Darrerament alguns «doblados» hem participat en diversos tornejos. I hi ha hagut una constant gairebé en tots ells: la taula 1 està maleïda i quan hi hem jugat no hem aconseguit la victòria. És clar que jugar a la taula 1 vol dir que ho estàs fent bé, almenys fins a aquell moment, perquè t’hi treuen ràpidament si no guanyes.

Començarem pel XXXIV Open de Martorell, en el qual hi vam jugar dos socis: Ignasi Archs i Byron Zambrano. Atès que un servidor era el primer del rànquing del grup C (no sé si això és bo), les normes del sistema suís implicaven que ja a la 1a ronda em toqués la taula 1. El que no estava previst era que hagués de jugar contra el company Byron i, tot i que certament no vam guanyar, com sembla preceptiu a la primera taula, almenys vam fer taules, per la qual cosa a la següent ronda ens en vam anar cap avall. I vam tornar a empatar. En el cas del Byron, van ser les seves darreres taules i, després de guanyar al número 2 del rànquing, en Simón Andrino, va encadenar tres victòries més que el van col·locar en els llocs capdavanters. I així va ser que a la 7a ronda s’hagué d’enfrontar a qui finalment aconseguiria el sotscampionat del grup, en José Martín García, a la zona VIP. Sí, perquè ja a partir de la 2a ronda les taules 1 dels tres grups estaven separades de la resta. I es va produir de nou la maledicció: la 1a taula li va passar factura i va patir la primera derrota del torneig. Una nova derrota tot seguit va provocar que se li escapessin les possibilitats de podi, però finalment es va recuperar i amb una victòria a la darrera jornada es va situar en 8a posició havent guanyat el seu tram d’elo amb 6 punts. Un elo que li augmentarà significativament i que el reforçarà de cara a la Lliga Catalana. Capisci, Jesús?

En el meu cas, vaig continuar entaulant fins a la quarta ronda, en què vaig desaprofitar un mat en tres que no vaig veure. Almenys no perdia, però la victòria no arribava. Fins a la cinquena ronda. A partir d’aquí vaig aconseguir tres victòries consecutives que em van apropar als llocs capdavanters, tot i que el sistema de desempat (el primer era el nombre de victòries, sense sorteig) no m’afavoria. Novament unes taules a la 8a ronda, per acabar guanyant la 9a partida, amb la qual cosa em vaig situar, amb 6½ punts, en la 6a posició, l’últim lloc de la general que donava dret a premi. Lamentablement, no estava prevista la concessió d’algun reconeixement per ser l’únic jugador del grup que no va perdre cap matx.

Ens acostarem una mica a casa i anirem a veure què va passar amb els «doblados» al IV Open CE Cornellà. N’hi van participar tres: Gustavo Magallanes, Jordi Planella i David Guirado, amb sort diversa. En Gustavo només va perdre una partida. A la primera ronda li va tocar jugar amb en Lluís Febrero i, desubicat encara, no va poder guanyar el matx. Però es va recuperar i va aconseguir tres victòries seguides, una d’elles en un enfrontament entre GM: GM Magallanes i David GM, l’extresorer del club. Així en David va conèixer una de les noves incorporacions de cara a la propera Lliga Catalana. Una mica més relaxat, feia tres taules consecutives. Victòria a la 8a ronda i, finalment, un empat (a la taula 1!) amb el Mestre Fide Juan Carlos Escandell, qui s’enduria el torneig i deixaria en Gustavo a la 8a posició amb 6 punts.

En Jordi Planella seguia una trajectòria similar, tot i que en el seu cas la derrota es produïa a la 2a ronda. Després de diversos empats i quatre victòries, tancava la seva participació en el lloc 16è amb 5½ punts. Potser podia haver estat millor, però no es va voler perdre el nostre Torneig de Halloween i va demanar un bye a la 6a ronda.

Finalment, en David Guirado era el que partia en un lloc més baix del rànquing, però tot i així, els tres punts aconseguits faran que lluiti per la darrera plaça de l’equip «B» del club en la propera temporada, que està entre ell, en Roberto de la Fuente i jo mateix. Veurem qui s’endú el gat a l’aigua.

Finalment, comentaré la participació d’en Gustavo Magallanes, molt actiu, en el Territorial de Barcelona, grup Barcelonès. Començava com a número 1 del rànquing, per la qual cosa la seva classificació no podia millorar. I més si, ja d’entrada, jugant a la… sí, sí, la taula 1, no superava el seu rival. Es recuperava bé i aconseguia 5½ punts en les sis rondes posteriors, el que el tornava a posar en circulació i novament li tocava jugar a la primera taula. El resultat? Ja us el podeu imaginar: derrota, què si no. Haurem de trobar l’antídot o la forma de superar aquesta maledicció, sobretot de cara al torneig per equips. Potser serà cosa de fumar un bon havà abans de començar a jugar. O, tal com diu la cançó que sona en aquesta entrada, prendre una copa de John Barleycorn.

En la propera crònica trobareu la informació de la X Trobada Infantil. Sé que molts de vosaltres esteu desitjant llegir-la i veure-us en les fotos. I, sobretot, en els vídeos. Estem acabant la postproducció i així que estiguin llestos els penjarem perquè en gaudiu. De moment, però, ja podeu veure les fotos al nostre Facebook.

Abans d’acabar, volem donar la benvinguda i el nostre agraïment a dos nous col·laboradors comercials de la nostra web: l’administració de loteries La herradura, de l’Hospitalet, i en la qual comprem tots els anys la loteria de Nadal (aquest any, sí, aquest any ens toca!), i l’escola d’anglès The Corner, de Cornellà, qui, a més de participar en la nostra web, ofereix a tots els socis del Peón Doblado un descompte del 5% en els seus cursos d’anglès. Només heu de presentar el vostre carnet de soci per a accedir-hi. Aprofiteu l’oportunitat per millorar el vostre nivell d’anglès, que sempre és important.