Finalment les previsions meteorològiques no es van complir. En el nostre cas, és clar, perquè nevar, va nevar. Però pel Peón Doblado, a banda d’algun plugim, va lluir plenament el sol. Per primer cop en aquesta temporada els quatre equips vam guanyar. Sí, d’acord, digueu-li a l’espavilat de torn que té raó, que l’equip «C» descansava, però això no treu que, oficialment, el resultat hagi estat una victòria per 0-4.

Per tant, aquesta setmana només parlaré dels altres tres equips. L’equip «A» vam fer via cap a Castellbisbal. Allí, els nostres rivals ens esperaven en un local —em penso que cedit per l’Ajuntament, com el nostre— força més ampli i lluminós que el que recordo de quan ens hi vam enfrontar a la 2a provincial fa alguna temporada. Amb un equip un pèl descompensat (gairebé 450 punts d’elo entre el primer i el darrer taulers enfront dels 150 nostres), van plantar cara amb totes le seves forces i ens van complicar molt la victòria. La primera va arribar de la mà d’en Jordi Gonzàlez, que es va estrenar amb l’equip «A» de la millor forma possible després d’haver-ho fer amb el «B» i a qui veig cada cop més integrat al club. El seu atac pel flanc de dama no va poder ser rebatut per l’Álvaro Castellanos, un nen que va cometre l’error de no desenvolupar l’ala de rei però que es va defensar molt bé i que realment promet. Tot seguit, en Daniel Montoya signava unes taules, però les derrotes d’en «Jorda» i d’en Manel Santolaria ens col·locaven en desavantatge. Per sort en Ramón Fuentes i en Diego Flores —aquest, després de superar una pèrdua de qualitat al principi de la partida— sumaven els seus dos punts i ens posaven de nou per davant: 2½-3½. La meva partida semblava ben encarrilada, amb dos peons d’avantatge, però una transposició mental me’n feia perdre un i, per un error de càlcul, no aconseguia l’oposició que ja ens hauria dat el punt. Les taules ens garantien l’empat i tot quedava en mans d’en Dani Llargués, que aquesta setmana era l’últim en acabar. Amb dos peons separats a la sisena fila la cosa pintava bé, però el temps —del rellotge— no l’acompanyava i no aconseguia trobar la millor continuació. La tensió era extrema, tant per part dels uns com dels altres i, finalment, malgrat no haver escollit les millors opcions, el seu rival acceptava la derrota i li oferia la mà. Tots respiràvem alleujats amb un nou punt (3-5) a la butxaca que gairebé ens garanteix la permanència.

El Peón Doblado «D» al completL’equip «B» se’n va anar cap a Calaf a la recerca del nord, al qual s’hi apropa cada cop més. Amb dues baixes —al Calaf «B»—, el matx es posava de cara. La derrota d’en Jesús Martínez —la primera en aquesta campanya— hi posava una mica d’emoció, però en Jose Archilla ens garantia l’empat. Àdhuc, la majoria de «doblados» som culés i no sabem viure sense patir, així que en Roberto de la Fuente hi afegia el seu granet de sorra per col·locar el 2-3 al marcador. Quedava en Francisco Rivas, amb posició superior però que també, com en el meu cas, es complicava la vida. Sortosament, la resolució va ser millor i va guanyar un final de peons, tot i que haurà de perfeccionar aquest aspecte del joc. Marcador final, doncs, 2-4.

I, finalment, l’equip «D» es va desplaçar dins de Barcelona per competir amb el Congrés «F». Per fi vam comptar amb un equip complet, i es va notar. Victòria per 1-3, la primera també d’enguany, obtinguda gràcies a en Luis Miguel Cabrillana i els «dobladitos» Miguel Moreno i Íker Alcalde. Tots tres han pogut afegir el primer palet en els seus casellers de la Lliga Catalana —sobre el tauler, és clar, perquè en Miguel Moreno ja n’havia aconseguit un en un matx vacant—. Només va faltar la victòria d’en Miguel Cabrillana per arrodonir el resultat, però no sempre es pot guanyar. (I potser el seu rival, ben documentat, ja s’havia previngut contra les habilitats del nostre jove jugador.)

I això es tot…

Doncs no, encara no. Perquè us hem d’informar d’algunes activitats noves.

En primer lloc, durant tres dilluns, els dies 7, 14 i 21 de març, de 19:30 a 20:30, us proposem a pares i mares un petit curs d’aprenentatge bàsic del nostre joc, els escacs. El curs és gratuït i prorrogable i el que pretenem, essencialment, és que pugueu aprendre les normes elementals i jugar a casa amb els vostres fills i filles i que així progressin més ràpidament. És a dir, en paraules planeres, que elles i ells tinguin a l’abast un bon sparring els dies que no acudeixin al club.

En segon lloc, comentar-vos que el passat divendres 26 de febrer en Dani Llargués i l’Ignasi Archs —un servidor— vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà en el programa L’esport al punt, després d’haver-nos oferit voluntàriament. La podreu escoltar ben aviat, ja que la penjarem a la web, tal com vam fer l’any anterior.

I ara sí, per acabar, suposo que ja haureu escoltat la música integrada en la crònica d’avui. Com que sóc persona de paraula i la Lucía Enríquez, la nostra «dobladita» més organitzada —i organitzadora— em va demanar un tema de Juanes, he optat, seguint la seva suggerència, d’incorporar la cançó La camisa negra, segurament la més coneguda d’aquest cantant colombià. Va per ella i per tots els nostres petits jugadors i jugadores.