PostHeaderIcon A cal sabater

febrer 1st, 2017 Autor: Ignasi Archs

…sabates foradades (de camussa blava). O, com dirien en castellà, en casa del herrero, cuchillo de palo. Tant demanar a tothom que ens enviï fotos de la jornada i al final qui se n’oblida sóc jo. I això que no havia d’estar pendent de la meva partida, ja que vaig descansar. En fi, la setmana que ve hi posaré remei. Ara toca parlar de la diada del diumenge, una jornada no tan satisfactòria com l’anterior, malgrat el resultat global de 18 a 8 aconseguit.

L’equip «A»

El primer equip arribava motivat i l’enfrontament contra el Cadena no va estar senzill; ans al contrari, molt igualat. Començàvem amb la complicació de posar en temps uns rellotges que es resistien a sumar l’increment i acabàvem amb un Emilio amb actitud guanyadora, dient que la seva partida la guanyava o la perdia, però que anava fins al final. I el final va ser taules. Gran el xilè, que deixava clara la necessitat de lluitar.

L’enfrontament començava amb les meves taules després de rebutjar un peó de més i, de forma errònia, voler pressionar. La derrota estava a prop i vaig poder maniobrar per pactar l’empat amb dificultats de temps del rival i jo amb peó de menys. Arribaven les taules de Montoya i de Rubén, i és que aquest diumenge no ha estat un bon dia pels tres. O sí. Depèn de com es miri. Dani cedia en la posició després d’un desenvolupament millor del rival i Magallanes guanyava una siciliana amb blanques en la qual el seu rival va jugar amb minut i poc gran part de la partida.

Escacs, CornellàI aquí ens detenim, ja que cal felicitar Santolaria, qui, després de la partida de l’anterior setmana, es va saber sobreposar i guanyar qualitat i un final de cavall contra torre. Vindran més punts d’en Manel. N’estem segurs. I Francisco Olivares, jugant fi i posant pressió en la posició després de canvis de peces, va anar guanyant peons, apuntant-se el punt amb negres. El final d’Emilio ja el coneixeu, i és que avui ha demostrat el que cal tenir si volem pujar: actitud. Resultat: 3 a 5. Cal patir per fer-nos més forts. [Iván Humanes, Barcelona]

L’equip «B»

Iniciava la seva participació a la Lliga després de la jornada de descans. I el resultat va ser immillorable. Bé, potser un pèl millorable: 5 a 1, a falta del punt d’en Jorda, que es va complicar la vida en el final i va permetre al seu rival, en una posició que semblava taules per escac continu, canviar les dames i, amb peça i tres peons de més, obligar el nostre company a rendir-se. Els punts van anar caient seguint una seqüència numèrica —ja sabeu com m’agraden—, tal com em va fer notar en Jose Archilla. El primer es va deure a la plaça vacant del Berguedà «B». Jordi González no va poder estrenar-se davant del tauler, però el seu punt també compta. Byron segueix amb la seva progressió i assolia el segon punt en el 5è tauler. Al seu costat, Jose Archilla, amb dues peces d’avantatge, assegurava l’empat. Ramón lluitava, amb peó en 7a, contra el peó en 6a del rival. Dit així, semblaria un final fàcil de guanyar pel temps de més, però la posició era força complicada i calia jugar fi. Finalment la partida es decantava al nostre favor i ja ens donava la victòria.

Tauler a tauler, arribem al segon, on Diego Flores no ho tenia fàcil. Peons doblats i el rei molt desemparat propiciaven l’atac de l’adversari. Però Diego és un lluitador i no dóna mai una partida per perduda (i en dono fe per les diverses vegades que ens hem enfrontat; de fet, li recordo poques taules). Així, aconseguia guanyar un peó, mantenint l’avantatge fins a guanyar el matx. Només va mancar el punt d’en Jorda, com he comentat al principi. Un bon començament, això no obstant, que ens situa en la lluita per la primera plaça del grup.

L’equip «C»

Res a dir. Jornada de descans. La propera setmana sí que ja jugarem tots els equips i la crònica serà completa.

L’equip «D»

Escacs, CornellàÈxit total dels nostres companys: Francisco Rivas, Marco A. Buitrago, Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso assolien els quatre punts davant del Súria «B». Malgrat el llarg desplaçament, encara van arribar a temps de veure el final de la partida d’en Jorda. Aquesta victòria ens situa en la 2a posició del grup, tot i que queden rivals difícils i caldrà lluitar fins al final, en què ens enfrontarem al Sant Feliu «C», el líder actual.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», en canvi, no van poder puntuar davant del Sant Joan Despí «B», líder actual i possiblement l’equip més fort del grup, candidat clar a l’ascens. Els falta encara controlar millor el temps i adonar-se que poden pensar més estona abans d’efectuar el moviment. És un error que tots hem patit —i que alguns pateixen encara: fixeu-vos en la foto de l’equip «D»— i que caldrà anar corregint en les classes. Tanmateix, del que es tracta en aquest equip «E» és justament que vagin aprenent el ritme competitiu i de ben segur que en Gerard Pérez, David Romero, Miguel Moreno i Iker Alcalde, els nostres joves companys, n’hauran pres bona nota. Malgrat la seva edat, el seu joc és molt bo i acabaran aportant molts punts a qualsevol dels equips del Peón Doblado en què acabin jugant.

El Comarcal

D’aquí a quinze dies us comentaré com ha anat la participació dels nostres «dobladitos» en aquest torneig d’edats. De moment, però, us avanço, que, en les dues jornades que ja s’han disputat (un total de tres o quatre rondes, segons el cas), tenim alguns companys en les posicions capdavanteres. Esperem que les mantinguin i que acabem celebrant l’èxit de la seva participació.

PostHeaderIcon L’arbre dels desitjos

gener 24th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Primera crònica d’aquesta nova temporada de la Lliga Catalana. Com que enguany no podré seguir gaires partides, m’hauré de basar en els comentaris que els «doblados» i «dobladitos» (pares i mares, en aquest cas) em facilitin via WhatsApp i en les actes dels encontres. En algun cas, però, disposaré de corresponsal oficial, com és el cas de l’equip «A», que compta amb l’Iván Humanes, periodista acreditat a tal fi. Així que iniciarem la primera jornada amb el seu escrit sobre:

L’equip «A»

«La primera jornada de la Lliga Catalana es presentava per a l’equip «A» amb la incògnita de com funcionaria un equip renovat en els primers taulers. La resposta ha estat evident: 7 a 1 contra l’Esplugues. És cert que el rival han vingut minvat amb diverses baixes pel que fa al seu equip de gala, però les sensacions han estat molt bones. Daniel Montoya feia el primer punt amb d4; el seu rival, absent, ens ha donat aquest primer punt de comoditat. Mentrestant, la lluita en els altres taulers s’anava perfilant. Emilio Carrasco guanyava el segon amb un atac devastador, amb aquesta intenció ja des de les primeres jugades. Iván Humanes feia el tercer punt després de sortir amb més avantatge de l’obertura, una Siciliana amb negres. Rubén Martín i Gustavo Magallanes aplicaven la mateixa tècnica per guanyar peça de més després de buscar horitzontals i diagonals per clavar i deixar la peça contrària sense protecció. Gran tècnica. Quart i cinquè punts que ratificaven el bon moment de forma d’aquests jugadors. Dani Llargués maniobrava i maniobrava fins a aconseguir una posició guanyadora, indefensable per al rival i que va explotar quan havia de fer-ho. Bona partida. Sisè punt que feia preveure un marcador d’escàndol. Manel Santolaria i Francisco Olivares lluitaven per a això en les últimes partides. Francisco i Jordi Planella van jugar la partida més oberta i perillosa de la trobada. Olivares va guanyar qualitat en els primers moviments i va jugar fi per rebutjar les amenaces de Planella fins a guanyar en una partida “perillosa”. Enorme joc ens han brindat, sens dubte. I Santolaria, amb avantatge en el 95 per cent de la partida, va errar en un dels moviments i es va deixar el punt. Confiem, tanmateix, que puntuarà bastant, ja que, malgrat el resultat, ha demostrat estar en forma. Això acaba de començar i caldrà estar atent i en forma, puix l’objectiu és clar: pujar de categoria.» [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «B»

Va jugar contra la plaça vacant. 6 a 0. Punt i final.

L’equip «C»

Peón Doblado, CornellàDes de diversos llocs del país ens vam desplaçar fins a Santa Eulàlia de Ronçana per disputar la primera ronda contra l’equip del Vall del Tenes «E». En una sala àmplia, còmoda i amb bona calefacció ens vam acomodar per jugar les partides. En el quart tauler, Manuel Cardoso sumava el primer punt, amb el propòsit personal de sumar elo aquest any. Poc després Ignasi Archs guanyava el seu matx, que es podia haver enllestit força jugades abans amb una mica més d’ambició en l’atac. Mentre esperava la resolució de les altres partides, vaig sortir a fumar i em va sorprendre, just davant del Centre Cívic i Cultural La Fàbrica, l’arbre que podeu veure a la foto i que estava farcit de targetes penjades amb bons desitjos per a aquest nou any. Potser sigui un bon presagi.

Jesús Martínez, engripat encara, tenia una posició complicada que segurament es podia haver guanyat, però l’afecció vírica va fer que acceptés les taules que li va oferir el seu contrincant. És qüestió de sumar punts. Quedava ja només en David Guirado, lluitant contra l’Àngel Boixader, un jugador de 92 anys amb molta energia. És el que fa gran el nostre esport, que és apte per a tots el públics, independentment del seu sexe, de la seva edat, del seu origen o de les seves creences. Finalment en David va aconseguir vèncer i tancar el marcador amb un 3½ a ½, un bon començament per l’equip.

L’equip «D»

Gairebé aconsegueix el ple contra el Cervelló «B». El resultat de 3 a 1 es deu a què l’Agustí Compte es va despistar i no va venir a jugar. Però els altres companys sí que van obtenir la victòria: Francisco Rivas i la família Buitrago, pare i fill: en Marco continua sumant elo, i aquest cop disputant el matx, ja que l’anterior temporada es va trobar uns quants taulers buits; el seu fill Sebastián també ha començat amb bon peu la seva primera participació en la Lliga i d’ell n’esperem que sumi punts i augmenti el seu elo inicial, ja que mai no havia estat federat.

La més contenta va ser l’Aitana García Márquez, la rival de l’Agustí, que no va haver de pensar gaire per sumar el punt. No sé si, fruit de l’emoció, també es va despistar i es va oblidar la motxilla. Per sort se’n va recordar poc abans que marxéssim i li vam poder tornar. Aitana, aquest any t’esperem al Torneig de Halloween. Segur que, com em vas dir fa uns mesos, vindràs molt ben disfressada i t’enduràs el trofeu a la millor disfressa. Anima’t!
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «E»

És l’equip dels «dobladitos». Bé, i algun adult de tant en tant. Se’n van anar a jugar contra el Molí Nou «B» i no ho van fer gens malament. Miguel Moreno i Miguel Cabrillana van perdre amb negres, aquest darrer per jugar amb massa pressa segons em van dir. Però amb blanques les coses van ser molt diferents. L’Íker Alcalde vencia el seu rival, una victòria que li reportarà 29 punts d’elo. I en Luis Miguel Cabrillana, el pare del Miguel, guanyava també el seu punt, en aquest cas contra en Biel Castaño, que esperem que estigui gaudint del cotxe d’scalextric que va guanyar en la darrera Trobada que vam organitzar. El resultat final, 2 a 2, també és molt esperançador.

Conclusió final

Sumant els punts de tots els nostres equips, ens dóna un resultat global de 21½ a 4½. Impensable fa uns anys. I que ens aferma en la idea que estem en la bona línia.

Abans de començar la Lliga vam somniar en l’ascens de diversos equips. Potser només era la nostra imaginació. Però haurem de començar a pensar que els somnis es poden fer realitat.

PostHeaderIcon Alimenta el teu cap

gener 19th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Portàvem tot un any esperant-la i ja ha arribat: la Lliga Catalana comença aquest cap de setmana, si el tiempo y la autoridad no lo impiden. Així que mengeu bé i alimenteu les vostres neurones —en sentit literal—.

De moment, aquest proppassat diumenge es va celebrar la fase territorial de Barcelona de la Copa Catalana. Un total de 135 equips i més de 700 jugadors i jugadores aplegats a les Cotxeres de Sants. Els nostres equips «A» i «C» començaven en els llocs 74è i 132è respectivament. I Alícia ens va transportar al País de les Meravelles [no us perdeu l’enllaç]. L’equip «A» es va enfilar fins al 22è lloc, amb 21½ punts, tot un rècord que ens va proporcionar el primer trofeu de la temporada: subcampions de Barcelona de 1a categoria i classificats per a la final de Catalunya, que, si no vaig entendre malament, es disputarà el mes d’abril a les comarques de Tarragona. L’equip «C», per la seva banda, va pujar 28 posicions, quedant en el lloc 104è, amb 15½ punts, que podien haver estat un més que ens hauria classificat també per a la final. De seguida us ho explico.

Peón Doblado «A»

Conformat per sis jugadors, Francisco Olivares, Emilio Carrasco, Gustavo Magallanes, Dani Llargués, Iván Humanes i Marc Alquézar, van aconseguir, com he dit, el segon lloc de la categoria, superats només pel primer equip de Vall del Tenes en el quart desempat, el que dóna fe de l’enorme igualtat entre ambdós equips. Volem felicitar l’equip de Vall del Tenes «A» pel premi obtingut i esperem retrobar-nos i competir directament amb vosaltres en la final.

A la pàgina de la Copa Catalana (Activitats per equips) trobareu els enllaços on podreu veure la classificació final, els resultats dels nostres equips «A» i «C» ronda a ronda i els resultats personals de cadascun dels «doblados» i «dobladitos».

L’èxit que la pastilla que fa créixer ens va proporcionar es pot copsar ràpidament donant un cop d’ull a la llista final: vam superar un munt d’equips de Preferent, 1a Divisió i 2a Divisió i fins i tot un parell de Divisió d’Honor, si bé cal dir que eren els segons equips dels respectius clubs. Les tres noves incorporacions de l’equip «A», que, conjuntament amb en Rubén Martín, en conformen el nucli dur, van donar els seus fruits i ens auguren una temporada molt reeixida.

Peón Doblado «C»

Enguany ens vam decidir a inscriure un segon equip en la 3a categoria i l’experiència no ens ha defraudat gens. Pel matí vam comptar ni més ni menys que amb set «dobladitos»: David Romero, David Álvarez, Unai Jodar, Miguel Moreno, Miguel Cabrillana, Iker Alcalde i Aitor Jiménez. Tals eren les ànsies de jugar i competir de tots ells. Es van anar tornant i van sumar 4 punts a l’equip. Oficialment, perquè a l’Aitor li van pispar una victòria que, segons l’equip rival —el Congrés «C», de 1a categoria—, no ho era perquè havia comès una jugada il·legal. No ho vam veure, però confiem en el nostre jugador i els pares i mares que l’acompanyaven. I també en l’anotació de l’acta, on constava inicialment el seu punt, però que es va rectificar dues rondes després per una reclamació del seu contrincant que l’àrbitre va atendre sense ni tan sols consultar el nostre delegat. Per sort existeix la justícia universal i aquest punt robat va fer que a la 3a ronda —ves per on— s’haguessin d’enfrontar al nostre equip «A», que no va perdonar i va guanyar per un contundent 4-0.

Malgrat aquest entrebanc —per dir-ho d’alguna manera—, els nanos s’ho van passar força bé. Destacaríem els dos punts d’en David Romero en tres partides i l’estrena competitiva de l’Unai Jodar, tot i que no va poder rubricar-la amb una victòria.

Per la tarda hi vam participar mitja dotzena de «doblados» més, tots sèniors, alguns molt sèniors: Byron Zambrano, Ignasi Archs, Francisco Rivas, Marco i Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso. La tàctica del submarí va funcionar gairebé a la perfecció i entre els sis vam assolir 11½ punts més, per totalitzar-ne 15½. Llàstima del punt de l’ela geminada, que ens hauria col·locat en la 4a plaça de 3a categoria, donant-nos l’accés a la final de Catalunya. El millor «doblado» va ser en Marco Antonio Buitrago, pitxitxi de la temporada anterior, amb 3 de 3. Remarcable també l’estrena del seu fill Sebastián, amb 3 de 4, si bé un d’ells va ser per plaça vacant.

Peón Doblado Copa Catalana

Alguns dels integrants dels equips del Peón Doblado a la Copa Catalana. D’esquerra a dreta: Ignasi Archs, Gustavo Magallanes, Dani Llargués i Iván Humanes. Foto: Marcelo Panelo.

I això és tot el que va donar de si la Copa Catalana. Això i, esclar, el trofeu aconseguit, important pel seu valor simbòlic, ja que, estèticament, el disseny no podem dir que sigui massa afortunat.

A les properes cròniques comentaré les incidències de la Lliga, amb l’ajut dels meus corresponsals, ja que, com vaig dir, enguany no jugarem tots els equips junts i dependré de les informacions que em facilitin. I parlaré també de la participació en el Comarcal dels cinc «dobladitos» que s’hi han inscrit: David Romero, David Álvarez, Miguel Cabrillana, Aitor Jiménez i Biel Giles.

Acabo. Però recordeu el que diu el liró: Feed your head!

PostHeaderIcon No us desitjaré un bon any…

gener 12th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Perquè estic plenament convençut que ho serà. Pel Peón Doblado, almenys. A pocs dies d’encetar la Lliga Catalana, ja sabreu que enguany hi presentem cinc equips. Cinc! Pocs clubs de Catalunya compten amb la lletra «E». Amic Javier, ja saps que agraeixo moltíssim els teus comentaris, però em sembla que aquest cop no m’hauràs de rectificar si dic que és la primera vegada que inscrivim tants equips. A més, com a aperitiu de la Lliga, aquest cap de setmana es juga la Copa Catalana, amb dos equips del club presents, un a la 1a categoria i un altre a la 3a. I amb possibilitats d’accedir a la final de Catalunya. En això hi tenen molt a veure els reforços d’aquesta nova temporada, en què tindrem tres equips que, a priori, gaudeixen de molts números per aconseguir l’ascens de categoria. Hem de ser prudents i cal respectar, òbviament, tots els equips rivals, però la temporada és molt il·lusionant.

Com de costum, a la pàgina de la Lliga Catalana hi trobareu el calendari i la informació actualitzada, setmana rere setmana, de la situació de tots els nostres equips. Aquest any hi haurà també una novetat: fins ara tot el Peón Doblado jugava a casa quan tocava; aquest temporada, però, degut en part al nombre d’equips, jugarem de forma alterna: A i D a casa i B, C i E a fora, i viceversa. Així que hi haurà escacs a l’Espai Esportiu tots els diumenges al matí. Un apunt pels equips que ens hagueu de visitar i no sapigueu on som. Podeu trobar-nos a la pàgina corresponent de la nostra web o, mitjançant el Google Maps, si cerqueu directament Peón Doblado, l’aplicació us donarà la nostra adreça exacta.

Abans de tot això s’han disputat tot un seguit de tornejos individuals amb participació de «doblados» i «dobladitos», que us comentaré de forma breu.

III Sunway Sitges Internacional Chess Festival

Un total de sis companys inscrits, tres en el grup A —ja fa temps que us vaig assegurar que tindríem «doblados» en els grups A— i tres més en el grup B. El primer classificat de tots ells ha estat en Francisco Olivares, Mestre FIDE que, provinent de Cuba, ocuparà el primer tauler del primer equip i a qui donem la benvinguda al club dels «doblados». En segon lloc, en Marcelo Panelo, Mestre Internacional argentí que potser l’any vinent ocupi el primer tauler del primer equip. I en tercera posició, en Gustavo Magallanes, Mestre argentí de moltes coses —d’escacs encara no, almenys oficialment—, que reforçarà el quart tauler de l’equip «A».

En el grup B, el primer classificat ha estat en Byron Zambrano, tot i el bye laboral que va haver de demanar. El resultat li reportarà 118 punts d’elo FIDE, gràcies a la k=40 que està aprofitant perfectament. La seva trajectòria és espectacular i ben aviat el veurem, segur, en el primer equip. Una mica més avall trobem el nostre estimat Daniel Montoya, en la seva preparació de cara a la Lliga. L’acompanyava, esclar, en Manel Santolaria. Tots dos tancaran els taulers del primer equip quan estigui al complet. I estic convençut que sumaran molts punts. La lluita pel pitxitxi serà aferrissada.

VI Obert de Nadal del Guinardó

En aquest torneig s’hi va apuntar dos companys, ambdós en el grup B: Marc Alquézar i Byron Zambrano, molt actiu en el tram final de l’any. Tant l’un com l’altre van acabar amb 4½ punts, si bé en el cas del Byron, amb dos byes demanats. Es deu haver pres una d’aquelles begudes isotòniques que diuen que et donen ales. (No diré el nom a no ser que esdevingui patrocinador del club.)

No vull deixar d’esmentar la bona participació d’un antic «doblado», en Daniel Peirón. Empatat en el primer lloc amb tres escaquistes més, va tenir la mala fortuna de comptar amb el pitjor desempat i es va haver de conformar amb la quarta plaça.

II Torneig d’Hivern d’Escacs actius de Sant Boi

Tres «doblados» vam disputar aquesta competició de semiràpides. Francisco Olivares, amb 6½ punts, va aconseguir la 3a plaça, perjudicat també pel sistema de desempat, ja que va quedar empatat en el primer lloc. Malgrat tot, és el seu primer trofeu com a membre del Peón Doblado. No cal que us digui que no serà pas l’últim.

A més distància trobem en Marc Alquézar, amb 4 punts, després d’haver disputat les vuit rondes sense arribar tard a cap d’elles, el que, en si, ja és tota una novetat. I amb 3 punts, un servidor, gens insatisfet amb el torneig realitzat, malgrat alguna imprecisió en alguna partida.

Peón Doblado, escacs

El podi del Torneig d’Hivern d’escacs actius de Sant Boi, amb el company Francisco Olivares a l’esquerra. Foto: Club d’Escacs Sant Boi.

Peón DobladoI Torneig Obert de Reis Club Escac Mat de Martorell

El mateix dia que l’anterior se celebrava aquest torneig de ràpides. Hi van participar un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i la família Planella al complet: Jordi, Ivan i Irene i també en Xavier, el germà bessó d’en Jordi.

Els resultats van ser espectaculars: Jordi Planella, segon de la general (maleïts desempats); Ivan i Irene Planella, primer i segona de la categoria sub-8 respectivament; i Miguel Cabrillana, millor sub-10. No està gens malament.

Sant Tornem-hi

Després d’aquest breu repàs al passat, reprenem el present. Recordeu: diumenge 15, Copa; diumenge 22, Lliga. Dissabte 21 comencen també les fases prèvies del Campionat de Catalunya per edats (el Comarcal, vaja). Els «dobladitos» que us hi vulgueu apuntar, aviseu-nos, tot i que volem prioritzar la Lliga i el Calculín, que es disputarà posteriorment. Donada aquesta duplicitat, enguany el club cobrirà el 50% de les inscripcions al Comarcal i al Calculín.

Us recordo també, per tots els que no l’hagueu vista, que el proper dimarts 17 de desembre, l’Espai VO projectarà la pel·lícula El caso Fischer. En les columnes de la dreta hi trobareu més informació.

Ja està. Poseu-vos les piles. O preneu aquella beguda isotònica que he esmentat abans. Us necessitem en plena forma per sumar punts en els equips del club durant la lliga regular i, tant de bo, en els play off posteriors. Som-hi!

PostHeaderIcon Gran matx

desembre 28th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Gibraltar. El penyal. Ple de mones, comme d’habitude. Primera ronda de l’Open Internacional. Taula u. La gran partida. Mingus Larssen, amb blanques, contra Marco Lavezza, amb negres. El campió del món arriba puntual. d4. Professional, ha estudiat el seu contrincant. Està afamat. No ha tingut temps de dinar. Però ara li’n sobra, de temps. Sap que el seu rival arribarà no abans que faltin cinc minuts pel primer control. Badalla. El fum és absent. Ja ningú no fuma a la sala de joc. S’aixeca. Mira el rellotge. Sí, li sobra temps.

Es dirigeix al restaurant de l’hotel. Farà un mos. Un mos? No. Demana la carta. Escull el primer plat. Quelcom lleuger. Una amanida. Amb oli de Jaén, potser. Se l’acaba. No ha deixat ni una oliva. El cambrer li retira el plat. I ara, què? Carn o peix? Consulta el maître. Li recomana peix. Sí, millor. El rap està deliciós. És l’hora dels postres. S’ho repensa. No és home de gran àpats. Amb un cafè en tinc prou —pensa. Sense sucre. Només unes gotes de llet. Badalla de nou. Tanmateix, ja no té gana.

Les parpelles li pesen. Així no es pot asseure davant del tauler. Puja a la cambra. Una migdiada li anirà bé. Total, encara no són tres quarts de cinc. Truca a recepció. Demana que el despertin en vint minuts. Es descalça. El llit és molt còmode.

Sona el telèfon. Ja han passat els vint minuts? Sí, el rellotge no menteix. Es refresca la cara. Nota una mica de barba. Agafa la brotxa i s’ensabona. És un home tradicional, malgrat tot. S’afaita. Ja ho havia fet pel matí, però un retoc mai no està de més. Baixa al vestíbul. A fora fa bon temps. Un passeig pel jardí. Li va bé per estirar les cames abans de tornar a la cadira.

Entra a la sala. Observa que el seu rival ja ha arribat. Cf6. Encara li resten quinze minuts. A en Marco poc més de mitja hora. I trenta segons més, si comptem la bonificació. Comme d’habitude. c4. El fum és fora. S’ensuma la flaire. Cal jugar ràpid. Vite, vite! g6…

Jugada deu. Els segons collen cada cop més. La mà vola. La tensió es palpa en l’ambient. Mingus analitza. Sembla que el temps s’hagi aturat. Finalment, mou. Què és això? Una jugada digne d’un mestre. Marco obre els ulls de bat a bat. És possible el que veu? S’ho rumia. Pensa. S’oblida del rellotge. Però aquest no se n’oblida pas, d’ell. Es multipliquen els zeros. Un dibuixet estrany parpelleja a l’esquerra. En Mingus li ofereix la mà. Marco encara bada. Per fi se n’adona. Respon a la salutació. El respecte, per damunt de tot. Intercanvi de planelles. Si més no, ha aconseguit l’autògraf del campió del món.

Dimecres, vint-i-vuit de desembre. Una broma? Potser un conte de Nadal? O una faula? Una cosa és segura: qualsevol semblança amb persones o fets reals NO és pura coincidència. Gràcies per la vostra atenció.

PostHeaderIcon ChesScalextric

desembre 19th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Ja fa uns quants dies que vam celebrar la X Trobada Infantil Peón Doblado i em consta que molts de vosaltres estàveu esperant aquesta crònica.

Durant la convocatòria vam anunciar una sorpresa. Es trobava a la sala 3 i alguns dels participants ja hi van treure el nas abans que despleguéssim les mampares. Hi havíem muntat un circuit d’Scalextric de dos carrils. En sentit estricte hauríem de parlar d’un circuit d’slot, que és la paraula que el defineix sense recórrer a marques comercials, però, popularment, si parlem d’scalextric, tothom sap a què ens referim.

En lloc del sistema Masnou habitual, vam decidir de fer-ne un d’invers, de forma que els guanyadors de les partides, com a premi, tinguessin l’oportunitat de donar gas a les maquetes i córrer unes voltes pel circuit, d’uns 12 metres de corda. I en alguns moments, la feina se’ns acumulava.

A mig matí vam fer una paradeta perquè els nens i nenes —i els monitors— poguessin esmorzar i agafar forces per seguir pensant… i per activar el polsador del comandament. També vam oferir la possibilitat de participar en les curses a tots aquells i aquelles que no havien aconseguit encara cap victòria damunt el tauler. Perquè, en definitiva, el que volíem era que tots s’ho passessin bé, pensant o corrent.

Trobada 2016 Peón DobladoTrobada 2016 Peón DobladoTrobada 2016 Peón DobladoTrobada 2016 Peón DobladoEn la Trobada hi van participar un total de 22 nens i nenes —i segur que alguns, ara, es lamenten de no haver vingut—. La gran majoria eren «dobladitos» o socis del Molí Nou, que va enviar una molt bona representació. I un parell d’amics del Comtal, que ja són habituals de les nostres Trobades i tornejos. La classificació final —segurament el menys important en les Trobades— va estar encapçalada per en Lucas Sánchez, del Comtal, seguit per dos «dobladitos»: Miguel Cabrillana i Xavier Escaler. Podeu trobar-la completa a la pàgina de les Trobades Infantils.

Seat 600 Peón DobladoCom a anècdotes —ja sabeu que m’agrada explicar-les—, tenim el cas d’en Pau Jordan, que no sé si els escacs se li donaran bé (només té 6 anys), però el que sí que vaig constatar és que amb el comandament i controlant un cotxe d’slot, és tot un crac. I en Lucas Sánchez, que es va enamorar d’un 600 que hi havia, ja que, segons em va comentar, és col·leccionista de maquetes d’aquest popular i carismàtic cotxe de Seat. Així que aquí li deixo una foto del que la marca Scalextric va fabricar per commemorar el 40è aniversari de la marca.

Finalment, vam desconnectar el circuit i vam donar per clausurada la jornada… No, no encara. Ens quedava una segona sorpresa. Però, abans, seguint un suggeriment d’en Jesús Martínez —responsable també del títol—, vam llançar la idea d’una Mannequin Challenge. Tothom, nens, nenes, pares, mares, monitors i personal d’assistència, s’hi van afegir entusiàsticament i el resultat el podreu veure —us ho prometo— en els propers dies.

I, per fi, la sorpresa final. Un sorteig amb un premi que es va endur en Biel Castaño. Gran part de l’audiència va donar per suposat que aquell petit paquet contenia un rellotge —d’escacs, és clar—. I en Biel el va desembolicar. I va obrir la caixa. I el va treure. I seguia pensant que era un rellotge. Fins que va estripar l’embolcall de bombolles i es va adonar que era un cotxe de la marca SuperSlot —l’Scalextric britànic—, concretament el McLaren 12C GT3 que podeu veure a la foto.

Cotxe slot Peón DobladoPeón DobladoAmb això s’acaba la crònica d’aquesta Trobada. Tanmateix, no em puc oblidar d’un dels nostres «dobladitos», en Miguel Cabrillana, que aquest darrer cap de setmana es va proclamar campió sub-8 en el 4t Torneig Nadalenc del CE Cornellà, tal com podeu veure a la foto, obra de Lydia Primo, la seva mare.

Loteria

Ja hem adquirit els dècims de la loteria d’enguany. El número, el 20918. Enguany, gràcies a la vostra col·laboració, hem venut més participacions que mai. Així que esperem que el proper dia 22 tots tinguem una bona alegria. I si no és així, no la perdeu (l’alegria), que l’any que ve tornarem a gaudir d’unes bones partides d’escacs i d’una gran Lliga Catalana. Bones festes a tothom!

PostHeaderIcon Maleïda taula 1

desembre 8th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Darrerament alguns «doblados» hem participat en diversos tornejos. I hi ha hagut una constant gairebé en tots ells: la taula 1 està maleïda i quan hi hem jugat no hem aconseguit la victòria. És clar que jugar a la taula 1 vol dir que ho estàs fent bé, almenys fins a aquell moment, perquè t’hi treuen ràpidament si no guanyes.

Començarem pel XXXIV Open de Martorell, en el qual hi vam jugar dos socis: Ignasi Archs i Byron Zambrano. Atès que un servidor era el primer del rànquing del grup C (no sé si això és bo), les normes del sistema suís implicaven que ja a la 1a ronda em toqués la taula 1. El que no estava previst era que hagués de jugar contra el company Byron i, tot i que certament no vam guanyar, com sembla preceptiu a la primera taula, almenys vam fer taules, per la qual cosa a la següent ronda ens en vam anar cap avall. I vam tornar a empatar. En el cas del Byron, van ser les seves darreres taules i, després de guanyar al número 2 del rànquing, en Simón Andrino, va encadenar tres victòries més que el van col·locar en els llocs capdavanters. I així va ser que a la 7a ronda s’hagué d’enfrontar a qui finalment aconseguiria el sotscampionat del grup, en José Martín García, a la zona VIP. Sí, perquè ja a partir de la 2a ronda les taules 1 dels tres grups estaven separades de la resta. I es va produir de nou la maledicció: la 1a taula li va passar factura i va patir la primera derrota del torneig. Una nova derrota tot seguit va provocar que se li escapessin les possibilitats de podi, però finalment es va recuperar i amb una victòria a la darrera jornada es va situar en 8a posició havent guanyat el seu tram d’elo amb 6 punts. Un elo que li augmentarà significativament i que el reforçarà de cara a la Lliga Catalana. Capisci, Jesús?

En el meu cas, vaig continuar entaulant fins a la quarta ronda, en què vaig desaprofitar un mat en tres que no vaig veure. Almenys no perdia, però la victòria no arribava. Fins a la cinquena ronda. A partir d’aquí vaig aconseguir tres victòries consecutives que em van apropar als llocs capdavanters, tot i que el sistema de desempat (el primer era el nombre de victòries, sense sorteig) no m’afavoria. Novament unes taules a la 8a ronda, per acabar guanyant la 9a partida, amb la qual cosa em vaig situar, amb 6½ punts, en la 6a posició, l’últim lloc de la general que donava dret a premi. Lamentablement, no estava prevista la concessió d’algun reconeixement per ser l’únic jugador del grup que no va perdre cap matx.

Ens acostarem una mica a casa i anirem a veure què va passar amb els «doblados» al IV Open CE Cornellà. N’hi van participar tres: Gustavo Magallanes, Jordi Planella i David Guirado, amb sort diversa. En Gustavo només va perdre una partida. A la primera ronda li va tocar jugar amb en Lluís Febrero i, desubicat encara, no va poder guanyar el matx. Però es va recuperar i va aconseguir tres victòries seguides, una d’elles en un enfrontament entre GM: GM Magallanes i David GM, l’extresorer del club. Així en David va conèixer una de les noves incorporacions de cara a la propera Lliga Catalana. Una mica més relaxat, feia tres taules consecutives. Victòria a la 8a ronda i, finalment, un empat (a la taula 1!) amb el Mestre Fide Juan Carlos Escandell, qui s’enduria el torneig i deixaria en Gustavo a la 8a posició amb 6 punts.

En Jordi Planella seguia una trajectòria similar, tot i que en el seu cas la derrota es produïa a la 2a ronda. Després de diversos empats i quatre victòries, tancava la seva participació en el lloc 16è amb 5½ punts. Potser podia haver estat millor, però no es va voler perdre el nostre Torneig de Halloween i va demanar un bye a la 6a ronda.

Finalment, en David Guirado era el que partia en un lloc més baix del rànquing, però tot i així, els tres punts aconseguits faran que lluiti per la darrera plaça de l’equip «B» del club en la propera temporada, que està entre ell, en Roberto de la Fuente i jo mateix. Veurem qui s’endú el gat a l’aigua.

Finalment, comentaré la participació d’en Gustavo Magallanes, molt actiu, en el Territorial de Barcelona, grup Barcelonès. Començava com a número 1 del rànquing, per la qual cosa la seva classificació no podia millorar. I més si, ja d’entrada, jugant a la… sí, sí, la taula 1, no superava el seu rival. Es recuperava bé i aconseguia 5½ punts en les sis rondes posteriors, el que el tornava a posar en circulació i novament li tocava jugar a la primera taula. El resultat? Ja us el podeu imaginar: derrota, què si no. Haurem de trobar l’antídot o la forma de superar aquesta maledicció, sobretot de cara al torneig per equips. Potser serà cosa de fumar un bon havà abans de començar a jugar. O, tal com diu la cançó que sona en aquesta entrada, prendre una copa de John Barleycorn.

En la propera crònica trobareu la informació de la X Trobada Infantil. Sé que molts de vosaltres esteu desitjant llegir-la i veure-us en les fotos. I, sobretot, en els vídeos. Estem acabant la postproducció i així que estiguin llestos els penjarem perquè en gaudiu. De moment, però, ja podeu veure les fotos al nostre Facebook.

Abans d’acabar, volem donar la benvinguda i el nostre agraïment a dos nous col·laboradors comercials de la nostra web: l’administració de loteries La herradura, de l’Hospitalet, i en la qual comprem tots els anys la loteria de Nadal (aquest any, sí, aquest any ens toca!), i l’escola d’anglès The Corner, de Cornellà, qui, a més de participar en la nostra web, ofereix a tots els socis del Peón Doblado un descompte del 5% en els seus cursos d’anglès. Només heu de presentar el vostre carnet de soci per a accedir-hi. Aprofiteu l’oportunitat per millorar el vostre nivell d’anglès, que sempre és important.

PostHeaderIcon Parlem dels nens

novembre 24th, 2016 Autor: Ignasi Archs

No és que ho haguem deixat de fer. Però s’acosten les festes de Nadal i en aquestes dates habitualment organitzem una trobada. Enguany serà la X Trobada Infantil, el proper dissabte 3 de desembre a partir de les 11:00, i esperem una bona assistència. Com sempre, serà una diada festiva, lúdica, sense trofeus ni premis, tan sols per jugar i conèixer els companys i companyes. Tot i que en aquesta ocasió hi haurà una sorpresa. No puc dir res, però té a veure amb els números 1 i 32 (o 36, segons com). No m’ho pregunteu perquè no puc donar-vos més pistes. Bé, ara que m’hi fixo, us n’acabo de proporcionar una altra. En acabar sortejarem un obsequi relacionat amb la sorpresa entre tots i totes les participants. Finalment, l’aperitiu tradicional, que segur que a aquelles hores ja tindreu gana.

torneigsolidarimolinou2016Mentre esperem aquesta jornada, uns quants «dobladitos» han participat en el II Torneig Infantil d’Escacs Solidari “Ciutat Cooperativa-Molí Nou”: Miguel Cabrillana i els germans Ivan i Irene Planella. Set rondes de 10 minuts en les quals els nostres petits companys han brillat amb llum pròpia: en 2a posició, l’Ivan Planella, amb 6 punts, després de perdre una sola partida, contra l’israelià Ofer Oren; en 11a posició, amb 5 punts, en Miguel Cabrillana, qui en la 4a ronda guanyava la Irene Planella, en l’únic enfrontament «doblado» del dia; i finalment la nostra benjamina, 19a posició amb 4 punts, un molt bon resultat pels 5 anys i pocs dies que té.

Com que avui toca parlar dels nens, us deixo aquí un vídeo en què Mikhail Osipov, un nen rus de 3 anys, s’enfronta, en un programa de talents de la TV russa, al GM Anatolij Karpov. Òbviament la victòria se l’enduu aquest brillant excampió del món, però la reacció del nen és divertida i tendra alhora. No us el perdeu.

I no us oblideu de la nostra Trobada. No teniu curiositat per descobrir el que us hem preparat? Doncs no hi falteu. Podeu venir a última hora, però si us inscriviu abans ens facilitareu la feina. I els pares i mares, si voleu, podeu portar alguna cosa per l’aperitiu. Us hi esperem!

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Viejo Piano
  • The Corner
  • Ajedrez 21
  • Gramma arts gràfiques
  • La Herradura
  • Adeslas
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • Filatelia Llach
novembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
Categories
Visitants