PostHeaderIcon Bufa el vent

febrer 7th, 2017 Autor: Ignasi Archs

I amb força. A totes les comarques: les que vam visitar, les que ens van venir a veure i totes les altres. Perquè, en una sola jornada, vam tenir rivals de cinc comarques diferents, un fet insòlit pel que recordo. Que en són sis si ens comptem nosaltres, al Baix Llobregat. Sort que “només” tenim cinc equips…

L’equip «A»

L’encontre contra el Vilafranca «B», provinent de la comarca del Penedès, començava amb una novetat respecte les anteriors alineacions. Iván Humanes no podia jugar, per la qual cosa vam decidir pujar al primer equip a en Jorda. Per tant avui la crònica està basada en les dades que m’ha facilitat en Dani Llargués i en el que jo mateix vaig poder copsar al final.

Escacs, CornellàEn Daniel Montoya, el nostre premiat a l’anterior temporada, no tenia el seu millor dia i es rendia en poc menys d’una hora. La resta de partides, llevat de les d’en Jorda i Manel Santolaria, continuaven igualades quan, de sobte, van saltar totes les alarmes. Un mal presagi? Per sort (o no) es tractava de l’alarma contra incendis del pavelló, que havia començat a sonar. Ningú no sabia què fer fins que en Jorda es va posar l’uniforme de capità i va ordenar aturar els rellotges mentre en Dani baixava a veure què passava. Sortosament no va caldre la participació dels bombers de la imatge. Tan sols es tractava dels sensors de les dutxes, que amb el baf calent de l’aigua s’havien activat.

Després de respirar tranquils es va reprendre el matx. Poc després en Manel perdia i Jorda continuava amb una posició inferior. La cosa no pintava gaire bé contra l’equip més potent amb qui fins ara havíem jugat. En Dani mantenia una posició igualada després de no aprofitar l’avantatge de l’obertura, però en Gustavo i l’Emilio disposaven de millor joc. Per fi, des de l’Amèrica Llatina, queien els primers punts: Francisco, Emilio i Gustavo s’anotaven la victòria i el marcador es col·locava en un 3 a 2 esperançador.

Al cap de poca estona arribàvem des de Manresa i de seguida em vaig adonar que la cosa estava difícil: Jorda estava inferior; Rubén, amb poc temps de rellotge, es trobava en un final millor però que calia jugar fi; i Dani lluitava amb el seu cavall contra un peó en 7a que amenaçava coronar. Aleshores va saltar la sorpresa: Jorda, que en l’anterior jornada s’havia complicat la vida, li donava la volta a la posició amb una celada i sumava el punt que ja ens donava l’empat. Dani continuava la seva particular croada, ara ja contra una dama. Però Rubén, finalment, aconseguia aclarir el tauler i situar dos peons passats contra els quals el seu contrincant ja no va poder lluitar més i es va veure obligat a abandonar. Buf! 5 a 2 i el punt de matx ja era nostre. En Dani, que no se n’havia assabentat, seguia intentant aconseguir les taules, però finalment ho va haver de deixar córrer. Al final, 5 a 3 i el tercer punt en tres rondes, que ens situa al capdavant de la classificació, empatats amb l’equip de Gavà, amb qui ens enfrontarem d’aquí a quinze dies. Serà un partit dur, segur, però que pot tenir un premi important.

L’equip «B»

Ens dirigim cap al Bages per jugar contra el Catalònia «D» de Manresa. D’entrada l’equip rival ja patia una baixa, però finalment, pel que vaig veure en el full d’alineació, van tatxar el 5è participant. Així que el matx ja començava amb un 0 a 2 a favor. Tanmateix, vam jugar tots. Sé que sembla estrany, però l’explicació és molt senzilla: en Sebastián Buitrago i en Paco González, els nostres taulers 5è i 6è, van passar l’estona jugant entre ells. En Paco, el nostre darrer fitxatge, si més no, es va revelar com un magnífic xofer —bé, amb algun lapsus en l’anada—, ja que no va poder demostrar la seva vàlua en la competició.

Escacs, CornellàPel que fa a la resta, vam jugar en una petita sala dins d’un magnífic centre, l’Ateneu Les Bases. En Jose Archilla va ser el primer en acabar i assegurava l’empat. A poc d’espai acabava la meva partida amb un mat després de 21 jugades degut al desconeixement del meu contrincant de l’obertura, que el va fer perdre la iniciativa en pocs moviments. En Roberto de la Fuente s’asseia una mica més tard. Com molts fem abans de començar, va anar al lavabo. I es va despistar i, en lloc de baixar les escales, se’n va anar cap amunt, on es va trobar tot un grup de noies fent exercicis —no recordo ben bé de quina mena—. Per sort, els seus dubtes inicials es van esvair i va baixar els dos pisos pertinents per asseure’s davant del tauler. (Rebeca, si llegeixes això, és broma.) En la partida va trigar una mica més, però després de coronar dama la situació es va precipitar i a dos quarts i mig d’onze el marcador ja indicava un 0 a 5.

Només quedava en Ramón Fuentes i pensàvem que acabaríem ben aviat perquè també disposava d’un bon avantatge posicional. Però la seva contrincant es resistia, així que la resta vam anar a prendre la fresca —mai millor dit, donat el vent que bufava—. En Ramon va forçar el canvi de peces per guanyar amb els seus peons avançats i finalment va aconseguir la victòria, però per caiguda de bandera quan ell encara disposava d’una hora i tres minuts al rellotge. 0 a 6 i segons en la classificació oficiosa —la meva—, tot i que, segons l’FCE, estem en 1a posició.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàNovament un 0 a 4, però en aquest cas amb competidors davant. Al Vallès Occidental ens vam enfrontar a la Rubinenca «D», segurament l’equip més fluixet del grup, conformat bàsicament per nens que estan aprenent i que no van poder superar els nostres companys. Almenys de moment, perquè en un futur potser seran rivals temibles, com alguns dels nens amb qui hem jugat —i guanyat— en el passat i que avui tindríem moltes dificultats per aconseguir-ho. Des d’aquí, i sense conèixe’ls, els vull animar a perseverar en el joc. Segur que, com els nostres «dobladitos», ben aviat estaran disputant les places als seus companys dels equips superiors.

L’equip «D»

Ens aturarem un moment al Garraf, la comarca d’on provenia l’equip contrincant, el Gran Penya «C» de Vilanova i la Geltrú. Deixant de banda l’equip «E», era el primer amb un elo mitjà superior al nostre. I la resposta va ser espectacular: en Francisco Rivas no podia batre el seu rival, l’Abel de Santiago, un jove amb qui vaig jugar en el darrer torneig de Martorell i que té un futur molt prometedor; però els altres tres «doblados» vencien en les seves respectives partides i assolien un 3 a 1 que ens manté en la lluita —difícil— per l’ascens. L’Antonio Molina, al seu ritme, és a dir, ràpid —gairebé diria que blitz—, acabava aturant el rellotge… amb una hora i trenta un minuts! No sé el nombre de jugades i no puc calcular el temps que va emprar, però està clar que devia guanyar jugant al toc. En Jordi Alcántara, un antic «doblado» que ha retornat com el fill pròdig, no estava segur d’estar al nivell adequat, però els seus dubtes es devien dissipar davant la victòria obtinguda. I en Manuel Cardoso —a qui li vaig donar un bon ensurt una estona més tard, quan em vaig descomptar en el nombre d’esglaons i em vaig clavar una bona nata baixant les escales— continua sumant punts i elo, disposat a disputar-li el pitxitxi de la temporada a qualsevol altre «doblado» que se li posi pel davant. (Pels qui esteu preocupats, no patiu: tan sols em vaig fer unes poques rascades.)

L’equip «E»

Visitarem ara la comarca del Barcelonès, Sud concretament. Si sabeu prou geografia, ja haureu sospitat que els nostres «dobladitos» es van dirigir a l’Hospitalet de Llobregat, l’única ciutat que forma part d’aquesta subcomarca, per lluitar contra el Torreblanca «B» al Centre Cultural Sant Josep, el mateix local on fa més de trenta anys ja vaig fundar, amb un amic, el Club d’Escacs Sant Josep-L’Hospitalet i que, posteriorment, sense conèixer la història, un antic «doblado», en José Ortega “Kocar”, va refundar.

Peón Doblado, escacs

Cartell del III Torneig d’Escacs Sant Josep, celebrat l’any 1985 a la llavors Aula de Cultura de Sant Josep, amb 125 participants inscrits i la col·laboració d’en Lluís Comas i Fabregó, qui un any abans s’havia proclamat Campió del Món Infantil a l’Argentina.

Després de totes les combinacions que vam haver de fer el dijous, aconseguíem muntar un equip complet. Al matí, però, rebíem un whatsapp en què se’ns comunicava que en Xavier Escaler es trobava malament i que ni ell ni el seu pare podrien jugar la ronda. A hores d’ara esperem que en Xavi ja es trobi millor i li reservarem un espai aquest diumenge per si té ganes de jugar una partida —que em sembla que en té, i moltes—. La responsabilitat, per tant, va recaure en l’Iker Alcalde i en Miguel Moreno, que no van poder fer res davant dels seus competidors, més experimentats. L’Iker es va enfrontar a en David Páez, un altre antic «doblado» (especialista en taules, per cert), que després va comentar la partida amb ell i li va explicar un parell de temes. Al final, tanmateix, el resultat va ser de 3 a 0, atès que l’equip rival tampoc no comptava amb tots els efectius i va jugar amb una plaça vacant.
Escacs, Cornellà

El Comarcal

La setmana que ve el comento, segur. Però de moment podeu resar, posar-li un ciri al vostre sant de confiança o, si no sou massa creients, desitjar-li sort a en Miguel Cabrillana, qui, en el seu primer any com a sub-10, duu 6 de 6 i es perfila com a campió de la categoria, amb dret a participar, per mèrits propis, en la final del Campionat de Catalunya d’edats, ben allotjat en un hotel. Que, no ens enganyem, és el que de debò l’hi interessa.

La setmana vinent seguirem lluitant per aconseguir els nostres objectius. Els assolirem o no. No ho sabem. La resposta, amic meu, flota en el vent.

PostHeaderIcon A cal sabater

febrer 1st, 2017 Autor: Ignasi Archs

…sabates foradades (de camussa blava). O, com dirien en castellà, en casa del herrero, cuchillo de palo. Tant demanar a tothom que ens enviï fotos de la jornada i al final qui se n’oblida sóc jo. I això que no havia d’estar pendent de la meva partida, ja que vaig descansar. En fi, la setmana que ve hi posaré remei. Ara toca parlar de la diada del diumenge, una jornada no tan satisfactòria com l’anterior, malgrat el resultat global de 18 a 8 aconseguit.

L’equip «A»

El primer equip arribava motivat i l’enfrontament contra el Cadena no va estar senzill; ans al contrari, molt igualat. Començàvem amb la complicació de posar en temps uns rellotges que es resistien a sumar l’increment i acabàvem amb un Emilio amb actitud guanyadora, dient que la seva partida la guanyava o la perdia, però que anava fins al final. I el final va ser taules. Gran el xilè, que deixava clara la necessitat de lluitar.

L’enfrontament començava amb les meves taules després de rebutjar un peó de més i, de forma errònia, voler pressionar. La derrota estava a prop i vaig poder maniobrar per pactar l’empat amb dificultats de temps del rival i jo amb peó de menys. Arribaven les taules de Montoya i de Rubén, i és que aquest diumenge no ha estat un bon dia pels tres. O sí. Depèn de com es miri. Dani cedia en la posició després d’un desenvolupament millor del rival i Magallanes guanyava una siciliana amb blanques en la qual el seu rival va jugar amb minut i poc gran part de la partida.

Escacs, CornellàI aquí ens detenim, ja que cal felicitar Santolaria, qui, després de la partida de l’anterior setmana, es va saber sobreposar i guanyar qualitat i un final de cavall contra torre. Vindran més punts d’en Manel. N’estem segurs. I Francisco Olivares, jugant fi i posant pressió en la posició després de canvis de peces, va anar guanyant peons, apuntant-se el punt amb negres. El final d’Emilio ja el coneixeu, i és que avui ha demostrat el que cal tenir si volem pujar: actitud. Resultat: 3 a 5. Cal patir per fer-nos més forts. [Iván Humanes, Barcelona]

L’equip «B»

Iniciava la seva participació a la Lliga després de la jornada de descans. I el resultat va ser immillorable. Bé, potser un pèl millorable: 5 a 1, a falta del punt d’en Jorda, que es va complicar la vida en el final i va permetre al seu rival, en una posició que semblava taules per escac continu, canviar les dames i, amb peça i tres peons de més, obligar el nostre company a rendir-se. Els punts van anar caient seguint una seqüència numèrica —ja sabeu com m’agraden—, tal com em va fer notar en Jose Archilla. El primer es va deure a la plaça vacant del Berguedà «B». Jordi González no va poder estrenar-se davant del tauler, però el seu punt també compta. Byron segueix amb la seva progressió i assolia el segon punt en el 5è tauler. Al seu costat, Jose Archilla, amb dues peces d’avantatge, assegurava l’empat. Ramón lluitava, amb peó en 7a, contra el peó en 6a del rival. Dit així, semblaria un final fàcil de guanyar pel temps de més, però la posició era força complicada i calia jugar fi. Finalment la partida es decantava al nostre favor i ja ens donava la victòria.

Tauler a tauler, arribem al segon, on Diego Flores no ho tenia fàcil. Peons doblats i el rei molt desemparat propiciaven l’atac de l’adversari. Però Diego és un lluitador i no dóna mai una partida per perduda (i en dono fe per les diverses vegades que ens hem enfrontat; de fet, li recordo poques taules). Així, aconseguia guanyar un peó, mantenint l’avantatge fins a guanyar el matx. Només va mancar el punt d’en Jorda, com he comentat al principi. Un bon començament, això no obstant, que ens situa en la lluita per la primera plaça del grup.

L’equip «C»

Res a dir. Jornada de descans. La propera setmana sí que ja jugarem tots els equips i la crònica serà completa.

L’equip «D»

Escacs, CornellàÈxit total dels nostres companys: Francisco Rivas, Marco A. Buitrago, Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso assolien els quatre punts davant del Súria «B». Malgrat el llarg desplaçament, encara van arribar a temps de veure el final de la partida d’en Jorda. Aquesta victòria ens situa en la 2a posició del grup, tot i que queden rivals difícils i caldrà lluitar fins al final, en què ens enfrontarem al Sant Feliu «C», el líder actual.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», en canvi, no van poder puntuar davant del Sant Joan Despí «B», líder actual i possiblement l’equip més fort del grup, candidat clar a l’ascens. Els falta encara controlar millor el temps i adonar-se que poden pensar més estona abans d’efectuar el moviment. És un error que tots hem patit —i que alguns pateixen encara: fixeu-vos en la foto de l’equip «D»— i que caldrà anar corregint en les classes. Tanmateix, del que es tracta en aquest equip «E» és justament que vagin aprenent el ritme competitiu i de ben segur que en Gerard Pérez, David Romero, Miguel Moreno i Iker Alcalde, els nostres joves companys, n’hauran pres bona nota. Malgrat la seva edat, el seu joc és molt bo i acabaran aportant molts punts a qualsevol dels equips del Peón Doblado en què acabin jugant.

El Comarcal

D’aquí a quinze dies us comentaré com ha anat la participació dels nostres «dobladitos» en aquest torneig d’edats. De moment, però, us avanço, que, en les dues jornades que ja s’han disputat (un total de tres o quatre rondes, segons el cas), tenim alguns companys en les posicions capdavanteres. Esperem que les mantinguin i que acabem celebrant l’èxit de la seva participació.

PostHeaderIcon L’arbre dels desitjos

gener 24th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Primera crònica d’aquesta nova temporada de la Lliga Catalana. Com que enguany no podré seguir gaires partides, m’hauré de basar en els comentaris que els «doblados» i «dobladitos» (pares i mares, en aquest cas) em facilitin via WhatsApp i en les actes dels encontres. En algun cas, però, disposaré de corresponsal oficial, com és el cas de l’equip «A», que compta amb l’Iván Humanes, periodista acreditat a tal fi. Així que iniciarem la primera jornada amb el seu escrit sobre:

L’equip «A»

«La primera jornada de la Lliga Catalana es presentava per a l’equip «A» amb la incògnita de com funcionaria un equip renovat en els primers taulers. La resposta ha estat evident: 7 a 1 contra l’Esplugues. És cert que el rival han vingut minvat amb diverses baixes pel que fa al seu equip de gala, però les sensacions han estat molt bones. Daniel Montoya feia el primer punt amb d4; el seu rival, absent, ens ha donat aquest primer punt de comoditat. Mentrestant, la lluita en els altres taulers s’anava perfilant. Emilio Carrasco guanyava el segon amb un atac devastador, amb aquesta intenció ja des de les primeres jugades. Iván Humanes feia el tercer punt després de sortir amb més avantatge de l’obertura, una Siciliana amb negres. Rubén Martín i Gustavo Magallanes aplicaven la mateixa tècnica per guanyar peça de més després de buscar horitzontals i diagonals per clavar i deixar la peça contrària sense protecció. Gran tècnica. Quart i cinquè punts que ratificaven el bon moment de forma d’aquests jugadors. Dani Llargués maniobrava i maniobrava fins a aconseguir una posició guanyadora, indefensable per al rival i que va explotar quan havia de fer-ho. Bona partida. Sisè punt que feia preveure un marcador d’escàndol. Manel Santolaria i Francisco Olivares lluitaven per a això en les últimes partides. Francisco i Jordi Planella van jugar la partida més oberta i perillosa de la trobada. Olivares va guanyar qualitat en els primers moviments i va jugar fi per rebutjar les amenaces de Planella fins a guanyar en una partida “perillosa”. Enorme joc ens han brindat, sens dubte. I Santolaria, amb avantatge en el 95 per cent de la partida, va errar en un dels moviments i es va deixar el punt. Confiem, tanmateix, que puntuarà bastant, ja que, malgrat el resultat, ha demostrat estar en forma. Això acaba de començar i caldrà estar atent i en forma, puix l’objectiu és clar: pujar de categoria.» [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «B»

Va jugar contra la plaça vacant. 6 a 0. Punt i final.

L’equip «C»

Peón Doblado, CornellàDes de diversos llocs del país ens vam desplaçar fins a Santa Eulàlia de Ronçana per disputar la primera ronda contra l’equip del Vall del Tenes «E». En una sala àmplia, còmoda i amb bona calefacció ens vam acomodar per jugar les partides. En el quart tauler, Manuel Cardoso sumava el primer punt, amb el propòsit personal de sumar elo aquest any. Poc després Ignasi Archs guanyava el seu matx, que es podia haver enllestit força jugades abans amb una mica més d’ambició en l’atac. Mentre esperava la resolució de les altres partides, vaig sortir a fumar i em va sorprendre, just davant del Centre Cívic i Cultural La Fàbrica, l’arbre que podeu veure a la foto i que estava farcit de targetes penjades amb bons desitjos per a aquest nou any. Potser sigui un bon presagi.

Jesús Martínez, engripat encara, tenia una posició complicada que segurament es podia haver guanyat, però l’afecció vírica va fer que acceptés les taules que li va oferir el seu contrincant. És qüestió de sumar punts. Quedava ja només en David Guirado, lluitant contra l’Àngel Boixader, un jugador de 92 anys amb molta energia. És el que fa gran el nostre esport, que és apte per a tots el públics, independentment del seu sexe, de la seva edat, del seu origen o de les seves creences. Finalment en David va aconseguir vèncer i tancar el marcador amb un 3½ a ½, un bon començament per l’equip.

L’equip «D»

Gairebé aconsegueix el ple contra el Cervelló «B». El resultat de 3 a 1 es deu a què l’Agustí Compte es va despistar i no va venir a jugar. Però els altres companys sí que van obtenir la victòria: Francisco Rivas i la família Buitrago, pare i fill: en Marco continua sumant elo, i aquest cop disputant el matx, ja que l’anterior temporada es va trobar uns quants taulers buits; el seu fill Sebastián també ha començat amb bon peu la seva primera participació en la Lliga i d’ell n’esperem que sumi punts i augmenti el seu elo inicial, ja que mai no havia estat federat.

La més contenta va ser l’Aitana García Márquez, la rival de l’Agustí, que no va haver de pensar gaire per sumar el punt. No sé si, fruit de l’emoció, també es va despistar i es va oblidar la motxilla. Per sort se’n va recordar poc abans que marxéssim i li vam poder tornar. Aitana, aquest any t’esperem al Torneig de Halloween. Segur que, com em vas dir fa uns mesos, vindràs molt ben disfressada i t’enduràs el trofeu a la millor disfressa. Anima’t!
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «E»

És l’equip dels «dobladitos». Bé, i algun adult de tant en tant. Se’n van anar a jugar contra el Molí Nou «B» i no ho van fer gens malament. Miguel Moreno i Miguel Cabrillana van perdre amb negres, aquest darrer per jugar amb massa pressa segons em van dir. Però amb blanques les coses van ser molt diferents. L’Íker Alcalde vencia el seu rival, una victòria que li reportarà 29 punts d’elo. I en Luis Miguel Cabrillana, el pare del Miguel, guanyava també el seu punt, en aquest cas contra en Biel Castaño, que esperem que estigui gaudint del cotxe d’scalextric que va guanyar en la darrera Trobada que vam organitzar. El resultat final, 2 a 2, també és molt esperançador.

Conclusió final

Sumant els punts de tots els nostres equips, ens dóna un resultat global de 21½ a 4½. Impensable fa uns anys. I que ens aferma en la idea que estem en la bona línia.

Abans de començar la Lliga vam somniar en l’ascens de diversos equips. Potser només era la nostra imaginació. Però haurem de començar a pensar que els somnis es poden fer realitat.

PostHeaderIcon Alimenta el teu cap

gener 19th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Portàvem tot un any esperant-la i ja ha arribat: la Lliga Catalana comença aquest cap de setmana, si el tiempo y la autoridad no lo impiden. Així que mengeu bé i alimenteu les vostres neurones —en sentit literal—.

De moment, aquest proppassat diumenge es va celebrar la fase territorial de Barcelona de la Copa Catalana. Un total de 135 equips i més de 700 jugadors i jugadores aplegats a les Cotxeres de Sants. Els nostres equips «A» i «C» començaven en els llocs 74è i 132è respectivament. I Alícia ens va transportar al País de les Meravelles [no us perdeu l’enllaç]. L’equip «A» es va enfilar fins al 22è lloc, amb 21½ punts, tot un rècord que ens va proporcionar el primer trofeu de la temporada: subcampions de Barcelona de 1a categoria i classificats per a la final de Catalunya, que, si no vaig entendre malament, es disputarà el mes d’abril a les comarques de Tarragona. L’equip «C», per la seva banda, va pujar 28 posicions, quedant en el lloc 104è, amb 15½ punts, que podien haver estat un més que ens hauria classificat també per a la final. De seguida us ho explico.

Peón Doblado «A»

Conformat per sis jugadors, Francisco Olivares, Emilio Carrasco, Gustavo Magallanes, Dani Llargués, Iván Humanes i Marc Alquézar, van aconseguir, com he dit, el segon lloc de la categoria, superats només pel primer equip de Vall del Tenes en el quart desempat, el que dóna fe de l’enorme igualtat entre ambdós equips. Volem felicitar l’equip de Vall del Tenes «A» pel premi obtingut i esperem retrobar-nos i competir directament amb vosaltres en la final.

A la pàgina de la Copa Catalana (Activitats per equips) trobareu els enllaços on podreu veure la classificació final, els resultats dels nostres equips «A» i «C» ronda a ronda i els resultats personals de cadascun dels «doblados» i «dobladitos».

L’èxit que la pastilla que fa créixer ens va proporcionar es pot copsar ràpidament donant un cop d’ull a la llista final: vam superar un munt d’equips de Preferent, 1a Divisió i 2a Divisió i fins i tot un parell de Divisió d’Honor, si bé cal dir que eren els segons equips dels respectius clubs. Les tres noves incorporacions de l’equip «A», que, conjuntament amb en Rubén Martín, en conformen el nucli dur, van donar els seus fruits i ens auguren una temporada molt reeixida.

Peón Doblado «C»

Enguany ens vam decidir a inscriure un segon equip en la 3a categoria i l’experiència no ens ha defraudat gens. Pel matí vam comptar ni més ni menys que amb set «dobladitos»: David Romero, David Álvarez, Unai Jodar, Miguel Moreno, Miguel Cabrillana, Iker Alcalde i Aitor Jiménez. Tals eren les ànsies de jugar i competir de tots ells. Es van anar tornant i van sumar 4 punts a l’equip. Oficialment, perquè a l’Aitor li van pispar una victòria que, segons l’equip rival —el Congrés «C», de 1a categoria—, no ho era perquè havia comès una jugada il·legal. No ho vam veure, però confiem en el nostre jugador i els pares i mares que l’acompanyaven. I també en l’anotació de l’acta, on constava inicialment el seu punt, però que es va rectificar dues rondes després per una reclamació del seu contrincant que l’àrbitre va atendre sense ni tan sols consultar el nostre delegat. Per sort existeix la justícia universal i aquest punt robat va fer que a la 3a ronda —ves per on— s’haguessin d’enfrontar al nostre equip «A», que no va perdonar i va guanyar per un contundent 4-0.

Malgrat aquest entrebanc —per dir-ho d’alguna manera—, els nanos s’ho van passar força bé. Destacaríem els dos punts d’en David Romero en tres partides i l’estrena competitiva de l’Unai Jodar, tot i que no va poder rubricar-la amb una victòria.

Per la tarda hi vam participar mitja dotzena de «doblados» més, tots sèniors, alguns molt sèniors: Byron Zambrano, Ignasi Archs, Francisco Rivas, Marco i Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso. La tàctica del submarí va funcionar gairebé a la perfecció i entre els sis vam assolir 11½ punts més, per totalitzar-ne 15½. Llàstima del punt de l’ela geminada, que ens hauria col·locat en la 4a plaça de 3a categoria, donant-nos l’accés a la final de Catalunya. El millor «doblado» va ser en Marco Antonio Buitrago, pitxitxi de la temporada anterior, amb 3 de 3. Remarcable també l’estrena del seu fill Sebastián, amb 3 de 4, si bé un d’ells va ser per plaça vacant.

Peón Doblado Copa Catalana

Alguns dels integrants dels equips del Peón Doblado a la Copa Catalana. D’esquerra a dreta: Ignasi Archs, Gustavo Magallanes, Dani Llargués i Iván Humanes. Foto: Marcelo Panelo.

I això és tot el que va donar de si la Copa Catalana. Això i, esclar, el trofeu aconseguit, important pel seu valor simbòlic, ja que, estèticament, el disseny no podem dir que sigui massa afortunat.

A les properes cròniques comentaré les incidències de la Lliga, amb l’ajut dels meus corresponsals, ja que, com vaig dir, enguany no jugarem tots els equips junts i dependré de les informacions que em facilitin. I parlaré també de la participació en el Comarcal dels cinc «dobladitos» que s’hi han inscrit: David Romero, David Álvarez, Miguel Cabrillana, Aitor Jiménez i Biel Giles.

Acabo. Però recordeu el que diu el liró: Feed your head!

PostHeaderIcon No us desitjaré un bon any…

gener 12th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Perquè estic plenament convençut que ho serà. Pel Peón Doblado, almenys. A pocs dies d’encetar la Lliga Catalana, ja sabreu que enguany hi presentem cinc equips. Cinc! Pocs clubs de Catalunya compten amb la lletra «E». Amic Javier, ja saps que agraeixo moltíssim els teus comentaris, però em sembla que aquest cop no m’hauràs de rectificar si dic que és la primera vegada que inscrivim tants equips. A més, com a aperitiu de la Lliga, aquest cap de setmana es juga la Copa Catalana, amb dos equips del club presents, un a la 1a categoria i un altre a la 3a. I amb possibilitats d’accedir a la final de Catalunya. En això hi tenen molt a veure els reforços d’aquesta nova temporada, en què tindrem tres equips que, a priori, gaudeixen de molts números per aconseguir l’ascens de categoria. Hem de ser prudents i cal respectar, òbviament, tots els equips rivals, però la temporada és molt il·lusionant.

Com de costum, a la pàgina de la Lliga Catalana hi trobareu el calendari i la informació actualitzada, setmana rere setmana, de la situació de tots els nostres equips. Aquest any hi haurà també una novetat: fins ara tot el Peón Doblado jugava a casa quan tocava; aquest temporada, però, degut en part al nombre d’equips, jugarem de forma alterna: A i D a casa i B, C i E a fora, i viceversa. Així que hi haurà escacs a l’Espai Esportiu tots els diumenges al matí. Un apunt pels equips que ens hagueu de visitar i no sapigueu on som. Podeu trobar-nos a la pàgina corresponent de la nostra web o, mitjançant el Google Maps, si cerqueu directament Peón Doblado, l’aplicació us donarà la nostra adreça exacta.

Abans de tot això s’han disputat tot un seguit de tornejos individuals amb participació de «doblados» i «dobladitos», que us comentaré de forma breu.

III Sunway Sitges Internacional Chess Festival

Un total de sis companys inscrits, tres en el grup A —ja fa temps que us vaig assegurar que tindríem «doblados» en els grups A— i tres més en el grup B. El primer classificat de tots ells ha estat en Francisco Olivares, Mestre FIDE que, provinent de Cuba, ocuparà el primer tauler del primer equip i a qui donem la benvinguda al club dels «doblados». En segon lloc, en Marcelo Panelo, Mestre Internacional argentí que potser l’any vinent ocupi el primer tauler del primer equip. I en tercera posició, en Gustavo Magallanes, Mestre argentí de moltes coses —d’escacs encara no, almenys oficialment—, que reforçarà el quart tauler de l’equip «A».

En el grup B, el primer classificat ha estat en Byron Zambrano, tot i el bye laboral que va haver de demanar. El resultat li reportarà 118 punts d’elo FIDE, gràcies a la k=40 que està aprofitant perfectament. La seva trajectòria és espectacular i ben aviat el veurem, segur, en el primer equip. Una mica més avall trobem el nostre estimat Daniel Montoya, en la seva preparació de cara a la Lliga. L’acompanyava, esclar, en Manel Santolaria. Tots dos tancaran els taulers del primer equip quan estigui al complet. I estic convençut que sumaran molts punts. La lluita pel pitxitxi serà aferrissada.

VI Obert de Nadal del Guinardó

En aquest torneig s’hi va apuntar dos companys, ambdós en el grup B: Marc Alquézar i Byron Zambrano, molt actiu en el tram final de l’any. Tant l’un com l’altre van acabar amb 4½ punts, si bé en el cas del Byron, amb dos byes demanats. Es deu haver pres una d’aquelles begudes isotòniques que diuen que et donen ales. (No diré el nom a no ser que esdevingui patrocinador del club.)

No vull deixar d’esmentar la bona participació d’un antic «doblado», en Daniel Peirón. Empatat en el primer lloc amb tres escaquistes més, va tenir la mala fortuna de comptar amb el pitjor desempat i es va haver de conformar amb la quarta plaça.

II Torneig d’Hivern d’Escacs actius de Sant Boi

Tres «doblados» vam disputar aquesta competició de semiràpides. Francisco Olivares, amb 6½ punts, va aconseguir la 3a plaça, perjudicat també pel sistema de desempat, ja que va quedar empatat en el primer lloc. Malgrat tot, és el seu primer trofeu com a membre del Peón Doblado. No cal que us digui que no serà pas l’últim.

A més distància trobem en Marc Alquézar, amb 4 punts, després d’haver disputat les vuit rondes sense arribar tard a cap d’elles, el que, en si, ja és tota una novetat. I amb 3 punts, un servidor, gens insatisfet amb el torneig realitzat, malgrat alguna imprecisió en alguna partida.

Peón Doblado, escacs

El podi del Torneig d’Hivern d’escacs actius de Sant Boi, amb el company Francisco Olivares a l’esquerra. Foto: Club d’Escacs Sant Boi.

Peón DobladoI Torneig Obert de Reis Club Escac Mat de Martorell

El mateix dia que l’anterior se celebrava aquest torneig de ràpides. Hi van participar un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i la família Planella al complet: Jordi, Ivan i Irene i també en Xavier, el germà bessó d’en Jordi.

Els resultats van ser espectaculars: Jordi Planella, segon de la general (maleïts desempats); Ivan i Irene Planella, primer i segona de la categoria sub-8 respectivament; i Miguel Cabrillana, millor sub-10. No està gens malament.

Sant Tornem-hi

Després d’aquest breu repàs al passat, reprenem el present. Recordeu: diumenge 15, Copa; diumenge 22, Lliga. Dissabte 21 comencen també les fases prèvies del Campionat de Catalunya per edats (el Comarcal, vaja). Els «dobladitos» que us hi vulgueu apuntar, aviseu-nos, tot i que volem prioritzar la Lliga i el Calculín, que es disputarà posteriorment. Donada aquesta duplicitat, enguany el club cobrirà el 50% de les inscripcions al Comarcal i al Calculín.

Us recordo també, per tots els que no l’hagueu vista, que el proper dimarts 17 de desembre, l’Espai VO projectarà la pel·lícula El caso Fischer. En les columnes de la dreta hi trobareu més informació.

Ja està. Poseu-vos les piles. O preneu aquella beguda isotònica que he esmentat abans. Us necessitem en plena forma per sumar punts en els equips del club durant la lliga regular i, tant de bo, en els play off posteriors. Som-hi!

PostHeaderIcon Gran matx

desembre 28th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Gibraltar. El penyal. Ple de mones, comme d’habitude. Primera ronda de l’Open Internacional. Taula u. La gran partida. Mingus Larssen, amb blanques, contra Marco Lavezza, amb negres. El campió del món arriba puntual. d4. Professional, ha estudiat el seu contrincant. Està afamat. No ha tingut temps de dinar. Però ara li’n sobra, de temps. Sap que el seu rival arribarà no abans que faltin cinc minuts pel primer control. Badalla. El fum és absent. Ja ningú no fuma a la sala de joc. S’aixeca. Mira el rellotge. Sí, li sobra temps.

Es dirigeix al restaurant de l’hotel. Farà un mos. Un mos? No. Demana la carta. Escull el primer plat. Quelcom lleuger. Una amanida. Amb oli de Jaén, potser. Se l’acaba. No ha deixat ni una oliva. El cambrer li retira el plat. I ara, què? Carn o peix? Consulta el maître. Li recomana peix. Sí, millor. El rap està deliciós. És l’hora dels postres. S’ho repensa. No és home de gran àpats. Amb un cafè en tinc prou —pensa. Sense sucre. Només unes gotes de llet. Badalla de nou. Tanmateix, ja no té gana.

Les parpelles li pesen. Així no es pot asseure davant del tauler. Puja a la cambra. Una migdiada li anirà bé. Total, encara no són tres quarts de cinc. Truca a recepció. Demana que el despertin en vint minuts. Es descalça. El llit és molt còmode.

Sona el telèfon. Ja han passat els vint minuts? Sí, el rellotge no menteix. Es refresca la cara. Nota una mica de barba. Agafa la brotxa i s’ensabona. És un home tradicional, malgrat tot. S’afaita. Ja ho havia fet pel matí, però un retoc mai no està de més. Baixa al vestíbul. A fora fa bon temps. Un passeig pel jardí. Li va bé per estirar les cames abans de tornar a la cadira.

Entra a la sala. Observa que el seu rival ja ha arribat. Cf6. Encara li resten quinze minuts. A en Marco poc més de mitja hora. I trenta segons més, si comptem la bonificació. Comme d’habitude. c4. El fum és fora. S’ensuma la flaire. Cal jugar ràpid. Vite, vite! g6…

Jugada deu. Els segons collen cada cop més. La mà vola. La tensió es palpa en l’ambient. Mingus analitza. Sembla que el temps s’hagi aturat. Finalment, mou. Què és això? Una jugada digne d’un mestre. Marco obre els ulls de bat a bat. És possible el que veu? S’ho rumia. Pensa. S’oblida del rellotge. Però aquest no se n’oblida pas, d’ell. Es multipliquen els zeros. Un dibuixet estrany parpelleja a l’esquerra. En Mingus li ofereix la mà. Marco encara bada. Per fi se n’adona. Respon a la salutació. El respecte, per damunt de tot. Intercanvi de planelles. Si més no, ha aconseguit l’autògraf del campió del món.

Dimecres, vint-i-vuit de desembre. Una broma? Potser un conte de Nadal? O una faula? Una cosa és segura: qualsevol semblança amb persones o fets reals NO és pura coincidència. Gràcies per la vostra atenció.

PostHeaderIcon ChesScalextric

desembre 19th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Ja fa uns quants dies que vam celebrar la X Trobada Infantil Peón Doblado i em consta que molts de vosaltres estàveu esperant aquesta crònica.

Durant la convocatòria vam anunciar una sorpresa. Es trobava a la sala 3 i alguns dels participants ja hi van treure el nas abans que despleguéssim les mampares. Hi havíem muntat un circuit d’Scalextric de dos carrils. En sentit estricte hauríem de parlar d’un circuit d’slot, que és la paraula que el defineix sense recórrer a marques comercials, però, popularment, si parlem d’scalextric, tothom sap a què ens referim.

En lloc del sistema Masnou habitual, vam decidir de fer-ne un d’invers, de forma que els guanyadors de les partides, com a premi, tinguessin l’oportunitat de donar gas a les maquetes i córrer unes voltes pel circuit, d’uns 12 metres de corda. I en alguns moments, la feina se’ns acumulava.

A mig matí vam fer una paradeta perquè els nens i nenes —i els monitors— poguessin esmorzar i agafar forces per seguir pensant… i per activar el polsador del comandament. També vam oferir la possibilitat de participar en les curses a tots aquells i aquelles que no havien aconseguit encara cap victòria damunt el tauler. Perquè, en definitiva, el que volíem era que tots s’ho passessin bé, pensant o corrent.

Trobada 2016 Peón DobladoTrobada 2016 Peón DobladoTrobada 2016 Peón DobladoTrobada 2016 Peón DobladoEn la Trobada hi van participar un total de 22 nens i nenes —i segur que alguns, ara, es lamenten de no haver vingut—. La gran majoria eren «dobladitos» o socis del Molí Nou, que va enviar una molt bona representació. I un parell d’amics del Comtal, que ja són habituals de les nostres Trobades i tornejos. La classificació final —segurament el menys important en les Trobades— va estar encapçalada per en Lucas Sánchez, del Comtal, seguit per dos «dobladitos»: Miguel Cabrillana i Xavier Escaler. Podeu trobar-la completa a la pàgina de les Trobades Infantils.

Seat 600 Peón DobladoCom a anècdotes —ja sabeu que m’agrada explicar-les—, tenim el cas d’en Pau Jordan, que no sé si els escacs se li donaran bé (només té 6 anys), però el que sí que vaig constatar és que amb el comandament i controlant un cotxe d’slot, és tot un crac. I en Lucas Sánchez, que es va enamorar d’un 600 que hi havia, ja que, segons em va comentar, és col·leccionista de maquetes d’aquest popular i carismàtic cotxe de Seat. Així que aquí li deixo una foto del que la marca Scalextric va fabricar per commemorar el 40è aniversari de la marca.

Finalment, vam desconnectar el circuit i vam donar per clausurada la jornada… No, no encara. Ens quedava una segona sorpresa. Però, abans, seguint un suggeriment d’en Jesús Martínez —responsable també del títol—, vam llançar la idea d’una Mannequin Challenge. Tothom, nens, nenes, pares, mares, monitors i personal d’assistència, s’hi van afegir entusiàsticament i el resultat el podreu veure —us ho prometo— en els propers dies.

I, per fi, la sorpresa final. Un sorteig amb un premi que es va endur en Biel Castaño. Gran part de l’audiència va donar per suposat que aquell petit paquet contenia un rellotge —d’escacs, és clar—. I en Biel el va desembolicar. I va obrir la caixa. I el va treure. I seguia pensant que era un rellotge. Fins que va estripar l’embolcall de bombolles i es va adonar que era un cotxe de la marca SuperSlot —l’Scalextric britànic—, concretament el McLaren 12C GT3 que podeu veure a la foto.

Cotxe slot Peón DobladoPeón DobladoAmb això s’acaba la crònica d’aquesta Trobada. Tanmateix, no em puc oblidar d’un dels nostres «dobladitos», en Miguel Cabrillana, que aquest darrer cap de setmana es va proclamar campió sub-8 en el 4t Torneig Nadalenc del CE Cornellà, tal com podeu veure a la foto, obra de Lydia Primo, la seva mare.

Loteria

Ja hem adquirit els dècims de la loteria d’enguany. El número, el 20918. Enguany, gràcies a la vostra col·laboració, hem venut més participacions que mai. Així que esperem que el proper dia 22 tots tinguem una bona alegria. I si no és així, no la perdeu (l’alegria), que l’any que ve tornarem a gaudir d’unes bones partides d’escacs i d’una gran Lliga Catalana. Bones festes a tothom!

PostHeaderIcon Maleïda taula 1

desembre 8th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Darrerament alguns «doblados» hem participat en diversos tornejos. I hi ha hagut una constant gairebé en tots ells: la taula 1 està maleïda i quan hi hem jugat no hem aconseguit la victòria. És clar que jugar a la taula 1 vol dir que ho estàs fent bé, almenys fins a aquell moment, perquè t’hi treuen ràpidament si no guanyes.

Començarem pel XXXIV Open de Martorell, en el qual hi vam jugar dos socis: Ignasi Archs i Byron Zambrano. Atès que un servidor era el primer del rànquing del grup C (no sé si això és bo), les normes del sistema suís implicaven que ja a la 1a ronda em toqués la taula 1. El que no estava previst era que hagués de jugar contra el company Byron i, tot i que certament no vam guanyar, com sembla preceptiu a la primera taula, almenys vam fer taules, per la qual cosa a la següent ronda ens en vam anar cap avall. I vam tornar a empatar. En el cas del Byron, van ser les seves darreres taules i, després de guanyar al número 2 del rànquing, en Simón Andrino, va encadenar tres victòries més que el van col·locar en els llocs capdavanters. I així va ser que a la 7a ronda s’hagué d’enfrontar a qui finalment aconseguiria el sotscampionat del grup, en José Martín García, a la zona VIP. Sí, perquè ja a partir de la 2a ronda les taules 1 dels tres grups estaven separades de la resta. I es va produir de nou la maledicció: la 1a taula li va passar factura i va patir la primera derrota del torneig. Una nova derrota tot seguit va provocar que se li escapessin les possibilitats de podi, però finalment es va recuperar i amb una victòria a la darrera jornada es va situar en 8a posició havent guanyat el seu tram d’elo amb 6 punts. Un elo que li augmentarà significativament i que el reforçarà de cara a la Lliga Catalana. Capisci, Jesús?

En el meu cas, vaig continuar entaulant fins a la quarta ronda, en què vaig desaprofitar un mat en tres que no vaig veure. Almenys no perdia, però la victòria no arribava. Fins a la cinquena ronda. A partir d’aquí vaig aconseguir tres victòries consecutives que em van apropar als llocs capdavanters, tot i que el sistema de desempat (el primer era el nombre de victòries, sense sorteig) no m’afavoria. Novament unes taules a la 8a ronda, per acabar guanyant la 9a partida, amb la qual cosa em vaig situar, amb 6½ punts, en la 6a posició, l’últim lloc de la general que donava dret a premi. Lamentablement, no estava prevista la concessió d’algun reconeixement per ser l’únic jugador del grup que no va perdre cap matx.

Ens acostarem una mica a casa i anirem a veure què va passar amb els «doblados» al IV Open CE Cornellà. N’hi van participar tres: Gustavo Magallanes, Jordi Planella i David Guirado, amb sort diversa. En Gustavo només va perdre una partida. A la primera ronda li va tocar jugar amb en Lluís Febrero i, desubicat encara, no va poder guanyar el matx. Però es va recuperar i va aconseguir tres victòries seguides, una d’elles en un enfrontament entre GM: GM Magallanes i David GM, l’extresorer del club. Així en David va conèixer una de les noves incorporacions de cara a la propera Lliga Catalana. Una mica més relaxat, feia tres taules consecutives. Victòria a la 8a ronda i, finalment, un empat (a la taula 1!) amb el Mestre Fide Juan Carlos Escandell, qui s’enduria el torneig i deixaria en Gustavo a la 8a posició amb 6 punts.

En Jordi Planella seguia una trajectòria similar, tot i que en el seu cas la derrota es produïa a la 2a ronda. Després de diversos empats i quatre victòries, tancava la seva participació en el lloc 16è amb 5½ punts. Potser podia haver estat millor, però no es va voler perdre el nostre Torneig de Halloween i va demanar un bye a la 6a ronda.

Finalment, en David Guirado era el que partia en un lloc més baix del rànquing, però tot i així, els tres punts aconseguits faran que lluiti per la darrera plaça de l’equip «B» del club en la propera temporada, que està entre ell, en Roberto de la Fuente i jo mateix. Veurem qui s’endú el gat a l’aigua.

Finalment, comentaré la participació d’en Gustavo Magallanes, molt actiu, en el Territorial de Barcelona, grup Barcelonès. Començava com a número 1 del rànquing, per la qual cosa la seva classificació no podia millorar. I més si, ja d’entrada, jugant a la… sí, sí, la taula 1, no superava el seu rival. Es recuperava bé i aconseguia 5½ punts en les sis rondes posteriors, el que el tornava a posar en circulació i novament li tocava jugar a la primera taula. El resultat? Ja us el podeu imaginar: derrota, què si no. Haurem de trobar l’antídot o la forma de superar aquesta maledicció, sobretot de cara al torneig per equips. Potser serà cosa de fumar un bon havà abans de començar a jugar. O, tal com diu la cançó que sona en aquesta entrada, prendre una copa de John Barleycorn.

En la propera crònica trobareu la informació de la X Trobada Infantil. Sé que molts de vosaltres esteu desitjant llegir-la i veure-us en les fotos. I, sobretot, en els vídeos. Estem acabant la postproducció i així que estiguin llestos els penjarem perquè en gaudiu. De moment, però, ja podeu veure les fotos al nostre Facebook.

Abans d’acabar, volem donar la benvinguda i el nostre agraïment a dos nous col·laboradors comercials de la nostra web: l’administració de loteries La herradura, de l’Hospitalet, i en la qual comprem tots els anys la loteria de Nadal (aquest any, sí, aquest any ens toca!), i l’escola d’anglès The Corner, de Cornellà, qui, a més de participar en la nostra web, ofereix a tots els socis del Peón Doblado un descompte del 5% en els seus cursos d’anglès. Només heu de presentar el vostre carnet de soci per a accedir-hi. Aprofiteu l’oportunitat per millorar el vostre nivell d’anglès, que sempre és important.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • The Corner
  • Viejo Piano
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • Mary Pickford
  • La Herradura
  • Gramma arts gràfiques
  • Adeslas
abril 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
Categories
Visitants