En la darrera crònica ens havíem quedat just al final de la 2a ronda, amb els emparellaments de la 3a. Com ja vaig dir en l’anterior, algunes partides no les he vistes, així que les comento, en alguns casos, “d’oïdes”.

En primer lloc tenim la partida entre l’Eduard i jo. L’Eduard, com és habitual, em va plantejar una defensa francesa que, aquest cop sí, vaig saber atacar convenientment, aconseguint guanyar dos peons en un sacrifici d’alfil que li va deixar l’enroc molt malparat. Fins i tot podia haver guanyar qualitat i peó, segons una anàlisi del Paco “Batusi”. A partir d’aquí la partida es va calmar una mica i em vaig dedicar a buscar canvis de material per arribar al final amb avantatge. El final era difícil tot i això, però un error de l’Eduard en què perdia la torre va precipitar el resultat i li vaig guanyar la partida.

En Flores, com vaig dir, ho tenia més complicat i va perdre la seva partida amb Serrate, el guanyador de la darrera edició del Torneig. Kocar, en canvi, va guanyar a Manuel Garrido, àlies “el metralleta” per la seva velocitat, suposo que sense massa complicacions, tot i que mai se sap.

Quarta ronda

Ens plantem a la quarta ronda i un nou duel “doblado”, aquest cop entre Flores i jo. No sé ben bé per què però vaig decidir abandonar la meva habitual defensa siciliana i la partida va entrar en un Giuoco Piano en què Flores va sacrificar el cavall de rei, aconseguint que el meu rei es passegés per mig tauler. Finalment vaig aconseguir equilibrar la cosa amb un sacrifici de cavall que igualava una mica la partida. A partir d’aquí vam entrar en un joc més posicional en què Flores va jugar força bé els seus alfils, constrenyint el meu joc fins que va acceptar el canvi de dames, que va ser el seu primer error. Més tard va cometre el segon error, aquest més greu: va col·locar el rei a la mateixa diagonal que la torre, i amb un escac amb l’alfil li guanyava ja la qualitat. Però un nou error consecutiu em va permetre guanyar la torre neta. La partida ja estava molt ben encarrilada i es va acabar de decidir quan Flores va perdre un dels seus alfils pensant que només era un canvi de peces.

Kocar continuava amb la seva ratxa guanyant a Jordi Aznar. Pel que fa a l’Eduard, la seva partida amb Joan Bosco es va decidir per la bandera. Segons em van comentar a en Bosco li quedaven pocs segons (quinze o vint) per esgotar el finish –cal recordar que en el Torneig del Piano no hi ha bonificacions de temps i, per tant, quan et queden quinze segons, són, efectivament, quinze segons–; l’Eduard tenia una mica més, al voltant, crec, que dels deus minuts. Però no va voler oferir les taules, que en Bosco hauria acceptar, segons va dir posteriorment, i finalment, mentre les seves neurones pensaven la resposta adequada, li va caure la bandera.

Cinquena ronda

I arribem a la cinquena ronda. De moment en Kocar i jo manteníem el tipus, Flores estava a l’aguait per donar la urpada i pujar posicions i l’Eduard es començava a despenjar perillosament. Els resultats van ser desiguals. Kocar va perdre amb el Miquel, MC amb uns 2300 d’ELO català. La partida, pel que vaig veure, es va decidir prop del final, quan en Miquel va fer valdre la seva millor visió del joc posicional i, si no m’equivoco, li va guanyar peça a en Kocar.

La meva partida amb en Joan Bosco va ser força interessant. Vaig començar dominant clarament el tauler però un error posicional li va permetre a en Bosco dominar la columna de dama i acabar guanyant-me un peó. Diversos canvis de peces ens van conduir a un final gens fàcil. Finalment, un error del Bosco em va permetre recuperar el peó i li vaig oferir les taules, que em va acceptar. El cansament i la possibilitat de perdre la partida em van fer ser una mica conservador, ja que, de fet, segons les anàlisis posteriors amb en Jorda i, com no, en Paco “Batusi”, podia guanyar la partida ja que Bosco no podia evitar que coronés un dels peons. Però potser no em va anar malament el mig puntet, ja que vaig evitar l’enfrontament a la sisena ronda amb un dels líders del Torneig.

I les darreres dues partides no les vaig veure. En Flores va guanyar a Ramón Sanz, un jugador molt sòlid i amb una gran tendència a les taules i l’Eduard no va poder amb el seu “monstre” particular, en Marc Alquézar, amb qui ja ha jugat diverses partides i encara no ha aconseguit ni tan sols mig puntet, segons em va dir.

Sisena ronda

La sisena ronda podia ja decidir el resultat del Torneig en diversos aspectes. Però en Serrate va perdre la seva partida amb l’MC Miquel i resulta que els “tres magnífics” arriben a la darrera ronda empatats a cinc punts.

Pel que fa als “doblados”, un nou enfrontament: en Kocar i jo. Sembla que hi estic abonat, ja que m’ha tocat jugar amb tots els col·legues; fins i tot, m’havia tocat en Jarold abans de saber que es retirava. Kocar va sortir amb peó dama i vaig optar per una defensa eslava. Kocar va dominar l’espai durant força estona i va haver un moment en què jo ho tenia molt cru, però se’m va encendre una llumeta i li vaig plantejar una celada, en la qual va caure, i en què podia guanyar la dama, però… la meva resposta el va fer pensar una bona estona, potser uns vint minuts, ja que, realment, si menjava la dama, acabava perdent un cavall. La resposta, per tant, era donar un escac amb el cavall, que jo havia de perseguir amb el rei, mantenint la tensió. Això ens va conduir a un atac directe del Kocar contra el meu rei, que jo vaig protegir amb diverses jugades calculades mentre mantenia la possibilitat del mat. Finalment, en el seu afany per atacar el rei, va descuidar la vuitena fila i li vaig entrar amb la torre, donant un mat en quatre jugades.

En Flores, per la seva banda, aconseguia unes taules amb en Bosco, que aquest any ja en duu tres. La partida, pel que vaig veure, van decidir jugar-la en una hora en lloc de dues i pràcticament no em vaig enterar de gran cosa fins al final, ja que jo m’estava barallant, al tauler del costat, amb les peces del Kocar. L’Eduard per fi aconseguia el seu segon puntet contra “el metralleta” i s’allunyava una mica de la cua de la classificació.

I d’aquí uns dies, la darrera ronda. No recordo un torneig tan igualtat per la part alta des de fa un munt d’anys. Els tres “monstres” del Torneig hi arriben empatats i les tres places es decidiran, segurament, pel Bucholz. Dos “doblados” hi participarem activament: a mi m’ha tocat el Serrate i a en Flores el Juan Gámez. Un nou duel “doblado” apuntava a l’horitzó: l’Eduard contra el Kocar, però, finalment, la retirada per motius personals de Paco “Batusi” ha fet variar els emparellaments i ambdós s’enfrontaran a dos històrics del Torneig: Kocar amb Ramón Sanz i Eduard amb Jorda.

Cal dir que el Kocar ja ha guanyat matemàticament el premi del seu tram d’ELO i que jo tinc moltes possibilitats, fins i tot perdent, d’endur-me el meu, amb la qual cosa la participació de “doblados” al Torneig es pot considerar força exitosa.