PostHeaderIcon Diumenge negre

març 1st, 2018 Autor: Ignasi Archs

De vegades he parlat dels auguris abans d’una jornada. Aquest diumenge va ser nefast. Tot va començar en arribar a la sala i obrir la porta. Les taules i taulers estaven tots ben col·locats i, com faig habitualment, anava a buscar la clau de l’armari per treure els rellotges. Aleshores en Roberto, que m’acompanyava, em va indicar que ja estava obert. Obert no, rebentat, amb la porta fora de les guies. D’entrada vaig pensar en algun accident ocorregut el dissabte, quan em vaig adonar que la funda del portàtil estava en un racó, a terra. Estranyat, la vaig obrir i vaig poder comprovar que l’ordinador no hi era. La cosa ja estava clara: algú havia entrat a la sala i se l’havia endut. Ja no s’hi podia fer res i els equips rivals començaven a arribar, així que ho vam preparar tot per als partits de la jornada. Ja hi pensaríem després i decidiríem les accions a emprendre. Ara tocava jugar a escacs.

L’equip «A»

Últim diumenge de febrer, feia fred, teníem son… I és que ens vam haver de llevar molt d’hora, ja que viatjàvem d’excursió a la comarca de l’Anoia per jugar amb el Club d’Escacs Calaf. No va ser gens fàcil realitzar les alineacions ateses les baixes d’alguns jugadors que no van poder disputar la ronda 6.

Quan vam arribar a la sala de joc, ens vam trobar alguns rellotges en marxa i altres no; curiosament en els que no estaven en marxa no hi era el jugador local. Una vegada tots situats, van començar les partides. Quan portàvem uns 60 minuts jugant, en Jesús Martínez li va reclamar al seu rival que havia de moure la torre; segons el nostre jugador, es va enrocar movent primer la torre, fet que impossibilita enrocar-se segons el reglament. El seu rival va negar els fets i va començar una petita discussió a la sala bastant desagradable, on un membre de l’equip del Calaf va faltar al respecte al nostre jove jugador. Per sort, en el món dels escacs no es gens habitual trobar-se amb aquest tipus de situacions.

Ens apropàvem a les 12:30 i el marcador continuava aturat, les partides estaven bastant igualades i en alguns taulers teníem cert avantatge. Poc després es va començar a moure el marcador: Archilla perdia el punt en una partida que tenia molt bé; tot seguit feien taules el Jesús i el Sebastián en posicions igualades.

En el tauler 3 teníem Iván Humanes “Batman”, que va jugar una gran partida però el seu rival va trobar un escac continu que li va donar les taules. Poc després en Diego Flores perdia una partida que havia dominat des del principi. A la taula 5 teníem en Francisco Pizarro, que es va haver de conformar amb les taules després d’haver-ho intentat pràcticament tot. El següent en finalitzar va ser la fúria xilena Emilio Carrasco; no puc donar detalls de la seva partida, però el que puc dir és que va fer de les seves i va anotar un altre gol per al nostre equip.

A la taula 4 hi jugava jo, Dani. En una partida molt còmoda i amb cert avantatge posicional, vaig forçar la posició per tal de ser més agressiu en el joc a veure si podia aconseguir un punt per l’equip i empatar el matx. La idea no va reeixir i finalment vaig haver de lluitar per les taules, però ja era massa tard i vaig acabar tombant el rei.Només quedava una partida, a la taula 1. Aquesta setmana s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’M.F. Francisco Olivares, que va jugar amb un rival que va resistir tot el que va poder, però al final de la partida uns petits detalls li van donar el punt al nostre jugador, deixant el marcador final 4 a 6. S’esvaeixen les opcions de promocionar. [Dani Llargués, Calaf.]

L’equip «B»

Salvada la categoria, l’equip «B» se’n va anar a Sitges a jugar contra el Sitges «C». Minvat d’efectius i més quan un dels components de l’equip es va haver d’afegir a darrera hora a l’equip «A», no va aconseguir puntuar. Francisco Rivas va trencar la ratxa de les darreres jornades i es va haver de rendir. Manuel Cardoso, en canvi, continua amb la seva recuperació i va sumar l’única victòria de l’equip. La resta, taules, totes contra jugadors superiors llevat d’en Jordi González, la qual cosa ens dona un total de 2½ a 3½. Sabíem que la temporada seria difícil, però no comptàvem amb els entrebancs amb què ens estem trobant. Això fa que les alineacions no siguin les òptimes, com es pot veure al full de càlcul, en què es constata que gairebé a totes les jornades ens enfrontem a equips amb una mitjana d’elo superior a la nostra. Però la lluita continua…

L’equip «C»

Escacs, Cornellà

Panoràmica de la sala, amb el sub-12 en primer pla. [Totes les fotos han estan realitzades per M. Ángeles Sola.]

Ens enfrontàvem a casa contra l’Agustí «C», un equip amic amb problemes també de permanència, per la qual cosa es va reforçar convenientment per l’ocasió. I la jugada li va sortir bé, però van haver de patir, no sé si tant com nosaltres. Superats en tots els taulers, la lluita es presentava aferrissada. El primer en caure va ser en Marco Antonio, que no va poder resistir els embats del seu rival. Poc després el seguia en David Romero i el marcador se situava 0 a 2. La meva partida es mantenia igualada fins que un error de transposició em feia moure el cavall abans que la torre quan l’ordre havia de ser a l’inrevés. En David Sánchez, el meu contrincant, ho aprofitava perfectament per donar-me un doble amb l’alfil que em feia perdre peça (després vaig pensar que potser hauria estar millor perdre qualitat, però ja havia mogut). 0 a 3 i ja només podíem empatar. Les tres partides restants es mantenien força igualades amb lleugers avantatges per part del Roberto i l’Andriy, que finalment aconseguien sumar els dos punts i deixar-ho tot en mans d’en Byron. Però la seva posició era lleugerament inferior i ja només podia pactar les taules per deixar el marcador en 2½ a 3½. De moment ens mantenim fora de la plaça de descens, però no es podem confiar.

Escacs, Cornellà

L’equip «D»

Si els altres equips encara mantenien una certa proximitat amb la força dels rivals, en aquest cas no era pas així. El rival, el Peón Negro «A», líder indiscutible del grup, ens superava en més de 300 punts d’elo. I és que el nostre equip, amb l’Agustí Compte de delegat i jugant al tauler 1, estava format completament per «dobladitos» (llevat de l’Agustí, és clar). Els punts van anar caient successivament, tot i que cal dir que menys ràpid de l’habitual. De fet, en Nil López va aguantar el tipus i va acabar el darrer del matx. El marcador de 0 a 6 denota la potència dels contrincants, que ja estan gairebé a la 1a provincial.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

El sub-12

Escacs, CornellàNovament ens va visitar el Cardona. Si l’any passat ho va fer en la 2a provincial, enguany ha vingut amb un equip sub-12. De fet també la temporada passada va ser així i, si no recordo malament, ja hi va participar la Guiomar Ventura. Aquesta setmana es va estrenar amb l’equip en Miguel Cabrillana, després de la seva bona actuació en el Comarcal. La jornada va estar marcada per les jugades il·legals i el primer en reclamar-ne una va ser precisament en Miguel.Escacs, Cornellà Tot i això va guanyar abans que es produís la 2a il·legal. Minuts després Nika i Álvaro, que també jugava la seva primera partida, perdien els dos punts. Quedava l’Aitor Jiménez, que havia comès una il·legal. Però la seva rival, la Cèlia Gómez, també s’equivocava a l’enrocar i l’Aitor l’hi ho feia notar. Així, seguien jugant amb l’espasa de Dàmocles de no cometre la 2a il·legal, fins que l’Aitor va aconseguir la victòria davant la Cèlia, germana de dos dels altres components de l’equip del Cardona. “La família que juga unida es manté unida”, podríem dir. Al final, 2 a 2, repartiment de punts davant d’un equip que sempre és un plaer rebre a casa nostra.

PostHeaderIcon D’oblits i pèrdues

febrer 20th, 2018 Autor: Ignasi Archs

Una jornada profitosa, amb victòries dels equips «A», «B» i sub-12 (en aquest cas per descans), empat de l’equip «C» i una única derrota de l’equip «D», que fa que el Peón Doblado assoleixi per fi una victòria global en aquesta Lliga. Diumenge marcat pels oblits i pèrdues de peces no habituals en les partides, com si ens haguéssim posat d’acord. Però com que els resultats van acompanyar, no hi donarem més importància, bo i esperant que no es repeteixin, especialment en el nostre bàndol. Anem, doncs, a analitzar la jornada, avui amb diversos cronistes.

L’equip «A»

Un diumenge més i ja portem cinc rondes a la Lliga. Només en queden quatre per finalitzar la millor competició d’escacs de l’any, podríem dir també la més divertida, tot i que crec que el format s’ha quedat obsolet. Potser caldria replantejar-se la durada de la Lliga com en altres esports. [Nota: Dani es refereix a allargar el nombre de jornades. Atesos els problemes que tenim per conformar les alineacions, quasi que ho deixaria tal com està.]

Bé, aquest diumenge ens va venir a visitar… la PATUM!!! El Club d’Escacs Berguedà venia a la nostra seu per primera vegada. Els de Berga van arribar amb puntualitat, a diferencia dels «doblados», que vam començar amb cinc minuts de retard en no ser presents la meitat de l’equip.

Els rellotges es van posar en marxa i el silenci s’apoderà de la sala. Ben aviat, quan tan sols portàvem prop d’una hora jugant, el jugador Flash va guanyar la partida. Parlo d’en Gustavo Magallanes, a qui he rebatejat com a Flash. Per als qui no heu sentit parlar mai de Flash us en faig cinc cèntims. Flash és un personatge de còmic, un superheroi de l’univers DC, que posseeix l’habilitat d’una rapidesa sobrehumana.

La resta de partides continuaven molt igualades, excepte la d’en Ramón, que es va deixar la dama en els primers moviments. El següent en finalitzar va ser Batman, un altre superheroi que continua imbatut en el campionat: es tracta d’Iván Humanes, que va fer taules en una posició prou complicada. Poc després Diego Flores va guanyar la seva partida i continua amb el peu a l’accelerador després d’haver perdut en les dues primeres jornades.

El marcador se situava 2½ a ½ i començava el carrusel: pràcticament cada deu minuts finalitzava una partida. La següent va ser la d’en Ramón i amb sorpresa: va jugar tota la partida amb dama de menys i no es va rendir en cap moment, fins a provocar l’error del seu adversari i sumar un nou punt per l’equip; d’això se’n diu atracar o, millor dit, “atraco a mano alzada”.

Escacs, CornellàAra em toca a mi: la partida va estar prou bé, amb cert avantatge des de l’obertura fins que finalment vaig canviar totes les peces per arribar a un final guanyador de rei i peons. Marcador 4½ a ½ i només ens faltava un puntet per a aconseguir la victòria.

En el primer tauler aquesta setmana hi jugava la ria xilena, que va jugar una partida espectacular. No sé com s’ho va fer, però tenia una peonada que anava avançant com un exèrcit pagà, devorant tot el que es trobava pel camí, aconseguint sumar un nou punt al marcador que ens certificava ja la victòria.

Quedaven quatre partides i una d’elles era la d’en Jorda (el responsable de barbacoes), que va fer taules i que li va faltar ben poquet per guanyar. Al tauler 9 jugava José Archilla, que va fer una bona partida, però que es va apurar de temps mentre rumiava si acceptava l’oferta de taules del rival, se li va caure la bandera i va perdre el punt.

Al seu costat s’hi trobava en Martí Aguilà, que també s’ho pensava molt. Tanmateix el seu rival va esgotar el temps tot i que ell no se’n va adonar, així que, com a delegat de l’equip, vaig cantar la caiguda de bandera. Ja només quedava una partida, la del gran Slimani. Molta expectació: tenia avantatge en un final de torre i peons, però li restava molt poc temps. Finalment va signar les taules per deixar el marcador final 7½ a 2½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàL’equip «B» jugava amb els veïns, l’Espluguenc, i es que aquest club està tan sols a deu minuts a peu del nostre. El matx no va començar massa bé: al tauler 2 Marco Antonio no tenia el dia, es deixava la dama i no li va quedar cap més remei que abandonar. Al seu costat jugava l’inconfusible Antonio Molina, que va jugar com un Ferrari passat de revolucions i això va provocar que perdés el punt davant d’en César Augusto. Marcador 0 a 2. No pintava bé; les altres partides estaven igualades llevat de la del jove jugador del nostre planter David Romero, que va realitzar una gran partida per inaugurar el marcador local. 1 a 2 i la remuntada semblava possible. Calia esperar que aparegués l’esperit «doblado» i així va ser: a la taula 6 hi jugava el vice, Manuel Cardoso, que aconseguia la victòria realitzant una gran partida que ens permetia empatar el partit 2 a 2 provisionalment. Quedaven dues partides, la del Byron y la del Loko Ramone David Guirado, que tenien millors posicions. El primer en aprofitar-ho va ser en Byron, situant el marcador 3 a 2. Només quedava en David Guirado; tot en joc, nervis a la sala, el temps del rellotge anava baixant fins que el Loko va encadenar un seguit de jugades fortes que donaven el punt i la victòria als «doblados». Marcador final 4 a 2 gràcies a l’esperit «doblado». [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Cap al Guinardó que ens hi vam anar per jugar contra el Peona i Peó «E». Tots en metro, des de Cornellà i l’Hospitalet, excepte en Francisco Chevalier, que va voler fer salut i s’hi va arribar caminant. Puntual la de Cornellà, no tant la de l’Hospitalet, ja que en Roberto es va oblidar de posar el despertador i si no l’arribo a trucar encara estaria dormint. Com que tenen tants equips, el matx va començar amb una mica de retard, però finalment —després d’un canvi de rellotge perquè en Jesús prefereix el DGT 2010 en lloc del 2000— ens hi vam posar els cinc «doblados» presents. Al cap d’uns minuts es presentava un jugador a qui no coneixíem i s’anava a asseure a la cadira d’en Roberto fins que li vam fer veure que s’equivocava d’equip. El nostre «doblado», ara sí, compareixia cap a les 10. La sorpresa era que al seu rellotge encara tenia 1h24m de temps, ja que el seu oponent va trigar una estona en posar-lo en marxa.

Seguint la tònica de la jornada, en aquells moments l’Andriy ja havia perdut la dama per dues peces, però es va atrinxerar per intentar les taules. De seguida arribava el primer punt de la mà d’en Francisco Rivas, que continua intractable —o gairebé— en aquesta Lliga. I el darrer en arribar també saldava la partida amb una victòria que ens col·locava 2 a 0 en el marcador. La resta de partides continuaven igualades, amb petits avantatges posicionals o d’un peó, llevat, com ja he dit, de l’Andriy, que finalment havia de rendir-se. Les espases continuaven en alt, fins que en Francisco Chevalier li assenyalava la caiguda de bandera al seu contrincant. El 3 a 1 ens garantia l’empat i jo confiava amb la meva victòria, ja que, després de dues errades consecutives del meu rival, li guanyava qualitat i la seva configuració de peons era propícia perquè en caigués algun. Però… aleshores va començar una lluita tàctica gairebé a la desesperada en què vaig caure de mans i peus. I un mat inevitable em feia abandonar i malbaratar la bona feina feta fins a aquell moment.

Escacs, Cornellà

Jesús Martínez, lluitant pel mig punt que ens podia donar la victòria.
[Foto: Francisco Chevalier.]

Només quedava en Jesús, en una posició que, abans del 3 a 2, es podia haver decidit amb unes taules, però el rival va pressionar fins a netejar l’ala de dama per quedar-se amb un peó d’avantatge en el flanc de rei que el conduiria a la victòria i a salvar mig punt pel seu equip. Un 3 a 3 agredolç que ens obliga a seguir lluitant per la permanència.

L’equip «D»

Començava la jornada de l’equip «D» amb dos «doblados» (Unai i Edu Jodar) corrent per l’andana de l’estació de la RENFE de Cornellà per intentar agafar el tren direcció a Sant Feliu. Després de la cursa ens vam trobar amb David Álvarez, que també jugava amb el «D».

Vam arribar amb temps de sobra per ubicar-nos i esperar els amfitrions, el Sant Feliu «C». «Per a això no calia córrer tant», es queixava l’Unai amb raó. Poc després arribava Agustí a temps de canviar l’alineació de la carpeta. Ens presentàvem amb una vacant. Un cop asseguts davant dels nostres taulers va arribar en Ricci Daniel just a temps. Malauradament no va tenir sort i el seu oponent no li va donar opcions de guanyar. Poc després Unai va exclamar «avui no és el meu dia» quan va cometre una jugada il·legal. Tot i que el seu contrincant li va oferir de seguir jugant, va acabar perdent. [Nota: En la Lliga una jugada il·legal només comporta una compensació de temps, però no pas la pèrdua de la partida.]

Per la meva part, vaig començar esperant el meu rival sense posar el rellotge en marxa (quantes coses per aprendre!) i malgrat haver canviat el bolígraf no vaig ser capaç de remuntar la peça de desavantatge que tenia des del començament i vaig acabar essent el tercer en perdre.

En el tauler 2 David Álvarez (oh, sorpresa!) seguia lluitant amb més paciència de la que ens té habituats. Plantava cara, però acabava posant el quart zero en el nostre caseller (el cinquè, si comptem la vacant).

Escacs, Cornellà

Agustí Compte i David Álvarez, els darrers en acabar, però amb sort ben diferent. [Foto: Edu Jodar.]

El primer tauler tampoc no semblava tenir-ho millor. Malgrat tot, l’Agustí em va demanar una foto. Poc després el seu adversari feia arribar la seva dama a la vuitena fila per a amenaçar el rei i obligar-lo a clavar un cavall i un alfil per defensar-lo. Aquesta posició, afegida a l’amenaça constant dels dos alfils rivals, augurava el pitjor, però l’Agustí, lluny de rendir-se, va cercar una sortida. I després d’un escac amb peó aconsegueix intimidar amb la seva dama el rei contrari, obligant el contrincant a rendir-se davant d’un mat inevitable. Gran Agustí, donant un punt al «D» i quedant-se amb els santfeliuencs a analitzar les possibilitats. [Eduardo Jodar, Sant Feliu de Llobregat.]

PostHeaderIcon La Lliga i més

febrer 15th, 2018 Autor: Ignasi Archs

Em permetreu que aquesta setmana la crònica de la Lliga sigui una mica més breu, ja que hi ha un parell de notícies que també crec que són importants. Començarem, com sempre, per la crònica que ens fa Dani Llargués des de Viladecans.

L’equip «A»

Aquest diumenge ens apropàvem una mica més a l’equador de la competició. Ens va tocar competir amb el Viladecans A i B (l’equip «B»). Vam organitzar dues expedicions, una des de Barcelona i una altra des de Cornellà.

Amb els equips definits, a primera hora Slimani ens trucava per comunicar-nos que no es trobava bé, la qual cosa ens obligava a moure les alineacions una posició cap amunt i a rectificar els fulls d’alineació.

Escacs, CornellàA les 9:20, les expedicions que havien sortit de Cornellà arribaven al seu destí, però la de Barcelona feia tard. A les 9:32 els rellotges es van posar en marxa, però no podíem començar el matx degut a què el reglament de la Lliga indica que per poder començar és requisit indispensable que hi siguin presents almenys la meitat dels jugadors de l’equip. Pocs minuts després va arribar el Ramón des de Cunit i vam poder fer les primeres jugades. L’expedició barcelonina arribava poc després i per fi tota la marea doblada era asseguda davant dels taulers. El silenci es va apoderar de la sala fins que en Gustavo Magallanes s’anotà les primeres taules del marcador. Tot seguit perdien Francisco Pizzarro i Dani Llargués, que trencava la ratxa i perdia la seva primera partida en aquesta Lliga. El marcador se situava ½ a 2½.

Poc després de les 12:30 Ramón i Diego Flores firmaven les taules amb els seus respectius contrincants. 1½ a 3½. A la taula 10 hi jugava el Super Jordi, que va guanyar amb una bona partida i se situa com a pitxitxi a la Lliga. (Si no recordo malament no ha perdut cap partida des que juga amb nosaltres al club.) 2½ a 3½. El matx no estava clar; Rubén Martín i Emilio Carrasco tenien posicions favorables, però Jorda estava en una posició inferior i José Archilla amb una posició que només podia aspirar a taules.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA continuació en Jorda perdia la seva partida i José Archilla sumava de nou mig punt. Quedaven dues partides i tot estava per decidir. La fúria xilena aconseguia imposar-se en un final de torres i peons; per variar, amb poc temps de rellotge. Marcador 4 a 5 i restava només una partida, la del Rubén: era una posició amb un cert avantatge però amb moltes variants i tan sols li quedaven 30 segons; finalment va acordar les taules amb el seu rival i el partit va finalitzar amb el marcador de a . Esperem poder recuperar-nos el proper diumenge. [Dani Llargués, Viladecans.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàÉs potser l’equip que es va veure menys afectat per les baixes d’aquesta ronda. El canvi d’en Jordi González, que va pujar a l’«A», per Francisco Rivas, que havia de jugar al «C» i que està fent una gran temporada, amb tan sols una derrota en la 1a ronda, no va suposar cap entrebanc i l’equip va guanyar el Viladecans «B» per 5 a 1. Marco Antonio continua amb la seva serenor i bon nivell; Byron Zambrano va recuperant a poc a poc el joc que li va mancar en el Torneig del CE Cornellà; Andriy Severyn, després d’un inici dubitatiu, va sumant punts per l’equip; i Francisco Chevalier, que no havia competit mai a nivell oficial, li va agafant el ritme i a poc a poc també va puntuant. L’únic que no va aconseguir la victòria va ser en Jesús Martínez, fruit potser de la seva manca de continuïtat i del seu rival, en José Olmo, un jugador solvent amb qui tinc algun compte pendent (però de bon rotllo, eh!).

L’equip «C»

També va patir les baixes d’aquest diumenge. El matx contra l’Espiga de les Corts «D» era, a priori, un matx que es podia guanyar. Però quan les coses es torcen… Ja d’entrada els delegats vam haver d’intervenir en la partida entre Antonio Molina i Lluís Sinyol, ja que aquest darrer va reclamar com a jugada il·legal un moviment de cavall que, després de refer la partida, es va demostrar que era correcte. La partida va continuar però Molina no va aconseguir guanyar el rival. Era el 0 a 2, atès que David Romero, ben d’hora, també havia perdut el punt (amb gairebé 1:30 de temps al rellotge). Roberto de la Fuente sumava el primer punt de l’equip i semblava que el matx es redreçava una mica. Les tres partides restants ja van durar força més. Martí Aguilà, però, no assolia l’objectiu i, en una partida dolenta, segons ell mateix va reconèixer, s’havia de rendir. Quedàvem en Xavi Escaler i jo mateix. En Xavi ho va intentar, però potser se li van escapar algunes jugades que l’haurien deixat en millor posició. Almenys, però, es va prendre el seu temps i va pensar per tots els «dobladitos» junts. Amb el partit decidit, el delegat de l’altre equip em va comentar si ho deixaríem córrer i potser hauria estat així en una posició més igualada. Però aleshores tenia un avantatge de dos peons, un d’ells passat i avançat i, a més, amenaçava de canviar totes les peces, per la qual cosa, el meu rival va abandonar i vaig sumar el darrer punt, encara que ja no servís de res: 2 a 4 i a seguir lluitant per la categoria.

L’equip «D»

Amb una vacant en el darrer tauler, a causa de la pujada d’altres jugadors als equips superiors, no va poder competir contra el Gavà «B», un equip amb jugadors ben forts amb una mitjana d’elo superior als 1800 punts. El resultat, ½ a 5½, ho diu tot. Només vam comptar amb les taules d’en Manuel Cardoso per no deixar el comptador a zero.

El sub-12

Escacs, Cornellà

Els nostres «dobladitos» competint contra el Sant Cugat «B». D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Nil López i Miguel Moreno.

La segona alegria de la jornada va venir de la mà dels nostres «dobladitos». Es van dirigir a jugar contra el Sant Cugat «B» també amb una baixa, però en aquest cas deguda a la coincidència amb les festes del Carnestoltes, per la qual cosa és més d’agrair la presència dels tres que hi van anar: Miguel Moreno, Nil López i Iker Alcalde. Miguel i Iker, amb negres, van sumar els dos punts de l’equip, tancant el marcador amb un 2 a 2 molt meritori ateses les circumstàncies.

El Comarcal

Escacs, CornellàEl dissabte concloïa el Campionat Comarcal d’edats del Baix Llobregat. Comptàvem amb dos participants: Miguel Cabrillana en el sub-10 i Miquel Jimena en el sub-8. Enguany, degut a la baixa participació, alguns del grups d’edat van reduir el nombre de rondes. Així, tant el sub-8 com el sub-10 es van disputar a un total de 5 partides, el que condicionava molt la classificació final, puix una sola derrota gairebé et deixava fora de la lluita pels primers llocs.

I és el que va passar. Miguel Cabrillana no va poder superar l’ensopegada de la 1a ronda malgrat que després va guanyar les quatre partides restants. El que havia de ser una cursa de fons es va convertir en una cursa de velocitat i a en Miguel li van mancar metres de recorregut. Finalment, tot i això, va aconseguir el trofeu al tercer classificat sub-10, després d’una darrera partida en què va aconseguir guanyar peça amb una combinació que se sustentava en un peó clavat de l’adversari.

Escacs, CornellàPel que fa a en Miquel Jimena, que havia complit els set anys tot just abans de començar la contesa, ens ha demostrat que la nostra aposta per ell no era gens arriscada. En la primera jornada no va poder guanyar cap de les dues partides, en la seva estrena com a jugador federat. La tercera va aguantar el fred d’Olesa, amb les muntanyes de Montserrat nevades de fons, per sumar el primer punt per incompareixença del seu rival; el seu premi: esmorzar doble, perquè la Beatriz Alfonso, una de les dues àrbitres auxiliars del torneig, li va donar el de l’altre nen. (Obro un petit parèntesi. Vull agrair a la Beatriz i a la Sònia Martín el seu bon tracte amb els nens, entenent que són això, nens, i que la funció de l’àrbitre/a és més educativa que no pas sancionadora. Gràcies a totes dues.) En la tercera jornada, quarta ronda, arribava la seva primera victòria sobre el tauler. I la darrera… la darrera va ser tot un poema. Competia contra l’Aritz Vitalla, un nen de tan sols cinc anys, amb el qual anaven comentant la partida… mentre la jugaven! La Beatriz i jo els hi vam dir que baixessin la veu diverses vegades, però finalment, després de mirar-nos, vam desistir i els vam deixar jugar. Al final l’Aritz es va endur el gat a l’aigua, però ambdós se’n van anar amb un somriure als llavis… i una medalla al coll.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

L’esport al punt

El dilluns 12 de febrer, després de la ronda del diumenge, en Dani Llargués i Ignasi Archs vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà, en el programa L’esport al punt, que analitza la situació de l’esport a Cornellà, centrant-se en els diferents equips de la ciutat. Vam comptar amb la presència d’en Víctor Collell, cap de premsa del Peona i Peó i conductor del programa Xarxa de mat a 7 de ràdio. Va ser una entrevista curteta atès el poc temps de què disposaven, però vam poder explicar una mica la història del club i les previsions per a aquesta temporada. A la pàgina de Ràdio podeu escoltar l’entrevista completa (a partir del minut 45, aproximadament).

PostHeaderIcon Temps de neu

febrer 8th, 2018 Autor: Ignasi Archs

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, hem d’agrair que la Lliga es jugui pel matí. D’altra manera, ens hauríem trobat amb els problemes de circulació que hi va haver per la tarda en moltes carreteres, deguts al mal temps i la neu. Anem per feina.

L’equip «A»

No feia pas un bon dia el passat diumenge, però per fi el primer equip jugava a casa i aquest cop amb el Prat, que venia amb un jugador menys. El matx va començar amb puntualitat i, com és habitual, partides igualades fins a dos quarts d’onze. En aquest moment en Jorda va reclamar la meva atenció perquè el rellotge digital es va desprogramar. No recordava aleshores quin programa calia utilitzar per posar el temps que els hi restava als dos jugadors; per tal d’anar ràpid i no haver de llegir les instruccions del DGT, vaig recordar que al meu costat jugava en Francisco Pizarro, que es Àrbitre Internacional i que de seguida el va reprogramar: problema resolt. Poc després el mateix Francisco demanava taules al seu rival (tenia menys temps de rellotge), qui va decidir jugar una mica més però, passats uns minuts, s’ho va repensar i va ser ell qui li va demanar les taules. Francisco les va acceptar. Tot seguit el meu adversari abandonava en una posició de xarxa de mat i el marcador se situava 2½ a ½.

A continuació guanyaven les partides en Jorda, Diego i Ramón, que celebrava el seu aniversari, tots amb posicions superiors excepte la de Diego, que va saber aprofitar el poc temps que li quedava a l’adversari. A la taula 4 encara hi jugava Batman, l’escriptor Iván Humanes, amb una partida que més aviat semblava una de pinball i que finalment va acabar amb taules, per la qual cosa en Batman continua imbatut. Al seu costat teníem el gran Slimani, que després d’una esplèndida partida aconseguia la seva primera victòria com a «doblado». Quedaven dues partides, la de l’MC Rubén i la de la fúria xilena, que tenia una posició complicada per salvar el punt. Emilio li va demanar taules al seu contrincant, però aquest, lògicament, no les va acceptar. El temps, emperò, li anava baixant, s’ho va rumiar i li va demanar taules a l’Emilio, qui acceptava l’oferta sense pensar-s’ho dues vegades, ja que duia dos peons de desavantatge.

Finalment quedava l’MC Rubén Martín amb una posició avantatjosa després d’una gran partida, però amb el temps al límit i una posició gairebé tancada, es va haver de conformar amb les taules. Resultat final, doncs, 8 a 2, i a continuar sumant. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàEra l’equip local, però atès que jugava contra l’ONCE de Barcelona, es va desplaçar fins a la seva seu per disputar el partit. Ben repartits, tres «doblados» i tres «dobladitos» es van disposar a lluitar pel punt en joc. No ho van aconseguir, però el resultat no va estar gens malament: 2 a 4. Els adults van complir amb escreix, obtenint els dos punts «doblados» del marcador: taules d’en José Archilla, ofertes pel rival; victòria d’en David Guirado (coneixent-lo, m’imagino una partida tancada i sense canvis de peces que devia complicar moltíssim el joc del contrincant); i finalment, taules d’en Jordi González, sol·licitades pel ell al nostre ex company Daniel Peirón, que les va acceptar i que ens va donar records per a tots.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàPel que fa als «dobladitos», la cosa va ser completament diferent. Al quart tauler, la partida d’en David Álvarez semblava la faula de la llebre i la tortuga, tal com em comentà en José Archilla. (Obro parèntesi: si cliqueu l’enllaç podreu llegir la faula; però si us fa mandra llegir, més avall us he inserit un vídeo de Disney de l’any 1934, en què la versiona amb dibuixos animats.) En David s’avorria perquè el seu rival jugava molt lent —és a dir, pensava—, però tan sols va necessitar 12 jugades per donar-li mat. L’Iker Alcalde i el Miguel Cabrillana van estar una mica més concentrats, però tampoc no van poder fer res contra els seus respectius adversaris, els quals a poc a poc van anar guanyant material fins a decantar la partida al seu favor. Això no obstant, i segons em va dir la M. Ángeles Sola, l’Iker es va mostrar molt satisfet amb l’experiència.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàL’equip «C»

Aquesta setmana vàrem anar a jugar contra el Sant Quirze «B» amb un equip potent, tot i que a darrera hora vam patir la baixa d’en Sebastián Buitrago. Malgrat això, el primer punt queia ràpidament de la mà del seu pare, en Marco Antonio Buitrago, qui en només 14 moviments feia abandonar un dels dos adults de l’equip rival. Les partides s’anaven definint per minuts i ben aviat en Roberto, l’Andriy i jo mateix ja disposàvem de qualitat d’avantatge, que s’acabava convertint en torre i ens feia sumar tres punts més. Per la seva banda, el darrer «doblado», Francisco Rivas, ja feia estona que comentava la partida amb el seu jove contrincant, l’Àlex Uria. Així que, ben d’hora, a dos quarts de dotze, ja havíem sentenciat el partit amb un 5 a 1 que ens feia sumar el primer punt d’aquesta Lliga. I sort d’això, que ens va permetre tornar a casa amb temps inestable però sense problemes importants.

L’equip «D»

Degut a les diverses baixes d’aquesta setmana, l’equip «D» inicialment havia de jugar contra el Cadena «B» amb dues vacants, però en Jordi Alcántara s’hi va afegir a darrera hora i així van anar-hi cinc «doblados». El més ràpid en acabar va ser, segons sembla, l’Agustí Compte, qui darrerament està tan acostumat a jugar partides ràpides que sembla un «dobladito». (Agustí, et dono permís per veure el vídeo de Disney, a veure si la propera dures una mica més.) Tot seguit, en Jordi, motu proprio i sense encomanar-se a ningú, acceptava unes taules amb dues peces d’avantatge. Mal inici. Les derrotes d’en Manuel Cardoso, que aquest any no està gaire fi, i d’en Francisco Chevalier confirmaven la derrota. Tanmateix, i per sorpresa de molts, l’Antonio Molina guanyava la seva partida i maquillava un pèl el resultat: 1½ a 4½. I en una partida a ritme normal, que és el més sorprenent!

El sub-12

Jornada d’estrenes contra el Sitges «B». Llevat d’en Nil López, la resta participaven per primer cop en la Lliga d’enguany. I per a la Paula Díaz, de fet, era la seva primera partida en competició oficial. Jugava amb blanques i l’havíem alliçonat per obrir amb una Italiana, però el seu adversari va adoptar la Defensa Siciliana i encara no està preparada per lluitar-hi. Però ho estarà, per la seva capacitat d’aprenentatge i les seves ganes, reforçades amb la ajut de l’Alfonso, el seu pare, i perquè a casa també pot practicar amb el seu germà Adrià, un altre «dobladito», el que comportarà una millor progressió d’ambdós.

En Joan de Déu, conduint les negres, aconseguia un bon avantatge, però acabava regalant una torre que la seva contrincant, la Irene Almazán, acceptava de bon grat. El seu rellotge marcava 1:38 h de temps. Les presses… I en el darrer tauler teníem en Nika, el més jove de tots quatre, qui tampoc no aconseguia puntuar i ens deixava amb un 0 a 4 contra el líder de la categoria.

Ens costa que els nens s’acostumin a utilitzar el temps per pensar la millor jugada. I els entrenadors estem treballant en diverses opcions. Una d’elles pot ser que tots els qui acabin la partida amb més d’una hora de rellotge es quedin sense berenar durant una setmana. Esteu avisats.

PostHeaderIcon Millorem, però lentament

febrer 1st, 2018 Autor: Ignasi Archs

Les mans es mouen lentes sobre els taulers. Tanmateix el temps corre de pressa. La ment passeja entre les peces, rambleja entre les caselles. El temps passa. Però ja no escoltem aquell tic-tac neguitós…

Deixem de divagar. Després d’aquest petit homenatge a Robert Johnson i a Eric “Slowhand” Clapton, ens centrarem en la jornada del proppassat diumenge.

L’equip «A»

Aquest diumenge vàrem jugar contra el Club d’Escacs Martorell, un dels equips candidats a pujar a la segona divisió de la Lliga Catalana. En aquesta jornada tornava a l’equip el Mestre Català Rubén Martín i s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’àrbitre FIDE Francisco Pizarro. El matx va començar i alguns jugadors del nostre equip aprofitaven els minuts del rival per demanar un cafè. Fins passades un parell d’hores les partides no es van començar a definir i el primer en puntuar va ser Gustavo Magallanes amb unes taules. Poc després Iván Humanes guanyava en una posició on els peons no deixaven respirar el rei enemic. El marcador se situava 1½ a ½ a favor nostre i algunes posicions eren favorables.

Pizarro aconseguia estrenar-se en la Lliga amb un punt i una partida on sempre va triar les millors respostes, així que esperem que continuï amb el nivell i sumi punts, que és el que necessita l’equip en les seves posicions. 2½ a ½, un començament molt favorable. Immediatament després Slimani es rendia en una posició que havia començat molt sòlida però on va anar cedint espai; va ser una pena ja que tant aquesta partida com algunes altres podien haver-se resolt de forma favorable, però ens va poder el temps, la concentració i altres factors. Segur que aquest matx ha servit per corregir aquests petits desajustaments i encarar les següents jornades amb major seguretat. 2½ a 1½, però aviat va igualar el Martorell amb la victòria sobre Jorda. Una partida complexa on també podia haver succeït qualsevol cosa. Ramón va abandonar malgrat haver lluitat molt bé tota la partida i tenir opcions igualades.

Escacs, CornellàRubén va cedir la seva posició en el primer tauler i va situar el marcador 2½ a 4½ favorable al Martorell. Una partida que l’MC també tenia dominada: dos cavalls, alfil i dama contra torre, alfil i dama. Però la pressió en la setena va ser massa. Aquesta partida també es veia molt a favor, com la d’Emilio, la fúria xilena, que emprenia un final amb avantatge però que les dificultats de temps i el soroll a la sala van fer que rendís el seu rei poc després que Flores abandonés la seva partida en un final de torres amb avantatge de peons del contrari. Així les coses, anàvem 2½ a 5½ fins que Dani va guanyar un final que va jugar d’una forma molt precisa i amb sorpresa de ruptura inclosa. Tenia dos alfils i un peó per dos peons i un alfil del contrari i aquest s’havia refugiat en la cantonada. No va ser suficient: Dani va immobilitzar els moviments del rei rival, qui solament va poder avançar els peons a canvi que el de Dani mengés i es plantés amenaçant coronar netament. D’aquesta forma el marcador quedava 3½ a 5½ fins que finalitzà la partida d’Emilio, que ho va tenir ben a prop, com hem dit, havent jugat fantàsticament totes les fases del joc. 3½ a 6½. Un marcador excessiu pel que havíem vist. Això no obstant les sensacions van ser bones, hi ha equip i lluitarem fins al final! [Dani Llargués i Iván Humanes, Martorell.]

L’equip «B»

Només en tinc referència per la conversa tavernària posterior a l’encontre amb el Sant Boi «D». El primer punt de l’equip es va forjar gràcies a les victòries d’en Jordi González, que ha arrencat amb gran força, Marco Antonio i Sebastián Buitrago, que s’estrenaven en aquesta Lliga, i Byron Zambrano, l’únic que havia puntuat la jornada anterior. Les notes negatives van ser en José Archilla, tot i que quan vaig veure que el seu contrincant havia estat en Sebastián Altemir ho vaig entendre millor. És un jugador molt sòlid i jo mateix tampoc no vaig ser capaç de vènce’l en el darrer Torneig de Sant Boi. L’altre punt que se’ns va escapar va ser el d’en Roberto, que ha començat una mica fred després d’estar gairebé un any sense jugar. Però de ben segur que es recuperarà i contribuirà amb els seus punts a les victòries de l’equip. De moment, 4 a 2 i a seguir lluitant.

Escacs, CornellàL’equip «C»

Escacs, CornellàVam estar a punt, però se’ns va escapar. El matx contra el Tres Peons «H» es presentava molt igualat (tan sols 9 punts d’elo mitjà de diferència). Aviat es torçaven les coses: en Gerard Pérez perdia en el darrer tauler ràpidament; pel que vaig percebre li manca ritme de competició i aprofitar millor el temps. Sortosament són defectes que es perden amb la pràctica. Més tard queia en Francisco Chevalier, que no va poder repetir la magnífica partida del diumenge anterior. Jo, pressionat per la manca de concentració —típica quan jugo a casa—, no aconseguia rebatre el potencial d’en Pol Ortiz, un nen de nou anys que aprofitava esplèndidament els meus errors i no em permetia recuperar-me, amenaçant amb la coronació d’un peó que m’obligava a abandonar. 0 a 3 i el matx estava gairebé decidit.

Tot i això les tres partides restants no pintaven gens malament. A en Francisco Rivas li oferien taules i, quan em va consultar, li vaig dir que si les acceptava perdíem el partit, així que va decidir continuar. La seva posició era lleugerament millor però els finals no són el seu fort. Després del canvi de peces quedaven cinc peons per banda: 2 i 3 en el cas del Francisco i 1 i 4 en el del seu oponent. M’ensumava unes taules i vaig anar a mirar les altres partides. Quan vaig tornar, oh sorpresa!, en Francisco tenia dos peons d’avantatge i sumava el primer punt. L’alegria, emperò, va durar poc. L’Andriy tenia qualitat de més, qualitat que no servia de res davant l’atac del seu contrincant. Només li va quedar una opció: forçar les taules per escac continu.

El darrer en acabar va ser en Martí Aguilà, ben tornat després d’un any allunyat dels taulers. El seu punt, després d’una molt bona partida, tancava el marcador en 2½ a 3½, ajustat però insuficient per sumar a la taula. Haurem d’esperar una nova oportunitat.

L’equip «D»

Un dels partits més estranys que recordo. Ambdós equips, nosaltres i el Comtal «C», arribàvem amb els equips complets… en les llistes d’alineació. Tanmateix només es van disputar tres partides: per la nostra part, l’Antonio Molina (1r tauler), que no falla mai, no es va presentar; i en Ricci Daniel Cevallos (6è tauler), que havia confirmat l’assistència, es devia despistar i tampoc no va venir. Però és que el 5è tauler del Comtal també va faltar a la cita. Així que, ja d’entrada, el marcador assenyalava un 1 a 2. Poc després el resultat era ja definitiu; l’Agustí perdia el punt i també en Manuel Cardoso, que s’havia de rendir davant la puixança d’un quasi «dobladito», en Lucas Sánchez, habitual en totes les trobades i tornejos que organitzem. Tan sols quedava en Jordi Alcántara lluitant contra l’amic Lluís Febrero. Saben aquél que diu que quan tens el rei enrocat i arribes al final és convenient avançar un peó per evitar mals majors? Doncs a en Lluís la idea li va rondar tota l’estona pel cap, però se’n va oblidar i en Jordi no va perdonar: mat directe a la 8a fila, per deixar el 2 a 4 final.
Escacs, Cornellà

El sub-12

Aquesta setmana els «dobladitos» es van desplaçar a Sant Adrià per jugar contra l’equip local. Pràcticament repetíem equip, amb l’únic canvi d’en Nil López per l’Aitor Jiménez. Rotacions que anirem fent perquè tots els «dobladitos» puguin participar en la Lliga i siguin partícips també dels èxits del club. En aquesta ocasió tan sols vam aconseguir un punt, gràcies a la victòria de l’Iker Alcalde, la qual cosa ens alegra profundament, ja que en la 1a ronda havia quedat molt tocat en perdre la partida. Quan comences a competir les derrotes són habituals, però a poc a poc arriben les victòries. I abans que us adoneu ja ens haureu superat a molts de nosaltres. El futur del Peón Doblado és a les vostres mans, no ho oblideu.

PostHeaderIcon Uns quants zombies pel carrer

gener 23rd, 2018 Autor: Ignasi Archs

No he pogut comentar totes les coses que han succeït aquests darrers mesos, però comença la Lliga Catalana i la prioritat mana. Després dels tres ascensos de categoria de la temporada anterior, l’objectiu és mantenir tots els equips en les categories respectives sense descartar algun ascens, cosa difícil però no impossible. Hem mantingut els cinc equips que ja teníem, però a darrera hora vam decidir canviar el de 3a per un sub-12 i crec que l’hem encertada, ja que això afavoreix la participació dels nostres «dobladitos».

Analitzem la jornada. (Una nota per al que resta de temporada: independentment que juguem a casa o a fora, el primer resultat que s’indiqui serà sempre el del club.) Iniciem la crònica amb els comentaris de l’Iván Humanes i d’en Dani Llargués.

L’equip «A»

La primera jornada de la Lliga Catalana a Preferent era un motiu per estar contents. I amb l’alegria de competir en una nova divisió ens desplacem (poc, eh?, que estan aquí al costat) a la casa del Club d’Escacs Cornellà per jugar contra el seu equip «B». La veritat és que teníem alguna baixa sensible —més que sensible: els tres primers taulers—, però tampoc no vèiem malament l’enfrontament perquè sabíem que els companys que els anaven a substituir tenien ganes de competir. I us diria que tampoc no li donàvem molta importància al resultat. No sé si era perquè encara no havíem despertat o perquè en aquesta ocasió la nostra intenció era jugar en aquesta divisió sense cap més aspiració que veure on ens posarien els resultats. Però les coses van sortir bé. Al davant ens vam trobar un molt bon equip que no ens anava a posar les coses fàcils, i certament tot va estar molt igualat fins a les partides finals. L’últim a seure al tauler va ser el primer a aixecar-se: Magallanes. La veritat és que va ser tan ràpida la seva partida que només puc dir que va utilitzar una estratègia molt incisiva amb blanques. Va haver de ser molta, ja que jo, que habitualment acabo aviat, vaig ser relegat per ell. O va ser a l’inrevés? O al mateix temps? És que estàvem adormits; és normal en la primera jornada. La qüestió és que jo vaig empatar una partida on vaig aconseguir en l’obertura un lleuger avantatge d’espai però que no vaig saber rematar. I així ens posàvem amb 1½ a ½ en el marcador. La següent partida en caure va ser la de Dani, amb una escandinava on va jugar molt agressiu i va aconseguir guanyar peça, situar el rei blanc al centre i rematar sense dificultat. 2½ a ½ i la cosa pintava força bé. Emilio, en el primer tauler, amb els seus habituals dos minuts de temps però jugant molt precís, va guanyar la dama del contrari i va pressionar en una posició que va dur el blanc a rendir-se i fer més àmplia la distància. ¡La “furia chilena” está a tope! El que us dic. Ja veureu quina de sorpreses que donarà aquesta temporada. Crec, i no m’equivoco, que és l’esperit de l’equip amb els seus ànims i els seus puntazos. 3½ a ½. Però, no havies dit que va estar igualat? Doncs sí, a partir d’aquí van venir dos punts seguits per al Cornellà «B». Santamaría es va aconseguir imposar a Archilla en una posició amb el rei al centre, molt espinosa, i Flores no va poder aturar una jugada oculta del cavall del contrari que entrava fent doble i amb majoria de peons en el flanc de dama. Doncs el que deia: 3½ a 2½ i quedaven en joc partides molt complexes. Sí, és cert que Ramon va donar la tranquil·litat al marcador amb el seu punt i la seva nova especialitat d’obertura amb blanques (que no revelarem), guanyant diagonals i horitzontals amb dama i torre i donant mat al rei. I això que sembla que ja estava fet amb el 4½ a 2½ no era tan clar en la pràctica. Faltava mig punt per empatar, un punt per guanyar. I fins a aquest moment la victòria va importar, és clar, però no tant com quan vam veure que es podia aconseguir. I a partir d’aquí Dani us continuarà explicant les partides que faltaven: Slimani, Jorda i Jordi tenien la possibilitat de fer història (història perquè seria el primer punt del Peón Doblado en aquesta nova divisió). [Iván Humanes, Cornellà.]

Escacs, CornellàEl matx pintava molt bé i poc després el rival d’Slimani li va demanar taules. Slimani em va consultar i jo, com a delegat, li vaig dir que acceptés les taules, cosa que va fer i ja teníem 5 gols al marcador. Per tant ja no podíem perdre i només ens calia mig punt per guanyar el partit. Quedaven dues partides, la de Jorda amb un clar avantatge, i la de Jordi González amb una posició interessant però amb pocs minuts de rellotge. Jorda es va penjar la torre quan ja havia fet el més difícil: un nou punt per al Cornellà i el marcador se situava 5 a 4.

Tot quedava en mans de Súper Jordi, amb menys d’un minut i el seu rival amb prou feines dos minuts. La posició no era clara, el seu rival va començar a estrènyer i Súper Jordi va apurar el rellotge fins als 20 segons; llavors, en un parell de jugades va aconseguir imposar un clar avantatge que feia abandonar el seu rival. Magnífic resultat: 6 a 4 amb final de nervis. [Dani Llargués, Cornellà.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàLa nòmina de cronistes encara no està completa. I la de l’equip «B» és com el cinquè cel, del qual res no se’n sap: no hi ha notícies d’aquest cel tan amagat (Jaume Sisa, El setè cel). Tot i que, de fet, tan amagat no estava, perquè jugaven a la sala del costat de l’«A» contra el Cornellà «D». El resultat ho diu tot: ½ a 5½, amb unes úniques taules d’en Byron Zambrano contra el veterà Josep Sáez i una de les anècdotes de la jornada, les corredisses d’en Sebastián Buitrago, que creia que jugava A Cornellà (a la nostra seu) enlloc d’AL Cornellà, l’altre club de la ciutat.

L’equip «C»

En aquest cas sí que vaig poder seguir una mica les partides, bàsicament perquè jo jugava en el primer tauler contra el Congrés «C». El primer en acabar va ser en David Romero, que aquest any reforçarà, juntament amb el altres «dobladitos» més grans, els nostres equips de la 2a provincial. Pendent dels seus plans, no es va adonar dels de l’adversari, l’Andreu Herrerias (a qui li haig d’agrair el detall d’ajudar-nos a recol·locar les taules un cop finalitzat el matx). Això li va costar tres peons i, al capdavall, la partida. La meva acabava una estona després. Un maleït Ad2, jugada habitual davant la clavada de cavall també habitual, però que en aquest cas em costava peça i em condicionava la resta de moviments fins que vaig haver de rendir-me. Tot seguit, l’Antonio Molina també ho deixava córrer. I córrer van córrer, perquè malgrat tot van necessitar dues planelles. Les presses sempre són males conselleres. En Molina va jugar amb el seu peculiar estil, fins a tal punt que, només començar, ja duia sis moviments pels quatre del seu rival. Reunió dels delegats i de seguida vam veure que s’havia d’esperar una mica abans d’enrocar, si més no a que l’altre jugador mogués peça.

Finalment arribava el primer punt (i de fet l’únic). Francisco Chevalier, un dels reforços d’enguany, realitzava una magnífica partida contra una escandinava per transposició deixant el seu contrincant amb un esquema de peons desastrós per a un final. I d’això se’n va aprofitar, canviant totes les peces innecessàries i arribant a la conclusió amb tres peons d’avantatge i tota la iniciativa.

Un altre dels nous fitxatges, l’Andriy Severyn, lluitava ferotgement però el magnífic joc de cavalls de l’oponent el deixava amb columnes de l’ala dama obertes i un peó passat contra el que l’Andriy no podia fer res. I finalment, en Francisco Rivas arribava a un final de torres amb avantatge d’espai i de temps. El material havia de caure per si sol, però es va deixar ocupar la columna de torre i l’Emili López, el delegat, no s’ho va pensar dues vegades i s’infiltrà en el camp de joc del Francisco aconseguint avançar el peó central per decantar la balança del seu cantó. Resultat final, doncs, 1 a 5; haurem de seguir treballant per estrenar el caseller.

L’equip «D»

Tercer equip a la 2a provincial, que volem que serveixi pel rodatge d’alguns «dobladitos» i perquè alguns dels socis que habitualment juguen poques partides ho puguin fer amb més assiduïtat. Tot i que aquesta setmana els nois poc rodatge van fer: l’un, en Ricci Daniel Cevallos, perquè no tenia rival al 6è tauler; l’altre, en David Álvarez, perquè va confondre l’hora del dissabte amb la del diumenge i es va presentar a les 11:00 tocades. L’Agustí Compte va acabar de seguida… la partida oficial, perquè després va continuar jugant-ne d’amistoses amb els jugadors del Montcada «B». L’Edu Jodar, nou federat, tampoc no va tenir una bona estrena, no sé si enlluernat per la brillantor del retolador amb què anotava o perquè es va enfrontar a en Tarzan. (Disculpa’m, Alejandro. T’hauran gastat aquesta broma un milió de vegades, però no me n’he pogut resistir.) Finalment també queien en Manuel Cardoso i en Jordi Alcántara, deixant-nos un altre 1 a 5.

El sub-12

De les poques alegries que ens va oferir la 1a jornada a casa, cal destacar l’empat dels «dobladitos». L’Unai Jodar aconseguia el primer punt amb un joc brillant (potser no tant com el retolador del seu pare). L’Iker Alcalde va tenir la mala sort d’haver de lluitar contra el jugador més potent del Peona i Peó «B» i no va poder superar-lo, tot i que té clars quins van ser els seus errors. Un aprenentatge que li servirà de cara a properes partides. En Nil López ens donava el segon punt, allargant el joc fins a donar mat al seu oponent. Aquest punt tancava el nostre marcador, ja que en Miguel Moreno havia d’abandonar i deixar-nos amb el 2 a 2 final, un resultat prou bo en aquesta estrena en la categoria.

Un apunt per reflexionar: no acabo d’entendre la forma de calcular l’elo infantil. Quan no n’hi havia i tothom, grans i petits, començàvem amb 1700, tenia una certa justificació que la k d’aquests tornejos fos reduïda. Però des del moment en què els nanos comencen amb un elo més baix no té cap sentit, al meu parer, mantenir aquesta k reduïda amb excés. Penso que, pels més joves, no és gaire motivador que, després de guanyar una partida, només pugin 2 o 3 punts d’elo. Potser s’hauria de repensar el sistema i proposar algun canvi en la propera Assemblea de la Federació Catalana.

PostHeaderIcon «Doblados» en acció

desembre 27th, 2017 Autor: Ignasi Archs

En una de les darreres entrades ens havíem quedat en el Torneig de Sabadell. Des d’aleshores s’han celebrat un munt de tornejos amb participació de companys del club. Us en faré un resum ràpid perquè ben aviat s’iniciarà el torneig que més ens agrada, la Lliga Catalana 2018, i la seva avantsala, la fase prèvia de la Copa Catalana. Començaré pels nostres «dobladitos», que han tingut força èxit en les competicions en què han actuat.

Campionat de Catalunya per equips d’edats

Dos «dobladitos», l’Ivan i la Irene Planella, van formar part de l’equip dels Tres Peons que va assolir el primer lloc en la categoria sub-8. Podeu veure els seus resultats en aquest enllaç.

Torneig del Sortidor

En aquest torneig infantil per a jugadors federats i no federats hi van participar els tres «dobladitos» habituals: Miguel Cabrillana, Ivan i Irene Planella. És una de les batalles que encara no hem guanyat, la d’aconseguir que més nens i nenes participin en competicions. Serà difícil, perquè no és l’única activitat que realitzen, però esperem aconseguir-ho a poc a poc. I el nostre monitor Emilio Carrasco hi té alguna idea al respecte…

Els nostres representants, tanmateix, no ho van fer gens malament: 3a posició i millor sub-8 per l’Ivan Planella i 7a posició i millor sub-10 pel Miguel Cabrillana. I la Irene Planella, en el 14è lloc, superant molts nens i nenes de més edat.


I ara passarem als «doblados» adults, alguns dels quals han obtingut també grans resultats.

Torneig de Martorell

Després d’unes quantes participacions en el grup “C”, un servidor, Ignasi Archs, aconseguia endur-me el gat a l’aigua després d’una lluita aferrissada amb la Laura Martín, de l’Olesa, una gran contrincant. Qualsevol dels dos podia haver guanyat el trofeu de campió i tot depenia de la darrera jornada. Ambdós hi arribàvem empatats, però el seus millors desempats feien que la victòria depengués d’ella. Jo tenia assegurada la 4a plaça i havia d’arriscar. El meu rival em va oferir taules un parell de vegades, però no podia acceptar-les i menys després de saber que la Laura havia empatat la seva partida, la qual cosa em donava el subcampionat fins i tot perdent. Amb aquesta tranquil·litat vaig decidir seguir i finalment vaig obtenir els fruits: victòria i primer lloc del grup, després de set victòries i dues taules. Us deixo tot seguit la partida que em va enfrontar a la Laura Martín a la 6a ronda i que vaig aconseguir guanyar en un final de reis i peons.

Torneig de Cornellà

Escacs, CornellàDe forma gairebé simultània se celebrava a la nostra ciutat l’Open del CE Cornellà, amb sis «doblados» inscrits. De tots ells, cal destacar-ne dos: en Jordi Planella i en Gustavo Magallanes. En Jordi, amb 6½ punts i una sola derrota, s’enfilava fins a la 3a posició de la general. I en Gustavo quedava en el 6è lloc, després d’haver-se enfrontat contra els quatre primers de la taula. D’aquestes partides en recordo un parell: la que va jugar contra en Jordi, una partida estranya que aquest va aprofitar perfectament per endur-se el punt; i la darrera, en què el Mestre FIDE Juan Escandell, en un final de torres i peons que semblava taules, aconseguia forçar el zugzwang i guanyar la partida.

Pel que fa a la resta de «doblados», resultats discrets, tot i que en algun cas augmentaran l’elo d’algun company.

Abans del lliurament dels trofeus es va celebrar un torneig de ràpides. Els dos primers llocs van repetir els de l’Open, però en el 3r, l’Emilio Carrasco va substituir en Jordi, aconseguint set victòries i només dues derrotes contra els primers classificats. En la darrera ronda va guanyar a en Francisco Pizarro, nou jugador del club que reforçarà els nostres equips en la Lliga Catalana i a qui li donem la benvinguda.

Escacs, CornellàCampionat Absolut de Barcelona

Si la Lliga és el campionat oficial per equips, l’Absolut és el seu equivalent a nivell individual. En la demarcació de Barcelona hi teníem un representant, en Miguel Rupérez. 4½ punts és un resultat modest a priori, però, tenint en compte que es va enfrontar a un Mestre Internacional, tres Mestres FIDE i dos Mestres Catalans, el podem considerar molt meritori. Si, a més, ens fixem que tan sols un contrincant tenia un elo català inferior al seu, podrem concloure que la seva participació li suposarà un increment d’aquest elo.

Campionat Territorial del Barcelonès

El que podríem anomenar grup “B” de l’Absolut va comptar amb en Gustavo Magallanes. 4a posició i 7 punts. Una gran classificació malgrat que dues victòries ho van ser per incompareixença i que, en el cas català, sumen també elo. De fet, hom no té culpa que el rival no es presenti i així almenys el jugador que hi acut obté una petita bonificació que compensa l’espera que fixen els organitzadors de tornejos.

Sunway Sitges

Novament trobem els nostres dos companys, l’un en el grup “A” (Miguel Rupérez) i l’altre en el grup “B” (Gustavo Magallanes). Ambdós van acabar amb 5½ punts. Miguel, com és habitual, lluitant contra un bon grapat de Mestres de tota mena, que el van situar en el lloc 54è, partint del 128è, i que l’aproparan als 2200 FIDE si és que no hi arriba.

Quant al Gustavo, un bon inici estroncat pel turc Unal Guvel, que acabaria en la 2a posició, i pel nostre “Dràcula” particular, l’Iván Cano (vegeu Torneig de Halloween). Això el mantindrà per damunt dels 2100 d’elo català. Veurem si en la Lliga aconsegueix apropar-se als 2200.

Aquí acabo aquest resum, tot i que hi ha hagut altres tornejos amb participació de socis i sòcies, com podeu comprovar a la pàgina de Participació en Tornejos individuals. A la propera entrada continuaré amb els que s’han disputat després. I també us parlaré de la Trobada Infantil i del Campus Day. I de la Copa Catalana… I del calendari de la Lliga… I, per suposat, de la mateixa Lliga. Comença la temporada i les cròniques de les jornades dels nostres equips. Enguany espero convèncer més reporters perquè siguin més completes i més “afinades”. Fins aviat!

Un moment del Campus Day del 21 de desembre, amb alguns «dobladitos» pel mig.

Loteria

Abans de tancar aquesta crònica múltiple, us informo, si no ho sabeu encara, que enguany hem obtingut el reintegrament de la loteria de Nadal. Tots els qui tingueu participacions podeu passar després de festes. Per WhatsApp us informarem dels dies i hores en què podreu cobrar. Tot i que, ja us ho avanço, no crec que ningú es faci ric.

PostHeaderIcon Properes activitats infantils

desembre 14th, 2017 Autor: Ignasi Archs

L’actualitat mana, i deixaré per més endavant el resum de les actuacions de molts «doblados» que han estat participant en tornejos darrerament. I amb grans resultats en molts casos, tant sèniors com júniors.

Trobada Infantil

D’entrada, aquest dissabte 16 de desembre organitzem, com cada any, la nostra Trobada Infantil, l’onzena ja. A diferència d’altres anys, aquesta vegada muntarem tres espais diferents:

  • Sala 1: Partides individuals pel sistema Fischer. Si no sabeu com és, ja ho descobrireu. I us divertireu molt.
  • Sala 2: Passapeces per equips en una banda. I a l’altra, dibuixos per pintar per als més petits.
  • Sala 3: Escacs gegant per equips.

Al llarg de la tarda, anirem fent rotacions entre les diferents sales perquè tots pugueu jugar amb les diferents opcions.

Tot això durant un parell d’hores, de 16:00 a 18:00. A partir d’aquest moment, baixarem tots a la sala polivalent de l’Espai Esportiu Sant Ildefons per veure la pel·lícula Els cavallers del sud del Bronx. Trobareu tota la informació clicant l’enllaç. I, si no falla res, també tindrem preparats uns gots amb crispetes. Veure una pel·li sense crispetes no és el mateix, oi?

Campus Day

Un grup d’entitats esportives de Cornellà vam pensar que seria bo organitzar alguna cosa pel dijous 21 de desembre, en què els col·legis romandran tancats (a efectes escolars) degut a la jornada electoral amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. I, amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà, hem aconseguit tirar endavant aquesta proposta, que hem anomenat Campus Day, en què tots els nens i nenes de Cornellà podran practicar i gaudir de tot un conjunt d’esports, els escacs entre ells, amb preus reduïts pels que siguin socis o sòcies d’alguna de les entitats organitzadores.

A la pàgina relativa al Campus Day en trobareu tota la informació, juntament amb un parell de vídeos on podreu veure un dels nostres «dobladitos» més recents, l’Aleix Batiller, convidant-vos a participar-hi.

Recordeu, sobretot, que les places són limitades i que teniu fins al dilluns 18 de desembre per inscriure-us.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
III Halloween Chess
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Filatelia Llach
  • Mary Pickford
  • Viejo Piano
  • Ajedrez 21
  • The Corner
  • Advocat.cat
  • Adeslas
  • La Herradura
  • Gramma arts gràfiques
novembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Categories
Visitants